1

Les notícies que ens arriben de tot el món ens indiquen cla- rament que el Regne de Déu —regne de pau, amor i justícia— és encara molt lluny. Les guerres —a l’Iraq,

a Israel i a tants altres llocs— la fam i la malaltia al tercer món, itambé el terrorisme solen ser plat de cada dia als mitjans decomunicació. I això sense comptar amb el quart món —elsimmigrants i els pobres de casa nostra—. Els cristians estemconvocats a construir el Regne sense defallir encara que sapiguemque del tot no l’arribarem a assolir fins a la fi dels temps. Però nopodem negar que sovint, davant de tant greus problemes, podemcaure en la temptació de la desesperança.

D’altra banda, al nostre país, des del maig passat fins al properjuny, els ciutadans i les ciutadanes haurem estat convocats quatrevegades a les urnes. Hem d’estar satisfets que les eleccions siguinun costum normal i periòdic. Les eleccions són, sens dubte, lagran festa de la democràcia i una celebració explícita de la llibertat.Els cristians som invitats a participar-hi en el marc de la nostra fed’una manera conscient. També és cert, però, que els períodeselectorals tenen una cara negra: la crispació social. Massa sovint

els polítics, per obtenir el vot, recorren a la desqualificació personal, a lainsinuació morbosa o fins i tot a l’insult. I el que és pitjor: davant d’algunesposicions oposades —i això en l’àmbit del territori espanyol és una feridaque s’engreixa— els homes en el poder es neguen a asseure’s a parlar-ne.Creiem que això no és bo.

Des del número 7 de la revista "Poblet", que apareix pels volts del Nadali de l’Epifania del Senyor, voldríem aportar el nostre gra de sorra per la pausocial i contra la crispació, per la lectura silenciosa i reflexiva en una societatde soroll i presses, per posar a la disposició dels homes i dones de bonavoluntat una proposta de diàleg, serenor i d’esperança, contra la prepotència,la crispació i el derrotisme. L’espiritualitat monàstica en general, i Poblet enparticular, ens hi inviten. Un cop més, en aquests dies, celebrem que Déu ésentre nosaltres fet nen de bolquers i que s’ha manifestat, en la popular diada

dels Reis, a tot el món sense exclusions. I sant Pau en rebla el missatge deforma aclaparadora: estimar és l’única llei.

En aquest número, com podreu observar, hem introduïtalgunes modificacions en l’organització del contingut amb la

intenció de facilitar-ne la lectura i hem incrementat la dimensióespiritual. També estrenem nou director. Els qui fem la revistavolem agrair al professor Norbert Bilbeny la tasca feta fins arai desitgem al nou director, el professor Cristòfol-A. Trepat,tota mena d’encerts.

I aprofitem, finalment, l’avinentesa, per desitjar a tots elsnostres lectors i lectores un bon any. Que el Senyor ens hifaci veure la claror de la seva mirada!

1

2

LESPROVOCACIONSDE DÉU...

LASPROVOCACIONESDE DIOS...

Senyor, sobirà nostreJo dic: "Què és l’home, perquè te’n recordis?Què és un mortal, perquè el tinguis present?"(Salm 8)

Señor, dueño nuestro¿qué es el hombre, para que te acuerdes de él,el ser humano, para darle poder?(Salmo 8)

EL P

ÒR

TIC

DE L

'AB

AT

Escribe un teólogo cisterciense con-temporáneo y amigo íntimo de San Ber-nardo: Tus maravillas (tua amabilia) sa-len al encuentro de quien te desea: te mani-fiestan, te revelan, te ofrecen desde el cielo yla tierra, a través de toda criatura, oh Se-ñor, amable y digno de adoración en todaslas cosas. Esta criaturas, cuanto más te ma-nifiestan y te anuncian, y te proclaman comodigno de todo amor, tanto más ardientementete hacen deseable...1

Dios nos provoca. Dios amor, nos pro-voca. Dios provoca al hombre por mediode sus criaturas. Han sido sensibles a estapresencia poetas como Maragall en suCanto Espiritual:

Si el mundo es tan hermoso, Señor, si semira con tu paz en nuestra mirada,qué más nos puedes dar en otra vida...

Lo han sido también místicos como SanJuan de la Cruz quien ha percibido estaprovocación del Inefable y la ha expresa-do en su Cántico Espiritual (estrofa 5):

Mil gracias derramandopasó por estos sotos con presura,e yéndolos mirando,con sola su figuravestidos los dejó de hermosura.O San Francisco de Asís, que nos la

muestra en su Cántico de las Criaturas.

Pero como si a Dios le supiera a pocoesta provocación, viene Él mismo en per-

Escriu un teòleg cistercenc con-temporani i amic íntim de sant Bernat: Lesteves meravelles (tua amabilia) surten al’encontre de qui et desitja: et manifesten, etrevelen, t’ofereixen des del cel i la terra,mitjançant tota criatura, oh Senyor, ama-ble i digne d’adoració en totes les coses.Aquestes criatures, com més et manifesten it’anuncien, i et proclamen com a digne detot amor, tant més ardentment et fandesitjable...1

Déu ens provoca. Déu amor, ens pro-voca. Déu provoca l’home per mitjà deles seves criatures. Han estat sensibles aaquesta presència poetes com JoanMaragall al seu Cant Espiritual:

Si el món ja és tan formós, Senyor, si esmira / amb la pau vostra a dintre del’ull nostre, / què més ens podeu dar enuna altra vida?/També un místic com sant Joan de la

Creu ha percebut aquesta provocació del’Inefable. Així ens ho ha expressat en elseu Càntic Espiritual (estrofa 5):

Mil gracias derramandopasó por estos sotos con presura,e yéndolos mirando,con sola su figuravestidos los dejó de hermosura.

Sant Francesc d’Assís també ens lamostra en el seu Càntic de les Criatures.

Però com si Déu no en tingués prou

3

sona a provocar al hombre. ¿Qué tiene elhombre que hace que Dios mismo vengaen persona a provocarlo? Ha escrito unfilósofo: si Dios se ha encarnado, entonces esque no hay nada más grande en la creación que elhombre. O el poema famoso: ¿qué tengo, ohDios que mi amistad procuras...?

Y aún lo subraya con más énfasis la Es-critura: sí, pregunta a la antigüedad, a los tiem-pos pasados, remontándote al día en que Dios creóal hombre sobre la tierra y abarcado el cielo deextremo a extremo, si ha sucedido algo tan grande

o se ha oído algo semejante. ¿Ha oído algúnpueblo a Dios hablando desde el fuego como

tú lo has oído? En la tierra te hizo versu fuego terrible y escuchaste sus pala-

bras... (Cfr. Deut 4, 32ss)

Las palabras de este Dios aquí en latierra, son de fuego, provocadoras.Y si no, recorramos el Evangelio:

Amad a vuestros enemigos y rezad por losque os persiguen, así seréis hijos del Padreque hace salir el sol sobre buenos y malos...(Mt 5,43)

Pero si llegamos justito a amar a losamigos...!

Dejaos de amontonar riquezas en la tierra,donde la polilla y la carcoma las echan aperder, donde los ladrones abren boquetes yroban... (Mt 6,19)

¡Pero si algún economista nos ha di-cho que la ayuda económica no so-lucionará el subdesarrollo...!

Los fariseos preguntan por qué Jesús comecon pecadores y descreídos, de modo que Je-sús les responde: "Quiero corazón, miseri-cordia, no sacrificios; he venido a invitar a

los pecadores..." (Mt 9,9s)

Pero al cielo, ¿no van los desiempre...?

Estaban al acecho de Jesús por versi curaba en sábado y acusarlo. Y Je-

sús les preguntó: "¿Qué está per-mitido en sábado: hacer el

amb aquesta provocació ve Ell mateix enpersona a provocar l’home. ¿Què tél’home que fa que Déu mateix vingui enpersona a provocar-lo? Ha escrit unfilòsof: Si Déu s’ha encarnat, aleshores és que nohi ha res de més gran en la creació que l’home. Oaquell poema famós: ¿què tinc, oh Déu, quela meva amistat procures...?

I encara ho subratlla amb més èmfasil’Escriptura:

Investiga el passat, les èpoques que t’hanprecedit, d’ençà que Déu va crear la humanitatsobre la terra. Demana d’un cap a l’altre delmón, a veure si mai ha succeït un fet tangran, si s’ha sentit mai res de semblant. ¿Hiha cap poble que hagi sentit la veu de Déuque li parlava des del mig del foc, com tul’has sentida...? Per instruir-te, t’ha fet sentirdes del cel la seva veu, aquí a la terra t’ha fetcontemplar el seu foc immens i tu l’has escoltat...(cf. Dt 4,32ss)

Les paraules d’aquest Déu, aquí a laterra, són paraules de foc, provo-cadores. Si fem un recorregut perl’Evangeli hi trobem:

Ja sabeu que es va dir: estima els altres,però no estimis els enemics. Doncs jo us dic:estimeu els vostres enemics. Així sereu fills delPare que fa sortir el sol sobre bons i dolents...(Mt 5, 43)

Però si arribem tot just a estimarels amics...!

"No amuntegueu tresors aquí a la terra,on les arnes i els corcs els fan malbé, i els lladresentren i els roben..." (Mt 6, 19)

Però si un economista ens ha ditque l’ajuda econòmica mai nosolucionarà el desenvolupament...!

Quan els fariseus ho veieren, diguerenals seus deixebles: "Per què el vostre mestremenja amb els cobradors d’impostos i ambels pecadors? Jesús ho va sentir i va dir:"El que jo vull és amor, i no sacrificis.No he vingut a cridar els justos, sinóels pecadors". (Mt 9,9s)

3

4

bien o hacer el mal, salvar una vida o matar?"Y lecuró el brazo. (Cfr Mc 3,1s)

¿Pero no era lo mismo curar en otrodía que no fuera sábado...?

Jesús les dijo: "Quien quiera ser el primero quesea el último de todos y el servidor de todos..." (Mc9,35)

Pero si siempre fue así: los de arribason los de arriba y los de abajo están bienabajo...¿No se estará complicando la vida?

Y no se le ocurre culminar esta provo-cación sino muriendo en la cruz, locuray necedad, y además diciendo: Padre, per-dónales porque no saben lo que hacen.

Pero, ¿cómo no iban a saber lo que ha-cían...? Estaban ejecutando a un inocen-te, como atestigua el mismo Pilato. ¿Ycómo puedo yo perdonar hoy a quienesme han hecho una faena...?

Dios es un provocador. Porque Dioses amor. Y el amor es provocador. Incita,estimula, invita a dar una respuesta. Elamor se contenta con amar. «amo porqueamo, amo por amar», dice San Bernardo. Ycontinua: su mérito y su premio se identificancon él mismo. El amor no requiere otro motivo fue-ra de él mismo, ni tampoco ningún provecho, sufruto consiste en amar...2 El amor siempreprovoca.

Pero, ¿quién tiene el coraje de dar lacara, hoy, a este amor provocador? ¿Quiénse pone hoy, "desarmado", ante la Pala-bra de Dios, siempre provocadora?

Escribe Kierkegard: ¡A solas con la Pala-bra de Dios! Voy a hacerte una confesión: sabes,yo no me atrevo a estar absolutamente solo con laPalabra, en una soledad en que ninguna ilusión seinterponga. Y permíteseme agregar: aún no encontréal hombre que tenga el coraje y la sinceridad depermanecer a solas con la Palabra de Dios3.

Yo me digo: alguno habrá. Aunque pa-rece de meridiana claridad que son mu-chos los que no tienen ese coraje de ha-

Però al cel ¿no hi aniran els de sempre?

Ells l’espiaven per veure si el curava en dissabtei així poder-lo acusar. Jesús els preguntà: "Què éspermès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar unavida o deixar-la perdre?" (cf. Mc 3,1s)...I li vacurar la mà.

Però no li era igual curar en un altredia que no fos dissabte...?

Jesús els va dir: "Si algú vol ser el primer, quees faci el darrer de tots i el servidor de tots..." (Mc9,35)

Però si sempre ha estat així: els de daltsón els de dalt, i els de baix, ja hi estan béa baix... no s’està complicant la vida?

I a més per acabar la darrera provo-cació pateix i mor a la creu, absurd iescàndol, i a més dient abans de morir:"Pare, perdona’ls que no saben el que fan".

Però, com és que no ho sabien...?Estaven executant un innocent com vatestimoniar el mateix Pilat. ¿Com pucperdonar jo aquell que em fa una malapassada...?

Déu és un provocador. Perquè Déu ésamor. I l’amor és provocador. Incita, esti-mula, convida a donar una resposta.L’amor en té prou d'estimar. Estimo perquèestimo, estimo per estimar, diu sant Bernat. Icontinua: El seu mèrit i el seu premi s’identifiquenamb ell mateix. L’amor no requereix altre motiufora d’ell mateix, ni tampoc cap profit, el seu fruitconsisteix a estimar...2 L’amor sempre provo-ca.

Però ¿qui té el coratge de donar la cara,avui, a aquest amor provocador? ¿Qui esposa avui, "desarmat", davant la Paraulade Déu, sempre provocadora?

Escriu Kierkegard: ¡Tot sol amb la Paraulade Déu! Et faré una confessió: saps, jo nom’atreveixo a estar absolutament sol amb laParaula, en una solitud en la qual cap il·lusiós’interposi. I permeteu-me afegir: encara no hetrobat l’home que tingui el coratge i la sinceritat derestar tot sol amb la Paraula de Déu3.

Jo em dic: algun n’hi deu haver. Enca-

5

NOTAS

1. Guillermo de Saint Thierry, La Contemnplazione di Dio, Cap.

I, Città Nuova, Roma 98, p. 20.

2. San Bernardo, Sobre el Cantar de los Cantares, Serm 83,4-6,

o.c.t.V, B.A.C, 491,Madrid 87, p. 1031.

3. "Como se debe leer la Sagrada Escritura según Kierke-

gard", Rev. Cuader. Monást. 73-74, (1985) p.219.

4. Ortega y Gasset, Estudios sobre el amor, Alianza Edit., Madrid 91, p.107.

NOTES

1. Guillem de Saint Thierry, La Contemnplazione di Dio, Cap.

I, Città Nuova, Roma 98, p. 20.

2. San Bernat, Sobre el Cantar de los Cantares, Serm 83,4-6,

o.c.t.V, B.A.C, 491,Madrid 87, p. 1031.

3. "Com s'ha de llegir la Sagrada Escriptura segons

Kierkegard", Rev. Cuader. Monást. 73-74, (1985) p.219.

4. Ortega y Gasset, Estudis sobre l'amor, Alianza Edit., Madrid 91, p.107.

cer frente a la provocación de Dios, en lavida de los mismos creyentes.

Pero me asalta una duda y me vieneuna pregunta: ¿no podría ser que la largalista de los que se consideran agnósticoso ateos incluyera a aquellos que, siquierainconscientemente, pretenden respondera la provocación de Dios?

Dios, amor, nos provoca hoy, sobretodo a través del hombre, a través de nues-tra humanidad doliente.

Y me seducen las palabras del filóso-fo: un hombre para quien todo en la vida es aven-tura es un gran hombre; para él cada rostro, cadapalabra, cada rumor, es una ventana que se abrea lo maravilloso; y la gran ocupación de los másnobles de los humanos ha sido siempre dar con esaventana, para arrojarse a través de ella y escaparasí de la mortal atonía de la vida4.

Cada rostro, cada palabra, cadarumor...El hombre es la ventana a lo ma-ravilloso, la persona es la ventana para irmás allá de la rutina mortal de la vida.Dios mismo se ha apasionado por el hom-bre hasta hacerse, él mismo, hombre.Pilato nos lo presentó: He aquí al hombre. Yeste hombre nos dijo: Yo soy el Camino.¿Otra provocación del amor?

José Alegre Abad de Poblet.

ra que sembla molt clar que són molts elsqui no tenen aquest coratge de plantarcara a la provocació de Déu, en la vidadels mateixos creients.

Però tinc un dubte i em ve una pre-gunta: ¿no podria ser que la llarga llistadels qui es consideren agnòstics o ateusinclogués aquells que, tot i incons-cientment, pretenen respondre a laprovocació de Déu?

Déu, amor, ens provoca avui, sobretota través de l’home, a través de la nostrahumanitat dolguda.

I em sedueixen les paraules del filòsof:un home per a qui tot en la vida és aventura és ungran home; per a ell cada rostre, cada paraula,cada remor, és una finestra que s’obre al meravellós;i la gran ocupació dels més nobles dels humans haestat sempre trobar aquesta finestra, per llançar-s’hi a través i escapar així de la mortal atonia dela vida4.

Cada rostre, cada paraula, cadaremor... L’home és la finestra al mera-vellós, la persona és la finestra per anarenllà de la rutina mortal de la vida. Déumateix s’ha apassionat per l’home fins afer-se home ell mateix. Pilat ens el va pre-sentar: heus aquí l’home. I aquest home ensva dir: "Jo sóc el Camí". ¿Una altraprovocació de l’amor?

Josep Alegre Abat de Poblet.

6

L'Assemblea anual de la Germandat delMonestir Cistercenc de Santa Maria dePoblet tingué lloc el dissabte 28 de juny.Un cop més la participació va ser moltimportant en els diferents actes que al llargdel dia es van desenvolupar al monestir. Elsgermans ens vàrem reunir a la Sala delCubar o Locutori Gran i d'allí, encapçalatsper la bandera de la Germandat i davantde la comunitat, vam marxar cap a la basí-lica en processó. L'eucaristia va ser presi-dida pel P. Abat que també va fer l'homilia.A les onze, a la Sala Capitular, tingué llocl'Assemblea amb unes paraules inicials del

P. Abat; tot seguit el Secretari llegí lamemòria (que s'inclou en aquest númerode la revista) i es va procedir a la imposicióde medalles i lliurament de la Regla de santBenet als nous germans. El tresorer presentàl'estat de comptes i l'advocat de l'Estat,Antoni Andreu, presentà als germans lanova "Fundació Poblet". Tancà l'acte elPresident Ramon Maria Mullerat(intervenció que també recull la revista).

A la Sala del Cubar vam poder visitaruna exposició d'aquarel·les del germà

Com cada any va tenir lloc a finals del mes de juny l’assemblea anual de laGermandat del monestir de Poblet. A continuació resumim l’essencial de la jornada.

ASSEM

BLEA

AN

UA

L

Ferran Martí i, a continuació, un altre copa la Sala Capitular, Llorenç Gomis, direc-tor de la revista "El Ciervo" pronuncià unaconferència sobre el paper dels laics a

l'Església. Com l'any passat vamacompanyar la comunitat a la pregària delmigdia i, tot seguit, al Celler tingué lloc eldinar de germanor.

A la tarda, a la Basílica, el grup "ScholaGregoriana Domus Aurea", dirigit pelprofessor Luis Prensa Villegas, com acloenda del tercer curs de cant gregoriàcelebrat a Poblet els dies precedents,representà l'obra "Visitatio Sepulchri".Després el "Trio Acrux" oferí un concertd'orgue i trompeta. Els germans que ho vanvoler finalitzaren la jornada amb lesprimeres vespres de la solemnitat delsapòstols Pere i Pau.

Una diada per a retrobar-nos ambPoblet i la seva comunitat. Que sigui permolts anys!

A la Sala Capitular del monestir, a les onze del matí, vatenir lloc l'Assemblea de la Germandat presidida per l'abat.

Detall dels assistents a l'Assemblea anual de laGermandat a la Sala Capitular del monestir.

Foto

s: BE

DM

AR

.

CRÒNICA DE L'ASSEMBLEADE LA GERMANDAT (2003)

7

MEMÒRIA DE L'ANY 2002A L'ASSEMBLEA ANUALDE LA GERMANDATDEL 28 DE JUNY DE 2003

Reverendíssim Pare Abat, membres dela comunitat cistercenca de Poblet,Germans, amics tots de l’Orde del Cister ide Poblet,

Per quart cop en aquesta nova etapa ensreunim en aquesta Sala Capitular perretrobar-nos tots junts en el monestir i feruna mirada enrere a l’any que ja hatranscorregut.

Un decés i noves incorporacionsLa comunitat va viure, escasses hores

després de la nostra assemblea anual del’any passat, el traspàs de Fra Fructuós.Després de quaranta-dos anys d’estada aPoblet i d’una llarga malaltia, ens resta elseu exemple de vida de treball, pregària iresignació davant la malaltia. Al cel sigui.Durant aquest any s’han produït, però,noves incorporacions a la comunitat i haprofessat com a junior i ha fet els seus votstemporals Fra Edwin, concretament el diade la Immaculada del passat any 2002.S’han incorporat dos nous postulants: elsjoves Josep Antoni, que vestirà l’hàbit denovici properament, i Salvador. El properquinze d’agost, solemnitat de la Mare deDéu farà la professió solemne Fra JosepMaria Cabanyes. També els monestirsgermans de Valldonzella, Vallbona iLazkao han tingut la joia de viure laprofessió solemne d’una monja cadascun.Fra Xavier i fra Lluc varen participar en elsegon curs de "Formació monàstica del’Orde Cistercenc", celebrat pel Col·legi

Internacional Sant Bernat a la Casa Gene-ral de l’Orde a Roma i el P. Abat, a més departicipar en el Sínode de l’Orde, ha estatelegit president dels abats i provincials delsinstituts de vida consagrada del nostre país.

El 24 de novembre arribaven a Pobletdos membres de la comunitat de laparròquia de Santa Catalina de l’illa deSantiago de Cabo Verde. Una comunitatque viu una vida de treball i d’oració i queté el tractament de fundació episcopal.Aquests dos membres realitzaran a Pobletla seva formació monàstica i teològica.

Poblet als mitjans de comunicacióLa projecció de Poblet als mitjans de

comunicació també ha estat present. El P.Abat participà en el programa "En campcontrari" emès per Televisió de Catalunyai dedicat a debatre la fe i el fet religiós.Compartí el programa amb el professor dela Universitat de Barcelona Joan FrancescPont i Clemente; abans del debat s’emetéun resum de l’estada i de les conversesd’ambdós a Poblet. Aquest programa haviaestat enregistrat pels volts de la diada delssants fundadors del Cister de l’any 2002 ifou emès just un any després. El P. Abattambé gravà una entrevista amb JosepMaria Solé Sabaté emesa per la xarxa detelevisions locals de Catalunya. Molteshan estat les conferències dels membresde la comunitat. Així, el P. AlexandreMasoliver participà en el curs d’estiu de laUniversitat Rovira i Virgili celebrat a

En el decurs de l’assemblea de la Germandat, el passat 28 de juny del 2003, esva procedir a la lectura de la memòria de l’any 2002. A continuació en reproduïmel text íntegre.

8

Santes Creus i dedicat al món del Cister.El P. Agustí Altissent rebé amb motiu delseu vuitantè aniversari la medalla d’or dela Universitat Rovira i Virgili, un ho-menatge a la seva vàlua com a historiadori a la seva tasca docent a Tarragona durantdotze anys. A la premsa escrita també hi

ha estat present Poblet: Catalunya Cris-tiana dedicà també el mes de març unampli reportatge sobre el monestir i la vidaconventual de l’orde del Cister.

Obres i entorn

Poblet ha estat visitat per prop de centcinquanta mil persones durant l’any 2002.D’entre les obres realitzades o en fase derealització destaquen les de la futurahostatgeria, portades a terme pel Ministeride Foment, que ha de ser un complementimprescindible, juntament amb l’auditoriprevist al Palau de l’Abat, per convertirPoblet en el centre cultural i de reflexióque li pertoca ser. El 23 de gener passatl’Honorable Conseller de Cultura i el P.Abat presidiren la inauguració de la novail·luminació exterior del recinte monàsticgràcies a l’aportació de FECSA-ENDESA.L’Honorable Conseller de Medi Ambienthavia inaugurat el 23 de desembre lacanalització del tram del barranc de la

Foto

: BED

MA

R.

El Secretari de la Germandat en el moment de llegir la Memòriaanual a la Sala Capitular.

Pena o de Sant Bernat que transcorre perl’interior del recinte monàstic i que, a mésd’evitar ensurts quan es produeixen plugesimportants, ha comportat una importanttasca de replantació d’arbrat autòcton delpaís. En marxa està també enllestir l’accésal Palau de l’Abat o la replantació i

restauració dels jardins de la plaçade la Corona d’Aragó. El consellrector del paratge natural d’interèsnacional, en el qual està comprèsPoblet, ha decidit prohibir la caçaal bosc de Poblet com a mesura deprotecció de la fauna salvatge.

Estretament vinculat alMonestir, l’Arxiu Tarradellas,presidit pel Pare Abat des de lamort de la senyora Antònia Maciàde Tarradellas, ha tingut un paperessencial enguany en l’exposició«Tarradellas o la reivindicació dela memòria» que ha tingut lloc alCentre de Cultura Contemporàniade Barcelona, l’acte inaugural delqual fou presidit el nou d’abril perSa Altesa Reial la Infanta Cristina.

Els cultes a Poblet han estat espe-cialment concorreguts de fidels per Nadali durant la celebració del Tríduum Pasqual.Han tingut un caire especial per a nosaltresles celebracions en record dels nostresGermans difunts celebrades a la parròquiade Santa Anna a Barcelona i a Poblet.

Activitats de la Germandat

La Germandat ha seguit amb la sevacreixent activitat. El passat mes de maiges constituïa a Barcelona la FundacióCanònica Monestir de Poblet que des defa mesos s'estava preparant. Tot esperantl’aprovació definitiva dels seus estatuts perpart de la Conferència Episcopal Espanyo-la, la fundació, presidida pel Dr. Josep M.Bricall, està enllestint el calendari de lesseves primeres activitats previstes per al’any 2004 de les quals tots vostès seranpuntualment informats.

El mes de novembre tingué lloc el re-

9

cord als nostres germans traspassats durantel darrer any en el transcurs de les missesja esmentades a Barcelona i a Poblet.

