Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas (Montseny).
description
Transcript of Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas (Montseny).
Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas
(Montseny).
Dr. Martí Boada. Maó, 8 de febrer de 2014
Un Nou escenari conceptual.
Context de crisi civilitzatòria.
Hibriditat. Paisatge com expressió
Forces inductores biofísiques i socioeconòmiques
1. Canvi climàtic
2. Canvi d’ús
3. Bioinvasions
4. Manifestacions del canvi global
El Canvi Global
Què vol dir Què vol dir socioecològicsocioecològic??
Al territori, no podem entendre la natura per una banda i la societat per l’altra.
La suma d’ambdós factors constitueix el medi actual
Forces Forces inductores de inductores de
caràcter caràcter biofísicbiofísic
NATURA NATURA
Forces Forces inductores de inductores de
caràcter caràcter socioeconòmic socioeconòmic
SOCIETATSOCIETAT
MEDIMEDI+ =
Sistemes socioecològics
Dualisme
CulturaNatura
Sistemes naturals Sistemes culturals
Visió reduccionista
Sistemes complexos i en contínua interacció resultat de la interacció entre un component social (humà) i un component ecològic (biofísic).
•Sistemes amb característiques híbrides.•Requereixen una visió holística i integradora.•Interdisciplinarietat, superació d’una excessiva parcel·lació del coneixement.
•Integració del coneixement tradicional a través de les fonts orals.
Els sistemes socioecològicsEls sistemes socioecològics
Canvis en el paisatgeCanvis en el paisatge
El medi i els paisatges no són constants, sinó dinàmics, canvien al llarg del temps, es transformen a mesura que canvien els factors (pressions) -natura i
societat-
Aquests canvis s’han accelerat en els últims anys i han pres un major abast. El conjunt d’aquests canvis
produïts constitueix l’anomenat canvi global
L’anàlisi del canvi global constitueix un referent en l’estudi de les interaccions constants entre les forces inductores de caràcter biofísic i les forces inductores de caràcter socioeconòmic.
Aquestes interaccions s’expressen en el medi en les diferents escales de temps —trajectòria històrica, estat actual i escenaris futurs— i de l’espai —local, regional i global—.
En el treball d’anàlisi del canvi global a la vall de Santa Fe s’estudien els processos històrics a nivell local que han desembocat en un canvi socioecològic caracteritzat per una tendència a l’aforestació en detriment dels usos i les cobertes del sòl relacionades amb les activitats socioeconòmiques tradicionals.
A través d’una visió interdisciplinària es mostra una aproximació a la història ambiental, al massís del Montseny, per tal de comprendre i quantificar la transformació del paisatge al llarg d’un període recent de cinquanta anys, comprès entre 1956 i 2006.
ió
El canvi global
Introducció l
Components del canvi global. A partir de Vitousek (1994 i 1997)
POBLACIÓ HUMANA (Grau d’ús dels recursos)
INDÚSTRIA AGROSILVORAMADERIA
INCREMENT DE CO2
ALTERACIÓ CICLES BIOGEOQUÍMICS
CANVI USOS I COBERTES DEL SÒL
CANVI CLIMÀTIC PÈRDUA DE DIVERSITAT BIOLÒGICA
BIOINVASIONS
Terciarització
El canvi energètic succeït a mitjans del segle XX és un dels factors determinants en relació al fenomen de l’abandonament del sector primari. La crisi del sector primari es tradueix en un canvi socioecològic i en una transformació en la composició i estructura del paisatge amb una tendència a l’aforestació. S’ha assajat en les implicacions funcionals del procés d’aforestació en els recursos hídrics i l’escolament superficial.
