PLA TAC

MDM/REM/OA

2

Pla TAC

Mar

c te

òric

Portada: Foto de la Terra. Apolo 17 (1972) DALÍ: La persistència de la memòria (1931) Edició: Maig 2014 Autors: Josep Quiles Producció: Projecte Gaia et Clio Basileus Romaion Corp.

3

MDM/REM/OA

Índex

1. Descripció general ..................................................................................................... 4 2. Marc teòric ................................................................................................................ 5

2.1. MDM/REM/OA .............................................................................................. 5 2.2. Els models de disseny tecnopedagògic ............................................................... 9

3. Taules de disseny ..................................................................................................... 12 4. Eina d’avaluació MDM/REM/OA.......................................................................... 15

4.1. Proposta d’eina d’avaluació MDM/REM/OA ................................................. 15 4.2. Presentació de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA ......................................... 16 4.3. Concreció teòrica de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA ................................ 22

5. Bibliografia .............................................................................................................. 24

4

Pla TAC

1. Descripció general

El document que presentem a continuació és l’eina teòrica que ha de servir els

docents per enquadrar el procés de creació i selecció dels diferents materials didàctics

multimèdia que poden emprar a les aules. Amb aquest petit document pretenem establir a

nivell teòric la definició i la forma de crear Material Didàctic Multimèdia (MDM) o

Recursos Educatius Multimèdia (REM) i en particular dels Objectes d’Aprenentatge (OA)

que poden desenvolupar-se i utilitzar-se en el dia a dia del procés d’ensenyament-

aprenentatge.

No es tracta d’un tutorial d’ús genèric d’una aplicació o d’un decàleg de normes

internes, sinó més aviat un enquadrament genèric d’allò que especialistes en la matèria han

considerat com a adients i apropiats.

En termes generals, aquest petit document s’ha generat en el context del pla TAC

de centre i en particular a l’interior del Projecte d’Implementació i Adequació de les TIC

com a TAC a l’Institut de Vilanova del Vallès (PIATTIVV).

El conjunt del document s’ha estructurat en dues parts ben diferenciades. Per una

banda el desenvolupament teòric dels MDM/OA, a través de reconeguts especialistes en la

matèria. I, per l’altra, l’exemplificació d’un petit model de disseny tecnopedàgogic que pot

servir a aquells docents que així ho desitgin com a guia per desenvolupar les seves

produccions.

A més, a l’interior d’aquest document s’ha introduït el desplegament del formulari

d’avaluació i catalogació dels OA creats, que ha de permetre gestionar els futurs repositoris

de departament que s’espera a mig termini poder crear.

5

MDM/REM/OA

2. Marc teòric

2.1. MDM/REM/OA

En una societat dinàmica, canviant, versàtil i molts cops en conflicte com és la

societat del segle XXI, la introducció de les TIC en educació ha estat un dels elements que

més ha revolucionat l’àmbit de la planificació pedagògica. En si mateix, la naturalesa caòtica

i desestructurada d’internet ha fomentat l’aparició de tot un conjunt de materials molt ampli

que han ajudat a la proliferació dels ensenyaments amb suport de les TIC, però que d’altra

banda han suposat una anarquia que ha superat en molts aspectes els conceptes de

reutilitzatció i disminució de la càrrega laboral i ha fet que molts d’aquests materials es

repetissin fins a la sacietat.

Aquesta anomenada societat del coneixement requereix d’una sèrie d’estructures

organitzatives (PINTO, 2010) que permetin superar aquesta fase inicial d’anarquia i que

fomentin uns convencionalismes que permetin posar ordre a la quantitat cada dia més gran

de material hipermèdia creats en l’àmbit educatiu. En aquest sentit resultat molt adequat

recordar un dels grans drames de la societat de la informació: la dispersió (MONTERO,

2004). Si a la dispersió que pateixen els alumnes amb l’allau d’informació disponible sumem

la quantitat de recursos sense qualificar accessibles a través de la xarxa obtindrem una

societat hiperinformada a nivell de continguts però desinformada a nivell de capacitats,

habilitats i sentit crític.

