www.torroella-estartit.cat

Butlletí d’Informació MunicipalGener 2018 | núm. 182

Llibertat presos polítics

pàg. 2 | | Gener 2018 | núm. 182

Vivim un procés històric

Josep M. Rufí i PagèsAlcalde

Imatge de la “no inauguració” reivindicativa de la Fira de Sant Andreu, a l’estand de l’Ajuntament, on s’hi va penjar un llaç groc.

Edita: Ajuntament de Torroella de MontgríPl. de la Vila, 1 . 17257 Torroella de Montgrí . 972 75 81 12 . www.torroella-estartit.cat

Redacció, maquetació i fotografies: Àrea de Comunicació. Impressió: Gràfiques AgustíDipòsit legal: GI-112-1985Tirada: 5.700 exemplarsDistribució gratuïta

Amb lacol·laboració de:

Ja fa més de tres mesos que el presos polítics ca-talans són a la presó, preventivament, lluny decasa, sense judici, ni cap justificació. En les con-centracions que fem periòdicament a la Plaça dela Vila reivindiquem tossudament la llibertat delvicepresident Oriol Junqueras, del conseller Joa-quim Forn, de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, talcom vam fer fins a l’alliberament de l’exconselleratorroellenca Dolors Bassa i d’altres consellers.També tenim ben presents els nostres exiliats aBrussel·les, el president Carles Puigdemont i elsconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puigi Meritxell Serret. Des de Torroella de Montgrí i desde l’Estartit no els oblidem. La pancarta i el gran

llaç groc de la façana de la Casa de la Vila recor-den permanentment la seva valentia i dignitat.

Sembla que no només estem vivint moments degran transcendència, sinó que l’abast dels ma-teixos ens fa als catalans protagonistes d’un pro-cés històric imparable. Un anhel de llibertat enquè l’Ajuntament està plenament compromès i alservei del Parlament, del President i del Govern.Per convicció i perquè els nostres ciutadans hovan ratificar en el referèndum d’autodeterminacióde l’1 d’octubre, tant a Torroella com a l’Estartit,conjuntament amb més de 2 milions de catalans.

Ara, després de guanyar les forces independen-tistes, en unes eleccions imposades per l’Estat,cal conjurar-nos per recuperar les institucions his-tòriques dipositàries de la nostra sobirania com anació. Sempre a les urnes, democràticament, ga-rantint els drets civils i i enfortint els drets socials,per defensar els que més pateixen.

I quin paper hi podem jugar des del nostre muni-cipi: tot. La República de Catalunya no es potconstruir sense el compromís de milers de regi-dors i alcaldes que dia a dia, des de la proximitatteixim i sargim el país. Sense el treball quotidiàdels nostres ciutadans creant riquesa i oportuni-tats. Com m’agrada repetir, els ajuntaments somels primers bastions de la construcció nacional.

L’1 d’octubre ens va fer amos del nostre destí,però venen dies en què haurem de reafirmaraquell compromís, fermament i pacíficament,com sempre hem fet. Una República d’homes idones lliures bé que s’ho val.

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 3

Equipaments

El Petit Montgrí obté elcertificat d’Escola Verda Es tracta d’una acreditació promoguda pels departaments de Territori iSostenibilitat, i d’Educació, destinada a reconèixer els centres que integren elsvalors i la difusió de la sostenibilitat i el respecte cap al medi ambient.

Amb aquest reconeixement, l’escola bressol mu-nicipal fa un pas més en el seu compromís ambla sostenibilitat, valor que s’ha convertit en unelement estratègic de la gestió interna, l’educa-ció i la relació del centre amb l’exterior.

El Petit Montgrí, que es va inaugurar el 2006 i elgestiona Suara Cooperativa, va iniciar el procésper aconseguir la certificació durant el curs2015/2016, a partir d’un treball col·laboratiuentre tota la comunitat educativa. Des del centrees va fer un important treball per aconseguir unaescola més sostenible: es va fomentar el reci-clatge separant els diferents residus; i es vancrear diferents projectes com el treball del jardío la creació de menjadores per als ocells. Tambées va fer un important treball per millorar els co-neixements en aspectes relacionats amb el mediambient i la sostenibilitat.

