MALLORCA PAGESA

Revista d’informació agrària 1

MALLORCAPAGESA

Novembre 2008. 2,5€Revista d’informació agrària nº 45

“La ramaderia en estat de xoc: SOS”

“25 anys del camp mallorquí”

MALLORCA CAP AL CONTRACTE AGRARI

Revista d’informació agrària2 editorial

A GRANS MALS GRANS REMEIS ..... 2

PRESSUPOST DE LA COMUNITAT PER A 2009: CARLES MANERA S’OBLIDA DEL CAMP ............................. 3

CANVIS A LA CONSELLERIA ......... 3

PENALITZACIONS PER CONDICIONA-LITAT .................................. 3

Sumari

MALLORCA PAGESARevista d’informació agrària

Edita: Unió de Pagesos de Mallorca

C/ Manacor, 20 2º, 2ª07006 PALMA (Illes Balears)

Tel. 971 46 41 42 Fax 971 46 40 61

Adreça de correu electrònic:[email protected]

Web: http://unio-pagesos.orgConsell de Redacció:

Gabriel Torrens, Jaume Pocoví, Pere Calafat, Mateu Morro,

Miquel Galmés.DL: PM-155-1987

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL: LA PAGESIA COMPTA POC O GENS ..... 4

RECOLLIDA DE PLÀSTICS............ 4

EL PACTE AGRARI .................... 5

L’AGRICULTURA INTEGRADA SE-GUEIX ATURADA...................... 5

25 ANYS DEL CAMP MALLORQUÍ ... 6

ENERGIES ALTERNATIVES ........... 7

NO VULL TIRAR EL TRACTOR I ANAR A FER DE JARDINER: JO NO SABRIA FER FEINA PER ALTRI ................ 8

SALVAR ELS AMETLERARS NO ÉS IM-POSSIBLE ............................ 10

LA NOVA OCM VITIVINÍCOLA ENTRA EN VIGOR ............................ 11

SEBASTIÀ CAMPANER: SI NO S’AC-TUA D’URGÈNCIA ELS PAGESOS TE-NIM ELS DIES COMPTATS ........... 12

Els fets de l’economia a nivell mundial, estatal i balear no són bons ni aporten esperances de reactivació a curt termini. Però ja se sap per experiència que en aquests moments és quan es pot tenir l’oportunitat de replante-jar moltes coses de dalt a baix. En aquestes circumstàncies, en les quals tothom està sen-sibilitzat dels greus problemes existents, és quan és més facti-ble arribar a esforços conjunts i a decisions que mirin un poc enfora. Ja se sap: a grans mals grans remeis.

En aquests temps difícils s’han de donar facilitats a les

empreses tant per a mantenir la seva activitat habitual com per a impulsar noves activitats de transformació i comercialit-zació. En aquesta línia s’ha de tenir una consideració especial cap a les cooperatives agràries i altres fórmules associatives. També es fa necessari resoldre els problemes de finançament de les empreses facilitant avals des del Govern i subvencionant-ne els interessos.

Davant la caiguda del consum no ens queda més opció que estimular la demanada interna adoptant mesures de gestió que facin que els productes alimen-taris de la distribució minorista (grans, mitjanes i petites su-perfícies) i la restauració siguin d’origen local. Els productes de Mallorca s’han d’imposar també en la restauració institucional i en especial en els menjadors escolars. Totes aquestes me-sures s’han de reforçar amb una campanya de publicitat i promoció. Però per això ha de quedar ben clara una idea: la promoció puntual, deslligada d’altres mesures de millora de la comercialització, no serveix per res.

Pel que fa a infrastructures ara és el moment d’activar el programa de regadius amb ai-gües depurades finançat amb

recursos de l’estat i autonòmics. També s’ha de posar en marxa un pla de millora dels escorxa-dors de Mallorca per tal d’acon-seguir-ne la modernització de les instal·lacions i l’abaratiment dels seus serveis. S’han de fo-mentar també algunes infras-tructures cooperatives bàsiques en cereals, fruits secs i carn, per tal d’adaptar els sectors a les demandes dels mercats.

Ara és el moment en què, d’una vegada, es pot vin-cular agricultura i medi ambient posant en marxa el contracte agrari, el banc de terres i un pla extraordinari de suport a l’agricultura ecològica, entre altres mesures. No de bades la major part del territori insular és gestionat per les explotacions agràries.

Hem de ser i som optimis-tes, però no sols podrem viure d’il·lusions. Les notícies que ens arriben sobre la congelació pressupostària de la Conselleria d’Agricultura no són bones. Fa la impressió que en el Govern se segueix fent a un costat l’agri-cultura, com a sector estratè-gic, i així no podem fer front als temps difícils que vendran. Si els polítics no són coherents, els pagesos els haurem de fer saber que existim i que ens han de tenir en compte.

A GRANS MALS GRANS REMEIS

Revista d’informació agrària 3notes curtes

CULTIUS HERBACIS ................. 14

I ELS PINSOS QUE NO BAIXEN LA RAMADERIA EN ESTAT DE XOC: SOS ........................ 16

PER UN CONTRACTE TERRITORIAL ........................ 17

MENORCA I EL CONTRACTE AGRARI ............ 18

LA TEMPESTA (ECONÒMICA) PERFECTA ............................ 20

LA QUOTA LLETERA ENCALLA LA REVISIÓ DE LA PAC ................. 21

ES MANTENDRÀ LA CONTRACTACIÓ DE TEMPORERS AGRÍCOLES EN ORI-GEN .................................. 22

CANVI EN LES TARIFES ELÈCTRIQUES PER A POUS DE REC ................ 22

LES JORNADES D’AGROECOLOGIA DE MALLORCA ....................... 23

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I

CODESENVOLUPAMENT ............ 27

ACTE DE DIFUSIÓ DE LES ASSEGURANCES AGRÀRIES A VILAFRANCA ...................... 27

BETTY ARANGO: “LA FILLA DEL VENT” ................................ 29

MOBILITZACIÓ PAGESA DAVANT .. 30

L’AUGMENT DEL PREU DEL GASO-LI PRESENTACIÓ DE L’ANUARI DE COAG ................................. 31

Un cop finalitzats els controls de condicionalitat referits a la campanya 2007 el FOGAIBA ha comunicat que hi ha hagut a les Balears 119 expedients amb pena-litzacions, dels quals 103 ho han estat amb un 1% de l’import i els 16 restants no han passat del 5 %. En total les penalitzacions han representat un muntant total de 14.021,33 €. Tenint en compte que el pagament únic suposa un total de 24.400.000 € la penalització representa el 0,0578 %. Davant aquestes dades es veu que la pe-nalització és baixa. Molt més alt és el malestar i la confusió que s’ha generat per no haver informat i assessorat els agricultors de la ma-nera deguda. La Conselleria no ha complit els deures quan els havia de complir i ara l’actual equip en paga les conseqüències.

Hem quedat sorpresos quan hem vist les informacions a la premsa sobre el pressupost del 2009 del Govern Balear. Resulta que la Conselleria d’Agricultura té un increment del 3,8 % en el seu pressupost! Per davall de l’increment de l’IPC. Mentre el pressupost total del Govern

s’incrementa un 7 %. Si tenim en compte la gran càrrega de personal d’aquesta conselleria, i que els seus recursos en gran part provenen de l’estat i de la Unió Europea, arribam a la conclusió que el Govern Balear segueix sense dedicar gaires recursos propis a l’agricultura,

continuant amb la tradicional línia d’insolidaritat cap a un dels sectors més dèbils de la nostra economia. Sense recursos hi ha poques opcions per fer polítiques noves. No sabem, per exemple, com es podran finan-çar les mesures contemplades dins el Pacte Agrari.

La Conselleria d’Agricultura s’ha reestructurat. El Director General d’Agricultura, Antoni Perelló, ha passat a ser Director General de Desenvolupament Ru-ral; el Director General de Desen-volupament Rural ha passat a ser Cap del Gabinet de la Consellera; l’anterior Cap de Gabinet, Vicent Tur, ha passat a l’IBABSA; la Di-rectora de l’IBABSA, Maria Josep Suasi, ha passat a la Direcció Ge-neral d’Agricultura i Xavier Farrés ha passat a ser el nou director de l’IBABSA. Hi ha hagut una roda de moviments que ha afectat quasi tot l’organigrama intern del de-partament però basada tan sols amb els membres de l’equip.

La reestructuració, amb les lògiques excepcions, ha estat ben rebuda pel sector. Les espe-rances estan posades en què es faci un major esforç per escoltar les demandes dels agricultors i que es recuperi el preciós temps perdut fins ara.

PENALITZACIONS PER CONDICIONALITAT

PRESSUPOST DE LA COMUNITAT PER A 2009: CARLES MANERA S’OBLIDA DEL CAMP

CANVIS A LA CONSELLERIA

A les Balears hi ha hagut 119 pena-litzacions per condicionalitat.

Revista d’informació agrària4 notes curtes

RECOLLIDA DE PLÀSTICS

La Conselleria d’Agricultura, a través de l’empresa TRAGSA, ha tornat posar en marxa la recollida de plàstics agraris a les explota-cions. Aquesta mesura permetrà retirar unes 300 tones de plàstics i evitar que la seva destrucció sigui un acte irregular i contaminant.

Des del sector es venia demanant una mesura d’aquest tipus des de feia estona i la Conselleria ha volgut atendre aquesta demanda. D’aquesta manera els plàstics seran reciclats i reutilitzats en la seva totalitat, sempre i quan això sigui tècnicament possible. La

recollida inclourà plàstics blancs, plàstics negres, manta tèrmica i mangueres. Tots els agricultors interessats en disposar d’aquest servei es poden posar en contacte amb Unió de Pagesos per a què sol·licitem la seva inclusió en el programa.

El recent debat de política general al Parlament de les Illes Balears va estar marcat pels casos de corrupció. Això ho va tapar tot. Una vegada més els problemes de la gent del camp varen passar de llis als diputats. Algunes referències aquí i allà, però no es va saber fer front a les difícils circumstàncies dels que encara treballam sobre el territori. El territori, el medi ambient o la resposta a la crisi econòmica s’estan convertint sovint en paraules buides que ja no sabem si signifiquen res.

