Marc MinkowskiEl testament de Mozart

12

Dimarts, 29 De març De 2016 – 20.30 h Sala de Concerts

Chiara Skerath, sopranoHelena Rasker, mezzosopranoYann Beuron, tenorYorck-Felix Speer, baix barítonNicolas Baldeyrou, clarinetThomas Bloch, harmònica de vidre Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana(Josep Vila i Casañas, director)Les Musiciens du Louvre

Marc Minkowski, director

Programa

45' 55’

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

I Part

Adagio i rondo en Do menor per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i violoncel, KV 617

Ària de Pamina “Ach, ich fühl’s, es ist verschwunden” (Ah, ho sento, s’ha acabat), de La flauta màgica, KV 620

Concert per a clarinet en La major, KV 622 Allegro Adagio Rondo. Allegro

II Part

La Clemenza di Tito, KV 621 (obertura)

Requiem en Re menor, KV 626 I. Introitus Requiem

II. Kyrie

III. Sequentia Dies irae Tuba mirum Rex tremendae Recordare Confutatis Lacrimosa

IV. Offertorium Domine Jesu Hostias et Preces

V. Sanctus

VI. Benedictus

VII. Agnus Dei

VIII. Communio Lux aeterna

Mecenes d’Honor

Gràcies!

Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea — Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Amics Benefactors

Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Fundació Metalquimia — Hoteles Catalonia — IATI Seguros — La Fageda — Loteria de Catalunya — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Serunion — Vesta Rehabilitación

Col·laboradors

Mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

Misteri sobre misteriEl Requiem en Re menor, KV 626 de Wolfgang Amadeus Mozart no és només una de les obres més cèlebres de la història de la música, sinó, probablement, la de composició més controvertida. Més enllà de les disputes dels crítics i els erudits, que ocuparien una biblioteca completa de mida considerable, per a un escriptor és una font inesgotable per nodrir la imaginació. S’ha especulat tant i s’ha fantasiejat tant sobre el Requiem de Mozart –fins i tot amb la negació que fos un rèquiem de Mozart–, que la crònica d’aquesta missa de difunts és com una enorme caixa de nines russes en la qual cada peça queda emmascarada per la resta. De fet, essent música de funeral, els rumors al seu voltant configuren una escenografia semblant a aquelles mascarades que tant agradaven al compositor de Salzburg. Al ball de màscares cadascú representa un paper diferent i tothom balla entorn del talent de Mozart.

La mascarada, sembla, va començar immediatament després de la mort de Mozart amb el joc d’adjudicacions i contribucions. Qui va encarregar el Requiem al compositor? Quines eren les parts originalment escrites per Mozart? Quines van ser escrites amb posterioritat? Quan les van escriure? Actualment hi ha pocs dubtes que Constanze, la dona del músic, fos per inconsciència o per interès, va ser l’actriu principal de les primeres llegendes i tergiversacions. A partir d’ella, o paral·lelament a ella, va sorgir el famós i truculent relat de l’encàrrec del Requiem per part d’un missatger desconegut, “un home vestit de negre”, que va impressionar tan fortament Mozart, que aquest, obsessionat amb la mort des de la del seu pare, el sever Leopold, va creure que compondria la missa per a la seva pròpia defunció.

Mozart va morir a començament de desembre del 1791 i va haver-hi diversos candidats a continuar l’obra, per encàrrec de la vídua. En tot cas, sembla que va ser Franz Xaver Süssmayr, un deixeble del compositor, qui va completar el Requiem, però sense que quedi clar si amb anotacions explícites de Mozart o no. De les set parts del Requiem, obra per a orquestra simfònica, cor i veus solistes (soprano, contralt, tenor, baix), Süssmayr va escriure la cinquena i la sisena, el “Sanctus” i l’“Agnus Dei”; la setena i última secció de la missa, la “Communio: Lux aeterna”, és una repetició de fragments de les dues primeres, l’“Introitus” i el “Kyrie”, escrites originalment per Mozart; de les seccions tercera i quarta, “Sequentia” i “Offertorium”, és difícil saber què correspon a Mozart i què al seu deixeble.

La llegenda i la confusió entorn del Requiem va estendre’s ràpidament per Viena i després per tot Europa, sobretot quan s’hi va implicar, com a personatge principal de la trama, Antonio Salieri, un dels principals músics de l’Imperi austrohongarès. Curiosament, però, la gran utilització literària d’aquesta matèria primera, orientada a la confrontació entre genialitat i enveja, va produir-se a Rússia, de la mà d’Aleksandr Puixkin, el qual, amb la seva obra Mozart i Salieri, va popularitzar un enfrontament més aviat controvertit entre ambdós músics. Nikolai Rimski-Kórsakov va fer una òpera sobre el text de Puixkin, tot consolidant la llegenda del duel entre el genial Mozart i l’envejós Salieri. I a la segona meitat del segle xx aquesta llegenda s’amplifica encara més amb l’obra de teatre de Peter Shaffer, Amadeus, i amb la seva adaptació al cinema per Miloš Forman. La mascarada continua...