Fomentem les escoles verdesLa regidora de Medi Ambient, Sandra Barto-meus, i la d’Educació, Anna Maria Mercader,volen agrair l'esforç fet per la comunitat educa-tiva d’El Petit Montgrí (direcció, educadores i fa-mílies) per fer aquest pas endavant i es posen adisposició de la resta de centres educatius delmunicipi per ajudar-los a convertir-se també en

escoles verdes. Coincideixen que només incor-porant els valors de respecte al medi ambient enl'educació dels nostres infants i joves aconsegui-rem una societat més respectuosa amb la na-tura. En aquests moments ja hi ha un altrecentre, el CEIP Guillem de Montgrí, que està tre-ballant en la mateixa línia.

Nuri Mir, membre de l'equip educatiu, i Mònica Arri-bas, directora d’El Petit Montgrí, el 25 de novembre,en el moment de recollir el distintiu d'Escola Verda,de mans del director general de Polítiques Ambien-tals i Medi Natural, Ferran Miralles, i el sub-directord'Innovació, Formació i Orientació, Àngel Domingo.

pàg. 4 | | Gener 2018 | núm. 182

Festa de l’Esport

Núria Borrell, Premi Montgríde l’Esport 2017L'ultrafondista torroellenca Núria Borrell va rebre el 22 d’octubre el PremiMontgrí de l'Esport 2017, en reconeixement al seu esperit de superació iexemple de compromís solidari. Durant la gala de l’Esport també es vanreconèixer persones, clubs i entitats locals que han destacat pels èxitsassolits o per la promoció que han fet de l'esport.

El currículum de la Núria Borrell és extens i plede quilòmetres. Ha participat en algunes de lesmés destacades proves internacionals de llargadistància. El 2015 va completar l'exigent Mara-thon des Sables, al Marroc, amb l’objectiu de re-captar fons per la recerca del càncer infantil deSant Joan de Déu; i el 2016 va creuar el desertd'Atacama, també amb una finalitat solidària, enaquest cas, per recaptar fons per a la investiga-ció sobre les malalties neurodegeneratives.

Borrell, biòloga de formació i higienista dental deprofessió, va començar a córrer als 18 anys perestar en forma. Quan va complir els 54 anys vadecidir deixar de córrer i va voler acomiadar-sede la seva afició fent la que havia de ser la sevaprimera i darrera marató, la de Nova York. Peròlluny del que s’havia proposat, no va deixar decórrer, sinó que a partir de llavors va fer unesquantes maratons més i es va iniciar en les cur-ses d’extrema duresa.

Ampliació de la zona esportivaEl regidor d’Esports, Jordi Colomí, va explicar, du-rant la seva intervenció, com quedarà l’ampliacióde la nova zona esportiva. La primera de les tresfases s’iniciarà el gener i acabarà a primers del2019. Inclou la construcció del segon campd’esports i el segon pavelló, el trasllat del bikepark i l’obertura d’un vial que sortirà del giratoride la carretera de l’Estartit i donarà accés directeals nous equipaments. S’invertiran 3,1 milionsd’euros. Es preveu que el nou camp d’esportsestarà acabat el setembre de 2018 i el segonpavelló el gener de 2019.

Borrell va rebre el guardó de mans de l’alcalde, Josep Maria Rufí, durant la gala programada en el marc de laFesta de l'Esport, que es va celebrar a l’Espai Ter.

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 5

Festa de l’Esport

La gran nit de l'esport es va complementar, comja es va fer per primer cop l'any passat, amb unmatí intens de tallers, exhibicions i partits, davantde l’Espai Ter. L’activitat tenia com a objectiudonar a conèixer el gran nombre d'opcions espor-

tives que ofereix el municipi. Un dels actes des-tacats durant la jornada va ser la conferència delreconegut psicòleg esportiu Pep Marí, a les 12 h,a l'Espai Ter, sota el títol «De Messi només n'hiha un, de pares de Messi el món n'és ple».

Secció de Bike Trial, dirigida per Jordi Casas,•del Club Ciclista Montgrí. Equip BTT Jodofi-Baix Ter, del Club Ciclista•Baix Ter.Robert Barrabés, d’Agroruralsurf. •Equip benjamí (Laia Barrios, Abril Figa, Nerea•Pérez, Ariadna Tomás i Judith Casadevall) icadet (Lídia Ruiz, Ellie King, Júlia Rovira, MarRos i Mar Bellet), del Club Gimàstic Montgrí.David Blanco, de l’Escola de Futbol Baix Ter. •

Alfred Darder, del Club Tennis Taula. •Josep Cruset, de la Unió Esportiva Torroella. •Carles Nugué, de la Unió Esportiva l’Estartit. •Equip de tennis, de pàdel, d’Optimist, d’Eu-•ropas, Patricia Figuerola, Oriol Piña i LluïsaPuig, del Club Nàutic Estartit.Ian Robson, del Club de Rugby Els Senglars. •Plàcid Parals, del Club Handbol Montgrí. •Dolors Subirà, del Bàsquet Club Torroella.•Mar Sabrià, del Club Hípic Estartit-Torroella. •

Reconeixement esportius dels clubsDurant la vetllada també es van reconèixer, a proposta dels mateixos clubs, 13 esportistes i equips lo-cals que han destacat durant l’any pels èxits assolits o per la seva trajectòria en favor de la promocióde l'esport.

