Marc específic de l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària

Comunitat Valenciana

Direcció General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística Servici d’Avaluació i Estudis València · 2015

3

0. Introducció

Al desembre de 2014, l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa

(INEE), va presentar el Marc general de l’avaluació de 3r curs d’Educació

Primària. En el primer capítol d’este marc, antecedent, se’n descriu el

plantejament per a l’elaboració, en què destaca la constitució d’una ponència

marc on, amb caràcter voluntari, han participat les comunitats autònomes

que ho han considerat, com ara la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de

desenrotllar-lo. La ponència s’ha traduït al llarg d’uns cinc mesos de treball

en este marc teòric d’avaluació, en què, a més de les comunitats autònomes,

han participat responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de les

subdireccions generals d’Ordenació Acadèmica, Inspecció i Cooperació

Internacional, així com el Centre Nacional d’Innovació i Investigació

Educativa (CNIIE) i membres del Consell Escolar de l’Estat. També va formar

part de la ponència un membre de l’Associació Internacional per a

l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA).

És indubtable que tindre un marc general d’avaluació consensuat

entre tantes administracions és d’un valor incalculable. Fixa les bases per a

l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària i ho fa amb l’objectivitat que

donen distints punts de vista i distintes tradicions i realitats sobre un mateix

fenomen, en este cas, educatiu. No obstant això, i assenyalat així en la Llei

8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE),

esta avaluació és responsabilitat de cada administració educativa i, per tant,

es presenten algunes característiques diferenciadores a la Comunitat

Valenciana respecte del marc general.

Este marc específic de l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària

servix per a reflectir i fer públiques estes diferències, les més importants, i

deixar la resta de qüestions com es proposen en el marc general, sense perjuí

de la publicació d’instruccions i les possibles sessions de formació i difusió a

la comunitat educativa i, en especial, al professorat que aplicarà i corregirà

les proves de l’avaluació.

4

Al llarg d’este document se seguirà l’estructura del marc general de

l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària, que es pot obtindre en

http://www.mecd.gob.es/inee/Evaluacion_tercero_Primaria.html o accedir

des de la pàgina web de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

(http://www.cece.gva.es/eva/es/evaluacion.htm). En els apartats en què no

hi haja especificacions s’hi haurà d’indicar expressament.

5

1. Aspectes generals

Sobre el marc legal

El marc legal és l’aplicable a tot l’Estat Espanyol i està especificat en el

marc general de l’avaluació.

A este marc legal general se li afig l’aplicació dels articles 8, punts 4 i

9 del Decret 108/2014, en aplicació del que disposa el Reial Decret 126/2014,

de 28 de febrer, pel qual s’establix el currículum bàsic d’Educació Primària en

l’article 12, punt 3.

3. Els centres docents faran una avaluació individualitzada a tot

l’alumnat en finalitzar el tercer curs d’Educació Primària, segons disposen les

administracions educatives, [...]

Així, en l’avaluació individualitzada de 3r d’Educació Primària es

tindran en compte els criteris d’avaluació d’este nivell relacionats amb les

competències a avaluar (competència matemàtica i competència en

comunicació lingüística). Estos criteris d’avaluació i la seua relació amb els

estàndards i les competències clau es localitzen per àrea en els annexos del

Decret 108/2014 i s’exposaran en els apartats 8 i 9 d’este document.

En l’exemple següent es tria el bloc 3 de 3r curs per a l’Àrea d’Educació Artística i Plàstica, “Dibuix geomètric”, on s’observa que es llisten uns continguts (columna esquerra) i uns criteris d’avaluació (columna central) a què corresponen unes competències clau (CC) (columna dreta).

Per a este cas, el criteri d’avaluació BL3.1. associat amb les competències consciència i expressió cultural (CEC) i competència matemàtica, i competències bàsiques en Ciència i Tecnologia CMCT), s’ha seleccionat per a formar part dels criteris relacionats amb la competència matemàtica.

6

2. L’objecte de l’avaluació

L’objecte de l’avaluació individualitzada de 3r curs d’Educació

Primària queda establit en la LOMCE i així es reflectix en el marc general.

Així, el RD 126/2014 cita, textualment, en l’article 12.3 que:

[...] es comprovarà el grau de domini de les destreses, capacitats i

habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de

problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en

comunicació lingüística i de la competència matemàtica.

