Biblioteca escolar II: La competència 

informacional des de la biblioteca escolar  

 Marc legislatiu, competències bàsiques i la 

competència informacional. 

Sandra Grau

Carmen Jurado

Magisteri d’Educació Infantil

Noves tecnologies aplicades a l’educació

Curs 2009-2010

Professora: Cinta Espuny

1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències

bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4

d'aquestes competències. Quines?

- Competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

- Competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital.

5. Competència d'aprendre a aprendre.

- Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències

bàsiques a la competència informacional.

Les principals característiques de la competència informacional són que implica

diferents alfabetitzacions i habilitats: està relacionada amb les habilitats tecnològiques,

però a més a més constitueix una àrea més amplia i diferenciada de capacitats centrades

en la gestió dels continguts de la informació, amb independència del suport en el que

s’ubiquin. És una competència genèrica i transversal a totes les àrees del currículum,

que es troba plenament relacionada amb el desenvolupament d’habilitats lingüístiques i

cognitives, de pensament crítico-reflexiu i d’autoregulació de processos. Aprendre a

investigar i informar-se no suposa únicament aprendre a localitzar informació i dades

rellevants, sinó que de manera fonamental, suposa, des d’un punt de vista genèric,

aprendre a pensar i a aprendre, i des d’un prisma més concret, permet desenvolupar

múltiples destreses relacionades amb l’accés i ús de la informació.

2

Les 4 competències que formen part de la competència informacional són:

- comunicativa lingüística

- tractament de la informació i competència digital

- aprendre a aprendre

- d'autonomia i iniciativa personal

La competència comunicativa lingüística que és a la base de tots els aprenentatges i, per

tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del

currículum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges com a instruments de

comunicació per fer possible l'accés i gestió de la informació, la construcció i

comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la

realitat, etc... Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de les altres

competències bàsiques: les metodològiques de la cerca i gestió de la informació. Per tot

això, aquesta competència és essencial en la construcció dels coneixements i pensament

social crític: en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar,

recuperar, resumir, sintetitzar, etc)

La competència en el tractament de la informació permet la capacitat de processar i

gestionar adequadament informació abundant i complexa per resoldre problemes reals i

prendre decisions. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació

fins a la seva transmissió: cerca, captació, selecció, registre i processament, amb l'ús de

tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès,

audiovisual, digital). Inclou la utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

3

La competència d'aprendre a aprendre és la competència metodològica que, segons

indica LOE, ha de guiar les accions i el desenvolupament de totes les altres

competències bàsiques. Implica disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge,

fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes i donar diversitat

de despostes. El que la lliga amb les anteriors, des del punt de vista de l’alfabetització

informacional, és que aquesta competència inclou, a més, habilitats per a obtenir

informació, tant individualment com en col·laboració i, molt especialment, per

transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els

coneixements previs i amb la pròpia experiència personal i sabent aplicar els nous

coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.

Per últim, la competència d'autonomia i iniciativa personal és la que ens permet ser

independents en el nostres aprenentatges, amb la qual qualsevol persona pot ser capaç

de cercar informació per la xarxa i tractar-la per si mateix. És una competència

4

fonamental dins l’aprenentatge perquè dona la suficient autonomia a la persona per

començar a aprendre per decisió pròpia.

Les competències bàsiques tenen múltiples aportacions a la competència informacional.

Més que fer aportacions d’unes a les altres, el que ha d’existir és una simbiosi entre tots

dos conceptes. L’un sense l’altre queda coix.

A més, també seria interessant formular la pregunta a la inversa. Què aporta la

competència informacional a les competències bàsiques?

La progressiva incorporació dels ordinadors a les diferents activitats productives, de

creació i temps lliure així com l'expansió de les xarxes de comunicació a tots els àmbits

de la vida ciutadana, constituïxen dos fenòmens que visualitzen els canvis que està

experimentant la nostra societat.

S’ha d’adaptar el currículum en tots els ensenyaments, revisant-lo en funció dels nostres

perfils de coneixement que demanda la societat de la informació, incorporant les TIC i

fent explícites les aportacions d'aquestes tecnologies, especialment en relació als

procediments informacionals.

Com a conclusió es pot afirmar que la confluència d'aquests elements ha dut a les

organitzacions a definir competències de caràcter transversal vinculades, d'una banda, a

les tecnologies de la informació i la comunicació, i, per un altre, als aspectes relacionats

amb l'accés i la utilització de la informació. La tendència que ha predominat en els

últims anys ha impulsat la consolidació de la formació dels educadors en la utilització

de les tecnologies de la informació, des del punt de vista del maneig de les eines

informàtiques per al desenvolupament de l'activitat diària a les aules. En moltes

ocasions s'ha considerat que amb aquestes habilitats es proporcionava la formació

suficient per a interactuar de forma efectiva amb la informació. No obstant això, s'ha

comprovat que les habilitats tecnològiques i l'ús de l'ordinador no són suficients per a

obtenir, entendre, utilitzar i saber compartir la informació de forma efectiva i, per tant,

per a generar i compartir coneixement.