El recés del 30 de novembreEl dissabte trenta de novembre tingué

lloc al nostre monestir un recés en el qualpogueren participar els germans i les sevesfamílies així com totes aquelles personesinteressades a conèixer la vida monàsticaa Poblet i el grup de laics que hi somvinculats. Després de la celebració del’eucaristia presidida pel P. Abat, el Dr.Miquel Siguan dictà una conferència, se-guida d’un col·loqui, a la Sala del Cubarsobre el paper dels laics en l’Església ac-tual. Realitzàrem la pregària del migdia ala Sala Capitular i compartírem el dinaramb la comunitat al refetor mentreescoltaven alguns fragments del llibre demossèn Ballarín recentment editat perPoblet. Després de dinar en silenci i en unambient de recolliment, Fra Marc dirigíuna visita guiada al museu i de nou a laSala del Cubar el Pare Francesc donà unaentretinguda xerra-da. La diada finalit-zà amb les Vespresa la Basílica. Durantaquesta jornada eslliurà l’edició per al’any 2002 dels Comenta-ris a les Antífones de la O que escriuanualment a mode de reflexió per a com-partir amb tots el P. Abat.

Maria Costa i Ugeda: primer membrefemení de la Germandat

El dos de desembre tingué lloc a Bar-celona la imposició de la medalla com amembre de la Germandat a la senyoraMaria Costa i Ugeda. S’hi desplaçarenespecialment el P. Abat i membres de laJunta de la Germandat atès el delicat estatde salut de la senyora Costa. Poques per-sones han estimat Poblet com ella, ipoques han realitzat una tasca tan eficient,discreta i perllongada en el temps. Durantanys la seva tasca administrativa, vincula-da a l'aleshores secretari de la Germandat,

ha estat mereixedora d’un sentit reconei-xement que era de justícia fer. Així s’haincorporat per primer cop de forma ofi-cial una dona a la nostra Germandat.

Calia que la primera fos una personade la seva vàlua, que ha demostrat unesperit d’entrega i una estima al monestirfora de tot dubte.

Presentació de llibres i actes a CastellóEl mateix dos de desembre i acollits

generosament per la Fundació JoanMaragall fou presentat a Barcelona el llibrede Mossèn Ballarín "Poblet: Monjos". Al’acte hi intervingueren mossèn AntoniMatabosc, president de la Fundació JoanMaragall, el P. Alexandre Masoliver, el Dr.Norbert Bilbeny, el P. Abat i l’autor delllibre. L’acte fou molt concorregut i estiguémarcat per la personalitat de mossènBallarin.

El set d’abril tingueren lloc dos actes aCastelló com a presentació de Poblet i laGermandat. Al matí el P. Abat, el P.

Alexandre, el Sr.Josep Herrero i FraRafael intervingue-ren a la UniversitatJaume I davant unnombrós grup d’a-

lumnes per explicar laseva percepció de la vida monàstica en lasocietat d’avui. A la tarda al saló d’actes dela Caixa Rural tingué lloc un acte similarobert al públic en general i en el qualintervingueren el P. Alexandre, el P.Maties, el secretari de la Germandat i el P.Abat. La presència de les terres valencianesa Poblet és coneguda, ja que algunsmembres de la comunitat provenen delPaís Valencià i això ha fet que l’interèsper Poblet creixés en el país germà. Avuientren a la Germandat un bon nombre degermans del País Valencià. Fruit d’aquestarelació fou la incorporació del Sr. JosepHerrero Cabanyes com a membre de laJunta de la Germandat l'any passat perdecisió del P. Abat. D’aquesta manera esreconeixia la tasca dels germans de les

El dos de desembre tingué lloc aBarcelona la imposició de la medallacom a membre de la Germandat a la

senyora Maria Costa i Ugeda

10

terres de Castelló que giren els ulls versPoblet com a símbol espiritual i culturalde la nostra identitat comuna.

Revista, fulletó i músicaEl mes de gener fou distribuït el núme-

ro cinc de la revista Poblet i avui se’lslliurarà el número sis. Cal fer esment que,per motius perso-nals, ha deixat ladirecció de la revis-ta i la Junta de laGermandat el Dr.Norbert Bilbenydesprés d’una grantasca que ens hapermès poder comptar amb unmitjà de comunicació com ésaquesta revista. Agraïm la seva tasca il’aportació d’idees durant el temps que hemtingut el goig de compartir-les amb ell.Tornem a fer una crida a la col·laboracióde tots vostès i de totes aquelles personesque estimen Poblet. La revista així comtotes les nostres activitats estan obertes ala seva col·laboració. No són només unesparaules d’oferiment: voldríem quetinguessin acollida i resposta per part detots.

Hem editat un fulletó que inclou trescapítols dedicats al Cister, el Monestir dePoblet i la història i objectius de la

Germandat. Ha de ser un mitjà més perdonar a conèixer a totes aquelles personesinteressades la Germandat com a vehiclede relació dels laics amb Poblet a totesaquelles persones interessades, espe-cialment als hostes del monestir. Volemagrair la col·laboració del P. Alexandre idel P. Jesús pels seus textos.

També l’aspectemusical ha estatpresent a Poblet. Amés dels concertsque hi han tingutlloc al llarg del’any, avui finalitza

el tercer curs d’iniciació al cantgregorià i el primer de per-

feccionament dirigits pel professor LuisPrensa, catedràtic de Cant Gregorià delConservatori Superior de Música deSaragossa. La comunitat també haenregistrat un CD de cant gregorià que esposarà a la venda properament.

Beques per a monjosSeguint la idea del P. Abat, compartida

per la Junta i expressada per molts delsgermans, l’any passat, amb motiu del’estada a Roma del P. Abat per tal d’assistiral Sínode de l’Orde Cistercenc, es féulliurament a l’Abat General d’un donatiude deu mil Euros destinats a becar un grup

La presència de les terres valencianesa Poblet és coneguda, ja que algunsmembres de la comunitat provenendel País Valencià i això ha fet que

l’interès per Poblet creixés en el paísgermà

El pintor Ferran Martí, membre de la Germandat,en el moment de fer l'acte de lliurament d'un dels

seus quadres al P. Abat

Aspecte parcial de l'exposició depintures de Ferran Martí

a la Sala del Cubar.

Foto

s: A

rxiu

Pob

let.

11

d’estudiants de monestirs amb menys re-cursos. Així aquesta quantitat els permetéparticipar en el segon curs de formaciómonàstica de l’Orde Cistercenc. Aquestscursos de caràcter anual vénen determinatsper l’aplicació de la Ratio institutionis del’Orde Cistercenc, elaborada pel Sínodede 1993 i aprovada pel de l’any 2000. Estandestinats a fer que els monjos i mongescistercencs coneguin millor la identitat del’orde i l’aplicació del Concili Vaticà II alsmonestirs, així com les directrius delCapítol General. És un intent de donar unaunitat d’actuació a l’Orde que enriqueixila vida dels monjos i monges. Enguanypodrem aportar potser una quantitat un xicmenor. Creiem necessari seguir ambaquesta tasca de col·laboració que ensenllaça amb el sentit originari de laGermandat. Si avui la nostra ajuda mate-rial ja no és tan necessària a Poblet, moltsaltres monestirs cistercencs a l’Europa del’Est, Àsia i Amèrica del Sud necessiten elnostre suport.

Els actes d’avuiTenim una jornada farcida d’actes.

Després de la nostra Assemblea amb laimposició de medalles i lliurament de laRegla de Sant Benet als nous germans esprocedirà a la presentació de l’edició delllibre facsímil, "La vida de Sant Benet", delPapa Sant Gregori el Gran amb laintervenció de l’autor de la transcripciódels textos i de les il·lustracions Fra Rafael

Forès del Monestir Cister-cenc de Valdediós i del’editor de l’obra. A la Saladel Cubar podem visitaruna exposició pictòricasobre temàtica populetanaobra del membre de laGermandat Ferran Martí ide Fra Rafael Barrué monjode la comunitat de Poblet.A tres quarts d’una hi hauràaquí mateix la conferènciadel senyor Llorenç Gomis,després la pregària delmigdia i el dinar al celler.Tot seguit a la Basílica hi

haurà la representació de "VisitatioSepulchri" a càrrec de l’Escola GregorianaDomus Aurea dirigida pel professor LuisPrensa. Després, un concert de duestrompetes i orgue a càrrec del grup "TrioAcrux" i finalitzarem, els que ho desitgin,amb les Vespres. Esperem que el progra-ma sigui del seu grat i els convidem a par-ticipar-hi.

La Germandat de PobletLa Germandat de Poblet vol ser, ha de

ser, el marc que enllaci els laics amb lacomunitat de Poblet. Cadascun denosaltres té una relació prèvia amb elmonestir, ja sigui per l’amistat amb unsdeterminats membres de la comunitat, oper llaços familiars o lligams professionalsque ultrapassen l’àmbit mercantil. Elconjunt de tots som la Germandat, i coma col·lectiu no som cap comunitatparal·lela que busca un determinat "folklo-re monàstic" sinó un grup d’amics que es-timen Poblet i que hi busquem, cadascuna la seva mida, un recer espiritual. Ésaquesta la figura, reconeguda per l’OrdeCistercenc per a cada un dels seusmonestirs en particular i per a l’Orde engeneral, que marca i ha de marcar la nostratasca. Una tasca a la qual, un cop més, usconvidem a participar.

Moltes gràcies.

Octavi Vilà

Foto

: BED

MA

R.

Un moment de la representació de la "Visitatio Sepulchri" a l'esglésiaabacial a càrrec de l'escola gregoriana "Domus Aurea"

12

El president de la Germandat de Poblet, senyor Ramon Mullerat, en un dels moments del discurs a l’AssembleaGeneral en presència del P. Abat, de la comunitat i dels germans assistents.

Foto

: BED

MA

R.

Pare Abat, monjos, germans.

Peter Sutherland diu que, si poguéssimencongir la població del món i reduir-la aun poblet de 100 habitants, tot i mantenintles proporcions, resultaria el següent: hihauria 57 asiàtics, 21 europeus, 14 delhemisferi occidental i 8 africans; 51 seriendones, 49 homes; 70 serien no-blancs, 30blancs; 70 serien no-cristians, 30 cristians;el 50% de la riquesa del món estaria enmans de només 6 persones i les 6 serienciutadans dels EUA; 80 viurien enhabitacles infrahumans; 70 serien

analfabets; 50 sofririen malnutrició; 1estaria a punt de morir; 1 a punt de néixer;només 1 tindria educació escolar; i capposseiria un ordinador.

Aquest es el món d’avui. El món on elscristians hem de ser la llum i la sal.

Com podem fer que aquest món siguiuna mica millor? Alguns pensen que lasolució és eliminar els “eixos del mal”;d’altres, creuen que cal suprimir lesbarreres comercials de manera que els

DISCURS DEL PRESIDENTA L'ASSEMBLEA ANUAL

El propassat 28 de juny del 2003 va tenir lloc l’assemblea general de laGermandat de Poblet. A continuació reproduïm el text íntegre del discurs que elpresident de la Germandat, senyor Ramon Mullerat, va adreçar a tots els assistentsa la sala capitular del monestir.

13

productes flueixin lliurament segons leslleis del mercat... Donar solució alsdesafiaments del món actual no és tascafàcil.

Nosaltres ens reunim aquí, en unmonestir cistercenc, per participar de lavida monàstica, pensant que potser aquíhi podrem trobar la solució.

Un altre any ens apleguem al voltantde la Mare de Déu de Poblet per celebrarla nostra Assemblea Anual. Novamentvenim al Monestir a ratificar la promesaque un dia vàrem fer d’adaptar les nostresvides a la Regla de San Benet1. Com deiaBernanos2: “no és la Regla que ens guarda,som nosaltres que guardem la Regla”.

A través de la revista Poblet i de laMemòria llegida pel Sr. Secretari, hanpogut comprovar la quantitat i qualitat deles activitats que la Germandat du a terme:presentacions del Cister a València i aCastelló; el recés “Preparar per al Nadal”;beques d’estudis per a un novici a la CasaGeneral de Roma; cursos de cant gregorià;exposicions –com la que hem tingutocasió d’admirar aquest matí -, presentacióde llibres, conferències i concerts –comla representació de la Schuola Gregorianai el concert de trompetes i orgueprogramats per a aquesta tarda - i un llargetcètera. Ens n’hem de congratular. Poquesèpoques havien vist tant d’esplendor enles activitats de la nostra Germandat.

A més d’aquest llarg elenc, voldria des-tacar una notícia: la constitució de laFundació del Monestir de Poblet, l'escrip-tura fundacional de la qual va ser atorgadael passat mes de maig, amb l’objectiu derealitzar projectes que permetin impulsaractivitats espirituals i culturals, en estretacooperació amb la Comunitat i laGermandat.

Vull agrair els serveis prestats pel Dr.Norbert Bilbeny que per motius personalsha dimitit del seu càrrec. També vull do-nar la benvinguda al nou membre de laJunta, el notari Carlos Cuatrecasas, bonamic de Poblet.

L’era de la post-guerra freda, iniciadaamb la caiguda del mur de Berlín, prometiaun període de pau, progrés i justrepartiment dels recursos globals. Però larealitat és que aquest nou ordre mundiales caracteritza per la guerra, la misèria endos terços de la humanitat i el menyspreupel dret internacional i per les institucionsque la comunitat global es va donar perevitar els conflictes.

El món d’avui és un món de paradoxes.L’home conquista l’espai, descobreix elgenoma humà i assoleix avenços tec-nològics inconcebibles. Però encara resolel seus conflictes mitjançant la violència iimposant les seves concepcions per laforça.

La societat actual es troba tambéimmersa en un preocupant mercantilismei materialisme. Un columnista de El Paísdeia recentment3 que el procés demercantilització, la conversió de tots elscomponents de la vida humana enproductes que es venen i es compren,veritable gangrena de les societatscontemporànies, avança de maneraimparable. Aquest avenç, que condemnaa la inexistència tot el que no pot traduir-se en lucre, no és conseqüència de l’atzarsinó el resultat d’una concentració devoluntats, emmarcades en la sola lògicaeconòmica i centrades entorn d'unobjectiu major: generar majors guanys.

Acabo de llegir la història de la deba-cle d’Enron. Enron era la setena empresaamericana, la que tenia l’índex decreixement més elevat i que els analistesfinancers havien qualificat com “the best ofthe best”. Enron era una mina d’or per atothom. Un dels seus executius va guanyaren tres anys amb les stocks options 270milions de dòlars. Enron es va esfondrarcom a conseqüència dels conflictesd’interès, per la manipulació dels seusbalanços i, en definitiva, per un excés decobdícia. Un dels seus col·laboradorsconfessà darrerament: “He tingut una vidamolt lucrativa, però això m’ha costatl'ànima”.

14

NOTES1. Sant Benet, Regla, IV. Quins són els instruments de les bones obres.2. George Bernanos, Dialogue des carmelites.3. José Vidal –Beneyto, “La gangrena”, El País, 24 maig 2003.4. Miguel Siguán, La psicología del amor en los cistercienses del siglo XII, Abadia de Poblet, 1992, p.8.5. Saint Exupery, Le petit prince.6. Donnella Meadows, Dennis Meadows, Jorgen Randers, Beyond the limits, traducció espanyola, El País, 1992.7. John Keynes, Essayes in persuasion, 1932 deia que “El problema de la necessitat, la pobresa i la lluita econòmica entre classes i nacions no es més queun desordre alarmant, un desordre innecessari i transitori. Atès que el món occidental ja posseeix la tècnica i els recursos, si poguéssim crear l’organització pera utilitzar-los capaç de reduir el problema econòmic, que absorbeix en l’actualitat la nostra energia moral i material, fins una posició de importància secundària...De tal manera ... no està llunyà el dia en què el problema econòmic ocuparà la cadira de la darrera fila, les qui li pertanyen i ... a la palestra del cor i la mentquedarà ocupada ... pels nostres problemes reals –els problemes de la vida i de les relacions humanes, de la creació, de la conducta i la religió ...”.8. Mare Teresa, The joy in loving. A guide to daily living, 2000.

En la formació del nou ordre mundial,jo voldria avui encoratjar-nos enl'espiritualitat de sant Benet i sant Bernat.Dic sant Benet, patró d'Europa, perquèencara ara Europa pren consciència de laseva identitat i es dóna per primera vegadauna constitució. Esmento sant Bernatperquè, com bé recorda Miguel Siguán4,no sols fou responsable de l'expansió delCister i present en totes les dimensionsde la seva època (predicador de la segonacroada, impulsor dels ordes militars, pro-pulsor de la reforma de l'Eglésia, difusord'un nou estil arquitectònic i litúrgic) sinósobretot perquè va impulsar un rolessencial en la configuració de l'espiri-tualitat del seu temps i va donar forma ala pietat mariana.

Venim aquí convençuts que el nouordre mundial precisa d’aquests valorshumans i espirituals que en el món forad’aquest recinte són escassos i que elsnostres patrons varen fomentar: la fe, lapietat, la caritat, l’amor ... Aquestes virtutsno es poden assolir si no és amb el cor.“Heus aquí el meu secret - diu la guineu al petitpríncep - és molt senzill. No es veu bé, si no ésamb el cor; l’essencial és invisible per als ulls” 5.

Com ha recordat el P. Masoliver, elMonestir és una “escola d’amor”. Lanecessitat de l’amor es fa evident per totarreu. Fa uns anys, un grup de pensadors6

van alertar que, de persistir les actualstendències econòmiques, en poc tempsveuríem el col·lapse de l’univers. Sostenienque al món hi ha hagut dues gransrevolucions: l’agrícola, fa 8.000 anys, i la

industrial dels segles XIX i XX; i defen-saven que ara era necessària una novarevolució: la revolució de la sostenibilitat.I afegien que, perquè es produeixi aquestarevolució són necessaris diversos factorsentre els quals destacava la propagació dela veritat i l’amor7.

Venim aquí fugint del soroll i del neguitdel món, cercant aquesta “escola d’amor”.El llibre de la Mare Teresa de Calcuta,L’alegria d’estimar8, conté unes reflexions pera cada dia de l’any. Precisament lacorresponent al 28 de juny diu el següent:“Necessitem trobar Déu i Déu no pot ser trobat enel soroll i en la inquietud. Déu és l’amic del silenci.Mireu com la naturalesa –arbres i flors i herba-creix en silenci. Mireu els estels, la lluna i el sol,com es mouen en silenci. Com més rebem ambpregària silenciosa, més podem donar en la nostravida activa”.

Per últim, Pare Abat i benvolgutsgermans de la Comunitat, volem posar-nos a disposició de vostès. Com a pre-sident de la Germandat i en nom dels seusmembres reunits en aquesta Sala Capitu-lar, els oferim la nostra modesta ajuda,cadascú segons les seves habilitats ipossibilitats, amb el benentès que per moltque ens demanessin i per molt que féssimper vostès, mai no podrem compensar elsbeneficis espirituals que per a nosaltres re-presenta el sentir-nos germans de vostès igaudir dels dons dels quals participem.

Amb aquest oferiment, acabo el meuparlament. Moltes gràcies.

Ramon M. Mullerat

15

Josep Lluís Ros i Brugueras, de BarcelonaJoan Ramon Peris i Guanter, de MelianaVicente Domènech i Querol, de CastellóFidel Javier Solsona i Benages, de Castelló

Xavier Alonso i Calderón, de BarcelonaJoan Josep de Haro i Lablanca , de Les Borges Blanques

Jaume Vallcorba i Plana, de BarcelonaJaume Campabadal i Torres, de Sant Esteve de Sesrovires

Josep Maria Ferran i Larraz, de Barcelona Albert Pantaleón i Roqué, de Tarragona

Lluís Altarriba i Roig, de L'Espluga de FrancolíCosme Garrell i Guiu, de L'Espluga de Francolí

Josep Maria Garrell i Guiu, de Sant Cugat del VallèsEnric Miró i Amat, de Vilanova i la Geltrú

Joan Maria Guinovart i Pujals, de Tarragona Joan Baptista Farré i Rebull, de Les Borges Blanques

Jesús Huguet i Pascual, d'AlbericSantiago Fortuño i Llorens, de CastellóMauro Prodi i Mussini, de Cerdanyola

Josep Estadella i Rueda, de ReusAbdon Tarrats i Pagès, de Montblanc

El dia 28 de juny de 2003 van rebre la medalla de laGermandat els següents germans, per ordre d’imposició:

ENTREGA DE MEDALLES I REGLADE SANT BENET ALS NOUS GERMANS

15

16

Què és l’Ofici diví o Litúrgia de lesHores?

És just que, en començar aquestespàgines, definim primer què és aquestarealitat litúrgica anomenada indis-tintament Ofici diví o Litúrgia de lesHores1. La resposta més autoritzada aaquesta pregunta la trobem en les pàginesde la Constitució sobre la sagrada litúrgiadel Concili Vaticà II. Hi llegim:

El Summe Sacerdot de la nova i eterna Aliança,Crist Jesús, en prendre la naturalesa humana,introduí en aquest exili terrenal aquell himne quees canta perpètuament en les estances celestials. Elluneix a si mateix la comunitat sencera dels homesi els associa al cant d’aquest diví himne de lloança.Perquè aquesta funció sacerdotal es perllonga através de la seva Església, la qual sense parar lloael Senyor i intercedeix per la salvació de tot el món,no sols celebrant l’eucaristia, sinó també d’altresformes, principalment recitant l’Ofici diví (SC83).

Així, doncs, segons el text tot just citat,la pregària de les Hores, juntament ambles altres pregàries entre les qualsexcel·leix l’eucaristia, fa possible que totsnosaltres participem en l’himne que, en

el cor de la Santíssima Trinitat es cantasense parar, en expressió sublim d’Amorentre les Tres Persones i amb l’Església delcel.

Essent així les coses, ja ens adonem dela dignitat ben especial que té aquestaoració, la qual supera en molt qualsevolaltra forma de diàleg amb Déu. JesúsSacerdot, glorificat a la dreta del Pare, nodeixa de pregar, i l’Església, com a Cosque és del Crist, també prega i fa presentaquesta oració onsevulla que es trobi,donant així la possibilitat a tota personade participar-ne, bo i posant en els llavis ien el cor dels ungits la dolcesa de lesparaules amoroses que les PersonesDivines s’expressen eternament, i a lesquals els redimits poden associar-se, tanta la terra, per un do del Sant Esperit al’Església, com en el cel, en la contem-plació joiosa i beatífica del rostre del Déutres vegades Sant.

Crist és, doncs, al centre d’aquest grando, com no podia ser altrament. I l’Esglésiacontinua l’oració de Crist. Ho expressamolt i molt bé el text que ara citarem delsPrincipis i Normes de la Litúrgia de les

L’ OFICI DIVÍ, OBRA DECRIST I DE L’ ESGLÉSIA

Es pot ben afirmar que tota la vida del monjo és pregària. Per això en aquestasecció anirem resseguint l’horari monàstic. Començarem per matines i seguirem perla «lectio divina» i les altres activitats de la jornada del monjo fins arribar acompletes. Es tracta d’una proposta que ens invita a conèixer i aprofundir en elsentit de la vida monacal d’una banda i, de l’altra, ens ofereix als laics en generali als Germans en particular alguns camins per orientar i enriquir la nostra vida depregària bevent directament del carisma dels monjos de Poblet. En la vida i vocaciódel monjo ocupa un lloc fonamental la litúrgia de les hores. Iniciem, doncs, l’itineraride la jornada monàstica, matines, i alhora ho aprofitem per situar-nos en el marchistòric i espiritual de l’ofici diví. És el que ens explica a continuació JaumeGonzàlez Padrós, prevere i especialista en litúrgia.

16

ESC

OLA

DE P

REG

ÀR

IAESC

OLA

DE P

REG

ÀR

IA

17

Hores (que, des d’ara, anomenarem ambles sigles llatines oficials IGLH [InstitutioGeneralis de Liturgia Horarum]). Hillegim:

Perquè l’home ha rebut de Déu tot el que és, hade reconèixer i confessar que està sota el domini delseu Creador, cosa que els homes piadosos de totesles èpoques han fet per mitjà de la pregària. L’oració,que és dirigida a Déu, tanmateix no pot prescindirde la connexió amb Crist, Senyor de tots els homesi mitjancer únic (1Tm 2,5; He 8,6; 9,15;12,24) pel qual tenim accés a Déu (Rm 5,2; Ef2,18; 3,12). Crist, en efecte, de tal manera uneix

amb ell mateix tota la comunitat humana (cf. SC83), que estableix un íntim lligam entre la sevapròpia oració i la de tots els homes. Tant és aixíque en Crist, i solament en ell, la religió humanaateny el seu valor salvífic i el seu fi.

Molt més estret és el lligam que hi ha entre Cristi aquells homes que pel baptisme ell ha assumit coma membres del seu cos, que és l’Església. Així, totesles riqueses del Fill davallen del cap a tot el cos;això és: la comunicació de l’Esperit, la veritat, lavida i la participació de la seva vida divina, quees manifestava en la seva pregària, mentre va viureen aquest món.

Tot el cos de l’Esglésiaparticipa també del sacer-doci de Crist, de manera queels batejats, per la seva novanaixença i la unció del’Esperit Sant, són consa-grats com a temple espiri-tual i sacerdoci sant (LG10), i esdevenen aptes per alculte del Nou Testament,que no prové de les nostresforces, sinó dels mèrits i deldo de Crist.

"Déu no podiaconcedir un do mésgran als homes queconvertir el seu Verb,pel qual ho havia creattot, en cap de la huma-nitat, tot unint així elshomes a Crist com amembres, de maneraque ell esdevingués Fillde Déu i Fill de l’home,i fos u amb Déu Pare iu amb els homes.Quan preguem i par-lem amb Déu, cal queno separem d’Ell el seuFill, i quan és el cos delFill el que prega, calque no se separi del seucap. Així, nostre Se-nyor Jesucrist, el Fill deDéu, que és l’únic

Abans de la reforma del Concili Vaticà II els monjos es reunien al cor per cantarla litúrgia de les hores set vegades de dia (laudes, prima, tèrcia, sexta, nona,vespres i completes) i una de nit (matines). A Poblet, actualment, canten al cormatines, laudes, vespres i completes i una hora d’entre dia -sexta- abans de dinara la capella de Sant Esteve.