Matí d’activitats per difondre l’oferta esportiva local

pàg. 6 | | Gener 2018 | núm. 182

Gstió Costanera i Platges

Nova marca per atreure granseslores a la Costa BravaEl nostre ajuntament forma part del nucli promotor de la marca Costa BravaYacht Ports, que s'ha creat per promoure els ports gironins a la indústrianàutica de grans eslores.

Aquest nou projecte promocional ha estat pro-mogut per Ports de la Generalitat, el Patronat deTurisme Costa Brava Girona i els ajuntaments dede Palamós, Roses, Sant Feliu de Guíxols i To-rroella de Montgrí. La presentació pública de lamarca es va fer l’11 d’octubre en el marc de SalóNàutic Internacional de Barcelona. L’acte vacomptar amb l’assistència de la regidora de Ges-tió Costanera i Platges de l'Ajuntament de Torro-ella de Montgrí, Sílvia Comas, i dels màximsresponsables del nucli promotor.

Comas assegura que es tracta d’una molt bonainiciativa, ja que és un projecte pensat peratreure turisme potencial de qualitat. Recordaque la Mediterrània és un pol d’atracció per a lanàutica de grans eslores durant l’estiu, però quemolts passen de llarg dels nostres ports. Enaquest sentit, assegura que el port de l’Estartitté tots els serveis i atractius en el seu entorn,com per ser un dels punts de referència per aaquest tipus d’usuari a la Costa Brava, i que calaprofitar tot aquest potencial.

Acaba la reforma de la plaça del LledonerTorroella ha guanyat un espai ampli i confortableper a vianants amb la reforma de la Plaça de Lle-doner. L’actuació ha ordenat i dignificat aquestsector. Durant les obres es va documentar ar-queològicament les restes d'un petit tram de mu-ralla medieval. El seu traçat ha quedat reflectiten el nou paviment i una plafó informatiu donaràdetalls de la seva existència. El cost de la re-forma ha estat de 141.744,63 euros, més IVA,i l'Ajuntament compta amb una subvenció de laDiputació de Girona de 39.647 euros.

La regidora de GestióCostanera i Platges,

Sílvia Comas, tercera perla dreta, durant la

presentació pública de lamarca promocional, quees va fer durant el passatSaló Nàutic Internacional

de Barcelona.

Via Pública

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 7

L’Ajuntament manté una línia de bonificacions i incentius fiscals per a larehabilitació d’edificis dels nuclis històrics i per promoure l’ús de lesenergies renovables i la supressió de barreres arquitectòniques.

Llicències d’obresEn tot el terme municipal:

• Bonificació del 95% de la quota d’ICIO per a la rehabilitació de façanes.• Bonificació del 50% de la quota d’ICIO per a les actuacions d’instal·lació d’ascensors i su-pressió total o parcial de barreres arquitectòniques (sempre que no vingui imposada per lesordenances municipals o altra normativa aplicable).

• Bonificació del 95% de la quota d’ICIO per a la instal·lació de sistemes per l’aprofitamenttèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol (sempre que aquestes no vinguin imposadesper les ordenances municipals o altra normativa sectorial aplicable). Així mateix també gau-diran de l’exempció de la Taxa per Llicències Urbanístiques.

• Bonificació del 90% de la Taxa per Llicències Urbanístiques per entitats sense ànim de lucre.

Al nucli antic de Torroella, c. Sta. Anna, c. Illes i pl. de l’Església de l’Estartit i els masosque figurin com a BCIN, o inclosos en el Catàleg de Masos vigent:

• Les actuacions de rehabilitació, restauració, reforma, enderroc i nova construcció d’immobles,que tinguin façana principal als carrers interiors del nucli antic de Torroella i al c. Sta. Anna,c. Illes i pl. de l’Església de l’Estartit i els masos que figurin com a BCIN, o inclosos en el Ca-tàleg de Masos vigent es beneficiaran d’una bonificació del 95 % de la quota d’ICIO quansigui la residència habitual i del 50 % en la resta de supòsits.

