Maresme Gegant, 23

12
Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs. Número 23 | Juliol de 2014 | Any VII 75 anys de gegants al Masnou Elisabeth-Christine de nou al Maresme

description

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Editada per la Coordinadora de Geganters del Maresme.

Transcript of Maresme Gegant, 23

Page 1: Maresme Gegant, 23

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 23 | Juliol de 2014 | Any VII

75 anys de gegantsal Masnou

Elisabeth-Christinede nou al Maresme

Page 2: Maresme Gegant, 23

2 | Maresme Gegant | Número 23

Quí som?

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina: Xavier Navarro|Han col·laborat: David Roy (Mataró), Geganters del Masnou, David Pedrós (Pre-mià de Mar), Geganter de Dosrius, M. Àngels Juvany (Dosrius), Sergi Galocha (Mataró), Àlex Rojas (Mataró), Albert Rodón (Premià de Dalt), Núria Abellán (Badalona).|Portada: Elisabeth-Christine de Wol-fentbüttel durant les Santes comme-morant el Tricentenari a Mataró.

|Vocals de comarca: Xavier Latorre (Palafolls) i Joan Bujons (Pineda de Mar)|Cost total de la publicació: 8,75 € (En concepte de transport a Premià de Dalt)

300 anys d’històriaEnguany és el del Tricentenari. Però aquest 3r cente-nari és només una petita part de la història que con-forma el nostre país. Un país de tradició mil·lenària!

El nostre petit (però gegant) país, es confor-ma de petites històries que es complementen unes amb les altres. La revista que teniu en mans (o en pantalla) és un recull de petites grans històries del Maresme que han succeït en els darrers mesos.

15 anys dels gegants de Premià de Mar i de Vilassar de Dalt, els 75 anys dels gegants del Masnou, el centenari del naixement d’Esteve Albert (personatge estretament relacionat amb els gegants de Dosrius), la recreació de la visita d’Elisabeth-Christine a Mataró o el 60è aniversari de l’Esbart de Santa Susanna. Totes aquestes històrietes són part de la nostra memòria col·lectiva, en aquest cas del Maresme. És per això que és important no oblidar-la i saber d’on venim i el per què.

^ En Genís i la Margarida de Santa Coloma de Gramenet fent el seu ball. Badalona, maig de 2013 ^

Sigues Maresme [email protected], opina, escriu,

comparteix col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

Page 3: Maresme Gegant, 23

Número 23 | Maresme Gegant | 3

Text: Sergi Galocha Fotos: Xavier Navarro

Elisabeth-Christina,de nou al Maresme pel Tricentenari

L’any 1991, el taller Can Boter de Tiana donava a llum una geganta que se n’aniria cap a terres alemanyes, con-cretament a Brunswick-Wolfenbüttel. Fou estrenada el 25 d’octubre d’aquell mateix any al Pati Gòtic del Palau de la Generalitat de Catalunya, acompanyada del Ge-gant del Pi, els Gegants de la Ciutat de Barcelona i els de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

El que potser molta gent no sap és l’estreta relació que té la geganta amb la nostra comarca, deixant de banda que fou construïda a Tiana. Tot just fa 306 anys, el 25 de juliol de 1708, la princesa Elisabeth-Christine desembarcà al port de Mataró, pocs dies abans de con-cebre el seu matrimoni amb l’Arxiduc Carles d’Àustria a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, tot refermant el compromís català amb la Casa d’Àustria durant la Guerra de Successió espanyola.

Tot recreant la seva estada a la capital del Maresme, dins els actes del Tricentenari, la geganta que, per cert, es-trenà vestuari a càrrec del sastre Josep Maria Casas, de la botiga centenària El Barato de Reus fou convidada per la Família Robafaves a la Postal de Gegants, dins el marc de

En motiu del Tricentenari, la geganta Elisabeth-Cristina va retornar al Maresme dins els actes de la Postal de les Santes de Mataró, convidada per la Família Robafaves.

Les Santes, la Festa Major de Mataró. L’acte, dut a terme el passat 28 de juliol, es celebrà sota l’amenaça de pluja, la qual més tard va fer acte de presència.

