Mataró, capital nacional del gènere de puntCol·lecció Fundació Jaume Vilaseca / Nau petita de Can Marfà

Dossier de premsa - Setembre de 2013

La història de Mataró passa pel gènere de punt

Mataró ha estat durant molts anys capital del gènere de punt, activitat que ha estat un

dels puntals de la seva economia. El gènere de punt ha esdevingut l’activitat industrial

més arrelada i característica de Mataró i que ha donat singularitat i identitat a la ciutat

dins del territori català i estatal.

La Fundació Jaume Vilaseca, entitat sense afany de lucre fundada per l’industrial

mataroní Jaume Vilaseca i Bertranpetit, fa temps que treballa per la recuperació del

patrimoni tèxtil relacionat amb la indústria del gènere de punt, alhora que es recupera

una part molt important de la memòria històrica de la Mataró.

L’Ajuntament de Mataró, per la seva banda, amb la voluntat de donar a conèixer i no

perdre aquest valor i posicionar-lo com un nou element de projecció cultural i turística

de la ciutat, té previst, des de fa anys, incorporar com a nou eix temàtic del discurs

museístic del Museu de Mataró el patrimoni tèxtil mataroní i, en concret, sobre el

gènere de punt, entès com l’activitat industrial més important i determinant de la

història de la ciutat.

Davant la convergència de les dues voluntats, la Fundació Jaume Vilaseca va decidir

fer, el 1996, una donació gratuïta de tot el seu fons a la ciutat. La donació es concreta

ara a través d’un conveni que ha aprovat el Ple de setembre i que properament signaran

les dues parts: l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Jaume Vilaseca.

L’Ajuntament destinarà la nau petita de Can Marfà, edifici restaurat de la seva propietat,

per desenvolupar-hi la secció del Museu de Mataró monogràficament dedicat a la

indústria tèxtil i del gènere de punt amb l’enunciat de “Mataró, capital nacional del

gènere de punt”.

Fons documental de la Fundació Jaume Vilaseca

Al llarg dels anys, la Fundació Jaume Vilaseca ha reunit una molt important col·lecció

de màquines tèxtils relacionades, sobretot, amb el món del gènere de punt (màquines de

teixir i confeccionar, auxiliars i de taller), produïdes tant als tallers de Catalunya com als

tallers mataronins, algunes de les quals estan restaurades i en funcionament.

La col·lecció de maquinària tèxtil es complementa amb un conjunt d’eines i utensilis:

eines de taller de començament del segle XX, màquines de fusta, màquines de teixir

barretines, boines o mitjons, i màquines circulars per fer peça de teixit; màquines de

confecció, bancades de treball, premses per planxar, bobines... També han recollit

mobiliari i materials d’oficina procedents d’antigues fàbriques de la ciutat.

El fons també inclou un conjunt molt important de peces de gènere de punt –estimat en

uns 1.000 objectes- fabricats, en la seva majoria amb màquines com les que conserven:

calces, calçotets, samarretes, mitges, jerseis, xandalls, malles, bufandes i teixits elàstics

que s’adapten al cos i a la moda, així com altres productes específics –no relacionats

amb les modes-, com teixits tècnics, mèdics i industrials. Entre els objectes d’aquest

apartat destaquen la col·lecció de mitges històriques Franceschi Pilade (segles XVI a

XX) amb objectes de diferents èpoques i procedències, els mostraris de teixits i

d’impresos i forniments.

El fons objectual de la Fundació Jaume Vilaseca es completa amb una col·lecció d’art

(estimada entre 75 i 100 objectes), creada amb la col·laboració d’artistes mataronins i de

la comarca amb l’objectiu de relacionar les diferents tècniques artístiques d’expressió

amb el gènere de punt.

A tot aquest material se li suma documentació relacionada amb el gènere de punt a

Catalunya, l’evolució dels tallers de construcció de maquinària, les fàbriques de

confecció, les relacions laborals així com catàlegs d’empresa, publicitat, dibuixos,

cartells, presentacions, fotografies, mostraris, activitats socials, etc. Aquest apartat del

fons està dividit en diversos blocs:

- Inventaris diversos de fotografies

- Inventari de cintes de vídeo: 84 documents

- Cens de fabricants

- Llistats de marques

- Llistats de treballs i estudis fets al Museu

Finalment i amb 846 entrades, la Fundació ha reunit un fons bibliogràfic específic,

relacionat amb la indústria tèxtil i del gènere de punt.

Amb detall el fons de la Fundació Jaume Vilaseca el constitueixen actualment:

- màquines auxiliars (entre 150 i 200)

- màquines de confecció (unes 200)

- màquines de taller (22)

- màquines encara sense inventariar (unes 100; en mal estat, en general).