És a dir, per a contribuir a la millora de les capacitats individuals i organitzatives es fa

necessari adquirir una nova competència que permeti moure's de forma efectiva en el

context informacional que caracteritza la nostra societat: la competència informacional.

5

Aquesta competència adquireix especial rellevància en les organitzacions en les quals

existeixen projectes de gestió del coneixement, ja que en elles, a més del coneixement,

també la informació i la seva gestió, des del punt de vista tant col·lectiu com individual,

ocupen un paper fonamental.

En el sector educatiu, la competència informacional ha estat estudiada des de la

pedagogia i com a conseqüència de l'escenari provocat per la societat del coneixement i

les tecnologies de la informació i la comunicació. La pedagogia informacional

consisteix en un nou enfocament pedagògic centrat a facilitar el procés d'ensenyament i

aprenentatge a partir d'una correcta utilització, assimilació i processament de la

informació. És a dir, es considera «l'ús de la informació en totes les seves dimensions:

accés, anàlisi, interpretació, avaluació, producció, etc.» (Picardo, 2002). En aquest nou

marc educatiu, tal com afirma dit autor, la informació és entesa com el punt de partida i

l'objectiu final del procés d'ensenyament i aprenentatge. Així, per exemple, en el context

espanyol podem destacar iniciatives com la proposta del model HEBORI (Habilitats i

Estratègies per a Buscar, Organitzar i Raonar la Informació), que desenvolupa els

elements per a la implementació de la pedagogia informacional en el context de

l'educació secundària (Benito, 1996).

L'adquisició d'habilitats informatives que condueixen a la competència informacional és

un clar suport per a la capacitació individual dels docents implicats en organitzacions

basades en la informació i el coneixement, és a dir, les escoles. L’adquisició d’aquesta

competència té com a conseqüència que els individus es senten segurs per a dur a la

pràctica cadascun dels processos individuals descrits i implicats en un projecte de gestió

del coneixement. Aquesta competència els obliga a tenir un coneixement ampli sobre el

projecte i l'organització, el que, alhora, els permet ser més conscients del benefici que

aquest els pot aportar.

6

Esquema on es mostren dos de les competències més importants per a l’alfabetització

informacional:

2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana

20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que

desenvolupa.

Un cop llegit aquest apartat ens hem adonat que els apartats 4, 8, 9, 10 i 11 són els que

no dominem a la perfecció, tenim mancances que hauríem de superar amb la formació

adequada.

Per l’altra, els termes tècnics de les noves tecnologies creiem que no els coneixem el

suficient, ja que hem après a utilitzar les eines TIC de manera autònoma i ha estat un

aprenentatge pràctic, per la qual cosa no coneixem les nomenclatures.

Tot i això, considerem que el nostre nivell en ús de les TIC és mitjà- alt.

7

El nostre anàlisi: I.D.1. Describir y demostrar el uso de 

hardware corriente. 

Molt bo 

I.D.2. Describir y demostrar tareas y 

utilizaciones básicas de procesadores 

de texto tales como digitación, 

edición, formateo e impresión de 

textos. 

Bo 

I.D.3. Describir y demostrar el 

objetivo y las características básicas 

del software de 

presentaciones multimedia y otros 

recursos informáticos. 

Bo 

I.D.4. Describir el objetivo y la 

función básica del software gráfico y 

utilizar un 

programa de este tipo para crear una 

imagen sencilla. 

Poc 

I.D.5. Describir Internet y la World 

Wide Web, explicar con detalle sus 

usos, 

describir cómo funciona un 

navegador y utilizar una dirección 

(URL) para acceder a un sitio Web 

Bo 

I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda 

para efectuar una exploración 

booleana con 

palabras clave. 

Bo 

I.D.7. Crear una cuenta de correo 

electrónico y utilizarla para 

mantener 

correspondencia electrónica 

Bo 

8

duradera. 

I.D.8. Describir la función y el 

objetivo de los software de tutoría 

(tutoriales) y de 

instrucción y práctica, así como la 

manera en que contribuyen, en los 

estudiantes, a la adquisición de 

conocimientos, en las diferentes 

asignaturas escolares. 

Bo  

I.D.9. Localizar paquetes de software 

educativo y recursos Web ya 

preparados, 

evaluarlos en función de su precisión 

y alineamiento con los estándares del 

plan de estudios (currículo), y 

adaptarlos a las necesidades de 

determinados estudiantes. 

Cap 

I.D.10. Utilizar software para 

mantener registros en red a fin de 

controlar 

asistencia, presentar notas de los 

estudiantes y mantener registros 

relativos a ellos. 