Tal i com dèiem, degut a les inclemències meteo-rològiques, l’acte es va haver de modificar. Estava pre-vist que els Gegants i Nans de Mataró rebessin a la geganta al carrer de Sant Antoni, carrer per on està documentat que passà la princesa quan visità la ciutat. Finalment, la rebuda es va fer a la plaça de Santa Anna. Després de rebre el seu ram per part de l’alcalde mata-roní, la geganta, que arribà escortada pels Miquelets de Catalunya, pujà per la Riera acompanyada de la Família Robafaves fins a l’Ajuntament on es dugueren a terme els actes protocol•laris, ja sota la pluja.

Primer els parlaments i l’intercanvi de presents. Des-prés sortí l’Àliga de Mataró, la qual oferí el seu ball majes-tuós a la convidada i, finalment, les cinc figures protago-nistes de l’acte es van fer la foto de família ràpid i corrents, ja que la pluja era cada cop més intensa, cosa que impedí poder fer els balls i la Dormida dels Gegants de Mataró ≡

Què hem fet?

Page 4: Maresme Gegant, 23

4 | Maresme Gegant | Número 23

Què hem fet? Text: Xavier Navarro Foto i il·lustracions: Geganters de Vilassar de Dalt

millorada (i proporcionada) de la parella a càrrec de Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers, el qual en va fer una còpia exacta. Val a dir que, actu-alment, la colla vilassarenca, encara conserva els bus-tos, braços i mans originals de la parella. A més d’una primera versió de la Genisa (feta a Badalona) que per motius de pes no va acabar sortint gaire pel carrer.

Així doncs, el passat 1 de maig de 2014, coinci-dint amb la trobada de les festes dels Sants Màr-tirs en Pere Màrtir i na Genisa van lluir una nova aparença exterior, a partir d’una repintada a càrrec de Jordi Grau del Taller Drac Petit de Terrassa, que anteriorment ja havia restaurat en Lluís i la Maria ≡

15è aniversari dels gegantsPere Màrtir i Genisa de Vilassar de Dalt

Enguany, els gegants Pere Màrtir i Genisa, gegants nous de Vilassar de Dalt, han celebrat el seu 15è ani-versari. A hores d’ara ja han visitat tot el principat i fins i tot han anat a Mallorca, França i Madrid.

Els gegants nous de Vilassar es van concebre amb la idea de substituir en Lluís i la Maria que ja rondaven els 90 anys de vida i estaven amb un deteriorament important. Les figures foren fetes a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona per alumnes, dels quals també hi havien membres de la colla sota la direcció de Joan Artigues (autor que l’any 1987 creà el monument a Ciutat Gegantera de Catalunya de Vilassar de Dalt). Tot i que es van es-trenar el juny de 1999, no va ser fins l’1 de maig de l’any següent que es batejaren amb l’apadrinament dels gegants de Vilassar de Mar (la Lucia) i Dosrius (en Felip). Els noms i imatge foren escollits a partir de propostes fetes pel mateix poble. Les figures es van personificar en treballadors dels oficis d’ordidors i ra-jolers, feines molt tradicionals de principis del segle XX. Els noms feien referència als noms dels patrons i copatrons de Vilassar de Dalt.

Els gegants nous de Vilassar anaren sortint per arreu, fins al punt que l’any 2001, a Arenys de Munt, la Genisa fou escollida geganta pubilla del Maresme. Sent així com l’any següent Vilassar aco-lliria la dotzena Trobada de Gegants del Maresme. Just en aquell esdeveniment esdevindria geganta pubilla la Minerva de Calella.

L’agost de 2007, coincidint amb el 95è aniversa-ri dels gegants vells, els gegants canvien de vestuari. Més tard, l’1 de maig de 2008, es presenta una versió

^ Dos dels esbossos originals per en Pere Màrtir i la Genisa.

En Pere Màrtir i na Genisa són els gegants nous de Vilassar de Dalt i ja tenen 15 anys. Represen-ten oficis típics del poble vilassarenc: una ordidora i un rajoler.

Page 5: Maresme Gegant, 23

Número 23 | Maresme Gegant | 5

Què hem fet?

