Màrqueting, distribució i publicitat audiovisual, febrer rqueting... · PDF...

Click here to load reader

  • date post

    19-Jan-2019
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Màrqueting, distribució i publicitat audiovisual, febrer rqueting... · PDF...

Distribuci audiovisual

Objectius

Aquest mdul explica qu s la distribuci en el mercat audiovisual, quin s el cam pel qual arriben al'espectador/usuari les diferents produccions i quines sn les eines de mrqueting que s'han d'emprar per aaccedir a mercats exteriors. Els objectius sn els segents:

Entendre els mecanismes de distribuci i la necessitat del seu correcte funcionament perqu lesproduccions arribin als espectadors.

Ser conscient de la varietat de mercats i tipus de relacions existents entre els diferents actors delnegoci audiovisual.

Assumir que el potencial d'xit internacional de qualsevol producte audiovisual depn en gran partd'una correcta planificaci de la seva promoci.

Planificaci de l'aprenentatge

Mdul 1. Distribuci audiovisual

Unitats Objectius Nuclis de coneixement Activitats Temps

Concepte dedistribuci

Entendre elsmecanismes dedistribuci i la necessitatdel seu correctefuncionament perqu lesproduccions arribin alsespectadors.

1. Definici

2. Objectius per alcomprador i el venedor

3. Flux de distribuci aescala mundial

Del productor alconsumidor

Ser conscient de lavarietat de mercats itipus de relacionsexistents entre elsdiferents actors delnegoci audiovisual.

1. Territoris 2. Companyies 3. Producte 4. Drets 5. Acords

Mrquetinginternacional

Assumir que el potenciald'xit internacional dequalsevol producteaudiovisual depn engran part d'una correctaplanificaci de la sevapromoci.

1. Organitzaci de vendes

2. Fires i mercats

3. Com podem trobardistribudor per al nostreproducte

Concepte de distribuci

Definici de distribuci audiovisual Objectius per a comprador i venedor en el negoci de distribuci Flux de distribuci en l'mbit internacional

Definici de distribuci audiovisual

En l'activitat industrial de l'audiovisual, es diferencien tradicionalment tres grans sectors: producci,distribuci i exhibici. Encara que el nostre objectiu en aquest nucli s delimitar i definir l'activitat deldistribudor, ser bo que recordem els altres dos per a poder centrar el nostre tema.

1 de 29

Distribuci audiovisual

La producci engloba totes les activitats de generaci de continguts des de la primera idea fins a l'acabatfinal del producte, sigui quin sigui el sistema en qu es rodin, gravin o enregistrin les imatges i sigui quinsigui el gnere abordat des de notcies a dibuixos animats, des de formats d'entreteniment a documentalsde naturalesa.

Per exhibici podrem entendre tots els mecanismes imaginables de projecci o emissi de programesaudiovisuals, independentment del seu format i durada. Si la primera forma d'exhibici pblica d'un producteaudiovisual va ser amb projectors cinematogrfics en sales (theater, d'on deriva el terme distribucicomercial o theatrical distribution que s'aplica a la distribuci destinada a la comercialitzaci de pellcules ensales), avui en coneixem molts d'altres: des de l'emissi televisiva per ones hertzianes, cable, satllit od'altres fins a la que es produeix per Internet, passant per tot tipus de formats domstics com el vdeo, elDVD (digital video disc), etc.

La distribuci seria la baula intermdia possiblement de vegades innecessria, all on el productor taccs directe a l'espectador perqu el receptor de l'obra est perfectament localitzat o per altres raons, perabsolutament clau quan s'entn la vocaci industrial del negoci.

A ning no se li escapa la mala premsa del distribudor, que en part es deu al seu paper de mediador.

El fet que la intermediaci entre el productor (que normalment s'autoconsidera "creador" si no "artista") il'espectador comporti normalment un cost per al primer que ha de pagar el consumidor final un cost que ta ms el format de comissi comercial s a la base d'aquesta mala premsa. Alguns pensen que l'estalvid'aquest cost permetria millorar la relaci entre la qualitat i el preu en aquesta indstria.

Si a aquest factor econmic que redueix el rol del distribudor al de mer comissionista hi afegim que elsdistribudors principalment els americans han tingut histricament una fora potser desproporcionada queha fet que aconseguissin imposar les seves modes al pblic i privar-lo de treballs que sens dubte haurienmerescut una millor difusi i, a ms, que es poden atribuir sonats fracassos comercials d'un producteaudiovisual excellent a errors en el procs de distribuci, entendrem millor que aquesta baula necessria iessencial del negoci audiovisual est exposada, com gaireb cap altra, a les ires del pblic i els creatius.

El cert s que productors i exhibidors entenen perfectament que la distribuci, lamissi de la qual s posar el producte audiovisual a l'abast del seu mercat

potencial, s part necessria i imprescindible, capa d'aportar valor insubstituble ala cadena del negoci audiovisual perqu aquest flueixi naturalment.