Per tant, l’objecte d’avaluació són les competències en comunicació

lingüística i matemàtica, on es té en compte, i així es fa també a la Comunitat

Valenciana:

a) Les situacions i els contextos en què s’aplica la competència.

b) Els processos que ha de posar en marxa l’alumnat per a aplicar

el coneixement en contextos i situacions reals.

c) Els coneixements, les destreses i les actituds de qualsevol

tipus que l’alumnat ha aprés i assimilat de manera

significativa.

En els apartats 8 i 9, referits específicament a estos contextos,

processos i coneixements, es detallarà l’opció presa per la Comunitat

Valenciana, que diferix quant als descriptors adoptats reflectits en unes

matrius d’especificacions. Una matriu d’especificacions és una taula de doble

entrada, on es classifiquen estos descriptors d’acord amb els processos i

coneixements a què es referixen i que, en el nostre cas, com s’ha dit

anteriorment, naixen del Decret 108/2014.

Consideració de les destreses, capacitats i habilitats en les

competències

Competència en comunicació lingüística

En esta competència es consideren quatre destreses fonamentals, tal

com assenyala el marc general: comprensió oral i escrita i expressió oral i

escrita.

7

Respecte a l’expressió oral, atés que és aplicable a tot l’alumnat de 3r

d’Educació Primària, es donaran orientacions específiques de com fer esta

valoració, en consonància amb allò que s’ha proposat en el marc general i

amb allò que s’ha compartit amb altres comunitats autònomes.

Competència matemàtica

En la competència matemàtica s’assenyalen dos capacitats: càlcul i

resolució de problemes.

No obstant això, en esta competència, d’acord amb les avaluacions

internacionals i l’experiència nacional amb l’avaluació general de diagnòstic,

es consideren una sèrie de processos i continguts, que són els utilitzats

també en l’avaluació de 4t d’Educació Primària i 2n de l’ESO. Encara que s’hi

farà referència més avant (capítols 8 i 9), estos són:

- Processos: accés i identificació, comprensió, aplicació, anàlisi,

síntesi i creació, juí i valoració.

- Continguts: nombres, mesura, geometria, incertesa i dades.

En el marc general de l’avaluació, s’introduïx una tercera dimensió,

les capacitats anteriorment mencionades. En el cas del marc de la Comunitat

Valenciana, esta introducció explícita en les matrius d’especificacions

complica el seu disseny, a més d’advertir-se inconsistències de dos tipus:

1) Processos i/o continguts en què no hi ha descriptor de referència

(especialment en el cas de càlcul).

2) Descriptors que apareixen tant en càlcul com en resolució de

problemes.

Per a la resolució de problemes, la qüestió queda prou reflectida en els

descriptors del bloc I: processos, mètodes i actituds envers les matemàtiques,

que formen part de la competència matemàtica. Addicionalment, l’avaluació

en la competència matemàtica, al contrari que un altre tipus d’avaluacions de

continguts matemàtics (com pot ser TIMSS) fa que les proves es conformen a

partir de situacions problema a què van associats distints tipus d’ítems, la

resolució de les quals donarà resposta a eixa situació (vegeu el capítol 5 del

marc general de l’avaluació). Així, es considera que la resolució de

8

problemes és una capacitat implícita en tota la competència

matemàtica des del punt de vista de la seua avaluació.

Respecte del càlcul, atés que és una capacitat específica, inclús a un

nivell jeràrquic diferent de la resolució de problemes, està inclòs com a

destresa en alguns processos i continguts, la major part de numeració i

mesura, però també en geometria i incertesa i dades. D’altra banda,

proporcionar una puntuació exclusiva de càlcul en proves de 25 ítems

aproximadament implica que només una part dels ítems faran referència a

esta capacitat, i donaran lloc a puntuacions amb gran biaix d’informació, poc

fiables.

Totes estes decisions es reflectiran en les matrius d’especificacions de

les competències en els apartats 8 i 9 d’este marc específic, com s’ha

comentant anteriorment.

3. Població

No hi ha aportacions específiques. Vegeu el marc general de

l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària (p. 8).

4. Proves

No hi ha aportacions específiques als apartats següents del marc

general de l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària:

- Característiques generals (pp. 8-9).