Aniversaris, sardanes i fillolsa Premià de Mar

Darrerament, a Premià de Mar hi han hagut diversos fets interessants i noticiables. Una nova etapa ha per-mès conèixer més a fons aquestes figures que des de fa molts anys volten per arreu.

AniversarisEl primer dels tres fets succeeix durant el juny d’en-

guany. Es van celebrar els 15 anys dels gegants nous, els pirates: l’Omar i l’Ester, fets per Marc Torner en col·laboració del desaparegut Lluís Torner. Aquesta efemèride ha comptat amb una posada a punt de la imatge. Jordi Grau, de Terrassa, ha sigut l’encarregat de la renovació de pell.

FillolsEl passat 21 de juny d’enguany el passat, en Tòfol

i na Ciseta van visitar la ciutat de Sant Joan Despí en motiu del 30è aniversari dels seus gegants, en Joan Pi i na Pomereta. Resulta ser que l’any 1984 els gegants premianencs es desplaçaren fins a Sant Joan Despí per fer de padrins. No foren els únics ja que, posterior-

ment, també foren padrins dels de Barberà del Vallès. La visita a Sant Joan Despí no és un fet aïllat, ja que també hi anaren cinc anys enrere (pel 25è aniversari) i també hi foren presents durant la Ciutat Gegantera que es celebrà l’any 2007. A més, les figures visitaren també en altres ocasions Sant Joan Despí, com ara la tercera trobada de gegants celebrada l’any 1987.

SardanaEl passat 12 de juliol de 2014, dins les festes de Sant

Cristòfol de Premià de Mar, es presentà la sardana Els Gegants de Premià, que va dedicada tan als gegants de Premià de Mar, com als de Dalt. La peça fou composta per Joan Moliner i està dedicada, a més a més, a David Pedrós, cosí, fillol i cap de colla dels gegants de Premià de Mar. Així doncs, la peça fou interpretada, en aquella ocasió, per la Banda de Premià de Mar i la Banda de El Prat de Llobregat ≡

A Premià de Mar s’ha celebrat el 15è aniversari dels gegants Omar i Ester. També s’ha estrenat la sardana “Els Gegants de Premià” i en Tòfol i la Ciseta han visitat els seus fillols de Sant Joan Despí.

Text i fotos: Maresme Gegant

Page 6: Maresme Gegant, 23

6 | Maresme Gegant | Número 23

Amb criteri Text: Mercè Montserrat

Mercè Montserrat,tot un any duent na Cultura

Davant de la pregunta que se’m planteja: Quina ha es-tat la teva valoració com a portadora de la Cultura durant l’any en què Calella ha estat Ciutat Gegante-ra?, són moltes les emocions que em venen al cap i que em costa expressar amb quatre ratlles, malgrat que faci pocs dies que varem deixar de ser Ciutat Gegantera, els records hi són presents..

Portar una de les figures representatives de Cata-lunya en el món geganter, parlo de la Cultura, et ge-nera unes impressions tant grans que m’és impossible descriure-les, són sensacions, nervis, llàgrimes i, com no, rialles, entre d’altres, les que he viscut aquest any.

Recordo el primer dia que varen venir els monitors a ensenyar-nos el ball protocol·lari; semblava que m’ha-gués caigut un gerro d’aigua freda sobre meu, m’enfila-va per les parets quan no aconseguia recordar els pas-sos... però gràcies a la paciència d’aquests, els intensos assajos, la meva tossuderia i la germanor que hi havia a la colla, al final va ser com bufar i fer ampolles.

De pensar que seria impossible carregar i ballar una figura que era més pesada que jo a ser la primera dona

La Mercè Montserrat ha estat una de les portadores de la Cultura mentre Calella ostentava el títol de Ciutat Gegantera. Ella va fer el primer “Ball de l’Aniversari“ i el darrer “Ball Nou“ com a gegantera de Calella durant la Ciutat Gegantera 2013.

que feia a plaça el ball d’aniversari, és... com us ho di-ria? Crec que inexpressable seria la paraula adient.

