Malles de paisanatge: l’entramat de relacions dels immigrants Isidro Maya Jariego1 Universitat de Sevilla

Els estudis migratoris han recorregut al concepte de xarxa social per a representar els fluxos de població entre països i la incorporació dels immigrants al nou context receptor. En aquest cas la idea de xarxa pretén capturar els patrons d’interacció dels individus que es desplacen, per tal de determinar la seua influència —entre altres aspectes— en la decisió d’emigrar, la reubicació geogràfica, el reagrupament familiar, la formació de comunitats de compatriotes, el procés d’aculturació, l’adaptació psicològica i la integració social.

Els dos temes en què s’ha desenvolupat una literatura més àmplia sobre les xarxes socials de la població immigrant són les cadenes migratòries i l’adaptació psicològica:

1. L’emigració en cadena és un procés de desplaçament i reubicació de xarxes de familiars, amics i coneguts. Les cadenes influeixen en la presa de decisions prèvia al desplaçament internacional i en el procés d’assentament posterior. Per exemple, l’emplaçament de parents i amics condiciona l’elecció del lloc de destinació; mentre que la maduresa de la cadena migratòria defineix d’alguna manera l’estructura d’oportunitats de les relacions interpersonals (tant per al desenvolupament com per al manteniment de contactes).

2. Les xarxes de suport social proporcionen recursos que faciliten el procés d’adaptació. En les relacions interpersonals dels immigrants nouvinguts s’intercanvia informació i ajuda instrumental que serveixen per a manejar-se en un entorn desconegut. De la mateixa manera, disposar de confidents i de suport afectiu és una condició necessària per al benestar psicològic subjectiu. La integració social i les relacions de suport promouen la salut i contribueixen a l’afrontament de circumstàncies estressants.

Com veiem, les xarxes de suport social ajuden a entendre les dinàmiques del

desplaçament internacional, tant pel que fa als fluxos migratoris com al procés d’integració social als llocs de destinació. Les xarxes de suport permeten combinar les perspectives micro i macro, i poden integrar la literatura de les cadenes migratòries amb la investigació sobre l’adaptació psicològica dels immigrants.

Aquest article resumeix una part del nostre treball sobre les xarxes de suport social dels immigrants. S’hi combina una recopilació d’alguns dels resultats d’investigació més significatius amb la formulació d’arguments de caràcter hipotètic, encara que basats en les evidències prèvies.2

Amb aquesta finalitat desenvolupem tres continguts fonamentals. Primer, presentem breument el concepte de suport social. En segon lloc, revisem —amb població immigrant— algunes de les dimensions d’aquest concepte, com ara la multiplicitat dels proveïdors, els intercanvis d’ajuda, el context col·lectiu de les cadenes 1 Correspondència amb l’autor: isidromj@us.es 2 La investigació a la qual em referisc en aquest article correspon a estudis realitzats al llarg de més d’una dècada. Tanmateix, el seu contingut s’ha beneficiat especialment de les meues converses més recents amb Neil Armitage, Ainhoa de Federico, Alexis Ferrand, Daniel Holgado, Carlos Lozares, Christopher McCarty i José Luis Molina. A tots ells, el meu agraïment.

migratòries, etcètera. Finalment, en tercer lloc, proposem una classificació dels tipus de xarxes de suport dels immigrants amb menys de deu anys de residència a Espanya.

Però abans d’entrar en cadascun d’aquests continguts vegem tres exemples concrets de xarxes personals d’estrangers residents a Espanya. Aquests tres casos serviran per a il·lustrar com varien les xarxes dels immigrants i ens aprofitaran per a introduir el nostre objecte d’anàlisi en els apartats següents. Rosa, Estela i Max: tres casos de xarxes personals d’immigrants

La representació de les xarxes personals pretén capturar l’estructura de les xarxes de parentiu, coneixement i amistat entorn de cada individu. Tot seguit, analitzem breument els casos de tres estrangers residents a Andalusia. Els gràfics representen els llaços forts entre el conjunt de proveïdors de suport i de coneguts esmentats per cada entrevistat. Prenem en consideració la grandària, l’estructura, la composició i la multiplicitat. Cada gràfic segueix les pautes següents:3

1. L’entrevistat no apareix en el sociograma; s’hi mostren les relacions entre la llista de persones que l’entrevistat ha esmentat com a amics, familiars i coneguts.

2. Els llaços entre nodes reflecteixen que dues persones es coneixen molt entre si. 3. En groc es representen els compatriotes de cada entrevistat, i en verd els

espanyols. 4. La grandària del node correspon al nombre de tipus d’ajuda que el vincle

proporciona a l’entrevistat, de manera que els nodes més grossos són els proveïdors de suport més importants.