Foto

: BED

MA

R.

18

salvador del seu cos, prega per nosaltres ien nosaltres, i és pregat per nosaltres.

Prega per nosaltres com a sacerdotnostre, prega en nosaltres com a capnostre, és pregat per nosaltres perquè ésel Déu nostre. Cal, doncs, que recone-guem en ell les nostres veus i la d’ell ennosaltres" (St. Agustí, Enarrationes inpsalmos, 85, 1: CCL 39, 1176)".

La dignitat, per tant, de l’oració cristiana ra-dica en la seva participació en la pietat del’Unigènit envers el Pare; pietat que ell donà aconèixer de paraula en la seva vida mortal, i queara perdura sense defallença en tota l’Església i encadascun dels seus membres, en nom i per a lasalvació de tota la família humana (IGLH 6-7).

Al llarg de la història

En el llibre dels Fets dels Apòstolstrobem aquesta descripció de la primeracomunitat cristiana: "Tots eren constants aescoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure encomunió fraterna, a partir el pa i a assistir a lespregàries" (Fets 2, 42).

Efectivament, un tret distintiu delsprimers cristians era el de les sevesreunions de pregària, de forma sovin-tejada durant el dia, seguint el costumreligiós que havien viscut i après deljudaisme. Això volia dir que, al llarg de lajornada, hom s’havia de recollir en oració,ja fos en el Temple de Jerusalem o allí ones trobés cadascú, diverses vegades.Aquest costum no el van abandonar pasaquells jueus convertits al cristianisme,sinó que, com veiem en el text citat mésamunt i en tants d’altres del NouTestament, els seguidors de Jesús erenhomes i dones amb una notableconsciència de la necessitat de la pregària;l’escola que havien viscut fins aquellmoment, sobretot gràcies als salms, els erad’allò més útil.

D’aquesta manera, els cristians, encontinuïtat amb l’herència d’Israel, fanseva la pregària de les Hores, és a dir,aquella oració ritual que, en comunitat,expressava i alimentava la seva fe en el

Senyor mort i ressuscitat.

Tanmateix, amb el pas dels anys i delssegles, aquesta pregària es va allunyant dela vida quotidiana dels cristians. Dos gransproblemes formen una espessa barreraentre aquesta oració i els batejats: lallengua i la poca formació. El llatí, ques’havia introduït a la litúrgia durant elsegle IV es convertí amb el pas del tempsen un greu obstacle per poder participarde l’oració litúrgica, ja que en un certmoment aquesta llengua esdevé incom-prensible per a la majoria. I, per altra ban-da, la minsa formació, especialment la bí-blica, fa que els salms i les altres lecturesde la Sagrada Escriptura -també aquestaen llatí -, ja no siguin l’aliment espiritualdesitjat pels cristians durant segles i segles.D’aquesta manera, la Litúrgia de les Horesqueda reservada de facto als clergues,preveres i monjos, que coneixien, gràciesals seus estudis eclesiàstics, tant el llatícom el contingut de les pàgines sagrades.

En aquesta situació arribem a mitjansegle XX, quan la reforma litúrgica delConcili Vaticà II va retornar aquestapregària de l’Ofici diví a tot el poble deDéu, recuperant el seu caràcter originarid’oració eclesial per excel·lència. Val a dir,però, que, abans, el moviment litúrgic,que sorgí a Europa a finals del segle XIX,ja promogué el rés de les Hores, sobretotles Vespres, en comunitat, i de forma es-pecial, a les parròquies, bo i emmirallant-se en el fer dels monjos de regla benedic-tina2.

Pel que fa en concret a l’Hora dematines, tot i que no sapiguem ben bécom es configurà a l’antiguitat, niconeguem la seva freqüència o el seucaràcter privat o comunitari, el cert és quea l’Edat Mitjana ja era una de les Horesmés importants no sols en el monacat sinótambé en les principals esglésies de Roma,Jerusalem i Milà. Regularment començavaen plena nit, abans del cant del gall, idurava fins a l’albada, si bé a poc a poc vasofrir alguns desplaçaments fins arribar acelebrar-se abans de l’aurora (en llatí

19

matuta), d’on prengué el nom de admatutinum o matines3. L’ofici romà i elbenedictí preferiren aquest segonmoment4.

Una oració en la nit

A ningú no pot estranyar que, en unmonestir, els monjos facin de la pregàrial’activitat central de la jornada, i que aella dediquin generosament el seu temps.La Regla de Sant Benet afirma en aquestadirecció que no s’ha d’anteposar res al’Ofici diví, de tal forma que els monjos,en escoltar el senyal, deixaran a l’acte elque estiguin fent i es disposaran al corper a la pregària (Regla, cap. 43).

Amb tot, no és infreqüent llegir en elrostre dels visitants i dels hostes, que perprimera vegada fan estada en un monestir,una expressió de sorpresa en adonar-sede l’horari de la casa, i concretament pelque fa a l’hora de llevar-se en funció de laprimera oració comunitària: les matines.Aquestes es realitzen quan encara no hasortit el sol, cosa que obliga a matinarconsiderablement. La pregunta ésespontània en els nouvinguts: per què calllevar-se tan d’hora si hi ha tot el dia pera pregar? Val a dir que aquest interrogantes comprèn sense esforç en el marc d’unasocietat com la nostra que tendeix aallargar l’activitat fins i tot passada la mitjanit, de tal forma que també es retardal’inici del dia.

Els monjos, però, no comencen la pri-mera pregària de la jornada en aquestmoment encara nocturn per una qüestiópràctica o pel mer gust de dormir poc. Elsentit l’hem de trobar, com en el cas deles altres Hores d’oració, en el mateixJesucrist, a qui el monjo reconeix coml’orant per excel·lència i el model d’unarelació amb el Pare més pura i mésradicalment filial.

Efectivament, la seva activitatquotidiana (de Jesús) anava estretamentunida a la seva oració, és més, era com sinaixés d’ella, com quan es retirava al

desert o a la muntanya per pregar, esllevava molt de matí (Mc 1,35), o bépassava la nit en oració llargament fins al’alba (Mt 14, 23.25; Mc 6, 46.48; Lc6,12)» (IGLH 4)5. L’Església primitivacontinuà també aquest costum, compodem veure a Ac 16, 25 on Pau i Silespregaven i cantaven himnes a Déu cap amitjanit, i també a Ac 20, 7-12, en el famósepisodi de Tròada. Aquesta pràctica calassociar-la als consells del Senyor i delsapòstols sobre la vigilància i l’oració (cf.Mt 26,41; Lc 21,36; Rm 13,11; 1Pe 4,7).

Seguint aquest exemple, doncs, elsmonjos de totes les èpoques han fet de lanit un moment privilegiat d’oració, de talforma que, en el recer silenciós d’aquesteshores, quan tot sembla embolcallat deserenor i les persones romanen inactivesa causa del descans necessari, l’home depregària corre a l’encontre del Senyor i,emparat per la quietud, li expressa el seuamor amb la lloança, alhora que para l’oïdadel seu cor per escoltar amorosament lesseves paraules en col·loqui inefable. Així,el monjo participa de la intimitat entre elFill i el Pare, és admès a contemplar aquestesplèndid diàleg en l’Esperit Sant, i àdhuca participar-ne, ja que en el Fill, el qual vaassumir la naturalesa humana, hi som totsnosaltres, i d’una forma especialmentestreta tots els batejats, atès que elbaptisme ens ha incorporat a Crist, ensha fet membres del seu Cos; així, allí ones troba Jesús, el Cap, hi són també elsqui són seus, els cristians.

Com s’estructura la pregària dematines?

La primera cosa que cal tenir presentés que es tracta d’una Hora dedicadaprincipalment a la lloança i a l’escolta dela Paraula. Per això aquí els textos bíblicstenen un protagonisme decidit àdhuc pelque fa a l’extensió, així com els comentarisd’autors espirituals i eclesiàstics deprofunditat.

Segons la indicació que en trobem a laRegla benedictina (capítol IX) es comença

20

la pregària amb el verset del salm 50, 17Obriu-me els llavis, Senyor, i la meva bocaproclamarà la vostra lloança; en aquestmoment, la IGLH 266 prescriu quetothom faci el senyal de la creu sobre laboca.

Tot seguit es recita el salm 94 (que potser substituït pels salms 99, 66 i 23) amanera d’introducció general a lapregària, amb la seva antífona repetida de

NOTES:

1. Cf. per aquest apartat J. GONZÁLEZ PADRÓS, La Litúrgia de les Hores a les parròquies, Litúrgia Bàsica 13, Barcelona 2003,

7-8.

2. Ibid., 3-4.

3. Cf. J. LÓPEZ MARTÍN, La Oración de las Horas, Salamanca 1987, 1165.

4. A.G. MARTIMORT, La Iglesia en oración, Barcelona 1987, 1165.

5. Podeu trobar aquest document en català a: Principis i normes de la Litúrgia de les Hores, Dossiers CPL 42, Barcelona 1989.

forma responsorial, i en acabar s’entonal’himne.

Després comença el primer nocturn, queconsisteix en dos o tres salms amb lesseves antífones, més un vers com unatransició dels salms a l’audició de laparaula de Déu, i la lectura bíblica, segui-da del seu responsori. El segon nocturn, quesegueix al primer, té la mateixacomposició, si bé la lectura és treta de lesobres dels Pares o dels escriptorseclesiàstics, o de la biografia d’algun santo santa.

Els diumenges, fora de la quaresma, elsdies dintre les octaves de pasqua i denadal, i en les solemnitats i festes, desprésde la lectura segona, amb el seuresponsori, es diu l’himne Oh Déu us lloem(el conegut Te Deum llatí), i l’Ofici acabaamb l’oració pròpia del dia, i l’aclamacióBeneïm el Senyor, i la resposta Donem gràcies aDéu.

Tot amb tot, cal afegir que, en elsdiumenges, les solemnitats i algunesfestes, hom pot afegir abans del Te Deumun tercer nocturn, és a dir uns càntics del’Antic Testament amb la seva antífona,la lectura de l’evangeli, sobre el qual espot predicar una homilia o llegir-ne alguncomentari adient, i acabar amb l’himne il’oració.

D’aquesta manera, senzillament, elmonjo i tot batejat que tingui el desig del’oració, comença la jornada renovant laseva condició de deixeble, bo i fent-sedòcil al mestratge del seu Senyor.

Jaume González

Hora d’inici: 5h 15Invitatori(Salm 94)Himne

Primer nocturn:• Antífona 1• Salm• Antífona 1• Antífona 2• Salm• Antífona 2• Antífona 3• Salm• Antífona 3

Verset

1a lectura (bíblica)

Responsori

Segon nocturn:(mateixa composició que l’anterior: lalectura sol ser patrística o hagiogràfica)

Oh Déu us lloem (festes i solemnitats)Oració conclusiva

21

La solitud del claustre

Posats a dir en poques paraulesl’essència de la vida monàstica potser hopodríem fer esmentant tres verbs: estimar,pregar i treballar. La triple arrel d’unavocació única: la recerca de Déu en lasolitud i el silenci. La solitud i el silencisón mitjans per a la construcció de la unitatinterior en lluita contra determinatsaspectes de la pròpia personalitat o del’entorn ambiental. És prou conegut que"monjo" (monaxoς) vol dir ‘solitari’. Potser

no ho és tant que, segons una etimologiamés primerenca, "monjo" es podria traduirtambé per "únic". És a dir aquell que in-tenta dur a terme aquesta "unitat interior"de què parlàvem fugint de la dispersió ianant a l’essencial de l’ésser humà. I en laconstrucció d’aquesta unitat interior elmonjo estima, prega i treballa.

Estimar és l’única llei de Crist. Per aixòel monjo se sent cridat a complir-la ambentusiasme. Primer acollint amb tot el seucor l’amor que Déu li té. En segon lloc

retornant al Senyor l’amorrebut. I també estimant-se ell mateix com a obrade Déu perquè si nos’estima no podrà estimarels altres com a ell mateix.I, finalment, com un signeindestriable d’aquestamor, el monjo estima laseva comunitat i aquellsa qui acull. I, en la pre-gària, estima tot el món.En una època en què laparaula amor està tandevaluada convé recordarque la mena d’amor a laqual està cridat el monjoés aquella que els grecs,diferenciant-lo de eros(l’atracció física) i de filia

El Germans de Poblet, per vocació, demanen i necessiten el testimoni dels monjos,el seu testimoni de pregària, de treball i de vida dirigida a buscar Déu des del’observatori privilegiat de l’espiritualitat monàstica. Els germans volen ser cristiansen el món que busquen també Déu a partir del carisma particular d’aquestaespiritualitat. No és pas agosarat pensar que la Regla de sant Benet constitueix untext privilegiat per fonamentar en els laics aquesta espiritualitat. I que una veu delsegle VI pot continuar oferint al segle XXI reflexions i camins. Ens en parla unapersona que ha demanat mantenir l’anonimat i que signa «Giròvag».

LA REGLA DE SANT BENET: UN CAMÍ PER ALS LAICS

Fins i tot en una norma tan aparentment poc important com la regulació dela beguda del vi hom hi pot trobar moltes reflexions sobre la vida quotidianaamb un esperit cristià.

Foto

: BED

MA

R.

DEL C

LA

UST

RE A

L C

AR

RER

22

(amistat), designaven amb el nom de agapé:donar-se als altres sense esperar-ne res acanvi.

El monjo prega. Perquè el seu model,Jesús, pregava. Perquè, com Jesús, s’ofereixal Pare, l’escolta, li canta l’himne interiord’adoració, intercanvia amor, dóna gràciesi no para d’intercedir per totes les perso-nes del món. Prega com a Església ambles hores i en el cimal del dia: l’eucaristia.Prega en privat. Prega perquè Jesús en laseva pregària estava tan unit a Déu quepodia afirmar que era en el Pare i el Pareera en ell. I perquè a través de Jesucrist iper mitjà de l’Esperit el monjo aspira a es-tar en el Pare en tot moment.

I el monjo treballa. Perquè Déu havolgut que els homes i les donescontinuéssim la seva obra de creació.Perquè Déu, que crea i sosté el món, tre-balla. Perquè Jesús va treballar. Perquèl’Esperit feineja sense parar. I el monjo tre-balla perquè, com tothom, s’ha de guanyarla vida. I com s’esdevé amb l’amor, amb elseu treball testimonia també en el nostremón una altra manera de treballar: si escomparteix tot amb els germans de lacomunitat i es busca la simplicitat austera,no cal treballar ni tanta estona ni amb tand’afany com en el món.

Estimar, pregar i treballar. Sovint tambéun combat i un camí de creu. És la vocacióde tot cristià que el monjo fa radical. I enel cas de Poblet i d’altres monestirs, larecerca de Déu es concreta en el si d’unacomunitat i d’acord amb una regla: la re-gla de sant Benet. ¿És només per als monjosaquesta regla? Pot constituir una fonttambé per als cristians que se senten atretsper aquest carisma particular i que són alcarrer? Pot ser útil per als germans?

La regla de sant Benet

Poques coses sabem d’aquest sant que,pels seu fruits, pot ser considerat un delspares d’Europa amb tot el dret. De fetnomés tenim dues fonts escrites que ensen parlen: els Diàlegs de sant Gregori el

Gran (papa Gregori I) i la Regla. Sant Benetviu des de finals del segle V fins ben entratel segle VI. El món romà, ell n’era, haviacaigut feia poc. I vivia una època de canvisi de trasbalsos. El cristianisme encara erajove. En aquest context ell tria el camí deDéu. Després d’una llarga experiènciaeremítica a Subiaco va fundar el monestirde Montecasino pels volts de l’any 530. A

petició dels seus monjos va escriure la Re-gla per regular la vida del seu monestir Nodevia ni sospitar que esdevindria un textcabdal sota el qual viurien milers d’homesi dones al llarg del temps i pràcticamenten tot el món.

Per a la seva elaboració sant Benet vautilitzar com a fonts altres textos anteriorscom les regles de sant Basili, de Cesarid’Arle o l’anònima Regla del Mestre. Amb tot,

La Regla de sant Benet va ser pensada per organitzarla vida i l'espiritualitat monàstica. Tot i pensada per

als monjos constitueix també un pou de saviesaespiritual que pot ser aprofitada pels laics,

especialment per aquells cristians, com els germans,que volen viure la seva fe orientats per aquest carisma.

23

el que fa gran la regla de sant Benet és elseu to profundament humà i alhora cristià.És com la corda afinada d’un instrumentque no està ni massa tensa, amb perill detrencar-se, ni massa solta de manera queprodueix un mal so o bé no en fa cap. SantBenet amb la seva regla mostra que sercristià, ni que sigui amb la radicalitat bus-cada pel monjo, no és altra cosa que serprofundament i autènticament humà.

La regla està pensada evidentment perorganitzar i orientar la vida d’unacomunitat monàstica al voltant d’undeterminat esperit. Però els cristians delcarrer també en poden extreurepensaments i orientacions útils per a la sevavida cristiana des del carisma del’espiritualitat monàstica. Del claustre,certament, poden arribar molts ressons, imolt positius, al carrer. Posem-ne unexemple.

El capítol XL: la mesura de la beguda

A primer cop d’ull es podria dir queaquest text només s’adreça als monjos. I,certament, aquest n’és el primer objectiu.¿Poden, però, els laics aprofitar-nel’esperit? Evidentment que sí.

Potser la primera lliçó sigui lapreocupació per l’aparent minúcia deltema: la mesura de la beguda. En el mónopulent de l’Europa actual, tan desmesurat,parlar de mesura, és a dir, de contenció id’austeritat ja és un testimoni cristià. I elcristià també ha d’aprendre a mirar tot allòque és petit i quotidià com un do de Déuon Déu hi és. Aquí el vi, espècieeucarística, pot esdevenir per al cristiàd’avui un símbol: les coses creades per Déusón bones i està bé gaudir-ne. Gaudir-neés fins i tot una forma de lloança a Déu.Però amb mesura, sense fer-ne un consumadelerat i desmesurat... Només l’amor, comdeia sant Bernat, permet la desmesura1.

En segon lloc el respecte: ens fa escrúpold’establir la mesura de l’aliment dels altres. ¿Perquè? Perquè cadascú té un do particular deDéu. ¿No és ben cert que sovint la nostramanera de sentir i de pensar, fins i tot enallò que podem considerar positiu i bo, hoestablim com el patró del que han de sen-tir i pensar els altres? I això que val en lacomunitat, val també en la família i val enla feina... i val en l’Església. Efectivament,l’Església avui, malgrat el que se sol dir, ésun formidable espectacle de pluralitat.L’Esperit al llarg de vint segles hi ha bufat

Capítol XLCadascú té un do particular de Déu, l’un d’una manera, l’altre d’una altra. Per això

ens fa un cert escrúpol d’establir la mesura de l’aliment dels altres. Amb tot, teninten consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú unahèmina de vi al dia. Aquells, tanmateix, a qui Déu dóna de poder-se’n estar, sàpiguenque tindran una recompensa especial.

Però , si les condicions del lloc, o del treball, o la calor de l’estiu, fan que encalgui més, que mai no s’arribi a la sacietat o a l’embriaguesa. Encara que llegim queel vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que als nostres temps això no se’lspot fer entendre, almenys convinguem a no beure fins a la sacietat, sinó ambmoderació, perquè el vi fa claudicar fins i tot els savis.

Però si les condicions del lloc fan que no es pugui trobar ni la quantitat esmentada,sinó molt menys, o no gens, que beneeixin Déu els qui viuen allò, i que no murmurin.Sobretot advertim això: que evitin les murmuracions.

Regla de sant Benet. Publicacions de l’abadia de Montserrat. 1996. pàgina 89 i 90.

24

NOTES

1. La mesura de l’amor és estimar sense mesura (...). Estimo perquè estimo, estimo per estimar (...) l’amor és l’única cosa en què la

criatura, per més que no d’igual a igual, pot correspondre al seu Autor, pot pagar-lo amb una paga semblant. (sant Bernat).

2. La paraula "hèmina" és intraduïble a una mesura actual coneguda. Correspon a 0,275 litres o bé 275 cm3.

multitud de carismes... ¿uns millors que elsaltres? ¿aquest és de Pau i aquell de Cefes?¿No critiquem massa sovint la manera deviure la Fe dels qui no la viuen o la veuencom nosaltres? La Regla de sant Benet ensinvita a respectar la pluralitat i els ritmesde cadascú perquè, amb els ulls de la feens invita a recordar que cadascú té un doparticular de Déu.

Una hèmina2 de vi al dia

Però sant Benet no fuig d'estudi i gosaconcretar i decideix, tenint en compte,però, la flaquesa dels febles. Concretar idecidir ens és sovint una exigència... Peròen allò que concerneix els altres, quan entenim la responsabilitat, ¿ja tenim presentla flaquesa del feble? ¿Reflexionem prouper encertar a trobar la justa mesura delsaltres, és a dir, la seva hèmina de vi al dia?Ja està bé que els forts, els que se’n podenabstenir, tinguin la seva recompensa espe-cial... Però i els febles que som molts? Diten altres paraules "per al carrer", ¿nomésla màxima eficiència i el màxim beneficihan de ser la norma dels cristians en lesseves relacions laborals amb les persones?

Un dels tocs més humans d’aquestfragment és el que es refereix a la dificultatde seguir el camí. No llegim enlloc que el visigui cosa de monjos. L’ideal, doncs, ésabstenir-se’n. L’ideal és complir totl’evangeli, de cap a peus... I que aquest ésel camí que hem de fer no ho hem pasd’oblidar. Però cal tenir present que l’Esperités prompte però la carn és feble... Les personesestem circumscrites a una cultura. Itàlia,Mediterrani, terra i cultura del vi... com aixòno se’ls pot fer entendre... ¿Una invitació aentendre els marcs culturals? En tot cas unacertesa: el respecte a la condició humana,la voluntat de no tibar massa la corda de

l’instrument no fos cas que se’ns trenqués...No fer de l’accidental una exigènciaessencial... I, en el fons, deixar temps a Déuperquè actuï en els altres segons els donsque lliurament els ha donat...

I encara una darrera lliçó: pot ser que encalgui més (del que sigui: paciència ambl’altre, més diners, més temps...); però maila desmesura perquè aquesta embriaga (potser el vi, pot ser el poder, l’excés de treball,la recerca obsessiva del diner, l’afany deposseir...) i fa claudicar fins i tot els savis...Ni hi fa res la intel·ligència si aquesta noestà contraposada pel capteniment.

I per concloure l’acceptació de la creu,una acceptació joiosa. I si no tenim allòque sembla que se’ns deu i que sembla deltot necessari beneïu Déu i no murmureu... Iinsisteix un cop més encara: sobretot eviteules murmuracions. En una comunitatmonàstica la murmuració per despit, perdiscrepància, fins i tot de bona fe, pot serun autèntic verí per a la convivència. Però¿i al carrer? ¿Evitem, com a cristians, lesmurmuracions en la nostra vida? Nosovinteja la crítica fàcil? ¿No donem persegur allò que només imaginem i que tantde mal pot fer? ¿No ferim sovint els altresamb la paraula com si fossin bocs emissarisde les nostres frustracions? Potser santBenet aquí incita als cristians del carrerperquè no murmurin, no critiquininjustament, fins i tot quan es troben queno reben el que se’ls deu, el que estàestipulat... (la qual cosa no vol dir que noprotestin pacíficament si es tracta d’unainjustícia que clama Déu!)

Quan no tinguem l’hèmina de vi al dia,sant Benet ens indica un camí: beneïu Déu ino murmureu. Sobretot, beneïu Déu!

Giròvag

25

SÓC UNA D'AQUELLES PERSONES...

Escoltar el silenciSóc una d’aquelles persones que busquen

en els monestirs allò que "a fora" és difícilde trobar: "escoltar" el silenci, un espai pera la pregària i el recolliment, un lloc queens ajudi al retrobament amb Déu i ambnosaltres mateixos.

Sempre he dedicat temps a la pregària.Em vaig proposar, ja fa temps, el costum dededicar uns moments al matí i al vespre, a lareflexió, a la meditació i a la lectura de lalitúrgia de les hores. Des de la mevainsatisfacció personal i des del meu amor aDéu tinc la necessitat de relacionar-me ambEll. Relació que si és autèntica, m’ajudarà,també, a una autèntica relació amb la mevafamília, amics, companys...amb els altres.

Degut a la nostra activitat, horaris,ambient, cansament i obligacions familiarsens trobem incapacitats moltes vegades perfer un "forat" i dedicar-lo a la pregària, quanen el fons és el que desitgem. Cada vegadamés hi ha necessitat de pau, de silenci i detranquil·litat, tot el que el "dia a dia" no ensajuda a aconseguir.

Acostumo, des de fa quatre anys, a passarcada trimestre uns dies en un monestir,concretament visito els de Poblet i Solius.Per cert, un monjo de Poblet va preguntar-me en una ocasió per què havia escollit elseu monestir per a les meves visites i si envisitava algun altre. Doncs miri, li vaig dir,visito aquest i el de Solius, en primer llocperquè sempre m’he sentit identificat ambl’orde cistercenc, i en segon lloc perquè, perla seva ubicació i l ’entorn que elsacompanya, poca gent i força aïllats,

Foto

: BED

MA

R.

Un dels serveis en què excel·leixen els monestirs de tot el món i, en especial, el de Pobletés l'acolliment dels hostes. Molts homes, creients i no creients, han passat sovint unsdies a l'hostatgeria de Poblet. Gairebé podríem assegurar que l'experiència no deixaindiferent ningú. En aquesta secció intentarem recollir alguns dels testimonis de lespersones que han viscut l'experiència de l'hostatgeria. Avui ens en parla Carles Sànchez,responsable dels mitjans de comunicació del bisbat de Girona.

Els monjos acullen i escolten si se'ls ho demana. Noimposen res. A la fotografia els hostes, en silenci,

comparteixen taula amb els monjos.

m’ajuden a "respirar" i a moure’m dins unsilenci que és el que desitjo trobar quan hivaig.