Les sortides que varem fer la colla amb els gegants de Catalunya van anar força bé, en algunes d’aquestes, com Tordera, vaig suar sang i llàgrimes, però tot va quedar en una experiència més per explicar... també dir que quan els gegants sortien a passejar per Calella, era impressio-nant l’ambient que es generava... sortia gent de sota les pedres... I a hores d’ara encara es manté... així que us puc assegurar que Calella és ben bé poble geganter!

Si hagués de fer una valoració de les sortides pro-gramades amb en Treball i la Cultura, no podria avaluar quina em va agradar més, però sí afirmar que em va quedar un bon gust de boca de Sallent (Fira del Món Geganter, en la qual vaig fer un bon Ball de l’Aniversari), Cervera (on per primera vegada varem fer el Ball Nou de traspàs dues dones) i Calella (què dir de Calella!!!).

També haig de fer palès el cuquet que tinc de no ha-ver pogut fer cap sortida fóra de Catalunya amb els re-presentants de la cultura catalana en el món geganter...

Un somni que s’ha fet realitat, és el que us puc dir, el que ha representat per a mi portar i ballar la Cultura arreu dels països catalans. No puc fer un recompte de les vegades que he fet ballar la geganta, però sí que us puc dir que moltes... i crec que no gens malament.

Per acabar, simplement us voldria dir a totes aque-lles noies que no goseu agafar les figures de la vostra colla, que ho proveu, us repto a agafar-les! Hem de fer que el món geganter sigui un món mixt i no exclusiva-ment masculí.

I pel que necessiteu, seré amb vosaltres per acon-sellar-vos en tot allò que vulgueu preguntar-me ≡

Tres moments abans d’iniciar el Ball Nou (darrer ball amb na Cultura). Foto: Els Gegants Som.

Page 7: Maresme Gegant, 23

Els passats 6, 7 i 8 de juny d’enguany, Cervera fou la 29a seu de la Ciutat Gegantera de Catalunya. Cerca-viles, ballades, gegants, capgrossos i música foren els elements imprescindibles per a que la festa de la capi-tal de la Segarra anés com tocava.

Pel Maresme aquella festa era prou emotiva, ja que Calella traspassava en Treball i na Cultura i en Pau i l’Alegria, a la colla cerverina. Així doncs, no es van voler perdre aquell esdeveniment les colles maresmenques de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Vilassar de Dalt, Tor-dera, Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Masnou, Malgrat de Mar, Alella i les mataronines Iluro, escola Angeleta i barri Peramàs-Esmandies. Així doncs, totes aquestes colles gaudiren de llargs cercaviles per tot el poble en-tre el dissabte i el diumenge.

També foren testimonis del traspàs que, en aquesta ocasió (i a diferència d’altres), no es veieren llàgrimes ni tristors, sinó alegries. Calella feu el darrer ball amb en Treball i na Cultura amb el Ball Nou, dansa que a partir d’ara passa a ser patrimoni de Calella compartida amb la resta de Ciutats Geganteres. És aleshores quan, definitivament, Calella traspassà el testimoni a Cervera.

Ràdio Televisió Calella deixà constància d’aquest fet amb un reportatge de l’estada a Cervera. A continuació reproduirem algunes de les frases del reportatge que explicaven l’emoció viscuda en aquells dos dies:

“L’alegria i l’alliberament eren les sensacions que van predominar en el moment que els calellencs ce-dien a Cervera els Gegants de Catalunya”

“Ja no faran més balls protocol·laris amb els ge-gants de l’Agrupació, ni es posaran més sota les se-ves faldilles, ni dels gegants ni dels gegantons Pau i Alegria. Però a Cervera no hi van haver tristesa ni llàgrimes, només festa i somriures” ≡

Número 23 | Maresme Gegant | 7

Calella passa el testimoni a CerveraPremià de Mar, Tordera, Sallent, Castellbisbal, Sant Llorenç d’Hortons i Cervera són les poblacions on Calella ha dut en Treball i na Cultura, a més de les diverses festes

calellenques com el Corpus, la Minerva, Sant Quirze o la Marató de TV3.