- Elaboració de proves (pp. 9-12), llevat de la concreció realitzada per

a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Es descriuen en els apartats següents d’este capítol les aportacions de

la Comunitat Valenciana:

9

Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

A més de l’aplicació de l’article 20.1. de la LOE, modificat per la

LOMCE, i el 12.1 i el 14 del Reial Decret 126/2014, se suma el que disposa la

normativa autonòmica següent, que hi concreta un poc més:

Article 8.4 del Decret 108/2014

Les mesures perquè les condicions de realització de les avaluacions

s’adapten a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, incloses

les avaluacions individualitzades de tercer curs i final en l’etapa, comprendran

adaptacions quant a temps i mitjans de realització de les diferents proves i

exercicis, sempre que l’equip docent, assessorat pel personal docent

especialista en orientació educativa o qui en tinga atribuïdes les funcions, i

avaluades les necessitats de l’alumne o l’alumna, així ho determine. Les

mesures destinades a l’alumnat per al qual s’hagen previst adaptacions

curriculars individuals significatives també podran incloure, dins del procés

d’avaluació contínua exclusivament, la realització de proves específiques que

prenguen com a referent els elements del currículum fixats en les dites

adaptacions.

Així com el que siga d’aplicació de la Orde de 16 de juliol de 2001 per

la que es regula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives

especials escolaritzat en centres d’Educació Infantil (2n cicle) i Educació

Primària.

Per tant, les mesures a adoptar en l’avaluació individualitzada podran

incloure: adaptacions d’accés, organitzatives i curriculars.

Adaptacions d’accés i organitzatives de l’avaluació

Estes mesures afecten el format i la presentació de les proves, el

temps i espai de realització i distribució, l’entorn (il·luminació i acústica...),

les instruccions per a realitzar-la, la forma de resposta (mitjans tecnològics

adaptats i accessibles...), etc.

Quant al format i la presentació de les proves, la Conselleria

d’Educació, Cultura i Esport, treballa amb l’ONCE per a l’adaptació de les

10

proves al sistema Braille d’aquells alumnes amb deficiència visual que ho

requerisquen.

Respecte a les proves de comprensió oral, el centre que tinga recursos

personals o sistemes alternatius de comunicació per a alumnat amb

deficiència auditiva haurà d’utilitzar-los per a la situació de prova. Si així i

tot, es tinguera alguna altra necessitat per a la realització d’esta part de la

prova, el centre haurà de comunicar-ho a la direcció general competent.

Qüestions com l’adaptació d’espais, la distribució, l’entorn, les

instruccions o altres mitjans tecnològics d’ús habitual per a un altre tipus

d’alumnat els haurà de facilitar el centre educatiu.

Respecte al temps d’aplicació general, se’n podrà fer una adaptació,

ampliant el temps de realització a alumnat que així ho requerisca, sempre

que la seua adaptació d’accés estiga informada i actualitzada segons la

normativa vigent aplicable.

Adaptacions curriculars individuals significatives i alumnat amb

necessitats de compensació educativa.

Quan l’alumnat tinga autoritzada una adaptació curricular individual

significativa, serà avaluat per mitjà de criteris d’avaluació i estàndards

d’aprenentatge avaluables corresponents a dos o més nivells educatius

inferiors respecte del que està escolaritzat, i s’establirà esta adaptació i el

nivell corresponent en el seu informe individualitzat.

En concret, este alumnat serà avaluat pel seu professor tutor per

mitjà d’un qüestionari observacional que contindrà ítems referits als criteris

d’avaluació de 1r d’Educació Primària. Per a més informació sobre este

qüestionari, es remet al marc general de l’avaluació de 1r curs d’Educació

Primària de la Comunitat Valenciana

(http://www.cece.gva.es/eva/es/evaluacion.htm). El resultat d’esta avaluació

no es computarà en el resultat mitjà del grup de referència de l’alumne i del

centre.

Així mateix, estes condicions seran aplicables per a l’alumnat amb

necessitats de compensació educativa, sempre que estes necessitats estiguen

11

informades i actualitzades segons la normativa vigent. En concret, seran

aplicables a aquelles necessitats degudes als apartats següents de l’article 2

de l’Orde de 4 de juliol de 2001, lletres a, b, d, sempre que este tipus

d’alumnat no tinga adquirida la lectoescriptura, i g.

