ELS SALVATJES UNITAT 5– Els animals invertebrats. Marta Prat Gerard Oltra Ferran Arévalo Martina Coll Data: 5 de Gener 2015 1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 1. Els porífers i els celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscs - Gasteròpodes - Els bivalves - Els cefalòpodes 4. Els artròpodes - Els insectes - Els aràcnids - Els crustàcis - Els miriàpodes 5. Els euinoderms 6. A fons

Els porífers

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n’hi ha que són

d’aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac i està ferforat per nombrosos porus, que es comuniquen per

mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l’exterior per

un orifici anomenat òscul.

Tenen una gran capacitat de regenereació, ja que un tros d’esponja és capaç de d’originar una es-

ponja completa.

1. A quina característica del cos d’una esponja fa referència

el nom de porífer? El cos de les esponges té forma de sac i

està ferforat per nombrosos porus, que es comuniquen per

mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat ge-

neral, que comunica amb l’exterior per un orifici anomenat

òscul.

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’as-

semblen? Es diferencien en la forma d ’organització corporal

i s’assemblen en que els dos són celenterats.

24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica- hi

per mitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent

d’aigua des que hi entra fins que en surt.

25. En el dibuix següent es

poden obervar diversos

diversos porífers i celenterats.

CELENTERATS

Forma de medusa

Forma de pòlip

Els celenterats són animals

aquàtics, gairebé tots marins, tot i

que les hidres viuen en aigua

dolça.

Presenten simetria radial. Tenen el

cos tou, amb una única obertura

envoltada de tentacles. L’obertura

comunica amb la cavitat gastrovas-

cular, que funciona com un estó-

mac.

Poden presentar dues formes d’or-

ganització corporal molt diferents:

Forma de pòlip

Forma de medusa

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats

Els porífers i els

celenterats són

animals d’una orga-

nització molt sen-

zilla, ja que no te-

nen ni òrgans ni

aparells

porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

celenterat

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

· Els platihelmints: Són elss cucs més enzills. Tenen el cos pla, prim, tou,dividit en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns són aquàtics o de medis humits. Altres són paràsits tant de les per-sones com d’animals. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori Són hermafrodites.

· Els nematodes: tenen el cos cilíndric, tou, no età dividit en anells i els extrems

acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en

ambients terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les

plantes. No tenen òrgans respiratoris.

· Els anèl·lids: tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. La repetició d’aquets anells s’anomenam metameria. Tret de les sangoneres, a la part inferior de tenen uns apèndixs rígids molt petits, anomenats quetes, que contribueixen a la locomoció. Alguns, com els cucs de terra, tenen un en-gruiximent, anomenat clitel,que intervé en la reproducció. Hi ha epècies que són hermafrodites i altres amb sexes separat.

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Els platihelmints:- tenen el cos plà

- tenen el cos dividit en anells

- no tenen aparell respiratori

- no tenen òrgans de locomoció

Els nematodes:- tenen el cos cilíndric

- no tenen el cos dividit en anells

- no tenen aparell respiratori

- no tenen òrgans de locomoció

Els anèl·lids: - tenen el cos cilíndric

- tenen el cos dividit en anells

- respiren a través de la pell o per mitjà de brànquies

- tenen apèndixs rígids que contribueixen a la locomoció

4. Busca el els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmints: grup d’animals invertebrats, que en forma de cuc, de cos pla iforma allargada. La majoria són paràsits, com les

tènies. Del grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.

Anèl·lids: grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exemple el cuc de terra.

Del llatí, anellus: anell petit.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.

Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?

La pell l’han de tindre sempre humida perque respiren através de la pell.

28. Els anèl·lids són un grup d’ invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.

Perquè un tipus respiren per brànquies i els altres per la pell.

30. Les fotografíes següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

ERUGA ANÈL·LID S’assemblen en que són cucs i es dife-

rencien en que són dos tipus de clases de

cucs diferents.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

- Tenen simetría bilateral. - Tenen el cos dividit en tres: -cap, massa visceral ,peu. -El peu es musculos i el fan servir per nedar o rep-tar. - Tenen el cos cobert per una membrana: es diu mantell cap a l’exterior te conquilla que serveix de funció protectora. - La conquilla està formada per una o dues peces anomenades: valves.

Com són les funcions dels mol·luscs?