Hem triat estrangers de tres nacionalitats diferents, amb una certa diferència en

el temps de residència a Espanya i en les seues condicions de vida, de manera que ens permeta mostrar la diversitat de xarxes personals. Cas 1. Equatoriana, 33 anys

Rosa és una equatoriana que fa tres anys que resideix a Sevilla. Viu en un pis compartit amb sis immigrants recents més: el seu marit, que va emigrar després que ella, quatre compatriotes i una boliviana. Rosa manté contacte habitual amb sa mare i els seus sis fills, que viuen a Equador, i segons comenta en l’entrevista “es recolza en el seu marit per a tot”.

Es tracta d’una xarxa personal mínima, densa i homogènia. Amb l’excepció de María —la immigrant boliviana que treballa amb ella en la neteja a domicili, i amb qui també comparteix pis—, totes les persones que esmenta són paisans. L’únic proveïdor d’ajuda polivalent és el seu marit. Més de la meitat de la seua xarxa són familiars residents a Equador, amb els quals manté contacte per telèfon dues vegades al mes.

La formació de petits grups de compatriotes és una de les estratègies de socialització que els immigrants recents segueixen al país de destinació. Associar-se amb altres persones que es troben en la mateixa situació dóna resposta a la necessitat de contacte i sociabilitat, i permet alhora compartir les despeses d’habitatge.

Tanmateix, sembla raonable pensar que l’emigració ha afectat negativament la disponibilitat de suport de Rosa, que a penes es veu envoltada per un petit grup de compatriotes i que s’ha vist forçada a concentrar les demandes d’ajuda en el seu marit.

3 Una descripció detallada i una justificació del procediment d’estudi i representació de les xarxes personals es pot trobar en la literatura citada en la bibliografia.

Cas 1. Rosa, equatoriana amb tres anys de residència a Sevilla.

Cas 2. Argentina, 44 anys

Estela és argentina i fa sis anys i mig que viu a Cadis. Treballa de cuinera en un restaurant i participa en cinc associacions. Quasi la meitat dels contactes que esmenta són espanyols: es tracta del propietari del restaurant, quatre coneguts d’una associació i una amiga.

La part més significativa de la seua xarxa de suport són tres amigues argentines —Isabel, Beatriz i Carola—, el seu germà Adrián, i Maica, una amiga espanyola. El fill d’Estela té una posició central en la seua xarxa personal, ja que en coneix tots els membres, però no és un proveïdor actiu de suport.

També manté contacte per telèfon i per correu electrònic, unes dues vegades al mes, amb dos germans i una amiga argentins.

A simple vista, la xarxa personal d’Estela difereix clarament del cas anterior, en primer lloc, en la composició per nacionalitats. Estela ha desenvolupat relacions amb espanyols al seu lloc de treball —concretament, amb el seu cap— i en una associació, amb tres coneguts. A més, esmenta una amiga espanyola. El món associatiu i el món del treball són àmbits de socialització amb la comunitat local, que a mitjà termini es poden traduir en la formació de relacions d’amistat.

En segon lloc, la xarxa personal d’Estela també es caracteritza —per comparació amb la de Rosa— per una distribució més gran de les fonts de suport. Mentre que en el cas de Rosa l’únic rol destacat corresponia al marit, Estela compta amb quatre amigues i un germà com a proveïdors polivalents d’ajuda a Espanya.

Cas 2. Estela, argentina amb sis anys i mig de residència a Cadis.

Cas 3. Italià, 36 anys

Max és italià i treballa des de fa cinc anys en un servei d’una institució europea a Sevilla.4 Viu amb la seua xicota, també d’origen italià. Les seues relacions es divideixen en tres grups ben definits: un grup d’amics espanyols del gimnàs que freqüenta, un grup d’amics espanyols del seu lloc de treball i un grup de quatre persones amb les quals manté contacte a Itàlia.

La xicota de Max té un paper central, articulador, en la seua xarxa personal, ja que està connectada amb els tres grups de la seua xarxa i amb dos dels actors clau. Tres dels amics espanyols de Max tenen el rol de proveïdors polivalents d’ajuda, és a dir, són vincles sinèrgics. A més, manté contacte quasi diàriament per telèfon i per correu electrònic amb els seus pares i amb dos amics italians.

La composició de la xarxa personal és una combinació d’espanyols i italians. Però en aquest cas destaca el fet que dos terços dels contactes són espanyols. A més, els espanyols també són majoria entre els proveïdors de suport més polivalents. Amb l’excepció de la seua xicota, d’origen italià, la resta de vincles sinèrgics són espanyols: amics del gimnàs o del seu lloc de treball.

La xarxa personal de Max sembla reflectir un procés d’assimilació social bastant desenvolupat, amb una incorporació decidida en la comunitat local. Aquest fet s’observa tant en la composició de la xarxa personal (amb una presència més gran d’espanyols) com en la multiplicitat dels proveïdors (amb més relacions polivalents de la societat receptora).