NOTA: Per poder optar-hi, s’haurà d’estar al corrent de les obligacions fiscals amb l’Ajuntament.

Bonificacions i incentius fiscals per obres

Esports

I Rodaesport municipal

Més de 150 alumnes de 5è de l'Escola Portitxol,Guillem de Montgrí i el Col·legi Sant Gabriel esvan iniciar l’1 de desembre en el rugby touch i elminibàsquet gràcies al I Rodaesport Municipalque ha organitzat l'àrea d'Esports. L'activitatcompta amb la col·laboració del Consell Esportiudel Baix Emporda. Jordi Colomí, primer tinentd'alcalde i regidor d'Esports, argumenta que

aquesta iniciativa vol ajudar a reforçar els lligamsentre els centres educatius, els clubs i els equi-paments esportius municipals, amb l'objectiu dedonar a conèixer als alumnes l'ampli ventall depossibilitats que tenen al seu abast. Colomí re-corda que l'esport, a banda de benestar físic, ésuna font de cohesió i valors que des de l'ajunta-ment es volen promocionar.

pàg. 8 | | Gener 2018 | núm. 182

Referents internacionals enturisme sostenibleTorroella de Montgrí-l'Estartit-Illes Medes ha estat escollida com una de les 100destinacions més sostenibles del 2017 a nivell mundial. El rànquing l'elaboral’associació internacional Green Destinations, conjuntament amb una vintenad’organitzacions que treballen per fomentar el turisme sostenible.

Turisme i Sostenibilitat

Aquest prestigiós guardó vol donar a conèixer lafeina que fan els destins turístics a favor de lasostenibilitat i promoure casos de bones pràcti-ques. En l'avaluació i selecció dels guardonats hiparticipen un centenar d'experts internacionals.

Les regidores de Destinació Turística, i de GestióCostanera i Platges, Sandra Pibernat i SílviaComas, van recollir-lo el 28 de setembre durantl'acte inaugural del congrés del Greenfest–GlobalGreen Destinations Event 2017, que es va cele-brar a Cascais (Portugal). Es tracta d'una de lesprincipals conferències internacionals dedicadesmonogràficament al turisme sostenible.

Complementàriament al premi, l'assessor turísticmunicipal Josep Capellà va fer una presentacióde la destinació i de les polítiques que promoul'ajuntament des de fa dècades destinades aconjugar de manera adequada l’activitat turísticaamb la preservació del medi. Les regidores valo-ren molt positivament aquest reconeixement i l'o-portunitat d’haver pogut explicar el model dedesenvolupament local sostenible, així com de

fer contactes internacionals i conèixer noves ex-periències. Recorden que la competitivitat delsector turístic està estretament relacionada ambla seva sostenibilitat ja que la qualitat dels des-tins depèn en gran mesura dels seu entorn na-tural i cultural, i de la seva integració en lacomunitat local.

La regidora de Destinació Turística, Sandra Pibernat,en el moment de recollir el guardó.

Turisme i Promoció Econòmica

XII Jornades de laPoma a la CuinaL’octubre es va celebrar una nova edició de lesjornades gastronòmiques «La Poma a la Cuina»,que enguany han comptat amb la participaciódels restaurants Picasso (Torroella de Montgrí),Alba, Can Dalfó, Club Nàutic Estartit, La Palmerai Medes II (L'Estartit) i la programació de diversesactivitats complementàries. Les jornades estanorganitzades per l'Estació Nàutica Estartit-IllesMedes amb la col·laboració de l’Ajuntament,l’EMD de l’Estartit, l’IGP Poma de Girona i Vins iCaves Castell de Peralada.

Les jornades es van presentar el 4 d’octubre a lesinstal·lacions de l’empresa d’activitats Ocitània, deGualta, en un entorn privilegiat, envoltat de pomeres.

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 9

Una dada que permet constatar la importantafluència de visitants ha estat les 35.575 con-sultes ateses a l'oficina de turisme de l'Estartit,un 9% més que l'anterior temporada. Pel que faa l'ocupació, es consolida el creixement sostingutde les darreres temporades, una tendència quees mantenia, fins i tot, en els moments méscompromesos de la crisi econòmica.