No obstant això, enmig de la mascarada –i recollint, per tant, l’esperit de Mozart– ressorgeix sempre una música extraordinària que commou els sentits i exalta l’ànima. L’última obra del compositor de Salzburg s’ha convertit amb

el temps en una de les més representatives de l’esperit humà, junt, potser, amb la Passió segons sant Mateu de Bach i la Novena Simfonia de Beethoven. Per una invisible connexió, l’home, en els seus millors moments, sembla identificar-se amb una música que reuneix poder, emoció, transcendència i amor en proporcions gairebé inconcebibles. Aquesta música, en clar diàleg amb El Messies de Friedrich Händel i el Requiem de Michael Haydn, transporta la nostra consciència fins a aquelles cotes de sublimitat en les quals Kant va descriure la confluència entre el dolor i la bellesa. Quan escoltem el Requiem de Mozart ens oblidem de les llegendes, de les nines russes, dels balls de màscares, ens oblidem, fins i tot, d’aquells terribles mesos finals del compositor, assetjat per la malaltia i llançat a una creativitat desaforada que, a més de la misteriosa missa de difunts, integra el Concert de clarinet, KV 622, La Clemenza di Tito i, més que res, La flauta màgica. Ens oblidem de tot perquè el Requiem, com una de les músiques més impactants que s’han escrit mai, requereix la nostra atenció i transfigura els nostres pensaments fins a convertir-los en emoció pura. És a dir, en pura música.

rafael argullol, escriptor

Discografia

Wolfgang Amadeus Mozart:

Adagio i rondó en Do menor per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i violoncel, KV 617 Thomas Bloch (harmònica de vidre), Philippe Bernold (flauta), Maurice Bourgue (oboè), Jean Sulem (viola) i Xavier Gasgnepain (violoncel). Naxos.

Concert per a clarinet, en La major, KV 622 Eric Hoeprich, clarinet. Orchestra of the Eighteenth Century. Frans Brüggen. Glossa. Lorenzo Coppola, clarinet. Freiburger Barockorchester. Gottfried von der Goltz. Harmonia Mundi. Jack Brymer, clarinet. London Symphony Orchestra. Colin Davis. Philips.

“Ach ich fühl’s”. Ària de Pamina de Die Zauberflöte, KV 620 Diana Damrau. Le Cercle de l’Harmonie. Jérémie Rhorer. Virgin. Barbara Bonney. Orquestra de l’Òpera de Zuric. Nikolaus Harnoncourt. Teldec. Pilar Lorengar. Orquestra Filharmònica de Viena. Georg Solti. Decca.

Obertura de La Clemenza di Tito, KV 621 Freiburger Barockorchester. René Jacobs. Harmonia Mundi. Orchestra of the Eighteenth Century. Frans Brüggen. Glossa.

Requiem, en Re menor, KV 626 Christine Schäfer, Bernarda Fink, Kurt Streit, Gerald Finley. Arnold Schöenberg Chor. Concentus Musicus Wien. Nikolaus Harnoncourt. Deutsche Harmonia Mundi. Barbara Bonney, Anne Sophie von Otter, Hans Peter Blochwitz, Willard White. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. John Eliot Gardiner. Decca. Edith Mathis, Julia Hamari, Wieslaw Ochman, Karl Ridderbusch. Cor de l’Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Karl Böhm. Deutsche Grammophon. Margaret Price, Trudeliese Schmidt, Francisco Araiza, Theo Adam. Cor de la Ràdio de Leipzig, Staatskapelle de Dresden. Peter Schreier. Philips..

Selecció a càrrec de Javier Pérez senz, periodista i crític musical

Textos

Wolfgang A. MozartRequiem en Re Menor, K.626

1. INTROITUS

Requiem aeternam dona eis, Domine:et lux perpetua luceat eis.Te decet hymnus, Deus, in Sion,Et tibi reddetur votum in Jerusalem:Exaudi orationem meam,At te omnis caro veniet.Requiem aeternam dona eis, Domine:et lux perpetua luceat eis.

2. KYRIE

Kyrie eleisonChriste eleisonKyrie eleison

3. SEQUENTIA

DIES IRAEDies irae, dies illa,Solvet saeclum in favilla:Teste David cum Sibylla.Quantus tremor est futurus,Quando Judex est venturus,Cuncta stricte discussurus!

TUBA MIRUMTuba mirum spargens sonumPer sepulchra regionumCoget omnes ante thronum.Mors stupebit et natura,Cum resurget creatura,Judicanti responsura.Liber scriptus proferetur,In quo totum continetur,Unde mundus judicetur.Judex ergo cum sedebitQuidquid latet, apparebut:Nil inultum remanebit.Quid sum miser tunc dicturus?Quem patronem rogaturus,Cum vix justus sit securus?

1. INTROITUS

Dóna’ls el repòs etern, Senyor:I que la llum eterna els il·lumini.Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,I per tu els nostres vots a Jerusalem.Escolta la meva pregària;Tota carn vindrà cap a tu.Dóna’ls repòs etern, Senyor:I que la llum eterna els il·lumini.

2. KYRIE

Senyor tingueu pietat.Crist tingueu pietat.Senyor, tingueu pietat.

3. SEQUENTIA

DIES IRAEDia d’ira serà aquell dia,En què reduirà el món a cendra,David i la Sibil·la profetitzaren. Gran espant sobrevindrà Quan el Jutge arribarà A escrutar-ho tot rigorosament!