Page 8: Maresme Gegant, 23

8 | Maresme Gegant | Número 23

Què hem fet? Text: David Roy Foto: Xavier Benito

L’Iluro i l’Alarona han tornat a creuar la frontera

Cada any, en motiu de les rebaixes de juny, al centre comercial Englos les Géants, de la petita població d’Englos, situat al costat de Lille, al nord de França, or-ganitzen una setmana gegantera a través de Les Amis de Fromulus de Steenvoorde.

Aquesta setmana gegantera, tracta temes relacio-nats amb el món dels gegants. L’any passat, per exem-ple, es va fer un taller i van construir el seu propi ge-gant, en Petit Louis.

Per proximitat, els participants a la jornada, solen ser figures de França i Bèlgica. Aquest any, per primer cop, van comptar amb figures catalanes. Concreta-ment, van comptar amb les següents figures mataro-nines: L’Iluro, l’Alarona, l’Iluret i en Pere el fuster, de la Colla Gegantera d’Iluro, el Negrito, del Casal de la Gent Gran del Parc, en Víctor, de la Colla Gegantera Xamarca, i la Natura, dels Amics de les Plantes, Ani-mals i Jardins del Maresme.

La nostra participació, va començar amb uns tallers perquè la gent pogués provar les figures, des del dime-cres dia 25 fins al dissabte dia 27 de juny. És per això,

que un primer grup de la colla, van avançar la seva participació. El grup, havia de comptar amb geganters, músics, el transport de les figures i un/a traductor/a.

L’acte final, va tenir lloc el dissabte dia 28 a la tar-da, amb una cercavila amb totes les figures partici-pants per dins i fora del recinte del centre comerci-al. El gruix de la Colla Gegantera d’Iluro, vam arribar el mateix dissabte per participar de l’esdeveniment. Sens dubte, tot i la pallissa del viatge, va ser una gran experiència per la nostra colla.

Text: Geganters del MasnouFoto: Ajuntament del Masnou

Els mataronins Iluro, Alarona, Negrito, Victor, Iluret i Natura van fer un petit viatge al nord de frança per assistir a una festa gegantera a Englos.

Page 9: Maresme Gegant, 23

Número 23 | Maresme Gegant | 9

Què hem fet?

La primera referència que es té dels gegants del Mas-nou és del 1939, any en que el matrimoni format pels Senyors Santigosa els van cedir per la Festa Major. De moment no se sap de quin any són exactament per això celebrem aquest any el seu 75è aniversari, ja que la gent gran del poble és quan es recorda de veure’ls per primer cop dansant.

Els gegants del Masnou són en Pere, el Drapaire i l’Eulàlia Tallacolls. Els noms, decidits l’any 1982, dels dos gegants fan referència als patrons del poble. Pel que fa als sobrenoms, segons diu la gent gran del poble, pro-venen del Senyor Jaume Santigosa que era un impor-tant drapaire de l’època i la seva muller, una modista especialitzada amb els colls de camisa.

Per tal de conservar els gegants, cap a l’any 1997, la colla de geganters va decidir fer una rèplica de les figures. Aquesta tasca fou encarregada a Ramon Au-medes, del Taller Sarandaca de Granollers. L’any 2010 es confeccionen uns nous vestits a través d’uns tallers populars (dirigits per Yolanda Ferreres i Rosa Gómez) d’un programa de la Generalitat de Catalunya anome-

nat Tallers per la Festa. En aquests tallers s’aprofità per restaurar també els antics capgrossos i els ge-gants vells. Així doncs, per la Festa Major, s’exposaren a l’Ajuntament del Masnou. Des d’aquell mateix any, amb motiu de la reobertura de l’església parroquial de Sant Pere, els gegants ballen davant d’aquesta, per Fes-ta Major, el ball del Masnou.

Aquest any, amb motiu del 75è aniversari, hem adaptat el Ball dels Gegants del Masnou (compost l’any 2005 per Josep Fabregas) per fer ballar les dues pare-lles de gegants, la qual cosa va comportar la implicació tan dels músics com dels portadors de la colla. Es va fer una festa on es va comptar amb la presència dels pa-drins d’en Pere, el Drapaire i l’Eulàlia Tallacolls (batejats el 1982), els gegants de Teià (Pere Noguera i Elionor de Noguera) i els gegants d’Alella (Feliu i Madrona).