Reforç de la promoció exteriorLa regidora de Destinació Turística, Sandra Piber-nat, s'ha mostrat molt satisfeta pels resultatsperquè demostren que «Torroella-l'Estartit-IllesMedes es consolida com una destinació referentde la Costa Brava». També ha posat de relleul'important esforç que s'ha fet des de l'àrea deTurisme per millorar la promoció exterior i incre-mentar la presència a fires. S'ha participat a 21(12 amb material a estands d'altres organismes,4 amb estand propi i 5 de prospecció).

Platges de qualitatPel que fa a la gestió de platges, enguany caldestacar la renovació intregral del pont del TerVell i la millora de l’accés a l'aparcament de laplatja Gran; així com la reordenació dels aparca-ments i la creació del nou carril bici al passeigMarítim. També s'han continuat millorant els ac-cessos a les platges, les dutxes, els rentapeus,

Destinació Turística i Gestió Costanera

Tanquem una excel·lenttemporada turísticaEl nostre municipi ha tancat enguany una excel·lent temporada turística segonses desprèn de les dades d'ocupació, consultes i activitats de la memòria anualque l'àrea de Turisme va presentar al sector el mes de novembre.

la senyalització i la neteja. El Mini Beach Club,que ha estrenat tancat i carpa, també ha tingutuna magnífica acollida.

La regidora de Gestió Costanera i Platges, SílviaComas, recorda que el municipi disposa d'unaextensa franja costanera d’uns 15 km, dels quals5 són platges de sorra fina i poca profunditat,habilitades per al bany. Per això, des de l'ajunta-ment es destinen molts recursos per mantenir-les en els més elevats estàndards de qualitat,cosa que s’ha vist recompensada un any mésamb la certificació Q de Qualitat Turística.

- Ocupació Setmana Santa-setembre Agost

Hotels 65% (+5%) 92%Càmpings 43% (-3%) 80%Apartaments 52% (+2%) 93%

- Consultes ateses a l’Oficina de Turisme del’Estartit: 35.575 (+9%)

- Festivals de música (Festival de Torroella, JazzEstartit Festival i Fringe): 15.000 espectadors

- Activitats d’animació: 10.717 participants

- Visites guiades al Parc Natural: 814 assistents

A l’esquerra, l’Oficina de Turisme de l’Estartit. A la dreta, el nou pont del Ter Vell.

pàg. 10 | | Gener 2018 | núm. 182

Promoció Econòmica

Bon balanç de la 624a Fira de Sant Andreu

La Fira de Sant Andreu es va tancar, un any més,amb una excel·lent afluència de visitants (mésde 30.000 persones) i una magnífica participa-ció en tots els àmbits sectorials i en totes les ac-tivitats programades. Marc Calvet, regidor dePromoció Econòmica i responsable de la fira,s’ha mostrat molt satisfet pels resultats obtingutsi destaca, en especial, el creixement del sector

de la maquinària agrícola, on, a més, es va re-gistrar un important volum d’activitat comercial,segons han expressat els mateixos participants.Calvet afirma que aquest és un àmbit en què esvol seguir creixent. El regidor vol agrair l’impor-tant esforç que realitzen totes les persones, en-titats, empreses i tècnics municipals que fanpossible aquest projecte col·lectiu.

2017 2015Votants 5.670 82,16% 78,70%Abstenció 1.231 17,84% 21,30%Nuls 28 0,49% 0,52%En blanc 20 0,35% 0,52%

2017 2015JUNTSxCAT 2.133 37,81 %ERC-CatSí 1.461 25,90 %C's 1.065 18,88 % 632 11,82 %PSC 343 6,08 % 314 5,87 %CUP 311 5,51 % 462 8,64 %CatComú-Podem 162 2,87 %PP 109 1,93 % 274 5,12 %PACMA 28 0,50 % 13 0,24 %RC-GV 8 0,14 % 5 0,09 %PU M+J 2 0,04 %

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 11

L’església encara conserva una bona part de l’estructura. Segons apunta l’expert medievalista Joan Badia i Homs,es pot considerar quedata del s.XIII, és d'estil gòtic primitiu o tardo-romànic.

L'Ajuntament vol posar en valor el conjunt ar-queològic medieval de Santa Maria del Palau, alsector nord-occidental del massís del Montgrí.En l'actualitat es conserva part de l'antiga esglé-sia romànica, datada del segle XIII, i es tenen do-cumentades les restes de l'antic poblat delPalau, que va ser habitat des del segle II aC., enèpoca romana, fins a la baixa edat mitjana.

Aquesta tardor s'han fet els treballs de consoli-dació i conservació necessaris per evitar la pèr-dua irreversible de l'església. Prèviament, es vaencarregar a un despatx especialitzat, una diag-

nosi i proposta de gestió. A més, l'Ajuntament vasignar un conveni amb els propietaris, per a lacessió de l'església durant 40 anys.

