MATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS primària - …...Segons l’Organització de les Nacions Unides...

44
primària MATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS Eradicar la Pobresa Extrema i la Fam Objectiu nº 1 dels OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL · LENNI

Transcript of MATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS primària - …...Segons l’Organització de les Nacions Unides...

primàriaMATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS

Eradicar la PobresaExtrema i la Fam

Objectiu nº 1 dels OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

Han col·laborat en la realització d'aquest material

Elaboració:Departament d’Educació, amb la col·laboració d’Adolfo Arranz (il·lustracions)

Disseny:Departament de Comunicació

Fotografies:Arxiu de Mans Unides

Edita:Mans Unides

Imprimeix:Libecrom, S.A.D.L. MU-1370-2008

2

● Materials de Primària: Presentació

● Documentació

● Activitats◗ ACTIVITATS PER ALS TRES CICLES

Fitxa 1. Ens alimentem i... compartim? Activitat per reflexionar sobre les diferències en les possibilitats d'alimentació.

Fitxa 2. Treball amb la lectura “Súper Pepo i Clementina”Activitat per treballar el valor de la gratuïtat i la importància d'alimentar-se bé.

Fitxa 3. Treball amb la lectura “El somni d'Espurna”Activitat per treballar el valor de la gratuïtat i la senzillesa.

Fitxa 4. Alimentem la nostra creativitatActivitat d'expressió plàstica de les idees treballades en les anteriors.

◗ ACTIVITATS PER CICLES

Fitxa 5. Segon i tercer cicle: mapa d’alimentació Activitat per al treball del problema de la mala alimentació a nivell mundial.

Fitxa 6. Segon i tercer cicle: cercle de la pobresaActivitat de conscienciació sobre la pobresa

Fitxa 7. Tercer cicle: sopa de valorsActivitat per treballar els valors d'austeritat, senzillesa i gratuïtat.

● AnnexPòster dels Objectius del Mil·lenni.Pòster de l'Objectiu 1.Làmines i quadern amb lectures:

“El somni d'Espurna”“Súper Pepo i Clementina”

Índex ÍNDE

X

3

5

Materials de Primària:Presentació

Benvolgut/da mestre/a:

A les vostres mans teniu els tercers materials educatius que Mans Unides dedica al tema dels Objectiusde Desenvolupament del Mil·lenni.

Aquest curs, l'objectiu que treballarem és el primer dels establerts per l'ONU: “Eradicar la pobresaextrema i la fam”.

Juntament amb la temàtica d'aquest objectiu, i continuant la línia marcada en els anteriors materials,treballarem una sèrie de valors, en el nostre compromís de seguir conreant-los en la nostra societat.

Objectius generals dels materials educatius ● Donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), aquest any en concret,

l'objectiu primer: “Eradicar la pobresa extrema i la fam”. ● Comprendre la importància de la fam i la pobresa com els dos principals problemes del nostre

món, una cosa especialment certa per a les persones empobrides als països de desenvolupamenthumà baix.

● Desenvolupar actituds solidàries i de proximitat davant la situació de fam i falta de recursos quepateixen moltes persones.

● Fomentar la cooperació i l'interès pels altres, sensibilitzant de la importància que té el nostreconsum responsable per a la vida d’altres persones.

● Treballar una sèrie de valors, importants per a les nostres vides.● Afavorir la comunicació entre els alumnes i el treball en grup.

Continguts● La campanya mundial per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per al 2015.● Els aliments i recursos per a una vida digna com a valors essencials per a les persones.● Els valors de la senzillesa, l'austeritat i la gratuïtat.

TemporitzacióEn cadascuna de les activitats està especificada la seva durada. Considerem la durada d'una sessiócom la d’una classe de 50 minuts.

Organització de les fitxesLes activitats de primària estan organitzades en dos grups:

● Activitats comunes; aconsellades per als tres cicles, adaptant-les convenientment ja que estanredactades de manera genèrica perquè cada docent les adeqüi al nivell de la seva classe.

PRES

ENTA

CIÓ

● Activitats organitzades per cicles; que han estat redactades per als dos últims cicles.

Tot i això, cadascuna de les activitats pot treballar-se en cicles distints dels que nosaltresplantegem, segons el criteri del mestre/a, que és qui millor coneix la seva classe.

FITX

ESD’

ACTI

VITA

TSprimària

OBJECTIUS� Fomentar la necessitat d'aprendre a compartir.� Estimular la cooperació i el treball en equip.� Aproximar els alumnes a la situació de desigualtat mundial en matèria d'aliments.� Treballar la importància d'una alimentació equilibrada.

MATERIALS� Llapis de colors, quatre per grup (vermell, blau, groc i verd)� Fitxes de Treball per als grups.� Quadres d'Organització dels àpats (dos per grup)� Guix de colors (vermell, blau, groc i verd)

TEMPORITZACIÓ� L’activitat requereix dues sessions:

Fases 1 i 2, primera sessió.Fases 3 i 4, segona sessió.

Consideracions prèvies per al professorat� Abans de fer l'activitat, cal posar a la pissarra vuit quadres de dieta diària buits o, si resulta mésfàcil, fotocopiar-los en la major grandària possible i posar-los a la vista de tothom� Els grups en què es dividiran representen països reals, encara que en principi no se'ls digui alsalumnes: grup 1-Eritrea, grup 2-Madagascar, grup 3-Bangla Desh, grup 4-Índia, grup 5-Equador, grup6-Brasil, grup 7-Espanya i grup 8-EUA. A cadascun dels grups se li entrega la seva fitxa.� Totes les dades d'aquesta activitat estan extretes de les següents fonts.

� Consum total de quilocalories per persona en els distints països: FAO 2008, amb dadespertanyents als anys 2001-03.� Percentatge d'aliments consumits pels habitants de cada país FAO 2008, amb dadespertanyents als anys 2001-03.� Kcal. De 100 gr. de cadascun dels aliments en cru: fonts diverses.

DESENVOLUPAMENTFase 1: fent grups� Dividir la classe en 8 grups:� Explicar les instruccions que apareixen en les fitxes de treball. Comentar i aclarir dubtes per tal quetots entenguin el que han de fer. Un dels conceptes que ha de quedar clar és el de Kcal. com a formade mesura de la quantitat d'energia que consumim amb els aliments.

Ens alimentem...i compartim?

FITXA 1

15

● Icona representativade l’Objectiu deDesenvolupament del Mil·lenni

Número de fitxa ●

Títol ●

Els objectius que esplantegen amb

cadascuna de lesactivitats

Activitat explicada pas a pas, ambsuggerimentsperquè el professorcondueixi la reflexiósobre l’activitat.Consideremfonamental fer lareflexió per assentarallò que s’ha après.

ORGANITZACIÓ DE LES FITXES

6

PRES

ENTA

CIÓ

DOCU

MEN

TACI

Ó

7

DocumentacióObjectiu Núm. 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam

Pobresa i fam, de què parlem?

El primer Objectiu del Mil·lenni (ODM) persegueix eradicar la pobresa extrema i la fam; i té com ametes reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones amb ingressos inferiors a 1dòlar per dia (pobresa econòmica) i el percentatge de persones que pateixen fam.

Ambdós factors estan íntimament relacionats, la fam afecta la salut i la productivitat de les persones,la qual cosa ajuda a perpetuar la pobresa. La reducció de la fam és necessària per accelerar eldesenvolupament dels països més empobrits, ja que la fam és causa de la pobresa a més d'una de lesseves conseqüències, i en dificulta els intents de reducció a escala global.

Eliminar la fam significa que cada persona disposi, si més no, d’entre 2.400 i 2.700 calories diàries (lesnecessitats varien segons persones, ocupació, lloc on viuen, etc.).

Segons l'accepció del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) la pobresa potser entesa com la carència d'opcions i oportunitats per aconseguir un nivell de vida digne. Aquestaés una definició àmplia i extensa, atès que la pobresa és fam, és falta de sostre sota el qual resguardar-se, és estar malalt i no tenir atenció mèdica, és no poder anar a escola i no saber llegir.

