Mares i adolescents, ¿Pols oposats?€¦ · Segons la societat romana la família és “el grup...

Interrogants i Reptes de futur

Grau d’Educació Social

Universitat de Barcelona

Grup Las Fridas

Antonio Alcántara

Curs 2015-2016

Clàudia Pratdesaba Gallardo

Ana Gràcia Navarro

Cristina Font Morales

Amanda Peña Muñoz

Judith Martínez Riudalbàs

Irene Solà Caralps

Mares i adolescents,

¿Pols oposats?

ÍNDEX

0. Introducció: presentació del tema i justificació .................................................................... 3

0.1 Justificació ........................................................................................................................... 4

1. Estat de la qüestió: La mirada de la dona i l’infant ............................................................... 6

1.1 Introducció .......................................................................................................................... 6

1.2 Pobresa ................................................................................................................................ 6

1.3 Àmbit laboral ....................................................................................................................... 7

1.4 Els principals problemes de les mares solteres ................................................................... 8

1.5 Algunes xifres ...................................................................................................................... 9

1.6 Vivències reals ................................................................................................................... 10

2. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de l’Educació Social ...... 15

3. Actuacions d’èxit: aportant llum front a un futur incert. .................................................... 17

4. Implicacions per a la pràctica de l’educador/a social. ......................................................... 20

5. Conclusions ......................................................................................................................... 21

6. Reflexió personal ................................................................................................................. 24

7. Bibliografia .......................................................................................................................... 37

8. Annex.. ................................................................................................................................. 41

Educació social: Interrogants i reptes de futur

3

0. Introducció: presentació del tema i justificació

Què és la família? Qui conforma la família? Quin és el model familiar tradicional?

Perquè actualment estan apareixent nous models? Quines són les causes d’aquesta

nova aparició? Aquestes només eren algunes de les preguntes que ens plantejàvem en

un inici.

Segons la societat romana la família és “el grup d’esclaus i esclaves patrimoni del cap”

Segles més tard Alberdi afirmava (1994: 9) “la família és la institució que connecta als

individus i a la societat des del començament de la vida humana i que compleix amb

una funció essencial per a ambdues: a la societat li ofereix un recolzament fonamental

socialitzant a cada ésser individual i a cada un d’aquests els obri el camí cap a aquesta

amb el procés bàsic de socialització”.

En els anys 50 i 60 la família tradicional era l’únic model familiar que existia, però a

finals dels anys 60 i a principis dels 70 va arribar el moviment estudiantil i el moviment

feminista. Aquests cridaven a la rebel·lió contra les estructures tradicionals.

Deixava d’estar clar el concepte de qui o què forma la família: quines formes de família

han de ser dignades com a tals i quines no? Quines famílies mereixen una ajuda

econòmica i quines no?

En la societat burgesa el prototip familiar era la unitat per a tota la vida, legitimada

oficialment, pare-mare-fill. En cas de desviació d’aquest model tradicional familiar es

parlava sobre mares solteres o mares no casades i això suposava una gran connotació

negativa cap a les dones, és a dir, implicava una forma d’existència de mala reputació,

una situació de rebuig cap a elles... Avui en dia, en canvi, comptem amb un nou model

familiar, la figura <<monoparental o monomarental>>, una categoria que s’ha fet del

tot respectable. La família monoparental consta d’un progenitor (pare o mare) i amb

un o més fills.

Actualment els nous models familiars formen part de la societat, aquests ja s’han

instaurat com un col·lectiu més. La concepció de la família ha canviat totalment, és a

dir, per la població occidental la família és un conjunt de persones unides per llaços de

parentiu, de matrimoni, de filiació (entre pares i fills) i de relació entre germans.


4

0.1 Justificació

El tema que volem treballar és l’aparició dels anomenats nous models familiars que hi

ha a la societat actual, concretament sobre les mares solteres. Com és un camp molt

ampli hem decidit centrar-nos en la franja d’edat d’entre 16 a 21 anys perquè creiem

que és un grup del qual tenim més informació a l’abast. A més a més, aquest col·lectiu

presenta una sèrie de factors de risc: són noies adolescents, es troben en el període de

transició a la vida adulta, tenen diferents necessitats econòmiques i encara estan

cursant els estudis. També cal destacar que moltes noies no acaben els estudis

superiors, fet que provoca dificultats per accedir al mercat laboral.

La província de Barcelona ha estat el territori escollit per analitzar quina és la situació

de les mares solteres actualment. Per proximitat i perquè és una zona amb molta

població creiem que és un lloc ideal per desenvolupar el nostre projecte.

Hem estructurat el nostre treball a partir de dos eixos. En primer lloc volem analitzar

quina és la mirada de la dona i l’infant respecte aquesta situació mitjançant entrevistes

a les pròpies protagonistes. En segon lloc volem conèixer quines són les intervencions

que ofereixen les institucions i a l’hora les alternatives que nosaltres podem aportar

des de l’Educació social.

A part de les característiques esmentades anteriorment, aquest col·lectiu també

presenta altres particularitats:

- És minoritari

- No està gaire reconegut socialment

- Són edats properes a les nostres, per tant aquesta situació es pot produir al nostre

entorn

Aquesta taula de dades presenta el nombre de fills per dona entre la franja d’edat que

treballem, any 2011.

Imatge 1. Taula de dades


5

Com una primera definició podríem dir que les famílies monoparentals o

monomarentals estan integrades per només una persona adulta i amb un o més fills al

seu càrrec. Aquesta situació es dóna quan és produeix la defunció de l’altre progenitor,

quan hi ha una ruptura conjugal, quan es vol assumir la maternitat o paternitat de

forma individual o bé quan un dels progenitors es desentén dels seus fills i és l’altre qui

s’encarrega de cuidar-los. Respecte aquest últim grup cal destacar que

majoritàriament són dones les que es fan càrrec dels seus fills ja que la seva parella

prefereix no saber-ne res.

Volem descobrir quina és la verdadera mirada de la dona envers el tema que tractem.

Les seves opinions, sensacions, vivències i poder arribar a investigar el ventall de

possibilitats que ofereixen les institucions per resoldre aquesta problemàtica. Creiem

necessari conèixer més enllà del marc teòric. També volem investigar la situació dels

infants en les famílies monomarentals. No volem deixar de banda un aspecte tan

important com són les sensacions dels nens que han crescut sense una figura paternal.

Els nous models familiars s’estan fent un lloc important dins la nostre societat. Potser

per ser un grup molt recent o perquè trenca amb els esquemes de la família

tradicional, imposats des del Franquisme, els nous models familiars no tenen un suport

tant institucional com altres col·lectius . Així doncs, intentarem buscar totes les

alternatives que ofereixen les entitats i si aquestes s’adapten a les necessitats del

col·lectiu .

Per acabar també volem investigar com els educadors i educadores socials poden

intervenir en aquest camp. Desconeixem quin paper pot exercir l’educador social en

l’àmbit dels nous models familiars. És aquest un dels motius principals pels quals

volem desenvolupar aquest projecte.

Imatge 2. Taula de dades


6

1. Estat de la qüestió: La mirada de la dona i l’infant

1.1 Introducció

La societat espanyola ha experimentat grans canvis demogràfics, socials i econòmics

en les ultimes dècades. Aquest contrast es pot veure entre l’any 1960, quan Espanya

era un país pobre, políticament conservador, socialment tradicional i catòlic i amb uns

nivells baixos d’educació i l’any 2000 quan Espanya tenia una economia, política i

societat més estable, una població més educada i ideològicament més flexible i

tolerant. Aquesta evolució ha tingut conseqüències en la institució familiar. La família

espanyola es troba en una etapa de transformacions profundes i continues.

La inserció laboral de la dona així com l’accés a l’educació (escola, universitat) ha

provocat, des de fa anys, canvis progressius en la dinàmica familiar. Així doncs, els rols

que els homes i les dones desenvolupen dins la família s’han apropat, a un ritme més

ràpid en la seva vessant pública, i a un ritme més lent en la seva vessant privada. En el

cas de les mares solteres existeixen més dificultats per accedir a la vida laboral

principalment a causa de la falta de formació i per les limitacions imposades per les

pròpies carregues familiars.

Tots aquests canvis han donat lloc a un nou concepte de família, que podria definir-se

com “un conjunt de persones, unides per relacions d’afecte i suport mutu,

compromeses personalment en un projecte de vida en comú1” Aquesta acceptació i

reconeixement de models familiars que anteriorment havien estat rebutjats està

suposant un canvi d’estructuració en la societat.

1.2 Pobresa

La proporció de llars en situació de pobresa ha augmentat dràsticament del 16% al

25%, segons un informe del Consejo Económico y Social (CEES 1996). 2S’ha observat un

important deteriorament en aquelles llars on s’hi troben mares solteres de menys de

30 anys. Es pot dir que les dones soles amb fills al seu càrrec és el grup que més

reiteradament apareix esmentat entre la nova pobresa.

El creixent atur juvenil i l’augment de les famílies monoparentals de curta edat

incideixen amb força perquè aquest tipus de família sigui un nou grup en risc d’exclusió

social, ja que a més no compten amb la protecció social necessària (institucional).

Segons els estudis de Almeda i Flaquer (1995) 3les mares solteres acostumen a ser de

classe baixa i es troben en una situació d’elevada precarietat , molts cops provenen

d’un origen social baix o de famílies desestructurades.

1 Fundació de famílies monoparentals- Article sobre les famílies del s.XXI

2 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.

Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001). Pàg 92 3 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.

Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001) Pàg 92


7

Evidentment, no totes les mares solteres en atur tenen els mateixos problemes,

normalment la família d’origen esdevé un punt essencial en aquestes situacions. A més

a més també cal destacar que les mares solteres no son totes de classe social baixa,

però si la gran majoria.

1.3 Àmbit laboral

A Espanya, un dels principals grups en risc d’exclusió social són les mares solteres de

classes socials baixes. Aquest és un dels grups menys format acadèmicament i amb una

de les taxes més elevades d’atur, a més a més d’enormes dificultats econòmiques.

L’únic suport tant emocional com econòmic que reben és el de les seves famílies

d’origen. En els casos que no es possible ni el suport familiar hi ha també un risc

d’aïllament social i d’exclusió cultural que acaba afectant a la futura integració dels fills

dins la societat4.

L’exclusió laboral entre aquest col·lectiu és un fet evident. Hi ha principalment dues

causes, per una banda la seva condició de dona i per altre banda i segons la visió

empresarial la dona té l’obligació de cuidar els seus fills, fet que pot afectar a la seva

“activitat productiva”. El fet de tenir fills al seu càrrec suposa la necessitat de tenir uns

ingressos mensuals, l’escassetat de feina provoca que aquestes dones accedeixin a

treballs mal pagats, eventuals, economia submergida...amb la qual cosa no

s’aconsegueix els drets econòmics i socials dels treballadors 5.

Les prestacions econòmiques per part de les institucions són molt escasses per tant

pràcticament no hi ha cap família monoparental o monomarental que depengui

d’aquest recurs.

4 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH, Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.

Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001) Pàg 92 5 ESPLUGA, Josep. LEMKOW, Louis. BALTIERREZ, Josep. KIELSBACH, Thomas. Atur juvenil, exclusió social i salut.

