8Uni

tat

Mapa conceptual

Creixement moderat de la població absoluta.Lleuger augment de la població urbana.Lleugera disminució de la població rural.1820-1860: 0,76% creixement anual.1860-1898: 0,43% creixement anual.

Estructura demogràfica

Propietat de la terra:– Desamortització de Mendizábal

(1836).– Desamortització de Madoz

(1855).– Ampliació de la superfície culti-

vada.Avanços en l’agricultura comercial,tant per al mercat interior com pera l’exportació.Generalització del cultiu de la vi-nya, els cítrics, l’arròs i la canyade sucre.Increment del cultiu cerealístic (pre-dominant).

Canvis en l’agricultura

Endarreriment de la indústria es-panyola:– Escàs poder adquisitiu.– Excessiu proteccionisme.– Falta d’inversions.– Males comunicacions.– Falta de xarxes comercials.Primer focus: Catalunya i la indús-tria tèxtil.– 1832-1833: primera fàbrica de

vapor.– 1833-1860: ús del carbó.– 1860-1900: colònies industrials

(aprofitament dels salts d’aigua).Segon focus: País Basc.– Explotació minera del ferro (ex-

portat al Regne Unit).– Drassanes.– 1860: Alts forns.– 1880-1900: expansió de la si-

derúrgia.Altres focus: Aragó, Castella, An-dalusia, València, Astúries... Indús-tries agroalimentària, química, pa-perera; extracció minera...

Transformacions industrials

Millora de les comunicacions.Nova legislació mercantil.Unificació del sistema monetari: lapesseta (1868).Unificació del sistema d’impostos.

Mercat únic

Dures condicions de vida del tre-ballador industrial i del camperolassalariat.Inici del moviment obrer (1849-1868):– Associacions d’ajuda mútua a Bar-

celona, Màlaga i Alcoi (dècadadel 1830).

– 1842-1855: organització d’as-sociacions d’ajuda mútua (primeravaga general: 2-10 de juliol del1855).

Divisió del moviment obrer en el Se-xenni Revolucionari (1868-1874):1868: Federació Regional espa-nyola de l’AIT.1871: divisió entre socialistes (te-sis marxistes) i anarquistes (tesi ba-kuninistes).

Moviment obrer

Reivindicacions de tipus social: – Dret a l’educació i al treball.– Figures destacades: Concepción

Arenal i Emilia Pardo Bazán.

Lluita de les donesper la igualtat

La societat espanyola

5

10

20

15

25

30

35

188018701850 1860 Anys1842

ÍNDEX DE LA PRODUCCIÓINDUSTRIAL ESPANYOLA

1831 1840 1850 1860 1870

Milers de tones per any

0

10

20

30

40

50

1880 Anys

IMPORTACIÓ DE COTÓ EN BRUT

La importació de cotó en brut, principal matèria primera de la indústria tèxtil, és un bon indicador del’evolució de la producció de teles.

1861/65 1866/70 1871/75 1876/80 1881/85

Milers de tones

0

100

200

300

250

150

50

1886/90 1891/95 1896/1900Anys

MàlagaSevillaAstúriesBiscaiaEspanya

PRODUCCIÓ DE FERRO COLAT

Algunes zones de l’Espanya peninsular i, sobretot, Cuba, es van convertir en importants productors de sucre a partir del cultiu de la canya. Per poder obtindre el sucre, es van construir enginys o instal·lacions mogu-des per màquines de vapor. En la imatge, interior d’una refineria de sucre.

Segons el cens del 1860, en el camp espanyol més de la meitat de les persones que treballaven la terra eren jornalers. La majoria de les propietats eren explotacions reduïdes.

11%

33%

56%

Jornalers

ArrendatarisPropietaris

ESTRUCTURA SOCIAL DEL CAMP ESPANYOL

Els habitatges dels obrers de Madrid

«Els obrers a Madrid viuen en barris especials construïts als afores,en golfes i corrales del centre. Els qui viuen en els barris de treba-lladors, estan més ben allotjats (...). Les últimes cases que s’hi han al-çat (...) consten: d’un rebedor, una habitacioneta per a guardar laroba o les eines, cuina i pati a la planta baixa, un salonet i dues al-coves al principal (...).Els barris de Madrid on preponderen els obrers no tenen neteja, d’higiene i de qualsevol classe de condicions per a ser habitats, sen-se que deixe de trobar-se en continu perill la salut i la vida dels seushabitants. Visitem detingudament la major part de les cases de moltscarrers (...). I veurem fins a quin punt s’hi amuntega la gent en causmiserables».