Introducció a
Transformació del paisatge
Abandonament del sector primari:
procés de terciarització
Implicacions en els recursos hídrics
Canvi energètic
ÀREA D’ESTUDI
Osona
La Selva
Vallès Oriental
Massís del Montseny
Serralada Prelitoral
Comarques: Osona, Vallès Oriental (Barcelona) i la Selva (Girona)
Principals figures de protecció: Parc Natural (1977-1978) i Reserva de la Biosfera (1978)
Tres unitats orogràfiques: turó de l’Home-Les Agudes, Matagalls i la Calma
Màxima altitud 1706,5msnm (turó de l’Home)
Caracteritzat per tres regions biogeogràfiques: mediterrània, euro-siberiana i boreoalpina
Representa una síntesi dels principals paisatges de l’Europa occidental
Presència d’elements florístics i faunístics altament sensibles al canvi global
Introducció Història ambientalAnàlisi
cartogràficaEfectes en cabals
superficials
Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)
Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)
Canvis d’ús
-Homogeneització del paisatge-Pèrdua de biodiversitat
-Increment de biomassa forestal-Modificació dels cicles hidrogeològics
Pràctica de l'artigueig (1958) Antigues feixes de conreu colonitzades per alzinar (2005)
Canvis d’ús: efectes de l’abandó de l’activitat primària
Bioinvasions
Expansió de les poblacions d’espècies al·lòctones de caràcter invasor
Canya (Arundo donax)
Budleia(Buddleja davidii)
Cyperus eragrostis
Visó americà(Mustela vison)
Fitolaca(Phytolacca americana)
1943
2003
1920s
Montseny mountains
Manifestacions del Canvi Global
Peñuelas, Comas, et al, 2005
Canvi climàtic: modificacions fenològiques
Canvi climàtic: modificacions fenològiques
Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació
Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre
Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació
Representació gràfica de la distribució dels paràmetres analitzats a les ínsules i als continents (significació estadística: * p < 0.05; ** p < 0.01).
Estat de salut de l’arbre
1
2
3
*
5
10
15
20
Alçada (m)
* *
Reclutament d’alzina
3
6
9
12
*
Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre
Ínsules
Continent
La senescència, com a mesura de l’estat de salut de l’arbre, és superior a les ínsules que al continent.
Els faigs de les ínsules són més alts.
El reclutament d’alzina és major a les ínsules.
El procés d’insularització de la fageda enfront l’augment altitudinal de l’alzinar al Montseny
El procés de mediterranització en una roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) al Montseny S’observa l’existència d’una taxa de renovació de l’alzina superior
a la del roure. Aquesta tendència mostraria que en les ubicacions més sensibles es donaria una progressiva substitució del roure per part de l’alzina.
La presència de feixes de conreu i parets seques, així com la datació de l’edat d’una soca de roure en una feixa antigament conreada, posarien en evidència que es tracta d’una roureda relativament jove i no d’un bosc atlàntic madur.
Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre
↓
*ppp=peus per parcel·la (25x25 m2)
Distribució perimètrica en Quercus petraea
0
20
4060
80
100
Perímetre (cm)
Núm
ero
d'in
divi
dus
(%)
Distribució perimètrica en Quercus ilex
0
20
40
60
80
100
Perímetre (cm)
Nú
mer
o d
'ind
ivid
us
(%)
Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre
Canvis fenològics en varietats agrícoles a la vall de Santa Fe
A Can Fèlix de Santa Fe del Montseny (1100 m d’altitud) s’ha experimentat un canvi en relació als conreus en els últims 10-12 anys.
Producte A principis dels anys 90 Actualment
Mongeta seca
Sembra la primera setmana de juny Sembra la primera setmana de juny
Recollida a l’octubre i procés d’assecament. Pèrdua per excés d’humitat Recollida a principis de setembre
Patata
Sembra a finals de maig o principis de juny (evitant les pluges) Sembra a finals d’abril
Importants pèrdues per podridura. Sovint no es podien arrencar per excés de pluges Recollida a l’agost
Tomàquet No es podia conrearFan tomàquets des de fa 10-12 anys
(excepte quan plou molt a l’agost)
Pebrot No es collien madurs i eren de mida molt petita Es poden collir vermells i són més grans
Raïm No es podia conrearEs desenvolupa però no arriba a madurar
bé
Meló i síndria
No es podien conrear No són mides grans, però arriben a madurar
Algunes varietats de mongeta conreades actualment a Can Fèlix. A la dreta, patates i pebrots recollits enguany.