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL: LA PAGESIA COMPTA POC O GENS

La pagesia compta poc o gens.

S’ha posat en marxa la recollida de plàstics.

Revista d’informació agrària 5notes curtes

Després del Llibre Verd, els diversos estudis sectorials, els “clusters”, el Pla Integral Con-certat per l’Agricultura Balear (PICAB), el I Congrés Rural i l’es-tudi “dels 100 milions” d’ASAJA-Sevilla, hauria d’arribar l’hora dels fets. Però tenim por que en-cara ens quedem a les fotografies i papers. Quan ens posem a fer feina, si badam una mica més, ja no quedaran pagesos.

En el Pacte Agrari hi haurà una Mesa General i unes meses secto-rials i territorials. Les meses es-pecífiques seran les d’Activitats Productives, Patrimoni i Territori i Industrialització i Comercia-lització. Hi podrà haver meses territorials de les diferents illes. El Pacte haurà d’atendre els assumptes prioritzats pels participants, a proposta de la Conselleria, d’acord amb els re-

Ja va ser un llunyà 1997 quan va ser aprovat el reglament de l’agricultura integrada a les Illes Balears. Poc després es va regular el funcionament del seu consell regulador i s’han anat publicant els reglaments de diversos productes. Però a dia d’avui aquest model d’agricul-tura respectuosa amb el medi ambient segueix sense posar-se en marxa a les Illes Balears.

Mentrestant a tot l’estat, amb dades de gener del 2008, l’agricultura integrada ocupa 461.840 hectàrees certificades. Les comunitats més avançades són Andalusia, Aragó, Extrema-dura, País Valencià i Catalunya. L’interès per aquesta forma d’agricultura és important en conreus mediterranis com fruits secs, olivar, vinya, cítrics, cere-als o fruita dolça.

cursos econòmics existents i les possibilitats i marges de gestió actuals.

Per descomptat que la Unió de Pagesos participarà a les tas-

ques del Pacte Agrari. Tant a les meses com a les submeses. Ben segur que no estarem d’acord amb tot, però és caminant com es van aconseguint coses.

EL PACTE AGRARI

L’AGRICULTURA INTEGRADASEGUEIX ATURADA

Pacte Agrari: si badam ja no quedaran pagesos.

Què ha passat? Quin és el motiu d’aquest retard a la nos-tra comunitat? Creim que no és difícil veure que al llarg de la passada legislatura no es va fer res. La consellera Moner i el seu factotum Llorenç Rigo varen passar d’aquest tema, com de tants d’altres. El que ja no encertam a entendre és com

en aquesta legislatura seguim ben igual sense fer res. Perquè el balanç d’actuació en aques-ta qüestió, a hores d’ara, és completament nul. Ara fa falta veure si la reestructuració de la Conselleria d’Agricultura ens durà a una activació o no de l’agricultura ecològica. Aviat en sortirem de dubtes.

461.840 hectàrees d’integrada a tot l’estat i 0 a les Balears.

Revista d’informació agrària6 notes curtes

Va ser l’any 1983 quan es va constituir la Societat Cooperativa Limitada Camp Mallorquí, encara que ja feia temps que funcionava pendent de la legalització estatu-tària, per això aquesta entitat, situada a Consell, que ajunta la major part de cooperatives de Mallorca, ha celebrat els seus primers 25 anys. La memòria històrica és un concepte que no convé deixar de banda en cap àm-bit i la constitució i l’existència del Camp Mallorquí és una fita important en el món associatiu de la pagesia mallorquina.

El Camp Mallorquí ha treballat en molts de sectors productius: cereals, fruits secs, horticultura, ramaderia o agricultura ecològi-ca. També ha intervengut en la gestió del Situat de Productors de Mercapalma, ha constituït una Organització de Productors de Fruites i Hortalisses, una Associ-ació de Defensa Vegetal i forma part del consell d’administració de Carnilla. D’altra banda el Camp Mallorquí impulsa la marca de qualitat “Me Mallorquí Selecte” i forma part de la junta directiva de la marca “Ametla de Mallorca”.

L’existència i el dia a dia

d’aquesta cooperativa de segon grau ha estat possible gràcies a l’esforç i treball de molts d’agri-cultors i cooperativistes. Podríem esmentar, entre els fundadors, persones com Antoni Amorós, Joan Dueñas, Antoni Garcies Coll, Antoni Ribes o Antoni Salvà. Entre els presidents i gerents s’hauria d’esmentar, entre altres, Miquel Montserrat, Mateu Mercadal, Jaume Aulet, Francesc Garcies, Francesc Oliver, Gabriel Adrover i Joan Magro. Sobretot, però, més enllà de les persones individuals, el Camp Mallorquí ha estat pos-sible gràcies a la col·laboració del moviment cooperatiu que ha confiat en ell.

En el panorama de la pagesia mallorquina, el Camp Mallorquí és història en positiu, però tam-bé és una realitat del present i una possibilitat del futur. Quan aquelles primeres 8 cooperati-ves s’ajuntaren fa 25 anys per a constituir l’entitat de Consell es va emprendre una iniciativa inno-vadora que va ser un revulsiu per a la pagesia. Els malentesos, les suspicàcies i la manca de cultura cooperativista no varen poder im-pedir que la cooperativa es posàs

en marxa amb força i, gràcies a molts d’esforços desinteressats, aconseguís èxits importants. Durant un temps, per exemple, la tasca de comercialització de la carn va ser una referència per a moltes iniciatives a altres llocs de l’estat. Al llarg d’aquests anys, amb tots els problemes i dificultats, el Camp Mallorquí no ha deixat de ser un lloc d’acollida per a les cooperatives i un lloc de feina a favor del camp. El suport de l’administració ha estat bàsic i ho haurà de seguir essent en el futur si es vol comptar amb eines vàlides per millorar la posició productiva i comercial dels agri-cultors i ramaders.

Ara, en la celebració d’aquests primers 25 anys ens pertoca feli-citar tots els que han fet possible el Camp Mallorquí, el seu consell rector actual, i desitjar molts d’anys de continuïtat i els majors èxits en el futur a la cooperati-va. El Camp Mallorquí haurà de fer front a uns moments difícils per a tota la pagesia i haurà de seguir complint les seves funci-ons d’ajuntar esforços i integrar cooperatives. Hi ha molta feina a fer i ningú hi sobra.

25 ANYS DEL CAMP MALLORQUÍ

Un lloc d’acollida per a les cooperatives.

Revista d’informació agrària 7temes

ENERGIES ALTERNATIVESLA COOPERATIVA DE SANT JOAN FA UNA APOSTA PER LES ENERGIES ALTERNATIVES

A principi d’estiu la Cooperativa Agrícola de Sant Joan va estrenar el seu hort solar. La instal·lació dis-posa d’un 200 m2 de plaques solars que s’han muntat al vessant sud de la teulada del magatzem, on el sol hi bat de ple, i que poden generar una potència de 30 kw. Aquest cab-dal elèctric s’injectarà a la xarxa pública a través d’un sistema que permet que la Cooperativa pugui vendre l’excedent que produeixi aquesta instal·lació, però també que agafi de la xarxa el corrent elèctric que necessiti durant les nits i els dies que no faci sol.

Segons els comptes exposats pel president, Joan Barceló Mesquida; el gerent, Antoni Galmés Bauzà i la junta rectora de la Cooperativa, la inversió s’haurà amortitzat en uns 8 anys, i llavors començarà a generar beneficis que podran ser reinvertits en l’objecte principal de l’empresa, que és donar als seus socis pagesos els serveis que necessitin per desenvolupar la seva feina.

Tot i que la inauguració ofici-al va ser dia 23 de maig, ja feia temps que la junta rectora estu-diava pressupostos i que valorava la viabilitat de la operació. No va ser una decisió fàcil, perquè la inversió era forta, i a fora vila l’economia no donava (i no dona) tantes alegries com per anar fent inversions si no es tenen garanties fermes de donar un rendiment a no molt llarg termini, però pareix que el devenir dels temps dóna de cada vegada més la raó als qui defensaren aquesta opció, ja que la pujada continuada dels derivats del petroli i l’increment alarmant de la contaminació atmosfèrica pel consum de combustible fan de cada vegada més necessaris aquests tipus d’inversions.

La inauguració va comptar

amb la presència de la Consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, i altres alts càr-recs, a més de les autoritats muni-cipals santjoaneres. Des d’Unió de Pagesos volem donar l’enhorabona als socis de la Cooperativa de Sant Joan i a la seva junta rectora, per haver materialitzat aquesta inicia-tiva que contribuirà a fer el món un poquet millor, igual que un granet d’arena contribueix a formar una platja vorera de mar, i volem també demanar a les administracions que donin facilitats als nostres pagesos i a les seves organitzacions que vul-guin emprendre projectes similars. A les Illes Balears (no oblidem el fet insular) molts de petits hortets solars combinats amb algun tipus d’explotació agrícola-ramadera són molt menys impactants que una gran extensió de plaques solars com les que puguin projectar alguns grans promotors immobiliaris que ara hi vegin algun negoci. El petit marge econòmic que generi aquest tipus d’explotació estarà molt més ben repartit, i donarà més bons rendiments socials amb moltes explotacions petites i mitjanes, com la de la Cooperativa de Sant Joan, que amb poques explotacions concentrades en grans empreses.

Un temps era habitual veure guardes d’ovelles que es resguar-daven del sol de l’estiu davall les

figueres de la finca on pasturaven. Ara encara en podem veure alguna de guarda d’ovelles, però de cada vegada queden menys figueres per resguardar-s’hi. Perquè no s’han de poder protegir del sol a l’om-bra d’una estructura de plaques solars? Al capdavall, les plaques solars fan el mateix que la Natura va inventar fa milions d’anys amb els arbres: captar energia solar per transformar-la en productes útils pels ecosistemes del planeta.