En una primera fase s’han invertit 17.000 euros,aportats per la Diputació de Girona (10.000), l’A-juntament (5.500) i els propietaris (1.500).

La regidora de Cultura i Patrimoni, Anna MariaMercader, ha assegurat que posteriorment aaquesta intervenció es planificaran i es desenvo-luparan més actuacions de conservació, millorai estudi.

Des de l’Àrea d’Acció Social s’ha iniciat un pro-cés per avançar en la col·laboració i coordinacióamb Creu Roja de Torroella de Montgrí. Es volenoptimitzar sinèrgies i recursos, per millorar en elsàmbits d'actuació compartits, especialment enel suport a persones en situacions de vulnerabi-litat. En aquest àmbit, es treballa de manera co-ordinada amb el Serveis Socials, seguint unsprotocols que es revisen periòdicament.

Actualment, l’Ajuntament fa una aportació anualde 3.500 euros a l’entitat i li cedeix un espai mu-nicipal com a magatzem. Així mateix, els darrers

dos anys s’ha inclòs un projecte de l’entitat enla proposta de projectes de solidaritat i coopera-ció que subvenciona l’Ajuntament.

La regidora d'Acció Social, Roser Font, valoramolt positivament la important tasca que de-sen-volupa l’entitat, amb el suport dels seus volun-taris i socis. Reconeix que sovint es fa de maneradiscreta i és una feina poc coneguda, però téuna incidència directa en les persones i famíliesmés desfavorides. Per tot plegat, vol agrair pú-blicament aquesta tasca, fonamental en l’àmbitassistencial del nostre municipi.

Col·laboració amb Creu Roja

Acció Social

Protegim el conjunt arqueològicde Santa Maria del Palau

Patrimoni

pàg. 12 | | Gener 2018 | núm. 182

Medi Ambient

Commemorem els 25 anysdel programa europeu LIFEL’Ajuntament s’ha volgut adherir a la celebració del 25è aniversari del programaLIFE fent una petita aportació a la divulgació d’aquest important programaeuropeu destinat a finançar projectes mediambientals.

L’acció commemorativa es va concretar en la re-producció a gran escala del logotip oficial dels25 anys en una de les casetes de serveis elèc-trics de l’antiga urbanització que s'està desurba-nitzant i restaurant amb el suport del LIFE.

L’acció es va fer amb la col·laboració d’alumnesde l’Institut Montgrí que participen en el projecteINDI d’Art Participatiu per a Joves. Aquest pro-grama s’organitza des del Museu de la Medite-rrània i l’àrea de Joventut, amb la col·laboraciódel mateix institut.

El logotip es va presentar públicament el 30 desetembre, en el marc de la primera intervencióartística del segon cicle a la caseta de serveiselèctrics que promouen el col·lectiu local BUIT iel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. Elnou cicle va arrencar amb l'artista italiana Bar-bara Cardella.

Amb la reproducció en grans dimensions del lo-gotip es pretén que els visitants relacionin la re-cuperació de la maresma amb aquest importantprograma de la Unió Europea (UE), que està te-nint un paper determinant en la recuperació delsnostres sistemes litorals.

Més de 5 milions d’euros en tres projectes

Des del 1999, l'Ajuntament ha pogut tirar enda-vant 3 projectes finançats a través del LIFE:

• LIFE TER VELL-PLETERA «Restauració i orde-nació de llacunes i sistemes costaners delBaix Ter (1999-2003)».

•LIFE EMYSTER «Recuperació de l'hàbitatd'amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter(2005-2008)»

• LIFE PLETERA «Desurbanització y recupera-ció de la funcionalitat ecològica en els sis-temes costaners de la Pletera(2014-2018)».

Fins al moment s’han invertit 5,3 milions d’eurosen la regeneració del Baix Ter. Més del 50 % hanestat finançats per la UE amb el programa Life.La resta l’han aportat l’Ajuntament i els socis quehi han participat.

Aquestes actuacions fan compatible la preserva-ció de l’entorn natural amb el desenvolupamenteconòmic i turístic.

El biòleg Xavier Quintana, director científic del Life Pletera va fer, el 30 de setembre, una detallada explicació deles aportacions que ha fet el LIFE per a la recuperació dels sistemes litorals del Baix Ter.