- materials publicitaris (300 objectes)

- utensilis (entre 150 i 200)

- peces de punt (més d’un miler)

- mitges Franceschi (148)

- mostraris de teixits (entre 100 i 150)

- inventaris, forniments, capses i etiquetes (uns 200)

- objectes del fons d’art (entre 75 i 100)

El fons de la Fundació Jaume Vilaseca ha esdevingut un dels més importats del país en

la seva temàtica.

Xerric, màquina de punt de 1857 construïda a Olot

Colomena, màquina del segle XIX per fer mitjons. Totalment manual

Filosa, estri que facilitava la torsió de filaments naturals per fer el fil

Teler rodó, per fer teixit de gran qualitat de roba interior

Bancada de confecció, seguit de màquines de cosir les diferents parts d’una peça

Col·lecció de mitges de Franchesci Pilade

(segles XVI a XX)

Antic despatx de la fàbrica mataronina Can Gasol

Nau petita de Can Marfà

El conjunt fabril de Can Marfà consta de dues naus i està inclòs en el Catàleg del

Patrimoni Arquitectònic de Mataró i declarat Bé Cultural d’Interès Local. Se situa entre

els carrers de Cristòfor Colom, de Jordi Joan i el Camí Ral.

La nau petita data del 1851, té 53 m de llarg per 15 d’ampla. Durant el 2009 es van dur

a terme obres de consolidació estructural de tot el conjunt fabril, amb l’estabilització de

les façanes i el 2010 i 2011 es van fer les obres de rehabilitació i adequació de la nau.

La nau consta de planta baixa, planta primera i planta segona i un espai tècnic a

sotacoberta.

S’han mantingut també els pilars de fosa centrals (situats cada 3,20 m) i els sostres de

volta catalana de rajola ceràmica. La façana de l’edifici és de fàbrica de maó amb acabat

arrebossat. Les escales són de llosa de formigó i el mur lateral del muntacàrregues de

formigó armat amb acabat vist.

Les parets interiors s’han construït amb maó ceràmic i el paviment de les sales

d’exposicions amb parquet industrial.

L’àmbit d’exposició s’ha planteja com a espais diàfans, lliures de compartimentacions,

que allotjaran les peces del fons de la Fundació Jaume Vilaseca en diferents seccions

emmarcades sota el nom de “Mataró, capital nacional del gènere de punt”.

A la planta baixa, a més de la zona d’acolliment i serveis d’introducció al contingut de

l’equipament, s’hi crearà una àmplia zona polivalent per realitzar activitats culturals

diverses.

Conveni entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Jaume Vilaseca

El Ple de setembre ha aprovat el conveni que properament signaran l’alcalde, Joan

Mora, i el president de la Fundació Jaume Vilaseca, Pere Vilaseca, en el qual s’estableix

el procés de donació del fons de la Fundació a la ciutat i el desenvolupament del nou eix

temàtic del Museu de Mataró monogràficament dedicat a la indústria tèxtil i del gènere

de punt a la ciutat de Mataró.

El conveni manifesta la voluntat de la Fundació Jaume Vilaseca de fer efectiva la

donació del seu fons (béns, objectes, maquinària, peces tèxtils, llibres, obres d’art i

conjunt de documents) que en una primera fase la cedirà en ús a l’Ajuntament de

Mataró, que la incorporarà als fons museístics de la ciutat per, de comú acord,

inventariar-la, valorar-la i fer-la accessible a investigadors i a la ciutadania en general.

La donació porta el nom de Col·lecció Fundació Jaume Vilaseca.

L’Ajuntament, per la seva banda, es compromet a proporcionar l’equipament museístic

que serà la nau petita de Can Marfà. En aquest edifici hi desenvoluparà una secció del

Museu de Mataró monogràficament dedicat a la indústria tèxtil i del gènere de punt amb

l’enunciat de “Mataró, capital nacional del gènere de punt”.

La Comissió de Seguiment creada el setembre del 2012 serà l’encarregada de liderar el

procés i vetllar pel compliment del conveni així com d’analitzar i estudiar les funcions,

desenvolupament, característiques i funcionament de l’equipament, disposant dels

assessoraments tècnics que cregui necessaris.

L’Ajuntament i la Fundació Jaume Vilaseca establiran de comú acord, abans d’acabar

l’any 2013, una proposta de calendari d’execució, presentació i previsió d’obertura

pública del projecte i alguna exposició de prefiguració inicial. També de comú acord i

de cara a l’obertura de l’equipament, es determinaran les fórmules futures de

col·laboració i participació de l’entitat en el projecte una vegada s’hagi formalitzat la

donació segons el que s’estableix en la legislació vigent.

(*) Fotos cedides per la Fundació Jaume Vilaseca