E. Serrano Fatigati, 1884.

Creixement i altres variables demogràfiques en uns quants països europeus

1800

Població (milions) Creixement

Països 1900 Augment (%)

Gran Bretanya

Holanda

Bèlgica

Suècia

Alemanya

Àustria-Hongria

Itàlia

Portugal

Espanya

França

Irlanda

10,9

2,2

3,0

2,3

24,5

23,3

18,1

3,1

11,5

26,9

5,9

1900 (‰)

Taxa de mortalitat

18

18

19

17

22

25*

24

20

29

22

20

1900 (‰)

Taxa de natalitat

29

32

29

27

36

35*

33

30

34

21

23

36,9

5,1

6,7

5,1

50,6

47,0

33,0

5,4

18,6

40,7

4,5

238,5

131,8

123,3

121,7

106,5

101,7

87,3

74,2

61,7

51,3

–10,0

Creixement

Taxa mitjana anual (%)

1,227

0,844

0,807

0,800

0,728

0,704

0,629

0,557

0,482

0,408

–0,105

* Àustria només

G.Tortella Casares: «La economía española, 1830-1900», en Historia de España, dirigida per M. Tuñón de Lara, vol. 8. Labor, Barcelona, 1989.

Joan Güell defensa el proteccionisme (1853)

«La conveniència nacional consistix aadoptar un sistema mixt, que no siga niel del lliurecanvisme, ni el de l’aïllamenttotal, un sistema que facilite aquells inter-canvis amb els estrangers que no perju-diquen el país, i restringisca aquells al-tres que puguen danyar la producciónacional, sobretot en els articles de granconsum i necessitat; açò és, precisament,el que s’anomena sistema protector, elmateix que han seguit totes les nacions, iel que ha elevat el grau de riquesa i opu-lència en què es troben les més pròspe-res».

F. Cucurull: Panoràmica del nacionalis-me català. Edicions Catalanes de

París, 1975.

HuelvaSevilla

Màlaga

Còrdova

Badajoz

Càceres

Jaén

Granada Almeria

Múrcia

Alacant

València

Balears

Castelló

Tarragona

Barcelona

Girona

Ciudad Real

Toledo

Albacete

Conca

TerolGuadalajara

MadridÀvila

Salamanca

Zamora

OrensePontevedra

La CorunyaLugo

Oviedo

Santander

Canàries

GuipúscoaBiscaia

ÀlabaLleó

Burgos

Sòria

Logronyo

Navarra

Saragossa

OscaLleidaPalència

Valladolid

Segòvia

Cadis

0 100 200 km

LA DESAMORTITZACIÓDE MENDIZÁBAL (1835-1836)Valor de rematada de les finques

Més de 400 milions de reals

De 200 a 400 milions de reals

De 100 a 200 milions de reals

De 50 a 100 milions de reals

De 10 a 50 milions de reals

D’1 a 10 milions de reals

No es produeix desamortització

Huelva Sevilla

Màlaga

Còrdova

Badajoz

Càceres

Jaén

GranadaAlmeria

Múrcia

Alacant

València

Balears

Castelló

Tarragona

Barcelona

Girona

Ciudad Real

Toledo

Albacete

Conca

TerolGuadalajara

MadridÀvila

Salamanca

Zamora

OrensePontevedra

La CorunyaLugo

Oviedo

Santander

Canàries

Biscaia

ÀlabaLleó Burgos

Sòria

Logronyo

Navarra

Saragossa

OscaLleidaPalència

Valladolid

Segòvia

Cadis

Guipúscoa

0 100 200 km

LA DESAMORTITZACIÓDE MADOZ (1855-1856) Valor de rematada de les finques

Més de 400 milions de reals

De 200 a 400 milions de reals

De 100 a 200 milions de reals

De 50 a 100 milions de reals

De 10 a 50 milions de reals

D’1 a 10 milions de reals

No es produeix desamortització

Societat Domicili

Compañía Azucarera Malagueña Màlaga

Empresa de la Fábrica de Sal de Ibiza Palma

La Harinera Balear Palma

La Industrial y Mercantil de Mallorca Palma

Vinícola Navarra Bilbao

Vitícola de la Corona de Aragón Barcelona

Compañía Peninsular Azucarera Barcelona

Sociedad General de Vinos de España Barcelona

Compañía Vitícola del Norte de España Bilbao

Compañía Vitícola Vasco-Navarra, Riojana, Aragonesa y Castellana Bilbao

M. Artola: Enciclopedia de Historia de España,vol. VI. Alianza, Madrid, 1995.

Principals societats alimentàries, 1884

OCEÀ

ATLÀNTIC

M a r C a n t à b r i c a

M a r M e d i t e r r à n i a

La Corunya

Orense

Zamora

Huelva

Conca

Mèrida

SantiagoAstorga

Irun

GironaPalència

Medina del Campo

Ávila

Toledo Alcázar deSan Juan

Ciudad Real

Cadis

Jerez dela Frontera

Morón dela Frontera

Xàtiva Almansa

Bilbao

Burgos

Valladolid

BadajozLisboa

Entroncamento

Porto

Gasteiz(Vitòria)