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 13

Les salicòrnies comencena ocupar la maresma

tècnics preveuen que la maresma estarà total-ment revegetada en un període que pot anar dels5 als 10 anys. La capacitat de revegetació natu-ral era un dels aspectes que generava més inte-rès als científics i un dels objectius claus delprojecte. Cal tenir en compte que els saliconarssón un dels 198 hàbitats d’interès comunitari(HIC) definits per la Unió Europea (UE).

Premien l’ús de l’art en la comunicació del Life Pletera

El projecte d’art vinculat al Life Pletera en el marc del seu Pla de Comunicació ha estat distingit pelCol·legi de Periodistes de Catalunya amb el Premi Millor Acció Comunicativa del 2016. S’ha volgut re-conèixer la innovadora iniciativa d’utilitzar l’art com a instrument de comunicació, difusió i reflexió. ElLife Pletera va rebre el premi exaqueo amb la Sagrada Família, per la campanya de portes obertes2016. El premi és un reconeixement al diàleg que han establert mons aparentment tan distants comels de la ciència, l’art i la gestió territorial. Aquesta iniciativa és possible gràcies a a la implicació en-tusiasta i convençuda dels artistes; del BÒLIT, el centre d’art contemporani de l’Ajuntament de Girona,del col·lectiu local BUIT Grumolls de Cultura Contemporània; i del Museu de la Mediterrània.

La maresma recuperada a la Pletera presenta unnivell de revegetació natural molt positiu, espe-cialment perceptible en el sector sud, el mésproper a la bassa del fra Ramon, que va ser elprimer on es va actuar. Els tècnics del parc na-tural i de l’àrea de Medi Ambient han constatatque la colonització espontània avança al ritmeque toca en aquest tipus d’ecosistemes.

També han comprovat que les replantacionsfetes el 2016 en determinats punts han donatmolt bons resultats i uns elevats nivells de su-pervivència. D’aquesta manera, no es descartatornar-ne a fer en cas que sigui necessari enalgun altre punt, com per exemple, quan es retirila línia elèctrica i es faci la xarxa d’itineraris.

En aquests moments, els visitants de la Pleterapoden veure fàcilment com avança el procés derevegetació i les diferències existents entre les 3zones recuperades el 2015, 2016 i 2017. Els

L’espai ja es troba en ple procés de colonització perla vegetació que li és pròpia, principalment salicòrnia,

salsola, joncs i obione.

Intervenció “Forma 26 Pletera” d’Esteve Subirah. Intervenció “Columnes” de Joan Vinyes.

pàg. 14 | | Gener 2018 | núm. 182

núm. 182 | Gener 2018 | | pàg. 15

Exposició sobre “el príncep”de la tenora, Ricard ViladesauEl Museu de la Mediterrània inaugura el dissabte 27 de gener (18 h) l’exposició«Ricard Viladesau. El príncep de la tenora», una mostra que vol celebrar elcentenari del naixement del que possiblement ha estat el tenora més influent ipopular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

A través de l’exposició podrem fer un recorregutper diferents aspectes de la vida de Ricard Vila-desau (Calonge, 18 gener 1918; Barcelona, 26gener 2005), un músic amb grans lligams ambTorroella de Montgrí.

Es destacarà la seva faceta d’intèrpret de tenora,un cas prodigiós que va assolir un nivell total-ment desconegut fins aleshores. Viladesau vaser un músic destacat de la cobla orquestra Ca-ravana (1943-1950) i posteriorment La Principalde la Bisbal (1950-1970).

També es posarà l’accent en la seva faceta decompositor, sobretot de sardanes. Des d'un pro-fund coneixement de la cobla, les seves sarda-nes tenen una empremta característica, plenad’exuberància i joia vital, i molt ràpidament vanassolir l'acceptació del públic i el reconeixementde la crítica especialitzada. L’exposició es podràvisitar fins a l’1 de maig i llavors té previst recó-rrer diferents punts de la geografia catalana.

Activitats paral·lelesTambé s’han programat diverses activitats com-plementàries: una taula rodona (3 de febrer –18h); una jornada sobre el món de la tenora (10de març – matí); un concert amb la Cobla SantJordi (10 de març – 19 h, Espai Ter) i una visitaguiada a l’exposició a càrrec del comissari, JordiMolina (8 d’abril – 12 h).