Recerques, experiències i accions institucionals a Espanya (2001). Pàg 21

Imatge 3. Familia monoparental


8

La crisi econòmica que pateix el país actualment segueix agreujant la situació de milers

de noies solteres amb fills al seu càrrec. A l’atur i sense ajudes econòmiques

sobreviuen, les que poden, gràcies a l’ajuda familiar.

1.4 Els principals problemes de les mares solteres

La majoria de mares solteres s’han d’enfrontar a una sèrie de problemes i dificultats de

les quals a vegades no en son molt conscients. Aquestes dificultats suposen serioses

limitacions per la seva integració social i el seu desenvolupament personal.

Sobrecàrrega Les mares solteres assumeixen en solitari les funcions

parentals, la feina domèstica, la responsabilitat d’educar

els fills i el pes de ser l’única font d’ingressos. Generalment

aquesta sobrecàrrega dóna lloc a l’absència de vida

personal i a la sensació d’estar desbordada

Solitud La situació anterior no els permet dedicar temps a la seva

vida personal i social. Aquest fet fomenta l’aïllament i

genera sentiments de solitud i abandonament. A més a

més, una de les pors de moltes mares solteres és que no

podran refer mai més la seva vida amorosa amb un altre

persona.

Dependència Les mares adolescents solen dependre de la família

d’origen. L’autoritat la solen tenir els futurs avis. A més a

més, i com portem explicant durant tot el treball, la difícil

inserció laboral d’aquest col·lectiu provoca que els

recursos econòmics siguin limitats.

Baixa autoestima Una sèrie de successos influeixen negativament en

l’autoestima de les mares solteres: els canvis físics

produïts per l’embaràs, l’aïllament dins el seu grup

d’iguals, l’abandonament dels estudis per cuidar al recent

nascut, la inútil recerca de feina, la pèrdua de totes les

activitats gratificants...

Atur Ser dona i tenir carregues familiars són dels problemes per

aconseguir una feina actualment a Espanya. Les mares

solteres tenen la necessitat de treballar per subsistir, però

també té una major problemàtica per conciliar la vida

familiar i la laboral.

Risc d’exclusió social Tots els factors esmentats anteriorment donen lloc a un

major risc d’exclusió social


9

1.5 Algunes xifres

6

6 Dades extretes de l’estudi realitzat per Save the Children sobre la situació de les famílies monomarentals

A Espanya hi ha 1.754.000 habitatges monoparentals.

8 de cada 10 encapçalats per dones

7 de cada 10 famílies monomarentals han tingut que

reduir les despeses alimentàries del seu dia dia

5 de cada 10 famílies monomarentals no disposen dels

suficients diners per pagar les factures relacionades

amb la casa

4 de cada 10 famílies monomarentals no pot mantenir

una temperatura adequada a casa seva durant els

mesos més freds

3 de cada 10 nens de famílies monomarentals

pateixen pobresa infantil quan la seva mare es troba en

l’atur

3 de cada 10 famílies monomarentals han deixat de

comprar medicaments o seguir tractaments mèdics

per problemes econòmics


10

1.6 Vivències reals

Es pot definir l’embaràs en l’adolescència com l’embaràs en dones de 10 a 19 anys,

significa un 11% de tots els embarassos a nivell mundial. L’Organització Mundial de la

Salut (OMS) considera que l’embaràs en l’adolescència és un embaràs de risc a causa

de les repercussions que té sobre la salut de la mare i del fetus a més de les seqüeles

psicosocials.

Per endinsar-nos més en aquest col·lectiu i conèixer més profundament quina ha sigut

i està sent la seva realitat hem realitzat una sèrie de entrevistes a persones que ho han

viscut. Per no posar en una situació violenta a les persones entrevistades hem decidit

mantenir el seu anonimat, a partir d’ara parlarem de la persona A,B.

LA MIRADA DE LA DONA

Persona A (mare): La persona entrevistada és una dona de 20 anys, que viu a

Barcelona. Va tenir el seu primer fill amb 17 anys sense el recolzament de la figura

paterna. Actualment viu amb la seva parella i està esperant un altre fill.

- Com vas reaccionar quan vas saber que estaves embarassada?

Al principi em vaig espantar, em pensava que el predictor estava en mal estat i que no

era cert que estigués embarassada. Al cap d’una estona, quan em vaig tranquil·litzar

vaig començar a pensar com els hi diria en els meus pares i els meus sogres.

- Estaves amb algú en aquell moment? Ens podries explicar quina va ser la seva

reacció?

Sí, estava amb una amiga, al principi es va quedar bastant parada igual que jo, però

després em va abraçar i em va dir que estaria al meu costat passés al que passés.

- Quin va ser el motiu pel qual vas decidir seguir endavant amb l'embaràs?

Perquè ja estava de 3 mesos i mig. Quan et veus en aquesta situació és molt difícil

saber quina és la decisió més adequada que has de prendre, tot et sembla complicat,

tant el camí de l’avortament com el camí de tenir el fill.

- Què vas trobar més a faltar durant el teu embaràs? (Fumar, algun menjar

determinada, etc.)

Al principi em pensava que se’m faria complicat deixar de fumar, però amb l’embaràs

vaig començar a odiar l’olor de tabac i de cafè, per tant, no ho vaig trobar a faltar.

- Com va ser l'experiència de la teva primera ecografia?

¡Uff! Molt emocionant! No vaig tenir por en cap moment, em vaig sentir molt

recolzada per la meva mare i per tota la meva família.


11

- Per qui t'has sentit recolzada sempre? Per qui no? (Família, amics, parella, etc.)

M’he sentit molt recolzada per els meus pares i la meva millor amiga. No obstant això,

amb l’embaràs m’he adonat de quins són els meus amics de veritat i quins no ja que

molts em deien que estarien al meu costat i després han desaparegut en el moment en

que he necessitat la seva ajuda. Un exemple és la meva ex-parella i pare del meu fill,

que quan va saber que estava embarassada va marxar.

- En alguna ocasió has experimentat males experiències pel rebuig de la societat

davant la idea de ser una mare jove? Si és així t'ha arribat a afectar en la teva

manera de ser?

Si, recordo una vegada que estava al autobús, anava a fer-me ecografia quan de sobte

una dona gran em va dir un comentari que em va ferir els meus sentiments.

Va dir algo així com “aquest jovent d’avui en dia no té solució”, jo estava de 7 mesos i

sabia que el comentari anava per mi. L’autobús estava ple i no hi havia seients per

seure i ningú es va dignar a oferir-me un lloc. Evidentment, que el comentari, no em

va afectar en la meva manera de ser, però vaig generar rebuig cap aquella dona.

- Hi ha hagut persones de les que esperaves molt d'elles i la seva resposta ha estat

contrària a les teves expectatives?

Si, però d’aquesta manera t'adones de les persones que realment els hi importes i qui

val la pena i qui no, així que en part millor.

- Vas experimentar algun canvi personal quan vas saber que anaves a ser mare?

(Algun hàbit, algun aspecte del teu caràcter, etc.)

Si i tant! Les hormones es revolucionen i recordo estar més sensible de lo normal.

Comentaris que ara no els hi dono importància, en el moment de l’embaràs

m’afectaven molt. Plorava més de lo normal i sobretot tenia bastants canviïs d’humor.

- Què vas sentir quan vas veure per primera vegada al teu nadó?

És una cosa inexplicable... El sentiment és massa gran i el dolor que experimentes en el

part desapareix quan et donen el teu fill i l’agafes en braços.

- Passant a temes més econòmics, has tingut dificultats per tirar endavant el teu

fill? En el cas que sigui cert, has rebut alguna ajuda per part de les institucions?

Si, al principi va ser complicar, però gràcies als meus pares que em van ajudar molt

econòmicament me’n vaig poder sortir bé. Per part de les institucions no he rebut

ajudes econòmiques, però ser que hi ha descomptes per l’educació i el transport per

les famílies monoparentals.


12

Jo actualment estic estudiat i treballant alhora i segueixo treballant les hores que fan

falta perquè no li falti de res en el meu fill.

- Per anar finalitzant, ens podries fer una breu explicació sobre els plans de futur

que tens pensats per a tu i el teu fill?

Bé, actualment estic independitzada amb una parella que no és el pare del meu fill,

amb una altre nena en camí. Treballem tots dos. El meu fill va a una bona guarderia i

en res començarà l’escola. Com tots els pares, volem que els nostres fills tinguin una

bona educació i que d’aquesta manera puguin tenir una bona feina i un bon futur.

- I per acabar, t'agradaria fer alguna aportació que no hagi sortit en aquesta

bateria de preguntes?

Bé, per exemple el part. Va ser una de les coses que més em va afectar, perquè vaig

tenir una infecció i el meu fill i jo vam estar en observació a l'uvi. El pitjor va ser veure-

li la cara només cada 3 hores i no tenir-lo a prop meu.

Una altra aspecte important a destacar, és el fet de pensar-te bé el que vols i si

realment vols tenir un nadó o no, ja que aquesta acte implica moltes responsabilitats.


13

LA MIRADA DE L’INFANT

Persona B (filla): La persona entrevistada és una noia de 18 anys, que viu a Manlleu

(Osona). La seva mare la va tenir amb 19 anys, quan encara estava estudiant. La noia

entrevistada no ha tingut mai un contacte amb el seu pare, ja que aquest va decidir

marxar quan ella va néixer.

- Has trobat a faltar la figura paterna al llarg de la teva vida? En quins aspectes?

Jo no vaig conèixer el meu pare i sincerament tampoc el vull conèixer ara per ara. Crec

que una persona que manté un contacte amb el seu pare i després desapareix si que el

troba a faltar, però jo no. Segurament com mai no he tingut una figura paterna molt

definida al meu costat tampoc la trobo a faltar. Si que quan era petita em preguntava

perquè totes les meves amigues en tenien i jo no i m’agradava imaginar com seria la

situació, jugar amb ell, que em cuides, que fóssim una família normal...Però ara per ara

i mirant enrere puc dir que no, no l’he trobat a faltar.

Per sort he estat sempre acompanyada del meu avi, tot i que no és el meu pare ell ha

suplert la seva absència perfectament. M’ha cuidat, em venia a buscar a l’escola, em

portava a ballet. Sincerament si algú em parla de figura paterna em ve al cap ell.

- Creus que la societat veu amb els mateixos ulls la família monomarental i la que

no ho és?

Potser abans si que la família monomarental era mirada amb uns altres ulls, perquè no

era freqüent que una mare (en el meu cas) estigues sola a l’hora de criar els seus fills.

Però ara mateix crec que es un grup que ja s’ha instaurat amb força dins la societat i

que per tan la gent ja ho veu com un altre agrupament familiar més.

El que no m’agrada gens i més aviat em fa ràbia és que quan dic que he crescut sense

el meu pare o que només he viscut amb la meva mare la gent em mira (a vegades) amb

ulls de pena o em tracten diferent. Aquest és l’únic aspecte que crec que la gent

encara no ha superat o entès sobre les famílies monoparentals. Que no haguem tingut

amb nosaltres una figura paterna o materna totalment definida no vol dir que siguem

menys feliços o que ens hagi faltat alguna cosa al llarg de la nostre vida.