Longitud i temps d’aplicació de les proves

L’aplicació de les proves es farà en dos dies, amb la distribució i

duració següents:

Primera jornada Segona jornada

Competència comunicació lingüística:

- Comprensió oral I

- Comprensió escrita

(40 min)

Competència matemàtica (50 min)

Descans (30 min)

Competència comunicació lingüística:

- Comprensió oral II

- Expressió escrita

(40 min)

Aplicació i correcció de les proves

No hi ha aportacions específiques als apartats següents del marc

general de l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària (p. 13).

Es vol remarcar que l’aplicació i la correcció de la prova anirà a càrrec

del mestre o la mestra que impartisca docència en Educació Primària i que

no faça classe directa a l’alumnat avaluat, tal com assenyala el marc general

(p. 13).

12

5. Anàlisi de resultats

Obtenció de puntuacions

Les proves d’avaluació permeten obtindre una puntuació directa a

partir de les puntuacions assignades a cada ítem.

A la Comunitat Valenciana, esta puntuació serà tractada des del punt

de vista de la teoria clàssica dels tests (TCT), com es tracta en les avaluacions

de 4t d’Educació Primària i 2n de l’ESO. Així mateix, s’aplicarà la teoria de

resposta a l’ítem (TRI) i es tipificarà a una escala amb mitjana 500 i desviació

típica 100 punts, per a poder proporcionar una primera informació individual

al mes de juny, i adoptar així les mesures ordinàries o extraordinàries que,

junt amb l’avaluació ordinària, hagen de determinar-se per a cada alumne.

Així, l’article 20.3 de la LOMCE assenyala:

[...] En el cas que resulte desfavorable esta avaluació, l’equip docent

haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades.

Quant a la informació proporcionada i la desagregació de les dades,

no hi ha aportacions específiques al marc general de l’avaluació de 3r curs

d’Educació Primària. (p. 15)

6. Informes i difusió dels resultats

No hi ha aportacions específiques. Vegeu el marc general de

l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària. (pp. 15-16)

7. L’avaluació del rendiment educatiu com a element

per a la millora escolar

No hi ha aportacions específiques. Vegeu el marc general de

l’avaluació de 3r curs d’Educació Primària. (pp. 16-21)

13

8. Competència en comunicació lingüística

En este apartat s’aplicarà a l’avaluació individualitzada de 3r curs

d’Educació Primària els quadros de relacions dissenyats a partir del Decret

108/2014, i que modifiquen el disposat en les pàgines 29 a 33 del marc

general. La resta de qüestions queden sense modificació (pp. 22-29), llevat de

les indicacions que es donen a la p. 19 d’este document per a l’avaluació de

l’expressió oral.

Matriu d’especificacions de la comprensió oral i escrita

Localitzar i obtindre informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Identifica el tema i el destinatari en textos orals pròxims a la seua experiència (explicacions, normes, instruccions) i textos literaris breus.

Identifica el tema i el destinatari en els textos escrits impresos, digitals i multimodals del nivell educatiu (llegendes, romanços, anotacions, anuncis, pel·lícules, cartes, notícies senzilles, etc.)

Reconeix les idees principals del contingut de textos orals habituals en les situacions de comunicació en què participa.

Reconeix, en textos orals del nivell educatiu, les idees secundàries del contingut de la comunicació.

Destaca idees secundàries i localitza informació específica que dóna resposta a les preguntes plantejades i en resumix oralment i per escrit el contingut.

Identifica les diferències entre textos narratius, lírics i teatrals d’ús habitual en l’aula.

Identifica i anomena els elements bàsics (narrador, personatges, espai i temps) de contes i altres relats sempre que apareguen de manera explícita.

Identifica i anomena els elements bàsics (rima i ritme) de poemes i cançons d’ús habitual en l’aula.

Identifica, els elements bàsics (diàlegs i acotacions) de textos teatrals d’ús habitual en l’aula.

Analitza enunciats de problemes relacionats amb objectes, fets i situacions de l’entorn pròxim utilitzant estratègies com l’expressió de l’enunciat amb paraules pròpies i la diferenciació entre dades principals i dades secundàries.

Destaca la relació d’un fet amb altres per mitjà de l’ús d’esquemes, gràfiques, mapes, on es representen

Interpreta textos orals del nivell educatiu procedents dels mitjans de comunicació o altres contextos pròxims a l’alumne i expressa la seua opinió sobre el contingut dels textos.

estos fets.