El debat sobre els avan-tatges de les energies alternatives front al consum de combustibles fòssils ha aportat informació su-ficient com per concloure que la nostra civilització ha (hem!) de canviar radicalment els models de creixement i els sistemes de vida (sobre tot als països més desen-volupats, i en vies de desenvolu-pament) si volem albirar un futur amb certes garanties per les noves generacions. El nostre gremi és un dels que més sap sobre la saviesa de la Natura, i tenim ben present aquella dita que diu que “la Natura és sàvia”. Aquesta dita ens dóna la pista que cuidar el medi ambient és cuidar-nos també a nosaltres, i si nosaltres no procuram que la Natura “es trobi còmoda” amb la nostra presència, serà la Natura qui es cuidarà de cercar el sistema per trobar-s’hi.

La Cooperativa de Sant Joan aposta per les energies alternatives.

Revista d’informació agrària8 entrevista

En Baltasar Martí és un dels darrers lleters que ens queden a Mallorca. Du una vaqueria molt ben duita, gràcies a l’ajut de la seva dona i a esforços de tot tipus.

Fa molt de temps que tens vaques?

Vaig venir a s’Hort de Son Suau l’any 1983, però he vist vaques tota la vida perquè a ca nostra ja en teníem. Més poques com és lògic.

Com és s’Hort de Son Suau?

Té unes quaranta quartera-des, però en total duc unes 90 hectàrees. Feim cereals al secà: ordi, civada i blat. I tot això ho destinam al menjar de les vaques. Feim un poc de rai-gras i a l’estiu sembram blat de les índies per ensitjar. A fora sols hi compram el pinso i l’alfals, de Sant Jordi o de la península. Ens autoabastim en un nivell molt alt.

Quantes vaques teniu?

Vaques de munyir n’hi ha de 115 a 120 i en total n’hi ha 175. Produïm uns 3.000 litres diaris de llet, més o menys. Procuram tenir els animals bé i feim una llet de qualitat, que no crec que si se’n du de fora sigui tan bona.

Heu estat molt premiats per això?

Sí, el 2.003 guanyàrem la gran campiona, el 2005, el 2006 i 2007

NO VULL TIRAR EL TRACTOR I ANAR A FER DE JARDINER: JO NO SABRIA FER FEINA PER ALTRIEN BALTASAR MARTÍ DU LA VAQUERIA DE S’HORT DE SON SUAU, A MANACOR, ON FA UNA LLET DE QUALITAT

també, el 2007 guanyàrem el pre-mi al millor criador i el 2.008 hem guanyat la vedella gran campiona, el millor criador i altres premis. També hem obtengut el primer premi a la millor llet crua de vaca a Expoaviga el 2.008.

Com millorau el vostre bes-tiar?

Des de fa molts d’anys inse-minam les vaques de la millor manera que podem i ja comença a sortir qualque animal bo.

Procuram tenir els animals bé i feim una llet de qualitat

“La feina és molt esclava. En posar-nos els preus i no poder negociar-los gens estam molt fermats”

Revista d’informació agrària 9entrevista

Tot això vos deu reportar moltes hores.

Du feina i has de tenir dedi-cació les 24 hores. M’ajuda la família i els al·lots fins ara també m’havien ajudat.

Com va l’economia d’una va-queria de llet a hores d’ara?

Quasi estam com en anys an-teriors. Ha pujat el preu de la llet, però el preu de les matèries primeres també ho ha fet i hem quedat en el mateix lloc. És rendible fins un cert punt, però si haguéssim de comptar totes les hores no ens ho sortiria gens. La llet hauria d’anar a 70 o 75 pessetes per poder funcionar un poc. Vàrem aconseguir que pujàs un poc, però tot s’ha incrementat molt. El gasoli està disparat. Jo tenc un depòsit i el pag a un preu un poc millor, però així i tot és as-tronòmic. Entre una cosa i l’altra necessit més de 10.000 litres de carburant. I si puja ho conec.

Els vedells com van?

El preu dels vedells reporta una pèrdua de 7.000 o 8.000 euros cada any. Fa 25 anys valien 28.000 pessetes i ara ens paguen 60 € per un vedell.

Com és possible això?

Pareix que és degut a la puja-da dels pinsos. No volen fer bous i hem de vendre el vedell als engreixadors al preu que ens pa-guen. Com que el preu de la carn no ha pujat, no ens poden pagar massa. No sé que passarà, però no s’entren animals a les granges d’engreix i arribarà un moment que estaran buides. Entre el preu dels animals que no puja i el pinso que puja a les totes, això és molt lògic.

Veis futur a les vaqueries que

queden a Mallorca?

Es poden tenir vaques, però sols si les alimentam amb allò que els nostres padrins duien a l’era. Abans jo no podia tenir tants d’animals com tenc ara per la senzilla raó que sembra-va alfals d’estiu i d’hivern. Ara sembram cereals, en feim sitges i tenim menjar per tot l’any. És clar que sembram un poc de blat de les índies i l’hem de sembrar a l’estiu.

Perquè se’n van les vaqueries i els vaquers?

La feina és molt esclava. En

posar-nos els preus i no poder negociar-los gens estam molt fermats. No hi ha més volta de fulla. Hi ha un marge massa gros que s’atura per mig i no beneficia el productor. Així el consumidor ho paga car i el pagès ho cobra barat.

Com així idò segueixes en l’activitat?

No vull tirar el tractor i anar a

fer de jardiner: jo no sabria fer feina per altri. I a més m’agrada i és l’ofici que sé fer. En aquest negoci no et pots aturar i no has de fer els comptes a ningú. La feina s’ha de fer cada dia.

En aquest negoci no et pots aturar.

“Feim cereals al secà: ordi, civada i blat. I tot això ho destinam al menjar de les vaques“

Revista d’informació agrària10 sectors

En finalitzar el mes d’agost comença la campanya de reco-llida d’ametles i garroves. Per tot arreu, a Mallorca, es veuen els camps poblats d’ametlers i garrovers, que constitueixen una superfície agrària considerable. Però si ens hi fixam una mica mi-llor veurem que moltes vegades els arbres ofereixen un aspecte lleig: no han estat exsecallats ni se n’ha tengut esment des de fa anys. Per això són arbres abando-nats en terres abandonades. És un paisatge trist, mort, en procés de descomposició. I ens sap greu pensar que els ametlers florits, amb la seva estampa caracte-rística i tan identificadora, aviat puguin ser sols passat.

Hi ha motius per a pensar que el paisatge de tantes regions mallorquines du camí de desa-parèixer en poc temps si ja no ho ha fet del tot en els darrers

anys. És bastant clar que cap cultiu pot sobreviure si els cos-tos de producció són més elevats que els guanys obtenguts. I en els cas dels ametlers això és un fet que es produeix a la majoria dels casos un any darrera l’altre. El preu de l’ametla va per avall. I les perspectives no són bones. La referència parteix de l’ametla americana que enguany ha duit un preu molt baix. Llavors encara, entre totes les ametles produïdes a l’estat, l’ametla mallorquina és la que ocupa el lloc pitjor pel que fa a la seva cotització, per davall sempre de l’ametla comuna i lluny de les ametles de qualitat com la llargueta o la marcona.

El que crida l’atenció, però, és que la qualitat de l’ametla mallorquina seleccionada és su-perior i molt valorada pels con-sumidors. Sobretot destaca per la seva elevada aportació d’olis

insaturats que la fan ser un ali-ment saludable. Això determina que el seu ús sigui imprescindible en pastisseria i torroneria, i que, per tant, tengui al davant un mercat esoaiós que, de fet, sovint ocupa al costat d’altres ametles peninsulars de qualitat. I el bessó d’aquestes ametles seleccionades el consumidor el paga car i el seu preu mai davalla. Com així, idò, el preu pagat al recol·lector de cada any és menor?

Respondre a aquesta pregunta ens duria a respondre a gran part dels problemes que s’ha trobat la producció agroalimentària a les Illes Balears i que mai no hem sabut resoldre. El fet és sempre el mateix. El pagès cobra poc per la seva producció i el con-sumidor final ha de pagar a preu de canari jove. I si no, mirau de comprar un paquet d’ametles a qualsevol comerç i veureu com no el regalen.

Per això enguany, com que el preu d’aquesta ametla mallorqui-na, gustosa i de qualitat, s’ha pa-gat, una vegada més, per davall dels costos de producció, bona part dels ametlerars s’han que-dat amb les ametles als arbres. I no sols això: aquests arbres i els camps que els acullen no rebran cap atenció fins que arribi l’espe-culador de torn i tengui qualque projecte urbanístic. Salvar els ametlerars no és impossible, generaria llocs de feina i apor-taria un component de qualitat i diferenciació al nostre producte més valorat: l’entorn de la nostra illa. Sorprèn que es deixi de ban-da aquesta oportunitat. Però és la realitat quotidiana d’aquesta Mallorca que diu que vol fer front a la crisi, que vol diversificar la seva economia i mantenir el seu paisatge, però a la vegada deixa perdre el seu patrimoni.

Mateu Morro

SALVAR ELS AMETLERARS NO ÉS IMPOSSIBLE

El preu de l’ametla per davall els costos de producció.

Revista d’informació agrària 11sectors

LA NOVA OCM VITIVINÍCOLA ENTRA EN VIGOR

L’1 d’agost del 2008 ha entrat en vigor la nova OCM de la vinya. La nova normativa està estructu-rada en tres eixos: el sobre esta-tal, el potencial de producció i el traspàs de part del pressupost a desenvolupament rural. A dia d’avui l’estat espanyol sols ha publicat la normativa que re-gula el potencial de producció. Això vol dir que l’abandonament definitiu és l’únic dels ajuts re-gulats que s’ha posat en marxa. El termini per a sol·licitar-lo va acabar el 5 de setembre. A les Balears hi ha hagut 5 sol·licituds

per un total de 5,50 ha, amb una prima de 21.356 €. La UE ha assignat 175.000 hectàrees per a tota Europa per a les tres campanyes en què l’ajut estarà en vigor. S’ha de ressaltar que la concessió d’aquest ajut compor-ta també l’assignació de drets de pagament únic per les super-fícies arrencades, amb l’import mitjà dels drets de pagament únic de cada regió.