TUBA MIRUMEl so esclatant de la trompetaRessonant per les tombes,Reunirà tothom davant et tron.La mort i la natura s’astoraranQuan la criatura ressucitaràPer respondre al judici.S’obrirà el llibreQue conté tot allòQue ha de ser jutjat del món.Quan el jutge, doncs, seurà, Tot allò amagat apareixerà;Res no romandrà impune.Malaurat, què diré jo aleshores?A quin amo pregaré,Quan ni els justos estaran segurs?

REX TREMENDAERex tremendae majestatis,Qui salvandos salvas gratis,Salva me, fons pietatis.

RECORDARERecordare Jesu pie,Quod sum causa tuae viae:Ne me perdas illa die.Quarens me, sedisti lassus:Redemisti crucem passus:Tantus labor non sit cassus:Juste judex ultionis,Donum fac remissionis,Ante diem rationis.Ingemisco, tamquam reus:Culpa rubet vultus meus:Supplicanti parce Deus.Qui Mariam absolvisti,Et latronem exaudisti,Mihi quoque spem dedisti.Preces meae non sunt dignae:Sed tu bonus fac benigne,Ne perenni cremer igne.Inter oves locum praesta,Et ab haedis me sequestra,Statuens in parte dextra.

CONFUTATISConfutatis maledictis,Flammis acribus addictis,Voca me cum benedictis.Oro supplex et acclinisCor contritum quasi cinisGere curam mei finis.

LACRIMOSALacrimosa dies illa,Qua resurget ex favilla,Judicandus homo reus:Huic ergo parce Deus,Pie Jesu Domine;Dona eis requiem.Amen

REX TREMENDAERei de majestat temible,Que salves per la teva gràcia els qui s’hanDe salvar, salva’m a mi, font de bondat.

RECORDARERecorda’t, pietós Jesús,Que sóc la causa de la teva vinguda:No em perdis aquell dia.T’has assegut, cansat de buscar-e, m’has redimit pel sofriment en creu;Que tant esforç no sigui en va.Jutge que castigues amb justícia,Fes-me do del perdóAbans del Dia del Judici.Gemego com un culpable,La culpa m’enrogeix el rostre;Déu, perdona el qui et suplica.Tu que vas absoldre Maria, i que escoltares el lladre,A mi esperança em donares.Els meus precs no són dignes,Però tu, tan bo, per la teva bondat,Fes que no cremi al foc etern.Dóna’m lloc en el teu ramat,Separa’m dels bocs,I posa’m a la dreta.

CONFUTATISQuan els maleïts, confosos,Seran lliurats a les flames venjatives,Crida’m amb els beneïts.Suplicant i prosternat,El cor contrit com la cendra,Et conjuro que t’apiadis de la meva fi.

LACRIMOSADia de llàgrimes aquellEn què renaixerà de la cendraL’home culpable, per ser jutjat.Perdona’l, doncs, oh Déu.Jesús misericordiós, Senyor,Dona’ls repòs.Amén.

4. OFFERTORIUM

DOMINE JESU Domine Jesu Christe, Rex gloriae, libera animas, omnium fidelium defunctorum de poenis inferniet de profundo lacu:libera eas de ore leonis, ne absorbeat eas tartarus, ne cadant in obscurum:sed signifer sanctus Michaelrepraesentet eas in lucem sanctam:Quam olim Abrahae promisisti,et semini ejus.

HOSTIAS Hostias et preced tibi, Domine,laudis offerimus:tu suscipe pro animabus illis, quarum hodie memoriam facimus: fac eas, Domine,de morte transire ad vitam.Quam olim Abrahae promisistiet semini ejus.

5. SANCTUS

Sanctus, sanctus, Sanctus Dominus Deus Sabaoth.Pleni sunt ceoli et terra gloria tua.Osanna in excelsis.

6. BENEDICTUS

Benedictus qui venit in nomine Domini.Osanna in excelsis.

7. AGNUS DEI

Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,dona eis requiem.Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,dona eis requiem.Agnus Dei,

4. OFFERTORIUM

DOMINE JESU Senyor Jesucrist,Rei de la glòria, allibera totes les ànimesDels fidels difunts, De les penes dels infoernsI de les aigües profundes.Allibera-les de la boca del lleó,Que l’abisme no les engoleixi,I que no caiguin en les tenebres,Sinó que l’abanderat sant MiquelLes condueixi a la llum santa.Tal com premeteres antany a AbrahamI als seus descendents.

HOSTIAS Sacrifici i precs de lloança, Senyor,T’oferim.Rep-los per aquelles ànimes De què avui fem memòria.Fes-les, Senyor, passarDe mort a vida. Tal com prometeres antany a AbrahamI als seus descendent.

5. SANCTUS

Sant, sant,Sant és el Senyor Déu dels exèrcits.El cel i la terra són plensDe la teva glòria.Hosanna a les altures

6. BENEDICTUS

Beneït el qui veEn nom del Senyor.Hosanna a les altures.

7. AGNUS DEI

Anyell de Déu,Tu que lleves el pecat del món,Dóna’ls repòs.Anyell de Déu, Tu que lleves el pecat del món,Dóna’ls repòs.Anyell de Déu,

qui tollis peccata mundiDona eis requiem sempiternam.