També, durant tot el mes de juny, amb un gran èxit de visites, hem tingut una petita exposició que explica la història dels gegants a la Biblioteca Joan Coromines.

Esperem poder tornar a parlar d’en Pere i l’Eulàlia d’aquí a 25 anys! ≡

75è aniversaridel Pere i l’Eulàlia del Masnou

Text: Geganters del MasnouFoto: Ajuntament del Masnou

Ara per ara no es té un document fiable de la data exacte d’estrena dels gegants del Masnou. El seu 75è aniversari es basa a partir de fonts orals.

Page 10: Maresme Gegant, 23

Albert Rodón i CañellasPremià de Dalt

A les 11.30 quedo amb l’Albert a Premià de Mar. Se-guidament ens traslladem a Premià de Dalt, concre-tament a un lloc anomenat Can Canyellas (exacte, la placa que es veu està escrita amb “ny”, mentre que el cognom oficialment està amb “ñ”). Així doncs, entre gallines i horts desenvolupem l’entrevista a la fresca.

De les sis entrevistes que he fet a Maresme Ge-gant per tota la geografia de la comarca la de l’Al-bert és el més jove de tots. Fins i tot és més jove que un servidor.

L’Albert Rodón té estima i passió pel món ge-ganter des que va néixer. Badalona, Vilassar de Mar, Alella, Teià i, per descomptat, Premià de Dalt han estat, i són, els seus referents geganters. Compagi-na la seva passió gegantera amb altres aficions com són la batucada, l’esplai i, especialment, el teatre. Qui més qui menys l’ha vist actuar en actes relacio-nats amb la festa dels Pirates i Premianencs.

Ell i la seva família van ser uns dels que van fun-dar la colla premianenca, i a la llarga, i a partir dels 18 anys, ha acabat sent el cap de colla de Premià de Dalt. Ara per ara el cap de colla més jove de tot el Maresme.

10 | Maresme Gegant | Número 23

Persones Text i fotos: Xavier NavarroPremià de Dalt, 24 de juliol de 2014

X: Ara mateix què estàs estudiant? A: Ara mateix estic fent dramàtica a l’Escola de Teatre Nancy Tuñon al barri de Gràcia de Barcelona.

X: Un hobby? A part del teatre i el món geganter... A: Ara mateix em dedico a la batucada al grup Tutukà de Premià de Mar. També estic de monitor d’un esplai de Premià de Dalt.

X: Un grup de música? A: Barca de mitjana

X: Quines aspiracions tens? A: Seguir sent feliç!

X: Què és el que més t’agrada de Premià de Dalt? Recomana’ns algun lloc per visitar. A: M’agrada la tranquil·litat del poble. Recomano el mirador de la cadira del bisbe i l’Ermita de la Cisa.

X: Com vas entrar al món geganter? A: A mi des de sempre m’han agradat els gegants. Amb 5 o 6 anys vaig entrar a la colla gegantera de Vilassar de Mar. Posteriorment vaig anar a fer de tabaler amb els geganters d’Alella. Ben aviat em vaig adonar que jo el

^ L’Albert amb la Bonadona. Històricament aquest personatge representa un de quatre germans que vivien en un castell on actualment hi ha el cementiri: Altemir, Ermengarda i Elies.

Page 11: Maresme Gegant, 23

Número 23 | Maresme Gegant | 11

que volia dur eren gegants. Com que a Alella, aleshores, no tenien gegantons vaig anar a parar a Teià que durant un bon temps vaig estar duent en Martí. Posteriorment, el 2003, els reis em van portar un gegant per poder sortir amb ell arreu. Aleshores, vam fer algunes sortides com ara a Mataró el gener de 2005 i també orga-nitzàvem l’anomenada Festa Major de Can Canyelles. Aleshores sortia amb altres gegantons com ara el Tonet de Cal Celler. Fins que l’any 2005 es van fer els gegants Altemir i Bonadona de Premià. Aleshores vaig començar a anar amb ells. Alguns cops duia el meu gegantó, però a la llarga vaig començar a dur la Bonadona i a partir dels 18 anys em van fer cap de colla.