La pobresa és no tenir treball, tenir por al futur i viure al dia. És impotència, falta de representació ide llibertat. La pobresa és, per tant, no sols la carència dels ingressos i béns necessaris per a lasatisfacció de les necessitats bàsiques, sinó també l'absència d'opcions i oportunitats per aconseguirun nivell de vida digne.

Prop de 1.000 milions de persones viuen en la pobresa absoluta amb menys d'un dòlar al dia; 162milions són encara més pobres i sobreviuen amb menys de 50 centaus de dòlar al dia.

Pobresa

Com es desprèn de la definició utilitzada, la pobresa no és només falta d'ingressos, ésmultidimensional. Això fa que determinades metes dels ODM ho són expressament contra la pobresa,com reduir la malnutrició o augmentar l'alfabetització o l'esperança de vida.És important definir els límits de pobresa, per comprendre la meta que es persegueix en aquestobjectiu:

Pobresa: una persona no pot comprar-se aliments o articles necessaris per satisfer les sevesnecessitats nutricionals bàsiques. 2.700 milions d'éssers humans viuen en situació de pobresa en elmón.

Extrema pobresa (menys d'un dòlar al dia): una persona no pot comprar-se aliments o articlesessencials de nutrició, roba, energia i habitatge. Prop de 1.000 milions de persones viuen en situacióde pobresa extrema.

En l'eradicació de la pobresa, són importants les polítiques i els plans nacionals específics, si bé caltenir en compte que als països en desenvolupament hi ha diferents nivells de pobresa i, en

conseqüència, la lluita contra la pobresa no requereix les mateixes accions a tot arreu. Això porta aprecisar la classe de pobresa existent en un lloc, per diagnosticar la seva intensitat i identificar laproporció de pobres existents, així com les zones on habiten.

En el que es dóna una gran coincidència en els diversos països és que, avui, la pobresa té, sobretot,rostre de dona. L'informe 2008 del PNUD estima que el 70% dels mil milions de persones més pobressón dones. La “feminització de la pobresa” no té només una connotació econòmica, no és simplement“un estat de coses en una conjuntura històrica particular”, sinó un procés i una tendència alcreixement de la proporció de dones entre els pobres.

Les dones realitzen el 60% de les ocupacions no estructurades, insuficientment protegides i malremunerades, malgrat que les taxes generals d'ocupació de la dona són més baixes. Les dones són lesmés afectades per l'analfabetisme, la malaltia, la sida, etc. Generalment, la remuneració de les donesés inferior a la dels homes, les dones tenen menys veu política, solen tenir accés a menys oportunitatsd'educació i es beneficien menys de l'ús dels recursos naturals.

Moltes dones que viuen en la pobresa es veuen sovint privades de l'accés a recursos importants, comels préstecs, la terra i l'herència. No es recompensa ni es reconeix el seu treball, i les seves necessitatsen matèria d'atenció de la salut i nutrició no són prioritàries; manquen d'accés adequat a l'educaciói als serveis de suport, i la seva participació en l'adopció de decisions dins la família i en la comunitatés mínima.

Fam

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), hi ha 854milions de persones subalimentades en el món, això és, persones que disposen de menys de 1.900calories diàries. D'elles, 820 milions es troben en països en vies de desenvolupament, cada any,moren més de 5 milions de nens menors de cinc anys a causa de la fam (3,7 milions dels quals morenper no haver adquirit el pes adequat a la seva edat). Les morts provocades per la carència de ferro ide vitamina A, sumades a les morts per malalties infeccioses (la diarrea, el paludisme, la pneumònia iel xarampió), s'eleven a més de 7,5 milions anuals.

Malgrat que la fam és evitable, la mort per fam de milers de persones es produeix en un àmbit detotal normalitat, no és una cosa extraordinària, és quelcom que forma part de la nostra manera deveure la vida.

El dret a l'alimentació és un dret fonamental perquè està fundat en el dret a la vida en condicionsdignes. Molts Estats tenen programes relacionats amb l'alimentació però només uns quantsestableixen clarament el dret a l'alimentació adequada, que implica:

● Dret a tenir accés físic i econòmic a aliments adequats de forma regular i permanent.● Dret a tenir alimentació suficient i innòcua per satisfer les necessitats vitals en tot moment.● Dret a tenir accés als mitjans per produir aliments.● Dret a disposar d'aliments adequats a les condicions socials, econòmiques i culturals que

garanteixin una vida satisfactòria i digna.

La garantia d'aquest dret resideix en tres estratègies fonamentals: la seguretat alimentària, lasobirania alimentària i l'assistència directa d'emergència.

8

DOCU

MEN

TACI

Ó

La seguretat alimentària: segons la FAO “hi ha seguretat alimentària quan les persones, en totmoment, tenen accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les sevesnecessitats alimentàries i les seves preferències quant a aliments a fi de portar una vida sana i activa1”.Depèn, per tant, de quatre elements: la disponibilitat d'aliments; l'accés a una alimentació suficient;l'estabilitat dels subministraments; l'acceptació cultural dels aliments o de certes associacionsd'aliments.

1 FAO: Necesidades y recursos. Geografía de la agricultura y la alimentación. Roma 1995

9

LES CAUSES DE LA FAM(La fam en el món. Un repte per a tots: el desenvolupament solidari. Cor Unum, 1996)

CAUSESECONÒMIQUES

CAUSES POLÍTIQUES

CAUSESSOCIOCULTURALS

Profundes

Conjunturals

1.- La pobresa2.- Polítiques impulsades pels països desenvolupats.3.- Estructures ineficaces:

- Desenvolupament amb alts costos socials- Comerç internacional desigual

4.- Comportaments immorals:- Recerca del propi benefici- Corrupció econòmica i política

1.- Deute extern acumulat i agreujat per la crisi2.- Programes d'ajust estructural dictats perorganismes internacionals (FMI, BM…)3.- Costos socials de l'ajust econòmic per a lapoblació pobra

1.- Privació d'aliments com a arma política(embargaments)2.- Concentració dels recursos econòmics i del controlpolític en les minories poderoses.3.- Desestructuracions econòmiques:

- Polítiques internes equivocades- Proteccionisme comercial- Agricultura orientada a l'exportació

1.- Tabús alimentaris2.- Situació social i familiar de la dona3.- Falta de formació i analfabetisme4.- Desocupació i precarietat laboral5.- Natalitat elevada induïda per la pobresa

10

La sobirania alimentària: és el “dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègiessostenibles de producció, distribució i consum d'aliments, que garanteixin el dret a l'alimentació per atota la població, amb base en la mitjana i petita producció, respectant les seves pròpies cultures i ladiversitat dels modes camperols, pesquers i indígenes de producció agropecuària, de comercialitzaciói de gestió dels espais rurals, en els quals la dona exerceix un paper fonamental” (Fòrum Mundial del'Havana, 2001).

L'assistència humanitària directa: l'assistència alimentària directa es requereix en situacionsd'emergència, (desplaçats i refugiats), en cas de catàstrofes, sequera, violència social i guerra. Quan unpaís no pot satisfer aquesta necessitat mitjançant els seus propis recursos, l'Estat ha de sol·licitar iproveir l'assistència internacional. A aquesta missió respon el Programa Mundial d'Aliments (PMA)

En major grau que altres temes relacionats amb el desenvolupament, la fam s'enfronta a una sèrie demites falsos, profundament arrelats en la nostra societat, i que condicionen fortament el treball deles ONG en l'eradicació de la malnutrició.

Mite número 1: Hi ha fam en el món a conseqüència de la superpoblació Mesurats globalment, hi ha suficients aliments per proporcionar a tothom proteïnes suficients i mésde 3.000 calories al dia (aproximadament el consum de calories de l'europeu mitjà). La fam depènfonamentalment del repartiment injust i de la impossibilitat que moltes persones tenen d’accedir alsaliments disponibles. Es donen problemes de distribució tant a nivell mundial com nacional. Si esrepartissin de manera justa els béns, en l'estat actual de les forces productives la Terra podria alimentaralmenys el doble de persones que en l'actualitat. (Geopolítica de la fam, informe 2003-04).