En les meves estades coincideixo ambaltres hostes que parlen dels motius de laseva visita. "No puc més...", comentava unadvocat de Barcelona que passava hores ihores en silenci en un dels claustres dePoblet. "Tinc necessitat que m’escoltin...",em deia un jove de Reus que trobava almonestir l’acolliment i l’atenció que buscava."Haig de desconnectar per trobar-me a mimateix...", "estic cansat...", "des de lapregària trobo sortida...", deien uns altres.Estem cansats de limitacions. Hem de sercapaços de no posar-nos més limitacions de

ELS H

OST

ES P

AR

LEN

26

les que desgraciadament ja ens posa lasocietat actual, societat del soroll. Hemd’intentar de trobar un espai de llibertat queens faciliti compartir-lo amb els nostres fills,familiars, amics i companys; i gaudir de totallò que la vida té de bo, com a regal deDéu que és.

Però... què hi fas?És habitual que quan un diu que va a

passar uns dies en un monestir sempre hihagi algú que ho vegi amb estranyesa. "Quèhi has de fer allà tancat sense parlar?" "Pertrobar un espai de silenci, per què no vas aun poble de muntanya?" "Quin avorriment!"Aquestes són algunes de les expressions delsamics i companys. A la tornada, i en veure’mtranquil, feliç, es a dir "normal", et diuenallò de: "fas bona cara..." "Et veig bé..." Unintenta d’explicar les seves vivències, elsmoments viscuts en el monestir encompanyia dels monjos...i aquí comença unaltre tipus de preguntes:" ¿a quina hora to-quen la campana?", "tantes hores pregant?","i et lleves a les cinc del matí?", "es menjaen silenci?", "què es fa en un monestir?"... Iun s'adona que són vivències personals moltdifícils de fer arribar a través de la paraula.Això sí, sempre serà bo d’explicar que elsmonestirs són llocs oberts a tothom, que noobliguen a participar en totes les pregàries,que tothom hi és ben acollit, que sempre espot trobar algú disposat a escoltar si hodemanes, i sobretot, t’ajuden a veure, desde l’amor i d’una forma senzilla, que la vidaés un regal que s'ha de valorar positivament.

Pot haver-hi qui qüestioni la vida i el"servei" dels monestirs. Jo diria que lesmonges i els monjos són persones que, enun moment de la seva vida, es van plantejarde cercar Déu des de la pregària i lacontemplació. Viuen del seu treball, encomunitat i amb alegria. Donen testimoni -i avui en dia és molt important-, que no sónnecessàries tantes coses com es pensa perviure amb plenitud, i ofereixen un serveid’acollida a tothom que ho necessita sensedemanar-li què busca; tan sols acullen i es-colten.

El retornA mi, sincerament, em costa tornar a la

vida diària després d’haver passat uns diesen un monestir; anar cap a l’església amb elsilenci del matí, participar amb els monjosen la pregària dels salms, passejar pelsclaustres i pels espais oberts de què disposen,dedicar sense presses temps a la lectura...És a dir, que m'hi quedaria uns quants diesmés. És difícil, avui dia, trobar momentstranquils per dedicar-los a la pregària. Peròcal fer-ho. És bo trobar cada matí i cadavespre un espai, aturar-nos, i pregar. Unsmoments que ens facin cercar Déu. Uneslectures bíbliques, uns salms, unesoracions..., tot allò que ens ajudi a conèixerla nostra realitat i ens qüestioni si el que femés el que hem de fer i el que Déu vol quefem. Pot passar que la família, els de casa,no ho entenguin, però cal fer-ho igualment,sense vergonya, donant testimoni d’una vidacoherent amb allò en què creiem.

El testimoni és molt important, i més avuidia. Tinc una filla que treballa i viu fora decasa des de fa temps. Sap de la meva formad’actuar i de la meva necessitat de pregària.Doncs bé, un dissabte que estava compartintamb mi unes hores, en veure que jocomençava la pregària de vespres, em vapreguntar com ho veuria si m’acompanyava.No cal dir l’alegria que em va donar. Jo, ambtota naturalitat li vaig dir que també a mim’agradaria de fer-ho. I així ho vam fer totsdos junts.

Les meves estades en el monestirm’ajuden a valorar la pregària, una pregàriaque m’ajuda a acceptar-me a mi mateix comun valor, que m’ajuda a descobrir la mevarealitat, a estimar l’altre, i per tant, a esti-mar-me, a acollir l’altre, i, també a acollir.

Sempre que puc intento donar als altrestot allò que necessiten, comunicar-me, peròper aconseguir-ho haig d’aprofundir primeren mi mateix. Trobar aquella llibertat,integritat i capacitat d’amor que m’ajudaràa fer-ho.

Això és el que trobo en els monestirs devida contemplativa, perquè jo sóc unad’aquelles persones...

Carles Sánchez

27

A L'OMBRA DEL MONESTIRUna reflexió sobre la immigració

Un dels reptes de la Catalunya actual és la rebuda i la integració de laimmigració que, en els darrers anys, hi està arribant de manera inaturable. Elnostre país ha estat tradicionalment terra d’immigració, entre d’altres raons, perquèuna constant feblesa demogràfica ha impedit a la societat catalana cobrir els llocsde treball, ordinàriament els més humils, que el seu dinamisme generava. ¿És laimmigració actual com la del passat? Quina actitud hem de tenir els cristiansdavant d’aquest fenomen? Antoni Garrell, membre de la germandat de Poblet, apartir d’una experiència personal viscuda en sortir del monestir, ens ofereix la sevareflexió sobre aquest tema tan actual.

Tres africans a la vora del monestir

El passat dia 12 juliol, en sortir d’unareunió del Patronat de la Fundació delMonestir de Poblet, vaig veure tres homesasseguts parlant animosament, dos d’ellssub-saharians i el tercer nord-africà.L’actitud i la forma de vestir evidenciavenque eren immigrants recents a la nostraterra. En atansar-m’hi —el meu cotxeestava aparcat prop d’ells— vaig sentir-los parlar en un català elemental. Eren trespersones procedents de cultures i ètniesdiferents, que compartien probablement eltreball, l’enyorança dels records i el desigde retrobar-se amb els amics i la família.També compartien la llegua catalana, laqual els permetia relacionar-se entre ells iamb l’entorn.

Faltaria a la veritat si no reconegués queescoltar-los parlar en català em vasorprendre. Potser per això, quasi al mateixtemps, em va aflorar el record del docu-ment de mitjans del segle XVII ‘PapersSecrets’ d’en Gaspar Sala on s’hi llegeixCatalunya és mare d’estrangers, on no hi ha ciutat,vila o poble on no hi hagi hagut per centenarsd’anys, molts francesos casats i fadrins.

Catalunya, terra d’acollida en elpassat.

Certament Catalunya és, i ha estat, terrad’acollida. Els creixements demogràfics s’hi

han produït sovint gràcies a onadessignificatives d’immigrants, els quals hanvingut a fer de Catalunya la seva llar i aconstruir-hi el seu futur. Lluny queda en elrecord el gairebé milió i mig de personesque arribaren entre l’any 1900 i 1960procedents d’arreu de l’estat espanyol,molts d’ells encara entre nosaltres, per su-mar-se als catalans —un percentatgesignificatiu dels quals amb arrelsoccitanes— i fer plegats del Principiat lacomunitat mes dinàmica i pròspera del’Estat espanyol, i una de les regions mésimportants de la Unió Europea.

Si bé Catalunya, amb el seu tradicionalcaràcter obert a l’exterior, en el passat vasaber acollir i integrar els forts correntsmigratoris, enriquint-se i gaudint de lespotencialitats de la heterogeneïtat, en canviara pateix dificultats creixents en el procésal qual estem sotmesos en l’última dècada.L’explicació cal buscar-la en les incertesesderivades de la globalització planetària enel període 1991-2002, que es vadesenvolupant paral·lelament a l’incrementen més d’un quart de milió dels estrangersresidents a Catalunya, increment que hasituat el nombre de ciutadans forans ambpermís de residència en 328.461, un 5,05%de la població catalana1. Aquest percen-tatge va augmentant i probablementassolirà en pocs anys el 10%. Es tracta d’un

A F

ON

S

28

Famílies de Burkina Faso abandonen Costa d'Ivori davant dels conflictessocials i polítics desencadenats des del setembre de 2002 en aquest darrerpaís. Molts dels immigrants arribats a Catalunya vénen per fugir de lasubmissió a règims polítics corruptes i sense democràcia, submergits enla misèria i la desesperança, situació agreujada per les guerres.

col·lectiu2 plural i representatiu dels diver-sos pobles que omplen el planeta, entre elquals destaquen els que procedeixen delnord d’Àfrica (un de cada tres delsimmigrants).

Els temps a venir

Que Catalunya hagi superat amb èxitels reptes de convivència i cohesió socialplantejats per les immigracions del passatno és cap garantia per creure que superaràamb èxit l’actual procés, si noés que s’assumeixin les actua-cions i polítiques encaminadesa afrontar els desafiamentsderivats de la nova situació3.Hi ha tres raons radicalmentdiferents respecte de les ona-des precedents i, en concret,de la del 1500 procedentd’Occitània —que va arribara constituir un 20% de lapoblació catalana— i les delsegle XX. Llavors, a diferènciad’ara, les arrels culturals esfonamentaven en el cristia-nisme i la independència delpoder polític i eclesiàstic, elsvalors i els desequilibris socialsno eren excessivament dis-tants, i l’assentament entrenosaltres no requeria de laintervenció explícita del’Administració.

Efectivament, les onades precedents —Occitània (1500) i de la resta d’Espanya(segle XX)— procedien de culturescristianes amb un poder civil, els ‘estats’, iun poder eclesiàstic, ‘Roma’. El primergovernava els ‘béns materials’ i l’altre‘l’esperit’. Hi havia, doncs, separació depoders, més accentuada encara a partir delssegles contemporanis amb l’extensió de lalaïcitat de l’estat. La immigració actual, encanvi, està caracteritzada per una majoriade persones procedents d’àrees amb cultu-ra islàmica on no existeix una claraseparació de poders o de col·lectius humanstribals molt endarrerits quant a drets,deures i exercici de les llibertats tal i com

és, si més no, el model occidental.

D’altra banda els nivells formacionals,rendes per càpita, PIB, etc. de les regionsd’origen i de destí dels corrents migratorisno eren excessivament distants. Els nivellsde renda i benestar al segle XVI entreOccitània i Catalunya o al segle XX entreCatalunya i la resta d’Espanya eren similars.En contrapunt, avui les diferencies quant arenda, formació, qualitat i esperança devida, etc. entre Catalunya i el països ori-

gen dels corrents migratoris són abismals.

En segon lloc existia una forta deman-da de «mà d’obra». La creixent indústriacatalana originava significatius correntsmigratoris des del món rural català cap ales ciutats i colònies industrials. Aquestscorrents ben aviat van resultar insuficientstant per cobrir les necessitats directes dela indústria, com els llocs de treballsindirectament generats per aquella i elsderivats del creixement urbà. El dinamismeindustrial i l’oferta d’ocupació, sensi-blement millor que les existents en zonesdesindustrialitzades, van originar el fluxmigratori cap a Catalunya enquadrat en uncontext de "treball garantit". La voluntat

Foto

: Mun

do N

egro

. Mai

g-ju

ny 2

0 03 .

29

Famílies de Costa d'Ivori fugint dels combats a Duekoue, a l'est deIamusukro. Bona part dels nouvinguts a Catalunya procedeixen del'Àfrica subsahariana. Sembla com si en aquests àrea del món s'hiabatessin les tres malediccions medievals: la fam, la malaltia i la gue-rra. Potser sigui aquesta darrera, sovint fruit de la corrupció delsdirigents, una de les causes que agreugen la vida de milions de perso-nes. ¿No marxaríem desesperats també nosaltres si visquéssim aquestaterrible realitat?

de millora i progrés que genera l’estímulbàsic de deixar la terra pròpia es sumava al’existència de demanda, conseqüentmentd’immigració, a Catalunya. Aquest binomique funcionant harmònicament facilita laintegració dels immigrants, no es produeixen aquests moments i previsiblement no esproduirà en el futur ja que les dades itendències més aviat indiquen el contraria mig i llarg termini.

En tercer lloc, la competència era lo-cal; el destí dels pobles i la capacitat com-petitiva de les indústries estava en manspròpies o de les administracions de l’Estat.La progressiva internacionalitzacióeconòmica, la globalització dels mercats,la importància i la capacitat decisional deles empreses multinacionals, i mésproperament el procés d’integració euro-pea primer i l’ampliació cap als països del’est europeu en l’actualitat, dibuixen un pa-norama on la capacitat de construir el futurs’escapa de les capacitats pròpies entranten competència amb les forànies. La man-ca de preparació, l’exigència de competir

sobre la base de la generació deproductes i serveis d’alt valor,fonamentant el procés pro-ductiu en la terna ciència,tecnologia i disseny, dibuixenun horitzó on les pors a lapèrdua del benestar s’incre-menten, en especial en aquellscol·lectius amb menys forma-ció4 i menys possibilitats perafrontar els reptes i lesexigències de la Societat delConeixement. Òbviament, pera aquests sectors, els immi-grants són considerats els res-ponsables de posar en perill laseva situació social i laboral jaque esdevenen els seus com-petidors, els que reben una partdels recursos que ells conside-ren que els pertoquen i els quiposen en perill el seu treball. Enun mercat en restricció i en unmón desequilibrat, els ‘penúl-tims’ són els qui més poden di-

ficultar la integració, sense menysprear lesactituds radicalitzades originades perimmigrants sense esperança.

La cohesió social i la convivència delfutur

Sóc dels qui creuen que la cohesió so-cial i el tradicional clima de convivènciaque ha caracteritzat Catalunya des de fadècades està en aquest moments en joc.Assumir que la societat esta sotmesa acanvis profunds i que arreu es produeixencol·lisions culturals esdevé crucial perafrontar els desafiaments dels propers anys.Conseqüentment cal redoblar els esforçosencaminats a fomentar el tarannà mul-ticultural, sense perjudici de reafirmar lanostra identitat com a poble, facilitar laintegració cultural dels immigrants totrespectant els seus drets però exigint elcompliment del seus deures i, a la vegada,cal assumir que tot col·lectiu té poten-cialitats i possibilitats limitades. Enconseqüència, cal establir polítiques en ori-gen per regular i ajustar els fluxos

Foto

: Mun

do N

egro

. Feb

rer d

e 200

3.

30

NOTES1. La població Catalana (INE, 1 de gener 2002) és de 6.506.440 persones, representa el 15,55% del total de l'Estat Espanyol,41.842.058 persones.2. Àfrica del Nord: 32,6%, Amèrica del Sud: 19,1%, Unió Europea: 17,4%, Àsia 12,3%, resta d'Àfrica: 6,6%, Altres països Europeus:5,6%, Amèrica Central i Carib: 5,1%, Amèrica del Nord: 0,8%. Font Generalitat de Catalunya, 2002.3. A. Garrell, A. Farrés, P. Monràs, S. Sardà: La Societat del Coneixement: una Oportunitat per Catalunya; Reptes i Instruments. Barcelona,setembre 2002. Edita: Cercle per al Coneixement.4. L'informe de recerca I, sobre Societat Xarxa a Catalunya publicat per IN3-UOC al Juliol de 2002 i dirigit pel professor ManuelCastells i la professora Imma Tubella, indica que Catalunya té manca de persones amb formació universitària, mancança que vaacompanyada de la falta de persones amb estudis mitjans: un 62,3% de la població de més de 15 anys no ha superat el nivelld'estudis primaris, l'1,9% és analfabeta, i només el 12% ha acabat els estudis superiors, dades que presenten sensibles millores sis'analitza el col·lectiu que inicià l'ensenyament primari al 1980 (la població amb un nivell màxim d'estudis baixa al 48,1% i elpercentatge dels que tenen primària incompleta es redueix del 22,5% al 9,8%; només disposen d'estudis superioir el 10,3%, xifrainferior al 12,5% dels grans).

La pobresa i la manca d'horitzó fa que els africans arrisquin lavida per emigrar il·legalment cap a Europa. En el 2003 han estat103 els immigrants que han perdut la vida per arribar a les costesd'Andalusia. Tanmateix, i malgrat que aquests injustícia clama aDéu, cal tenir en compte que tot col·lectiu té potencialitats ipossibilitats limitades. En conseqüència, cal establir polítiques enorigen per regular i ajustar els fluxos d'immigració als volums quepermet n la sostenibilitat i la capacitat dels pobles receptors. I calinvertir en aquests països i deixar entrar els seus productes en elsnostres mercats, una de les vies per al seu desenvolupament.

d’immigració als volums que permeten lasostenibilitat i la capacitat dels poblesreceptors.

En atansar-me als tres immigrants quexerraven en català a l’ombra de Poblet, novaig resistir la temptació d’interessar-me,després de contestar la seva salutació debona tarda, per la seva procedència:Camerun, Nigèria i Marroc. Els tresprocedien, com molts d’altres, de regionsamb ètnies i cultures divergents, sotmesesa règims polítics corruptes i sense demo-

cràcia, submergits en la misèria ila desesperança, i amb creences ivalors sensiblement llunyans delseuropeus. No per això deixen deser persones humanes ambil·lusions i esperances, ambvoluntat de desenvolupament iprogrés, persones que sense re-nunciar a les seves creences volen,si més no un nombre molt elevatd’ells, integrar-se en aquesta queés ara també la seva terra;objectius que estaven en camíd’assolir els tres immigrants quea l’ombra de les muralles delMonestir de Poblet milloraven elseu català i planejaven el seu futurentre nosaltres.

Amb la serenitat que atorga lapau monàstica vaig emprendre elcamí de tornada a Barcelonamentre meditava quines són lesnostres actituds i actuacions perposar el nostre gra de sorra a fi

de transformar la confrontació encol·laboració cultural, tot recordant lesparaules del nostre president, en Ramon M.Mullerat, en l’última reunió de laGermandat citant Peter Sutherland: "Sipoguéssim encongir la població del món i reduir-laa un Poblet de 100 habitants, tot i mantenint lesproporcions, resultaria que hi hauria 57 asiàtics,21 europeus, 14 persones de l’hemisferi occidental i8 africans".

Antoni Garrell i Guiu

Foto

: Mun

do N

egro

.Feb

rer d

e 200

3.

31

LA PESTA NEGRA A LACATEDRAL DE BARCELONAI AL MONESTIR DE POBLET

LA CATEDRAL DE BARCELONAAL SEGLE XIV

El 1348 la Seu estava en plena efer-vescència constructiva. La primera pedrade la catedral gòtica es va posar el 1298però no va ser fins al 1319 durant elpontificat del bisbe Ponç de Gualbes quees va fer càrrec de la direcció de les obresel lapiscida mallorquí Jaume Fabre. El1348, amb la capçalera enllestida i tancadesles voltes del presbiteri i del primer tramdamunt la cripta de Santa Eulàlia, l’obra esva interrompre a causa dels estralls de lapesta negra. Era el mateix any que elConsell de Cent sofria la pèrdua de cincdels sis consellers majors. Només en vasobreviure un, Romeu Llull, el qual donàcompte del desastre en una reunió amb lesforces vives de la ciutat al convent de San-ta Caterina. L’epidèmia es va repetir el1350, el 1362, el 1371 i el 1375.

Pel que fa a la construcció de la cate-dral no trobem a l’Arxiu Capitular llibresd’obra d’aquesta època2. Per poder seguirel procés constructiu cal esperar fins al1379, data a partir de la qual la sèrie dellibres d’obra no s’interromp. En aquestmateix any, essent bisbe de Barcelona Perede Planella, es va situar la clau de volta dela Mare de Déu de la Misericòrdia.L'última clau havia estat la de Santa Eulàliaque duu l’escut de Blanca d’Anjou, mortael 1320. Així, doncs, entre 1320 i 1379 lacatedral de Barcelona va tenir una

capçalera gòtica, mentre que la resta del’edifici continuava amb l’estil romànic an-terior.

La pesta arriba a BarcelonaLa pesta arribà a Barcelona quan ja havia

produït milions de morts a Europa. Semblaque la seva entrada a la ciutat comtal es va

L’any 1348 es va desencadenar una terrible epidèmia per tot Europa: la terriblepesta negra1. Era una malaltia infecciosa que conduïa el malalt a la mort poc tempsdesprés d’haver-la contreta. Va afectar greument la salut de molts catalans al llargde la segona meitat del segle XIV. En aquest article Joan Bassegoda Nonell, catedràticjubilat d’Història de l’Arquitectura, ens explica algunes de les malvestats de la pestaa la catedral de Barcelona i al monestir de Poblet.

Les obres de la catedral de Barcelona es van interrompre el1348 con a conseqüència dels estralls de la pesta negra.

32

produir a través dels ratolins que menjavengra i que van arribar en els vaixellsprocedents de l’Orient. Regia en aquellstemps la diòcesi elbisbe Miquel deRicomà (1346-1361)el qual havia estattresorer de l’anteriorbisbe Fra BernatOliver (1345-1346)3.A Barcelona hi féu cur-tes estades. Consta,per exemple, que a laciutat comtal s’orga-nitzà una solemneprocessó per impetrarla fi de l’epidèmia el 2de maig de 1348,processó a la qual noassistí el bisbe.

A les darreriesd’agost de 1348 vacórrer la brama que laculpa de la pesta latenien els jueus querepartien unes pólvo-res verinoses. Semblaque els barceloninss’havien oblidat delsratolins de les nausd’Orient. Molts delsjueus foren assassinats i les seves casescremades. Tampoc en aquests esdeveni-ments consta la intervenció del bisbe.

L’absència del bisbe no propiciava labona marxa de les obres de la catedral. Laseva absència i la inexistència de llibresd’obra mostren una certa relaxació cons-tructiva.

Víctimes anònimes de la pesta enterra-des a la catedral

A començaments dels anys 70 del segleXX es van fer una sèrie d’excavacionsarqueològiques sota la catedral per tal delocalitzar el baptisteri paleocristià. Vacaldre travessar els fonaments del mur la-teral de la part de l’evangeli. En el decursde l’excavació els arqueòlegs es van trobaramb una sèrie de capes superposadesd’esquelets i calç corresponents a les

víctimes de la pesta negra. Precisament el1348 eren obertes les rases per alsfonaments del mur del carrer dels Comtes

de Barcelona. Es vaaprofitar l’excavacióde l’època medievalper enterrar-hi elscossos dels morts perla pesta. Aquestalocalització es va ferl’any 1972 i els esque-lets foren portats alcementiri de Mont-juïc i es van enterraren una fossa comunaon es col·locà unalàpida commemo-rativa. La catedral,doncs, va ser un testi-moni real i silent delsefectes de la granmortaldat de 1348.

De manera anec-dòtica cal ressenyarels tres tipus de rato-lins esculpits en uncapitell de l’escala dela casa de l’Ardiaca,davant de la mateixacatedral. Per bé quel’edifici és obra del

segle XVI, la memòria de la pesta persistiaa la ciutat on es creia que el contagi vinguéa través dels tres diferents tipus derosegadors representats4.

EL MONESTIR DE POBLETLa construcció de la grandiosa obra

cistercenca de Santa Maria de Poblet, engran part edificada als segles XII i XIII, vacontinuar amb fort impuls durant el segleXIV. Bona part del claustre, la nau lateralde l’evangeli de l’església, les tombes reialssota el creuer i el cimbori són prova evidentde l’estil gòtic gentil de l’època.

L’abat Ponç de CoponsA finals del primer terç de segle (20 de

maig de 1326) va ser elegit abat delmonestir Ponç de Copons que constituïael XXII abat perpetu del cenobi. Un cop

Foto

: BED

MA

R.

Làpida de la tomba de l'abat Ponç de Copons,mort el 1348 a conseqüència de la pesta negra. Lapesta negra causà la mort de 59 monjos i 20 llecs.

33

elegit, va emprendre una tasca d’incrementdel patrimoni territorial del monestir i unseguit d’obres d’ampliació dels dos edificis.

Vers el 1330 inicià la construcció delcimbori damunt de l’encreuament deltranssepte i la nau major de l’església. Vaser una obra valenta i singular, perquèdefineix perfectament la silueta delmonument en el qual solament la SagristiaNova del segle XVIII té una alçada supe-rior.

De fet un cimbori o llanterna hauria deser una construcció prismàtica amb amplesfinestrals per on s’introdueix la llum al’interior de l’església. Però a Poblet no és

així. La volta nervada quatripartita en laintersecció del creuer i de la nau majorpresenta una clau de volta circular perfo-rada. A l’exterior hi havia un petit templetvuitavat que suportava les dues úniquescampanes que permetien les constitucionscistercenques. Havien de ser només duesi tan petites que les pogués accionar unsol monjo. Això vol dir que en aixecar unmajestuós cimbori en lloc del petitcampanaret no es pretenia il·luminar lesnaus de l’església, perquè la llum només hi

penetraria pel forat de la clau de volta. Elpensament de l’abat Copons havia de sertot un altre.

El cimbori, símbol de reialesaEl rei Pere el Cerimoniós, coronat el

1336, es proposà des de 1339, data més omenys coincident amb l’inici de les obresdel cimbori, dignificar els enterramentsdels seus avantpassats i disposà laconstrucció d’un magnífic panteó amb lesurnes funeràries situades damunt de dosarcs escarsers entre les pilastres del creuer.L’alabastre amb el qual el mestre Cascallstreballà les estàtues jacents dels reis i rei-

nes d’Aragó es va dur ex-pressament des de la pedrera deBeuda (Garrotxa). El 1346, pocabans de morir, el rei Pere IIIencara donava instruccions percarta a l’abat Copons sobrealguns detalls dels reialsenterraments5.