X: Què és el que més t’agrada de la teva colla? Què milloraries? A: M’agrada, en especial, el caliu familiar que hi ha en general. Què milloraria? M’agradaria donar un toc més de transcendència en la manera de fer. Per dir-ho d’una altra manera, un toc més de protocolarietat.

X: Com a colla quines aspiracions teniu? A: L’1 de maig d’aquest any vam pujar a l’ermita de la Cisa. Ens agradaria que aquest fet puntual esdevingui un costum per a la colla i els gegants premianencs. Per aquest octubre estem preparant un viatge a Mallorca. I ja per l’any vinent estem pensant amb el 10è aniversari dels nostres gegants que ens agradaria celebrar-lo, entre altres coses, amb una exposició commemorativa ≡

^ Moment en el qual la Bonadona era proclamada com a Pubilla del Maresme acompanyada pel pubillatge del Maresme l’octubre de 2008. Foto: Àlex Garcia

Il·lustració de Mercè Gallifa pel conte “Alte-mir i Bonadona. Els Gegants de Premià de Dalt”

+ Info: |Geganters: http://webs.gegants.cat/premiadedalt

En Jaume I és el gegant particular de l’Albert. Quan no hi havia l’Altemir i la Bonadona aquest gegantó, juntament amb d’altres del poble, sortien arreu com a “Gegants Di-

vertits de Premià”. La figura és de l’any 2003 i actualment surt molt poc.

Page 12: Maresme Gegant, 23

12 | Maresme Gegant | Número 23

La contra

Agenda Gegantera

Centenari a Dosrius: 1914 - 2014 En Felip, la Blanqueta i l’Esteve Albert

Presentació del nou Martí per a tothom (5 d’octubre) > Premià de Mar

VIII Fira del Món Geganter (11 i 12 d’octubre) > Sant Vicenç dels Horts XXIV Trobada de Gegants del Maresme (19 d’octubre) > Pineda de Mar 25è Aniversari dels Gegants (26 d’octubre) > Sant Adrià de Besós

Durant aquest 2014, Dosrius ha celebrat el centenari del naixement d’Esteve Albert i Corp (Dosrius, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 1995). Albert fou un important poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural. En una entrevista a Televisió de Catalunya, va insinuar, en el seu moment, que va proposar fer el pri-mer pessebre vivent al seu poble natal (Dosrius) i que la resposta va ser la indiferència. Amb aquesta espina clavada, al cap de poc temps va poder fer el seu somni realitat al Principat d’Andorra i amb gran èxit (sent el primer d’Andorra i Catalunya). Així doncs, tot recordant la passió pels pessebres vivents, el passat 12 de juliol es presentà el Pessebre Vivent de l’Esteve Albert. Malgrat el nom, poc tenia a veure amb el costumari nadalenc, ja que en aquest cas es recreà com era Dosrius al 1914 (any que nasqué). Així doncs, hi hagueren representa-cions teatrals d’obres escrites per ell: poemes, teatre; i altres obres recollides per ell mateix de la veu popular.

La participació dels gegants Felip de Dosrius i Blanqueta d’Arquells i també l’Iscle, el fill (de 2009), en aquest pessebre vivent no és casual. L’any 1990, quan es crearen els nous gegants (per part del mestre Francesc

Flajula de Sant Joan de les Abadesses) es volgué crear uns personatges reals. Així doncs es consultà a Esteve Albert que aleshores residia a Andorra. Ell explicà una antiga història d’aquests personatges: En Felip de Dos-rius era el donzell del castell encarregat de donar la benvinguda a tothom que venia al poble, per això que el gegant porta les claus del castell a la mà. Ell feu una excursió al Pla de l´Estany, prop de Moià, on hi ha un monestir en el que estudiava Blanqueta dels Arquells i allà es conegueren i s’acabaren casant ≡

A partir d’una llegenda recollida per Esteve Albert i Corp es personificaren els gegants com a Felip de Dosrius i Blanqueta dels Arquells