Comprova les conjectures que ha anticipat sobre el tema i detalls del contingut de textos escrits a través del títol, subtítols i elements icònics.

Utilitza la informació rellevant sobre un fet organitzada en textos senzills, taules o gràfiques per a identificar la seua relació amb altres fets o la seua rellevància per a la salut individual, social i mediambiental.

Identifica la comparació, els jocs de paraules i la hipèrbole, sinònims i antònims, etc., quan apareixen en textos d’ús habitual en l’aula.

Matriu d’especificacions de l’expressió oral i escrita

Planificació Coherència Cohesió Adequació Revisió i presentació

(escrita)

Fluïdesa i correcció

(oral)

Produïx de forma guiada textos orals dels gèneres més habituals del nivell educatiu (descripcions, narracions inventades, exposicions de coneixements, instruccions per a realitzar activitats ).

Participa per mitjà de l’observació de models en el procés col·lectiu de planificació i escriptura de textos (descripcions, narracions inventades, exposicions de coneixements i instruccions per a realitzar activitats).

Reconeix i utilitza el vocabulari de l’àrea del nivell educatiu, quan treballa amb els seus companys en activitats cooperatives.

En la producció de textos orals, organitza la informació mantenint el tema i evitant detalls irrellevants.

Quan redacta textos organitza la informació mantenint el tema i evitant detalls irrellevants.

Participa en les situacions de comunicació oral del nivell educatiu (conversacions, diàlegs i assemblees), sobre temes pròxims a la seua experiència, mantenint el tema i ordenant el discurs amb frases curtes i ben construïdes.

Expressa els seus punts de vista utilitzant frases curtes i ben construïdes.

Expressa els seus punts de vista amb un llenguatge respectuós utilitzant frases curtes i ben construïdes.

Amplia el seu vocabulari formant noves paraules utilitzant mecanismes de derivació (prefixos i sufixos, homonímia, polisèmia) per a millorar les seues produccions orals i escrites.

En la producció de textos, orals o escrits, identifica el subjecte i el predicat d’oracions simples i la

Explica el procés seguit quan realitza les tasques d’aprenentatge utilitzant adequadament el vocabulari de l’àrea del nivell educatiu.

En la producció de textos orals del nivell educatiu utilitza el vocabulari adequat i un llenguatge respectuós.

Quan redacta textos, utilitza el vocabulari adequat i un llenguatge respectuós.

Comprén i utilitza el vocabulari de l’àrea del nivell educatiu, quan treballa amb els seus companys en activitats cooperatives.

Quan redacta textos utilitza adequadament alguns recursos lingüístics (la comparació, la

Participa en el procés guiat de revisió individual de textos aplicant els coneixements sobre els elements del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu detectant errors.* Vegeu quadro elements gramaticals BL3.

Quan produïx i revisa textos orals o escrits detecta errors de concordança entre subjecte i predicat en oracions simples.

Realitza el procés de revisió de textos escrits i detecta errors de forma reflexiva per a millorar el producte final.

Presenta els textos revisats cuidant els seus aspectes formals (cal·ligrafia, format de presentació, etc.) adequant-los

Comunica el procés seguit en la resolució d’un problema, descrivint ordenadament cada pas.

Descriu el moviment d’un punt a un altre, amb desplaçaments horitzontals i verticals en una situació d’aula o joc sobre una quadrícula, laberint, camins, etc.

concordança entre ambdós.

Expressa de forma raonada a través de la reflexió i el diàleg col·lectius les seues idees i opinions amb frases curtes i ben construïdes.

hipèrbole i el joc de paraules).

Participa a través de la reflexió individual en el procés d’interpretació i elaboració de textos, aplicant, amb ajuda de guies per a l’observació, els coneixements sobre els elements del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu.

Escriu amb sentit estètic i creativitat, narracions breus utilitzant adequadament les estratègies de producció escrita i els recursos retòrics adequats al nivell.

Escriu amb sentit estètic i creativitat, poemes utilitzant adequadament les estratègies de producció escrita i els recursos retòrics i mètrics adequats al nivell.

Utilitza el diàleg igualitari per a resoldre conflictes habituals, expressa les seues emocions i sentiments de forma adequada i manté la calma davant dels obstacles i malentesos.

