Marta V., Iván · Els buscadors d’or l Gran Nord era una extensió immen - sa, gelada i blanca....
Transcript of Marta V., Iván · Els buscadors d’or l Gran Nord era una extensió immen - sa, gelada i blanca....
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Xavi
nombre: Marta V., Iván
nombre:
Nº de TINTAS: 4/0
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: Ullal Blanc
encuadernación: Tapa dura c/sobrecub
medidas tripa: 13 x 19,5
medidas frontal cubierta: 13,5 x 20,1
medidas contra cubierta: 13,5 x 20,1
medidas solapas: 85 mm
ancho lomo definitivo: 21mm,
OBSERVACIONES:
Fecha:
GERONIMO STILTON
Nascut a l’Illa dels Ratolins, Geronimo Stilton és el director de L’Eco del Rosegador, el diari més famós de la seva illa natal. Ha escrit més de cent trenta llibres. Dedica el temps lliure
a col·leccionar antigues crostes de parmesà del segle XVIII, però sobretot adora escriure llibres,
en què explica divertides històries d’aventures.
9 7 8 8 4 9 1 3 7 0 1 8 5
10162757
Als territoris més freds de l’Amèrica del Nord,un cadell de llop fa les primeres passes al bosc,
on aprèn les lleis de la vida salvatge. Però la trobada amb els homes canviarà per sempre la seva vida:
ells li donaran un nom, Ullal Blanc,i el llop aprendrà el valor de l’amistat i de l’amor.
Un clàssic de la literatura d’aventures lliurement adaptat per Geronimo Stilton, amb un munt
d’il·lustracions en color!
DE JACK LONDON
JACK LONDON(San Francisco, 1876 – Sonoma County, 1916)
D’origen humil, Jack London va treballar en feines molt diverses
per poder estudiar. D’esperit aventurer, va anar a buscar
or al Klondike (Alaska), una experiència que va inspirar
els seus llibres més famosos: La crida del bosc i Ullal Blanc.
de Jack London
ULLAL BLANC
T1_10162757 Ullal Blanc 001-006.indd 5 4/7/16 13:46
El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ell són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.
Text original de Jack London, adaptat lliurement per Geronimo StiltonCoordinació de textos de Sarah Rossi (Atlantyca S.p.A.)Coordinació editorial de Patrizia Puricelli, amb la col·laboració de Maria Ballarotti (textos) i Roberta Bianchi (dibuixos) Editing i compaginació de copia&incolla snc.Direcció d’editing de Ilaria StradiottiDisseny gràfic de Silvia Bovo. Amb la col·laboració de Daria ColomboCoberta de Flavio FerronIl·lustracions d’Andrea Denegri (llapis i tinta) i Edwin Nori (color)Idea original d’Elisabetta Dami
Títol original: Zanna BiancaTraducció: Maria Dolors Ventós
© 2014, Edizioni Piemme S.p.A., Palazzo Mondadori - Via Mondadori 1, 20090 Segrate - Itàliawww.geronimostilton.com
International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi 8, 20123 Milà - Ità[email protected] / www.atlantyca.com© 2016, Editorial Planeta S. A.© 2016, de l’edició en llengua catalana: Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catwww.geronimostilton.cat
Primera edició: octubre del 2016
ISBN: 978-84-9137-018-5 Dipòsit legal: B. 10.634-2016Imprès a Espanya - Printed in Spain
Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació www.stiltoncheese.com
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual-sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’a-questa obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
ULLAL BLANC
T1_10162757 Ullal Blanc 001-006.indd 4 4/7/16 13:46
E
Els buscadors d’or
l Gran Nord era una extensió immen-
sa, gelada i blanca.
Els arbres estaven coberts de neu i la ter-
ra reposava sota una capa blanca immacu-
lada.
Tot estava immòbil i , com si el temps
s’hagués aturat esperant que passés el rigorós
hivern.
Només el sobtat so d’algun tou de neu que
queia de les branques més carregades dels
arbres trencava el silenci.
Amb tot, alguna cosa s’hi movia, allà ,
enmig d’aquella terra salvatge.
7
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 7 4/7/16 13:46
Un trineu de fusta tirat per una filera
de gossos avançava penosament, cruixint da-
munt del gel i deixant un solc lluent darrere
seu.
Dalt del trineu no viatjava ningú, només s’hi
entreveia un equipatge voluminós cobert amb
una lona.
També hi havia dos homes. Duien jaquetes
gruixudes, gorres de pell peludes, guants
d’a bric i raquetes de neu als peus.
El primer home avançava amb penes i treballs al davant, al cos-
tat dels gossos, per assegurar-se
que no hi hagués cap obstacle.
El segon home, per contra, cami-
nava darrere del trineu, per com-
provar que no en caigués res.
Els gossos avançaven en la neu,
però no semblava que patissin
fred.