- Hi ha alguna entitat que us hagi ajudat durant tots aquests anys?

Aquí a Manlleu no hi ha cap entitat especialment dirigida a nosaltres. No obstant això,

durant tota la meva infància he anat a un casal que hi ha al centre del poble. Quan

sortia de l’escola i com la meva mare estava treballant me’n anava aquest casal, que

estava al costat de l’escola. Allà els educadors m’ajudaven a fer els deures, jugàvem

tots junts, berenàvem, anàvem a la piscina, ens ho passàvem molt bé...Ho fèiem

pràcticament tot i a me mare li anava molt be perquè així els avis no em tenien que

cuidar tot el dia i portar-me amunt i avall.


14

Ara ja no vaig aquest casal perquè ja m’organitzo jo tot el que he de fer però de petita

em va ajudar molt i a me mare també. Aquesta és l’única entitat, si es pot considerar

entitat, que ens va ajudar quan més ho necessitàvem.

- Per part de la Generalitat heu rebut mai alguna subvenció econòmica?

Sincerament de tot això se’n encarrega la meva mare. No crec que mai haguem tingut

una subvenció per ser família monoparental, el que si hem tingut i seguim tenint son

descomptes en segons quins llocs, mitjans de transport, museus, preinscripció a

l’escola... Jo particularment el que faig servir més són els descomptes dels mitjans de

transport, per tot lo altre no faig servir res.

- Creus que és difícil per una mare soltera sobreviure econòmicament parlant?

Al principi si, la meva mare va aconseguir acabar la carrera però durant els primers

anys de la meva vida i mentre la meva mare estudiava i treballava vam necessitar els

suport econòmic dels meus avis. Nosaltres hem tingut sort perquè els meus avis

sempre ens han donat tant suport emocional com econòmic però m’imagino que una

noia que no té aquests recursos és molt difícil viure be en una societat tan cara com és

la nostre.

- Com és la relació afectiva amb la teva mare

Amb la meva mare hi tinc una molt bona relació. Des de sempre ens hem portat molt

be, ens portem 19 anys i ens assemblem molt a l’hora de pensar, escollir qualsevol

cosa.. També es cert que ens barallem i ens enfadem però això passa en totes les

famílies.


15

2. Reptes i Interrogants que planteja aquesta temàtica per l’àmbit de l’Educació

Social

El tema que tractem dóna lloc a l’aparició d’un munt d’interrogants i com a

conseqüència també de reptes que s’han d’arribar a portar a terme per millorar la

situació de milers de mares, solteres i sense cap mena d’ajuda. Creiem que és en

aquest punt on ha d’intervenir de forma directe l’Educació social. Deixant apart les

institucions, l’educador ha de desenvolupar una tasca d’acompanyament envers

aquestes persones, és a dir, esdevenir un punt de referència per si necessiten

qualsevol cosa que entri dins l’àmbit social.

En un primer moment, sense encara haver entrevistat a cap persona relacionada amb

aquest tema vam extreure una sèrie de reptes. No obstant això, aquests només són els

reptes inicials que ens plantegem, al llarg del treball n’anirem afegint de més

específics.

- Fomentar més accions destinades a aquest col·lectiu des de l’Educació social.

- Poder donar a conèixer aquest col·lectiu ja que és un grup de dones minoritari.

- Oferir diferents recursos i/o alternatives tant econòmiques com psicològiques.

A partir de les entrevistes ens hem plantejat una sèrie de reptes més concrets, acord

amb les experiències que han viscut les persones entrevistades i els coneixements

donats per la professional.

- Oferir diferents serveis des de les escoles i les universitats per evitar que aquestes

mares solteres deixin els estudis.

- Fomentar els casals com un recurs per les mares i a l’hora una oportunitat pels fills

per fer deures, fer activitats, practicar esport, ajudar-los, i fer amics.

- Donar a conèixer més la figura de l’educador social en aquest camp, perquè pugui

oferir la seva ajuda i/o intervenir professionalment en els diferents casos que

apareguin.

- Realitzar un seguiment exhaustiu de la mare des de que es queda embarassada fins

els primers anys de vida del nen/a per analitzar quines son les seves necessitats i

intentar satisfer-les.

- Aconseguir una major inserció laboral d’aquest col·lectiu.

- Fomentar l’educació no formal, tant per la mare com per el nen/a per millorar i

mantenir la seva relació afectiva.


16

2.1 Reptes per millorar la situació de famílies monomarentals

- S’ha d’ampliar l’ajuda de maternitat per mares soles en perill d’exclusió social amb

fills menors de tres anys. Independentment la mare treballi o no, també s’ha

d’incrementar la prestació econòmica per fill a càrrec o menor acollit fins els 150

euros mensuals.

- S’ha de protegir als nens dels desnonaments i desallotjaments per llei i considerar a

aquestes famílies com a col·lectius beneficiaris de l’ajuda al lloguer i com a

membres prioritaris en l’accés a habitatges protegits.

- S’ha de crear una presentació per maternitat no contributiva per aquelles mares en

actiu sense recursos que no hagin treballat mai . A més a més, s’ha d’ampliar el

permís de maternitat fins un any, mantenint la ajuda econòmica, per aquest

col·lectiu.

- S’ha d’incloure la categoria de famílies monoparental com a grup especial de cara a

accedir a beques escolars, compra de material escolar o accés a activitats

extraescolars o afavorir la assignació de plaça escolar i que es garantís el transport

públic als nens de famílies monoparentals. 7

7 Informació extreta de la página web Save the Children


17

3. Actuacions d’èxit: aportant llum front a un futur incert.

Malgrat no tenir un suport total per part de les institucions, les mares solteres poden

accedir a una sèrie de serveis per millorar la seva situació. Aquests estan destinats tan

per elles com per els seus fills amb l’objectiu que tinguin un sostre per viure, les

necessitats primàries cobertes i que la mare es segueixi formant per tenir un futur

laboral assegurat. Aquests son algunes de les actuacions més rellevants:

Pisos tutelats per mares solteres: Aquest programa va començar a funcionar a

principis de 1991. Es tracta d’un recurs social per les mares solteres, acompanyades

pels seus fills/es o dones solteres amb un estat de gestació avançat, sense problemes

de drogodependència, ni malalties mentals greus que puguin alterar la normal

convivència amb la resta de companyes . Les mares poden accedir aquest recurs a

partir dels 18 anys. Mentre s’està produint el procés d’acolliment i d’integració de la

dona aquesta pot començar a realitzar diferents activitats: tallers d’economia

domèstica, tallers d’habilitats socials, cursos de formació ocupacional...

En els pisos Tutelats es duu a terme un Programa educatiu integral, que busca

l’autonomia de la família en tots els nivells. En primer lloc, quan la dona arriba

comença l’acolliment i la satisfacció de les necessitats bàsiques (menjar, sostre).

Seguidament s’estableix un Pla d’intervenció global i individualitzat a cada dona.

L’equip professional del programa és un equip multidisciplinat format per un educador

social, un treballador social i un psicòleg.

L’ingrés al pis Tutelat serà valorat i determinat per l’equip professional del programa.

Per això serà necessari la realització d’un informe social sobre la unitat familiar així com

la documentació mes important.

Formació ocupacional: Els cursos de formació ocupacional proporcionen coneixements

bàsics per a fer feines i oficis amb gran demanda de personal a diversos sectors. Solen

ser gratuïts, estan subvencionats. La durada i el contingut són variables, i per accedir-hi

has de demostrar que no treballes i estar inscrit al Servei d’ Ocupació de Catalunya.

És un recurs molt utilitzat tant per als que volen millorar la formació com als

desocupats i en aquest cas també per mares solteres sense recursos.

Formació a distancia: Aquest tipus de formació s’imparteix a distancia per qualsevol

medi telemàtic, l’alumne i el professor no interrelacionen directament. És una manera

de fomentar l’educació per totes aquelles persones que no poden sortir de casa per

diferents causes. Un clar exemple poden ser les mares solteres, que a causa de les

carregues familiars que tenen els hi és complicat sortir de casa en un horari concret.


18

Alfabetització informàtica: És donen cursos d’iniciació d’informàtica amb l’objectiu

d’incloure a la societat del coneixement aquells grups marginals. La inclusió és realitza

quan aquests desenvolupen les destreses necessàries per utilitzar les tecnologies de la

informació i la comunicació, que les permeten utilitzar-les com a eines per a la seva

reinserció social i la millora de la seva qualitat de vida.

Casals: Centres destinats als nens i a les seves famílies per realitzar diferents activitats

fora de l’horari escolar. L’objectiu és fomentar la participació i la comunicació entre el

nen i les famílies. També és un recurs molt útil per les mares solteres que no poden

conciliar la vida laboral o domèstica amb la familiar. En aquest centres els nens i nenes

poden fer els deures, estudiar, jugar, fer esport dins el marc de l’educació no formal.

Centres de dia per a dones: Per a infants i les seves famílies per donar cobertura a

l’atenció, la prevenció i la detecció de situacions de risc.

Assessoria jurídica i psicològica: Ajut gratuït que s’ofereix a les mares solteres per

conèixer quins son els seus drets i deures i per rebre suport emocional si aquestes ho

necessiten.

Ajuda que proporciona l’Estat a les famílies monoparentals (ANNEX 1): A més de les

ajudes publiques proporcionades per les comunitats autònomes o corporacions locals,

l’Estat ofereix diversos ajuts i bonificacions per a famílies monoparentals, en especial a

famílies en situació de precarietat econòmica.

Aquestes ajudes i bonificacions és donen en l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, del

lleure, del transport, del personal de la Generalitat, habitatge.

Com a objectiu principal té suavitzar l’impacte causat per la crisi econòmica sobre

l’habitatge de les famílies, reduir/evitar problemes de salut mental i incrementar la

cohesió social.

Assessorament i prevenció: projecte JASP. (ANNEX 2): El JASP és un taller d’educació

emocional i afectiu-sexual per a adolescents i joves que es va dissenyar fa més d’una

dècada, a partir de la detecció, reflexió i sensibilitat d’unes professionals que des de

l’àmbit dels serveis socials i de la salut, estàvem i estem treballant amb la població

adolescent i jove del Districte de Nou Barris de Barcelona.


19

Programa Preinfant (ANNEX 3): El programa Preinfant posa a la disposició dels i les

professionals que treballen amb les joves i adolescent embarassades un taller formatiu

i participatiu per tractar les inquietuds i dubtes que sorgeixin en el si d’un col·lectiu

professional d’un àmbit concret davant d’un embaràs adolescent.

Els tallers treballaran sobre casos concrets i reals que poden plantejar-se als diferents

grups de professionals (serveis socials, professors, monitors de lleure, educadors

socials, psicòlegs, etc.). A través de la metodologia participativa es debatran aspectes

d’interès professional relacionats amb l’educació, la salut i la deontologia professional.

Des de la web es treballa a més de per els professionals, amb les famílies de les mares

solteres i especialment amb aquestes mares i els seus fills.