Participa en situacions de comunicació oral del nivell educatiu, escoltant amb atenció mantenint un contacte ocular intermitent i demostrant interés

als gèneres textuals propis del nivell educatiu (descripcions, narracions inventades,

Exposicions de coneixements i instruccions per a realitzar activitats)

Presenta els textos revisats respectant les normes de correcció gramatical i ortogràfica del nivell educatiu (...) * Vegeu quadro elements gramaticals.

En la producció de textos orals utilitza l’entonació adequada.

Reproduïx de forma guiada textos orals triats atenent els seus gustos i preferències amb una entonació adequada.

Llig correctament i de forma guiada textos pròxims a la seua experiència adequant-se al format i a l’estructura textual (textos literaris breus, explicacions, normes i instruccions.

amb gestos i paraules adequats.

Participa en les situacions de comunicació oral del nivell educatiu (conversacions, diàlegs i assemblees) respectant les normes i fórmules de cortesia.

Participa en les situacions de comunicació oral del nivell educatiu (conversacions, diàlegs i assemblees) respectant les normes de cortesia i utilitzant un llenguatge respectuós.

19

Els pesos de les matrius d’especificacions queden com es proposa en

el marc general. No així, la distribució dels pesos de les destreses. Per al cas

de la Comunitat Valenciana, atés que els criteris d’avaluació continguts en el

Decret 108/2014 emfatitzen més la comprensió oral, la distribució queda com

seguix:

- Comprensió oral: 40%

- Comprensió escrita: 25%

- Expressió escrita: 25%

- Expressió oral: 10%

Es proporcionaran instruccions de correcció per a l’expressió oral i

l’expressió escrita. Quant a l’expressió oral, el procediment de valoració és

observacional, per mitjà d’un qüestionari dissenyat a este efecte que

contestarà el tutor del grup-classe.

9. Competència matemàtica

És específic en este apartat, els quadros de relacions, dissenyats a

partir del Decret 108/2014.i que modifiquen el disposat al marc general (pp.

68-72). La resta queda com s’exposa al marc general (pp. 63-68).

Matriu d’especificacions de la competència matemàtica

Blocs de continguts / Processos

Accés i identificació

Comprensió Aplicació Anàlisi i valoració Síntesi i creació Juí i regulació

Nombres i operacions

Escriu el valor de nombres naturals fins a quatre xifres, en situacions de caràcter numèric d’aula i personals, com ara fullets informatius publicitaris, resultats de competicions, amb la intenció de comparar i interpretar la informació dels dits números utilitzant monedes, furgadents… i qualsevol material didàctic adequat a la seua maduresa.

Suma i resta nombres naturals de quatre xifres, multiplica per una xifra i dividix per una xifra en el divisor com a repartiment en parts iguals amb qualsevol estratègia de càlcul (monedes, bitllets i objectes, memorització de les taules, descomposició de nombres, calculadora per a investigar xicotetes situacions numèriques,..).

Organitza la informació numèrica i les operacions en situacions de compravenda (rebaixes, impostos, pressupostos-reformes,..), de logística (distribució de recursos, planificació de viatges...) i altres.

Planifica estratègies per a decidir el que es gastarà tenint en compte els diners disponibles i calcular quant necessita estalviar per a un gasto futur, reconeixent la importància de gestionar bé els diners que maneja (per exemple, la paga) o el pressupost familiar)

Explica per escrit (algoritmes escrits) el procés seguit per a sumar i restar nombres naturals de quatre xifres, multiplicar per una xifra i dividir per una xifra en el divisor com a repartiment en parts iguals amb qualsevol estratègia de càlcul (monedes, bitllets i objectes, memorització de les taules, descomposició de números, calculadora per a investigar xicotetes situacions numèriques,..), utilitzant si fóra necessari una calculadora.

-

La mesura Identifica els instruments de

mesura adequats (cronòmetre, regle, metre, cinta mètrica, rellotge analògic, rellotge digital,

Calcula la distància entre dos llocs utilitzant algunes característiques dels mapes i plans com ara l’escala gràfica, la llegenda amb els signes

Compara objectes del seu entorn immediat (aula i casa) utilitzant les unitats de mesura més usuals (el metre, el

balança, bàscula, proveta, matràs), per a fer mesuraments de distintes magnituds (longitud, pes/massa, capacitat i temps) en el seu entorn més pròxim (aula i pati).