8
Els buscadors d’or
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 8 4/7/16 13:46
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 9 4/7/16 13:46
Els dos companys, en canvi, es REFREGA-VEN contínuament les mans per escalfar-se-les.
I a cada respiració que feien els sortia un baf
bLanc de la boca.
—Bufa! Estic pelat de fred! —mastegava el
primer home, que es deia Henry.
—Uf! Jo estic rebentat! —panteixava en Bill,
l’altre home.
Ja feia dies que caminaven: havien emprès un
llarg viatge en direcció a les terres del Yukon,
a la frontera entre el Canadà i Alaska. I per
què feien cap en un indret tan inhòspit?
En Henry i en Bill eren buscadors d’or i feia
poc que s’havia escampat la veu que el riu
Yukon era molt ric en palletes d’aquest metall
tan valuós.
Com molts d’altres, en Bill i en Henry també
havien excavat en moltes mines i havien
garbellat la sorra dels rius, perseguint el som-
ni de la riquesa.
10
Els buscadors d’or
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 10 4/7/16 13:46
—Ei, Henry! Què et sembla si ens aturem?
—va proposar en Bill—. Es fa fosc!
En efecte, la pàl·lida claror hivernal ja
s’esmorteïa més enllà de les muntanyes.
—D’acord! —va dir en Henry. I després va
afegir:— Afanyem-nos a encendre una fo-guera... Tinc les mans tan gelades que
no em sento els dits!
Els dos buscadors d’or van fer anar els gossos
cap a un bosquet d’avets i hi
van acampar, mentre la
els embolcallava amb un man-
tell d’OMBRES.
11
Els buscadors d’or
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 11 4/7/16 13:46
U
Ulls grocs
na petita foguera ESPETARRE-GAVA als peus d’en Henry i en Bill,
il·lu minant-los el rostre amb una CALIDA
llum vermellosa que desfeia lentament els
caramells de gel que se’ls havien format a la
barba.
Els dos homes estaven a punt d’estirar-se i abri-
gar-se amb les mantes, quan un udol els va
sobresaltar.A U U U U U UU U U U U U U U U U U …En Bill es va posar a com una fulla.
—Que ho sents, Henry? —va murmurar—.
Aquest bosc està ple de llops!
12
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 12 4/7/16 13:46
L’altre no va dir res, però va entretancar els
ulls, mirant de distingir alguna cosa entre els
troncs de l’atapeïda arbreda. La nit era
tan fosca que semblava una paret negra.
De sobte, en Henry va entreveure dos puntets
lluminosos que brillaven en la foscor. Eren
grocs i refulgien tant que semblaven brases
enceses. Però eren… ULLS!—Són ulls de llop!!! —va cridar en Henry, molt
espantat.
Dos, quatre, vuit… Els ulls s’encenien com
espelmetes i semblava que cada vegada fossin
més a prop… i més nombrosos.
Els gossos del trineu van començar a udolar
fluixet, com si haguessin ensumat el perill.
En Henry i en Bill es van AFANYAR a atiar
el foc, perquè ja se sap que als llops els fan
por les flames i se’n mantenen ben lluny.
—No he arribat fins aquí perquè se’m CRUS-PEIXI un llop! —va remugar en Henry.
13
Ulls grocs
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 13 4/7/16 13:46
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 14 4/7/16 13:46
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 15 4/7/16 13:46
En Bill el va assossegar:
—Tranquil, no passis ànsia!
Aquelles bestiotes no
se’ns acostaran mentre cre-
mi la foguera…
Els dos buscadors d’or es van arraulir al
costat dels gossos. Poc abans de tancar els
ulls, en Henry va tenir la sensació que veia un
gos diferent dels altres, enmig de la bandada.
«Deu ser per efecte de la foscor…», va pensar.
Després va fer un sonor badall i va caure en
un son profund, com el seu company, obli-
dant la foscor, els llops i tots els perills que
envoltaven el petit campament. Quan els
dos homes es van despertar, la foguera havia
quedat reduïda a un grapat de brases.
La nit havia deixat pas a una albada grisa i els
llops havien desaparegut.
En Bill va donar un cop d’ull als gossos i es va
sobresaltar:
16
Ulls grocs
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 16 4/7/16 13:46
—Escolta, Henry… Oi que teníem sis gos-
sos?! O m’equivoco?
—No, no t’equivoques. Per què?
En Bill es va G RATAR una templa, perplex.
—Doncs, potser no t’ho creuràs, però ara…
només tenim tres gossos!
En Henry i en Bill van buscar els gossos des-
apareguts pertot arreu, però no en van trobar
ni rastre.
Potser havien FUGIT perquè els feien por els
llops…
Resignats i disposats a seguir, els dos busca-
dors d’or van reprendre el camí amb la res-
ta de la gossada.
17
Ulls grocs
T2_10162757 Ullal Blanc 007-215.indd 17 4/7/16 13:46