Programa de l’Embaràs Jove a l’ASSIR (ANNEX 4): El servei d’ Atenció a la Salut Sexual

i Reproductiva va posar en marxa el programa de l’Embaràs Jove a l’ASSIR del CAP

Numància de Barcelona, que després va passar a formar part d’altres caps.

Ofereixen un control i seguiment de l’embaràs més freqüent, atenció via facebook i

visites postpart a l’hospital o al domicili. A més a més, comptem amb els grups oberts

de prepart i postpart específics per a elles on són una més del grup i se senten lliures

per expressar les seves emocions, dubtes i necessitats.

Tardes Joves (ANNEX 5): Es un servei per a menors de 25 anys que ens proporciona

orientació i assessorament sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de

transmissió sexual, etc. S’hi pot anar individualment, en parella o en grup dins els

horaris establerts. És una atenció confidencial i gratuïta i no cal demanar cita prèvia.

De manera complementària, a banda de les consultes, també es realitzen tallers de

prevenció i conscienciació. Aquest servei es proporciona en diferents caps de

Barcelona.

Portal Sexe joves (ANNEX 6): Dins d’aquesta web hi ha un enllaç on s’explica que s’ha

de fer en cas de tenir un embaràs no planificat.

Ens explica on es pot accedir a mètodes contraceptius, a test d’embaràs... També ens

explica que per prendre una decisió hem de reflexionar-hi, tranquil·litzar-nos, intentar

parlar amb alguna persona de confiança pe a nosaltres. A més, i com a recurs

interesant per es dones membres del nostre col·lectiu, al web explica que es pot

recórrer als professionals dels centres d’ Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva,

per a que t’ajudin a en aquest procés de reflexió, i en el cas que ho necessitis, a

comunicar la teva situació i decisió als teus pares ja que seran una figura important al

llarg de l’embaràs o en el cas de les noies menors que vulguin avortar. Per últim també

ofereix un xat de consulta privat online amb els professionals.


20

4. Implicacions per a la pràctica de l’educador/a social.

En el col·lectiu que nosaltres hem escollit l’ educador social treballa de manera

conjunta i cooperativa amb altres professionals de diferents serveis. Principalment amb

els serveis sanitaris, educatius i amb altres professionals dels serveis socials.

En la majoria dels casos ens hem trobat que les mares acudeixen en un primer moment

als caps o altres serveis sanitaris i un cop aquí les deriven a serveis socials territorials

que es on l’ educador/a social actua, treballant conjuntament amb els treballador/a

social.

Més específicament, trobem la figura del educador/a social formant part de diferents

programes i projectes destinats a l’acompanyament i promoció social d’aquest

col·lectiu. També el trobem formant part de programes de prevenció, conscienciació,

negociació, pressa de decisions per adolescents que s’imparteixen en centres

d’educació formal i no formal i en altres entitats o programes, tant dins com fora del

context institucional.

A banda d’ aquesta hem trobat la figura del educador formant part de processos

educatius de formació d’ altres professionals en aquest àmbit. Les funcions dels

educadors socials respecte aquest col·lectiu són les següents:

En relació amb els EBASP

(Equips Bàsics d’Atenció

Primària)

En relació amb els projectes En relació amb els infants i les

joves

-Detecció, valoració i

seguiment directe de l’atenció

individualitzada de les mares i

els infants

-Programació i seguiment

directe dels projectes

d’intervenció comunitària

-Garantir el funcionament

idoni dels recursos

-Valorar continuadament la

seva aplicació amb la

elaboració de la memòria

final

-Portar el seu seguiment directe

i valoratiu

-Fer tutories i orientacions

-Aplicar un projecte educatiu

individualitzat

Actuar com ajuda en el procés

d’integració de les mares

És important que l’educador pugui donar eines a les mares per tal d’aconseguir una

millora en elles:

-Supervisió de la relació mare-fill

-Donar pautes de comportament a les mares

-Oferir un recolzament i seguiment continu

-Motivar a les mares per aconseguir una major autonomia

-Intervenir en cas de conflicte

-Treballar les possibles carències afectives i socials que tinguin


21

5. Conclusions

Després de l’elaboració d’aquest treball hem pogut extreure una sèrie de conclusions

sobre aquest grup minoritari que ens han portat a una gran reflexió.

Des dels anys 50 i 60 la família tradicional era l’únic model familiar que existia i si es

sortia d’aquest patró les mares rebien una gran connotació negativa, pel simple fet de

cuidar soles als seus fills, a part de la gran falta d’integració que patia aquest nou

model familiar a la societat. A mesura que van anar passant els anys es va trencar amb

aquest esquema tant tradicional i conservador, la família monoparental o

monomarental es va consolidar com una categoria totalment respectable, malgrat no

tingues facilitats per subsistir ni un suport institucional molt marcat.

Malgrat la instauració d’aquest nou model familiar a la societat encara hi ha grans

prejudicis envers les mares solteres. Nosaltres hem intentat veure quins són aquests

prejudicis per demostrar que no son veritat o que simplement demostrar que aquests

es poden acabar donant més suport econòmic i emocional a les mares.

Com és possible que una dona es vegi afectada pel simple fet de no anar acompanyada

d’un home al seu costat? Les discriminacions són les que han marcat aquesta

connotació negativa en les mares solteres, les quals a part de patir la situació en què es

troben, han viscut un rebuig social. Com a resposta a aquest fet, hem pogut observar

diferents serveis que nosaltres desconeixíem. Tant els pisos tutelats, com la formació

ocupacional o la formació a distància. Tots aquests recursos són eines per enfortir la

situació i/o mirada de la dona, un recolzament que normalment no acaba sent

suficient però que intenta cobrir les necessitats de les dones per subsistir dia rere dia.

Destinat als infants només hem trobat com a recurs els casals, aquests afavoreixen a

les mares perquè així poden conciliar millor la vida laboral amb la familiar i els nens i

nenes perquè el casal els ofereix un munt d’activitats, els permet realitzar deures o

establir vincles d’amistat amb els altres nens i nenes.

Gràcies a la recerca realitzada podem remarcar que la dona no només necessita

recursos econòmics, sinó sobretot necessita un suport emocional i psicològic tant

després del part com a mesura que el fill/a va creixent. Aquest és donat pels

professionals dels Serveis Socials i l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva).

Aquí és on comença a destacar el paper de l’educador social com un referència

d’acompanyament emocional.

En un principi desconeixíem quina era la tasca que realitza l’educador social envers

aquest col·lectiu. Un cop acabada la recerca d’informació podem afirmar que

l’educador social pren poc protagonisme dins d’aquest col·lectiu, és a dir, no treballa

mai ell sol. L’atenció i acompanyament d’aquestes mares es realitza de manera

coordinada i cooperativa amb diferents professionals dels servei sanitari, social,

educatiu, etc.


22

Així doncs, podem dir que l’educador social treballa sempre dins d’un equip

multidisciplinari juntament amb treballadors socials i psicòlegs amb l’objectiu de

promoure i ajudar la mare en qualsevol aspecte. El perfil del educador/a social es

troba portant a terme programes concrets d’atenció, acompanyament i promoció

social d’aquestes mares, així com en tallers educatius.

Les entrevistes, realitzada a una mare soltera i a una noia que ha crescut sense la

figura paterna per diferents raons ens van permetre apropar-nos, d’una forma més

directa i real a aquest col·lectiu. Vam poder observar en tot moment el vincle que

s’estableix entre la mare i el fill/a. El fet que l’infant no tingui una figura paterna

totalment definida fa que aquest es recolzi totalment amb la mare, succeeix lo mateix

per part de la mare amb el fill. Com a conseqüència aquest fet fa que es formi una unió

infranquejable, un vincle afectiu com n’hi ha pocs.

Ens agradaria destacar els nombrosos recursos que hem cercat sobre la prevenció de

l’embaràs i les conseqüències que aquest comporta. Hem trobat una gran quantitat de

servies per prevenir l’embaràs adolescent, aquests proporcionen bàsicament

assessorament i orientació. Malgrat això, quan busquem serveis per mares solteres

joves la llista es redueix pràcticament a la meitat. Quin és el motiu?

Hem trobat la necessitat del que els recursos siguin “més reals” i accessibles per a

tothom. Hem vist que el que està realment garantit per a les mares és l’

acompanyament en l’embaràs i el part. No obstant això, el recolzament en el procés de

promoció i acompanyament social, familiar i educatiu només es duu a terme des de el

Programa embaràs jove de l’ ASSIR. Aquest projecte no arriba a tots els municipis o

barris, perquè pel que hem vist, actualment només el porten a terme el CAP Numància

i el CAP Muntanya, a Barcelona.

Des de les pàgines de la generalitat adreçades als joves i adolescents, trobem molta

més informació sobre la prevenció del embaràs o malalties de transmissió sexual que

d’informació sobre què fer, on acudir o recolzament un cop ja estàs embarassada. A

més la informació que hi ha sobre l’ embaràs està més enfocada cap a l’avortament (

on accedir, que fer..) que en continuar amb el procés d’ embaràs.

En aquest context, molts dels embarassos adolescents acaben amb avortament ja que

es considera l’opció més sensata i correcte. No obstant això, prendre la decisió de

seguir amb l’embaràs es igual d’important per tot el que comporta a la dona, canvis

físics, canvis emocionals i canvis socials. Aquest és el motiu pel qual es necessari que

els recursos informatius que ofereix la Generalitat siguin molt més amplis.


23

Deixant de banda les ajudes més limitades per part de les institucions , cal destacar la

gran tasca que realitza la ONG Preinfant. Aquesta s’encarrega d’oferir tota la

informació que manca en la Generalitat o en altres contexts. A més de dictar-se a la

formació de professionals. La ONG Preinfant ofereix recursos reals i per tothom, amb

l’objectiu de recolzar en tot moment el procés de promoció social individual de la mare

i també en el conjunt de la família.

La situació de crisi que pateix Espanya ha canviat la vida a milions de persones, els que

s’han vist més afectats han estat tots aquells grups en risc de vulnerabilitat, entre ells

les mares solteres. El creixent atur, la poca inserció laboral o la dificultat per conciliar

la vida laboral amb la familiar porten a moltes mares a subsistir gràcies a la família

d’origen o a viure en unes condicions sota el llindar de la pobresa. El conjunt de la

societat tampoc ajuda a millorar la situació d’aquest col·lectiu, les mares solteres

necessiten més recolzament emocional i sobretot més acceptació per part de tota la

població. Creiem que la societat necessita un canvi global envers aquest col·lectiu.

Deixar de mirar les mares solteres com un model familiar desestructurat sinó com un

model familiar més. La normalització de la seva situació suposarà també una millora en

la integració.


24

6. Reflexió personal

Irene Solà Caralps

“No existen madres solteras, existen madres. Ser madre no es un estado civil”

A moltes de nosaltres ens esgarrifa la idea de quedar-nos embarassades actualment.

Però, per què és una por? Des de sempre, l’embaràs a format part d’una litúrgia social

en què s’estableixen perfectament els termes de prometatge, boda i embaràs. Sempre

en aquest ordre, el qual ha estipulat una de les bases de la nostra societat. Per tant, tot

el que estigui fora d’aquest marge és vist com incorrecte encara a dia d’avui. Exemples

com la selecció d’un lloc de treball, es veu afavorit per la persona sense càrregues

familiars davant d’una mare soltera, tot i que totes dues tinguin els mateixos mèrits.