El sobre estatal és la prin-cipal partida pressupostària. Aquest pressupost s’ha de de-dicar a plans de reestructura-

ció i reconversió, promoció a tercers països, destil·lació de subproductes, inversions, destil-lació d’alcohol d’usos de boca, destil·lació de crisis, utilització de most concentrat, pagament únic, verema en verd, assegu-rances i mutualitats. Tradicio-nalment, les Balears, amb molt poca superfície de vinya han estat escassament beneficiades per aquestes mesures, pot ser amb l’excepció dels plans de reestructuració que sí que han tengut una incidència directa cap al viticultor.

5,5 hectàrees de vinya abandonades.

Revista d’informació agrària12 entrevista

SEBASTIÀ CAMPANER: SI NO S’ACTUA D’URGÈNCIA ELS PAGESOS TENIM ELS DIES COMPTATSAQUEST PAGÈS D’INCA ES DEDICA ALS FRUITS SECS, ALS CEREALS I A LA RAMADERIA

En Sebastià Campaner, com diu ell, és “un pagès d’arrel”. Se’n sent orgullós i no ho vol dei-xar de ser, per això parla clar.

Quan començares a fer de pagès?

Sempre he fet feina al camp. He llaurat amb la bístia i he batut a l’era. Els meus pares ja eren pagesos d’arrel d’Inca.

Quines feines fas?

Ara estic recol·lectant ce-reals. Faig feina a ca meva i també per a terceres persones. Duc ametlers i garrovers, tenc sembrades unes 48 hectàrees de

cereals i tenc animals, trutges, abans tenia bous, però el menjar que faig no em bastava.

Com va anar l’anyada de cereals?

Malament. No es va produir el gra que tocava. Hi havia verd de baix i l’aigua no va servir per fer créixer el cereal. La palla era negra. En aquestes circumstànci-es, a molt de llocs la collita no va ser rendible. El preu tampoc no ajudà: l’ordi estava a 20 cèntims i la civada un poc més cara.

Què es podria fer per ajudar el sector cerealer?

No ens haurien de posar els adobs tan cars. O s’haurien de subvencionar, al manco eliminant el sobrecost de la insularitat, o se n’haurien de fer aquí posant en marxa una petita planta que podria aprofitar els fangs de les depuradores i altres elements.

L’ametla com ha anat en-guany?

No n’hi ha hagut molta i el preu no és rendible. Molta ametla ha quedat als arbres. Pràcticament, en haver pagat la feina, pels propietaris no queda més que una propina. N’hi ha que cobren la subvenció per l’amet-lerar però no ho valoren i el que fa la feina no cobra l’ajut i, per tant, no li queda res per invertir a la finca.

Té cap remei això?

Comercialitzar millor les ametles. S’hauria de donar una bosseta a cada visitant de l’illa, però en lloc de donar-la de Mallorca la donen americana i ens fan quedar malament. Quan la venem, els comerciants ens escatimen molt amb les proves i ens fan baixar molt el preu. En canvi, a la botiga, un quilogram de bessó sense pelar val 18 €. Fa falta un major compromís amb aquest producte. L’administració s’ha de posar les piles aviat.

Com estan els preus?

Molt baixos. En el consum es-tan cars i per als pagesos estan baixos. La porcella ha estat entre

Fa falta un major compromís amb l’ametla de Mallorca.

“Omplir una vegada el depòsit de gasoil és l’equivalent de posar dues porcelles

o dos mens dins el depòsit”

Revista d’informació agrària 13entrevista

24-25 €. Mon pare fa trenta anys les venia a 5.000 pessetes i quan arribava Sant Abdon o les festes de Nadal pujaven a 6.000. Els mens també estan baixíssims si és que en compren.

Com vos està afectant la pu-jada del preu del gasoil?

No queda més remei que deixar de fer certes feines que hauríem de fer perquè el depòsit costa molt d’omplir. Omplir-lo una vegada és l’equivalent de posar dues porcelles o dos mens dins el depòsit.

Perquè s’està deixant morir la pagesia?

No ho sé, però ens obliguen a fugir. Cotitzam a la Seguretat Social i a l’hora de cobrar no surt a compte. I, com és lògic, els joves se’n van. Als pagesos sols ens claven bufetades: fas un petit foc i et tracten com un

Als pagesos sols ens claven bufetades.

delinqüent. En canvi venen els cans dels xaleters i et maten els animals i no provis de fer res con-tra aquests animals descontrolats perquè encara rebràs més.

Quines mesures s’haurien de prendre?

Afavorir que hi hagi més pro-ductors i més productes a un preu just pel qui els fa. Si el preu com-pensàs la feina no farien falta gaires subvencions. S’hauria de valorar molt més la qualitat del nostre gènere. Arriben porcelles congelades, tirades de preu, i competeixen amb les fetes a Ma-llorca, mortes del mateix dia.

Els nostres productes poden competir en el mercat?

Sí, perquè en general són de

qualitat. Però s’han de treure més productes i s’han de prepa-rar més activitats de promoció. És imprescindible, per exemple, actuar davant els supermercats per a què venguin productes d’aquí. Em va cridar molt l’aten-ció que quan hi va haver la vaga de transport els mostradors quedassin buits. Això em va fer ràbia, perquè sabia que aquí hi havia gènere a bastament.

Quedaran pagesos a Mallor-ca?

Si no s’actua d’urgència tenim els dies comptats. Som morts o ens han mort. Ja hi ha moltes finques abandonades, plenes d’olivardes i fonollasses, i aviat no sé que podrem mostrar als turistes.

“Si no s’actua d’urgència tenim els dies comptats. Som morts o ens han mort”

Revista d’informació agrària14


CULTIUS HERBACIS

Segons el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) les sol-licituds d’ajut en el sector dels cultius herbacis presentades en la campanya 2008/09 sumen quasi 7,85 milions d’hectàrees, superant el límit fixat per Espa-nya de 7,2 milions d’hectàrees. Aquestes superacions impliquen retalls en les quantitats a repartir en aquelles zones on s’ha produït la superació. De tota manera en-cara no està clar si es produiran aquests retalls ja que han entrat en producció terres de retirada.

TENDÈNCIES A LA BAIXA EN ELS PREUS

La història sempre és la ma-teixa. Baixen els preus en origen i no passa el mateix en destí. Així, encara que en els darrers mesos s’hagin produït importants descensos en el mercat de cere-als, els preus dels pinsos no han baixat pels ramaders. Fins i tot el secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, ha demanat a la Comissió Nacional de la Com-petència que intervengui per a què la baixada de les cotitzacions

dels cereals es repercuteixi en els preus dels pinsos.

Les cotitzacions dels ce-reals segueixen orientades a la baixa, tant en el mercat interior espanyol com en l’europeu. En certes llonges ja s’ha arribat als mateixos preus que existien ara fa dos anys. Ens anam trobant en una situació que semblava impossible fa uns mesos. Tot això ha provo-cat que el Comitè de Gestió de Cereals de la UE hagi optat per aplicar de bell nou aranzels a la importació de cereals.

Superfícies sol.licitades a Balears 2008/09

Superfície sol.licitada (ha)

Superfície subvencionable (ha)

Diferència

Cultius herbacis de secà 62.288 59.664 -2.624Cultius herbacis de regadiu 5.628 4.861 -767Total 67.916 64.525 - 3.391

Els cereals cotitzen a la baixa,


Sempre hem pensat que més que subvencions el que han de menester els agricultors i rama-ders és un preu just per les seves produccions, Les subvencions, si això es produeix, es poden limitar molt. Però la desastrosa política de la UE enlloc de defensar els nostres productes els deixa a la intempèrie per a què altres potències econòmiques puguin introduir amb comoditat les seves produccions en el mercat comunitari. Des d’aquest punt de vista les reformes i revisions de la PAC segueixen per aquest camí inútil i no aporten solucions de cap casta.

Però hi ha alguns tipus de subvencions que van de manera directa als pagesos, que poden donar molt de joc i no les hem de deixar de banda. En aquest sentit la indemnització compensatòria (tant la de muntanya com la de

zones diferents a la muntanya) és important i els seus resultats efectius. No hauríem de deixar passar molt de temps sense que aquesta mesura s’estengués al conjunt de pagesos insulars. Tant desfavorida és l’agricultura de la Serra de Tramuntana com la del Pla o la de la Serra de Llevant.

D’altra banda, hi ha el paquet de mesures agroambientals –tan magre en el nostre PDR- que s’han de desenvolupar, facilitar, concretar i augmentar. Ës dins l’àmbit de les mesures del Pla de Desenvolupament Rural que es pot desplegar el que es coneix com a Contracte Territorial d’Explotació. Aquesta mesura es pot aprovar i pot reforçar, en el cas de Menorca, el Contracte Agrari de la Reserva de la Bios-fera, que tan bons resultats ha donat per ara.

Volem un Contracte Agrari

que representi una passa im-portant en la sostenibilitat de les explotacions agràries de les Illes Balears. Volem un contracte agrari que, en la línia de Me-norca, representi una aportació complementària a les altres mesures del PDR i que no en sigui la seva sola suma. Si ha de ser sols una suma de les ajudes existents, amb un afegit de més tramitacions i més burocràcia, no servirà per res.

El Contracte Agrari hauria de tenir les següents propietats: ser una passa en el camí de definir un model agrari basat en la sosteni-bilitat ambiental i la qualitat; ser una eina efectiva per a mantenir el paisatge i la biodiversitat; ser d’aplicació universal per a totes les explotacions agràries profes-sionals i, sobretot, ser una eina senzilla que no representi un caramull de més burocràcia.

PER UN CONTRACTE TERRITORIAL

Més que subvencions hem de menester un preu just.


LA TEMPESTA (ECONÒMICA) PERFECTA

segons sembla, per tot el món.Han confluït al mateix temps

factors que per separat possible-ment haurien estat controlables, però que tots junts han provocat aquesta “tempesta econòmica perfecta” en la qual ens trobam immergits. La caiguda estrepitosa de la bombolla immobiliària, que està deixant molta gent sense feina, i per tant sense ingressos econòmics; la pujada sense atu-rador dels tipus d’interès bancari; la pujada també descontrolada dels preus dels carburants i la dels preus finalistes dels productes agrícoles, juntament amb uns mo-viments especulatius subterranis, sobre els quals els governs han demostrat no tenir cap poder sig-nificatiu, ens malmenen de valent dins aquesta tempesta cap a un destí que de moment no podem preveure.