- Respriren per brànquies. - La fecundació pot ser externa o interna i la mejo-ría son ovípars . - Fan un procés anomental metamorfisi. - Es clasifiquen amb: -gasteròpodes -vivaldes i cefalòpodes

- Gateròpodes: Tenen el cap desenvolupat amb quartre tentacles. El peu es musculós i la rádula que son com unes dents petites situades a a la boca. - Bivalves: S’anomena aixins als musclos, cloïses, navalles i escopinyes per-què la paraula (bivalves) que prove de les dues valves. Cefalòpodes: Tots son marins i tenen el cap desenvolupat . El seu peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca.

Grups de mol·luscs

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs? -Nadar, reptar o excavar. 7. Quines son les parts principals del cos d’un mol·lusc? -Cap, massa visceral, peu, conquilla, man-tell i valves. 8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests ternes: Gasteròpode: grup de mol·luscs, que la majoria tenen unes parts del cos que els permet rap-tar... Bivalve: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma destral i una conquilla amb dues valves. Cefalòpode: Grup de mol·luscos que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop. 9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Pertanyen al grup de les bivalves perquè te dues valves i son dures, son com els musclos .

Pertany al grup dels cefalòpodes. Tenen tentacles. El pop despren tinta quan esta en perill.

Pertany al grup de les bivalves perquè te dues closques que li servei-xen de protecció.

El cargol es un mol·lusc que es des-laça arrossegant-sesobre el ventre. El cos del cargol està format per el cap i el tronc.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

-Presenten simetria bilateral. -Tenen el cos cobert per un exoesquelet o esquelet extern que esta format per unes peces articulades i composta per una substància que es diu quintina. -Tenen apèndixs articulats. -La majoria tenen el cos dividit en: el cap, el tórax i l’abdomen. Alguns tenen el cefalotórax que es que alguns enen el cap i el tórax fusionats. Al cap hi tenen uns òrgans molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

-Son ovípars, alguns de l’ou neix una larva que despres d’un procés de meamorfosi es conver-teix en un individu adult. -Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet exten i n’han de formar uun de nou. Aquest pro-cés rep el nom de muda. Es clssifiquen en: - insectes - aràcnids - crustacis - miriàpodes

Parts d’un artròpode: el cap, el tòrax i l’abdomen. La formiga forma part del grup dels insectes.

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. –Grup d’animals invertebrats que estan recoberts d’un exoesquelet i que tenen el cos segmentat i proveït de potes articulades. 11. Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes? -Protegir-los dels depredadors i evita la des-secació del cos. 12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? -Canvien la coberta externa per créixer. S’anomena muda aquest procés.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adapta-cions a diferents maneres de viure.

Com són els insectes

Els insectes

Al llarg del temps els insectes com el saltamartí han canviat molt i han ocupat tots els ambients. Al cap tenen dos ulls compostos, dos o tres ocels i dues antenes amb funció olfactiva i táctil. La forma de la bo-ca depèn de l’alimentació.

Aparells bucals dels insectes

Boca xucla-dora.(papallona)

Boca mas-tegadora i llepadora. (abella)

Boca mas-tegadora. (formiga)

La metamorfosi de la papallona: La famella pon un ou del qual neix una larva, anomenada eruga que desprès de pasar per un període de maduració passa per una fase de nimfa, en la qual s’embolcalla dins d’ un capoll (crisàlide). Experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona.

Larva

Crisàldia

Insecte adult

13. Perquè creus que els insectes també s’ anomenen hexàpodes? Perqué la majoria tenen sis potes. 14. Com respiren els insectes? La respiració dels insectes es duu a terme per mitjà d’ uns tubs ramificats anomenats tràquees que s’ obren a l’ exterior per mitja`` d’ uns orificis. 29.Les fotografíes següents són d’ un anèl·lid i d’ una eruga. Identifica quin éscadascun. A) eruga B) anèl·lid En què s’assemblen, i en què ès diferencien? Semblançes: Els dos están dins el grup d’ aràc-nids i són terrestres. Diferències: pertaneixen a diferents sub grups. 37.Quins dels animals següents també es considereninsectes socials? a) Tèrmits, formiguesi vespes.

Boca picado-ra i xuclado-ra.

Els aràcnids

Són terrestres i viuen en zones càlides i seques. Tenen el cos dividit en cefalotórax i l’ abdo-

men. Al cefalòtorax tenen dos quelícers que els serveixen per menjar, dos pedipals amb funció defensiva i táctil i vuit potes.

Respiren per tràquees. La majoria són carnívors. Estan proveïts d’ ungles, garfis i glàndules ve-

rinoses per capturar les preses. Tenen els sexes separats N’ hi ha d’ovípars, vivípars i ovovivípars.