Mite número 2: Hi ha fam en el món per l'escassetat de terraNomés el 44% de la terra potencialment cultivable és realment conreada (a Àfrica el 33%) perquè elsgrans terratinents consideren la terra més com a inversió que com a recurs alimentari. A més a més,una part important de la millor terra es dedica a conreus d'exportació (cafè, te, soja,...)

Mite número 3: Hi ha fam en el món per la falta de producció i l'escassetat d'alimentsA hores d'ara, hi ha una tecnologia i una capacitat productiva d'aliments més que suficient per a totala humanitat. El problema està en l'augment de producció dels petits camperols i propietaris, ja queper augmentar la productivitat s'incita a l'ús de noves tecnologies (fertilitzants, pesticides, màquines)que beneficien els que ja tenen terra, diners i influència política. Sovint, els que més necessiten lesmillores són massa pobres per introduir-les.

Desafiaments

La paradoxa de la fam és que el món produeix molts més aliments dels necessaris per satisfer lesnecessitats de tots els seus habitants. La fam és un problema evitable. Jacques Diouf, Director de laFAO, reconeix que en l'actual desenvolupament, la producció agrícola podria alimentar senseproblema 12.000 milions de persones, és a dir, el doble de la població mundial actual.

La fam depèn més del sistema de propietat i del control de la terra pels camperols, de l'accés idistribució de la riquesa, dels recursos, dels mercats i dels coneixements, que de la densitat depoblació.

Per eliminar la fam no basta únicament amb el subministrament d'aliments, sinó que cal facilitar eldret a l'alimentació a totes les persones del planeta i promoure l'accés als serveis bàsics que influeixen–directament o indirectament– en la pobresa (atenció mèdica, aigua potable, sanejament adequat,educació, etc.). Cal posar èmfasi en el desenvolupament rural i agrícola, augmentant la producciód’allò que arriba directament als consumidors locals mes necessitats.

11

DOCU

MEN

TACI

Ó

Els béns de la terra estan destinats, per justícia, a tots els éssers humans. El principi del destí universal dels béns de la terra està en la base del dret universal a l'ús dels béns.Tota persona ha de tenir la possibilitat de gaudir del benestar necessari per al seu pledesenvolupament. Es tracta primer que res d'un dret natural, inscrit en la natura de l'ésser humà, ioriginari.

L'alliberament de concepcions materialistes del desenvolupament que es basen sobre la idea que,per fer a l'home més home i elevar-se de condicions inhumanes a condicions més humanes, n’hi haprou amb enriquir-se i perseguir el creixement tècnic i econòmic, augmentant la capacitat de produiri, sobretot, de consumir. Aquesta mentalitat convertida en cultura tendeix a generar un“desenvolupament sense ànima”, on l'opulència d'uns quants és tan perversa i degradant coml'abundància de pobresa de la multitud. El Nord del món ha construït un “model de desenvolupament”i el difon en el Sud, on estils de vida rics en valors humans i espirituals, corren el risc de ser inundatsper l'onada del consumisme, per l'ànsia de “tenir” sobre l'aspiració a “ser”, pel desig d'acumular sobrela voluntat de compartir.

Com va afirmar E. Fromm, “la supervivència física de l'espècie humana no depèn de les pluges ni delsol, sinó d'un canvi radical en el cor humà”.

Valors

Des de fa ja 26 anys, Mans Unides s'ha proposat com a meta utilitzar l'àmbit educatiu formal perparticipar positivament en una societat democràtica d'homes i dones lliures i iguals. Per a això, caldeliberar i preparar l'acció en llibertat i explicar què significa, quines possibilitats ofereix i quins riscosté.

El món en què vivim no és estàtic, es renova de manera permanent. Tot està en canvi, tot està sotmèsa una dinàmica de renovació permanent. El món que nosaltres concebem evoluciona.En aquest canvi permanent hi ha tremendes contradiccions i gran diversitat d'opinions. Encara quetotes les persones són respectables, no totes les opinions ho són, perquè algunes són, per exemple,contràries als Drets Humans. És, per tant, necessari educar en la crítica a aquest tipus d'opinions.Gràcies al fet que moltes persones han qüestionat les opinions no respectables, la societat en el seuconjunt ha pogut avançar. Les persones hem de ser capaces d'expressar de manera intel·ligible les nostres demandes socials aaltres i també d'entendre les de l'altre i si escau, ser capaços d'acceptar-les, o presentar alternativesper substituir-les.

És bo tenir un caràcter ferm i uns principis vitals assentats, però al mateix temps, ser conscients quequan un troba raons en els altres per deixar-se persuadir, per canviar d'opinió, no és cap humiliacióel fer-ho. Això no sorgeix automàticament; és veritat que tothom té opinions però aquestes han de sercontrastades amb altres i així descobrirem una possibilitat de modificar o de crear amb arguments. Un dels aspectes en què més es veu tot això és en els valors, en ser aquests un aspecte en què totsestem en contínua interacció els uns amb els altres. És per això que en els últims anys estem fentmolta insistència a treballar-los. Els valors estan presents en la nostra vida diària, són el fonament deles normes socials que, alhora, serveixen per guiar la nostra conducta, i ens ajuden a ser millorspersones. Estan interrelacionats i ens ajuden a proposar i a destacar una cosmovisió, és a dir unaconcepció de l'home, de la societat, la qual cosa és complexa, com complex és el món, i complexa ésla nostra forma d'actuar. Es pot afirmar que “el valor és la convicció raonada que una cosa és bona oés dolenta per a mi i per als altres”Els valors poden ser apresos i ensenyats a través de la imitació de models i de pràctiques pròpies dela vida quotidiana i han de ser assumits lliurement per les persones.Recordem per tant que la manera de no adoctrinar consisteix a elaborar informació, proposar el debati la reflexió arbitrada, i acceptar per propi convenciment el resultat final.

12

Igual que en anys anteriors, plantegem tres valors relacionats amb el O.D.M. que abordem al llargd'aquest curs, amb la idea que ens serveixin per crear una consciència personal i una forma de vidacol·lectiva que ajudi a superar l'enorme crisi de la fam en el món.

Senzillesa

Podem afirmar que senzilla és aquella persona que és natural, atès que la senzillesa és lamanifestació de l'actitud d'autenticitat de la persona.En una persona senzilla hi ha concordança entre la forma de parlar, vestir, i la forma de ser. Se laconeix tal com és; és clara i transparent en la seva relació amb els altres.

L'enfocament de la vida senzilla exigeix tenir seny, judici recte, conèixer el que es desitja, el que sesap, el que es creu, és a dir estar obert a la realitat. Cada valor és ric en matisos que van perfilant una sèrie de característiques, i en aquest cas, una formade ser senzill es defineix per les següents:Sinceritat, ús de la veritat com a forma habitual d'expressió. Autenticitat, no creure's superior als altres i com a tal comportar-se, sense sobrevalorar-se i/omaltractar els altres per la seva condició econòmica social, personal,… La persona senzilla no preténaparentar. No es considera millor que altres.Tolerància, quant a ser comprensiva amb els altres.Prudència; és prudent en els judicis qui no jutja les intencions i els comportaments aliens. Naturalitat, la persona senzilla fuig de la vanitat dels qui viuen com si fossin els amos del món, o hosabessin tot.Comprensió, la persona senzilla s'accepta tal com és, conscient de la seva fortalesa i de les sevesdebilitats i, alhora, respectuosa amb els altres.

La senzillesa i els nens Els nens són el símbol de la ingenuïtat i la senzillesa: actuen amb naturalitat, diuen el que pensen iel que senten, i solen identificar senzill amb normal, per això, cal ajudar-los a omplir de contingutaquesta percepció de naturalitat que ells tenen i a actuar amb senzillesa, usant la intel·ligència i lavoluntat. La infància com a concepte, és el prototip de la senzillesa.