Projecte de recerca sobre elmón de l'olivera al Montgrí

El museu i el Parc Natural han unit esforços pertirar endavant un projecte que neix amb la volun-tat d’inventariar i documentar els processos quetradicionalment s’han dut i es duen a terme alvoltant del món de l’olivera. El treball vol docu-mentar les transformacions que el sistema pro-ductiu i agrari ha experimentat en el nostreterritori a partir d’una activitat que en el seu mo-ment, i durant molts anys, va estar vinculada aldia a dia de molta gent del massís del Montgrí.S’identificaran els propietaris i els productors, es-pècies conreades, processos de treball i transfor-mació, lèxic, fotografies, etc.

Apropem la mina d’aigua alsescolars del municipi

L’àrea educativa del Museu de la Mediterrània,ofereix als centres docents del municipi la possi-bilitat de realitzar una visita guiada a la mina d’ai-gua. Aquest curs 2017-18 ha estat el primer enquè s'ha ofert a grups escolars una activitat perdescobrir els secrets d’aquest singular monu-ment patrimonial. Amb aquesta proposta es re-ferma la voluntat del museu de difondre elpatrimoni més proper i posar-lo a l'abast delsalumnes de cadascun dels nivells educatius. Ésun canal artificial subterrani que recollia l'aiguadel Montgrí i la canalitzava cap a la vila per alseu aprofitament a través de pous i fonts.

Serveis municipalsAjuntament:972 75 81 12972 75 88 09fax 972 76 02 36EMD de l’Estartit:972 75 25 33fax 972 75 25 15Oficina de Turisme de l’Estartit:972 75 19 10fax 972 75 17 49Oficina de Turisme de Torroella:972 75 51 80Àrea de Cultura:972 75 73 01fax 972 75 74 37Oficina Municipal d’Escolarització:972 75 73 01Recaptació Municipal:972 75 81 12Àrea d’Acció Social:972 76 00 29Promoció Econòmica i Comerç:972 75 51 81Pavelló Poliesportiu:972 76 07 04Punt Klau:972 75 73 01Ràdio Montgrí (107.1 FM):972 75 74 14Oficina de Català:972 75 73 01Servei de Control de Mosquits:972 75 96 43

Deixalleria i neteja:900 72 06 78Llar de jubilats de l’Estartit:972 75 00 08Llar de jubilatsde Torroella de Montgrí:972 75 88 20Tanatori municipal:972 75 85 72Policia Local:972 75 01 49fax 972 75 11 57

Urgències 112Sistema d’EmergènciesMèdiques-SEMAmbulànciesBombersPolicia - Mossos d’EsquadraPolicia LocalGuàrdia Civil - GEAS

SanitatConsultori mèdic de Torroella:972 76 11 01Consultori mèdic de l’Estartit:972 75 00 63Cita mèdica prèvia:972 60 92 22CatSalut respon:061Atenció contra la violència masclista900 900 120

Equipaments docentsEscola bressol municipalEl Petit Montgrí:972 75 92 72Escola bressol municipal Mar i Cel:972 75 19 17Escola bressol Motessori-PalauMontgrí:972 75 82 23CEIP Guillem de Montgrí:972 75 72 72CEIP Portitxol:972 75 14 47IES Montgrí:972 75 92 42Col·legi Sant Gabriel:972 75 84 16Escola Municipal de Música:972 76 00 87Escola Municipal d’Adults:972 75 51 44

Equipaments culturalsAuditori Teatre Espai Ter:972 75 50 03Museu de la Mediterrània:972 75 51 80fax 972 75 51 82Biblioteca municipalde Torroella Pere Blasi:972 75 99 19Biblioteca municipal de l’Estartit:972 75 02 17Cinema Montgrí:972 75 78 53

Creix l’ús del’estacionamentgratuït a la zona blavaLa zona blava de Torroella de Montgrí ha registratuna mitjana mensual de 3.000 tíquets d'estacio-nament gratuït de 2 hores diàries al qual tenendret els veïns i les veïnes que liquiden l’impostde vehicles al municipi. El creixement ha estatexponencial des que el juliol va entrar en serveila nova concessionària, l'empresa Opcions Vials.El mes amb més tíquets gratuïts expedits va ser novembre, amb 3.955.

Us recordem que amb les millores implementa-des, l’estacionament gratuït per a residents au-toritzats ha passat d’1 a 2 hores diàries dins del'àmbit de Torroella i cala Montgó. Ara només calque introduïu la matrícula al parquímetre i obtin-dreu un tiquet de resident (autoritzat) que haureude posar a la vista del vigilant. A aquestes 2hores, cal afegir 1 hora més a la zona blava del'Estartit, gestionada per l’empresa GiroPark.

Aconseguir el tiquet gratuït de2 hores és ben fàcil