Els crustacis

N’ hi han de marins, terrestres i algun d’ aigua dolça. Tenen el cos dividiten cap, tórax i abdomen.

En molts casos el cap i el tórax están units for-mant el cefalotórax.

Tenen quatre antenes, dos ulls, mandíbules mastegdores i deu potes. L’ abdomen està segmentat.

Respiren per brànquies o a través de la super-ficie del cos.

Tenen una alimentació molt variada, n’hi han de carnívors, filtradors i paràsits.

La majoria tenen sexes separats, són ovípars i presenten metamorfosi.

Les aranyes són aràcnids que fabri-quen una te-ranyina per caçar.

Els crancs són uns crustacis que es des-plaçen cap a endarrere.

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat tenen? Cadascun dels membres de l’apèndix que els serveeixen per menjar. 16.Busca el significat de miriàpode. Grup d’ artròpodes que tenen dues antenes, cos llarg i dividit en nombrosos segments. 17.A quin rup d’ artròpodes pertanyen els escorpins i les paparres? Als crustacis. 18. Quina és la principal diferencia entre un centpeus i un milpeus? Elc entpeus té 4 po-tes, el milpeus 8.

Els miriàpodes

Són terrestres que viuen en llocs foscos i humits. Tenen el cos allargat i for-

mat per el cap i el tronc i nombrosos segments iguals.

A cada segment tenen 2 o4 potes.

Al cap tenen dues ante-nes , ulls simples i boca mastegadora.

Respiren per tràquees i te-nen una alimentació molt variada.

Tenen sexes separats i són ovípars.

El milpeus és un miriàpode que s’enrolla per defensar-se.

Com és dels equinoderms:

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les grenotes; cilíndrica, com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que pooden estar lliures, articulades o, soldades entre sifins hi tot

No tenen un cap diferenciat, i la bocasol estar situada a

Com són les funcions dels equinoderms:

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu

d’aquets grup d’animals, l’aparell ambulacral. Consisteix

en un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els

peus ambulicats, acabats en ventoses.

Respire a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l’aparell

ambulucral. N’hi ha que tenen brànquies poc

desenvolupades.

Són animals carnívor, i s’alimenten, bàsicament, de petits

crustasis i de mol· luscs.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus:Estrelles

Ex. 9 pg. 79.

9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres?

Perquè?

Pertany els bivalves. Perquè té dues valves que formen la

conquilla.

Ex. 10 pg. 79.

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme

artrópode.

Que tenen simetría bilateral, que tenen un excalet ex-

tern (exosquelet), tenen apèndixs articulats, lamajoria

tenen el cos dividit per: el cap, el tòrex i l’abdomen i en

el cap tenen el cefalotórax. Els ulls poden ser simples,

com per expemple els ocels o compostos.

Equinoïdeus: Garotes

OfiuroÏdeus: Falsess estrelles.

Holourioïdeus:

Cogombres de mar.

Crinoïdeus:

Crinoïdeus o lliris de mar.

A fons

Tipus d’insectes:

Himenòpters: Formiges, abelles,

etc. Tenen dos parells d’aletes

memvranoses, tot i que alguns no

en tenen. L’aparell bucal serveix

per llepar, mussegar i xuclar els lí-

quids. Viuen en societats organitza-

des.

Dípters: Mosques i moosquits.

Tenen un aparell d’ales membrano-

ses. Les posteriors estan reduïdes

a òrgans que mantenen l’equilivri

quan volen, anomenats balancins.

L’aparell bucal és xuclador.

Coleòpters: Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les

anteriors són gruixudes, du-

res i opaques, i les posteriors

Dermàpters: Estisoretes.

Tenen les ales anteriors

molt curtes i les posteriors

molt grosses i membrano-

ses, plegades sota les primes

Ortòpters: Saltarins i grills.

Tenen dos perells d’ales, les

anteroirs endurides i les pos-

teriors plegades sota les pri-

Heteròpters: Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors tenen una part engruixida i les poste-riors són membranoses. La boca està adaptada per perforar i per xuclar.

Lepidòpters: Papallones i arrnes.

Tenen dos parells d’als membra-noses amb escates. L’aparell bu-cal és xuclador, i està enrotllat en estat de repòs.

Odonats. Libèl·lules. Tenen dos parella d’ales estretes, grosses i membranoses. L’aparell bucal és mastegador.

Sifonàpters. Puces. No tenen ales. Les potes estàan adaptades per fer salts. La boca és xucladora i està adaptada per perforar la pell.