La senzillesa i els adolescents.L'adolescència és una etapa clau en la vida per ser una etapa de grans contrastos. L'adolescent volmanifestar-se identificant-se entre l'ésser i l'aparençar i mostrar-se tal com és. És necessari acceptarla pluralitat canviant de l'adolescent perquè enriqueixi la seva personalitat amb l'abundància dematisos que proporciona el valor de la senzillesa.

Gratuïtat

Gratuïtat és la capacitat de fer coses pels altres gratuïtament, sense esperar res a canvi. És oferir-se als altres sense buscar una recompensa.

En el context de la gratuïtat estan presents especialment tres valors:Despreniment, en tant que la gratuïtat implica la capacitat de donar del que es té, fins i tot a unmateix. Solidaritat, aquest sentiment de proximitat als altres és afavorit per la cultura de la gratuïtat. Generositat, disponibilitat i obertura a les necessitats dels altres. Agraïment, concreta un estil de vida, ja que la gratuïtat s'expressa verbalment a través de “donar lesgràcies”, i s'assenta sobre l'actitud d'estar disposats a agrair als altres.

Reconèixer que rebem, que acceptem i que farem nostre el que ens acaben d'oferir o donar.Reconèixer que no tenim res per correspondre al que ens han donat. Experimentar que les coses que

DOCU

MEN

TACI

Ó

13

posseïm i la pròpia existència són un regal, un privilegi i un pur do són actituds sobre les qualss'assenta la gratuïtat.

L'organització de la nostra vida social està basada en la prestació d'una sèrie de serveis necessaris, laqual cosa implica interdependència per al desenvolupament harmoniós de les persones que laintegren. Aquesta és bona i no va en contra de la nostra llibertat. La interdependència ens porta adescobrir que molts aspectes de la nostra vida depenen d'altres, i alhora altres depenen de nosaltres.El reconeixement dels altres, i del que fan per nosaltres és la base de la gratuïtat, que ens permet viureaquest intercanvi gratuït; tots tenim capacitat de donar i capacitat de rebre, tots som necessaris icomplementaris.

En el marc de la gratuïtat, les persones i les coses tenen valor en si mateixes. Hem d'entendre querebem tot com un do gratuït.Però en la complexitat i la interdependència de la nostra societat es poden descobrir efectesantagònics amb el valor de la gratuïtat. En la lògica econòmica de la causa efecte tot té preu i tots'ha de pagar, a les coses i a les persones se les taxa conforme a un preu.

● Això porta a haver d’explicar el per què de les coses que fas desinteressadament. D'altra banda,qui més pugui pagar, més pot tenir. D'aquí pot sorgir aquest comentari de “jo no li dec res a ningú”● Els que aporten poc econòmicament són poc tolerats per la societat actual, i amb facilitat hi hagent que es creu, a causa d'això, que no serveix per a res ● Per a molts és important viure la societat del gaudi, de l'autosuficiència per no dependre deningú, així es tanca la porta a la gratuïtat i s'obre la porta de l'egoisme

Quan es pensa en la gratuïtat, hem de ser conscients de tot el que rebem gratuïtament en la nostravida. Entre els béns que no es poden pagar, hi ha la vida, la salut, l'amistat, la lleialtat i elsensenyaments dels antecessors. Rebem molt, per la qual cosa hem d'estar disposats a donar. Hemd'acceptar que moltes de les coses bones que tenim es deuen al fet que altres persones ens han ofertamor, protecció, saviesa, etc.Una manera és ser agraïts i una altra important és la gratuïtat.

Austeritat

Una persona austera és la que sap usar moderadament i amb sobrietat els béns que tenim alnostre abast. L'auster queda lliure de l'instint de possessió, escapa de l'ànsia insaciable de tenir. D'alguna manera, els trets de l'austeritat serien:Modèstia, ja que contempla amb tranquil·litat i alegria la vida dels altres sense rivalitats nicompeticions. Integritat i honestedat, perquè es manté lluny de les relacions d'injustícia, basades en l'acumulacióde béns per uns quants i en la insuficient valoració del treball de molts. Fraternitat, ja que pensa que tots els homes i dones tenen una mateixa dignitat, renúncia a consumirde forma egoista i cedeix a favor d'altres béns, intel·lectuals i de relació. Sobrietat, un ús adequat i no exagerat dels recursos, cosa que porta a una mentalitat ecològica,amant de la natura. És injust assimilar austeritat i gasiveria

L'austeritat ens duu cap a quelcom indispensable que és obrir-nos a les necessitats d'altres, projectar-nos enl'acció social, atès que ens fa comprendre que no podem acaparar-ho tot per a nosaltres, deixant als altresles engrunes que no hem consumit. Ens ajuda a desenvolupar actituds generoses cap els que ens envolten,i a regular les exagerades exigències del nostre “ego”.

Té una gran força de testimoni perquè ressalta la conducta racional i moral per sobre de la instintiva, iespecialment perquè possibilita mostrar-se en desacord amb una cultura que postula el consum pel consum,sense tenir en compte totes les persones que injustament queden arraconades a la cuneta de la vida.

14

L'austeritat evoca renúncia, voluntat d'ignorar quelcom que està al nostre abast, per així assumir unestat de vida fonamentat en un altre tipus de valors.L'austeritat s’hauria de veure com una disciplina, un estil de vida. L'austeritat és més una qüestió decoherència interna i d'opció d'estil de vida, que no una renúncia explicita.

Aquesta disciplina és indispensable per tal que en la vida hi hagi una vertadera maduresa psicològica,que exigeix disciplina, però no ha de ser vista com una cosa repressiva, sinó com quelcom que regulai dirigeix les nostres energies, tant biològiques com psicològiques. Aquest procés és beneficiós per a nosaltres i ens obre al reconeixement del valor de la vida dels altres.Si som capaços d'entendre l'austeritat com a disciplina de vida ens resultarà quelcom profundamenthumà i necessari per a tots. Tots podem ser austers i això no depèn del nostre estatus socioeconòmic, tota opció per l'austeritatva acompanyada per la sobrietat i el distanciament de la fascinació que exerceixen els diners. Nos'identifica amb la pobresa sociològica, perquè pot haver-hi un pobre de solemnitat que no siguiauster.La falta d'austeritat que veiem en les societats occidentals és conseqüència de la idealitzacióirracional que es fa de l'èxit, els diners, la fama, el poder, l’atracció física, etc. La societat meritocràtica en la qual la fama, el poder i els diners prenen el paper de vertaders valorscom més exclusius millor, no valora l'austeritat. La malversació ostentosa i exhibicionista típica de lanostra societat, comporta la més absoluta negació de l'austeritat. La falta de sensibilitat respecte alvalor de la justícia distributiva ofega el valor de l'austeritat per essència.És clar que és difícil proposar-se un ordre de vida coherent, és clar que és difícil renunciar als meusimpulsos descontrolats (per exemple, la tendència a viure consumint de continu). Les renúncies esconverteixen així en una cosa motivadora i dinàmica perquè es tracta d'arribar a la idea de ser mésque tenir. Encara que ens resulti difícil atrevim-nos a encarar el que costa prescindir del consumisme,l'hedonisme, l'ostentació i decidim-nos a ser austers en la nostra forma de vida.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Fomentar la necessitat d'aprendre a compartir.● Estimular la cooperació i el treball en equip.● Aproximar els alumnes a la situació de desigualtat mundial en matèria d'aliments.● Treballar la importància d'una alimentació equilibrada.

MATERIALS● Llapis de colors, quatre per grup (vermell, blau, groc i verd)● Fitxes de Treball per als grups.● Quadres d'Organització dels àpats (dos per grup)● Guix de colors (vermell, blau, groc i verd)

TEMPORITZACIÓ ● L’activitat requereix dues sessions:

Fases 1 i 2, primera sessió.Fases 3 i 4, segona sessió.