Si es té en compte que el noucimbori no volia ser unallanterna que donés llum al’interior de les naus, ésperfectament lícit deduir que laintenció de l’abat era situardamunt del lloc d’enterramentdels reis una mena de fita o co-rona visible des de lluny i queidentifiqués aquell punt tan sin-gular del monestir-panteó reial.Una prova addicional que elcimbori no havia de ser llan-terna és la carència de regatesper a col·locar vidrieres a latraceria dels finestrals, comsucceeix a les autèntiques

llanternes. El projecte de cimboricontemplava la construcció d’un tamboroctogonal damunt del qual hi hauria dosordres de finestres amb traceries esculpidesi un capçat en forma de piràmideoctogonal. Tot dintre del camp de lahipòtesi, ja que el cimbori no es va acabaren interrompre’s l’obra el 1348 a causa dela pesta negra.

La pesta negra arriba al monestirCap al juliol de 1348 el cimbori tenia

El cimbori del monestir de Poblet, situat just al damunt del creuer de l’esglésiaabacial, s’alça airós presidint el conjunt del cenobi. Probablement l’abat Copons elva concebre al segle XIV com a corona visible des de lluny que identifiqués el puntal dessota del qual hi havia el panteó reial dels monarques de la Corona d’Aragó.

Foto

: H. G

aud.

34

acabat el basament i tot el primer ordre definestral amb els seus gablets i pinacles. Lapesta negra causà la mort de 59 monjos i20 llecs. L'abat Ponç de Copons finava el29 de juliol de 1348. El 8 d’agost els monjoselegiren nou abat en la persona de Bernatde Palau, el qual es dedicà atenir cura dels malalts, escontagià de la pesta i morí alcap de vuit dies (16 d’agost de1348).

L’obra del cimbori s’in-terrompé i restà durant mésde tres segles amb una coberta pro-visional d’encavallades de fusta iteules. L’abat Vicenç Prada (1680-1684)decidí acabar el cimbori de manera seguraperò ràpida i en lloc de completar el segonordre de finestres va fer construir una cú-pula de punta d’ametlla feta amb totxo quesuportava uns arcs coixos sobre els qualses va estendre el tauler ceràmic i les teulesmorunes. Per sota el ràfec de coberta esconstruí un passadís que girava a les vuitcares del cimbori amb tres finestres d’arcapuntat a cada cara.

Durant el segle XIX es van fer algunesobres de restauració de la coberta, però nova ser fins a l’inici del segle XX que LluísDomènech i Montaner amb l’ajut del seufill Pere Domènec Roura i dels alumnes del’Escola d’Arquitectura de Barcelona, van

traçar els plànols de totel monestir i es va in-tentar formular unahipòtesi sobre la formadel cimbori acabatsegons la idea inicialde l’abat Copons.

Com que el segon ordre definestres, reculat un metre

respecte a l’inferior, només estava iniciat,calgué imaginar el capçat. Domènech elva copiar de Vallbona de les Monges, feten temps de l’abadessa Elisenda deCopons, germana de l’abat de Poblet. Elcimbori de Vallbona culmina amb una for-ma piramidal, en la qual es va inspirarDomènec6. Tanmateix el cimbori, llevatles restauracions a la coberta del segle XIX,es mantingué tal com el deixà l’abat Pradaal segle XVII.

El cimbori de l'església abacial de Poblet, restaurat definitivament entre 1978 i 1981, es correspon amb el creuer de l'església. Tal icom es pot observar a la imatge de la dreta el cimbori no volia ser una llanterna que donés llum a l'interior ja que en tot cas aquestaentraria només pel forat de la clau de volta.Va ser cimbori-campanar fins al segle XVIII.

La pesta negra causà lamort de 59 monjos i 20llecs mentre l’abat Ponçde Copons finava el 29

de juliol de 1348

Foto

: BED

MA

R.

Foto

: H. G

aud.

35

BIBLIOGRAFIAAndrés Avelino Pi y Arimón: Barcelona antigua y moderna. Vol. I, p. 153. Imprenta Tomás borchs. Barcelona, 1854.Lluís Domènech i Montaner: Història i arquitectura de Poblet. Diputació de Barcelona, 1925 i 1927.Josep Palomer, pvre.: Estampes de Poblet. Barcelona, 1927.Cèsar Martinell i Brunet: El monestir de Poblet. Barcelona, 1927.Buenaventura Bassegoda Amigó: El arquitecto Elías Rogent. Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona, 1929.Instituto de historia de la ciudad: Las estatuas funerarias de los Reyes de Aragón. Exposición en la antigua capilla Real de Santa Águeda.Ayuntamiento de Barcelona, 1946.Federico Marès Deulovol: Las tumbas de los monarcas de Aragón y Cataluña del monasterio de Poblet. Asociación de bibliófilos de Barcelona.Barcelona, 1952.Rafael Tasis: Barcelona, imatge històrica d’una ciutat. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona, 1961. pp. 76-78Agustí Altisent O.S.C.: Història de Poblet. Publicacions de l’Abadia de Poblet. 1974.Agustí Altisent O.S.C.: El bàcul de l’abat Copons. Estudios históricos y documentales del Archivo de Protocolos, vol. V. ColegioNotarial. Barcelona, 1977.Juan Bassegoda Nonell: El cimborio de Poblet. Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1982.Joan Bassegoda Nonell: Història de la restauració de Poblet. Publicacions de l’abadia de Poblet, 1983.Frederic Marès i Deulovol: Las tumbas de los monarcas de Catalunya y Aragón en el monasterio de Santa María de Poblet. Prólogo de JuanBassegoda Nonell. Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1998.

NOTES

1. Nom donat a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s XIV fins al començament del XV. La freqüència de lespetites taques hemorràgiques al coll, tòrax i membres (que eren del color fosc de la sang) així com el desenllaç gairebé sempremortal de la malaltia, expliquen els noms de "pesta negra" i "mort negra", amb què fou coneguda. Va acabar amb dos terços de lapoblació catalana.

2. S’ha especulat amb el fet que possiblement els llibres d’obra fossin cremats el 1348 per por del contagi. No hi ha, però, capevidència documental al respecte.

3. Miquel de Ricomà era nascut a Granollers i va ser també bisbe de Vic. Oficialment prengué possessió de la diòcesi el 13 d’agostde 1346 per bé que per mitjà d’un procurador, el mateix que va fer en el jurament de fidelitat al rei Pere IV. Era familiar del papaCliment VI (Pere Roger, 1342-1352) el qual el retingué a la cúria d’Avinyó de tal forma que a Vic i a Barcelona hi estigué solamentdurant curtes estades. Els documents episcopals d’aquells temps vénen firmats pel vicari general en nom de «Michaelis episcopi inremotis agentis».

4. La malaltia era transmesa, efectivament, per la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis). Una rata infectada pel bacil de la pestaal seu torn infectava la puça que li xuclava la sang. La puça transmetia el bacil quan picava els humans. La infecció de les rates esva produir a la Xina i es va estendre fins a Europa a través dels vaixells que comerciaven amb gra. Les dues formes de pestaconegudes, la bubònica i la neumònica, eren mortals per al 75% i el 95% respectivament dels qui les contreien.

5. L’escultor i acadèmic Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) va fer la restauració entre 1943 i 1945 de les tombes malmeses el1835 i publicà un molt ben documentat llibre el 1952 en el qual inclou les cartes escrites pel rei a l’abat de Poblet. Per a la feina de«recreació», com anomenà Marès la restitució de les formes originals a partir dels fragments conservats de les escultures, es reobríla pedrera de Beuda per tal de comptar amb idèntic material que en el segle XIV.

6. Mossèn Josep Palomer (1885-1961) mantingué que l’autor del projecte de cimbori de 1330 era el franciscà Fra Bernat de Palau,després monjo i abat de Poblet, segons unes cartes del monjo de Poblet a l’abadia de Fontfreda, documents que després de larevolució francesa haurien passat a l’arxiu de la ciutat de Perpinyà. Fetes les oportunes investigacions, Joan Ainaud de Lasartepogué demostrar que aquestes cartes no existien i que tot va ser una invenció mitòmana de mossèn Palomer. Un altre autor, Vivesi Miret, mantenia que l’autor va ser Reinald des Fonoll, arquitecte anglès que va treballar a Santes Creus. Ho basava en l’existènciade la creu patada incisa a alguns carreus del cimbori. És un fet irrellevant car les marques de picapedrer repeteixen moltes vegadesaquesta mena de creu que no és la firma de l’arquitecte sinó la marca de comptabilitat del picapedrer.

El cimbori actualEntre el juny de 1978 i el juliol de 1981

es va fer la restauració del cimbori. Es vamantenir la forma fins aleshores subsistent,però es van refer tota la coberta i la galeriasuperior i es van recompondre les traceriesdels vuit finestrals amb pedra de la Flores-ta de Vinaixa, finament treballada pelpicapedrer i escultor de l’Espluga deFrancolí, Miquel Vendrell. Els plànols elsdibuixà el delineant Esteve Nogués, l’obrala portà el contractista Trinitat Teixidó del’Espluga i la direcció amb la supervisió del

monjo de Poblet Fra Jesús Oliver, la conduíl’autor d’aquest article. El treball meresquéel Diploma d’Europa Nostra a la restauracióde monuments.

Això vol dir que 633 anys després quela pesta negra arribés a Poblet es vancicatritzar les ferides de la tremendamalaltia que va interrompre l’acabamentd’una de les més exquisides parts del granmonestir cistercenc i panteó dels reis de laCorona d’Aragó.

Joan Bassegoda

36

CABO VERDE: VISITAFRATERNA A LA COMUNIDADDE "NAZARÉ"

En el número anterior de la Revista informábamos de la presencia de dos jóvenescaboverdianos que llevan unos meses residiendo en el monasterio donde recibenformación monástica y teológica. Durante la segunda quincena de septiembre el P.Abat y el P. Josep Maria Recasens han viajado a la isla de Santiago para cono-cer esta comunidad. Este artículo, redactado por el P. Recasens, aparece en caste-llano con el fin de que pueda ser comprendido por los mismos componentes de laComunidad de Nazaré, que también reciben la revista "Poblet".

Un poco de geografía e historia deCabo Verde

Cabo Verde es un archipiélago de ori-gen volcánico, compuesto de diez islas,nueve de las cuales son habitadas, y ochoislotes, con una superficie total de 4.033km2, situado a unos 500 km de la costaoccidental africana (Senegal), con unapoblación total de 400.000 habitantes,28,3% negros y 69,5% mulatos y blancos,casi todos de lengua portuguesa, aunqueen familia se habla el criollo, y de religióncatólica. En cuanto al relieve existen dostipos de islas: las islas planas, rodeadas porgrandes extensiones de playas de arenablanca: Sal, que tiene aeropuerto interna-cional, Boavista y Maio, y las islas monta-ñosas y rocosas llenas de paisajescontrastantes: Santo Antâo, Santiago,Fogo, Sâo Vicente, Sâo Nicolau y Brava.La décima isla, la más pequeña no habita-da, se llama Santa Luzia.

El clima es tropical seco, con dos esta-ciones, una seca, entre noviembre y junio,y otra húmeda, de agosto a octubre. Latemperatura media anual ronda los 25º C.

El archipiélago fue descubierto por elnavegante portugués Da Mosto (1460).Los portugueses encontraron las islasdeshabitadas y los actuales habitantes son

los descendientes de los negros de Angolaque las naves portuguesas transportabandesde aquel país hasta los Estados Unidospara venderlos como esclavos. Cabo Ver-de, Madeira y las Azores eran lugares don-de esas naves hacían escala y en donde sefueron formando núcleos de población quese han prolongado hasta nuestros días. Lacolonización portuguesa fue bastante ex-plotadora y opresora; los caboverdianosfueron obligados a adoquinar largos kiló-metros de carretera. Baste esta muestracomo ejemplo: en la isla de Santiago hayuna ciudad costera llamada Tarrafal don-de en los años 1920-1930 se construye-ron los primeros campos de concentraciónde la historia de la humanidad. Justamen-te fueron estos campos de muerte los queel régimen nazi de Hitler tomó comomodelo para construir los de Auschwitz yDachau entre otros.

Cabo Verde es país independiente des-de 1975 y el gobierno es socialista.

La comunidad de ‘Nazaré’Benvindo y Adílson, que así se llaman

los dos jóvenes africanos que reciben for-mación en Poblet, forman parte de unacomunidad residente en la isla de Santia-go. En dicha isla se encuentra la capitalgubernamental, Praia, y en ella está tam-

MÓ

N M

ON

ÀST

ICM

ÓN

MO

NÀ

ST

IC

37

CAVO VERDE

Fogo

Santo Antâo

Sâo Vicente

SantaLuzia

SâoNicolau

Vila da Riveira BravaMindelo

Sal

BoaVista

Sal-Rei

Malo

Praia

SâoTiago

Tarrafal

O c é a n oA t l á n t i c o

CABO VERDE

15

25

SâoFelipe

Brava

Porto Inglés

Ribeira Grande

Santa María

bién el único obispado de las islas. La co-munidad de ‘Nazaré’, que toma ese nom-bre inspirándose en el estilo de vida de laSagrada Familia en Nazaret, se encuentraen la región montañosa llamada SantaCatarina, en la ciudad de Assomada -unas

40.000 almas-, a una altitud cercana a los2.000 metros y a unos 40 kilómetros de lacapital.

Dicha comunidad consta en la actuali-dad de 13 miembros de edades compren-didas entre los 17 y los 33 años, pero gozade tal favorable renombre que cada día sonmás los jóvenes que se acercan a ella paraformar parte de la misma. Su único incon-veniente es no poder disponer de espaciosuficiente en la casa alquilada donde vi-ven para poder acogerlos a todos.

El viaje hasta AssomadaEl día 15 de septiembre por la tarde,

emprendimos el viaje en visita fraterna elP. Abad José Alegre y el autor de este artí-culo, con el fin de conocer a la comuni-dad restante. El viaje, largo y penoso, durócasi 12 horas, con la intermitencia de tres

vuelos: Barcelona-Lisboa; Lisboa-Sal; Sal-Praia. Nos esperaban un grupo de la co-munidad y el P. Paulo Borges, un sacerdo-te de aquel país, residente actualmente enAlcañiz, iniciador de la comunidad. Nostrasladamos en furgoneta desde Praia aAssomada a lo largo de una carreterasinuosa, adoquinada durante el tiempo en

que fue colonia portu-guesa. Nos pareció

un viaje intermina-ble por lo acci-

dentado delcamino.

En esosmomentos laisla ofrecía unp a n o r a m aexhuberante,

con una verdorgeneral que en al-

gunos lugares recor-daba incluso un paisaje

suizo. Los árboles son muy es-casos y casi siempre los mismos. Ellos

los llaman ‘pinheiros ’ (pinos) , pero recuer-dan más a las acacias, aunque de hoja máspequeña. Puesto que las islas son de ori-gen volcánico y una de ellas, Fuego, tieneincluso un volcán del mismo nombre enestado activo, el paisaje montañoso no pa-rece admitir más que hierba baja y culti-vos selectivos. Básicamente viven del maízy las judías, que plantan junto al maíz paraque puedan adherirse al tallo del maíz amedida que crezcan. Este año era un añobueno para estos cultivos y se veían cam-pos y laderas llenos de plantaciones demaíz y judías, que serán cosechados enenero próximo. Una vez terminada la co-secha, los meses de enero a abril, el pano-rama paisajístico adquirirá el color pardooriginal de la tierra que remedará un pai-saje lunar.

Mientras ascendíamos a Assomada,veíamos multitud de gente de todas lasedades a ambos lados de la carretera don-de se apean la mayoría de las casas. Mira-ban los coches que pasaban o esperaban

La comunidad de "Nazarè" se encuentra en la islade Sâo Tiago, a 40 Km. de Praia, la capital.

A. M

illa.

38

que algún vehículo les llevara. No hay ser-vicio de autobuses. La primera furgonetao Toyota que pasa podría ser un eventualautobús con pago convenido. No abun-dan los turismos. Las frecuentes paradashacían más largo el pesado viaje.Assomada ocupa una vasta planicie,soleada y rodeada de montañas.

La casa de los ‘irmâos’ de ‘Nazaré’Nos llevaron a la residencia de la co-

munidad de ‘Nazaré’ y allí pudimos salu-dar cordialmente a los ‘irmâos’-hermanos-de la misma. A dos de ellos, Lizito y Fer-nando, ya los conocíamos porque habíanvenido a pasar la última Semana Santa enPoblet. Nos instalaron en nuestras respec-tivas habitaciones, habilitadas expresa-mente para nosotros con camas, colcho-nes y sábanas cedidas. Ellos duermen enliteras o simplemente en colchones sobreel suelo. No había agua corriente para la-varnos porque no tienen depósito de aguani motor que la accione. Sacábamos elagua de un bidón con un jarro de plásticoy con él llenábamos un cubo que estabapermanentemente en el servicio. Una si-tuación precaria a la que fuimos acostum-brándonos sin demasiados dramatismos.Nos enseñaron la casa, un edificio con

sótano, planta baja, unprimer piso y terraza.En el sótano había ha-bitaciones para dos y elcomedor, que fuera delas comidas lo utilizancomo mesa de estudio.Allí había también unapequeña estantería conunos pocos libros. Estaera su biblioteca. En laplanta baja había unasalita de estar, con sofá,dos butacas y algunassillas, luego cuatro ha-bitaciones y un bañocomún, y en el primerpiso el oratorio, la co-cina, dos habitaciones ybaño común. Un traga-

luz en la terraza da luz al hueco interiorque se prolonga hasta el sótano.

Un día en la vida de ‘Nazaré’La comunidad se constituyó hace cin-

co años y en estos momentos consta dediez miembros de edades comprendidasentre los 17 y 33 años, con un responsa-ble, Mário Mendes, el mayor de ellos.Llevan una vida ordenada y sobria que in-tenta adaptarse a un ritmo monástico deoración y trabajo. Se levantan a las cincode la mañana y a las cinco y veinte tienenel oficio de Maitines. Lo hacen repo-sadamente con dignidad y largos silenciosentre lecturas y salmos. No se limitan a unoficio rezado sino que cantan con melo-días sencillas que recuerdan los tonosgregorianos. Incluso son frecuentes loscantos a dos voces. A las seis y cuarto can-tan los Laudes y a las siete tienen la Euca-ristía, a veces en la comunidad -celebradapor el vicario de Assomada, el P. Ireneo- yotras en la parroquia. A las ocho desayu-nan (queso de cabra, compota, membri-llo, fruta, y café con leche). A continua-ción viene el trabajo de la casa, limpieza,compra en el mercado, estudio o clases,ya que algunos de ellos todavía están ha-ciendo el equivalente a nuestro bachille-

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Un "irmâo" conversa con uno de los monjes de Poblet en el lugar dondetienen la intención de construir el monasterio. La tarea no es fácil puesto que

el coste es muy elevado (200.000 €).

39

rato. Uno de los miembros de la comuni-dad, Ermelindo, es profesor de escuela pri-maria. A las nueve y media se reúnen denuevo para el rezo de Tercia y a las docecantan Sexta. La comida, a la una del me-diodía, es muy sencilla, a base de sopa,arroz, patata con col y zanahoria y carnede gallina o pescado, y como fruta papaya-una especie de melón tropical-, plátanos

o manzanas. Por la tarde continúan su tra-bajo o estudio y a las seis de la tarde can-tan las Vísperas. Luego cenan y a las nue-ve y media de la noche se reúnen nueva-mente para terminar el día con el rezo delas Completas. Un horario, pues, típica-mente monástico, siguiendo el curso de laLiturgia de las Horas. Naturalmente todose reza o se canta en portugués.

Las razones de nuestra visitaNosotros convivimos con ellos siguien-

do el mismo horario durante los seis díasde nuestra estancia. Los ratos libres o bienleíamos, salíamos a pasear por la ciudad yalrededores a visitar a los familiares de lacomunidad o bien teníamos encuentroscon ellos. En el primero de dichos encuen-tros el P. Abad quiso dejar bien claro queno habíamos venido en plan colonizador,es decir, que nuestra intención al venir noera para convencerles de que se hicieranmonjes cistercienses, ni siquiera preten-der hacer una fundación con ellos enAssomada. Hace apenas un año que nosconocemos y una cosa de tal envergadu-ra precisa calma y no precipitación. No-sotros estamos dispuestos a ayudarles enformación e incluso económicamente,como ya vamos haciendo desde que nosconocemos, pero el que la Comunidad lle-gue a formar parte de la Orden Cister-ciense depende de cómo lo vayan madu-rando sus miembros y también del bene-plácito de la Comunidad de Poblet quetendrá que asumir de alguna manera elpapel de comunidad fundadora yformadora. Se trata de ir caminando jun-tos, de conocernos y, sin prisas, hacer unaopción consciente sabiendo todo lo quecomporta la pertenencia a una Ordenmonástica. Para ello este otoño van a ve-nir dos miembros más para iniciarse en laformación monástica cisterciense en nues-tro monasterio. Con ellos ya serán cuatrolos miembros caboverdianos que se for-marán en Poblet. De hecho, después dela experiencia conjunta de esos días a tra-vés de charlas y convivencia, el último díadejaron entrever que desearían integrar-se en una Orden de derecho pontificio, ypuesto que su estilo de vida va orientadoen el camino monástico, vieron con bue-nos ojos llegar a formar parte de nuestraOrden, dado que es la que ellos conocenmás en realidad.

La visita al Sr. ObispoNuestra presencia en Cabo Verde te-

nía también una misión imprescindible: la

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Los "irmaos de Nazaré" en el comedor, presididos estavez por el abad de Poblet. La comida, que se toma a

la una del mediodía, es muy sencilla. Consistehabitualmente en sopa, arroz, patata con col y

zanahoria, carne de gallina o pescado. Como frutatoman papaya, plátanos o manzanas.

40

visita al Sr. obispo de la diócesis para sa-ber su parecer sobre la comunidad y sobrela posibilidad de que llegara a formarse unacomunidad cisterciense en Cabo Verde. Lavisita tuvo lugar el miércoles, 17. El P.Abad se entrevistó con él a solas en el obis-pado, en Praia, en una visita que duró unahora. La opinión del Sr. obispo fue deltodo favorable a la presencia de una co-munidad contemplativa en Cabo Verde,ya que no la hay, y afirmó que estaría en-cantado de que hubiera una comunidadcisterciense en las islas. El Sr. obispo teníaconocimiento de dicha comunidad y larespetaba como grupo asociado a la pa-rroquia de santa Catarina. Incluso el pá-rroco y su vicario tienen contacto asiduocon ellos, y la comunidad es una activacolaboradora en la parroquia (catequesis,liturgia, coral, grupos de jóvenes...). Losirmâos de la comunidad de ‘Nazaré’ se ale-graron del parecer del Sr. obispo cuandoel P. Abad les comentó la reunión que tuvocon él, e incluso el mismo P. Abad saliómuy optimista de ese encuentro.

Ayudas que precisanDado que parece que hay un floreci-

miento de vocaciones de jóvenes en el lu-gar, les aconsejamos que alquilaran unacasa mayor para poder acoger a todos losjóvenes que se acerquen a ellos con inten-ción de compartir su vida. La comunidadya había comprado anteriormente un te-rreno cercano a la casa donde ahora vi-ven, con la intención de construir allí su‘monasterio’, pero ellos carecen de mediospara una tal empresa que comportaría másde 200.000,00 euros. Además, este terre-no - sólo cinco áreas- sería insuficientepara poder ofrecer un ámbito amplio yholgado. Por lo demás, la comunidad dePoblet piensa, que, de momento, no sepuede comprometer con una empresa detal calibre sin una garantía de continuidad,aunque los miembros de la comunidad nosdieron todos muy buena impresión de se-riedad y de entusiasmo. Preferimos ayu-darles a pagar el alquiler de una casa másgrande, y así se lo manifestó el P. Abad.

De momento les ayudamos para que com-praran muebles: camas, sillas, mesas, asícomo ropa y lo más imprescindible. Lesvamos a mandar también libros de espiri-tualidad monástica, tal como ellos nosencarecieron a que lo hiciéramos.

Una misa dominical en la plazaAquella primera impresión extraña y

distante que notamos al principio entre lagente y el paisaje, comenzó a resultarnosfamiliar y natural. La gente nos saludabapor las calles como si fuéramos personajesimportantes -vestíamos el hábito-, y losfamiliares de los miembros de la comuni-dad nos agasajaban a cualquier hora quelos visitáramos con una copiosa mesa. Elsábado y el domingo -20 y 21- conce-lebramos en la parroquia con el párroco,un hombre del país pletórico de vida, ac-tivo y simpático, gran músico y composi-tor. La iglesia de Assomada está en obrasy la misa debe celebrarse en la plaza. Erasorprendente para un occidental el eleva-do número de asistentes a la misa así como

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Los monjes de Poblet concelebraron las misas delsábado y el domingo (21 y 22 de septiembre) con el

párroco de Assomada. La fotografía recoge elmomento inicial de la celebración.

41

la alta participación de la juventud. Aque-llo era una auténtica fiesta. Una liturgiamás europea que africana, con bellos can-tos polifónicos interpretados por una co-ral y seguidos por los fieles con una parti-cipación admirable. Viendo aquella mu-chedumbre apiñada para asistir a la euca-ristía, me daba pena pensar en la exiguaparticipación en muchas de nuestras pa-rroquias donde sólo asisten prácticamen-te gente mayor y niños. Allí había toda laciudad, una manifestación de humanidadque celebraba gozosa su fe y su sentido deIglesia. El párroco, don José Constantina,nos invitó a decir unas palabras primero alP. Abad y luego a un servidor, en ambasmisas. La del domingo era incluso radiadapara todas las islas de Cabo Verde. TodoCabo Verde escuchó nuestras palabras, ytodo Cabo Verde se enteró de que había-mos venido -los primeros monjescistercienses que visitan las islas- para co-nocer la comunidad de ‘Nazaré’, que pare-ce que desde aquel día adquirió carta deciudadanía ya que no se la conocía hastaentonces como tal. Un detalle que puedefavorecer el ingreso de más miembros enesta comunidad. Los fieles nos aplaudíany a la salida nos invitaban a quedarnos másdías porque pensaban que sólo habíamosvenido para el sábado y domingo cuando

ya llevábamos una se-mana entera en Asso-mada.