En aquest sentit, si entenem que ens trobem a l’interior d’una noció d’aprenentatge

vitalici, autoregulat i d’interacció entre l’estudiant i els continguts (PINTO, 2010), resulta

bàsic entendre la necessitat d’eines que permetin aplicar termes de fiabilitat i veracitat als

diferents materials multimèdia. Així, han estat moltes les institucions i organismes que s’han

6

Pla TAC

dedicat a estandaritzar l’anàlisi i la creació d’aquest tipus de materials. Recordem per

exemple el projecte LOM (Learning Object Metadata), el projecte SCORM (Shareable

Content Object Reference Model) o el projecte OCW (Open Course Ware).

Una de les primeres qüestions, però, que en el nostre cas hem de tenir present és la

sistematització de definicions amb la qual qualsevol hauria de començar. En aquest sentit

resulta d’utilitat remarca la conceptualització d’aquests materials hipermèdia. Tal i com

afirma Fernández (2007), la creixent utilització dels contextos TIC en educació ha fomentat

grans dificultat a l’hora d’acotar el concepte i les característiques d’aquests materials

hipermèdia. És així que podem afirmar:

� A l’interior del context de la literatura científica es tendeix a parlar d’objectes

digitals d’aprenentatge, de materials digitals d’aprenentatge, de materials educatius

electrònics, de recursos digitals educatius, etc.

� A l’interior del context educatiu, es tendeix a parlar d’Objectes d’Aprenentatge,

traducció directa de l’anglès LO, Learning Objects, com a unitat bàsica a través de

les quals es poden construir estructures i elements de contingut complex.

Així, d’una banda, els MDM són materials d'aprenentatge que es conceben i

s'elaboren amb una lògica diferent de la d'altres materials. Incorporen i relacionen la

imatge, el so, el vídeo, el text i elements telemàtics en forma de recursos per a

l'aprenentatge, creant així el màxim de connectivitat i interactivitat.

Com el seu nom indica, parlar de Material Didàctic Multimèdia suposa parlar en

primera instància d’allò que entenem per multimèdia. En aquest sentit podríem assenyalar

dues definicions:

� Segons Strothman (1991): És un mètode de disseny i integració de les tecnologies d'ordinador

en una única plataforma que permet a l'usuari final introduir, crear, manipular i extreure textos,

gràfics, àudio i vídeo, utilitzant una senzilla interfície d'usuari.

� Segons Gayesky (1992): multimèdia és una classe de sistemes interactius de comunicació

conduïda per ordinador que crea, emmagatzema, transmet i recupera xarxes d'informació textual,

gràfica, visual i auditiva.

7

MDM/REM/OA

Igualment, tal i com afirmen Cabero, Gisbert et alii (2001) els principis bàsics d’un

MDM serien:

� Simplicitat: Cal situar en primer lloc els elements més significatius de manera ben

visible i evitar tot allò que sigui innecessari. Recordar que a vegades menys és més.

� Didàctica: La tecnologia només és un recurs al servei de la pedagogia, per tant hem

de pensar què volem que l'alumnat aprengui i quina és la millor tecnologia per a

realitzar un material que els permeti fer aquest aprenentatge. La tecnologia no ha de

passar mai per davant del que volem ensenyar. També hem de tenir en compte que

un material amb massa vídeos, elements gràfics, animacions.... pot resultar lent de

descarregar o utilitzar.

� Llegibilitat: Implica la facilitat o no per percebre la informació. Aquí s'hauria de

tenir en compte els diferents tipus d'usuaris potencials (que poden presentar

discapacitats diverses). La llegibilitat implica que l'estudiant sàpiga en tot moment

que ha de fer i això s'aconsegueix mitjançant la distribució, la lletra, les icones, els

colors, els sons.

� Dinamicitat: Allò ideal és que el contingut no sigui estàtic i en referència al

comportament de l'usuari s’ha de proporcionar la garantia de que hi hagi una certa

interacció entre usuari i MDM, llavors la dinamicitat es pot assegurar quan el MDM

és motivant pels usuaris, inclou imatges i continguts de molta varietat des de la

vessant multimèdia. La idea seria aconseguir un ritme àgil mesurant i equilibrant

molt bé segons els objectius plantejats. Es clar sempre tenint amb compte l’equilibri

entre la resta de criteris abans exposats.