Consideracions prèvies per al professorat● Abans de fer l'activitat, cal posar a la pissarra vuit quadres de dieta diària buits o, si resulta mésfàcil, fotocopiar-los en la major grandària possible i posar-los a la vista de tothom● Els grups en què es dividiran representen països reals, encara que en principi no se'ls digui alsalumnes: grup 1-Eritrea, grup 2-Madagascar, grup 3-Bangla Desh, grup 4-Índia, grup 5-Equador, grup6-Brasil, grup 7-Espanya i grup 8-EUA. A cadascun dels grups se li entrega la seva fitxa. ● Totes les dades d'aquesta activitat estan extretes de les següents fonts.

◗ Consum total de quilocalories per persona en els distints països: FAO 2008, amb dades pertanyents als anys 2001-03.◗ Percentatge d'aliments consumits pels habitants de cada país FAO 2008, amb dades pertanyents als anys 2001-03.◗ Kcal. De 100 gr. de cadascun dels aliments en cru: fonts diverses.

DESENVOLUPAMENTFase 1: fent grups● Dividir la classe en 8 grups: ● Explicar les instruccions que apareixen en les fitxes de treball. Comentar i aclarir dubtes per tal quetots entenguin el que han de fer. Un dels conceptes que ha de quedar clar és el de Kcal. com a formade mesura de la quantitat d'energia que consumim amb els aliments.

Ens alimentem... i compartim?

FITXA 1

15

16

Fase 2: treball per grups i primera posada en comú● Cada grup realitza el seu treball.● Un cop que tots els grups han realitzat la seva fitxa, una persona de cada grup dibuixarà a la

pissarra els quadres que han pintat en el seu full. ● Quan tots els grups ho han fet, posen en comú el treball. Comentar amb l'ajuda de les pautes i

preguntes que apareixen a continuació.● Primer que res, analitzar entre tots el contingut dels diversos quadres, estudiant-los en el sentit de

si és una forma d'alimentació més o menys sana. ◗ Quina és la primera cosa que crida l'atenció en veure el quadre de la pissarra?◗ Què pot haver-hi en excés en uns grups? Falta alguna cosa en altres?◗ Les dietes que apareixen ens semblen sanes? Quines? Per què?◗ Què us sembla el repartiment d'aliments que s'ha fet? Esteu contents amb el que teniu?◗ El repartiment d'aliments ha estat a l'atzar, passa el mateix amb el lloc on naixem? Pel queveieu; això influeix a l'hora d'alimentar-nos?

Fase 3: una nova fitxa; treball en grups ● Després de la primera reflexió, demanar als grups que tornin a organitzar la seva fitxa d'àpats d'un dia.● El mestre/a ha d'estar atent per si sorgeixen intents, per part dels que més tenen, de compartir amb

els altres.● En el cas que així sigui, cal organitzar aquesta resposta solidària de la manera següent:● El mestre/a s'acosta al grup o grups disposats a compartir i pregunta què és el que volen donar i en

quina quantitat. S'anota i se'ls recorda que ho descomptin de la seva organització de la dieta diària.● A continuació, i depenent del que se li hagi donat, s'acostarà als grups amb menys aliments i els

repartirà les quantitats de què disposi.

Fase 4: una nova fitxa; reflexió ● Quan tots els grups han acabat la seva fitxa, es torna a posar en comú, començant perquè cada

grup dibuixi el seu quadre a la pissarra. ● Si a la classe han sorgit grups que compartissin els seus aliments amb altres, es pot motivar la

reflexió amb preguntes com aquestes:◗ Què ha canviat a les dietes?◗ Què signifiquen aquests canvis per als grups?◗ Què us ha portat a canviar?◗ El que estem veient en l'activitat passa en la realitat, ja que aquests són exemples trets de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. El que hem fet a classe és d'alguna manera aplicable a la realitat? Com?

● Si no hi ha hagut canvis, ni s'han compartit els aliments, reflexionar a partir de preguntes comaquestes:

◗ Què ha passat aquesta segona vegada?◗ La dieta és vàlida per a tots? Per què? Algun grup consumeix més calories de les necessàries?◗ Podríem haver fet alguna cosa per posar-hi remei?◗ Si els grups que més aliments tenien haguessin compartit amb els que en tenien poc, haurien tingut aquests mala alimentació? ◗ El que estem veient en l'activitat passa en la realitat, ja que aquests són exemples trets de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. El que hem fet a classe és d'alguna manera aplicable en la realitat? Com?

FITXA 1FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

17

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 1

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 1

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 4 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 2 quadres Verdura/Fruita, color Verd 1 quadre Cereals/Llegums, color Groc 29 quadres

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 2

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 6 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 5 quadres Verdura/Fruita, color Verd 15 quadres Cereals/Llegums, color Groc 31 quadres

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 3

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 1 quadre Peix, ous i lactis, color Blau 3 quadres Verdura/Fruita, color Verd 5 quadres Cereals/Llegums, color Groc 50 quadres

RECURSOS FITXA 1

18

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 4

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 2 quadresPeix, ous i lactis, color Blau 7 quadres Verdura/Fruita, color Verd 19 quadresCereals/Llegums, color Groc 40 quadres

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 5

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 14 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 12 quadres Verdura/Fruita, color Verd 56 quadres Cereals/Llegums, color Groc 23 quadres

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 6

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 24 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 14 quadres Verdura/Fruita, color Verd 29 quadres Cereals/Llegums, color Groc 26 quadres

19

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 1

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 7

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 32 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 23 quadres Verdura/Fruita, color Verd 52 quadres Cereals/Llegums, color Groc 20 quadres

FITXA DE TREBALL PER AL GRUP 8

● Al quadre que us han entregat amb aquesta fitxa, heu d'emplenar les casellesamb els colors dels aliments que menjareu al llarg del dia.

● Cada color correspon a un tipus d'aliment: Vermell (Carn), Blau (Peix, ous i lactis),Verd (Verdura i Fruita) i Groc (Cereals i Llegums). De cada color teniu un nombremàxim de quadres que podeu pintar:

Carn, color Vermell 29 quadres Peix, ous i lactis, color Blau 28 quadres Verdura/Fruita, color Verd 41 quadres Cereals/Llegums, color Groc 23 quadres

20

RECURSOS FITXA 1FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

SRE

CURS

PER

FO

TOCO

PIAR

Org

anit

zaci

ó d

els

àpat

s

Des

dej

un

i

Esm

orz

ar

Din

ar

Ber

enar

So

par

Org

anit

zaci

ó d

els

àpat

s

Des

dej

un

i

Esm

orz

ar

Din

ar

Ber

enar

So

par

21

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.● Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.● Aconseguir lectura comprensiva d'un text.

MATERIALS● Làmines i quadern de lectures amb el conte Súper Pepo i Clementina.● Fotocòpies del conte.● DVD amb el conte.

TEMPORITZACIÓ ● Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: lectura del text ● Col·locar en un lloc ben visible per a tots, les làmines del conte. Llegir en veu alta la història o veure

el DVD. ● En acabar, els nens i nenes han de resumir en una sola frase, el sentiment que hagin experimentat

en escoltar o veure la història. ● Depenent del nivell de la classe, es pot llegir diverses vegades el text a fi que quedi perfectament

clar. Demanar als nens que vagin dient les paraules que no han entès i apuntar-les a la pissarra. Esdemana que si hi ha algú que sàpiga el significat ho digui, i si no hi ha ningú o el que s'ha dit no éscorrecte, la persona que primer va dir la paraula, busca el seu significat en el diccionari i desprésl’apunta perquè tots ho vegin. No ha de quedar cap paraula sense saber el seu significat.

● Repartir la fitxa d’ajuda a la lectura. Llegir les preguntes en veu alta i explicar-les per aclarir elsdubtes.

● Posar els nens en parelles perquè es vagin fent mútuament les preguntes de la fitxa i ho comentintot entre ells

2a fase: reflexió en grup gran ● Comentar entre tots per treure ensenyaments del text que han llegit. Preguntar deixant que els nens

parlin lliurement i, en la mesura necessària, anar dirigint la reflexió. Atès que amb el text es podentocar diversos temes, suggerim els següents punts a treballar, perquè a partir d'ells puguindesenvolupar-se les preguntes:

● Les primeres preguntes aniran orientades a treure les impressions dels nens i nenes sobre la història.