Identifica i anomena angles (rectes, aguts, obtusos) per a classificar-los en distints contextos (simulats, personals, familiars, socials, escolars).

convencionals i sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics).

Expressa el resultat dels mesuraments en les unitats adequades (longitud, pes, capacitat i temps) en situacions reals.

centímetre, el litre i el quilogram).

Geometria Reconeix en els objectes i espais reals figures planes regulars.

Registra i classifica la informació obtinguda de fonts diverses per mitjà de textos, imatges, línies de temps o esquemes.

Localitza els oceans, els principals rius, les unitats de relleu, països i ciutats utilitzant algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plans com l’equador, els meridians i paral·lels, l’escala gràfica, la llegenda amb els signes convencionals, sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics) o l’índex.

Realitza representacions gràfiques de triangles i quadrilàters a partir del valor

S’orienta en un mapa o pla utilitzant la llegenda amb els signes convencionals i sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics).

Descriu el moviment d’un punt a un altre, amb desplaçaments horitzontals i verticals en una situació d’aula o joc sobre una quadrícula, laberint, camins, etc.

del costat.

Reproduïx els polígons del seu entorn més pròxim segons el nombre de costats i els seus eixos de simetria, utilitzant el vocabulari adequat a la seua maduresa.

Classifica els polígons del seu entorn més pròxim segons el nombre de costats i els seus eixos de simetria, utilitzant el vocabulari adequat a la seua maduresa.

Calcula el perímetre de polígons regulars i irregulars (per exemple: quadrilàter, pentàgon, hexàgon, heptàgon i octògon) trobats en un dibuix, en l’aula o en el pati, expressant el resultat en cm o m.

Classifica cossos geomètrics amb algun criteri (cares corbes o planes, vèrtexs, etc.), utilitzant el vocabulari adequat a la seua maduresa, per a identificar-los en el seu entorn pròxim.

Incertesa i dades

Descriu el temps atmosfèric local i ho compara amb el d’altres llocs, a partir dels registres d’alguns dels seus components i de mapes senzills del temps.

Compara el temps atmosfèric local amb el temps que fa en altres llocs a partir dels registres d’alguns dels seus components i de mapes dels temps senzills i establix algunes regularitats i similituds entre ambdós llocs d’acord al

Identifica la relació d’un fet amb altres fets utilitzant la informació rellevant (salut individual, social i mediambiental) sobre este, organitzada en textos senzills, taules o gràfiques.

grau de proximitat.

Arreplega i registra en una taula o en un diagrama de barres la informació arreplegada en una enquesta de no més de tres preguntes relacionades amb hàbits personals (per exemple de salut: quantes vegades et llaves les dents al dia?, quantes vegades a la setmana practiques esport?,..), realitzada individualment o en equip, per a llegir i interpretar la informació obtinguda i contrastar-la amb l’obtinguda pels companys.

Prediu el resultat d’experiències simples de probabilitat a partir de l’observació (per exemple: traure un set en llançar un dau, traure un u en llançar un dau, obtindre un sis en sumar els resultats de dos daus,.), i comprova posteriorment les prediccions amb l’ajuda de materials concrets (daus, cartes de nombres, trompitxols,..), i utilitza les expressions molt probable, probable, poc probable, possible i impossible, per a comparar entre diferents successos d’experiències de l’atzar.

Comú

(es repetix en tots els

blocs)

Diferència entre dades principals i dades secundàries en enunciats de problemes relacionats amb objectes, fets i situacions de l’entorn pròxim.

Analitza enunciats de problemes relacionats amb objectes, fets i situacions de l’entorn pròxim utilitzant estratègies com ara l’expressió de l’enunciat amb paraules pròpies i la diferenciació entre dades principals i dades secundàries.

Resol problemes i xicotetes investigacions científiques utilitzant estratègies com la resolució de problemes semblants de menor dificultat.

Descriu ordenadament cada pas del procés seguit en la resolució d’un problema.

25

Respecte als pesos de continguts i dimensions s’adopten els establits

en el marc general.

Annex: qüestionaris de context

Per als qüestionaris de context, sempre en consonància amb el marc

general d’avaluació, s’utilitzaran els establits per a les avaluacions de

diagnòstic de 4t d’Educació Primària.