A hores d’ara, les dades que ens arriben no són gens enco-ratjadores: els agricultors i ra-maders estam pagant els nostres elements de producció un 40% més cars de mitjana que ara fa un any, i els preus dels nostres productes es mantenen similars

als de fa 20 anys.Una altra dada significativa és

que durant aquests 20 anys en què s’han mantingut els preus agrícoles amb molt poques varia-cions, l’IPC ha anat augmentant fins arribar a un increment de més del 120%. (Font:www.ine.es)

Tot i que el nostre és un sector avesat a subsistir amb pocs recursos i a optimitzar el poc que ens deixen tenir, el cop és massa fort per poder aguantar-lo sense cap ajuda. I aquesta ajuda just ens la pot donar l’administració, que és la que en temps d’una crisi general, com l’actual, ha de vet-llar pels sectors més vulnerables, i destinar-hi els recursos necessa-ris per a la seva supervivència.

Si la societat mallorquina vol seguir tenint un entorn rural acollidor, i si l’administració vol disposar d’una certa producció pròpia de queviures, que ens permetin no dependre totalment d’ultramar, no té discussió que ens han de donar una mà per ajudar-nos a superar aquesta crisi general, de la qual, segons els en-tesos, encara no ens en podem ni imaginar les conseqüències.

Ha arribat com si res, sense que cap expert l’hagi pronosti-cada amb temps suficient perquè ens poguéssim preparar social-ment, culturalment i econòmica-ment. Diversos factors d’orígens a vegades totalment distints, a vegades remotament relacionats, han confluït en aquesta tempesta que estam patint tots els sectors, però particularment la pagesia.

A la pagesia mallorquina, com a l’estatal i l’europea, sempre hi ha hagut algun sector en crisi: porcí, vacum lleter i carn, avi-ram, horto-frutícola, cerealista, fruits secs i garroves, etc. Tots han (hem) patit crisis més o menys dures en algun moment, i cadascú se n’ha sortit com ha pogut, amb més o manco ajuda exterior, i amb més o manco bons resultats.

Una de les maneres que tra-dicionalment hem utilitzat a Mallorca per minimitzar els pro-blemes causats per una possible crisi d’algun sector determinat de la pagesia ha estat, i és, la diversificació de la producció dins d’una mateixa unitat d’explota-ció. La nostra saviesa ancestral ens diu que “si ens falla el cereal sempre tendrem l’ametllerar i garroverar, o les hortalisses de regadiu o les de secà, o els frui-ters, l’aviram, els embotits del porc, etc”. Així si fallava una part de la producció, el cop econòmic sempre podia ser aguantat per les altres parts. Sempre hi havia una sortida en positiu.

Ara, per primera vegada en tota la història contemporània, tenim davant nosaltres una crisi en lletres majúscules. Una crisi de tots els sectors, no tan sols cir-cumscrita a la pagesia, si no a tota la societat en general i estesa,

En 20 anys els preus agraris quasi no s’han mogut.

ASSEGURA LA TEVA COLLITA ASSEGURANÇA EXPLOTACIÓ DE CULTIUS HERBACIS EXTENSIUS DE SECÀ.

PLA 2008.

LÍNIA 118- Modalitat A LÍNIA 191- Modalitat B El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, a través d’ENESA, subvenciona fins al 50% del cost de l’assegurança (els criteris d’aplicació, assignació i tipus de subvenció s’estableixen en funció dels conceptes contemplats a les normes de contractació). La subvenció que atorga la Comunitat Autònoma serà idèntica a la que concedeix l’Estat, tenint en compte que aquesta quantitat, més la que concedeix ENESA, per tots els conceptes en l’àmbit de la Comunitat Autònoma, no pot superar el 80% del COST DE L’ASSEGURANÇA.

Inici contractació Final contractació Darrer dia de pagament.

01-09-2008 18-12-2008 19-12-2008. .PRODUCCIÓ ASEGURABLE:

Cereals d’hivern: Blat, Ordi, Civada, Sègol, Triticale. Lleguminoses de gra: Tramussos, Cigrons, Pèsols secs, Faves seques, Favó, Llenties, Vesses i Erbs. Oleaginoses: Gira-sol i colza.

És obligatori assegurar totes les parcel·les de l’explotació en una única declaració d’assegurança. GARANTIES: LINIA 118 (A) LINIA 191(B)

* Calabruix 100% 100%.. * Incendi 100% 100%. *Adversitats climàtiques 70% 50%. * No nascència (tots els cultius) 70% 50%.

Per a més informació, contactar amb les oficines d’Unió de Pagesos,

Carrer Manacor, nº 20 de Palma. Tfòn contacte- 971-46.41.42 / 971-46.76.57.


Els diferents estats europeus no es varen posar d’acord en el Consell de Ministres del 29 i el 30 de setembre sobre la proposta de revisió de la PAC. Això posa difi-cultats a què la revisió s’aprovi aquest mes de novembre. Les discrepàncies varen ser grans respecte al futur de les quotes lleteres. N’hi ha que en volen la desaparició –tal com preveu la proposta- i altres les volen man-tenir. L’idea de l’executiu comu-nitari és d’augmentar les quotes progressivament fins al 2015, any en què es liberalitzaria el sector lleter. Els governs que reclamen el manteniment de les quotes són Grècia, Àustria i Alemanya, men-tre que el Regne Unit i Dinamarca donen suport a la liberalització. Espanya no es va posicionar. Pa-reix que donaria suport a l’idea d’ajornar la desaparició de les quotes fins al 2017.

Un altre dels aspectes polè-mics és el canvi en el sistema de repartiment de les ajudes. La Comissió vol suprimir els ajuts lligats a la producció i passar al sistema de pagament únic en la majoria de cultius. El govern es-panyol voldria uns períodes trans-itoris en alguns sectors, com els de l’arròs i els fruits secs, abans d’aplicar el sistema de pagament deslligat de la producció.

Tampoc hi ha acord encara sobre la proposta de retallar els ajuts als agricultors que més di-ners reben. Així i tot la comissària europea Mariann Fischer-Boel vol deixar enllestit l’acord pel novembre o, com a més tard, pel desembre.

Per a Unió de Pagesos aquesta reforma no resoldrà cap proble-ma. No just això: va en la direcció contrària a les necessitats tant

LA QUOTA LLETERA ENCALLA LA REVISIÓ DE LA PAC

dels productors com dels con-sumidors europeus. Pareix que la tendència serà a suprimir les referències històriques actuals i s’acabarà imposant un model purament territorial deslligat de les produccions. La insistència en desregular els mercats agraris, vist com van les coses a nivell d’economia global, ens durà molt males conseqüències. Com deia l’altre dia Albert Massot: “Una po-lítica agrària sense regulació de mercats deixa de ser-ho(...). En un futur, hi haurà volatilitat dels preus i calen mecanismes de mer-cat”. Però la Comissió Europea segueix insistint en implantar els seus objectius de més liberalisme i més mercat. Això és fer feina per un reduït grup d’empreses transnacionals i deixar Europa sense pagesos.

La Conselleria posa en marxa ajuts pel foment de la recria de bestiar boví lleter

La Conselleria, amb la finalitat d’assegurar la reposició amb ani-mals d’alta qualitat ha establit un ajut per a la recria de bestiat boví lleter S’ha optat per acollir-se a les ajudes anomenades “de míni-mis” (que tenen un límit de 7.500 euros en tres exercicis fiscals). Les actuacions subvencionables són les despeses realitzades per a la inscripció al corresponent llibre genealògic, des de l’1 de juliol de 2007 fins al 31 de juliol de 2008, de les femelles de raça frisona, a les Illes Balears, que estiguin correctament acreditats amb la certificació estesa per l’entitat reconeguda per a la gestió del Llibre. La quantia és de 150 € per femella, amb un límit màxim de 3.000 € per explotació.

La Conselleria ha posat un ajut per a la recria de bestiar boví lleter.

Revista d’informació agrària22 temes

ES MANTENDRÀ LA CONTRACTACIÓ DE TEMPORERS AGRÍCOLES EN ORIGEN

Unió de Pagesos de Mallorca va expressar la seva sorpresa davant les declaracions del Ministre de Treball apuntant una possible eliminació de la contractació en origen. Moltes campanyes agràri-es perillarien, a tot l’estat, si es feia impossible aquest model de contractació. I, si això es produïa, el resultat podria ser una minva de l’activitat econòmica en el sector i un efecte clarament ne-gatiu sobre la creació d’ocupació i riquesa.

S’ha de recordar que s’acu-deix a la contractació en origen després d’ofertar les demandes de feina a les persones inscrites a l’INEM. Sols quan es fa evident que aquestes no cobreixen les

necessitats de mà d’obra de l’agricultura es recorre a la con-tractació en origen a través d’un sistema de selecció en el propi país. Els contractes són tempo-rals, d’acord amb la naturalesa de cada campanya i d’una durada inferior a nou mesos, i permeten resoldre les demandes estacionals del sector primari sense generar una immigració descontrolada. Aquesta modalitat de contracta-ció ha permès reduir a mínims l’existència de mà d’obra il·legal en el camp.

És evident que en una situació econòmica com l’actual han de tenir prioritat els desocupats del propi país, però s’ha d’anar aler-ta també a eliminar una fórmula

Els temporers s’interessen pel codesenvolupament.

Des de l’1 de juliol d’enguany ha entrat en vigor la nova regu-lació de tarifes elèctriques que en síntesi el que ve a significar és que tots aquells titulars de pous han de contractar amb una com-panyia de distribució elèctrica la tarifa que més els convengui. En aquests moments aquells titulars de pous que no hagin firmat un nou

contracte de subministre hauran observat una forta pujada de les factures d’electricitat ja que se’ls està aplicant una tarifa equivalent a un consumidor domèstic.

El Ministeri d’Indústria i el de Medi Ambient es comprometeren a aplicar pujades trimestrals i line-als, tant en potència com energia, i a desenvolupar contractes de

temporada ajustats a les necessi-tats del sector agrari. Sense cap dubte el que s’ha fet per ara sols són pagats que no fixen un marc normatiu clar en el qual es recone-gui la situació de les explotacions agràries concedint-los més hores de tarifa rebaixada o eliminant els costos fixos a les èpoques en què no es regui.

