la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

d’OCTUBRE9manifest

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

EN DEFENSA DE L’AUTOGOVERN DE LA COMUNITAT VALENCIANA10 re�exions i 3 eixos d’acció per al futur

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012

la força de les persones

Benestar

Autogovern

+

D

+

emocràcia+

Els valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat està formada per gent orgu-llosa de ser valenciana, orgullosa de tot allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història, en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi. v

Cal, per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i recordar que els socialistes vam ser la principal força política que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que fórem nosal-tres els que vam assentar i desenvolupar durant més d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia. Ahir com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’autogovern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat Valen-ciana. p

Per contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensi-va de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics, contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies. Tres pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns nivells de progrés social, de creixement econò-mic i d’estabilitat política que mai havia conegut Espanya en la seua història.

Per això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de fer una crítica responsable del mal ús de les institucions autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es troba la Comu-nitat Valenciana. p

1. La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica. Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i neoliberal han posat en marxa una cam-panya per a atacar i debilitar l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.

2. El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A més, no podem oblidar que hi ha auto-nomies amb una mala gestió i un dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.

3. L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer l’Estat del Benestar.. És necessari recordar que la major part de les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la Comunitat Valenciana.

4. El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de defen-sa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17 anys.

5. La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos dècades.

6. El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la Comunitat Valencia-na. Els sistemes de finançament de les comunitats autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat Valenciana. El primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001, anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va tindre un impac-te negatiu sobre els valencians superior als 8.000 milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat Valenciana i la falta d’autogovern financer. No es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la despesa pública.

7. La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit públic. Però el defi-cient finançament de la Comunitat Valenciana no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de la Generalitat Valencia-na durant l’època de govern socialista (1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995. A més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat els recursos en fundacions, empreses públiques fantas-mes, privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i projectes impro-ductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el de Castelló o les terres míti-ques-- que han situat la Comunitat Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.

8. El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17 anys ha fracas-sat. Des del primer moment, la política econòmica del PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998, va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota l’economia espanyola i ha fet que la crisi econòmica siga especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció d’empreses i augment desmesurat de l’atur.

9. La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana està doblement intervinguda: té com a president una persona designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica, vigilada. El PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians. 10. Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten el clientelisme. Per poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels ingressos, la Gene-ralitat ha posat en marxa retallades de la despesa pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència, medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions, fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de l’educació i la sanitat privada.

Els socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i l’eficiència de les institucions públi-ques, de l’economia, dels serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius. Entenem que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i modernit-zar la societat. Però totes les reformes han de servir per a anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió d’una societat complexa i pluralista.

Els socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels errors, compren-dre el difícil moment que està travessant la Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica i un futur millor per als valencians.

Per a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de redreça-ment de la Comunitat basat en tres eixos:

1.- Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá esperança.

Democràcia és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.

Democràcia és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació. Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans esdeveniments.

Democràcia és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans de comu-nicació públics con una clau de la democràcia. Hem proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.

Democràcia és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni esperar al fet que la justícia decidisca per ell. Ha de netejar aqueixa taca que embruta la imatge i la democràcia de la nostra Comunitat.

Democràcia és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de Regeneració Democràti-ca que incorporarà, entre altres aspectes: una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus representants, mesures que garantisquen la transparència i refor-çarem les incompatibilitats.

2.- Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris, sindicats i societat civil.

Diàleg és recuperar la concertació social. La crisi econòmica i els canvis socioeconò-mics de l’última dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors. Cal un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat, permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la bús-queda de un model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a les pròxi-mes dècades.

Diàleg és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú per a gover-nar. Pensa que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat.

El diàleg necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.

3.- Agenda per a la reconstrucció del país.

Ocupació. Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236 milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la despesa en grans esdeveni-ments.

Defensar els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani, AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que es millore el finançament de la Comunitat.

Mantenir l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat, Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la crisi siguen les retallades. És necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als inmi-grants.

Austeritat intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necessi-ta la seua signatura.

Avançar cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya real. Enfront de la centralitza-ció i al soberanisme existeix una via que és el federalisme de la igualtat. Finança-ment equitatiu, per a impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació des de la lleialtat federal.

És imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions Provincials i reforçant el principi de sub-sidiarietat.

Fer un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.

Unir a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte millor. Sola-ment si ens unim podrem eixir de la crisi. L'obsessió dels socialistesés és crear ocu-pació i açò està per damunt de qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb tots.

Els valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha estat mai fàcil. Aquesta vegada no serà diferent. Amb la força de les persones ho aconsegui-rem.

València, 8 d’octubre de 2012