Ser necessria la figura del distribudor en un futur digital i global? Potser no far falta, per alg haurd'assumir les seves funcions: els productors o els emissors.

Si ja avui els departaments de promoci de les cadenes de cinemes, de videoclubs i de televisi i moltespecialment els seus responsables de programaci i continguts han assumit bona part de les tasques deldistribudor, incls el disseny del mrqueting especfic, no sembla difcil pensar que la integraci arribar aser total.

La necessria desaparici de les cpies de celluloide en la distribuci cinematogrfica, en benefici deformats digitals, afavorir aquesta tendncia. No s difcil imaginar un mn en qu hi hagi un nic centred'emissi: hi som molt a prop, d'un mn que des d'Amrica, des de les majors, es decideixi qu hem deveure, com, on i quan, un mn en el qual aquestes poderosssimes productores, que hauran de tenir unpotent departament de mrqueting (potser el continuaran anomenant de distribuci), siguin capacesd'orquestrar enormes campanyes d'mbit mundial i deteriorar fins a extrems potser insuportables el campd'actuaci dels distribudors locals.

2 de 29

Distribuci audiovisual

En aquest mn global amb prou feines hi hauria lloc per a produccions independents i l'accs a l'exhibici(cinemes, vdeo, televisi) seria prcticament inexistent; en qualsevol cas inaccessible per a productors queno han tingut l'oportunitat d'adquirir, desenvolupar i perfeccionar el treball de distribuci que anirem veient enaquesta assignatura.

Les autoritats, principalment les europees, endevinen la colossal amenaa que representen per a la nostraindstria audiovisual i la nostra cultura alguns d'aquests indicis. Amb tot, els programes de decidit suport alsector de la producci no sn acompanyats de mecanismes eficaos que protegeixin la distribuci deldebilitament que experimenta en els ltims temps.

Si la tendncia no es corregeix, ens podrem trobar que els productes europeus no tindran accs a lesnostres sales, literalment envades per producte americ, ni a les nostres botigues de vdeo, perqu no snprou atractives, ni a les nostres televisions, que ocupen els seus limitats slots o buits de programaci amb elproducte que les majors empaqueten juntament amb els seus grans ttols. O podria ser que aquest producteeuropeu noms pogus accedir al pblic mitjanant les mateixes majors, amb el risc que aix comporta.

Amb tot, integrat o no en les organitzacions de les gransproductores o cadenes d'emissi/exhibici, ning no dubta que elrol de la distribuci i les seves tcniques de publicitat i demrqueting continuar essent necessari per a accedir al pblic ique implementar per a cada producte estratgies adequadesdissenyat per a l'mbit local i/o per al gran mercat mundialcontinuar essent la clau de l'xit.

Objectius per a comprador i venedor en el negoci de distribuci

Qualsevol producte t un mateix origen i final: es produeix per a ser consumit. I, en aquest sentit, elproducte audiovisual no s diferent.

La complexitat del producte audiovisual i els seus costos d'elaboraci sempre elevats de vegadesgegantins han obligat a sofisticar el sistema amb la intenci d'aconseguir eficincia.

Entre el productor que crea i ven i l'espectador que compra i consumeix, hi ha diferents baules que compren ivenen, de vegades nombroses segons la sort (o mala sort) de cada producte, que normalment compren pervendre, encara que de vegades venen per poder comprar. Totes aquestes baules de la cadena nosempre de valor sn distribudors.

El productor, com a lder d'un equip creatiu i finanador d'un projecte la meta final del qual s aconseguirarribar al seu pblic per recuperar una inversi, obtenir un benefici i poder continuar produint per mitj d'ell,t un ventall d'objectius que normalment sn diferents dels que t el distribudor i l'exhibidor.

Pel que fa als passos encaminats a la difusi d'una obra audiovisual, podrem resumir els objectius delproductor de la manera segent:

1. Accedir a la distribuci que li faciliti arribar al pblic ms prxim, el del seu propi territori. 2. Traspassar a la distribuci la part ms elevada possible del seu propi risc, mitjanant el cobrament de

bestretes o mnims garantits. 3. Aconseguir del distribudor el mxim de garanties per poder arribar a gaudir d'una distribuci mundial.

Si per al productor espanyol, que gaudeix d'un esquema de finanament i subvencions privilegiat, l'xit delprimer objectiu sol ser essencial, la majoria de vegades es veu obligat a renunciar al segon i al tercer.

3 de 29

Distribuci audiovisual

Tan sols casos excellents com els d'Almodvar o Amenbar o el de la Fantastic Factory de Filmax, unadistribudora que cada vegada dedica ms esfor a la difusi de les seves prpies produccions, hanaconseguit trencar el cercle vicis de la nostra indstria.

Aquest cercle ha estat provocat en part per l'accs directe que les productores locals tenen a les cadenes detel