A arrel de la realització d’aquest treball, puc afirmar que existeix una manca de

solidaritat institucional. És cert que es poden trobar recursos per les mares solteres,

però al mateix temps hem sorgeixen una sèrie de reflexions envers aquests. En primer

lloc, m’agradaria fer esment de la preocupació de les institucions més envers la

prevenció de l’embaràs que envers un cop t’has quedat embarassada, i seguidament,

trobar més informació per avortar que per si decideixes seguir endavant amb la

gestació. Amb aquest fet es demostra que, encara que sigui inconscientment, es vol

que la societat segueixi amb l’ordre establert. En segon lloc, al treball s’esmenta que

les mares solteres acostumen a provenir de classes baixes i trobar-se en situacions de

precarietat. Tot i que existeixi una majoria que es trobi en aquesta situació, hi haurà

sempre un percentatge minoritari que no complirà els requisits exposats i encara que

els complís, no es poden donar per suposades certes coses. Trobàvem dins els recursos

cap a l’adolescent embarassada la formació professional per a aprendre algun ofici,

però també es podrien promoure els instituts i/o les universitats per potenciar el

seguir estudiant.

Un cop més, entra en joc el parlat a classe sobre l’ètica i la moral. L’establert, com per

exemple el sistema familiar estructurat, representa la moral de la nostra societat. En

canvi, la decisió de cadascú per veure si un model de família està bé o malament

representaria, a grans trets, el concepte d’ètica. Com bé esmenta Aristòtil en el llibre

Ètica: “Todos los Hombres consideran que la felicidad es el bien práctico supremo, però

no todos la entienden de igual manera. Así, unos la identifican con el placer, otros con

la riqueza y otros con los honores. E incluso la misma persona opina de distinta forma

según la situación en la que se encuentre”. L’ètica es troba dins de cadascú perquè som

nosaltres mateixos els que mica en mica, hem d’anar canviant el concepte retrograda

del bé i el mal, creant-ne un de nou entre tots. La participació sempre és la clau de

l’èxit però aquesta només pot sorgir d’un mateix.


25

Si un dia qualsevol ens paréssim a pensar (res, dos minuts de les nostres atrafegades

vides) en totes les vegades que hem utilitzat els prejudicis com a forma de vida,

veuríem els cops que hem sigut víctimes nosaltres mateixos de crítiques per part dels

que ens envolten. Crítiques sense gaire pes potser, però crítiques.

Jhon Stuart Mill presentà l’any 1866 una moció al Parlament britànic demanant el dret

de vot per a les dones i l’any 1903 Emmeline Pankhurst fundà la Women Social and

Political Union. L’any 1933 s’aconseguí, gràcies a dones com Clara Campoamor, que

aquestes poguessin votar a Espanya. Un cop s’acabà la Segona Guerra Mundial, al

1942, Simon Wiesenthal ajudà a la reconstrucció d’Europa localitzant i identificant a

criminals de guerra nazis. Martin Luther King va començar a lluitar per la igualtat civil

entre blancs i negres l’any 1955 i seguidament, Rosa Parks realitzà un gest contra la

segregació racial memorable. Al cap de 39 anys, Nelson Mandela pujava a presidí el

primer govern que posava fi al règim racista. Posteriorment, al 2012 la Malala

Yousafzai, activista paquistanesa, fou víctima d’un atemptat per part del règim del

Tehrik e Taliban Pakistan i dos anys més tard fou premiada amb el Premi Nobel de la

Pau per la seva lluita en contra de l’opressió infantil i per potenciar els drets d’aquests

en l’educació.

En resum, no ens adonem que el nostre dia a dia està plegat de situacions que podem

realitzar amb naturalitat gràcies a què molta gent ha lluitat i fins i tot donat la vida

perquè aquesta llibertat sigui possible. L’oblit d’aquest fet porta a un retrocés de

l’aplicació dels drets fonamentals de la persona, com per exemple l’actual situació que

viuen els refugiats sirians. Així doncs, deixem-nos de prejudicis i remem cap una millor

qualitat de vida per a tothom.

Que no s’esvaeixi la memòria i així no es tornaran a cometre els erros del passat.


26

Cristina Font Morales

Relacionant el treball realitzat sobre les famílies monoparentals, l’assignatura i la

societat puc extreure la següent reflexió.

Respecte les famílies monoparentals, m’ha permès conèixer més aquest col·lectiu i

sobretot vist des de la mirada de la dona i també la del fill.

Aquests nous models familiars s’han vist afectats per la pobresa i la exclusió social.

Evidentment, no totes les mares solteres en atur tenen els mateixos problemes,

normalment la família d’origen esdevé un punt essencial en aquestes situacions. A més

a més també cal destacar que les mares solteres no són totes de classe social baixa,

però si la gran majoria. A causa de la seva poca formació acadèmica (ja que són molt

joves), es troben en una situació complicada laboralment, i és aquest fet el que va

lligat amb la pobresa.

L’exclusió laboral entre aquest col·lectiu és un fet evident. Hi ha principalment dues

causes, per una banda la seva condició de dona i per altre banda i segons la visió

empresarial la dona té l’obligació de cuidar els seus fills, fet que pot afectar a la seva

“activitat productiva”.

Relacionant el treball amb les classes treballades, puc lligar la importància de la

participació dins de la societat. En quin moment deixes de ser partícip o de formar part

de la societat? Tots en formem part, però per això cal que ens ajudem els uns als altres

i tenir una millor convivència. Les mares adolescents, són un col·lectiu força rebutjat

per la societat i tenen una gran connotació negativa pel simple fet de ser mares en

l’etapa de l’adolescència.

És per això que convé trencar aquest estigma i mirar de posar-se a la pell d’aquestes

joves i proporcionar tots els serveis i recursos necessaris per vetllar el seu benestar

personal i social.


27

Clàudia Pratdesaba Gallardo

L’idea de treballar el tema de les famílies monomarentals va sorgir a últim moment.

Potser perquè totes som noies o perquè és una situació que ens pot succeir tant a

nosaltres com a la gent que ens envolta l’hem tractat amb una certa delicadesa i

sempre des del respecte total.

Si tu mires des d’una certa distancia pots arribar a pensar que les mares solteres

tampoc ho passen tan malament com poden ser els infants del tercer món o les

persones amb una diversitat funcional. No obstant això, quan parles amb mares que

depenen dels seus pares per subsistir o que la inserció laboral no és una oportunitat

per millorar les seves condicions de vida sinó que és converteix en una barrera

infranquejable per ella et comences a plantejar una sèrie de interrogants i com no,

també de reptes, per millorar la seva situació.

Com és possible que per tenir carregues familiars l’empresari no et vegi amb els

mateixos ulls que qualsevol altre treballador? Com és possible que les actuals

polítiques socials estiguin més enfocades a l’avortament que a donar recursos a mares

soles que sobreviuen amb 300 euros al mes? Com és possible que en la societat actual

les famílies monomarentals encara siguin vistes amb un cert recel? Malgrat la

realització del treball i aprofundir més en aquest tema, encara hem queden molts

interrogants per resoldre.

Quan ens hem donat permís per titllar-nos de societat moderna? Si, hem evolucionat,

hem deixat enrere anys d’autèntica repressió, d’injustícies, prejudicis i de silenci. No

obstant això, el dolor i patiment de molts col·lectius és el pa de cada dia.

Desnonaments, atur, pobresa, guerra, violència, terrorisme o desigualtat són els

principals problemes d’aquesta societat, considerada moderna.

No sé exactament en quin moment hem arribat aquest extrem; el desnonament d’avis

que amb la seva escassa i insuficient pensió manté a la seva família, tota en atur, el

tancament de les fronteres a famílies senceres que fugen de la por, és a dir, de la

guerra o la indiferència dels polítics envers els 3.000.000.000 d’ espanyols que viuen

sota el llindar de la pobresa.

El poder de canvi el té la ciutadania. Tots i totes hem de deixar de banda els prejudicis,

veure més enllà de les ideologies, religions o cultures per adonar-nos que tots som

iguals i tenim els mateixos drets i deures. Cap ésser humà hauria de tenir un poder de

dominació sobre l’altre, però malauradament això passa.

Personalment, crec que ja ha arribat el moment de canvi, començant per la política.

L’estructura social d’un país no pot funcionar si la que la governa no té la suficient

destresa per fer-ho, no respecte els altres o es dedica a robar.


28

Estic segura que al llarg de la meva vida professional em sorgiran molts interrogants,

respecte com actuar, que fer, com resoldre un conflicte, com tractar les persones,

quins son els meus límits com educadora social i quins no. Espero que apart

d’interrogants també tingui molts reptes per assolir i per aconseguir, això significarà

que m’agradarà i estimaré la meva feina. Serà durant aquesta futura etapa quan

m’enrecordaré de tots els interrogants i reptes que hem plantejava quan tenia 18 anys

i tot just començava a endinsar-me en aquest món de l’Educació social i com no em

vindrà a la memòria l’assignatura que m’ho va fer plantejar.

La assignatura m’ha fet plantejar una sèrie de interrogants envers temes com la

participació o el conflicte entre l’ètica i la manera d’actuar d’un educador social.

Sincerament m’emporto un molt bon record de l’assignatura, les xerrades de

professionals com Rubén Sánchez o el documental de Toma la plaza m’ha obert els ulls

i m’han fet reaccionar sobre problemàtiques que succeeixen actualment a la nostre

societat. També he pres consciència de l’important paper que té la comunitat dins la

societat, i com aquesta pot canviar el món, només en petits fets. En termes generals

puc dir que l’assignatura d’Interrogants i reptes de futur ha fet això, plantejar-me quins

són i seran els interrogants i reptes que tindre com a futura educadora, i com els podré

resoldre


29

Amanda Peña Muñoz

Al principi quan ens vam plantejar el treball no sabíem molt bé cap a quin àmbit volíem

enfocar-lo. Vam estar uns dies pensant i vam posar en comú els temes i finalment vam

escollir el tema de l’embaràs adolescent. Ens era interessant aprofundir sobre aquest

tema, i vam decidir centrar-nos en les mares solteres adolescents d’entre 16 i 21 anys,

vam creure que tindrien més problemes, ja que estan en edat d’estudiar, en molts

casos encara viuen en casa dels pares, la parella molts cops no es estable i el pare es

desentén de la criatura, etc. Aquestes noies no estan ven vistes per la societat, tot hi

que actualment es mes habitual trobar més casos de famílies monoparentals o

monomarentals, ja sigui perquè algun dels membres de la parella ha marxat, per

defunció o per altres causes.