� Interactivitat.

� Hipertextualitat: Relació entre els diversos elements d'un material (textos, fotos,

vídeos...) que permetre que l'usuari faci un aprenentatge significatiu en funció del

camí que segueixi en recórrer el document des de les diverses pantalles.

� Flexibilitat. Possibilitat d'exploració del material amb una certa llibertat i en funció

de les necessitats de cada usuari, de l'estil d'aprenentatge, de les seves preferències...

Aquesta característica permet atendre a la diversitat d'alumnat.

8

Pla TAC

D’altra banda, entenem un OA com una unitat mínima d’informació i coneixement

establerta segons un model digital i que ens permet encabir-la dintre d’un procés

d’ensenyament-aprenentatge. Es distingeixen segons Wiley (2000) diferents tipologies:

� Objecte fonamental: Recurs digitalitzat que només conté informació.

� Combinat tancat: Conjunt de recursos digitalitzats enllaçats en una mateixa unitat i

que exposen informació.

� Combinat obert: Conjunt de recursos ja digitalitzats i enllaçats en una mateixa

unitat i que permeten anar creixent a través del seu ús amb comentaris i opinions.

� Presentació generativa: Unitat que segueix una determinada estructura en laqual es

dona informació sobre un determinat procediment i es demana que l’alumne

resolgui un determinat problema.

� Objecte d’aprenentatge generatiu didàctic: Unitat que permet la presentació en

format pràctic sobre un determinat procediment i l’adquisició de coneixement a

través de la resolució d’una tasca.

A més, es pot dir que es caracteritzen per:

� Ser reutilitzables, ja que poden ser modificats i reutilitzats en diferents contextos.

� Ser interoperables, ja que poden operar en diferents plataformes tecnològiques.

� Ser durables, ja que són flexibles i fàcils d’actualitzar.

� Ser accessibles, ja que són fàcils de localitzar i recuperar en una base de dades o en

qualsevol altre sistema d’emmagatzematge (PINTO, 2010).

Finalment podríem sintetitzar que els MDM haurien de contenir al seu disseny:

� Facilitat d'ús i instal·lació (senzill).

� Eficàcia davant de els objectius/continguts als que respon.

� Disseny atractiu i equilibrat (valorant els usuaris potencials).

� Possibilitat de ser utilitzats en diversos contexts

9

MDM/REM/OA

� Valorar un accés als diversos components del material des d’una vessant no lineal.

� Versatilitat tenint amb compte la planificació i objectius assolir

� Possibilitat d'interacció efectiva i respecte als diferents ritmes dels usuaris.

� Adequació als potencials usuaris.

� Fomentar de la iniciativa, la creativitat i l'autonomia.

� Potenciar el treball col·laboratiu.

2.2. Els models de disseny tecnopedagògic

Distinció dels diferents models

Tal i como afirmen Willliam, Schrum, Sangrà i Guàrdia (2009)1, la plasmació del

concepte de disseny tecnopedagògic es gestiona a través de l’aplicació de diferents models

que permeten definir objectius, desenvolupar continguts i establir el sistema d’avaluació.

De forma molt resumida es pot dir que són quatre els models de disseny més

destacats:

� 4C/ID: Model basat en la definició d’habilitats en tipologies, la selecció de

materials i la configuració de la estratègia docent necessària per realitzar-se

� ASSURE: Model basat en sis estadis diferenciats. Anàlisi dels estudiants,

Selecció dels d’objectius, Selecció de mètodes, mitjans i materials, Utilització

dels mitjans de comunicació i els materials, Requeriment de participació dels

estudiants, Avaluació i revisió del disseny.

� ADDIE: Model basat en cinc fases. Anàlisi, Disseny, Desenvolupament,

Implementació i Avaluació.