Alacant

Lleó

OscaJaca

Lleida

Logronyo

Mataró

MúrciaCartagena

Iruña (Pamplona)

Salamanca

Donostia(Sant Sebastià)

SantanderGijón

Sama deLangreo

Albacete

Còrdova Linares

Granada

Baza

AlmeríaMàlaga

Sevilla

València

Castelló

Saragossa

Sòria

Segòvia

Terol

Reus

MadridAranjuez

Guadalajara

BarcelonaTarragona

XARXA FERROVIÀRIAEN EL SEGLE XIX

Entre 1848 i 1855Entre 1855 i 1860Entre 1860 i 1870Entre 1870 i 1900

0 100 200

OviedoSantanderGijón

VigoOrense Palència

Valladolid

Burgos

Sòria

Girona

La Jonquera

Barcelona

València

Múrcia

Cadis

Albacete

CartagenaSevilla

Saragossa Lleida

Iruña(Pamplona)

Gasteiz(Vitòria)

Irun

LleóAstorga

Ponferrada

Zamora

Salamanca

MadridÀvila

Medinaceli

Toledo

MèridaBadajoz

Còrdova

OCEÀ

ATLÀNTIC

Mar Cantàbrica

M a r M e d i t e r r à n i a

Camins reials

CAMINS REIALSEN EL SEGLE XIX

0 100 200

L’expansió del ferrocarril, encara que va tindre unagran transcendència, no va arribar als nivells dedesenvolupament dels països de l’Europa occiden-tal, que no deixaven cap ciutat sense enllaç detransport.

El programa del PSOE (1879)

«Considerant que aquesta societat és injusta perquè dividix els seus membres en duesclasses desiguals i antagòniques: una, la burgesia, (...) una altra, el proletariat, (...).

(…) el Partit Socialista declara que té per aspiració:

1. La possessió del poder polític per la classe treballadora.

2. La transformació de la propietat individual o corporativa dels instruments de treballen propietat col·lectiva, social o comú. Entenem per instruments de treball: la terra,les mines, els transports, les fàbriques, les màquines, el capital-moneda, etc.

3. L’organització de la societat sobre la base de la federació econòmica, l’usdefruitdels instruments de treball per les col·lectivitats obreres, garantint a tots els seus mem-bres el producte total del seu treball i l’ensenyament general científic i especial decada professió als individus d’un i altre sexe. (...)

En suma: l’ideal del PSOE és la completa emancipació de la classe treballadora, ésa dir, l’abolició de totes les classes socials i la seua conversió en una sola de treballa-dors: amos del fruit del seu treball, lliures, iguals, honrats i intel·ligents».

Sobre la dona

Una opinió freqüent en el segle XIX

«La dona: és igual a l’home? (…) Des de la intel·ligència a l’estatura, tot és en ella in-ferior (...). Tot en ella va de fora cap a dins, tot és concentratiu, receptiu i passiu aixícom en l’home tot és expansiu i actiu. (…) En si mateixa, la dona no és com l’home unésser complet; és només l’instrument de la reproducció, la destinada a perpetuar l’es-pècie; mentre que l’home és l’encarregat de fer-la progressar, el generador de la in-tel·ligència, al mateix temps, creador i demiürg del món social».

P. Gener*: «De la mujer y sus derechos en las sociedades modernas», en La Vanguardia, 26 de febrero de 1889.

La lucidesa d’una intel·lectual«El cor, els instints, la consciència, s’oposen de continu en la pràctica a aquestes teo-ries que concedixen a l’home superioritat moral sobre la dona (...). És monstruosa [lacontradicció] que resulta entre la llei civil i la llei criminal; l’una ens diu: “Ets un ésserimperfecte; no puc concedir-te drets”. L’altra: “Et considere igual a l’home i t’impose elsmateixos deures; si hi faltes, incorreràs en idèntica pena”. (...)

Vindrà un dia en el qual els homes eminents que hui sostenen la incapacitat intel·lec-tual de la dona seran esmentats com a prova del tribut que a vegades paguen a laseua època les grans intel·ligències, i se’n llegiran els escrits amb la sorpresa i el des-consol que causa veure en els de Plató i Aristòtil la defensa de l’esclavitud».

C. Arenal: La mujer del porvenir. 1889.

*Doctor en Farmàcia i Medicina, va ser un intel·lectual progressista en la seua època, original i extravagant.