En un principi no pensava que trobaríem gaires ajudes per a aquestes mares, però a

mesura que ha anat avançant el treball hem pogut veure diverses ajudes, tant

institucionals com de l’ajuntament. L’ajuda emocional es tant important com la física, i

mitjançant la feina de diversos professionals com psicòlegs, metges, educadors, etc.

s’intenta donar l’ajuda necessària. Aquestes dones son un grup minoritari i es troben

en situació de risc d’exclusió vers la societat. El que s’ha d’intentar es provocar un

canvi de pensament en la societat, no només en aquest tema sinó en molts altres,

fomentar la igualtat, la lliure cultura, etc. el ser diferent no es dolent. Com hem

treballat a classe és important que tothom participi en la societat, no només tenim

dret a viure, sinó que tenim dret a viure en societat (com diu Violeta Nuñez en el text

Educación social y Participación). S’ha d’intentar donar els recursos necessaris a qui els

necessiti perquè tots tinguem les mateixes oportunitats.

En l’assignatura també hem parlat d’ètica, aquesta pretén que la gent prengui

consciència de la seva moral, es a dir, dels valors que hi han rere les decisions i accions,

i de les conseqüències que se’n generen. Tornant al treball que hem realitzat, l’ètica hi

juga un paper important, ja que la decisió que prens en el moment que t’assabentes de

que estàs embarassada d’ avortar, tenir el fill o donar-lo en adopció, la prendràs per la

teva manera de veure les coses, per les diferents situacions viscudes, de la teva ètica,

etc. avaluant quina seria la millor decisió i quines seran les conseqüències que es

generaran. No pel fet de ser adolescent, no pots ser mare. Es veritat que alguna

persona sent adolescent no podria ser mare, però això també passa a una edat més

avançada, segurament si ets jove necessitaràs més ajuda dels teus pares, tant

econòmica com emocional, i pot derivar a tenir més dificultats a l’hora de la inserció

laboral ja que molts cops aquestes noies deixen els estudis de banda, s’ha de

promoure la importància que té la formació per poder trobar feina i poder mantenir al

teu fill. Alhora que s’ha de promoure la importància de la formació, s’han de facilitar

recursos per a poder conciliar la vida estudiantil amb la domestica i la laboral.


30

Es molt important que tothom prengui consciencia que hi ha molts col·lectius en risc

d’exclusió social, aquests son minoritaris i tenen dificultats econòmiques, no s’ha de

deixar de banda aquests col·lectius perquè el problema no va amb nosaltres, s’ha

d’intentar que tots tinguem els mateixos drets i ajudar aquelles famílies, però el mes

important es ajudar a formar-les i que puguin accedir al món laboral per ells mateixos i

que puguin participar en la societat.

Els problemes principals que presenten aquest col·lectius son la pobresa, d’aquesta

deriva un dels principals problemes actuals que son els desnonaments, la desigualtat, ,

el risc d’exclusió social, etc. s’ha de començar a treballar des de l’escola l’educació en

valors i la igualtat. Un problema que també té la societat es que vol les coses

immediatament, s’ha de recuperar el pensament de que tot requereix el seu temps i

esforç i així aprendrem a valorar de nou el que tenim i el que hem aconseguit.

‘’Hay un pasado que se fue para siempre, pero hay un futuro que todavía es nuestro’’.

FW. Robertson


31

Ana Gràcia Navarro

Realitzar aquest treball m’ha servit per reforçar la idea de que les famílies

monomarentals són un col·lectiu susceptible de rebre suport per tal de poder gaudir

elles i els seus fills i filles de un vida digna amb igualtat d’oportunitats que els altres

models familiars.

Hem trobat alguns recursos que s’ofereixen des de els diferents departaments del

govern central o les autonomies. Però sota la meva opinió crec que encara falta que

tots els recursos siguin accessibles per a tothom que ho necessiti i que no es diguin a

terme només en alguns Centre de Salut, per exemple.

Com a filla d’una família monamarental, mai hem rebut cap ajuda ni econòmica ni de

serveis o acompanyament per part de les institucions, sent nosaltres una família on el

meu pare mai ens va pagar cap pensió, des de que es van separar amb ma mare quan

jo tenia 4 anys . Mai m’ha faltat de res, i considero que he tingut una infància molt

digna, però crec que si ens agüessin ajudat en alguna circumstància, alguns processos

o moments de les nostres vides hagessin estat més senzills.

Per això crec que cal per aquestes famílies, especialment les que tenen algun altre

factor afegit al fet de ser monomarentals que les fa més vulnerables, un

acompanyament en quant a suport emocional, fer-les saber que no estan soles, oferir-

les el temps i l’ espai per a poder promocionar socialment, treballar, treure la seva vida

endavant, poder oferir una vida digna als seus fills, sense renunciar en qualitat de vida

per a elles, poder gaudir de temps de lleure, etc. Crec que el treball ha de estar centrat

en garantir el benestar en les mares i en fer-les prendre consciència d’allò que

inconscient, sempre des de una bona intenció, estan transmetent al seus fills/es,

perquè això és el que assegurarà el benestar dels fills/es. Com hem pogut veure en

diferents xerrades i temes treballats al llarg d’aquest primer semestre des de les

diferents assignatures, allò que succeeix en la família, dins d’aquest vincle, afecta i

condiciona a la vida i forma d’actuar dels fill i filles, i condiciona la seves oportunitat i la

seva promoció fora del vincle familiar ( sistema educatiu, relacions socials, amistats,

mercat laboral...). Crec que aquesta tasca no pertany només a l’ educació social, ja

que un educador/a pot trobar limitacions per garantir la cobertura de aquestes

necessitats des de el seu camp d’actuació. Més aviat aquesta tasca forma part d’un

treball conjunt de diferents professionals pertinents al conjunt de les entintats

institucionals. Però per a que aquest acompanyament es doni, cal prendre consciència

com a societat d’aquesta necessitat que ,en aquest cas poden presentar les famílies

monomarentals, però que es pot extrapolar a altres col·lectius.

Hem d’entendre que les necessitats bàsiques no responen únicament a tenir un plat a

taula, un habitatge, sanitat... que evidentment són quelcom essencial en la vida de les

persones. Sinó que a banda de això cal que els recursos que oferim des de el nostre


32

estat de benestar siguin de qualitat, que responguin a necessitats reals, que estiguin

garantits per a tothom amb igualtat de oportunitats i que atenguin i donin resposta

aquelles necessitat de caire , potser, més emocional o d’ apoderament social, presents

en moltes persones. Perqué atendre a aquestes necessitats possibilita una vida digna

per als ciutadans i els seus descendents, i treballant-les contribuïm a formar una

societat de la que puguem no tants sols no avergonyir-nos, sinó sentir-nos orgullosos

de comptar amb ciutadans compromesos, que busquen el creixement i la riquesa

personal per a ells com individus, així com la maduresa, en relació aquests aspectes

comentats, com a societat.

Per continuar amb la societat, considero que tenim molt a aprendre. Que encara

conservem patrons de conducte i/o pensament fruit de racisme, classisme, desigualtat

i marginació produïda en el passat i que nosaltres hauríem d’haver pogut evolucionar

positivament envers ells, i deixar-los enrere. Però, la realitat es que en la majoria dels

casos això no ha succeït. Un exemple clar i no aïllat perquè hi ha molts d’altres, és tota

la concepció negativa que hi ha envers la comunitat gitana. Aquest és un dels gran

problemes que com a societat considero que tenim, haver evolucionat molt en

tecnologia en medicina en coses tècniques, però alhora hem deixat que la tècnica

anul·li a la persona, i precisament com això, com a persones i conjunt social, no podem

dir que haguem fet aquest salt evolutiu tant gran. Però si més no, no ho està tot

perdut, ni molt menys.

De la mateixa manera que trobem exemples de conductes discriminatòries, tenim

exemples d’unió de forces, de cooperació ciutadana, de reivindicació enfront al dret

ciutadà que aconsegueix provocar canvis i millores en la societat. La PAH o com hem

vist a classe les diferents reivindicacions que s’han donat al barri de Roquetes, o el cas

del barri- gueto de “Las Seiscientas” a Albacete. Per tant, trobem exemples de que

aquest canvi és possible. Evidentment seria molt més senzill, si comptéssim amb

polítiques promogudes des de el govern, que busquessin fomentar aquest canvi social

cap a la igualtat, la qualitat i la vida digna. Perquè, com també hem tractat a classe, la

educació pot no “hauria de ser “ política però està immensament influenciada i

condicionada per aquesta. Aquest model polític facilitador de les circumstàncies, fins

l’actualitat i de manera general al nostre país, no el trobem. Però això no vol dir que

haguem de recorre a la resignació i la queixa fàcil. Crec que com ha ciutadans tenim

marge d’acció, de participació, d’educació i conscienciació, de col·laboració per

promoure i fomentar aquest canvi social. I alhora, com a futurs educadors/es crec que

també podem arribar a més persones i ampliar el nostre camp de actuació des de

qualsevol col·lectiu amb el que treballem. Per així, des del que cadascú pot aportar,

construir en comú la societat que volem.

Per un altre banda, en relació amb l’assignatura, a mi m’ ha servit per a connectar amb

diferents realitats. Especialment per veure la força d’acció i transformació que tenen


33

les entitats d’educació no formal, on l’ educador és una figura clau. He pogut veure

com fruit de les ganes i l’esforç, sense necessitat de pertànyer a contextos rics es

poden crear diferents moviments i programes, que representen grans experiències i

oportunitats per el membres d’aquestes entintats. En aquest sentit, l ‘assignatura m’ha

ofert recursos per aplicar, com tot el que vam veure en relació al circ, als intercanvis,

etc; m’ha ofert també coneixença sobre tècniques com seria la participació, que pot

semblar elemental però que és essencial en tots aquest àmbits i que cal aprendre, i

aprendre practicant, a participar.

Com deia, el fet d’haver contat amb els professionals que han vingut a fer-nos les

xarrades, m’ha aportat conèixer actuacions, experiències i pràctiques reals de

l’educació social. Ens ha acostat a la realitat d’aquesta professió coneixent els punts

forts, així com les limitacions i punts dèbils que té, que en la majoria de professionals

coincideixen.

A més, també m’ha servit per reforçar la importància del que crec que son elements

bàsics en la professió d’un educador/a social, com el treball en equip, la configuració i

aplicació de la ètica personal, la relació de respecte i acceptació amb els usuaris.

Al llarg de la assignatura hem hagut de treballar amb grup, portar a terme processos

de presa de decisions de manera conjunta, arribant a acords, etc. Treballar des

d‘aquesta lògica participativa els continguts de l’assignatura, crec que és prou adient ja

que considero que treballar en grup, estar a gust, arribar a acords, crear un bon clima i

obtenir bons resultat no és gens senzill i es quelcom que forma part de la realitat del

educador social en el seu dia a dia. Personalment, es un dels aspectes en el que encara

haig de continuar practicant per seguir aprenent. Al llarg de la assignatura i en

l’elaboració dels diferents treballs, he pogut adonar-me’n quines són algunes de les

meves mancances que haig de treballar i també, quina virtut tinc per aportar al grup.

Per últim en relació amb l’assignatura crec que les lectures i el vídeos que hem

visualitzat, ens han servit per reflexionar sobre temes i novament, realitats actuals. El

fet d’haver de elaborar reflexions et fa replantejar-te les idees que t’aporten els

autors/es i processar-les. Això crec que és positiu, perquè a banda d’augmentar la

nostra cultura i coneixements, contribueix a forjar el pensament crític.