� Prototipatge ràpid: Model subproducte del model ADDIE que planteja una

selecció final implementada i avaluada per alumnat i professorat.

1 Williams, P.; Schrum, L.; Sangrà, A.; Guàrdia, L. (2009). Models de disseny tecnopedagògic. Barcelona: FUOC P06/M1003/01066. http://aulavirtualkamn.wikispaces.com/file/view/2.+MODELOS+DE+DISE%C3%91O+INSTRUCCIONAL.pdf

10

Pla TAC

Diferents són els aspectes pels quals hem decidit utilitzar el model ADDIE.

Versatilitat, flexibilitat i claredat són adjectius que defineixen aquest model i que s’adeqüen

de forma perfecta a les nostres necessitats. Versatilitat per permetre encabir les diferents

necessitats, flexibilitat per adaptar-ho tant als elements de disseny com als de gestió. I, per

últim claredat per tal que el projecte sigui comprensible a l’interior de la institució.

El model ADDIE

Un cop seleccionat el model de referència, resulta necessari especificar el model

seleccionat per tal d’entendre el conjunt de la planificació del projecte. El gràfic següent

especifica en el seu conjunt les fases que inclou el model ADDIE:

L’especificació de les fases que inclou el projecte a nivell teòric i les tasques

genèriques desenvolupades a cada fase poden ser observades a la taula de la pàgina

posterior. A més, cal tenir present que el desenvolupament del projecte inclou el disseny,

desenvolupament i implementació d’una sèrie de prototips, fet pel qual caldria parlar també

del model de prototipatge ràpid.

Font: William, Schrum, Sangrà, Guardia (2009)

11

MDM/REM/OA

Tasques

AN

ÀL

ISI

� Diagnosi del context � Identificació del problema � Anàlisi de la tasca a realitzar � Identificació dels recursos disponibles, les necessitats existents i el

temps disponible � Descripció del mode de mesurament de l’èxit

DIS

SEN

Y

� Establiment dels objectius � Concreció dels continguts avaluables � Planificació del conjunt del projecte � Planificació de la formació � Disseny activitats per l’alumnat amb plasmació d’objectius, continguts ,

si s’escau, competències general o bàsiques � Plasmació de l’avaluació formativa de la fase

DE

SEN

VO

LU

PA

ME

NT

� Treball amb els diferents productors � Desenvolupament els materials per a l’alumne i el professor � Concreció del pla de formació � Plasmació de l’avaluació formativa de la fase

IMP

LE

ME

NT

AC

IÓ

� Publicació de materials � Integració dels pilots dissenyats i desenvolupats � Inici de la campanya de dinamització i motivació del professorat � Constitució de la comissió TAC

AV

AL

UC

IÓ

� Diagnosi avaluativa del projecte � Preparació gestació inici pla TAC � Valoració a través de formularis � Revisió dels pilots implementats

12

Pla TAC

3. Taules de disseny

En aquest apartat, per tal de facilitar el desenvolupament d’aquests recursos

educatius, presentem una sèrie de taules relacionades amb el desenvolupament de les fases

del model ADDIE. L’estructura tripartita es basa en les pautes establertes per Pinto (2010)

i Marqués (2000). Així, aquesta estructura tripartita es definiria de la següent forma:

1. Context

2. Anàlisi inicial o de concreció amb la programació didàctica

3. Disseny

Context

(Nom MDM/OA) (Nivell) CONTEXT (I)

Teories d’aprenentatge Descripció

Plantejament

Funció

Temporització

Nivell educatiu

13

MDM/REM/OA

(Nom MDM/OA) (Nivell) CONTEXT (II)

Elements clau implementació Tipologia

Selecció de materials

.

