Manuel Outumuro

Manuel Outumuro va néixer a Merca (Ourense) i va formar-se a l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on sempre ha viscut, si exceptuem un parèntesi de quatre anys que va residir a Nova York. Va col·laborar a la revista Por Favor i va ser director d'art del suplement La Vanguardia-Mujer. Durant quatre anys, va impartir classes de Direcció d'Art a l'Escola Eina. Va ser membre de la junta directiva de l'Associació de Dissenyadors Gràfics del FAD. A Nova York va col·laborar com a dissenyador gràfic i il·lustrador de diferents publicacions i va ser comissari de l'exposició "Fifteen of my Fifty with Tiffany", una retrospectiva d'Elsa Peretti en el Fashion Institute of New York. En el seu estudi de Barcelona s'ha creat la imatge gràfica, la comunicació visual i la fotografia per encàrrec de diversos dissenyadors i empreses de moda: Guillermina Baeza, Antonio Miró, Julie Sohn, Amaya Arzuaga, Zara, Armand Basi, Oysho, Carolina Herrera, Massimo Dutti, Purificación García, entre d'altres. Ha col·laborat en nombroses publicacions, entre les quals cal esmentar Vogue, Elle, Zest i Telva, Fotogramas, La Vanguardia, El Mundo, El País, G.Q i Woman. Té un contracte en exclusiva amb l'edició espanyola de Marie Claire. És l'autor de la fotografia i del material promocional de la pel·lícula "Los Otros" d'Alejandro Almenábar protagonitzada per Nicole Kidman. Combina la seva faceta de fotògraf amb la realització d'espots de televisió i videoclips i, per la seva gran difusió, destaquen els "cossos" Danone de Cindy Crawford i Valeria Mazza; ha dirigit, també, el darrer videoclip de Luz Casal. Ha participat en diferents mostres col·lectives i ha realitzat les següents exposicions individuals: Actores (Galeria Marisa Marimón): una recopilació de retrats d'actors i actrius del cinema espanyol, que es recolliran en un llibre. Barcelona otra visión (Galeria Vinçon): una mirada insòlita a una Barcelona inèdita, a través d'una col·lecció d'imatges que capten no tan sols l'arquitectura sinó, també, diferents sensacions i moments de llum d'aquesta ciutat. Fluidos (Compact Art Gallery): una col·lecció de vint imatges en les quals el cromatisme de les anilines dibuixa, sobre l'aigua, suggeridores formes abstractes. Disparo Editorial ha publicat dos llibres seus: Barcelona Otra Visión, recull d'imatges atípiques de la ciutat comtal, i Close-Up Up-Close, una recopilació de primers plans de rostres femenins. En diverses ocasions ha rebut el premi Lux de Oro de l'Associació de Fotògrafs Professionals, i l'Associació d'Editors l'ha distingit amb el premi ARI com el millor fotògraf de l'any 2002. Actualment, compagina la seva activitat artística amb el comissariat de l'exposició "Genio y Figura" que tindrà lloc al Museu d'Art Modern Saitama de Tòquio, en representació d'Espanya a l'Expo-Mundial 2005. El seu estudi es troba en un antic palau del segle XVII al barri barceloní de Ciutat Vella i per aquest motiu l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya li ha atorgat el premi ACCA a la iniciativa privada de recuperació del patrimoni.

1

Vestidos de Lydia Delgado, Pont Alexandre III París 1993

Aquesta fotografia duu per nom Vestidos de Lydia Delgado, Pont Alexandre III París 1993 i ha estat fotografiada per Manuel Outumuro al 1993. Actualment l’obra es troba al DHUB de Barcelona, en una exposició temporal anomenada LOOKS. Les seves dimensions són de 45cm x 56cm i es tracta d’una fotografia.

En l’obra d’Outumuro podem veure el predomini de línies corbes dels cossos de les dones amb els seus vestits i cabells, els fanals, la barana del pont, l’escultura que apareix sobre una gran torre al fons i la cúpula que surt pel cantó dret. Els colors que presenta són el blanc, negre i tota la paleta de grisos, utilitzat el negre més fort per les tres figures principals, les dones, per tal de que ens fixem en aquesta part, que seria la més important. La llum que sembla generalitzada per tota l’obra prové de davant les tres dones, ja que les seves ombres apareixen darrera seu, sense inclinar-se cap a un cantó o un altre. Tot i haver esmentat anteriorment el predomini de línies corbes, la fotografia presenta una estructura molt esquemàtica, de manera que podríem reduir-la a línies rectes com podem veure en la imatge de la esquerra. Pel que fa a la simetria si separem el paisatge de les tres figures femenines podríem dir que aquestes sí que en pressenten, agafant com a eix central la dona del mig. El paisatge ens mostra clarament un punt de fuga creat per la barana del pont amb els seus fanals, aquesta línia diagonal arriba a un punt d’on sorgeix la alta columna contrastant amb la horitzontalitat de l’edifici. Així queda força destacat el punt de fuga on s’uneixen el final de la barana, la base de la torre i la cantonada de