8. COMMUNIO

LUX AETERNALux aeterna luceat eis, Domine:

CUM SANCTIS TUISCum sanctis tuis in aeternun: quia pius es.Requiem aeternam dona eis, Domine,Et lux perpetua luceat eis.Cum sanctis tuis in aeternum:Quia pius es.

Tu que lleves el pecat del mçós,Dóna’ls el repòs etern.

8. COMMUNIO

LUX AETERNAQue la llum perpètua els il·lumini, Senyor:

CUM SANCTIS TUISAnb els teus Sants i per sempre,Tu que ets misericordiós.Dóna’ls el repòs etern, Senyor,I que la llum perpètua els il·lumini.Amb els teus sants i per sempre,Tu que ets misericordiós.

Biografies

Helena Rasker, contraltChiara Skerath, soprano

Graduada amb la màxima distinció al Reial Conservatori de Música de la Haia, continuà els estudis al Tanglewood Music Center dels Estats Units. Actualment rep el mestratge de Margreet Honig a Amsterdam.

Ha treballat amb directors de la categoria de M. Minkowski, F. Biondi, Ch. Zacharias, I. Metzmacher, G. Rozhdestvensky, entre d’altres, i amb nombroses orquestres i grups, com la Filharmònica de Rotterdam, Orchestre Philharmonique de Radio France, Gulbenkian Orchestra, Orchestre de la Suisse Romande, Bamberger Symphoniker, London Sinfonietta, Les Musiciens du Louvre, Europa Galante, i les orquestres de cambra de Ginebra, Lausana i Scottish Chamber Orchestra; entre els festivals, ha actuat al Festival d’Holanda, Salzburger Festspiele i Melbourne Festival...

Té en repertori la Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de Bach, El Messies de Händel, Elias i Paulus de Mendelssohn, Requiem de Mozart, així com obres de Mahler, i lieder, juntament amb obres contemporànies de compositors com Stockhausen, Zuidam, Nono, Gubaidulina o Dusapin.

Col·labora estretament amb la Netherlands Opera, on ha intervingut en les produccions Moses und Aron de Schönberg (P. Boulez), Rêves d’un Marco Polo de Vivier (R. de Leeuw), l’estrena i enregistrament en directe d’After life de M. van der Aa (O.Tausk) i Adam in Ballingschap, entre d’altres.

També ha participat en l’enregistrament de Prometeo de L. Nono, Dido and Aeneas de Purcell, Requiem de Michael Haydn, i amb gravacions per a la ràdio i televisió per tot Europa.

Entre els seus més recents títols i compromisos figuren Lulu de Berg, Into the little hill de Geoge Benjamin, i concerts amb l’Orquestra Gulbenkian, així com una gira en recital amb el pianista Simon Lepper.

D’origen suïssobelga, ha estudiat cant al CNSMD de París amb Glenn Chamber i a la Universität für darstellende Kunst de Viena. Guardonada en nombrosos concursos internacionals (Reina Elisabeth 2014, Nadia i Lili Boulanger 2013, Emmerich Smola Förderpreis 2012...), va rebre durant dos anys la beca Migros Culture (2011 i 2012).

Va debutar professionalment en el rol de Silvia de L’isola disabitata de Haydn amb l’Òpera de Cambra de Viena (2010). També ha participat en Così fan tutte (Despina), L’elisir d’amore (Adina), Don Pasquale (Norina), Les alegres comares de Windsor (Anna Reich) d’Otto Nicolai, entre d’altres. Els seus compromisos més recents inclouen el debut al Festival de Pasqua de Salzburg amb Parsifal, dirigida per Ch. Thielemann, concerts a Suïssa amb J. E. Gardiner i Euridice de Gluck a Madrid i Bremen amb M. Minkowski.

Actualment està aprofundint els repertoris de lieder i melòdic amb R. Lifschitz a la Fundació Royaumont; n’ofereix recitals i concerts per diversos països d’Europa.

El 2015 va emprendre molts projectes exitosos: Rosalinde (Die Fledermaus de R. Strauss, Opéra Comique, amb Les Musiciens du Louvre), Servilia (La Clemenza di Tito de Mozart, Opéra National du Rhin) i Pamina (La flauta màgica de Mozart, Opéra de Saint-Etienne). Dirigida per M. Minkowski, ha interpretat el paper de Coryphée (Alceste de Gluck, Opéra National de París) i va tornar al Festival de Salzburg amb Die Schöpfung de Haydn en el concert d’inauguració i com a Sophie de Werther de Massenet.

El 2016 té previstos els rols de Cinna (Lucio Silla) a la Philharmonie de París, Theater an der Wien i Òpera Reial de Versalles. Amb M. Minkowski, gira europea dedicada a Mozart, i debutarà com a Zerlina de Don Giovanni en el Festival de Drottningholm (Suècia).

© Merlijn Doomerik© Gerardo Garciano

Yann Beuron, tenor

Després dels seus estudis de sociologia, estudià cant al CNSMD de París amb A. M. Bondi i va guanyar-hi el primer premi el 1996. Un any abans ja va debutar a l’Opéra du Rhin com a Belmonte (El rapte al serrall, W. Christie), i al Palais Garnier (Hyppolyte et Aricie de Rameau, 1996). També ha debutat al Festival de Salzburg (Idomeneo).