Anàlisi inicial o de concreció amb la programació didàctica

OA Els climes 2n ESO ANÀLISI INICIAL

Competències bàsiques Objectius

Criteris d’avaluació

Continguts

14

Pla TAC

Disseny

(Nom OA) Nivell DISSENY Anàlisi

Metes a adquirir

Perfil de públic Anàlisi de la tasca Recursos disponibles

Temps disponible

Mode de mesurament de l’èxit

Disseny Objectius de la unitat o mòdul

Disseny avaluació

Elecció mitjans i recursos

Determinació enfocament didàctic

Planificació formació

Disseny act alumne

Identificació recursos

Desenvolupament Treball amb els

productors programadors

Desenv. materials professor

Desenv. manuals usuari i guia

alumne

Desenv. Act. alumne

Desenv. formació Revisió i agrupació material existent

Implementació Publicació de materials Implementació del suport a alumnes i professors

Avaluació

15

MDM/REM/OA

4. Eina d’avaluació MDM/REM/OA

4.1. Proposta d’eina d’avaluació MDM/REM/OA

La proposta d’eina d’avaluació que presentem a continuació ha estat dissenyada per

tal de donar resposta a una sèrie de necessitats particulars. Tal i com hem explicat a la

introducció, la presència a la nostra societat de multitud d’elements informacionals i de

sistemes de continguts fa necessari primar per sobre de qualsevol cosa els criteris de

fiabilitat i veracitat.

En aquest sentit hem volgut donar cabuda a un tipus d’eina molt especifica d’ús a

nivell de secundària i batxillerat, ja que sabedors de l’existència de diferents eines ja creades

i estandaritzades, requeríem d’alguna eina de proximitat que permetés no només avaluar el

recurs, sinó també indexar-lo a nivell informàtic.

D’aquesta forma ens trobem davant d’una eina publicada a google drive i apta per a

qualsevol docent que pugui o vulgui participar en el projecte d’implementació de les TIC a

l’aula.

Els seus continguts es divideixen en sis pàgines estructurades en dues fases ben

diferenciades:

1. Una primera fase introductòria, on es dona cabuda a la informació de

caràcter general. Aquesta fase introductòria correspon a les pàgines 1,2 i 3 de

l’eina.

2. Una segons fase d’anàlisi. Ja de caràcter numèric que permet donar cabuda a

una puntuació per ítem que permeti donar elements numèrics a l’avaluació del

recurs.

16

Pla TAC

Tota la informació de l’eina d’avaluació es traspassada a un full de càlcul consultable

per qualsevol dels membres del claustre i/o departament de la institució.

4.2. Presentació de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA

La interfície de l’eina d’avaluació és un model de formulari de google drive que

permet traspassar els continguts a un full de càlcul. Aquest full de càlcul permet establir la

funció de mitjana per tal de donar una puntuació global al conjunt del recurs avaluat.

A continuació presentem les diferents pàgines de l’eina:

1. Uns aspectes introductoris. Aquesta primera part aporta la informació

general.

17

MDM/REM/OA

2. Un segon apartat de caràcter acadèmic que ens ha de permetre establir la

descripció a nivell curricular dels objectius, els continguts, els criteris

d’avaluació, la metodologia i les competències bàsiques del recurs.

3. Un tercer apartat de caràcter tècnic en el qual s’especifiquen els aspectes

tipològics.

18

Pla TAC

4. A partir d’aquests tres apartats de caràcter descriptiu, es passa al que seria

pròpiament la fase d’analisi. La primera part d’aquesta fase d’anàlisi és l’anàlisi

dels continguts. Entenent aquests continguts no només com a continguts

acadèmics i curriculars del LO sinó de tot el conjunt del recurs. Aquesta fase

introdueix els models numèrics que han d’aportar una qualificació numèrica a

tot el conjunt.

19

MDM/REM/OA

5. El següent apartat d’aquesta fase d’anàlisi és la pàgina 5 de l’eina. Aquesta

pàgina cinc ens transporta a l’anàlisi a nivell tècnic. Establerta igualment en

una escala de 1 al 10 i amb comentari final si fos escaient, permet donar cabuda

a la crítica des del punt de vista estrictament informàtic.

20

Pla TAC

6. La pàgina sis del conjunt de la fase d’anàlisi consisteix en l’anàlisi a nivell de

disseny. Els diferents ítems en permeten avaluar aspectes com la navegabilitat i

la interfície.