Cap 

I.D.11. Utilizar tecnologías comunes 

de comunicación y colaboración tales 

como 

mensajes de texto, 

videoconferencias, colaboración 

mediante Internet y 

comunicación con el entorno social. 

Bo (menys videoconferències)  

9

I.D.1. Describir y demostrar el uso de hardware corriente:

En aquest primer aspecte la nostra situació seria la d’entendre el funcionament, a nivell

d’usuari, dels diferents components que s’exposen en l’exemple. És a dir, podríem

explicar als infants d’una manera senzilla per a què serveixen (funcionament,

aplicacions...) però, ens seria difícil explicar la part tècnica.

I.D.2. Describir y demostrar tareas y utilizaciones básicas de procesadores de texto

tales como digitación, edición, formateo e impresión de textos.

A l’hora de conèixer i poder ensenyar els processadors de textos, pensem que tenim la

suficient habilitat i coneixement per poder portar a terme ja sigui explicacions teòriques

com aportacions pràctiques.

I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las características básicas del software de

presentaciones multimedia y otros recursos informáticos.

Pel que a les presentacions multimèdia les que més coneixem són les presentacions

power point, el projector/canó, les diapositives/transparències, etc. Pensem que tenim la

suficient capacitat per poder utilitzar aquests suports per enriquir o bé, per dinamitzar

qualsevol presentació.

I.D.4. Describir el objetivo y la función básica del software gráfico y utilizar un

programa de este tipo para crear una imagen sencilla.

Pensem que el software gràfic és aquell amb el que es pot interactuar gràficament

(mitjançant dibuixos, icones, etc). L’entorn Windows utilitza aquest tipus de software

(Word, paint, corel draw....). A diferència, d’altres no gràfics, els quals només utilitzen

mode de text (ms-dos, alguns programes de linux...).

I.D.5. Describir Internet y la World Wide Web, explicar con detalle sus usos,

escribir cómo funciona un navegador y utilizar una dirección (URL) para acceder

a un sitio Web.

Internet és una xarxa internacional de intercanvi d’informació (vídeo, imatge, so…).

Un navegador d’Internet és un software (programari) que permet la visualització dels

diferents formats de pàgines web (per exemple: html, flash, ….).

10

I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para efectuar una exploración booleana con

palabras clave.

Per mostrar la utilització d’un motor de búsqueda a partir de búsquedes booleanes,

escriurem al cercador (Google, per exemple) la paraula clau. El cercador mostrarà les

pàgines web que contenen documents amb aquesta paraula.

I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener

correspondencia electrónica duradera.

En el cas de l’escola, podem ensenyar a partir del correu de la EDU ( amb aplicacions

simples), per exemple, el qual dona una contrasenya de seguretat als infants. És

important que comprenguin la privacitat del correu i a fer-lo servir de manera adequada.

I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de

instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen, en los estudiantes,

a la adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares.

Els tutorials (software de tutories) permeten treballar i ampliar coneixements de molts i

diversos continguts (tutorial del Kid Pix o Proyecto Grimm, per exemple). Els infants

han de comprendre que no és tracta només en “jugar”, sinó en tenir eina per millorar els

seus coneixements en diferents àrees i nivells.

I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados,

evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de

estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes.

En aquest cas, podríem fer-ho a partir d’activitats JCLIC o simplement entrant en

alguna web de caràcter educatiu (EDU 365, Educalia, Xtec, La web de les tres bessones,

etc…).

I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar

sistencia, presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos.

Explicaríem que és treballar de manera col·laborativa entre diferents usuaris. Per

exemple, a partir d’un document Excel de registre, fer que tots els participants el pengin

en un servidor on tothom pugui accedir a aquest mateix document ( per modificar-lo,

etc.), ja sigui mitjançant una contrasenya compartida o

11

12

Exemple: Google docs. permet penjar a un servidor un doc. i treballar en red a partir

d’aquest

I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como

mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y

comunicación con el entorno social.

Les tecnologies de comunicació (xarxes socials com Facebook, Messenger Hotmail…)i

col·laboració (Moodle, UOC, BSCW…)tenen moltes avantatges: rapidesa en el traspàs

d’informació, interactivitat… però en el cas de les xarxes socials no sempre mantenen

un bon ús de la privacitat de l’usuari.

La nostra definició de cacera del tresor:

Es tracta d’una activitat didàctica que està a la xarxa. Hi ha una sèrie de preguntes que

s’han de respondre a partir de la consulta dels enllaços que es faciliten a la web de la

cacera. Per acabar, hi ha una gran pregunta per veure si s’ha entès tot el contingut

treballat.

Una Cacera del tresor (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge

Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és, explicat d’una manera senzilla, un

tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en

el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines

web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran

pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits

durant el procés.

Les caceres del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema

determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la

informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la

Internet en particular.

Aquest enllaç en mostra una per a educació infantil, molt interessant:

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/index1.htm