Tradicionalment únicament es conreava patata, mongeta verda, remolatxes i carbasses.
A la Mediterrània si actuen sols les forces inductores biofisiques, la resultant es bosc.
Repartidors de combustible: Feixinaire i butaner
Transportadors de combustible: carboners i benziners
Evolució superfície forestal a Catalunya (1945-1990)Font: Boada, 2003
Increment anual mig de boscos = 33.9 · 106 arbres/any
Increment 1992-2004 (2on-3er Inventari) = 407· 106 arbres
Espècies en augment:
•Alzina (Quercus ilex) = 762.9 · 106 arbres (2004) // 641.5 · 106 arbres (1992) = 18,9%▲
•Pi blanc (Pinus halepensis) = 261.5· 106 arbres (2004)// 191.5 · 106 arbres (1991) = 36.5%▲
Espècies en descens:
•Castanyer (Castanea sativa) = 7 · 10▼ 6 arbres (1992-2004)
•Pinassa (Pinus nigra)
Individus joves de Faig (Fagus sylvatica) i Pi pinyer (Pinus pinea)
Boscos a Catalunya. TendènciesFont: IEFC-CREAF (2004-2007)
Curs altCurs alt
Capçaleres
• Homogeneïtzació del paisatge
Matollar dens
Canvis d’ús del sòl
• Abandó de camps de conreu
• Disminució del nombre de ramats
Matollar dispers
• Disminució oferta alimentària
Invasió de pastures per llenyoses
Canvis d’ús: terciarització dels sectors socioeconòmics a la vall de Santa Fe (Montseny)
Crisi del sector primari
Abandonament rural
Descens de l’apropiació
Segona meitat del segle XX
• Desaparició d’activitats i oficis preindustrials
• Augment de les cobertes forestals
• Canvi en els sectors productius: terciarització
1926
2002
Tancament del mas del Camps
als anys 60
Pionerisme en l’excursionisme i els esports de
neu
Turisme, segones
residències i educació ambiental
Manifestacions del Canvi Global: evolució dels usos i cobertes del sòl entre 1959 i 2001 a la vall de Santa Fe
20011959
Coberta forestal: la fageda s’ha incrementat en un 17,25%
Prats subalpins, matollar de ginebró, landa de bruguerola i roquissars (-5,74%), matollars (2,02%) i conreus (-1,81%)
Les cobertes no arbrades -conreus, erms prats i matollars- han tendit a reduir la seva superfície en favor d’etapes de la successió més avançades: augment de la massa forestal
• Abandó de les activitats primàries
• Augment de les temperatures
• Invariabilitat de les precipitacions
Manifestacions del Canvi Global: implicacions de l’increment de superfície forestal en els cabals superficials
L’experiment de simulació a la vall de Santa Fe
Quantificació dels canvis produïts en les aportacions hídriques a la conca d’estudi als últims 43 anys (1959-2001)
Dades d’entrada
Dades de sortida
GOTILWA+GOTILWA+
Unitats de simulació
Augment de la coberta forestal
Modificació del balanç d’aigua i les relacions entre la precipitació i
l’escorrentia
Increment del consum d’aigua Disminució
dels aports hídrics
Invasió de prats per ginestell (C. scoparius) a la Calma
Cobertura arbustiva 0 % 60 % 90 %
Nº sp. 52 83 22
’
Densitat 3 sp/punt 3 sp/punt 1 sp/punt
Cobertura herbàcia
100 % 99,6 % 81,6 %
Prat obert Matollar densMatollar dispers