Altres títols en què ha participat són Così fan tutte, Don Giovanni, Il barbiere di Siviglia, Mignon, Falstaff, La Cenerentola, La belle Hélène, Hamlet, L’heure espagnole, Dialogues des Carmélites, Iphigénie, Pelléas et Mélisande, La Clemenza di Tito, Au monde de Boesmans i La vestale d’Spontini, entre altres títols, que ha cantat per tot Europa. El 2003 va debutar als Estats Units a l’Òpera de San Francisco.

Les darreres temporades ha tornat a l’Opéra de París amb M. Minkowski amb Iphigénie en Tauride, Platée i Alceste el 2013, i com a Yvonne, princesa de Borgonya i Alceste al Festival d’Ais de Provença. Ha actuat al Teatro Real en diverses produccions. El desembre de 2015 va interpretar el rol principal de Le roi Carotte d’Offenbach (Laurent Pelly, Òpera de Lió), producció que va constituir un gran èxit, aclamada unànimement per públic i crítica. Actua així mateix en concert amb nombroses orquestres franceses, Filharmònica de Rotterdam, Simfònica de la Ràdio Sueca...

Els seus enregistraments més recents inclouen obres de Fauré (Timpani) i L’enfance du Christ, amb S. Cambreling (Glor Classics).

Entre els seus projectes més destacats, interpretarà L’heure espagnole a La Scala, Les contes d’Hoffmann a l’Òpera de París, Pénélope de Fauré a Brussel·les, Pinocho en una nova creació de Boesmans i Pommerat a Ais de Provença i Brussel·les, i L’enfance du Christ en concert a Malmö, entre altres ciutats.

Yorck Felix Speer, baix

Va estudiar amb Theodor Greß (Staatsoper d’Hamburg), Alan Speer i Hanna Schwarz i va obtenir el Queen Sonja Music Competition d’Oslo.

Va estudiar llengües germàniques i teologia luterana i des del 1996 actua com a cantant en concerts i, de vegades, també en òperes.

Disposa d’un ampli repertori que abasta des de la música barroca (Ratis, Schütz, Buxtehude) fins a la romàntica (Requiem de Verdi, Stabat Mater de Dvořák) i també ha interpretat els rols operístics de rei Marke, Sarastro, commendatore o Daland.

Ha cantat sota les batutes de M. Minkowski i Les Musiciens du Louvre (Passió segons sant Mateu, 2012, i Passió segons sant Joan, 2014), I. Bolton, Th. Hengelbrock, H. Griffith, J. W. de Vriend, Ph. Herreweghe, K. Järvi, T. Pinnock, S. Bychkov, Ch. Pregardien, I. Metzmacher, M. Janowski, H. Rilling, Ch. Dutoit, R. Norrington i Ch. Hogwood, entre d’altres.

Ha actuat a l’Alte Oper de Frankfurt, Berwaldhallen i Concerthall d’Estocolm, Aula Paolo VI de Roma, St. Michaelis i Musikhalle d’Hamburg, Concertgebouw d’Amsterdam, Herkulessaal i Prinzregententheater de Munic, Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Elysées i La Cité de la Musique de París, Gewandhaus i Saint Thomas de Leipzig, Kreuz i Frauenkirche de Dresden, Filharmònica de Varsòvia, Conservatori Txaikovski de Moscou, Teatre Mariinski i Concert Hall de Sant Petersburg, Lingotto de Torí, Baden-Baden, Palais des Beaux-Arts de Brussel·les...

Ha actuat als festivals més destacats d’arreu del món, com el Rheingau Music Festival, Schwetzinger Festspiele, Leipzig Bach Festival, Oregon Bach Festival, Festival de Tardor de Rússia, Festival de Primavera de Budapest, Festival Mozart de la Corunya, Festival Beethoven de Bonn, Festival de Müsica Schleswig-Holstein, entre d’altres.

© Anne Hoffmann© Gilles Cohen

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

És un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers 21 anys. Des del setembre de 2011, Josep Vila i Casañas n’és el director titular. La seva versatilitat artística ha estat sempre un dels valors més aplaudits. El seu repertori inclou autors de moltes èpoques, des del Renaixement fins al segle xxi, i abasta formats com la música a cappella i les obres corals-orquestrals i operístiques, essent l’estrena d’obres de compositors actuals una de les seves prioritats. Les seves versions li van valer el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya i el portaren, ben aviat, a col·laborar amb prestigioses orquestres nacionals i internacionals. La qualitat de cadascun dels components, als quals s’exigeix un alt nivell vocal i artístic, aporta al grup un potencial que li ha permès de travessar fronteres i esdevenir un referent internacional. Ha estat dirigit per grans mestres, com R. Alessandrini, R. Jacobs, J. López Cobos, M. Minkowski (amb qui va cantar Orfeo ed Euridice el 2014), K. Nagano, J. Pons, S. Rattle, J-Ch. Spinosi, G. Dudamel i D. Barenboim. Des de l’any 2010, la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO). Ha enregistrat per a diversos segells discogràfics, ràdios i televisions. La temporada passada va debutar amb l’Orfeó Català al Royal Festival Hall de Londres, actuant al costat de la London Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Tomáš Netopil, per interpretar la Missa glagolítica de Leoš Janáček. El 29 d’agost passat va actuar a la catedral St. Petri Dom en la inauguració del Musikfest de Bremen. Aquesta temporada el Cor ha protagonitzat una gira amb la Missa Solemnis de Beethoven amb l’Ensemble Matheus, dirigits per Jean-Christophe Spinosi, que ha estat aplaudida a la Philarmonie de París, a Dortmund, Hamburg i Cracòvia.