Pautes per al treball amb el text

“Súper Pepo i Clementina”

FITXA 2

22

◗ Què els ha agradat més i per què.◗ Què els ha cridat més l'atenció i per què.

● L'actuació de PEPO◗ Com reacciona PEPO en escoltar la Clementina.◗ Valorar la seva creativitat per transmetre el missatge als seus companys.

● El que podem aprendre◗ Sobre l'alimentació.◗ Si pensen que és important estar ben alimentats.◗ Sobre si nosaltres malgastem menjar.◗ El que podríem fer per evitar que a casa nostra o a l'escola es llenci menjar.◗ Què podem aprendre sobre la distribució dels béns, especialment els aliments.

FITXA 2FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

23

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 2

FITXA D'AJUDA A LA LECTURA

CONTESTA AQUESTES PREGUNTES SOBRE EL TEXT “SÚPER PEPO I CLEMENTINA”

El que més t'ha agradat.

Has après alguna cosa llegint aquesta història? Anota-ho.

Com es comporta PEPO davant Clementina? Passa d'ella? L'escolta?

Et semblen austers PEPO i Clementina? Per què?

Com explica PEPO als seus amics el que li hi ha el dit Clementina?

És important escoltar els altres?

És important alimentar-se bé?

24

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.● Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.● Aconseguir lectura comprensiva d'un text.

MATERIALS● Làmines i quadern de lectures amb el conte El somni d’Espurna.● Fotocòpies del conte.

TEMPORITZACIÓ● Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: lectura del text

● Col·locar en un lloc ben visible per a tots, les làmines del conte. Llegir en veu alta la història. ● En acabar, els nens i nenes han de resumir en una sola frase, el sentiment que hagin experimentaten escoltar la història. ● Depenent del nivell de la classe, es pot llegir diverses vegades el text a fi que quedi perfectamentclar. Demanar als nens que vagin dient les paraules que no han entès i apuntar-les a la pissarra. Esdemana que si hi ha algú que sàpiga el significat ho digui, i si no hi ha ningú o el que s'ha dit noés correcte, la persona que primer va dir la paraula, busca el seu significat en el diccionari i desprésl’apunta perquè tots ho vegin. No ha de quedar cap paraula sense saber el seu significat.● Repartir la fitxa d’ajuda a la lectura. Llegir les preguntes en veu alta i explicar-les per aclarir elsdubtes. ● Posar els nens en parelles perquè es vagin fent mútuament les preguntes de la fitxa i ho comentintot entre ells.

2a fase: reflexió en grup gran● Comentar entre tots per treure ensenyaments del text que han llegit. Preguntar deixant que elsnens i nenes parlin lliurement i, en la mesura necessària, anar dirigint la reflexió. Atès que amb eltext es poden tocar diversos temes, suggerim els següents punts a treballar, perquè a partir d'ellspuguin desenvolupar-se les preguntes:

Pautes per al treball amb el text

“El somni d’Espurna”

FITXA 3

25

26

● Les primeres preguntes aniran orientades a treure les impressions dels nens i nenes sobre la història. ◗ Què els ha agradat més i per què.◗ Què els ha cridat més l'atenció i per què.

● La forma de ser d’Espurna◗ Definir qualitats d'Espurna.◗ Com és Espurna amb altres éssers vius.◗ Si es preocupa del seu aspecte. ◗ Si està disposada a renunciar a altres coses per tenir un millor aspecte.

● El que podem aprendre◗ Sobre la il·lusió.◗ De la solidaritat entesa com a norma de vida.◗ Sobre l'ús que fem de les oportunitats en la nostra vida.◗ De la recerca d'alternatives creatives davant els problemes.◗ Si pensen que per treure el millor de nosaltres mateixos, hem d'estar en situacions excepcionals.◗ Què podem aprendre sobre la distribució dels béns, especialment els aliments.

FITXA 3FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

27

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 3

FITXA D'AJUDA A LA LECTURA

CONTESTA AQUESTES PREGUNTES SOBRE EL TEXT “EL SOMNI D’ESPURNA”

El que més t'ha agradat.

Has après alguna cosa llegint aquesta història? Anota-ho.

Com es relaciona Espurna amb altres éssers vius?

Quina importància té per a ella el contacte amb els altres?

Com es comporta Espurna amb Fitet? Què significa per a ella?

Què et sembla la solució final de Fitet?

28

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Reflexionar sobre allò que s'ha treballat en les activitats anteriors.● Aprendre a usar els recursos de la publicitat per transmetre les nostres idees. ● Prendre consciència de la importància d'entrar en acció i fer coses concretes.

MATERIALS● Materials segons el parer dels alumnes. Hauran d'aportar-los en la segona fase.

TEMPORITZACIÓ● Fase 1, una sessió.● Fase 2, una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: reflexió prèvia per grups● Dividir la classe en tres grups.● Dins cadascun dels grups han de fer un resum dels aspectes més importants que han pogut conèixer

al llarg de les activitats realitzades. Han d'organitzar la reflexió i prendre nota segons els tres granstemes de valors (senzillesa, austeritat, gratuïtat) relacionant-los amb la pobresa i la fam.

● Quan tots els grups han acabat, un representant de cadascun exposa en veu alta als altres, el treballque han fet dins el seu grup.

● En els cursos més baixos, aquesta reflexió es pot fer en veu alta entre tots.● S'anota tot a la pissarra, per així tenir una idea dels coneixements essencials que s'han après en les

activitats.

2a fase: realització dels cartells ● Continuant amb els grups anteriors, adjudicar a cadascun un dels temes. Partint d'allò que s'ha

apuntat a la pissarra, cada grup realitzarà una composició plàstica en què s'expliqui el tema d'unamanera senzilla.

● L'objectiu és donar a conèixer formes concretes d'acció i compromís que cadascú pugui realitzar peraplicar els valors i reflexions sobre la pobresa i la fam en la seva vida concreta. És molt importantque tot el que es posi siguin coses pràctiques i realitzables.

Alimentem la nostra creativitat

FITXA 4

29

30

● Se'ls comenten les pautes següents:◗ En primer lloc, han de definir la forma d'afrontar el tema concret i les idees que volen transmetre amb el seu treball.◗ Després es decideixen els mitjans a utilitzar. En el cas que hi hagi algun periòdic escolar, pot incloure-s’hi.◗ Un cop decidit tot això pel grup, es passa a fer en comú el cartell o cartells, on quedin expressats tots els aspectes consensuats per tots els integrants.

● Per ajudar en el treball, es poden plantejar les preguntes següents: ◗ Què hem après en les activitats?◗ Podem consumir menys aliments sense que per això passem fam? Què guanyaríem amb això?◗ Estem acostumats a fer coses pels altres sense demanar-los res a canvi?◗ Considereu que els altres us donen gaires coses? Fer una llista de coses importants que es reben gratuïtament d’altres.◗ Podem reflexionar sobre l'ús que fem d'aquestes coses i la dependència que podem tenir-ne.

● Quan es tinguin tots els cartells, es col·loquen en un lloc visible del centre.

FITXA 4FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

31

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Ser conscients del problema de l'alimentació en el món.● Promoure el treball en grups en la recerca d'un objectiu comú.● Conèixer la manera en què estan repartits els aliments en el món i treballar formes de solidaritat

en el grup.

MATERIALS● Un mapamundi polític, de la major grandària que sigui possible.● Fulls amb quadres de consum, un per grup.● Materials per marcar: plastilina o xinxetes de colors (vermell, verd , taronja).

TEMPORITZACIÓ● Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: mapa d'aliments ● Explicar als nens i nenes que una alimentació completa i variada és essencial per a una bona salut.