Per tant, per tots el motius que he comentat anteriorment la assignatura ha resultat

prou dinàmica i no s’ha fet pesada de seguir.

Per acabar la reflexió i en relació amb aquest treball final que hem elaborat,

personalment crec que hem realitzat un bon treball, amb contingut. Es cert que

m’hagués agradat que en algun àmbit les respostes a les preguntes fossin més

àmplies, però crec que la limitació de temps i l’elaboració d’altres treballs per altres

assignatures ens han limitat com per dedicar-nos de manera més extensa.


34

El treball en grup no m’ha resultat excessivament complicat. És cert que cadascú té el

seu estil o manera d’entendre i de treballar, i que al ser el inici de el grau encara no

coneixem com treballa cadascú i quin estil encaixa més amb el nostre, però considero

que ens hem entès i avingut força bé amb les altres membres del grup i que hem fet un

bon treball.


35

Judith Martínez Riudalbàs

Què és correcte i què no? Perquè tanta por a ser diferent? Perquè tanta por a viure

d’una manera diferent a la dels altres? Perquè tanta por a ser jutjats? Perquè no fem

més cas al que sentim i no al que esperen els altres de nosaltres? Totes aquestes

preguntes ja me les feia abans de realitzar aquest treball, però després d’haver-lo

acabat m’he adonat de diferents coses que abans no tenia tant clar. Sembla que

aquesta societat estigui pensada per persones iguals, amb els mateixos problemes i

amb les mateixes dificultats i quan surt de la “normalitat” aquesta no estigui disposada

a donar-te el mateixos recursos o eines per ajudar-te. D’això, m’he n’he adonat quan

fent aquest treball, em vist, que les ajudes econòmiques estan més enfocades a

l’avortament que a les mares solteres. Des de la visó crítica del mon en el que vivim,

ser una mare soltera esta mal vist, i aquest col·lectiu no interessa a la societat, és per

això que aquestes ajudes estan enfocades a l’avortament.

Com podem mirar amb mals ulls una mare adolescent soltera? Com pot tenir menys

possibilitats de trobar feina una dona que espera o té un fill que una altre tenint la

mateixa formació? No diuen que vivim en una societat moderna? Sembla que

evolucionem només per allò que ens interessa, però continuem tenint un munt de

prejudicis cap a nosaltres mateixos. Quan comencem a normalitzar aquestes

situacions, començarem a evolucionar i facilitarem la total integració en la societat

d’aquestes persones.

És cert que des del 1936 fins a l’actualitat, hi ha hagut una millora a la nostre societat,

no obstant això, encara trobem grans injustícies i problemes com els desallotjaments,

l’atur, els refugiats, les guerres, el terrorisme etc...voleu dir que estem evolucionant? O

seguim en una “dictadura amagada”?

Des de dalt, no ens posen gents fàcil agafar diferents camins. Sempre ens han dit que

el camí correcte és la monogàmia, tenir una parella estable, casar-se, tenir fills, un

casa, un cotxe etc...però, hi si no vols agafar aquest camí? I si no tens aquests

interessos? Seràs rebutjat per aquesta societat? Com molt bé diu Zygmunt Bauman:

“En un mundo de interdependencia mundial sin correspondiente política mundial y

algunas herramientas de la justicia global, los ricos del mundo son libres de perseguir

sus propios intereses, mientras que sin prestar atención a los demás”

Amb la unió, el suport i la força de tots els de baix podem començar a decidir per

nosaltres mateixos els diferents camins que volem seguir. Si la única cosa que tenim es

la nostre llibertat de decisió i ens l’arravaten, que ens queda? Hem de ser prou forts

per començar a decidir per nosaltres mateixos la vida que volem tenir. Seguir amb els

paràmetres que ens dictamina la societat només ens ajuda a conservar aquest sistema

capitalista.


36

Amb aquesta assignatura, amb responc grans preguntes que abans no sabia contestar-

me, tot i així continuo plantejant-me grans reptes i qüestions que espero que a través

dels anys i de la meva experiència professional pugui complir i respondre’m . He pres

consciència de la importància de la participació en la nostre societat per aconseguir

grans canvis i evolucionar com a persones i com a conjunt social. He après que la ètica i

la moral van de la mà, però que la ètica depèn del valor que li estableixi cadascú. I per

descomptat, he conegut el referent Zygmunt Bauman, que ens parla de la modernitat

líquida, on planteja la dificultat per conservar i mantenir les institucions juntes que

genera inseguretat i incertesa cap al nostre futur perquè no sabem que passarà amb

nosaltres.


37

7. Bibliografia

Armengol, Carles. (1993). L’educador social i la seva formació (1a ed.).

Barcelona: Claret.

Espluga, Josep. , Lemkov, Louis. , Baltiérrez, Josep i Kieselbach, Thomas. (2001).

Atur juvenil, exclusió social i salut. (1a ed.). Barcelona: Universitat Autònoma de

Barcelona.

https://books.google.es/books?id=3t3T0xOhaOwC&pg=PA92&lpg=PA92&dq=mare

s+solteres+dades&source=bl&ots=2KbI7y_8gA&sig=-

3PP0dWKtvcNPMfFy_hd80KKCAA&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiUm_HWyavJAhVE

WRoKHQ-vBJoQ6AEIJzAC#v=onepage&q=mares%20solteres%20dades&f=false

Galsuinda. (2009). Buenas direcciones por la vida. Blogspot.com: Casas de acogida

dirigidas a mujeres gestantes o madres solteras. Recuperat 28 novembre 2015, des

de http://buenasdirecciones.blogspot.com.es/2009/06/casas-de-acogida-dirigidas-

mujeres.html

Cáritas, Diocesana de Barcelona. (2013). Recuperat 10 novembre 2015, des de

http://www.caritasbcn.org/es/personas_sin_hogar

Ajuntament de Barcelona. (¿). Sanitat i salut: Planificació familiar. Recuperat 13

novembre 2015 des de

http://w110.bcn.cat/portal/site/SanitatISalut/menuitem.600a6d04635c6acae3bf6

af520348a0c/?vgnextoid=0000000252623561VgnV6CONT00000000000RCRD&lang

=es_ES

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS). (2015). Recuperat 8 novembre

2015, des de http://www.centrejove.org/

Eroski Consumer. (2005). Economía: Centros de Planificación Familiar. Recuperat 8

novembre 2015, des de

http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/familia/2005/10/20/1463

02.php

Generalitat de Catalunya. (2014). Sexe Joves: Xateja amb nosaltres. Recuperat 8

novembre 2015, des de http://sexejoves.gencat.cat/ca/participeu/xateja-amb-

nosaltres/

Campoverde, M. i Jiménez Aldas, C. A. (2015). Repositorio Universidad Técnica de

Ámbato: Embarazo precoz. Recuperat 8 novembre 2015, des de

http://repositorio.uta.edu.ec/jspui/handle/123456789/13107

Las madres solteras. (¿). Recuperat 12 novembre 2015, des de

http://isadoraduncan.es/es/book/export/html/61

Paola, C. (2008). Monografías.com: Madres adolescentes. Recuperat 15 novembre

2015, des de http://www.monografias.com/trabajos93/las-madres-

adolescentes/las-madres-adolescentes.shtml

Generalitat de Catalunya. (2014). Educació i Formació: Formació ocupacional.

Recuperat 22 novembre 2015, des de

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/educacio_i_formacio/formacio_ocupacional/


38

Consumoteca. (2009). Formación a distancia: Enseñanza no reglada. Recuperat 24

novembre 2015, des de http://www.consumoteca.com/comercio/academias-de-

formacion/formacion-a-distancia/

Suara Cooperativa. (¿). Serveis: Serveis Socials. Recuperat 19 novembre 2015, des

de http://www.suara.coop/ca/serveis/serveis-socials/

Isadora Duncan, Fundación de Familias Monoparentales. (¿). Las madres solteras:

Principales problemas.Recuperat 17 novembre 2015, des de

http://isadoraduncan.es/es/node/67

Mariné, C. (10 octubre 2015). Mares soles: la salut mental en les famílies

monoparentals. Diarieducació.cat: Gènere. Recuperat 10 novembre 2015, des de

http://diarieducacio.cat/mares-soles-la-salut-mental-en-les-families-

monoparentals/

Assiego, V. i Ubrich, T. (2015). Save the Children: Més soles que mai.

Fundaciónsavethechildren.es: Resum executiu. Recuperat 19 novembre 2015, des

de

https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/mes_soles_que_ma

i_resumexecutiu.pdf

Preinfant. (2014). Recuperat 9 desembre 2015, des de http://preinfant.org/

Generalitat de Catalunya. (2014). Tràmits: Ajuts per a families amb infants.

Recuperat 4 desembre 2015, des de http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-

temes/Ajuts-per-a-families-amb-infants

Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva (ASSIR). (2004). Recuperat 6 desembre

2015, des de https://assirbarcelonaics.wordperess.com

Tarda Jove. (¿). Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. Recuperat 17

novembre 2015, des de http://www.aspb.cat/quefem/docs/tarda_jove.pdf

https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/mes_soles_que_mai_resumexecutiu.pdf

https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/mes_soles_que_mai_resumexecutiu.pdf


39

8. ANNEXOS

ANNEX 1

Les famílies monoparentals estan integrades per només una persona adulta i amb un o

més fills al seu càrrec. Aquesta situació es pot derivar per causes com la defunció de

l’altre progenitor, ruptura conjugal o bé la determinació individual d’assumir una

maternitat o paternitat sense cap convivència estable.

A més de les ajudes publiques de comunitat autònomes o corporacions locals, l’Estat

contempla diferents ajuts i bonificacions per a famílies monoparentals, en especial a

famílies en situació de precarietat econòmica.

En l'àmbit de la cultura i l'ensenyament

Ensenyament:

Procés de preinscripció escolar

Les famílies monoparentals s'equiparen a les nombroses en el procés de preinscripció

escolar. D'aquesta manera, en els criteris complementaris per resoldre situacions

d'empat, el fet de formar part d'una família nombrosa o monoparental es valorarà

amb 15 punts.

- Les famílies monoparentals gaudeixen d'una bonificació del 50% del preu públic

d'escolarització

- Deduccions per a famílies monoparentals en les beques equitat per a la minoració

dels preus dels crèdits dels estudis universitaris

- Les famílies monoparentals de categoria general: poden deduir de la renda familiar

computable obtinguda la quantitat de 525 € per cada germà o germana, incloent-hi

la persona sol·licitant que convisqui en el domicili familiar.

- Les famílies monoparentals de categoria especial: poden deduir de la renda

familiar computable obtinguda la quantitat de 803,25 € per cada germà o germana,

incloent-hi la persona sol·licitant que convisqui en el domicili familiar.

- Si la persona sol·licitant té un grau de discapacitat igual o superior al 65%, la

deducció aplicable és de 2.100 €.

Si la persona sol·licitant és la titular de la família nombrosa, les quantitats assenyalades

són computables en relació amb els fills o les filles que la formin.