Sentirse pobre en-tre los pobres Conocimos tam-bién a una comunidadde religiosas del Espí-ritu Santo que traba-jan con gran eficaciaen la parroquia y for-man a las chicas jóve-nes en la confección yotros oficios. Viven enun convento cercanoa la parroquia peroestá en un estado bas-tante precario. Nece-

sitan hacer reformas para poder continuarsu labor en Assomada. Sería una verdade-ra lástima que tuvieran que marcharse porno poder reparar su casa, dada su labor hu-manitaria y su testimonio religioso.

Cabo Verde es, pues, un país pobre, conpocos recursos y con mucho paro. El 75%de la población se dedica a trabajos de lim-pieza para cobrar 6.600 míseros escudosmensuales, lo que equivale a 60 euros. Esun país necesitado de ayuda. Harían faltavarias ONG para reavivar aquellos pue-blos y potenciar toda aquella juventud quevagabundea sin rumbo ni horizonte. No-sotros volvimos a casa con la sensación dehaber vivido algo nuevo, algo que noshabía dejado, sin duda, una profunda hue-lla, una huella de humanidad, pero tam-bién con un sentimiento de impotenciaante tanta pobreza. No nos importaríavolver, a pesar de las carencias. Inclusopensamos que es bueno experimentar cier-tas necesidades que en casa las tenemoscubiertas. Sentirse pobres con los pobresnos ofrece la oportunidad de dejarnosevangelizar por ellos. Un testimonio muyaleccionador para nuestro Primer Mundotan saciado y al mismo tiempo tan insatis-fecho.

Josep M. Recasens

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

La misa dominical se celebra en la plaza de Assomada.

42

ESTEVE NOGUÉS "Sentiment de bon fer i de bon sentir"

Nota biogràfica

Esteve Nogués i Ivern nasqué aTarragona el 18 de març de 1915. Iniciàels estudis primaris alcol·legi del Sr. PauDelclòs, a la MitjaLluna. Fou alumne del’Escola Municipal deDibuix des del 1926al 1933, on tingué deprofessors Pere Fe-rran i Salvador Ri-poll.

Del 1933 al 1936assistí al Taller-Escolade Pintura i Escultu-ra de Tarragona fun-dat per la Genera-litat i l’Ajuntament.Fou deixeble de JoanRebull, Ignasi Mallol,Enric Ricart, RafaelBenet i Salvador Mar-torell. Foren condei-xebles seus JosepSarobé, Sadurní Gar-cia Anguera, Antoni Gonzalo Lindín,Claustre Panadès, Mª Teresa Ripoll i JordiBusquets.

Després de la Guerra Civil començàa treballar amb l’arquitecte FrancescMonravà i Soler.

El 1942 va entrar a la Diputació deTarragona on prestà els seus serveis sotala direcció dels arquitectes Monravà So-

ler, Ripoll i Garreta fins a l’any 1984 enquè es va jubilar. L’any 1985 la Diputacióde Tarragona li dedicà una exposició sota

el títol: "Esteve No-gués i Ivern: 42 anysd’ofici"; en el pròlegdel catàleg l’aleshorespresident Josep Go-mis deia: "La millorrepresentació de laseva tasca és el sen-timent de bon fer i debon sentir que a totsels que el coneixemens ha estat donat degaudir amb la sevapresència".. EsteveNogués, per la sevavinculació amb elsarquitectes FrancescMonravà i SalvadorRipoll, va realitzar elsplànols d’innombra-bles projectes de res-tauració de Poblet iper la seva mà passa-ren la major part de

les obres fetes de la restauració ençà.

Els primers temps

Vostè ha viscut bona part del procés derestauració de Poblet en primera línia. Quanva visitar per primera vegada el monestir, comel recorda?

Vaig estar per primera vegada almonestir de Poblet l’any 1941 quan ja

El senyor Esteve Nogués i Ivern és una de les persones més vinculades amb larestauració del monestir de Poblet. En realitzà molts plànols i per les seves manshan passat la majoria de les obres fetes des de l’inici del restabliment de la comunitatmonàstica l’any 1940. Octavi Vilà i Xavier Guinovart l’han entrevistat per anosaltres.

L'E

NT

REV

ISTA

Esteve Nogués en l'actualitat

Foto

: Arx

iu fa

mili

a N

ogué

s.

43

havia mort en Toda, que per cert, és quiva firmar l’any 1936 el meu carnet del Ta-ller Escola i Pintura de Tarragona del qualn’era el president.

Em va contractar el Sr. Monravà queera arquitecte diocesà i de la Diputacióde Tarragona. Vaig estar-hi tres setmanes

i dormia al monestir amb els monjos deldilluns al dissabte. Treballava totes leshores de sol aixecant els plànols de lesCases Noves i de la Torre de les Armesque estaven completament derruïdes ique eren les dependències que havienassignat a la comunitat per viure-hi peròque estaven en completa ruïna. A les nits,

anava amb un llum de ganxo a les salesgòtiques, posava en solfa el treball quehavia endegat fins els últims raigs del diai desprès ja ben entrada la nit me n’anavaa dormir a la casa del Patronat que totjust havia començat a habitar lacomunitat desprès de la providencial

mort d’en Toda i que els vapermetre de passar a viure encondicions, ja que a les TorresReials on s’estaven fins feia moltpoc no hi havia ni aigua correntni calefacció. Recordo que lacomunitat vivia amb moltapobresa.

També recordo Joan Mestres(Joanet) que anà descobrint lespeces dels sepulcres dels reis queestaven diseminades arreu del mo-nestir, sepultures que reconstruiriaFrederic Marés; i recordo tambéla família Vidal, els guies, que crecque vivien a la casa del prior.

La seva relació professional ambla restauració de Poblet va venir apartir de la seva tasca a la Diputacióde Tarragona. ¿Com es va iniciaraquesta relació?

Tot i aquest primer contactede l'any 41, a l'any següent, jacom a funcionari de la Diputacióde Tarragona, vaig iniciar unacol·laboració amb Poblet que nova acabar pas l'any 1984, quan emvaig jubilar, perquè la comunitatem va continuar demananttreballs. Els he anat fent de ma-nera voluntària fins que la mevavista m'ho ha permès.

Els primers anys fins i tot anàvem aPoblet dos o tres cops a la setmana.Recordo d’aquella època els treballs a laMongia, a l’església Major, al panteó delsducs de Segorb i Cardona, al dormitoride novicis i a l’Abadia.

La dècada del 40 i les primeries del 50

Foto

: A. M

illa

Carnet d'Esteve Nogués com a alumne del Taller-Escola,firmat per Eduard Toda el 1936.

44

van ser anys de molta dedicació per partde la Diputació de Tarragona al monestirde Poblet.

Record de Francesc Monravà i Sal-vador Ripoll

Ha treballat amb diferents arquitectes, elprimer va ser Francesc Monravà i Soler idesprés Salvador Ripoll. La seva tascarestauradora va ser important i sovint difícila la època restauradora. Com eren elsarquitectes en l’aspecte personal?

Tos dos foren unes bellíssimes perso-nes. Des del punt de vista humà van tenirsempre un tracte exquisit tant amb lacomunitat de monjos com amb mi. Se’lsnotava que no solament treballaven perobligació sinó que s’estimaven el projectede restauració de Poblet.

Tots dos i jo mateix vam establirvincles d’amistat personal amb lacomunitat: ells fins a la seva mort i jo en-cara, sempre ens hem estimat molt ambels monjos. Als primers temps vam tenirmolta relació amb el P. Rossavini i amb elP. Morgades.

Desprès, ja vam començar a parlaramb qui fou l’abat Garreta i durant totala vida, amb el P. Tulla, el Prior de sempre,i el que ha estat sempre el nostre "enllaç".Posteriorment, i a partir de l’any 70 finsal 95, vaig tenir molt de contacte amb ell’abat Maur, sense perdre el contacte ambel P. Prior.

No me’n puc estar d’explicar-vos unaanècdota personal. Recordo un dia, quedesprès de treballar i de dinar al refetoramb la comunitat, vàrem anar a la casadel Patronat a prendre cafè; us esticparlant d’una època en la qual lacomunitat ja tenia plena ocupació delmonestir i la Casa del Patronat jasolament s’utilitzava com a hostatgeria iel menjador com a sala per prendre cafèo dinar amb els convidats. Quan ens vanservir el cafè, el sr. Ripoll va demanar a

l’abat Maur permís per encendre un cigari l’abat li va denegar; aleshores, el sr.Ripoll li va preguntar quina utilitat teniaun cendrer que tenia al costat i l’abat liva contestar que era per a aquells que nodemanaven permís. Tot seguit, l’abat vaconvidar al sr. Ripoll a encendre el seucigar.

Un dels dies que han quedat gravats ala meva memòria populetana ha sigut eldia de l’atemptat contra el president delgovern Luis Carrero Blanco. Aquell dia,20 de desembre de 1973, érem a Poblet,com molts dies, l’arquitecte Ripoll, elxofer Amadeu Ribes, el cap de jardineriade la Diputació Joan Mestres i jo; el xofertenia el costum d’aparcar el cotxe davantde la torre dreta de les Portes Reials.Aquell dia i, sense saber per què, no vaaparcar allí. Doncs bé, tot just arribar vahaver-hi un despreniment de part delsmerlets de la muralla que ens hauriadestrossat el cotxe o fins i tot ens hauriapogut matar. Realment va ser providen-cial, fins i tot vàrem fer broma dient siaquest despreniment havia estat conse-qüència de l’ona expansiva de l’atemptat.

La tasca de cadascun d’ells fou important.Com la desenvolupaven?

El seu treball fou per a Poblet unaèpoca daurada en el seu procés derestauració. Es preocupaven de conèixercom fou el monestir abans de la sevadecadència constructiva i intentaven res-taurar pensant en la època d’esplendor.La veritat és que treballàvem tots plegatsamb una minuciositat que avui en dia, enquè es compten tant els costos, ja s’haperdut una mica.

Quines eren les seves idees respecte a larestauració d’un monument tant important?

Bé, jo no sóc més que un dibuixantescrupulós, però sempre he compartit latasca d’aquests arquitectes que van res-taurar el monestir amb un gran sentit de

45

la responsabilitat i sense escatimar-hiesforços.

La satisfacció d’una obra ben feta

Quan s’ha treballat tant i tan a prop enla restauració d’un monument, ¿quina és laimpressió que un té quan veu l’obra feta?

Contemplo la restauració de Pobletamb una gran satisfacció personal, perquèabans ja us he explicat el meus treballsfins a mitjans dels anys cinquanta; peròdesprés han estat moltes les obres en lesquals he treballat, com la reconstruccióde la impremta, l’ala sud de la PortaDaurada, la urbanització de la Plaça dela Corona d’Aragó, la capella de Sta.Caterina, els cellers i l’ultima gran obraen la qual vaig treballar va ser el projectede reconstrucció del cimbori; recordocom el president Tarradellas va dir "jo sócmolt gran i m’agradaria veure-ho fet"; erauna gran obra i es va fer en un tempsincreïble per la importància que tenia.També vaig participar en la restauraciódel molí, en el disseny del templet de laMare de Déu, en fi en moltes i moltes de

les coses que es van fer en aquells anys.Alguns projectes eren signats perl’arquitecte de la quarta zona de l’Estat(Catalunya, Aragó, València i les Illes),primer fou Alejandro Ferran Vázquez idesprés Sancho Rueda ja que era l’Estatqui pagava les obres. Els projectes elssignaven ells, però érem nosaltres els quiportàvem el pes de la feina i fèiem elsplànols.

Alguns cops la restauració és en si mateixaun procés polèmic on cada arquitecte respon-sable té un criteri diferent. En la perspectivade la seva experiència ¿com ha vist evolucio-nar les idees dels arquitectes restauradors alllarg dels anys?

Jo els darrers anys de restauració dePoblet ja no he conegut els projectes deprop. En el nostre temps els criterisintentaven ser molt respectuosos. Potserels arquitectes actuals poden tenir unconcepte més agosarat de la restauració ialguns cops pot primar potser més undeterminat concepte de l’estètica que unestricte sentit restaurador. Això,evidentment és polèmic, però com tot a

Façana de l'Església del monestir de Poblet segons un dibuix d'Esteve Nogués (1992).

46

la vida, són opinions i tot depèn dels ullsamb què hom s’ho miri.

La seva tasca ha estat molt àmplia en totala província. ¿Es pot dir que hi ha algunaobra amb la qual se senti especialmentvinculat?

Des d’un punt de vista d’arquitecturareligiosa on més he treballat és almonestir de Poblet, encara que també hecol·laborat en diversos projectes tant almonestir de Santes Creus com a la cate-dral de Tarragona, a més de participar enel projecte de restauració de més d’unadotzena d’esglésies comptant parròquiesi ermites. Especialment voldria recordarel santuari de la Verge de Montserrat deMontferri.

D’arquitectura civil seria una llargallista d’intervencions per tota la província.

La relació amb el monjos

Poblet, a més del conjunt monàstic medie-val més important del país, és una cosa viva;la seva relació amb la comunitat ha estat forta.Com recorda aquells primers contactes ambels monjos?

Recordo amb molt d’afecte la mevarelació amb els monjos; sempre m’hesentit a Poblet com a casa. Als anys 60, al’època del cardenal Arriba y Castro, vaigentrar a la Germandat juntament amb elSr. Ripoll i això encara em va vincular iem vincula més amb la Comunitat. M’hecartejat amb molts monjos, amb el P.Benet, per exemple; he tingut relació ambd’altres que abandonaren el monestir commossèn Comamala i he tornat a veure alP. Rosavini algun cop que ha vingut aPoblet. He intentat ajudar-los amb totallò que jo bonament he pogut;ja jubilathe fet plànols d’edificis perduts com elque hi havia enfront del pou de gel i alcostat de la que va ser granja durant moltsanys.

També recordo amb molt d’afecte el

picapedrer Miquel Vendrell, que va sertota una institució al monestir fins a laseva mort i gràcies a l’enorme vàluad’artesans-artistes com ell, avui podemgaudir de Poblet. Tinc molt present el diaque li varen concedir la seva merescudamedalla Macià, i entre altres amics jotambé el vaig acompanyar. Hi vàrem anaramb el Sr. Enric Ventosa, un altre bonamic de Poblet. Molts cops tanco els ullsi encara el veig al seu taller acollint a totsels que anaven al monestir; sens dubte ellés una part de la història recent de Poblet.

Dins d’aquest col·lectiu d’artesans-artistes en vies d’extinció que han deixatpetjada a Poblet, no em voldria oblidardel meu amic Ramon Martí de cal Biel,que tant bé ha treballat el ferro a Poblet isempre ha viscut el monestir com a cosaseva.

Ara que sóc gran i tinc problemes devista, amb moltes hores lliures, tot sovintpassejo mentalment per Poblet i em tor-no a trobar amb molts amics que ja no hisón.

Per a vostè, Poblet ¿què representa o quèha de representar com a monument i com asímbol?

Com a monument no té comparació;sempre he sentit a dir que és el monestirmedieval més bell i més gran del món.Voldria insistir en el fet que està habitatpels monjos, que és el que li dóna vida isentit.

Com a símbol no cal dir que és panteóreial de la l’antiga Corona d’Aragó on hiviu una comunitat de monjos cistercencsdes del segle XII.

Esteve Nogués forma part d’aquell conjuntde professionals que amb la seva tasca calla-da i eficient han contribuït a la restauració dePoblet. Sense persones com ell aquesta nohauria estat possible.

Xavier Guinovart i Octavi Vilà

47

EL 2 DE DESEMBRE DE 2003 FA 25 ANYS DEL’INICI DE LA RESTAURACIÓ DEL CIMBORI?EL 2 DE DESEMBRE DE 2003 FA 25 ANYS DEL’INICI DE LA RESTAURACIÓ DEL CIMBORI?

SA

BÍE

U Q

UE...

En aquesta secció que hem titulat "sabíeu que...?"anirem presentant breument algun detall o anècdota re-ferida al conjunt monumental o d'altre tipus relaciona-da amb el monestir de Poblet. Avui dediquem aquestasecció al cimbori que compleix 25 anys de l’inici de laseva restauració. Ens en parla el P. Jesús M. Oliver,monjo de Poblet.

LA PORTADAEl dibuix d’en Marià Ribas (pàgina següent) ens

mostra la imatge idealitzada del que devia ser l’anomenatPati de les Cases Noves pels volts de 1835. La imatgeestà presidida pel volum imposant del cimbori, que cen-tra tot el conjunt. D’esquerra a dreta hi veiem un bocíde les Cases Noves (s. XVIII) i la Torre de les Armes(s. XIV) i, als seus peus, l’antiestètic corredor cobert quecomunicava aquests edificis amb el claustre de l’Abadia(s. XIII-XIV). Aquest corredor, de nul interès artístic oarquitectònic, permetia als monjos circular senseproblemes en temps d’adversitat atmosfèrica. Potser avuimés d’un monjo l’enyora. El que devia ser un bonicconjunt gòtic, desaparegut pràcticament després del1835, avui està ocupat per un discret edifici d’un pis onhabita l’abat, al damunt del ja esmentat claustre del’Abadia. Tancant el conjunt, a la dreta, es veu unfragment del dormitori i de l’antiga sala dels monjos —aquesta última, avui biblioteca— bastit tot plegat en elperíode de la gran empenta constructiva del segle XIII.

El cimbori se’ns mostra tal com devia ser, sense elselegants calats gòtics de pedra (s. XIV) i amb els feixucsmurs que tancaven l’obertura dels grans finestrals.

No hi ha dubte que Marià Ribas trobà un gran ajut ifont d’inspiració per al seu dibuix en l’obra d’AlexandreLaborde feta al començament del segle XIX i que ésl’únic document gràfic original d’abans de l’exclaustració.

EL CIMBORI FA ANYSAquest 2 de desembre es compleixen 25 anys de l’inici

de la restauració del cimbori gòtic de Poblet. Es tractad’una veritable joia del segle XIV que romania amagada

47

48

El pati de les Cases Noves (esquerra) segons un dibuix de Marià Ribas elaborat el 1835. Mostra el corredor,avui desaparegut, que permetia anar fins el claustre a cobert del mal temps. Presideix el conjunt el cimbori en

l'estat en què es trobava abans de l'esclat de la guerra civil.

sota les intervencions que va sofrir desprésde la violenta interrupció de l’obra el 1348com a conseqüència de la pesta negra.Havia arribat als nostres dies en un estatde ruïna molt precari.

Als inicis de la construcció de l’esglésial’obra del cimbori no estava prevista. Lescampanes es trobaven a l’espadanya inomés un petit edicle aixoplugava el granforat de la clau de volta oberta al centredel creuer. Al segle XIV, però, l’empentaconstructora de l’abat Ponç de Coponsvolgué coronar l’església abacial, que eraja panteó reial, amb una doble corona depedra treballada que pogués servir decampanar. En aquells temps també elsmonestirs veïns i germans de Vallbona iSantes Creus obraven cimboris a les sevesesglésies – també panteons reials – si béambdues obres eren de menor volumarquitectònic i per això es van poder cons-truir senceres. Quan s’esdevingué la

interrupció de les obres a Poblet el 1348només se n’havia construït la meitat i totjust es començava a pujar el segon pis.Per això als nostres ulls el cimbori presen-ta una certa, però no antiestètica,desproporció entre la seva gran amplada il’alçada. En temps posteriors els monjosvan buscar la manera de tancar el gran foratque representava l’obra sense coberta ambdiverses solucions que estaven ben llunyde la qualitat del projecte original. Potserels mitjans econòmics no arribaven a més.

La construcció del segle XVIII i elsefectes de l’abandó

L’any 1714 sembla que es van fer lesdarreres intervencions que correspondrienal que va sofrir els efectes destructors delsegle XIX i que arribà fins a nosaltres: unagaleria de rajola i morter al damunt delprimer pis i que amaga l’inici del segon, ial damunt una coberta de teula coronada

49

El cimbori abans i després de la seva restauració. Aquesta va ser inicialmentimpulsada a finals dels anys 70 per la Diputació de Tarragona que va

encarregar-ne un projecte a l'arquitecte Salvador Ripoll. Els plànols el vadibuixar Esteve Nogués.

per una gran bola que sosté una creu deferro. Els grans calats de pedra, que ja esdevien trobar força malmesos, forenretirats en part i l'espai buit va ser tancatper envans de paredat que després, potserper donar una imatge més agradable,s’arrebossaren i pintaren, tal com podemveure encara en les fotografies mésantigues.

El cimbori ja havia perdut la seva utilitatquan l’any 1666 Pere Antoni d’Aragó féuretirar les campanes i les va dur al noucampanar que ell mateix havia bastit al braçdel creuer. Quan s’esde-vingué la llarga nit del’abandó del monestir(1835-1930), el cimboriva patir les conseqüèn-cies de la seva ubicació,oberta a totes les adver-sitats climatològiques, ila seva estabilitat vacomençar a perillar si béla gran qualitat de l’obraaguantà fins a l’arribadade temps millors. Men-trestant, davant el treballenorme de la recupe-ració de tot el conjuntmonumental, el cimbori,que era una peçaimportant però secun-dària per la seva mancad’utilitat, només varebre les mínimes inter-vencions, tot esperantl’arribada del seu dia.

La restauracióA finals de la dècada dels setanta del

segle XX la Diputació de Tarragonaencarregà a l’arquitecte Salvador Ripolll’elaboració d’un projecte de restauració delcimbori de Poblet. Aquests plànols,magníficament dibuixats pel delineantEsteve Nogués, i la seva corresponentmemòria, estaven l’any 1978 a Poblet totesperant trobar un finançament econòmicque permetés dur a terme l’obra de mane-

ra ràpida, tenint en compte la ubicació delcimbori al bell mig del monestir.

La visita que féu el 10 de febrer de1978el President de la Generalitat de Catalunya,M. H. Sr. Josep Tarradellas, va ser l’ocasióideal per dur a terme la total realitzaciódel projecte. El President ja devia tenir al-guna notícia del projecte perquè, en arri-bar al claustre amb l’abat Maur Esteva quel’acompanyava, li digué que la restauraciódel cimbori seria la primera obra d’aquestamena que portaria a terme la recuperadaGeneralitat. Llavors això semblà un bell

somni, però al novembre del mateix anyhi va haver a la Casa dels Canonges, delpalau de la Generalitat, una reunió ambl’abat Maur i totes les persones interessadesen la realització del projecte, entre ellesl’arquitecte que havia substituït l’autor deltreball, ja mort llavors, l’aparellador, eldibuixant, el picapedrer Miquel Vendrell,que ja treballava al monestir i ho continuàfent fins a la seva mort l’any 2000 i queens deixà una obra mestra en el cimbori, iel constructor Trinitat Teixidó, que també

50

El dia 2 de desembre de 1978, en presència de l'aleshores president de laGeneralitat M.H. Sr. Josep Tarradellas, de l'arquebisbe de Tarragona,Dr. Josep Pont i Gol, de l'abat Maur Esteva i del P. Francesc Tulla,prior del monestir, es va fer la simbòlica aixecada de la primera pedra delcalat gòtic que dóna al claustre.

treballava en la restauració del monestir ique encara avui, trenta anys després de laseva arribada, ho continua fent.

Va ser fruit d’aquesta re-unió que, amb joia i moltail·lusió, el 2 de desembre delmateix any, hi hagués una so-lemne cerimònia presididaper l’arquebisbe de Tarra-gona Dr. Josep Pont i Gol iel mateix president Tarrade-llas, i moltes altres autoritatsi persones vinculades almonestir o al món de la cul-tura i de la política. A la salacapitular, després dels parla-ments corresponents, essignà un pergamí que, des-prés de tancar-lo en un tub,fou colgat al cimbori per a lesgeneracions futures. Alcementiri de monjos es féula simbòlica aixecada de laprimera pedra del calat gòticque dóna al claustre, i pos-teriorment, des del mateixsobreclaustre, l’arquebisbe vadonar-hi la benedicció men-tre els paletes la posaven alseu lloc de l’obra. Tot plegat,un dia inoblidable per a lahistòria de Poblet i la sevarecuperació artística.

Per l’alta situació delcimbori i els rigors de l’hi-vern que ja s’atansava, l’inicireal de les obres començà aprimers de març de 1979.Tenint en compte les inter-rupcions per causa del fred,el procés es desenvolupà ambuna gran rapidesa, la qual cosa no va serobstacle per a la gran qualitat de l’obra i elseu cost econòmic, podent-se acabar totper la Pasqua de 1981. Aquest mateix anyl’arquitecte Dr. Joan Bassegoda, que va se-guir tota l’obra amb dedicació i graninterès, publicà el llibre El cimbori de Pobletque dóna una exhaustiva informació sobre

tot allò que es refereix a aquesta veritablejoia del gòtic català, fins llavorsdesconeguda de tothom.

L’any 1983 l’associació internacionalEuropa Nostra concedí a Londres un di-ploma que diu textualment: "Por la perfectarestauración del cimborrio".

Jesús M. Oliver

Foto

s: A

rxiu

Pob

let.

51

CRÒNICA DE LA COMUNITATDe maig a octubre de 2003

CR

ÒN

ICA

DE L

A C

OM

UN

ITAT

MaigDia 2, divendres: El P. Alexandre Masoliver ha marxat cap al monestir de Valdediós(Astúries) per donar-hi un curset d’història del monaquisme.El P. Jesús M. Oliver ha anat a Madrid per assistir el proper diumenge a la missa decanonització, presidida pel Papa, de la Beata Meravelles de Jesús, carmelita descalça, ialtres quatre beats més.Dia 8, dijous: El P. Abat ha anat a la cartoixa de Montalegre, prop de Barcelona, perassistir a una Reunió dels Abats i Provincials de Catalunya.Dia 9, divendres: El P. Jesús M. Oliver ha anat a la XXI Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona,on ha donat una conferència sobre el tema: "Una aproximació al monaquisme cristià".Dia 19, dilluns: El P. Jesús M. Oliver ha anat a Barcelona, on a les 7,30 h. de la tarda hatingut lloc un homenatge al Sr. Joan Bassegoda, membre de la Junta de la Germandat dePoblet. L’acte ha estat a la catedral, presidit pel cardenal Mons. Ricard M. Carles. Durantl’acte se li ha lliurat la creu "Pro Ecclesia et Pontifice", atorgada per la Santa Seu.Dia 29, dijous: Ha tingut lloc a Poblet el Sisè Capítol de la Congregació Cistercenca dela Corona d’Aragó i el Cinquè Capítol de les Monges de la Congregació. Hi han vingutdelegats i delegades de tots els monestirs de la nostra Congregació: Poblet, Solius, Vallbona,Valldonzella, Cadins i Casbas. L’eucaristia, presidida pel P. Abat de Poblet, President de laCongregació, s’ha celebrat al migdia, abans de dinar. En aquest Capítol, a més de la lecturade les relacions sobre l’estat de cada monestir, s’ha parlat de la situació de manca de vocacions.El P. Benet Farré ha estat operat d’una hèrnia inguinal a l’hospital de la Vall d’Hebron deBarcelona.