Parlar-los que el contingut mínim de calories ha de ser d’una determinada quantitat diària.● Dividir els alumnes en quatre grups, 1 de vermell, 2 de taronja i 1 de verd.● Col·locar a la classe el mapamundi de manera que sigui accessible per a tots. Repartir als grups el

quadre amb el consum mitjà de calories per habitant. ● En aquest moment s'explica als alumnes, en el cas que no ho coneguin, el concepte de les

kilocalories, com a mesura de l'energia alimentària que ingerim les persones amb els diferentsaliments. S'explica que la quantitat de kilocalories que s'estima necessària per a les necessitatsd'una persona està entre 2400 i 2700 (en funció de l’edat, el pes, etc.).

● Cadascun dels grups ha de buscar en el mapa i posar els indicadors de color als països que licorresponen, seguint per fer això les pautes següents:

◗ De color vermell els països amb alimentació escassa. ◗ De color verd els països amb alimentació adequada. ◗ De color taronja els països amb excés de calories en la seva dieta.

Depenent del nivell de la classe, el mestre/a pot reduir el nombre de països dels grups.

Mapa d’alimentació

FITXA 5

32

2a fase: posada en comú● Un cop acabat, entre tots i totes extreure conclusions dels mapes.

◗ A quina zona del món o a quins països és on menys calories es consumeixen?◗ Podem treure alguna conclusió d'això?◗ Coincideixen les zones de mala alimentació amb les zones de major pobresa?◗ Podríem distribuir de manera més justa els aliments? ◗ Calcular entre tots la mitjana de consum de calories en el món (2.800 Kilocalories al dia)◗ Quins països estan per sota de la mitjana? I per damunt?◗ Es podria distribuir el nombre de calories de manera més equitativa? ◗ Com quedarien els distints grups? ◗ Significaria això que alguns consumiríem calories per sota del que és necessari?

FITXA 5FI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

33

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

ANNEX 5

Eritrea 1520 Bangla Desh 2200

Congo, Rep. Democrática del 1610 Guatemala 2210

Burundi 1640 Bolivia 2220

Comores 1750 Malí 2230

Tadjikistan 1840 Territoris Palestins Ocupats 2240

Etiòpia 1860 Mongòlia 2250

Sierra Leone 1930 Illes Salomó 2250

Zàmbia 1930 Armènia 2260

Republica Centreafricana 1940 Namíbia 2260

Libèria 1940 Panamà 2260

Tanzània 1960 Sudan 2260

Zimbabwe 2010 Camerun 2270

Iemen 2020 Uzbekistan 2270

Madagascar 2040 Gàmbia 2280

Cambodja 2060 Republica Dominicana 2290

Angola 2070 Nicaragua 2290

Guinea-Bissau 2070 Senegal 2310

Moçambic 2070 Antigua i Barbuda 2320

Rwanda 2070 Laos 2320

Haití 2090 Togo 2320

Malawi 2140 Pakistan 2340

Congo 2150 Veneçuela 2350

Kenya 2150 Hondures 2360

Txad 2160 Swazilàndia 2360

Corea del Nord 2160 Uganda 2380

Níger 2160 Sri Lanka 2390

Botswana 2180

MITJANES DEL CONSUM TOTAL DE KILOCALORIES PER PERSONA I DIA

FAO 2008, amb dades corresponents als anys 2001-03

Tailàndia 2410 Saint Vincent i les Grenadines 2580

Guinea 2420 Vietnam 2580

India 2440 Vanuatu 2590

Sao Tomé i Príncipe 2440 Azerbaijan 2620

Nepal 2450 Costa d’Ivori 2630

Filipines 2450 Lesotho 2630

Burkina Faso 2460 Ghana 2650

Seychelles 2460 Surinam 2660

Geòrgia 2520 Gabon 2670

Benin 2530 Sérbia 2670

Paraguai 2530 Jamaica 2680

El Salvador 2560 Jordània 2680

Perú 2570 Nigèria 2700

Colòmbia 2580 Saint Kitts i Nevis 2700

MITJANES DEL CONSUM TOTAL DE KILOCALORIES PER PERSONA I DIA

FAO 2008, amb dades corresponents als anys 2001-03

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

34

ANNEX 5

Bahames 2710 Federació Russa 3080

Bòsnia i Herzegovina 2710 Iran 3090

Equador 2710 Barbados 3110

Kazakhstan 2710 Austràlia 3120

Guaiana 2730 Finlàndia 3150

Moldava, Republica de 2730 Estònia 3160

Turkmenistán 2750 Suècia 3160

Croàcia 2770 Líban 3170

Dominica 2770 Mèxic 3180

Japó 2770 Cuba 3190

Trinitat i Tobago 2770 Nova Zelanda 3200

Mauritània 2780 Cap Verd 3220

Nova Caledònia 2780 Emirats Àrabs Units 3220

Macedònia 2800 Xipre 3240

Arabia Saudita 2820 República Txeca 3240

Eslovàquia 2830 Islàndia 3240

Belize 2840 Tunísia 3250

Brunei 2850 Líbia 3330

Bulgària 2850 Turquia 3340

Costa Rica 2850 Egipte 3350

Uruguai 2850 Lituània 3370

Albània 2860 Polònia 3370

Marroc 3070

MITJANES DEL CONSUM TOTAL DE KILOCALORIES PER PERSONA I DIA

FAO 2008, amb dades corresponents als anys 2001-03

Xile 2860 Espanya 3410

Malàisia 2870 Països Baixos 3440

Indonèsia 2880 Gran Bretanya, Regne Unit de 3440

Polinèsia Francesa 2900 Dinamarca 3450

Myanmar 2900 Noruega 3480

Samoa 2910 Alemanya 3490

Xina 2940 Hongría 3500

Sud-Àfrica 2940 Suïssa 3500

Bielorússia 2960 Romania 3520

Fiji 2960 Malta 3530

Maurici 2960 Canadà 3590

Saint Lucia 2960 Bèlgica 3640

Eslovènia 2970 França 3640

Argentina 2980 Itàlia 3670

Letònia 3020 Grècia 3680

Ucraïna 3030 Israel 3680

Algèria 3040 Irlanda 3690

Corea del Sud 3040 Luxemburg 3710

Kirguizistan 3050 Àustria 3740

Brasil 3060 Portugal 3750

Kuwait 3060 Estats Units d’Amèrica 3770

Síria 3060

MITJANES DEL CONSUM TOTAL DE KILOCALORIES PER PERSONA I DIA

FAO 2008, amb dades corresponents als anys 2001-03

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

3535

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Prendre consciència de què és la pobresa. ● Posar-se en la situació de persones que viuen amb carències de tota mena.● Treballar en equip.

MATERIALS● Fulls de treball per als grups d'alumnes.

TEMPORITZACIÓ ● L’activitat requereix dues sessions:

Fases 1 i 2, primera sessió.Fase 3, segona sessió.

DESENVOLUPAMENT1a fase: reflexió prèvia ● Com a punt de partida, realitzar una sèrie de preguntes sobre les necessitats bàsiques:

◗ Quines coses necessitem per viure?◗ Tenim suficient d'allò que realment necessitem?◗ Coneixem persones que no ho tinguin?◗ Què sabeu de la pobresa? ◗ Parla la gent de la pobresa? Ho heu sentit als vostres companys, als vostres mestres, als vostres pares, a la televisió, etc.◗ Heu sentit parlar de països que viuen en pobresa extrema?◗ Coneixeu persones que no tinguin prou per viure?◗ Sabeu que vol dir la paraula castellana “hambruna”? Podríeu trobar informació d'on n’hi ha ara mateix? (podeu buscar a Internet, preguntar a casa vostra, etc.)

2a fase: treball per grups ● Dividir els alumnes en grups de cinc. Entregar a cadascun dels grups un full de treball amb

l'explicació de l'activitat a realitzar. Aclarir tots els dubtes que puguin sorgir.● A cada grup, hauran de calcular les seves despeses d'acord als diners que tenen.

El cercle de la pobresa

FITXA 6

36

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

36

3a fase: posada en comú i reflexió ● Comentar amb els alumnes aquestes preguntes:

◗ Heu tingut suficient amb els diners de què disposàveu?◗ Heu pogut cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació? ◗ Creieu que aquesta és una alimentació variada i adequada?