21

MDM/REM/OA

22

Pla TAC

4.3. Concreció teòrica de l’eina d’avaluació MDM/REM/OA

Tal i com afirmàvem anteriorment, l’eina es troba dividida en dos apartats ben

diferenciats:

1. Un primer apartat de caràcter informatiu, que permet donar cabuda al conjunt

de les informacions acadèmiques i tècniques i que ajuda d’alguna forma a ubicar

i catalogar el recurs, un dels gran problemes als quals fèiem referència.

2. Un segon apartat dedicat a l’anàlisi numèric del recurs. Aquest anàlisi numèric

és realitza a través de diferents ítems i sempre en una escala de l’1 al 10.

Així, trobem que el desplegament de l’eina es fa de la següent forma:

FASE INTRODUCTÒRIA

Introducció

Ubicació curricular

Tipologia

23

MDM/REM/OA

FASE ANÁLISI

Anàlisi dels continguts

•Contingut lliure d’errades•Organització dels materials•Referència de fiabilitat•Adequació dels recursos multimèdia•Vocabulari adequat•Enllaços a d’altres fonts•Foment de l’aprenentatge a través de problemes•Adequació dels objectius al currículum•Adequació dels objectius al currículum•Adequació de les competències bàsiques al currículum•Adequació de la metodologia al currículum•Adequació dels criteris d’avaluació al currículum•Establiment d’un nivell de feedback adequat•Afavoreix la comunicació entre tutor i alumne•Afavoreix l’aplicació dels nous coneixements•Afavoreix l’aprenentatge significatiu•Estableix uns criteris de fiabilitat i autoria coherents

Anàlisi de l’adequació a nivell tècnic

•Els requisits del sistema són clars•Fomenta la bretxa digital•Es fomenta la reusabilitat del conjunt•El tipus d’aplicació és coherent amb els continguts•El nivell de control de l’alumnat és adequat

Anàlisi del disseny

•Entorn virtual còmode i coherent•Navegació agradable i clara•Motiva l’alumnat•Posseeix múltiples recursos

24

Pla TAC

5. Bibliografia

� Belloch Ortí, C. (2004). Evaluación de Aplicaciones multimédia. Criterios de Calidad.

Universidad de Valencia. Unidad de tecnología Educativa.

Petita separata on s’especifiquen de forma clara alguns dels criteris aplicats als més

importants models d’avaluació dels recursos multimédia. Resulta molt interessant

l’annex amb la fitxa del model Marques 2002.

� Pinto Molina, M. (2010). Evaluación y mejora de la calidad de los reucursos educativos

electrónicos en el ámbito universitario español desde un enfoque documental. Ibersid

105 - 116. Universidad de Granada.

Petit article on analitza de forma documental els diferents criteris introduïts al model

EVALUA-REED. Resulta molt interessant el conjunt d’items exposats i la distinció en

quatre àmbits de qualitat.

� Pinto Molina, M; Gomez-Camero, C; Fernández Ramos, A. (2012). Los recursos

educativos electrónicos: perpectivas y herramientas de avaluación. Perspectivas em Ciencia

da Informaçao v. 17, pág. 82 - 99.

Interessant article molt actual que repassa la sistematització dels diferents models

presents actualment.

� Plan maestro. Capacitación año 2. Evaluación de recursos educativos

� Marquès Graells, 2000, http://peremarques.pangea.org/medios.htm

� Wiley, D. (ed). The instructional use of learning objects

Articles imprescindibles en relació amb els LO i la seva definició.

� Guàrdia Ortiz, L., & Sangrà Morer, A. (2004). Diseño instruccional y objetos de

aprendizaje; hacia un modelo para el diseño de actividades de evaluación del

aprendizaje on-line. SPDECE 2004, Alcalá, Spain.

25

MDM/REM/OA

� Sampedro Nuño, A., Sariego Ferrero, R., Martínez Nistal, Á., Martínez González, R. A.

& Rodríguez Ruiz, B. (2005). Procesos implicados en el desarrollo de Materiales Didácticos

reutilizables para el fomento de la Cultura Científica y Tecnológica. RED. IV(III).

26

Pla TAC