JunyDia 1, diumenge: El P. Abat ha anat al monestir monges cistercenques de Brihuega perpredicar-hi una setmana d’exercicis espirituals. Hi ha anat acompanyat del junior Fra JosepM. Cabañes i del postulant Josep Antoni Peramos.Dia 3, dimarts: Conferència del Pare dominic valencià Miquel Àngel Sánchez, SecretariGeneral de Justícia i Pau d’Espanya i Vicepresident de Justícia i Pau d’Europa. Ha fet unarelectura actualitzada de l’encíclica "Pacem in terris" del Papa Joan XXIII.Dia 6, divendres: Conferència del P. Miquel Àngel Sánchez sobre la recent guerra d’Iraq.Dia 24, dimarts: El postulant Josep Antoni Peramos ha començat el noviciat avui desprésde Laudes. La cerimònia de la vestició ha tingut lloc a la sal capitular on hi havia, a més dela comunitat, la seva família.Dia 25, dimecres: Ha començat el Tercer Curset d’iniciació al cant gregorià i el PrimerCurset de perfeccionament al cant gregorià, dirigits pel professor de Saragossa Sr. LuisPrensa. Hi assisteixen una vintena de persones entre monjos i forasters. Aquests cursetstenen lloc al Palau de l’Abat i duraran fins al proper dissabte dia 28.Dia 28, dissabte: Festa de la Germandat de Poblet. Ha començat amb la celebració del’eucaristia, presidida pel P. Abat. Després hi ha hagut l’Assemblea Plenària anual a la salacapitular. Tot seguit s’ha fet la presentació d’una edició de la Vida de sant Benet, escrita persant Gregori, il·lustrada per Fra Rafel Forés, monjo de Valdediós. Aquest llibre el va il·lustrarmentre era a Poblet i ara se n’ha fet una reproducció facsímil. Fra Rafel ha estat present al’acte. Finalment, i a la mateixa sala capitular, el Sr. Llorenç Gomis ha dictat una conferència

52

sobre el tema: "Els laics a l’Església: tradició i modernitat".A la tarda, després del rés de la Sexta a la sala capitular i del dinar a l’antic refetor deconversos, hi ha hagut dos concerts a l’església del monestir. Primer l’escenificació deldrama litúrgic medieval "Visitatio sepulchri", a càrrec de l’Schola Gregoriana Domus Aurea,de Saragossa, dirigida pel Sr. Luis Prensa. En segon lloc un concert de música barroca delTrio Acrux, de dues trompetes i orgue.La festa s’ha acabat amb el cant de les Vespres.

JuliolDia 9, dimecres: A la tarda ha visitat el monestir un grup de persones pertanyent a ladirecció de l’empresa japonesa Yamaha.Dia 14, dilluns: Al matí ha arribat el P. Maur Esteva, Abat General de l’Orde Cistercenc.Ve per fer un curset sobre la Regla de sant Benet i sobre la Declaració del Capítol Generalde l’Orde dels anys 1968-1969 als membres del noviciat.Dia 17, dijous: Aquesta matinada ha marxat Mons. Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèritde Madrid, que ha passat uns dies al monestir.Dia 18, divendres: Al matí ha marxat l’Abat General.Dia 22, dimarts: Han començat avui unes conferències sobre la Santíssima Trinitat acàrrec del P. Lluís F. Ladaria, jesuïta mallorquí, professor a la Universitat Gregoriana deRoma. Aquestes conferències duraran fins al proper dijous dia 24.També ha començat avui un curset sobre la iconografia bizantina i la tècnica de les icones,a càrrec del Sr. Juan Echenique, laic ortodox xilè. En aquest curset hi participen algunsmonjos de Poblet i també altres persones fins a un total de 16. El curset durarà fins alproper dia 29.Dia 26, dissabte: Reunió del Patronat de l’Arxiu del President Tarradellas.Dia 28, dilluns: Un grup de 170 joves de la diòcesi de Madrid han passat per Pobletprocedents de Montserrat. Han celebrat l’eucaristia.Dia 29, dimarts: A la tarda el P. Abat ha anat al monestir de Casbas per assistir al’enterrament de Sor Margarita González.Dia 30, dimecres: Aquest matí ha arribat Mn. Romà Casanoves, bisbe electe de Vic, queha vingut per preparar-se durant uns dies a la seva ordenació episcopal.

AgostDia 3, diumenge: Mn. Romà Casanovas ha presidit la missa conventual.Ha participat a la missa conventual i ha visitat el monestir la Sra. Jeanne Guehe Moulot,ambaixadora de la República de la Costa d’Ivori a Espanya.Dia 5, dimarts: Ha visitat el monestir del Sr. Josep Montilla, nou President de la Diputacióde Barcelona.Dia 6, dimecres: A la tarda ha marxat Mn. Romà Casanoves, després d’haver dinat amb lacomunitat a l’àrea recreativa de la Casa del Guarda de Castellfollit.Dia 14, dijous: El P. Abat ha anat a la tarda a Solsona per assistir al funeral del bisbeemèrit Mons. Antoni Deig.Dia 15, divendres: Fra Josep M. Cabañes ha fet la professió solemne a la missa conven-tual, presidida pel P. Abat. Els seus pares, germans i altres familiars han dinat amb la comunitatal refetor.A les 10 h. de la nit hi ha hagut un concert a l’església a càrrec del grup vocal Psallite. Han

53

cantat, acompanyats per l’orgue, diverses peces de música religiosa.Dia 16, dissabte: El P. Abat i el postulant Salvador Batet han anat al monestir de Sixenaper a la preparació del començament del noviciat d’aquest darrer.Avui han visitat el monestir el Cònsol general de Mèxic a Barcelona, Sr. Sealtiel AlatristeLozano i la seva esposa Edna.Dia 20, dimecres: Aquesta nit, a les 2 h. de la matinada ha mort Fra Joan Domènech. Jafeia molt de temps que patia del cor i estava allitat des de feia algunes setmanes. Tenia 79anys i en feia 58 que havia professat.Després de Laudes i a la sala capitular ha començat el noviciat el postulant Salvador Batet.Han assistit a la seva vestició, a més de la comunitat, els seus pares, familiars i amics.Dia 21, dijous: A les 4 h. de la tarda ha esta enterrat Fra Joan.Dia 23, dissabte: El P. Abat i Fra Lluís Solà han anat a l’antic monestir cistercenc aragonèsde Rueda on s’ha celebrat l’acabament de les obres de restauració. L’acte l’ha organitzatl’Associació d’Amics de Rueda.Dia 29, divendres: El P. Abat i el P. Alexandre Masoliver han anat a Salamanca per parti-cipar a la Setmana d’Estudis Monàstics que tindrà lloc del dia 29 d’agost al dia 6 de setembre.El tema d’aquesta setmana és: "L’Evangeli, norma suprema de l’evangelització". Tant el P.Abat com el P. Alexandre hi han de presentar sengles ponències.Dia 30, dissabte: El P. Josep M. Recasens i Fra Lluís Solà han marxat cap al monestirbenedictí de Saint Martin de Ligugé (França) on participaran en un curset d’interpretació idirecció de cant gregorià els dies 1 al 6 de setembre. Dirigeix aquest curset el P. DanielSaulnier, monjo de Solesmes.Dia 31, diumenge: Fra Xavier Guanter, Fra Lluc Torcal i els dos joves de les Illes de CapVerd que són a Poblet per a la seva formació, José Benvindo Alves Fernandes i Adilson deJesús Pereira Leal, han marxat cap a Roma per participar en el curs de formació monàsticaque tindrà lloc a la Casa General de l’Orde durant tot el mes de setembre.

SetembreDia 13, dissabte: Al matí han visitat el monestir la Consellera d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya, Sra. Carme Laura Gil, i altres membres del Departamentd’Ensenyament.Dia 14, diumenge: El P. Abat, acompanyat de Fra Josep Aliaga, Fra Antoni Mulet i FraSalvador Batet, ha anat a Vic per assistir a l’ordenació episcopal del nou bisbe, Mons. RomàCasanoves.Dia 15, dilluns: El P. Abat i el P. Josep M. Recasens han marxat a les Illes de Cap Verd pervisitar la comunitat monàstica de Natzaret, que es troba a la ciutat d’Assomada a l’Illa deSantiago. El P. Abat també s’entrevistarà amb el bisbe de la diòcesi. Aquest viatge duraràfins al dia 21.Dia 30, dimarts: Ha visitat el monestir el nou President de la Diputació de Tarragona, Sr.Joan Aregio.

OctubreDia 1, dimecres: El P. Abat, acompanyat de Fra Rafel Barruè, ha anat a Vila-real per veurel’exposició de quadres que aquest darrer ha fet al Museu de la Ciutat Casa de Polo i que hadurat del 6 al 28 de setembre. Es tracta d’uns quadres que Fra Rafel ha pintat a Poblet i quetenen com a tema comú: Silenci.Dia 4, dissabte: El P. Prior Francesc Tulla ha celebrat avui el 50è aniversari de la sevaordenació sacerdotal i ha presidit la missa conventual.

54

Les fortes calors de l’estiupassat van acabar amb la vidade Fra Joan Domènech iMolina, que ens va deixar peranar a la Casa del Pare a lamatinada del 20 d’agost últim,festivitat de sant Bernat deClaravall. Havia nascut a Bocai-rent (València) el 17 de juny de1924. De jovenet haviatreballat en una fàbrica demantes. Ben aviat, però, va ve-nir a Poblet, on arribà el 17 dejuliol de 1942. Va vestir l’hàbit-com es feia en aquell temps-de "postulant" el 24 de se-tembre de 1942. El de "novici"el 10 d’abril de 1944. La sevaprimera professió o de votstriennals fou el 20 de maig de1945. La professió solemne vaser el 30 de maig de 1948, llavors en mans del prior Joan Rosavini, un delsrestauradors de Poblet. La va fer com a germà llec o convers, fins que, desprésdel Concili Vaticà II, es va integrar o passar a monjo el 6 de març de 1969.Molt entregat en totes les feines que li va tocar fer, sigui a l’hort, amb la curade les abelles, o a la cuina, va ser sempre pietós, humil i servicial. Que reposien pau!

NECROLÒGICA

També s’ha reunit el Patronat de l’Arxiu del President Tarradellas.Dia 10, divendres: Han vingut els dies 8, 9 i 10 els alumnes del col·legi Cardenal Spínolade Barcelona amb els seus professors per celebrar el 50è aniversari del centre. Uns 500alumnes, repartits en grups, han visitat el monestir, han celebrat l’eucaristia i han tingutuna trobada, acompanyats pel P. Jesús M. Oliver, el P. Josep M. Recasens i el P. FrancescMartínez-Sòria.Dia 16, dijous: El P. Abat i el Sr. Lluís Poca, guia del monestir, han marxat cap a Àustria iAlemanya per visitar diverses hostatgeries i botigues monàstiques i prendre idees per a lagestió de la nova hostatgeria externa del monestir.Dia 22, dimecres: El P. Abat ha retornat del seu viatge en què ha visitat els monestirscistercencs austríacs de Heiligenkreuz i Marienkron i l’alemany de Helfta.Dia 28, dimarts: Ha vingut el P. Lluís Pérez, abat del monestir de Leyre, per passar unsdies a Poblet.

55

En aquesta secció es complementa la crònica del monestir amb notícies dels esdevenimentssingulars ocorreguts al cenobi pobletà o en relació amb els qui l’habiten. Sempre queens sigui possible ho acompanyarem també amb informació gràfica ben comentada.

LA RODA DELS DIES

La mañana del 1 de febrero del 2003tuvo lugar mi profesión monàstica -"solem-ne"- en este cenobio de la provincia deLérida. Momento de gozo para la comuni-dad, que quisieron compartir numeroros fa-miliares y amigos. En celebración tan

emotiva, la M.Abadesa AnnaMª Camprubí,me interrogó:"¿Quieres serconsagrada enpresencia de to-dos nosotros yser reconocidaasí en la Iglesia,como un signode su unión conJesucristo? Sí,quiero". Comoofrenda, mepresentaba alaltar. Esa Euca-ristía constituíaen sí el pactoque Dios hacíaconmigo, y contoda la Comu-nidad de Sta.María de Vall-bona, al acep-tarme ("Suscipeme, Domine,

secundum eloquium tuum..." RB 58,21).Es la vida de monja: "Un deseo y una

presencia" de Dios, que decía el P. AbadJosé Alegre en su homilía; y también agra-decimiento y esperanza en su misericordia."Concede Señor tu ayuda y protección a

esta hija que ante Ti se presenta. ¿Cómopodrá un ser de carne dominar el incenti-vo de la naturaleza, renunciar librementeal matrimonio y afrontar todo tipo de con-trariedades, si Tú no iluminas su deseo, yno le avivas esta llama y la mantienes siem-pre encendida con tu poder?".

Siendo esta celebración una profesiónde fe, contiene implícitamente una acciónde gracias para los que han perseverado ensu entrega. Que el Espíritu Santo vaya mo-delando, sobre todo en los más jóvenes,un corazón servicial, sencillo, puro y san-to. "Que el Señor te revista del hombrenuevo, creado según Dios en justicia y san-tidad" -imposición de la cogulla-.

Gran parte del ritual se refiere a renun-cias, compromisos, promesas, que, en rea-lidad, perfila esa senda de unión del monjecon Dios: "Por el bautismo, has renuncia-do al pecado y vives para Dios..." "¿Estásdispuesta a no anteponer nada al amor deJesucristo...?; "Yo, ... ante Dios y todos sussantos, prometo mi estabilidad en esta co-munidad, vivir como monja y obedienciasegún la Regla de San Benito..." -carta deprofesión: RB 58,17-20-.

Santa María Virgen, todos los ángelesy todos los santos, nos procuren su inter-cesión.

"Escucha, Señor, las oraciones de tu pue-blo, y dirige tu mirada sobre tus hijos ehijas, que has llamado a la virginidad. Ayú-dales a avanzar por el camino del Evange-lio, de manera que deseando lo que te agra-da, puedan cumplirlo de todo corazón".(adapt. conclusión letanías).

Adela Baguer Batalla

"Que todo lo hallen en Tí, ya que te ama por encima de todo"(Cf. Oración de Consagración)

LA

RO

DA

DELS D

IES

PROFESSIÓ SOLEMNE AL MONESTIR DE VALLBONA

Adela Baguer en uno de losmomentos de su profesión solemne

56

PROFESSIÓ SOLEMNE AL MONESTIRDE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

El dia 8 de febrer de 2003,a les 17 hores, la comunitatde Valldonzella es va vestir defesta amb motiu de la pro-fessió solemne de la germanaNúria Illas.

Després d’una intensapreparació personal, la novaprofessa, que havia desitjatamb gran il·lusió que arribésaquest dia, va poder consa-grar-se a Déu solemnement ipassar així a formar part de lacomunitat de Valldonzella.

Les germanes de la comu-nitat varen tenir molta curaamb els preparatius d’aquestdia per tal d’arribar a aconse-guir un ambient agradable ifestiu. La decoració de l’esglé-sia va ser esplèndida, plena debonics detalls. Les flors, elsllums, la música i els cants vantenir el seu espai indicat i elseu moment precís. Els bancsdels fidels estaven ocupats perfamiliars, amigues, amics ireligioses d’altres congrega-cions. Tothom estava disposata seguir amb atenció la santamissa i l’acte de la professiósolemne.

Va començar la cerimònia ambsenzillesa i austeritat —característiques del’esperit del Cister— en una atmosferad’expressió solemne, emotiva i plena desentit religiós, àdhuc de transcendència.Presidí la cerimònia el pare Josep M. Ale-gre, abat del monestir de Poblet, Pareimmediat i president de la Congregacióde la Corona d’Aragó. Van concelebrarel pare Edmon M. Garreta, Mn. Josep A.

Arenas, delegat episcopal per a la vidaconsagrada, amb quatre preveres més i undiaca, tots ben coneguts i amics de lacomunitat.

En l’homilia el p. Abat va ressaltar "laimportància de voler seguir el camí queens apropa a Déu per tal de poder gaudirde la seva unió i contacte fins a arribar arebre el bes de l’Espòs". A continuació laprofessió i la missa. També hi assistiren lamare Presentació Muro, presidenta de la

La germana Núria Illas en un dels moments de la seva professiósolemne a l'església del monestir de Santa Maria de Valldonzella

(Barcelona).

57

federació i monges d’altres monestirs.

Volem comunicar aquí a tots elsassistents que varen col·laborar en l’actede la professió solemne, el nostreagraïment per la seva presència icompanyia. Varen fer possible un diajoiós i solemne, tal com s’escau enaquestes ocasions tan importants com hoés l’entrega d’una persona a Déu persempre.

Acabada la cerimònia, tota l’assembleaes va traslladar a una de les galeries delmonestir, on hi havia preparat un refrigeriperquè tothom pogués fer un brindis ale-gre i festiu.

El comiat va ser ple d’esperança, ambsincers desitjos de retrobar-nos novamenten una festa com la d’aquest dia.

Malgrat la manca de vocacions totstenim la certesa que Déu continua cridanti convida a seguir-lo de més aprop.Felicitats a la nova professa i a totes lesgermanes i germans que enguany han fetla seva professió solemne a la famíliamonàstica. Ens unim a la seva joia i elsdesitgem una fidel perseverança i el bonànim de voler tenir sempre la llàntiaencesa.

Núria Illas

Del 6 al 28 de setembretingué lloc al Museu Casa dePolo de Vila-real una exposiciód’obres realitzades per RafelBarruè, monjo de Poblet.Aquesta exposició portava pertítol "Silenci". És una invitacióa la introspecció, a dirigir lamirada cap el jo més íntim. Delcatàleg n’extreiem els motssegüents de Rosalia Torrent: Elsilenci, en l’imaginari occidental,va unit a la quietud i a l’assossec,a dies iguals i sensibles tocats pelsigne de l’imperceptible. El silencifuig de la paraula que tem trans-formar-se en soroll. Però el silenciés un element actiu en la comu-nicació humana. En la música hiha silencis, en la pintura hi hasilencis. Les formes més poètiquesd’expressió artística es nodreixende silencis. (...) Rafa ha optat perparlar a través d’una pintura quetraspua una alegria que en cap cascontradiu la calma i el silenci.

EXPOSICIÓ DE RAFEL BARRUÈ ALMUSEU CASA DE POLO DE VILA-REAL

Alguns dels quadres de Rafel Barrué on el monjo-artista intentafixar plàsticament l'assossec i la joia del silenci interior.

58

Fra Salvador Batet i Candela va néixer a Barcelona,tot i que sempre ha viscut a Igualada. Vingué a Poblet eldiumenge 23 de febrer del 2003, acompanyat dels pares,de la germana i el mossèn de la parròquia, i iniciàseguidament el seu "postulantat". La vestició de l’hàbit tinguélloc el 20 d’agost del 2003, festivitat de sant Bernat deClaravall, i inicià així el seu "noviciat" d’un any.

VESTICIÓ D'HÀBITSDE NOVICIS

Fra Josep Maria Cabañes i Vilar, nasqué al pobled’Artana (Castelló) el tres d’octubre del 1953. Vingué aPoblet, portat pel propi rector de la parròquia d’allà, el 2 defebrer del 1998, en la festivitat de la Presentació del Senyor,en què començà el seu "postulantat". Vestí l’hàbit de "novici"el 26 de juny del mateix 98, i va fer la primera professió o"juniorat", per tres anys, el 15 d’agost del 99, festivitat del’Assumpta. I es vinculà definitivament amb la Comunitatde Poblet per la professió monàstica o solemne, en la mateixafestivitat de l’Assumpta del 2003.

PROFESSIÓ SOLEMNEA POBLET

el 9 de enero de 2003. El hábito de no-vicio lo vistió el 24 de junio de 2003,en la festividad de san Juan Bautista,comenzando así su año reglamentariode "noviciado".

Fra José An-tonio Peramos yDías nace el año1977 en Salobre-ña, pueblo deunos 10.000 habi-tantes situado en

la costa de Granada. A los ocho añosinicia sus estudios musicales. Reside du-rante tres años en Sevilla, donde co-mienza el estudio del órgano y realizael COU (de letras) y las pruebas de Se-lectividad. Posteriormente se traslada aTarragona y Barcelona, acabando los es-tudios necesarios para la obtención deltítulo de profesor de grado de órgano.Vino a Poblet para probar la vidamonástica el 20 de septiembre de 2002,e inició los seis meses de "postulantado"

58

59

CAPÍTOL DE LA CONGREGACIÓ

El monestir de Poblet forma part de lacongregació monàstica i federal (aixíqualificada per l’autonomia de cada undels seus monestirs) anomenada "Con-gregació Cistercenca de la Coronad’Aragó". Va ser creada pel papa Pau V, eldia 19 d’abril de 1616, pel "breu" Pastoralisofficii. Quan van ser suprimits els mo-nestirs masculins a Espanya durant el segleXIX, la Congregació va sobreviure en elsmonestirs de monges. I en restaurar-sePoblet l’any 1940, tot i l’existència "dedret" de la Congregació, se li va imposarla condició per reactivar l’exercici del seufuncionament que fossin dos els monestirsmasculins que hi pertanyessin. Així ho vadecretar el Definitori tingut al monestirde Stams entre els dies 6 i 9 de setembrede 1955. Aquesta condició es va confir-mar en el propi monestir de Stams quan

s’hi va reunir el sínode de l’Orde entre el14 i el 16 de juliol de 1987. S’hi va aprovartambé l’autonomia del monestir de Soliusja que aquest havia aconseguit el nombrede professos solemnes requerits per lesconstitucions de l’orde (vuit) i el Prior. ElP. Abat de Poblet esdevenia així Presidentnat de la Congregació. Com a conse-qüència d’això es van redactar unes"Constitucions" que van ser aprovades perles diferents comunitats i, finalment, perla Santa Seu (20 de juny de 1989, les delsmonjos; i el 4 d’abril de 1990, les de lesmonges).

Formen part actualment de la Congre-gació els monestirs de monjos de Poblet iSolius i els de monges de Vallbona de lesMonges, Casbas (Osca), Cadins (Girona)i Valldonzella (Barcelona). Les pròpies

constitucions de laCongregació establei-xen (art. 113) que s’hade celebrar cada tresanys un capítol ordinarial qual assisteixen, perdret propi, tots elssuperiors de la Congre-gació i uns "delegats"escollits per votació decada comunitat. En-guany, per tant, tocavafer capítol ordinari de laCongregació. Aquest vatenir lloc a Poblet el dia29 de maig de 2003.

En el capítol se solllegir primerament unarelació de cada monestiren què es fa un repàsdels darrers tres anys ies resumeixen les acti-vitats materials i espiri-

Un moment de la celebració del Capítol de la Congregació Cistercenca de laCorona d'Aragó de la qual formen part els monestirs de Poblet, Solius,

Vallbona, Valldonzella, Cadins i Casbas.

Foto

: BED

MA

R.

60

Foto

: BED

MA

R.

tuals dutes a terme. Unpunt de coincidènciade totes les relacions vaser el de la falta devocacions (tema queserà tractat més enda-vant). Segonament esva fer un repàs delprotocol, és a dir unresum de les cosesaprovades en l’anteriorcapítol (2000). "Ofi-cialment" es tracta dedos capítols, un demonjos i un de mon-ges, encara que, "defet" es tracti d’una solareunió. Per això s’haviademanat que es reco-negués l’existència "dedret" d’un sol capítol jaque, a la pràctica, s’hitractaven i aprovavenles mateixes coses. En el mateix sentit esva demanar que en comptes d’haver-hidues constitucions aprovades -una per alsmonjos i una altra per a les monges-, enel futur n’hi hagués només una.

Fra Xavier Guanter, a resultes delcapítol de l’any 2000, havia fet unesborrany de redacció d’unes solesconstitucions, redacció que el capítol hafet seva. Tot això s’elevarà a instànciessuperiors (a l'Abat General de l’Orde i ala Santa Seu) primerament per a la sevaviabilitat i en segon terme per a la sevaaprovació.

Un altra tema que es va tractar enprofunditat va ser la manca de vocacions.A propòsit d’això es va llegir una ponènciaque el pare Karl Wallner, de Heili-genkreuz (Àustria), havia llegit en eldarrer sínode de l’Orde (2002) sobre"l’animació de les vocacions"). Cal recor-dar aquí que la màxima autoritat de l’Ordeés el Capítol General (reunió de tots elssuperiors i delegats). Aquesta reunió esté cada cinc anys. El Sínode de l’Orde és

la reunió restringida dels abats presidents.El Sínode es reuneix dues vegades entredos Capítols Generals.

Retornant al tema de la manca devocacions es va coincidir a considerar queles propostes que feia el pare Karl Wallnerresultaven viables per als grans monestirsperò que no semblaven ser factibles perals petits. Es creu que cal fer un esforçper viure en els nostres monestirs una vidamonàstica autèntica. Cal que els jovesd’avui hi percebin una vida en comunió,una comunitat oberta al diàleg i a laconfiança mútua capaç de guarir lesferides que porten. El que es pot fer perfomentar les vocacions és, fonamen-talment, ser autèntics signes rellevantsdavant del món, oberts a l’Esperit Sant.