© Molina Visuals

Nascut a Colmar (1962), està especialitzat en instruments no habituals (ones Martenot, harmònica de vidre...), amb què interpreta tota mena de música, de la clàssica a la contemporània, rock, teatre musical, òpera, improvisació, música de cinema, ballet... A més, és compositor i productor.

Guardonat al Conservatori Nacional Superior de Música de París en ones Martenot, és llicenciat en musicologia per la Universitat d’Estrasburg.

La seva trajectòria suma més de 3.000 actuacions en una quarantena de països i prop de 150 enregistraments, siguin propis o com a convidat per orquestres.

Imparteix docència d’ones Martenot al Conservatori d’Estrasburg des del 1992. Director musical de Festival de Música d’Evian, entre d’altres, també col·labora en diverses publicacions. Així mateix ha participat en més de dos-cents programes de ràdio i televisió.

Thomas Bloch, harmònica de vidre

És un dels clarinetistes més destacats de la seva generació, té diversos premis internacionals. Ha actuat arreu del món, des París a Nova York, de Salzburg a Tòquio, de Sant Petersburg a Mèxic o Hong Kong.

Actua sovint amb l’European Union Youth Orchestra, amb B. Haitink, C. M. Giulini i C. Davis. Fa carrera com a solista, professor i músic d’orquestra.

En l’àmbit de la música de cambra ha col·laborat amb nombrosos músics i amb quartets destacats. Igualment interessat en la música contemporània, li han dedicat diverses obres per al seu instrument. I en la interpretació amb instruments d’època, el 2009 va actuar amb M. Minkowski i Les Musiciens du Louvre en Idomeno de Mozart.

Des del 2006 imparteix classes al CSNMD de Lió. Des del 2004 desenvolupa les possibilitats del clarinet amb l’empresa d’instruments Buffet-Campo.

Nicolas Baldeyrou, clarinet

© Sylvaine Pierre

Les Musiciens du Louvre

Fundat el 1982 per Marc Minkowski, ofereix una reinterpretació del repertori líric i simfònic des del Barroc fins a l’època moderna amb instruments d’època. Destaca no sols en Händel, Purcell i Rameau, sinó també en Haydn i Mozart, la Missa en Do menor, Missa en Si menor i Passió segons sant Joan de Bach o la integral de les Simfonies de Schubert, tant en directe com en estudi. Té també gran reconeixement en la música francesa del segle xix (Berlioz, Simfonia Fantàstica, Les nits d’estiu, Harold a Itàlia; Bizet, L’arlésienne, i Massenet, Cendrillon).

Entre els seus darrers èxits té Alceste (Opéra Garnier de París), Orfeo ed Euridice de Gluck (Salzburg i MC2: Grenoble), una gala Mozart pels trenta anys de la formació; Les contes d’Hoffmann d’Offenbach (Salle Pleyel de París), L’holandès errant de Wagner (Òpera de Versalles, MC2: Grenoble, Konzerthaus de Viena, Palau de la Música Catalana i Theater an der Wien), Platée de Rameau (Òpera de París), Lucio Silla de Mozart (Mozartwoche, Festival d’Estiu de Salzburg i Festival de Bremen, al qual és convidada habitual des del 1995) i Le Nozze di Figaro (Theater an der Wien, Òpera de Versalles).

La temporada 2015-16 actuarà a l’Opéra Garnier de París amb Platée de Rameau, Le Nozze di Figaro de Mozart a Versalles, dues gires europees amb Mozart’s Will i Händel/Telemann amb Anne-Sofie von Otter i una altra gira, per l’Àsia, amb la Simfonia Imaginària de Rameau.

Després d’enregistrar les Simfonies de Londres de Haydn (Naïve, 2010) i les de Schubert (2012), va enregistrar L’holandès errant de Wagner i El vaixell fantasma de Dietsch (2013).

Establert des del 1996 a Isère, du a terme moltes activitats per facilitar l’accés als concerts al màxim nombre de públic.

© Anthony Cottarel

Places limitades—Horari de reserves De dilluns a divendres de 9.00 a 20.00 h i fins a 2 hores abans de començar el concert.

—Tasta el Palaude la Música Catalana amb Singularis

Preu per persona: 20 € (IVA inclòs)**Servei mínim per a 2 persones

Cafeteria del FoyerMenú EXPRéS (Durant l’entreacte)

— Embotits catalans i pa de coca amb tàrtar de tomàquet i oli d’oliva

— Assortiment de formatges amb melmelada, nous i torradetes

— Barquetes

— Trufa de xocolata

Maridatge Gramona (vi o cava) Aigua natural amb o sense gas

Reserves:Tel. 93 310 22 51a/e: elisabet.valls@serunion.elior.com

RestaurantMirador del PalauMenú PALAU 100(Al finalitzar el concert)Preu per persona: 28,50 € (IVA inclòs)

— Pica-pica

— Plat principal (a escollir)

— Postres (a escollir)

Maridatge Gramona (vi o cava) Aigua natural amb o sense gas

Reserves:Tel. 93 315 20 86

Les Musiciens du Louvre rep finançament del Departament d’Isère, regió Rhône-Alpes, i el Ministeri francès de Cultura i Comunicació (DRAC Rhône-Alpes).