● Imagineu que sorgeix alguna cosa que suposa una despesa extra per a la família. Per exemple:◗ La família intenta estalviar 30 euros mensuals per llogar un habitatge millor.◗ Un nen ha emmalaltit. Ha d'acudir al metge dos cops durant un mes i comprar medicines per valor de 50 euros.◗ Us plantegeu que un dels vostres fills vagi a escola i ha de comprar-se llibres de text que costen 30 euros.◗ Alguna de les famílies podria fer front a aquestes eventualitats?◗ Com se us acut que haurien de fer-ho en el cas -com ara la malaltia- que no hi hagi un altre remei?

Explicar que una de les maneres de mesurar la pobresa en el món és calcular les persones que viuen“amb menys d'un euro al dia”, i que aquesta és precisament la situació en què se'ls ha posat enaquesta activitat.

Actualment en el món milions de persones viuen amb menys d'1 euro al dia.

FITXA 6

37

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

ANNEX 6

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

FULL DE TREBALL PER AL GRUP

"El vostre grup és una família composta per dos adults i tres nens i viviu en una casa llogadano gaire gran. Els adults de la família fan treballs esporàdics i poc remunerats, i entre tots aconsegueixenajuntar una petita quantitat al mes, que un cop descomptades les despeses de la casa, esqueda en 252 €. Amb aquests diners heu de cobrir totes les necessitats al llarg de les quatresetmanes que componen un mes.Cadascuna de les persones que integra el grup necessita diàriament per a la seva nutricióalmenys:

Llista de preus

Alimentació Valor en euros

1 quilo de verdura 3.00

1 quilo d'arròs/llegums 1.50

1 dotzena d'ous 1.50

1 litre de llet 1.50

1 barra de pa 0.50

1 pollastre 4.00

6 taronges 2.00

6 plàtans 1.50

6 pomes 1.50

Heu de calcular el que es necessita per menjar al llarg del mes.El que us sobri, heu d'utilitzar-ho per establir altres prioritats, encara que potser algunad'elles requerirà de l’estalvi de diversos mesos.

Llegums/arròs 70 gr. persona/diaVerdures 250 gr. persona/diaFruites Una peça persona/diaOus Dos persona/setmana

Llet Una tassa (1/4l.) persona/dia

Pollastre ¼ Kg. persona/setmana

Oli, combustible i sal per cuinar 0,20 euros persona/dia

Pa 1/2 barra (100gr.) persona/dia

38

39

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OBJECTIUS● Conèixer valors concrets. ● Prendre consciència de la importància dels valors. ● Treballar en equip activitats de comprensió i expressió verbal● Desenvolupar actituds de diàleg en grup.

MATERIALS● Fulls de treball per als grups d'alumnes.

TEMPORITZACIÓ ● L’activitat requereix dues sessions:

Fases 1 i 2, primera sessió.Fase 3, segona sessió.

DESENVOLUPAMENTConsideracions per al professorat● La solució a la sopa de lletres és:

Grup 1 austeritat, Grup 2 senzillesa, Grup 3 gratuïtat

1a fase: reflexió prèvia ● Com a punt de partida, comentar amb els alumnes el tema dels valors. És important que quedin ben

clars els conceptes essencials dels tres valors que els alumnes treballaran en la segona fase.● Aquesta fase es pot realitzar a partir de preguntes com aquestes:

◗ Què cal fer per conviure els uns amb els altres dins una societat?◗ Què són per a nosaltres les normes de convivència en societat? Si falten aquestes normes què ens pot suposar? ◗ Us sembla important actuar segons unes normes?

2a fase: treball per grups ● Dividir els nens i nenes en tres grups. A cadascun dels grups se li entrega un full de treball amb

l'explicació del treball a realitzar.● Al final cada grup ha d'emplenar una cartolina amb totes aquelles frases, paraules o imatges que

els sembli que millor poden explicar el valor que els ha tocat treballar.

Sopa de valors

FITXA 7

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

3a fase: posada en comú ● A continuació es realitza una posada en comú en la que els grups han d'explicar el que han fet. ● És important aclarir que les opinions dels diversos grups poden canviar si els altres justifiquen que

estan equivocats; ja que el quadre que es proposa als alumnes té respostes concretes, però el quees pretén especialment en aquesta activitat és fomentar entre ells el diàleg i la reflexió.

FITXA 7

40

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

ANNEX 7

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

FULL DE TREBALL PER AL GRUP 1

A la sopa de lletres hi ha 3 paraules, els tres valors que treballem aquest any: Senzillesa – Austeritat - Gratuïtat.Heu de trobar el valor que us ha tocat, relacionant-lo amb les tres formes d'actuar que teniua continuació.

El vostre valor es correspon amb una persona que:Actua de manera sòbria.Actua de manera honesta.Actua de manera íntegra.

Si desconeixeu el significat d'alguna d'aquestes paraules busqueu-lo en el diccionari.

Cada grup ha d’emplenar una cartolina amb totes aquelles frases, paraules o imatges que elssembli que millor poden explicar el valor que els ha tocat treballar.

Tot el treball ha de fer-se en grup, prenent les decisions entre tots, i de manera raonada perpoder-les defensar davant la resta de la classe.

41

O F D O P A M D I T H

l G I R Z U A T U A O

I S I N A S V I F T W

A P E B I T O N R I M

T U S N J E N A I U K

E D B Z Z R P T G T E

B J O T A I E D O A D

C I E P E T L A S R L

F L E A N A S L O G D

V O S O A T D E E N Q

B S H J B R L A A S Z

O D I B I S D A D O A

ANNEX 7

FULL DE TREBALL PER AL GRUP 2

A la sopa de lletres hi ha 3 paraules, els tres valors que treballem aquest any:Senzillesa – Austeritat - Gratuïtat.Heu de trobar el valor que us ha tocat, relacionant-lo amb les tres formes d'actuar que teniua continuació.

El vostre valor es correspon amb una persona que:Actua de manera natural.Actua de manera autèntica.Actua de manera respectuosa.

Si desconeixeu el significat d'alguna d'aquestes paraules busqueu-lo en el diccionari.

Cada grup ha d’emplenar una cartolina amb totes aquelles frases, paraules o imatges que elssembli que millor poden explicar el valor que els ha tocat treballar.

Tot el treball ha de fer-se en grup, prenent les decisions entre tots, i de manera raonada perpoder-les defensar davant la resta de la classe.

42

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

O F D O P A M D I T H

l G I R Z U A T U A O

I S I N A S V I F T W

A P E B I T O N R I M

T U S N J E N A I U K

E D B Z Z R P T G T E

B J O T A I E D O A D

C I E P E T L A S R L

F L E A N A S L O G D

V O S O A T D E E N Q

B S H J B R L A A S Z

O D I B I S D A D O A

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

ARFI

TXES

D’A

CTIV

ITAT

S

43

ANNEX 7

FULL DE TREBALL PER AL GRUP 3

A la sopa de lletres hi ha 3 paraules, els tres valors que treballem aquest any: Senzillesa – Austeritat - Gratuïtat.Heu de trobar el valor que us ha tocat, relacionant-lo amb les tres formes d'actuar que teniua continuació.

El vostre valor es correspon amb una persona que:Actua de manera despresa.Actua de manera generosa.Actua de manera solidària.

Si desconeixeu el significat d'alguna d'aquestes paraules busqueu-lo en el diccionari.

Cada grup ha d’emplenar una cartolina amb totes aquelles frases, paraules o imatges que elssembli que millor poden explicar el valor que els ha tocat treballar.

Tot el treball ha de fer-se en grup, prenent les decisions entre tots, i de manera raonada perpoder-les defensar davant la resta de la classe.

O F D O P A M D I T H

l G I R Z U A T U A O

I S I N A S V I F T W

A P E B I T O N R I M

T U S N J E N A I U K

E D B Z Z R P T G T E

B J O T A I E D O A D

C I E P E T L A S R L

F L E A N A S L O G D

V O S O A T D E E N Q

B S H J B R L A A S Z

O D I B I S D A D O A

Tel. 934 877 878 [email protected] www.mansunides.org