Es van tractar també altres aspectes dela problemàtica de les vocacions així competits detalls de l’ordre del dia que no escreu necessari precisar. I es va cloure elCapítol de la Congregació.

Francesc M. Tulla

Els superiors, superiores i delegats al Capítol de la Congregació Cistercenca de laCorona d'Aragó en la reunió tinguda el 29 de maig al monestir de Poblet.

61

Foto

: BED

MA

R.

JUBILEU SACERDOTAL DEL PAREF. TULLA i PUJOL, PRIOR DE POBLET

boca i la seva veu a disposició d’Aquell(Crist) que les va pronunciar en elCenacle i va voler que fossin repetidesde generació en generació per tots els

qui a l’Església partici-pen ministerialment delseu sacerdoci. Aquí éson es veu reflectit i ex-plica el que ha fet finsavui: ser la "boca" i la"veu" d’Aquell a qui harepresentat.

El dia 4 d’octubre darrer, el pareFrancesc M. Tulla i Pujol, prior dePoblet, va celebrar els 50 anys de laseva ordenació sacerdotal (les de

monjo ja les havia celebrat l’any 2000).Va ser ordenat sacerdot a Poblet el 4d’octubre de 1953 pel bisbe Cartañàque aleshores ho era de la diòcesi deGirona. En finalitzar la cerimònia, elmateix bisbe va conferir la confirmacióal seu germà petit, Antoni, present enel Jubileu. No ha pretès altra cosa, alllarg de tots aquests anys que serministre d’una potestat que li ve deCrist. En dir: "Això és el meu cos","Aquest és el calze de la meva sang",no ha fet altra cosa que posar la seva

Foto

: Niep

ce.

El P. Francesc M. Tulla i Pujol, prior del monestir dePoblet, el dia de la seva ordenació sacerdotal, ara fa

cinquanta anys. A la segona fotografia el mateixprior presidint l'aucaristia el dia del seu jubileu.

62

El dia 22 de maig de 2003,un dijous al matí, es va signarun "conveni" amb "La Caixa"per a la restauració d’un còdexdel s.XIII, que l’entitat finan-çava a traves de la Fundació del’Obra Social. Per part delmonestir el va signar el pareJosep Alegre, abat, i per part de"La Caixa" fou en RobertLeporace, Delegat General aTarragona. Van ser presents ala signatura: per part del’Entitat, Núria Velasco, Cap deComunicació de la "Fundació";Assumpció Casañes, directorad’àrea; i Ramon Vendrell, direc-tor de la sucursal de l’Esplugade Francolí. I per part delmonestir, hi van ser el parePrior, Francesc M. Tulla, el pareJosep-Maria Recasens, adminis-trador, i fra Xavier Guanter,bibliotecari.

SIGNATURA D'UN "CONVENI"AMB "LA CAIXA"

I CURSET DEPERFECCIONAMENT DEL

CANT GREGORIÀ

III CURSET D’INICIACIÓ ALCANT GREGORIÀ

Del 25 al 28 de juny passats, i, com decostum, uns dies abans de l’Assembleaanual de la Germandat de Poblet, tinguélloc el curs de cant gregorià en la seva ter-cera edició, sota la direcció del mateixprofessor de l’any passat, el dr. Luis PrensaVillegas. Aquest any els 25 alumnes inscritses subdividiren en dos grups. El primergrup, tercer d’iniciació al cant gregorià, elformaren els qui assistien per primera

vegada als cursets, i el segon grup, primercurs de perfeccionament del cant gregorià,els restants alumnes que ja havien seguitels cursos anteriors.

En aquest tercer curs d’iniciació el dr.Luis Prensa féu una exposició del repertorilitúrgico-musical de l’Església d’Occident:la història, la seva íntima relació amb lalitúrgia, la tècnica (ritme, tempo, modes...),l’escriptura i notació, les estructuressalmòdiques i les formes musicals, tots elselements necessaris per facilitar lacomprensió i la pràctica de la lectura delcant gregorià. Els alumnes pogueren seguiramb atenció les didàctiques explicacionsdel dr. Prensa que, a més de posseir unallarga experiència en el cant gregorià,

63

disposa d’uns recursos pedagògics que elfan més comprensible i agradable. Elsproporcionà un dossier teòrico-pràcticamb una gran quantitat de peces per inter-pretar així com amb els quadres impres-cindibles de les notacions i pneumes.

El primer curs de perfeccionament delcant gregorià tractà sobre lesdistintes escoles de notació medie-val, amb l’estudi dels primers ma-nuscrits de melodies gregorianesmolt anteriors a la notació quadradadels nostres dies. Es tractà, doncs,d’un inici a la paleografia gregoriana,estudi que els components del curssaberen apreciar i perquè els va ajudara comprendre també la importància deles notacions originals així com lacomparació amb les diferents escolesgregorianes primitives: Sankt Gall, Laôn,Einsiedeln, i Metz.

Ambdós grups es reunien en una sessiódel dia per cantar junts diferents pecesgregorianes del dossier, i en l’eucaristia deldia de l’assemblea, formaren el cor queinterpretà els cants litúrgics gregorians.

Així mateix, tal com l’any passat, el dr.Luis Prensa amb el seu grup de cantgregorià "Domus Aurea", interpretarenbellament l’escena de l’encontre de Jesús

amb els dos deixebles queanaven a Emaús. Aquestaescenificació gregoriana foucompletada per un excel·lentconcert de dues trompetes iorgue, a càrrec del "TrioAcrux". Ambdues interpre-tacions foren llargamentovacionades pel nombróspúblic assistent, amb majoriade membres de la German-dat de Poblet.

Com a cloenda d’a-questa exposició volemanunciar-los que pròxima-ment sortirà a la venda unnou CD de Cant Gregoriàinterpretat pels monjos dePoblet i un grup d’amics. El

CD portarà per títol Venite, exsultemus Do-mino, i constarà d’una sèrie de peces delsdiferents temps litúrgics repartides al llargd’un dia monàstic (matines, laudes,eucaristia, vespres i completes), amb laSalve Regina com a conclusió. Esperem

que sigui una aportació més a la que ja féud’una manera tan competent la Comunitatde Poblet ara fa quaranta anys.

Josep Maria Recasens

Un moment del I curset de perfeccionament del cant gregorià a Poblet(27 i 28 de juny de 2003)

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

64

Obres realitzades i en cursJa en el número 2 de la revista Poblet

(juliol del 2001), a les pàgines 13-15 esva donar notícia de la història del "ReialPatronat del Monestir dePoblet", i a les pàgines 10-12s’oferí la "Ressenya-memo-ràndum" de l'anterior reunióplenària, haguda a Pobletmateix el dia 7 d’octubre de2000.

Pel que fa a la reunióplenària del dia 26 de juliold’enguany, la premsa es vafixar en les millores delconjunt monumental que mésdestacaven, com ho eren lafinalització de les obres del'hostatgeria monàstica (estàprevista per a la tardor del2004), l’acabament del PalauNou de l’Abat (on es cons-truirà l’Auditori o Sala dereunions, obra que entraràdins la programació de l’ObraSocial de les Caixes per al2004), la xarxa contra incendis que tancal al Monestir i la necessitat de la millorade la carretera que uneix el cap delmunicipi amb Poblet, carretera moltestreta que no permet el pas als autocarsde línia que fan el servei regular. Les duesdarreres obres estan previstes per a l’anyvinent.

REUNIÓ DEL PATRONATDE POBLET

El dissabte, dia 26 de juliol del 2003, va tenir lloc la reunió plenària del Patronatdel Monestir de Poblet. Va ser l’última reunió del patronat presidida per l’actualpresident de la Generalitat de Catalunya, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley.El pare prior del Monestir de Poblet, el P. Tulla, ens resumeix els aspectes més importantsd’aquesta reunió destacant alguns dels aspectes que consten a la seva acta.

Es va fer un repàs de les obres ques’han fet els últims anys —i que s’havienplanejat en la plenària de l’octubre del2000— com ho són la instal·lació de para-llamps, la canalització del barranc de sant

Bernat, que transcorre per dins del recintemonàstic, l’accés al Palau Nou de l’Abat ila renovació de les línies elèctriques, queestaven en molt males condicions (l’obraés anterior i estava pendent de finan-çament, cosa que es va resoldre). Aixímateix també es va esmentar el nouenllumenat ornamental i els nous serveissanitaris públics.

El P. Abat del monestir, Josep Alegre, en el moment de saludar idonar la benvinguda al president de la Generalitat, Jordi Pujol iSoley, que assistia per darrera vegada a la reunió del Patronatdel Reial Monestir de Santa Maria de Poblet com a president de

Catalunya.

Foto

: J. B

edm

ar.

65

Foto

: J. B

edm

ar.

Detall de la reunió del Patronat del Reial Monestir de SantaMaria de Poblet. A la fotografia d’esquerra a dreta el P. Tulla, elpresident de la Germandat, senyor Mullerat, l’abat Josep Alegrei el bisbe de Tarragona, monsenyor Martínez Sistachs.

Última reunió presidida perJordi Pujol

Del que no es va fer ressò lapremsa —segurament perquèno ho sabia— era de la ver-tadera motivació de la convo-catòria d’aquest Patronat: fer-laabans que el Molt HonorableSr. Jordi Pujol deixés el càrrec,la pogués presidir i se li poguésagrair la tasca feta. El P. Abat,Josep Alegre, segons consta enl’acta, exposa el seu agraïment alPresident per la seva tasca enversPoblet durant els vint-i-tres anys delseu mandat com a President de laGeneralitat de Catalunya, especial-ment pel que fa a la conservació irestauració del Monestir. Demana queconsti en acta aquest agraïment, alqual s’uneixen la resta dels membres delPatronat presents.

També es va agrair la tasca desen-volupada pels anteriors tresorer (en JoanVilà i Tintoré) i secretari que cessaven, ique també consta en acta. I es van nomenarels nous càrrecs: en Xavier Guinovart iPujals, com a tresorer, i Octavi Vilà Mayo),com a secretari.

Nous projectesEs va parlar d’adaptar el dormitori gran

del monestir per fer-ne una ampliació dela biblioteca, obra ja projectada, ien fase de proves de càrrega. Pelque fa a la restauració del retaulede l’altar major, de Damià Forment,s’infor-mà dels estudis fets i deldiagnòstic presentat i d’un tercerestudi encara no acabat. De totplegat s’espera poder fixar les partsen perill de despreniment i les queno precisen d’una intervencióacurada.

A l’ordre del dia hi havia altres temesexposats, com fer un diagnòstic delclaustre major que té problemes defiltracions i al qual fa molts anys que no

se li ha fet cap mena de manteniment,adaptar el monument per tal que el puguinvisitar els minusvàlids i treure les barreresarquitectòniques. De tot plegat ja hi haun projecte i s’està a l’espera de pressupost.Finalment el pare Abat va exposar la recentconstitució de la "Fundació Poblet" per dura terme activitats culturals.

Comiat del president PujolI finalitzats els assumptes contemplats,

el president de la Generalitat, segons cons-ta en acta, "agraeix les paraules del P.Abat en la que és la darrera reunió delPatronat sota la seva presidència,manifestant que ell sempre ha tingutpresent el caràcter espiritual de Poblet, peròque el Monestir transcendeix aquestaespiritualitat perquè té un significat moltconcret per a Catalunya i la Corona

d’Aragó. Demana al Patronat i a laComunitat que tinguin sempre present aquest

paper que enllaça amb la voluntat amb la qual elsreis catalans fundaren el monestir, una voluntat po-lítica que altres persones com el president Tarradellesvaren saber copsar. Destaca que Poblet té un papersuperior al d’altres monestirs, com el de Santes Creus

66

Del 22 al 29 de juliol de 2003 va tenirlloc al nostre monestir un curset d’icones.El curset va córrer a càrrec del professorJuan Echenique, xilè però vinculat pel seutreball pictòric a la comarca del Priorat.El nombre de participants, 16 en total,era molt variat, entre monjos i monges,ermitanes i religiosos, capellans i laics;gairebé la meitat eren monjos de Poblet.

El curset tingué un caràcter d’iniciacióal coneixement de la iconografia orien-tal. Hi va haver una part teòricad’aprenentatge de conceptes, així com unapart més pràctica on els participants vanpoder gaudir del procés de realitzacióesmerçat en la elaboració d’una iconapròpia.

Rafel Barrué

CURSET D’ICONES

Vista general de la reunió del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet presidit per JordiPujol el dia 26 de juliol de 2003.

Foto

: J. B

edm

ar.

o Sant Cugat, pel que té de símbol nacional deCatalunya". I fa constar també el Presidentque ha estat sempre un plaer per a ell pre-sidir el Patronat i que agraeix el tracte quesempre han rebut ell i el Govern de

Catalunya per part de la comunitat.El P. Abat va agrair la presència dels

representants dels Governs d’Aragó i deles Illes Balears, i sense més punts a tractar,el President va aixecar la sessió.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

El professor xilè Juan Echenique en un moment delcurset d'icones.

67

JARDINERIAEls jardins de la Plaça Major del

Monestir estaven un xic descurats, feiamolt de temps que s’havien plantat degespa i els cotxes els xafaven. Com a pri-mera providència s’ha proveït a posar-hiuna vorada que evités que els cotxes s’hifiquessin; després s’han remogut les terres,s’han abonat i, finalment, s’ha replantat lagespa. L’any ha estat bo pel que fa a lespluges, de manera que ben aviat va sortirla gespa i ara els jardins fan la mar de goig.

LA NOVAHOSTATGERIALa tan esperada hostatgeria,

s’està construint al solar del queantigament era la Bosseria dePoblet i l’Hospital de Pobres me-

dieval. Després del buidat de runes i vells fonaments es van fer els nous fonaments, elsencofradors i paletes han alçat parets i ja perfila el que serà. Després de moltes aturadesles obres es van començar al mes d’octubre de 2002; l’empresa NECSO que les fapreveu acabar-les a la tardor de 2004. En seguiran després els complements.

L’ACCÈS AL PALAUNOU DE L’ABATLa Diputació de Tarragona, a l’octubre

de 1996, va fer una primera fase del vialque puja de la Plaça Major al Palau Noude l’Abat consistent, a la pràctica, ensolatges, buidada de terres, mur decontenció i plantació d’heura. L’empresaTeixidó-Rosell ha completat ara el quefaltava: els contraforts a la paret vella queunia el Palau amb l’Església de Poblet,consolidació de la mateixa paret,sanejament de les humitats al mur sud de

67

Foto

s: A

rxiu

Pob

let.

68

AMPLIACIÓ DEL’ENLLUMENAT PÚBLIC(part forana)En el número anterior d’aquesta revista

(a la pàg. 50) es va informar de lainauguració de l’enllumenat ornamental deles muralles de Poblet, patrocinat per la"Fundació Endesa". Es va aprofitar

EL BARRANC DE LA PENAAls volts del 26 de febrer últim, ens va

caure neu i va ploure de manera copiosa iinsistent. A la vila veïna de Prades, perexemple, van amidar 142 lts/m2, en unesquinze hores; al veí Vimbodí, eren 107 lts/m2. I a Poblet mateix, en un parell de dies,foren 180 lts/m2. Pel Barranc de sant Bernatbaixaven 2’836 m3 d’aigua per segon,amidats al sobreixidor de la presa delTarantí, al mateix barranc. Va ser la "provade foc" de tota la canalització que s’haviafet: era el moment de comprovar-nel’eficàcia. En general va aguantar bél’empenta, excepte en una corba, on es vandesplomar uns quants gabions. Es van re-parar de seguida i la instal·lació ha tornata quedar perfecta.

l’edifici, la porta d’entrada i la posada de llambordins a tot el vial. L’obra s’ha completatamb els llums per a la nit i heura a l’altre mur. Aquesta segona fase es va començar al’octubre del 2002 i s’ha acabat l’estiu del 2003.

l’avinentesa de la presència dels dirigentsd’Endesa per a proposar-los el finançament

de la segona part d’aquest enllumenat,o sigui des de la Porta Daurada enfora.Ho van acceptar i en aquests dies s’estàacabant la instal·lació. Són els tramsdes de la Porta Daurada fins a la Torredel Rellotge (la porta d’entrada aPoblet), i d’aquesta, per la dreta, fins ala parada de l’autobús, i per l’esquerra,fins a l’aparcament d’autos. S’ha fet ser-vir un tipus de farola noruega moltbonica per tot el seu recorregut, ambuns focus per la Torre del Rellotge, laCapella de sant Jordi, i la Creu determe de la plaça forània, de colorgroc, i la resta -els fanals- de llum blan-ca. El cost total és de 95.173,03 euros.

Fotos: Arxiu Poblet.

69

RESSEN

YES

RESSEN

YES

Aquest estiu el professor de laUniversitat de Barcelona i alcalde deRocafort de Queralt ens ofereix un noullibre, voluminós per cert, i que esde-vindrà una eina molt útil per als estudio-sos de les ciències socials. Es tracta del'inventari d'una part d'un fons documen-tal que desgraciadament es troba dispersi exiliat en la seva majorpart fora del lloc d'ori-gen; ens referim a l'arxiupatrimonial del mones-tir de Santa Maria dePoblet.

En les prop de milpàgines de l'obra, Gualdescriu la documentacióque es conserva a l'ar-mari II de l'arxiu de Po-blet (distribuïda en 36calaixos). És la partcorresponent als pro-cessos criminals, és a dir,els delictes contra lespersones i propietats.Els papers són el resultatde l'actuació de la justí-cia baronial, una compe-tència senyorial del cenobi en els seusterritoris que s'escampaven arreu deCatalunya: la Conca, la Segarra, l'Urgell,l'Alt Camp, les Garrigues i la Noguera.

En total es relacionen prop de 600processos, més de la meitat dels qualsdaten dels segles XVI i XVII. Dins lessentències destaca l'última pena, la demort; entre els anys 1469 i el 1685 se'ndicten vint, executades de la forma habi-tual, la forca, excepte en un cas, en quèl'inculpat és degollat.

Valentí Gual Vilà: Justícia i Terra. La documentacióde l'Arxiu de Poblet (Armari II). Cossetània Edicions.Valls 2003, 944 pàgs.

RESSENYES

El qui vulgui seguir les pistes de cadacausa podrà aprofundir en temes tanapassionants com el bandolerisme, lahistòria de les mentalitats, la violència enel camp (robatoris i assassinats), la vin-guda de gascons, del sud de França i del'Occitània. També s'hi poden estudiar elpaper de la dona en una societat desigual,

els marginats, l'aprofi-tament dels recursosnaturals com el bosc,les pastures o l'aigua,fonts de riquesa peròlimitades; sense obli-dar la pressió per re-captar la renda senyo-rial (delmes), la defen-sa de drets municipals,la reploblació de po-bles abandonats, elsefectes de les guerres,en especial la dels Se-gadors i la de Suc-cessió.

No es tracta d'unllibre d'història, sinód'un llibre per a ferhistòria, tal com són

els instruments de descripció dels arxius;ara bé, la seva atenta lectura ens trans-porta a unes altres èpoques, a les vivènciesquotidianes, a la vida i a la mort, talmentcom un noticiari actual, que explica lesdesgràcies i les coses más terribles quel'home pot arribar a cometre, una mostrade la poca evolució en alguns aspectes,tot i la distància cronològica.

Josep M.T. Grau

70

Per invitació del pare abat dePoblet, Pla estigué una llarga tempo-rada en el clos del monestir, recorreguéles seves dependències i gaudí del sodels ocells, dels càntics del monjos delperfum de les flors ide les branques delsxiprers.

Quan Pla va es-criure el text era unhome gran, en plenamaduresa intel·lec-tual, fet que li permetmostrar tota la sevasensibilitat i la capa-citat d’assumir el quePoblet representa enla història de l’art,l’arquitectura monàs-tica i la manera de serdels monjos del Cis-ter.

Com és habitualen ell, Pla escriu demanera directa, inci-siva i, segons com, esbojarrada, peròsempre amb saviesa i coneixement decausa. És magistral, per exemple, lacomparació que estableix entre elsmonestirs de l’Escorial i Poblet, la

descripció de la remor de l’aigua en elbrollador del claustre, l’aspecte desobrietat total de l’església major, laimmensitat desproporcionada de laSagristia Nova o la majestat del

grandiós cimbori, pe-ces arquitectòniquesque foren restauradesentre la primera i lasegona edició de laGuia. Llegir el text deJosep Pla fa molt mésentenedora la quie-tud i la majestat delmonestir i la relaciópermanent i fecundaentre les pedres, elsdaurats carreus delsedificis i la vida de lacomunitat, l’activitatpermanent dels mon-jos i les cerimònieslitúrgiques, el cantgregorià i el so de lescampanes. Un har-moniós conjunt entre

el cel i la terra.

Joan Bassegoda

La primera edició d’aquesta guia era de 600 exemplars que forentots ells autografiats i signats per l’autor amb les següents frases queexpressen el sentiment íntim de Pla respecte al monestir: "Poblet! Niorgull, ni vanitat, ni fatxenderia! El bon sentit, l’elegància perfecta, la sinceritatpermanent! Callar gairebé sempre! La mesura en tot temps!".

Josep Pla: Guia fonamentada i popular del monestirde Poblet. Publicacions de l'Abadia de Poblet, 1980,1988.

71

Pregar? No tinc temps...

"No tinc temps", heus ací una afirmacióque sentim sovint quan algú expressaalgun desig o ens manifesta el gust peruna afecció que no pot practicar. El tempsha esdevingut fins i tot un valor comptableque es carrega en minutes, en reparacionsi en tot tipus de serveis. Realment no esva errar qui va dir que el temps era or. I elque és pitjor: el temps personal ja és unbé escàs. La seva manca ens afeixuga.¿Qui, avui dia, no se sent sovint "estres-sat", la malaltia comuna de moda? I, ésclar!, sovint també, els cristians diem queno tenim temps de pregar; és a dir, notenim un temps només per a Déu.

D’altra banda hauríem de ser cons-cients que la pregària, com a respiracióde l’ànima, és un aliment bàsic per tal quel’Esperit mantingui en el nostre esguardla percepció del món des d’una òptica defe. És la nostra Fe la que ens diu ben clarque de la participació en els sagraments ide la pregària obtenim de Déu la forçanecessària per ser actius en el serveid’aquesta mateixa fe. I han estat pre-cisament els "contemplatius en acció",com deia Sant Ignasi que havien de serels jesuïtes, els qui ens ofereixenl’oportunitat de pregar durant deu minutsdavant l’ordinador, fent una breuinterrupció del treball, al final de la jor-nada o abans de començar-la. Per a aquells

i aquelles que no tenim temps. És el web"Espai sagrat": http://www.jesuit.ie/espaisagrat/. Cada dia la renoven.

Història i objectius

La idea la va tenir el Jesuit Commu-nication Centre d’Irlanda l’any 1999. Desdel mes maig del 2002 els jesuïtes deCatalunya n’ofereixen la versió en català.Sota el nom d’Espai Sagrat ens proposenun espai de pregària guiada a travésd’internet. Pot ser que al principi això depregar amb l’ordinador al davant puguisemblar estrany. O fins i tot difícil i pocprofund. Tal i com afirmen els mateixosjesuïtes, l’experiència ha demostrat quel’ordinador pot ser un bon instrument siens anem convencent que Déu està mésenllà d’uns llocs especials i que és a totarreu on hi ha una dona o un home enrecerca sincera. L’oficina, l’habitació de

ESPAI SAGRATDéu es va revelant en la Història i a cada època suscita carismes diversos. Ara

som de ple en una etapa que viu la revolució de les noves tecnologies de la informació.Aquestes tecnologies no són per elles mateixes ni bones ni dolentes. Dependrà de l’úsque en fem. Déu també hi és present i, si ho volem, també ens hi podem fer el trobadísa través de la pantalla del nostre ordinador, bé sigui per obtenir informació de laseva obra en el món, bé sigui, com és el cas del comentari d’avui, per pregar. Ens enparla Cristòfol-A. Trepat, professor de Didàctica de les Ciències Socials a launiversitat de Barcelona.

DÉU

A L

A X

AR

XA

72

casa, un cafè d’internet... són llocs que espoden convertir en "sagrats" si somcapaços de donar a Déu una mica delnostre temps.

La pregària cibernètica

El web ens proposa, a tall de guia de lapregària, sis moments: presència de Déu,

llibertat, prenc consciència, la Paraula,conversa i conclusió. En cadascund’aquests moments es pot clicar una "Guiade pregària" per tenir un explicació mésdetallada i orientar-nos millor. Així, perexemple, en el moment inicial "presènciade Déu" la guia conté una sèrie de consellsredactats per les monges clarisses de SantaClara de Manacor. A "prenc consciència"

se’ns invita a situar el moment de lapregària en el nostre context dels darrersmoments o dies; a "la Paraula" se’ns ofereixun text de l’evangeli a partir del qual se’nsproposa una pregunta: ¿què m’estàs dientSenyor? Per a aquells o aquelles quetinguin més temps hi ha la possibilitat dellegir-ne un comentari. Finalment, a la

conversa se’ns proposaque entrem, a propòsit dela lectura bíblica, endiàleg personal amb Je-sús.

Amén

Quan a la conclusiócliquem l’amén final, elweb ens porta a la pàginade comiat. Allí hi tenimdiverses informacionsd’interès. Hi trobareu unarxiu de pregàries per ajoves, homilies del diu-menge redactades per lacomunitat de l’esglésiadel Sagrat Cor de Barce-lona i enllaços a diversesobres de la Companyiade Jesús; també l’oportu-

nitat d’entrar en contacte a través delcorreu electrònic amb els responsables delweb.

Des del 1999 més de set milions i migde persones han visitat Espai Sagrat i,probablement, pocs o molts, alguns hihauran pregat. ¿Per què no t’hi afegeixes?

Cristòfol-A. Trepat

Una persona interromp la seva feina quotidiana per dedicar deu minuts ala pregària aprofitant el web "Espai Sagrat"

Foto

: CR

AV. U

nive

rsita

t de B

arce

lona

.