2

l’edifici, punt on es dirigeixen les tres protagonistes. Aquestes tres dones apareixen en ple moviment, corrents cap al punt esmentat anteriorment i l’acció de córrer la podem justificar pels cabells e moviment i el peu dret elevat a punt de passar endavant per seguir la correguda. També cal comentar que el fet que el paisatge on succeeix l’acció estigui un xic desenfocat ens dóna la sensació de moviment, d’avançar, com si nosaltres també estiguéssim corrents. El cas si la fotografia és oberta o tancada es pot justificar de dues maneres: per una banda podríem dir que és tancada ja que les tres figures principals apareixen d’esquenes a nosaltres però també podem justificar que és oberta perquè la sensació que crea el paisatge desenfocat, com hem dit abans, és de que l’espectador també està corrents, a més la mà de la dona esquerra que s’allarga cap enrere sembla una manera de convidar a l’espectador a unir-se a elles. Si fos així seria com si l’espectador estigués seguint a les tres dones.

Bé, aquesta obra com ja hem dit és una fotografia i la seva funció a part de ser decorativa també és publicitària, en aquest cas de vestits de Lydia Delgado. Aparentment visualitzem tres dones vestides de manera igual corrents pel pont Alexandre III de París. Aquesta fotografia pertany a l’apartat ETORNOS de l’exposició LOOKS al DHUB de Barcelona. En aquest apartat el fotògraf Outumuro defineix el seu estil mitjançant les localitzacions, el tractament de la llum i la ubicació de les models. El que intenta d’aquesta manera és que l’espectador acabi associant els vestits i complements que troba e les tendes amb els carrers de la seva ciutat. A més els personatges es fonen amb l’ambient, ja siguin exteriors o interiors o carrers amb grafismes. Els personatges apareixen en realitats recreades que fan sorprendre a l’espectador al veure els paisatges i llocs extraordinaris situats lluny de la vida quotidiana. L’efecte que crea és la comparació entre el món ordinari i l’extraordinari: en el cas de la fotografia comentada, podem passejar pel mateix pont de manera quotidiana(món ordinari), però en la fotografia l’aparença del lloc està embellit, de manera que fins i tot pugui semblar un altre força allunyat de l’original i els personatges són models fictícies, més maques i plenes de glamour que serien els cànons de bellesa contemporanis als que aspirem (món extraordinari) .

Aquesta fotografia mostra uns trets curiosos, podríem dir influència, que personalment vull relacionar amb una obra barroca molt coneguda de Rubens, Les tres gràcies.

3

És cert que a primera vista no tenen gaire cosa a veure: les dones que apareixen en una van vestides i apareixen d’esquenes, en canvi en l’obra barroca apareixen nues i en tres posicions diferents (dos perfils i una d’esquena), el paisatge en una és un pont d’una ciutat i en l’altre un bosc. Però realment no estan ta lluny l’una de l’altre. Les protagonistes principals d’ambdues són tres dones, les quals estan en moviment, en la pintura de Rubens s’intueix que ballant i en la fotografia d’Outumuro corrents. El més destacable i que crea una gran evidència d’aquesta influència és el peu dret elevat de les figures femenines d’ambdues obres. A més, pel que fa al paisatge, tot i que aparentment són totalment diferents podem establir semblances: de la mateixa manera que al fons a l’esquerra de l’obra de Rubens apareix un paisatge, a la d’Outumuro també hi apareix; la torre de la fotografia d’Outumuro podria fer referència, si talléssim per la línia verda que veiem a la imatge de dalt, a la font que apareix a la dreta del quadre de Rubens; i el fet de situar l’acció sobre un pont, és a dir un lloc relacionat amb l’aigua, ja que aquesta passa per sota del pont, pot estar relacionat directament amb la mateixa font de Les tres gràcies, com si de la torre parisenca sortís l’aigua i que aquesta anés a parar al riu que passa per sota el pont Alexandre III.

Actualment aquesta fotografia de Manuel Outumuro resta al DHUB de Barcelona, a l’exposició temporal LOOKS que acaba el 25 de Maig.