Marc Minkowski, director

Va decidir de ben jove ser director d’orquestra. Als 19 anys va fundar Les Musiciens du Louvre, que ha tingut un paper molt actiu, sota el seu lideratge, en la renovació de la manera d’interpretar la música barroca. Inicialment es van focalitzar en els compositors francesos i la música de Händel, però posteriorment van ampliar el repertori amb Mozart, Rossini, Offenbach i Wagner.

Minkowski és un director convidat habitualment a París, on ha dirigit produccions de Platée, Idomeneo, Die Zauberflöte, Ariodante, Giulio Cesare, Iphigénie en Tauride, Mireille i Alceste a l’Òpera Nacional; La belle Hélène, La grande-duchesse de Gérolstein, Carmen i Die Feen al Théâtre du Châtelet, i La dame blanche, Pelléas et Mélisande i Die Fledermaus a l’Opéra Comique.

Ha dirigit òpera al Festival de Salzburg (Die Entführung aus dem Serail, Mitridate, Così fan tutte, Lucio Silla), Brussel·les (Les huguenots i Il trovatore), Zuric, Venècia, Moscou (Pelléas et Mélisande), Berlín, Amsterdam, Viena (Hamlet i Der fliegende Holländer al Theater an der Wien, i Alcina a l’Òpera Estatal) i a Ais de Provença (L’incoronazione di Poppea, Le Nozze di Figaro, Die Entführung aus dem Serail, Idomeneo, Don Giovanni i Il turco in Italia). La temporada 2014-15 va debutar a la Royel Opera House (Covent Garden) i al Teatro alla Scala de Milà. Actualment està treballant al Festival de Drottningholm de Suècia en la trilogia Mozart-Da Ponte, que va iniciar l’estiu de 2015 amb una magnífica interpretació de Le Nozze di Figaro.

Minkowski és així mateix reclamat en el terreny concertístic i ha dirigit orquestres com la Simfònica de la BBC, Filharmònica de Berlín i Filharmònica de Viena, Orquestra Mozarteum de Salzburg, Mahler Chamber Orchestra, Orquestra de Cleveland i Orquestra del Teatre Mariinski, coliseu on també ha dirigit obres dels segles xix i xx.

Com a director artístic de la Setmana Mozart des del 2013, hi ha convidat Bartabas i la seva Acadèmia Eqüestre de Versalles per actuar en la producció escenificada de Davide penitente de Mozart (2015) al Felsenreitschule, antiga escola barroca d’estiu d’equitació. El 2011 va fundar el Festival Ré Majeure a l’illa de Ré, a la costa atlàntica francesa. Nomenat mànager general de l’Òpera Nacional de Bordeus, n’assumirà el càrrec el setembre de 2016.

© Marco Borggreve

SopranosNatàlia CasasúsAraceli EsquerraMaria Teresa EstradaMíriam GarrigaMaria GenísSilvia SabaterGlòria LorenteAnna Campmany

ContraltsAssumpta CumíToni GubauMariona LloberaMagda PujolAriane PrüssnerMontserrat TriasElisenda ArquimbauMar Campo

TenorsAniol BotinesJosep CamósJordi GonzàlezCarlos Arturo GómezMarc RendónJorge Juan Morata Javier Checa

BaixosEsteve GascónDaniel MoralesDavid PastorJoaquim PiquéFerran AlbrichJorge TelloPablo Acosta

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Violins IThibault NoallyClaire SottoviaBérénice LavigneAlexandrine CaravassilisGeneviève Staley-BoisHeide SibleyLaurent LagresleKoji YodaBenjamin Fabre

Violins IINicolas MazzoleniPablo Gutierrez RuizSayaka OhiraPaula WaismanAlexandra Delcroix VulcanRebecca AeschbachMario KonakaMaria Papuzinska-Uss

Violes David Glidden*

Marco MasseraJoel OechslinCécile BrossardCatherine Puig VasseurMarie-Aude Guyon

VioloncelsFrédéric Baldassare*

Elisa JoglarVérène WestphalAude Vanackère

ContrabaixosChristian StaudeClotilde GuyonRoberto Fernandez De Larrinoa

FlautesAnnie Laflamme*

Diana Baroni OboèsEmmanuel Laporte*

Guillaume Cuiller

ClarinetsFrancesco SpendoliniFrançois Miquel

FagotsTomasz WesolowskiThomas Quinquenel

CornsTakenori NemotoCamille Lebrequier

TrompetesFruzsi HaraFrançois Petitlaurent

TrombonsYvelise GirardNicolas GrassartJonathan Leroi

TimbalesDavid Dewaste

OrgueFrancesco Corti

Harmònica de vidreThomas Bloch*

*Solista en l’Adagio i rondó en Do menor per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i violoncel, KV 617

FormacionsLes Musiciens du Louvre

Aquell any...