CANVI EN LES TARIFES ELÈCTRIQUES PER A POUS DE REC

que s’ha revelat útil, sense haver establert els mecanismes que la puguin substituir. D’altra banda les xifres de la contractació en origen (88.000 persones a tot l’estat fins el juliol d’enguany) no guarden cap relació amb les de xifres de l’atur (2,5 milions d’atu-rats). La contractació en origen, per tant, no competeix amb una demanda d’ocupació interior sinó que resol buits laborals de molt difícil cobertura.

El ministre de Treball i Immi-gració, Celestino Corbacho, ha assegurat que la contractació en origen es mantendrà, sempre i quan els pagesos contractin també el màxim de treballadors aturats. El ministre va assegu-rar que els pagesos no tendran problemes a l’hora de resoldre les seves necessitats laborals. El model de contrcatació de la Fundació Pagesos Solidaris, en el qual hi participa Unió de Pagesos de Mallorca, és considerat com a de referència pel Ministeri i se l’està seguint amb atenció, especialment pel seu programa d’acompanyament a les persones contractades i pel seu programa de formació al codesenvolupa-ment, és a dir, de formació del temporer perquè pugui posar en marxa projectes al seu país d’ori-gen, quan hi retorna.


��

��

��

��

��

��

��

��!��

��"#��!��

��"��"��

��$��%��$��"��

��

��&��'��"�(��(��"��)"��

� � �� $ �� (� �"�� *�� *��

��"��"��"��"��"��

�� "��)"�� "�� (��

+��"��#�$��"��"��

(��)��$��)��

,��$)��"��*��

*��"��

��$-��!��"��"��".��

��(��$��

��$-��$��!��"��(��(��(��

/��"�� (��)"��'�01123��

��#�$��$-��

��+��!��"��(��$��

Aina Socies

L’Agroecologia es basa en la producció en coevolució amb l’entorn. Aquesta, està caracte-ritzada per l’ aplicació de pràc-tiques coherents amb el medi, mitjançant la utilització de recur-sos locals, tals com les varietats locals o tradicionals. Un dels principals principis és l’austeritat respecte al consum d’insums, especialment energètics. A més de tots aquests valors, l’agroe-cologia reivindica i recupera el coneixement popular i col·lectiu, dipositari dels coneixements dels pagesos tradicionals.

A Mallorca, els darrers anys està començant a agafar força el moviment agroecològic, i una de les llavors del mateix ha fet

germinar aquestes Jornades. Les Jornades d’agroecologia van ser organitzades per un grup de joves vinculats d’alguna manera al moviment agroecològic, ja sigui professionalment o des dels moviments socials. Tenien ganes de transmetre i donar a conèixer l’agroecologia, i la millor manera per fer-ho es posant-ho a la pràc-tica, però sense deixar de banda la part teòrica.

Per això, la programació de les Jornades era ben variada. Les persones inscrites a les Jornades van poder realitzar pràctiques de camp, com espolsar ametlles i garroves, així com també van tenir l’oportunitat de preparar la terra i posar goteig pel següent dia sembrar diferents varietats locals, com la col borratxó, l’enciam

LES JORNADES D’AGROECOLOGIA DE MALLORCA

d’orella d’ase, etc. Així mateix, també conegueren el funciona-ment de la finca on es feien les pràctiques, (Son Amengual, finca de producció ecològica des de l’any 2003), en la qual es va co-nèixer el sistema de rotacions, així com les varietats locals d’estiu que si tenien sembrades. També pogueren fer un taller d’extracció de llavors de pebre ros.

De la mateixa manera que els participant van tocar amb les mans el funcionament i les eines que es necessiten per a treballar la terra, per altra banda, hi va ha-ver una sèrie de xerrades i tallers, que també van aportar altres co-neixements als participants.

Per introduir les jornades hi va haver una xerrada d’en Marc Badal, membre de la Xarxa Agroecològica de Catalunya el qual ens va contar un poc amb el que consistia l’Agroecologia i totes les vessant que cobria. També ens va donar a conèixer

algunes experiències del Prin-cipat que es troben al camp de l’agroecologia.

Per acabar el divendres nit tinguérem un taller de ball de bot, amb un expert amb el tema, qui ens ensenyà a ballar jotes a la plaça d’ Esporles.

4��$��(��

��

�#�� $�� ! � �� $��

��

,�� $��&��5��

6��$��"��)"��7��'��

�"��"��+��!��#�$��"��

$��#��,��"��"��

,��"�!��$��

��'��8��

4��$��(��

��

�#�� $�� ! � �� $��

��

,�� $��&��5��

6��$��"��)"��7��'��

�"��"��+��!��#�$��"��

$��#��,��"��"��

,��"�!��$��

��'��8��


4��!��+��&��

(��(��9��:�� ;��"�� ,��9��

5��/9:;�,3� �� "��

(��'��$-��$��"�!��#�$��"��

��$-��!��(��5��

8� � �� $�� "�� "��

��(��"�(��(��"��

��$��(��"��

��"��(��"�(��".��,��%��

��"��#��"��;��&��

� �� "�� (� ��#�$� � �� (��

�� (�� !��(��"�� +��

��"�!��"��

��(��"��

9 � �� $� � �� $�� 9�� &��'� � ")"��(��

��"��)"��"�!��)��

�� 4��$�� "�� <��

$�� $��

$��(��

��#��"��7��'��)��

&��"��

4��!��+��&��

(��(��9��:�� ;��"�� ,��9��

5��/9:;�,3� �� "��

(��'��$-��$��"�!��#�$��"��

��$-��!��(��5��

8� � �� $�� "�� "��

��(��"�(��(��"��

��$��(��"��

��"��(��"�(��".��,��%��

��"��#��"��;��&��

� �� "�� (� ��#�$� � �� (��

�� (�� !��(��"�� +��

��"�!��"��

��(��"��

9 � �� $� � �� $�� 9�� &��'� � ")"��(��

��"��)"��"�!��)��

�� 4��$�� "�� <��

$�� $��

$��(��

��#��"��7��'��)��

&��"��

Des de la vessant més institu-cional, varem tenir en Toni Mar-torell que ens va contar la feina que es fa a l’Institut de Recerca i Formació d’Agricultura i Pesca de les Illes Balears (IRFAP), en relació a les varietats locals, ja sigui amb les hortalisses, els fruiters, com la vinya entre altres. Així ma-teix poguérem conèixer algunes d’aquestes varietats. Així, com també ens informà del Banc de

Llavors que s’està creant.El dissabte horabaixa, la mei-

tat del grup va poder gaudir d’un interessant taller d’elaboració de formatge fresc i curat, amb dues dones de diferents gene-racions, les quals ens van expli-car de manera molt detallada l’elaboració del formatge i tots els participants varem poder degustar el formatge fresc el dia següent. Paral·lelament, l’altre

meitat del grup treballaven les tècniques de glossat, amb el mestre Felip Munar, el qual de manera molt entretinguda i dinàmica ens va fer conèixer les diferents paraules tristes i les de fàcil rima per tenir més facilitat alhora de glosar. Tots els participant poguérem posar en pràctica el glossat, ja que de manera molt divertida ens va fer glosar.

I per acabar l’horabaixa ens esperava una xerrada amb n’Ivan Murray, geògraf, investigador en temes de petjada ecològica, amb el qual coneguérem la part teòrica del Decreixement, darrer concepte que ha sorgit com a resposta a la prostituïda expressió de desenvolupament sostenible. Aquesta xerrada va superar les expectatives referent el nombre de participant, l’auditori era ple, sorprenentment hi va ha molt in-terès sobre aquest nou concepte molt conegut a Catalunya, però que a Mallorca encara no se n’ha parlat gaire.

I per acabar el dia i anar a dormir ben blans, varem acabar la nit amb un concert del grups de música Whisky Fàcile i els Gro-llers de Sa Factoria So, els quals ens feren passar una vetlada ben entretinguda.

I el diumenge matí després d’unes horetes de pràctiques

agràries a la finca vàrem poder presenciar una taula rodona so-bre Responsabilitat compartida consumidorproductor.

Com a participants a la tau-la tinguérem la presència d’un pagès representant de la finca de Sa Teulera i una pagesa de Son Ravanell, un membre de la cooperativa Ecoilla i la propie-tària de la botiga de productes ecològics del mercat de Santa Catalina i membres de coopera-tives de consum: Agrohoritzontal i Cooperativa del Pla.

El cap de setmana l’acabàrem amb una assemblea de valoració conjunta amb tots els participant a les Jornades, a partir del qual s’està redactant un manifest. I ens férem la fotografia de família que teniu a continuació.

Des de l’organització volem fer especial èmfasi amb l’estruc-tura i els valors de funcionament que han tingut les jornades, per

això volem recalcar les següents idees. Han estat unes jornades 100% autogestionades, no hem tingut cap ajuda econòmica de cap institució, de manera que cadascuna de les persones que han organitzat i col·laborat ja sigui mitjançant tallers o xerrades ho han fet per la causa. Per altra banda reflectir que les menjades han estat ecològiques i macrobi-òtiques, les quals han estat ela-borades per un grup de cuiners, de manera totalment voluntària. Així, mateix tenir en compte que el poble d’Esporles ens ha cedit totes les instal·lacions sense tenir cap tipus de despesa.

Tots els desplaçaments des de la finca a Esporles s’han fet mit-jançant bicicletes que els partici-pants portaven. Les begudes que es van vendre a la barra han estat seleccionades segons els criteris de l’organització, begudes eco-lògiques i de comerç just, altres


9��

"��=��>��?'�;��@��;��(��

��"��

9��"��-��!��"��(��

��

�� 7�� "�!�� #�� "#��

��(��+��"��:��

��8��"��)"��

��7��A��"��7��

��,��

8��

��*��(��9��(!��

��(��"��(��(��-��

com les herbes dolces o la llimo-nada han estat elaborades pels mateixos organitzadors. També s’han elaborat camisetes de cotó ecològic i de comerç just.