4

Vestido Rosa Clarà . Abrigo Lydia Delgado, Grunewald, Berlín 2009

Aquesta fotografia es titula Vestido Rosa Clarà Abrigo Lydia Delgado, Grunewald, Berlín 2009. L’autor d’aquesta obra és Manuel Outumuro i va ser presa al 2009. Les seves dimensions són més grans que la majoria de fotografies exposades juntament amb aquesta al DHUB de Barcelona, en la exposició LOOKS.

Les línies predominants en aquesta fotografia són les corbes, vist en les robes de la dona, les cortines i el sofà. També presenta unes poques de rectes com les que hi ha a la finestra. El color més destacat és el vermell de l’abric i el blanc que inunda tota la imatge. La llum prové de la finestra que il·lumina part del cos de la dona. Les línies principals són les horitzontals, cosa que podem veure clarament en el format horitzontal que ja presenta la imatge a més del sofà i la dona estirada. La simetria apareixeria si la dona no estigués en escena, ja que l’eix seria la meitat del sofà, però a l’estar la dona estirada trenca la simetria completament. Pel que fa als plans només hi ha un que és la dona i el sofà amb la finestra i les plantes. El ritme és de completa quietud, ja que la dona apareix acostada , amb els ulls tancats i relaxada, descansant. D’aquesta manera l’obra se’ns mostra tancada, per tal de no destorbar el son de la protagonista, que dorm tranquil·lament.

Aquesta obra és una fotografia que té una funció publicitària i a més decorativa on se’ns presenta una dona estirada, dormint sobre un sofà. La fotografia pertany a l’apartat POSES Y ACTITUDES de l’exposició LOOKS. El que intenta Outumuro en aquest apartat és plasmar el que transmet un vestit en sí en les models també, fent d’ambdós un únic conjunt. A més utilitza el joc de línies i volums, l’organització de les ombres, corbes, equilibri sotil entre l’espai ple i buit (com podem veure en la fotografia comentada, sofà=buit dona=espai ple), una composició concebuda com un disseny en tres dimensions.

Aquesta fotografia d’Outumuro mostra uns trets que recorden a la obra de Goya, La maja vestida.

5

Igual que la comparació de la fotografia anterior amb Les tres gràcies de Rubens, en aquesta altra comparació aparentment tampoc tenen gaire a veure, però es veuen més semblances a priori. Per exemple el fet que la dona sigui la protagonista i estigui estirada sobre una superfície tova, ja sigui un llit o un sofà, vestida a punt de mostrar el seu sexe (en la pintura de Goya queda remarcat pel tipus de roba arrapat a la pell, a la fotografia de Outumuro ho assenyala pujant el vestit de la dona a l’alçada del sexe. Una altra semblança és la posició de les mans: el braç dret de la dona es recolza al seu propi cap, l’altre en l’obra de Goya està agafat amb l’altre, en canvi en la fotografia apareix caigut o desplaçat cap a baix, com si li hagués relliscat d’on el tenia agafat.

Actualment l’obra es troba en perfecte estat, ja que és de fa un any i s’exposa al DHUB de Barcelona a l’exposició LOOKS de Manuel Outumuro, que acabarà el 25 de Maig.

Valoració i opinió personal6

Com sempre aquest apartat és el que en part més m’agrada redactar ja que puc dir el que ha suposat fer el treball i expressar lliurement el que penso. En realitat en ser un treball voluntari m’ha agradat fer-lo, ja que he estat jo la que ha estriat fer els comentaris de manera lliure i escollint les obres que m’interessessin. En principi el treball consisteix en comentar dues obres de l’exposició LOOKS, però he volgut comparar-les amb dues obres anteriors que em recordaven molt a les que he estriat i a més del comentari obligatori, m’he llançat a comparar les obres d’Outumuro amb la de Rubens i Goya. La part del comentari que hauria de fer referència a la vida de l’autor en l’època no l’he posat perquè considero que amb el primer apartat on parla de la biografia de Manuel Outumuro ja n’hi ha suficient i s’entén. Així puc dir que m’ha resultat interessant i curiós el fer aquest treball, que a més a seguit creant en mi més interès per l’art.

Pel que fa a l’exposició m’ha resultat molt original degut als miralls que hi havia a cada passadís per canviar de sala, i per tant d’apartat. Se’m va fer molt amena i molt ben estructurada, tant que fins i tot no em va importar donar-me una segona volta per l’exposició, parant més atenció a certs detalls d’algunes fotografies.

En general, sumant el treball i la visita, he de dir que m’ha agradat molt i sobretot que el fet de comentar fotografia, cosa que fins ara mai havia fet, m’ha resultat interessant, pel fet també que m’ha portat a relacionar-ho amb pintures de moviments pictòrics molt anteriors. Una gran experiència.

7