Si després d’aplicar la deducció dels supòsits anteriors no es produeix una variació del

tram de la renda familiar, automàticament s’ha d’aplicar el tram de renda inferior,

llevat que el tram de la renda familiar se situï en el tram 6.


40

Política Lingüística:

- Bonificacions en la taxa per drets d'inscripció a les proves per a l'obtenció dels

certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística.

- I en coneixements en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC):

- Bonificació d'un 30% en la taxa per l'acreditació de competències en tecnologies de

la informació i la comunicació (TIC) davant d'empreses i de l'Administració.

Equipaments culturals:

Preus reduïts en l'entrada a diversos teatres i museus, com l'Auditori, Museu

d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

(MNACTEC), Museu d'Història de Catalunya i monuments que en depenen, entre

d’altres.

En l'àmbit del lleure:

- Beneficis als albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya:

- Carnet familiar d'alberguista gratuït presentant el títol de família monoparental.

Amb aquest carnet poden allotjar-se en els albergs totes les persones de la unitat

familiar.

- Descompte de 6€ per dia d'estada, en règim de pensió completa per a cada

persona membre de la família monoparental, en els 20 albergs de titularitat de

Turisme Juvenil de Catalunya, S.A.

- Programa “L’Estiu és teu!” (estades d’idiomes, esportives, etc., per a infants i joves

de 5 a 16 anys a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya) : Beques del 10%

en el preu d’estada dels fills i filles de les famílies monoparentals.

En l'àmbit del transport:

Descomptes en tarifes de transport públic

- Bonificacions sobre el bitllet senzill i abonaments mensuals o trimestrals

personalitzats en cas d'empreses de serveis regulars de transport de viatgers per

carretera titularitat de la Generalitat (20% categoria general i 50% categoria

especial)

- Bonificació en títols de transport integrat (T-Mes, T-Trimestre i T-Jove) (20%

categoria general i 50% categoria especial)

- Es crea un nou títol de transport per a famílies monoparentals i per a famílies

nombroses (T-FM/FN) que permet fer 70 viatges en 90 dies a totes les persones

membres de la família (bonificació no inferior al 20% en cas de categoria general o

del 50% en cas de categoria especial)


41

En l'àmbit del personal de la Generalitat

- Convocatòries per a la selecció del personal que ha d’accedir a la Generalitat:

Bonificació d’un 30% en la taxa per la inscripció en les convocatòries per a la

selecció de personal.

Des de principis dels anys 90 s'ha produït una reducció percentual de les llars

biparentals convencionals i un augment de les famílies monoparentals i reconstituïdes.

Aquesta variabilitat ens informa que es donen noves realitats que tenen influència en

els itineraris vitals: separacions, divorcis, etc.

ANNEX 2

El JASP és un taller d’educació emocional i afectiu-sexual per a adolescents i joves que

es va dissenyar fa més d’una dècada, a partir de la detecció, reflexió i sensibilitat

d’unes professionals que des de l’àmbit dels serveis socials i de la salut, estàvem i

estem treballant amb la població adolescent i jove del Districte de Nou Barris de

Barcelona.

Els profesionals ens diuen que des de la seva experiencia constaten que, a la

complexitat d’aquest moment del cicle vital de la persona que representa l’

adolescència, s’afegeix la constant transformació del context sociocultural de la nostra

societat: diversitat cultural, canvis en els models familiars (monoparentals,

reconstituïdes, reagrupades…), la incertesa socioeconòmica i laboral, etc., per la qual

cosa considerem imprescindible treballar amb l’adolescent des d’una perspectiva

d’educació emocional.

El projecte busca potenciar els recursos personals i socials dels/les adolescents i joves,

per tal de reduir l’impacte del risc, sense anul·lar la riquesa del que suposa

experimentar. Individualment, es tracta de contribuir a l’autoconeixement, mitjançant

les relacions interpersonals i les noves experiències, així com a l’aprenentatge de com

fer front als nous reptes.

Considerem important transmetre als/les joves l’aprenentatge de la convivència per a

potenciar actituds i comportaments d’acceptació mútua, d’inclusió i de satisfacció de

compartir en la diversitat i la diferència.

L’equip de treball està format per professionals de diferents disciplines i que treballem

en diferents àmbits dintre del territori del districte de Nou Barris amb població

adolescent i jove, des d’una perspectiva social, educativa i de salut i amb una mirada

interdisciplinar.


42

Els professionals dels diferents serveis implicats són:

– Educadors/res socials dels serveis socials bàsics (SSB)

– Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR): coordinadora, llevadores i

psicòloga.

– Centres d’ensenyament secundari: professionals que desenvolupen funcions

tutorials, de coordinació pedagògica i d’integració social

El JASP es duu a terme tant en espais de educació no formal com en centres

d’ensenyament secundari on es treballa de manera conjunta tant en la planificació,

com en l’ execució i l’ evolució del projecte amb els professionals del centre. S’adreça a

l’alumnat de 1r i 2n cicle d’ESO i s’inclou en el marc curricular de la tutoria. Es

proposen dues programacions bàsiques complementàries: dues sessions pel primer

cicle i sis sessions pel segon cicle. Les programacions són obertes i dinàmiques per tal

que es puguin adaptar als diferents grups i/o contextos socials. Des de la flexibilitat,

cada professional la desenvolupa en funció de les necessitats i possibilitats detectades.

S’utilitzen metodologies actives, dinàmiques grupals, el grup es el protagonista, sense

judicis ni missatges tancats, vivències i reflexions sobre un/a mateix i la relació amb els

altres… comptant amb el suport dels/les conductors/es de les dinàmiques. El projecte

ha estat premiat aquest any per l’ Ajuntament de Barcelona.

ANNEX 3

Es un servei per a menors de 25 anys que ens proporciona orientació i assessorament

sobre sexualitat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual, etc. S’hi pot

anar individualment, en parella o en grup dins els horaris establerts. És una atenció

confidencial i gratuïta i no cal demanar cita prèvia. De manera complementària, a

banda de les consultes, també es realitzen tallers de prevenció i conscienciació.

Aquest servei es proporciona en diferents caps de Barcelona.

ANNEX 4

Dins del portal web de les Tardes Joves trobem enllaç a un altre pàgina més específic

sobre consultes i informació sobre sexualitat per a joves www.sexejoves.gentcat.cat.

Dins d’ aquest web hi ha un apartat que parla de l’ embaràs, més concretament, en

porta a l’enllaç on s’explica que s’ha de fer en cas de tenir un embaràs no planificat.

Ens explica on es pot accedir a mètodes contraceptius, a test d’embaràs... També ens explica

que per prendre una decisió hem de reflexionar-hi, tranquil·litzar-nos, intentar parlar amb

alguna persona de confiança pe a nosaltres. A més, i com a recurs interesant per es dones

membres del nostre col·lectiu, al web s’explica que es pots recórrer als professionals dels

centres d’ Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, per a que t’ajudin a en aquest procés

de reflexió, i en el cas que ho necessitis, a comunicar la teva situació i decisió als teus

http://www.sexejoves.gentcat.cat/


43

pares ja que seran una figura important al llarg de l’embaràs o en el cas de les noies

menors que vulguin avortar. Per últim també ofereix un xat de consulta privat online

amb els professionals.

També s’hi pot trobar un xat privat i anònim amb el que comunicar el teus dubtes o

situacions amb els professionals del ASSIR per a que t’assessorin. Nosaltres ens vam

posar contacte amb un d’aquests professionals mitjançant aquest xat.

El professional ens va explicar que des de l’ ASSIR assessoren, principalment sobre

temes relacionats amb salut. El seu assessorament va en relació a com cuidar a la

mare, informar-la i acompanyar-la en el procés de prendre la decisió de seguir o no

amb l’ embaràs, fer tot el seguiment quan l’ embaràs segueix endavant. També

compten amb grups de preparació a la maternitat per adolescents o joves. I

paral·lelament deriven a les mares als serveis socials de cada territori on la

treballadora social les informa dels recursos que tenen a l’ abast, les ajuda a fer

tramitacions i a formar part de programes o projectes on treballen, de manera més

directe, els educadores social. També ens va comentar que es realitzen tallers

d’assessorament sobre la sexualitat , aprendre a negociar i mètodes anticonceptius.

És a dir, pel que ens va comentar és tracta d’un treball d’atenció pluridisciplinari on

treballen de manera conjunta diferents professionals.

ANNEX 5

Com hem vist L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l’embaràs en

l’adolescència és un embaràs de risc a causa de les repercussions que té sobre la salut

de la mare i del fetus a més de les seqüeles psicosocials. Tenint en compte aquest fet i

l’increment al any 2010 d’embarassos de mares menors de 19 anys,

L’equip està format principalment per dues llevadores i es compta amb el suport i

atenció d’una ginecòloga i una psicòloga. Es coordina amb la DGAIA (Direcció General

d’Atenció a la Infància i Adolescència), serveis socials i centres d’acollida i atenen noies

embarassades o amb nadons amb l’únic requisit que tinguin menys de 22 anys. Les

més joves que hem atès han estat noies de 13 anys.

En aquestes trobades, a més a més de parlar dels temes habituals com el part, la

lactància i les cures del nadó, tracten aquells temes que per elles són importants: com

afrontar les pors, dir-ho als pares, problemes amb la parella… i també aquells temes

que els professionals considera que poden ajudar-les a afrontar el futur i a trencar els

clixés sobre les mares adolescents com, per exemple, l’ús d’anticonceptius de llarga

durada, la prevenció de la violència de gènere i de la drogoaddicció, afavorir la

continuïtat dels estudis i, en general, treballar l’autoestima. Aquest tipus d’ atenció

contribueix a la construcció d’una xarxa entre les mares adolescents. Entre elles

comparteixen informació, es fan confidències, s’intercanvien roba i generalment fan

amistats que van més enllà del centre de salut.


44

ANNEX 6

També s’hi pot trobar un xat privat i anònim amb el que comunicar el teus dubtes o

situacions amb els professionals del ASSIR per a que t’assessorin. Nosaltres ens vam

posar contacte amb un d’aquests professionals mitjançant aquest xat.

El professional ens va explicar que des de l’ ASSIR assessoren, principalment sobre

temes relacionats amb salut. El seu assessorament va en relació a com cuidar a la

mare, informar-la i acompanyar-la en el procés de prendre la decisió de seguir o no

amb l’ embaràs, fer tot el seguiment quan l’ embaràs segueix endavant. També

compten amb grups de preparació a la maternitat per adolescents o joves. I

paral•lelament deriven a les mares als serveis socials de cada territori on la

treballadora social les informa dels recursos que tenen a l’ abast, les ajuda a fer

tramitacions i a formar part de programes o projectes on treballen, de manera més

directe, els educadores social. També ens va comentar que es realitzen tallers

d’assessorament sobre la sexualitat , aprendre a negociar i mètodes anticonceptius.

És a dir, pel que ens va comentar és tracta d’un treball d’atenció pluridisciplinari on

treballen de manera conjunta diferents professionals.

Mares i adolescents, ¿Pols oposats?€¦ · Segons la societat romana la família és “el grup...

Documents

Transcript of Mares i adolescents, ¿Pols oposats?€¦ · Segons la societat romana la família és “el grup...