Aquestes Jornades estaven organitzades de tal manera, que les persones participants podi-en assistir a tots els actes, així com dormir i menjar. El nombre d’assistents va ser tot un èxit, ja que unes setmanes abans de començar les Jornades ja havíem exhaurit les places. El nivell de participació a tots els actes, in-clòs els oberts a tot el públic, fou molt elevat, amb gent arribada de diferents regions dels Països Catalans: Castelló, Menorca, terres de l’Ebre, Barcelona... L’inscripció dels participants era pel modest preu de 40 euros, la qual incloïa camiseta, carpeta amb material, menjar i dormir.

Esperem que es puguin orga-nitzar moltes altres jornades i

activitats com aquestes. Si esteu interessats en col·laborar o a do-nar idees per a l’elaboració de les

següents jornades i/o altres ac-tivitats podeu enviar un email a: [email protected].


I ELS PINSOS QUE NO BAIXENLA RAMADERIA EN ESTAT DE XOC: SOS

Tot un sector en perill d’extinció? Nosaltres, des de Unió de Pagesos no ho volem. Senzillament perquè la pèrdua de qualsevol sector de la pagesia seria un mal irreparable per les Illes Balears, tant per a l’agri-cultura i la ramaderia com per la societat en general.

Hi ha un refrany castellà que diu més o manco que “no hi ha mal que per a bé no vingui”, que aquí podrí-em equiparar a “d’un gran mal en surt un gran bé”, però a aquesta cri-si energètica, econòmica i alimentà-ria que castiga actualment tots els sectors, i especialment l’agricultura i la ramaderia, NO li veiem per en-lloc el bé que ens pugui reportar. Ni al nostre sector ni a cap persona que aspiri a viure dignament de la seva feina quotidiana, i a poder fer alguna cosa més que feina.

És cert que a l’agricultura i a la ramaderia contemporànies sempre hi ha hagut algun subsector en crisi, però mai n’havíem viscuda una com la que s’ha desencadenat, i això que alguns experts diuen que encara no hem vist res!

L’espectacular pujada de preus dels productes alimentaris pot fer suposar, en una anàlisi simplista de la situació, que alguns sectors agropequaris en sortiran directa-ment beneficiats, d’aquesta crisi. Aquesta conclusió no s’aguanta de per enlloc si feim una prospecció

un poc més acurada dels esdeve-niments, ja que immediatament veurem que les pujades dels preus d’aquests productes no es traslla-den ni tant sols proporcionalment al sector primari, mentre que les pujades dels elements productius (maquinària, combustible, i altres costos directes i indirectes) sí que s’hi traslladen, i no just proporci-onalment, si no al complet. A part que una inestabilitat econòmica i financera com la que estam vivint no ha beneficiat mai la gent normal i corrent, ni les petites empreses o professionals en general. Els únics que en poden treure algun benefici són els grans especuladors, alguns dels quals, fins i tot, és més que probable que hagin intervingut, i intervinguin, directament en l’esta-bliment i l’evolució d’aquesta crisi. I precisament aquí és on els Governs han d’intervenir: en el control d’aquests grans lobbys de pressió que intenten reconduir la crisi en benefici exclusivament propi, sense importar-los el rastre de cadàvers socials i culturals que puguin anar deixant dins la cuneta.

Dins la pagesia tots els sectors ho estan passant malament, sobre-viuen amb grans penúries i sense saber massa bé a on ens portaran els vents d’aquesta tempesta, però n’hi ha un que està en una situació especialment delicada, i que, per

La ramaderia ja fa anys que va “dins el vermell”.

tant, necessita d’una atenció espe-cial per part de l’administració. Són els ramaders. El bestiar menja i beu cada dia, i les costoses instal·lacions que necessita l’explotació i els es-trictes controls sanitaris als quals està sotmesa suposen un dispendi econòmic impossible de recuperar per qualsevol ramader mallorquí.

Ja és hora que els polítics de torn (TOTS, no tant sols els del ram de l’agricultura) acceptin íntimament i públicament que es-tam a les portes d’una crisi sense precedents, i que determinin d’una vegada per totes si a la societat mallorquina li interessa mante-nir una infrastructura rural que ens permeti un nivell acceptable d’autoabastiment de productes frescos. Nosaltres creiem que sí, que no tant sols és recomanable, si no que a més és una qüestió de supervivència com a societat i com a ètnia cultural. Per això seguim fent feina a aquest sector, i per a la dignificació d’aquesta feina.

Els pagesos estam en els límits de les nostres possibilitats de su-pervivència, però la ramaderia en particular ja fa anys que va “dins el vermell” fregant la desaparició ara més que mai, i necessita “mà de metge” també ara més que mai. Ja s’han fet multitud d’estudis i de diagnòstics, i tanmateix la conclu-sió sempre ha estat la mateixa: que l’agricultura i la ramaderia són un sector estratègic que con-vé conservar actius. Idò aquesta conclusió ha d’anar acompanyada del finançament adequat. Tot el sector primari necessita aquest recolzament de l’administració, però la ramaderia el necessita AMB URGÈNCIA, si no volem que desapa-regui totalment. Si no és així, aviat podrem aplicar, dissortadament i tristament, aquella sentència tan mallorquina que diu “EN DIR ERA... JA HAN BATUT!”.


Taula rodona sobre sobirania alimentària

El 28 de Maig tengué lloc una taula rodona organitzada per la Unió de Pagesos i Agroecològic sobre Perspectives de la sobirania alimentària a les Illes Balears al Centre Bit d’Inca que comptà amb la participació de Tomeu Melis, Jo-sep Moscardó, Ferran Molina, Biel Torrens, Maria Solivelles, Xavier Farrés i Maria Jesús Pons.

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a definir les po-lítiques agràries d’acord a fites de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària. És un concepte que dona importància al mode de produir els aliments i destaca la relació entre la impor-tació d’aliments i la caiguda de la producció agrària local.

El sector agrari te futur a les Illes Balears si s’adopta un model adaptat al territori, que aposti per la qualitat i per la sostenibilitat tant ecològica com social. La taula rodona es va centrar en les Balears però també sorgiren intervencions incorporant al tema la relació Nord-Sud. Els actuals problemes de l’agricultura i la alimentació a nivell mundial ens duen a un replantejament dels diferents models de desenvolupament rural: un model de caràcter neoliberal

promogut per les multinacionals i un altre de desenvolupament familiar, defensor dels drets bàsics de les persones a poder accedir a l’alimentació. La fam i la desnutri-ció són resultat d’excloure milions de persones de béns i recursos com el sòl, el bosc, l’aigua, les llavors, la tecnologia i el coneixement.

Curs d’Introducció al Codesen-volupament

Per tal de fomentar el desen-volupament professional dels temporers l’1 de Juny, tingué lloc al Centre Bit d’Inca el Curs d’Introducció al Codesenvolupa-ment. Amb aquesta formació es vol donar suport a les iniciatives dels temporers/res que cerquen el desenvolupament de les comu-nitats d’origen, és a dir que els doblers no només s’inverteixin en les famílies sinó que impulsin iniciatives socioeconòmiques quan tornin al seu país. Els temporers/res aporten unes remeses a les seves comunitats que en primer lloc destinen a la seva llar, pagar despeses d’educació i salut de la seva família i en segon lloc a comprar terres o crear un petit negoci.

Es van introduir elements sobre les remeses extrets de l’article “Migraciones internacionales y

desarrollo: el impacto socieco-nómico de las remesas en Colom-bia” ( 2007), de David Khoudour-Castéras. En aquest text s’analitzen els impactes que tenen les divises, tan a nivell econòmic com social, i es remarquen els riscos a llarg termini. S’estableix un diagnòstic del fenomen de les remeses a Colòmbia, que poden contribuir a millorar la situació del país, però van acompanyades de costos que podrien perjudicar a llarg termini l’economia colombiana.

La jornada estava dirigida als temporers que vénen per les campanyes agràries. A partir d’una sèrie de cursos de formació es pretén impulsar la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses agràries. La Responsabilitat Social Corporativa és un conjunt d’acci-ons que tenen repercussions positi-ves en aspectes socials, econòmics i ambientals, i per altra banda donen un valor afegit a l’empresa a nivell competitiu.

Valoram molt positivament la jornada; ja que va crear un espai de reflexió entre els temporers que venen a treballar a l’agricultura de l’Illa. Va ésser una jornada molt participativa, i va permetre que els temporers poguessin reflexio-nar sobre aquest tema i comparar les diferents situacions laborals que viuen.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I CODESENVOLUPAMENT

ACTE DE DIFUSIÓ DE LES ASSEGURANCES AGRÀRIES A VILAFRANCA

El dia 4 de juliol va tenir lloc al Centre Cultural s’Escorxador de Vilafranca un acte informatiu dedicat a les assegurances agràries, en especial a l’assegurança per a cultius protegits i planta ornamen-tal. A l’acte, en el qual hi participaren uns 80 agricultors, hi varen participar tècnics de l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries i de COAG..


L’interès en veure els pro-blemes mediambientals des del prisma agrari o, dit d’una altra manera, en veure l’agricultura des del prisma mediambiental, és creixent. El dimecres, dia 17 de setembre, hi va haver una jorna-da a Inca dedicada al Contracte Agrari de la Reserva de la Bios-fera, organitzada per Slow Food, l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera i Unió de Pa-gesos de Mallorca, presentada per la consellera Mercè Amer, amb la participació del GOB de Menorca (Núria Llabrés), Unió de Pagesos de Menorca (Antoni Moll) i la Con-sellera d’Economia de Menorca (Tuni Allès).

Els assistents a l’acte d’Inca vàrem poder conèixer les actu-acions de custòdia del territori i de suport a les activitats agràries, com a mètode essencial de gestió i preservació medioambiental, que es duen a terme a l’illa ger-mana de Menorca. Val a dir que a Menorca no juguen de farol: hi ha un projecte clar, conegut i compartit per la majoria de la població i, sobretot, hi ha la tra-jectòria d’un grapat d’anys fent

feina en la mateixa direcció. El resultat és de cada dia més visible i més exitós.

La declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera i l’aprovació del Pla Territorial Insular han estat fites importants en aquest camí cap a la preservació del paisatge, de l’agricultura i de la cultura de l’illa. Avui Menorca podria ser, com tants de territoris de les nostres illes, un espai embrutit i desarti-culat. I no ho és ni ho vol ser. La consellera Allès es va guanyar l’au-ditori parlant clar dels problemes de la pagesia. Tan sols una data: el darrer any no hi ha hagut cap lloc de Menorca que hagi perdut la seva activitat pagesa (a Europa cada any desapareixen 200.000 explotacions agràries!). L’illa, tot i l’innegable pes de l’economia turística, ha optat per mantenir la seva diversificació econòmica i no deixar fer malbé el seu patrimoni paisatgístic. I en els darrers anys ha fet passes de gegant en aquest sentit.

Davant això seria fàcil, des de la nostra realitat mallorquina tan diferent, caure en el desànim i la desesperació. Perquè allò que

s’està guanyant Menorca a pols a Mallorca ho hem deixat perdre darrera les pifiades especulatives i l’autoodi. Molts dels assistents sortírem de l’acte amb un sen-timent agredolç: per un cantó vèiem un llumeneret blau a l’ho-ritzó, per l’altre ens adonàvem de les dificultats que hi ha a Ma-llorca per tal que el conjunt de la societat comparteixi un projecte territorial (i per tant agrari) viable i sostenible. Perquè sense la im-plicació majoritària de la societat no hi ha res a fer: la culpa no la podem donar sempre als polítics. La classe política, en un sistema democràtic, sol ser una expressió més o menys fidel del cos social que representa. Capgirar el model territorial i econòmic és anar a les arrels i capgirar maneres de pensar i actituds molt arrelades. S’ha de pensar més en el demà i menys en l’immediat present i s’han de compartir aspiracions col·lectives per damunt el simple interès per-sonal. Hauríem d’aprofitar aquests moments de crisi econòmica per replantejar-nos moltes coses i no esperar la reactivació del model fracassat.

MENORCA I EL CONTRACTE AGRARI

S’ha de pensar més en el demà i manco en el present immediat.


En relació a les remeses està estudiat que les dones són les que envien més doblers a les seves llars i que son les millors gestores de benestar social per al seu país. A la jornada de formació vàrem conèi-xer na Betty (Surisla- Ses Salines), que pertany a la associació ANUC de Colòmbia; aquesta associació te un projecte amb la Fundació Llauradors Solidaris de València elaborat per un grup de temporers de Puerres (Nariño) “Innovación de panadería y pastelería de mu-jeres en Puerres”. És un projecte productiu associatiu i de gènere enfocat a la producció i venta de pa i pastissos. Incorporen l’ela-boració de galletes de “quinua”, producte recuperat en el municipi, subvencionada pel Fons Català pel Desenvolupament. Na Betty Arango té 28 anys i s’anomena a ella ma-teixa “La hija del viento”.

A Mallorca existeix molt poca demanda de temporeres co-lombianes. En el moment de la jornada sols hi havia tres dones. M’interessava aquest punt ja que en tots els racons del món s’ha demostrat que quan aug-menta el nivell d’ingressos de les dones, augmenten també les possibilitats de millorar el nivell de vida i el nivell nutricional de les seves famílies. En canvi sí millora el nivell d’ingressos dels homes, sorgeix el risc que els doblers addicionals els utilitzin per l’ostentació o per gastar fora del nucli familiar. En aquest sentit sí unim el tema anterior amb el de codesenvolupament, es pot dir que les dones són unes autentiques agents de co-desenvolupament per les seves comunitats d’origen i famílies.

Quan deman a na Betty pel seu projecte m’explica l’objec-tiu principal: crear una agrupa-

Les dones són actives agents de codesenvolupament.

BETTY ARANGO: “LA FILLA DEL VENT”

ció de productors de “quinua”, per a la producció i comercia-lització comunitària, liderada per homes i dones joves rurals. En aquest projecte hi comen-çaren 66 dones, ara només en continuen 17. Li deman el mo-tiu i ella em conta que unes se n’han anat i altres han d’anar tornant com a temporeres per poder mantenir el seu projecte. Aquest és el seu cas. Diu que fa falta una dotació econòmica per a l’ANUC i una altra per al seu projecte de pastisseria. Sinó és difícil mantenir-lo.

Encara que la informació que he trobat d’aquest projecte em-fatitza que la procedència dels actors que participen es rural; quan deman a na Betty si ella té procedència rural me respon que no, que ella vivia en el poble. Va conèixer l’associació ANUC perquè oferia cursos de ball. Va començar amb el ball i desprès va veure la possibilitat de venir a treballar com a tem-porera a Espanya. Na Betty és una al·lota crítica i intel·ligent. Remarca el fet que en els pro-cessos de selecció per fer de temporer/era no hi ha demanda de dones, ella ens conta que

quan va arribar per primer cop a Mallorca a treballar a Surisla la van posar en els jardins amb companys homes, i que ella feia el mateix treball que ells. Diu que si ells tallen llenya la dona la fica al camió. Una dona pot conduir un tractor i pot fer quasi totes les tasques del camp tan bé com els homes.

També remarca que la for-mació destinada a les dones no es pot basar només en tall i confecció o ball. S’ha de for-mar a la dona per fer projectes i gestió econòmica, perquè ho pugui aplicar allà. En quant a les remeses que estalvia a Mallorca, ella no les va enviant cada mes. Les estalvia fins que arribi al seu país i ho pugui gestionar quan vagi valorant les necessitats urgents. El seu objectiu és do-nar estudis al seu germà petit. Només parla dels seus germans i la seva mare. Quan li demanes pel seu pare, diu que ella es filla del vent. Ens conta que són cinc germans i amb ella dues al·lotes. No varen conèixer el seu pare perquè es va desentendre d’ells. La seva mare és la responsable del seu benestar com a família, l’única responsable.

temes


La crisi del sector s’està veient agreujada per l’increment dels costos de producció que provo-ca una caiguda de les rendes. Unió de Pagesos va mobilitzar els agricultors en defensa de la supervivència de les explotacions agràries i ramaderes. El dia 13 de juny es va celebrar una assemblea de la Unió de Pagesos a Inca i el dia 19 es varen treure els tractors a les voreres de les carreteres.

Des de l’aprovació de la refor-ma de la PAC de 2003, la situació dels agricultors i ramaders de l’Estat Espanyol ha empitjorat de manera evident amb un fort des-cens de la renda total (-18% en els darrers quatre anys) i pèrdua d�actius (-8% en els darrers qua-tre anys, sent a l’actualitat el 4,3 % de la població ocupada). A més, al llarg dels darrers mesos hem patit una greu pujada del preu del gasoil agrícola i hem vist com s’ha doblat el preu dels pinsos i dels fertilitzants. L’adob complex

més usat (8-15-15) ha passat de 17 cent € la campanya de 2006 a 26 cent € la campanya de 2007 i a 43 cent € el 2008, en total un increment del 153% en dos anys. En quant als pinsos, en un any han pujat de 17 cent €/Kg. a 31 cent €/Kg. (+76%).

Les polítiques agràries fomen-ten la concentració del poder en mans de las grans empreses de distribució agroalimentària, de manera que aquestes condi-cionen el conjunt de la cadena agroalimentària i, especialment les baules més dèbils i nombroses de la mateixa: productors i con-sumidors. El procés de formació dels preus es caracteritza por una falta de transparència que pro-voca que el preu que paguen els consumidors estigui cada cop més allunyat del preu que reben els productors, que en moltes ocasi-ons no arriba ni tan sols a cobrir els seus costos de producció.

La situació s’agreuja per

als agricultors amb l’increment dels productes importats des de tercers països, que enfonsen els preus en origen. Aquestes importacions es realitzen sense garanties de qualitat i seguretat alimentària, a la vegada que són produïdes sense respectar les estrictes normes que imposa la Unió Europea, per la qual cosa es produeix un “dumping” econò-mic, social i mediambiental.

Davant la crisi del sector agrari en el nostre país, Unió de Page-sos demana una política agrària d’Estat que doni resposta a la caiguda de rendes per l’increment de costos. De manera específica, és la política fiscal, la que dins les competències que manté l’Es-tat Espanyol, es pot utilitzar de forma efectiva per a millorar la viabilitat de moltes explotacions que en aquests moments estan travessant una crisi molt profun-da. La política fiscal ens permet abordar assumptes que es troben

MOBILITZACIÓ PAGESA DAVANT L’AUGMENT DEL PREU DEL GASOLI

Els pagesos demanen una política agrària d’Estat.

temes


El 14 de juliol es va presen-tar a l’Hotel Palas Atenea de Palma, l’Anuari Agrari 2008 de la COAG. A l’acte hi participa-ren responsables del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí; Miguel López, Secretari General de COAG; Mercé Amer, Consellera d’Agri-cultura de les Illes Balears; Antoni Moll, secretari general d’Unió de Pagesos de Menorca i Gabriel Torrens, secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca. A l’acte es va de-batre tant la revisió de la PAC com les noves perspectives del Pla de Desenvolupament Rural. L’Anuari és un extens i molt útil document d’anàlisi i d’informació detallada dels sectors agrícoles i ramaders.

PRESENTACIÓ DE L’ANUARI DE COAG

L’anuari és un document molt útil.

pendents en aquest moment: posada en marxa dels acords que instauren un gasoil professional, mòduls i deduccions de l’IRPF, energia elèctrica de caràcter professional, reducció de l’IVA pel gasoil i l’energia elèctrica professional agrària, augment de la compensació d’IVA, etc.

El Govern espanyol ha de con-siderar l’agricultura com a sector estratègic, garantint l’abasti-ment alimentari en el marc de la sobirania alimentària europea i la preservació del medi ambient i el medi rural. Els consumidors tenen dret a un subministre esta-ble, sa i variat d’aliments a preus raonables. La greu crisi que està esclatant a nivell mundial ens mostra la fragilitat d’un model alimentari basat en el submi-nistre des de tercers països i el risc que suposa no mantenir uns nivells adequats d’independència i seguretat alimentària.

L’agricultura ha de ser considerada un sector estratègic.

temes

MALLORCA PAGESA

Documents

Transcript of MALLORCA PAGESA