Pere andreu Jariod, divulgador musical

1791 Wolfgang Amadeus Mozart compon un seguit d’obres mestres en el que serà l’últim any de la seva vida. És el cas de les òperes La flauta màgica i La Clemenza di Tito. També és l’any en què escriu per al seu amic Anton Stadler el Concert per a clarinet i orquestra. I comença, per encàrrec, una missa de difunts, que malauradament deixarà incompleta. Té només 35 anys.

L’Assemblea Constituent aprova la primera Constitució de la història de França. L’objectiu prin-cipal és trencar amb el passat, amb l’Antic Règim. La nova monarquia constitucional resultant ga-ranteix la separació de poders, entre el poder executiu (rei i govern), el poder legislatiu (Assemblea Constituent) i el poder judicial (tribunals). El rei manté una quota de poder, però està limitat en les seves funcions pel poder legislatiu i el poder judicial.

S’inaugura la Porta de Brandenburg (Brandenburger Tor), obra de l’arquitecte Carl Gotthard Langhans i un dels símbols més importants de la ciutat de Berlín. Està situada al costat de la Pariser Platz. Edificada per encàrrec del rei Frederic Guillem II de Prússia, el monument vol sim-bolitzar el triomf de la pau sobre les guerres. D’estil neoclàssic, s’inspira en l’Acròpolis d’Atenes. Fa 26 metres d’altura, 65 d’amplada i 11 de profunditat.

L’editor W. S. Bourne funda a Londres «The Observer», considerat el primer diari dominical de la història. Es comença a publicar el 4 de desembre de 1791. Encara avui continua sortint cada diumenge. Després de passar per diversos propietaris, el Guardian Media Group adquirirà «The Observer» l’any 1993. De resultes d’això, està emparentat estretament amb «The Guardian», un altre diari anglès històric, que es distribueix de dilluns a dissabte.

Neix a la localitat de Charlestown (Boston, Estats Units), l’inventor i pintor Samuel Finley Breese Morse. Juntament amb el seu col·lega i soci Alfred Vail, Morse idea un telègraf elèctric que permet transmetre missatges per cable utilitzant un codi de lletres i números (el codi Morse), que es generen en funció de si el senyal actiu és curt (punts) o llarg (ratlles).

Música

Història

Art

Cultura

Ciència

Palau de la Música CatalanaNo te’l pots perdre!

VISITES GUIADES— en català, castellà, anglès,

francès i italià—

visites@palaumusica.catwww.palaumusica.cat

Palau de la Musica 4-608003 BarcelonaTelf. 902 475 485

20% de descompte*

per a abonats del Palau

* Presentant qualsevol entrada de l’abonament a les Taquilles del Palau

El Palau batega, viu-lo en directe!

Més informació:Tel. 902 442 882taquilles@palaumusica.cat

Troba’ns a:

01.04.16

Anne-Sophie Mutter

Les quatre estacions de Vivaldi

16.06.16

Christie & Les Arts Florissants

Missa en Si menor de Bach

Gaudeix d’un 20% de descompte en la compra d’entrades per a aquests dos concerts

a www.palaumusica.cat amb el codi promocional PostReq16

Com fer servir un codi promocional online: www.palaumusica.cat/promocions

Palau 100 Pianosala de ConcertsDiJOUs, 31.03.16 - 20.30 h

Preus: 15, 25 i 35 euros

Khatia Buniatishvili, piano

M. Ravel: Gaspard de la nuitF. Liszt: Reminiscence de ‘Don Giovanni’F. Liszt: LeggierezzaF. Liszt: Feux folletsF. Liszt: CampanellaF. Liszt: Grand galop chromatiqueLiszt-Horowitz: Rhapsodie núm. 2I. Stravinsky: Petruixka

Propers concerts al Palau

Palau de la Música CatalanaC/ Palau de la Música, 4-608003 Barcelona93 295 72 00

Palau 100 Constel·laciósala de ConcertsDiVeNDres, 01.04.16 - 20.30 h

Preus: 15, 30, 40, 65 i 100 euros

Anne-Sophie Mutter, violí i direccióI Virtuosi

J. S. Bach: Concert per a dos violins en Re menor, BWV 1043A. Previn: Nonet A. Vivaldi: Les quatre estacions

Palau 100 Pianosala de ConcertsDiJOUs, 07.04.16 - 20.30 h

Palau 100 Cambrasala de ConcertsDiLLUNs, 04.04.16 - 20.30 h

Preus: 20, 35 i 50 eurosPreu: 35 euros

Grigory Sokolov, piano

R. Schumann: Arabesca, op. 18R. Schumann: Fantasia en Do major, op. 17F. Chopin: Dos Nocturns, op. 32F. Chopin: Sonata núm. 2, en Si bemoll menor, op. 35

Mark Padmore, tenorPaul Lewis, piano

L. van Beethoven: Mailied pp. 52 núm. 4 L. van Beethoven: Neue Liebe, neues Leben, op. 75 núm. 2 L. van Beethoven: Abendlied unternm gestirnten Himmel, WoO 150 L. van Beethoven: An die ferne Geliebte, op. 98 F. Schubert: Schwanengesang, D. 957

Troba’ns a:www.palaumusica.cat