També crida l’atenció l’estructura oberta de la xarxa, que es divideix en tres espais bastant definits: el grup del treball, els amics del gimnàs i els pares i amics

4 Als residents d’altres països de la Unió Europea, com és aquest cas, no se’ls sol aplicar la categoria “immigrant”. Tanmateix, el procés bàsic de desplaçament internacional, aculturació i adaptació psicològica és el mateix. Difereixen les condicions institucionals i les actituds de la població receptora, entre altres qüestions, però per als nostres objectius d’anàlisi es tracta d’un cas vàlid, que introdueix una perspectiva comparada interessant.

d’Itàlia. Si es compara amb el cas 1, que és una xarxa personal densa i cohesionada, Max disposa d’una xarxa amb un nivell superior d’intermediació mitjana.5

Cas 3. Max, italià amb cinc anys de residència a Sevilla.

Les tres xarxes de suport que hem mostrat varien en grandària, composició,

estructura i multiplicitat dels proveïdors de suport. De manera resumida, podem destacar les diferències següents:

1. Composició. La xarxa personal de Rosa (cas 1) és la més homogènia en composició, mentre que les xarxes d’Estela i Max estan compostes, en distint grau, per compatriotes i espanyols. Podem formular la hipòtesi que l’emigració augmenta les oportunitats de contacte amb membres d’altres col·lectius, cosa que fa d’alguna manera més probables els canvis en la composició d’acord amb el temps d’estada al lloc d’acollida.

2. Estructura. La xarxa personal de Rosa (cas 1) és la més densa i cohesionada, mentre que les d’Estela i Max disposen de subgrups més o menys definits, amb un grau d’intermediació mitjana superior. Podem suposar que el procés d’aculturació comporta canvis en la composició, que es reflecteixen també en les propietats estructurals de la xarxa personal. Potser els indicadors sobre el grau d’intermediació poden servir llavors com a aproximació empírica al procés d’aculturació.

3. Multiplicitat. Els tres casos varien en la distribució de les fonts de suport. D’una banda, en la xarxa de Rosa (cas 1) la disponibilitat d’ajuda percebuda es concentra preferentment en un actor, el marit, mentre que en les d’Estela i Max hi ha almenys quatre proveïdors polivalents d’ajuda bastant destacats. D’una altra banda, podem prendre en consideració com es distribueix la multiplicitat entre els distints grups nacionals: en aquest cas, Max (cas 3) és el que compta amb proveïdors més distribuïts entre grups, cosa que mostra la seua inserció superior en la societat espanyola. Podem formular la hipòtesi que el procés d’assimilació social en un col·lectiu determinat es reflecteix en la distribució de la multiplicitat

5 Average betweeness.

entre els actors de diferents cercles socials. Potser la proporció de vincles polivalents amb espanyols pot servir llavors com a aproximació empírica al procés d’assimilació social en la comunitat local.

4. Grandària. No hi ha grans diferències de grandària en els tres casos analitzats. Les xarxes personals de Rosa, Estela i Max tenen, respectivament, 13, 14 i 16 actors. Tanmateix, s’hi observen diferències en el nucli central de proveïdors de suport. Els vincles que proporcionen tres o més tipus d’ajuda són, respectivament, 1, 5 i 4. A pesar de la diversitat de trajectòries personals, podem formular la hipòtesi que l’emigració és un procés de reconstrucció de la xarxa personal, on la grandària es recupera, d’alguna manera, d’acord amb el temps d’estada al lloc d’acollida (i després d’un clar descens inicial dels recursos de suport disponibles).

Com acabem de comprovar, les xarxes de suport es poden examinar des de

diferents punts de vista, i tenen diverses dimensions susceptibles d’anàlisi. Abans d’entrar en més detalls sobre les xarxes de suport social dels immigrants, ens detindrem a aclarir el concepte de suport social. Les xarxes de suport social

El terme suport social s’aplica a conductes, persones, transaccions i sistemes socials. Es tracta d’un concepte que comprèn múltiples dimensions de les relacions socials. Per això cal definir-lo separant-ne els components específics, com farem tot seguit. L’esquema conceptual que seguim està representat en la figura 1.

Una de les distincions més bàsiques consisteix a diferenciar la integració social, l’estructura de la xarxa social i els continguts relacionals:

1. La integració social té a veure amb la mera existència i quantitat de llaços socials. És a dir, es tracta d’una dimensió que distingeix la soledat i l’aïllament dels diferents nivells d’integració. Es pot avaluar amb la grandària de la xarxa, el nombre de familiars i amics, la freqüència de contacte o el nombre de rols importants que una persona desenvolupa.

2. L’estructura de la xarxa social es refereix a la distribució i organització dels llaços socials. L’estructura del conjunt de relacions es pot representar, per exemple, amb indicadors sobre la densitat, la centralitat i l’agrupació dels actors. També es pot informar indirectament de la composició, la reciprocitat i la multiplicitat de les relacions.

3. Finalment, el suport social és un dels continguts funcionals de les relacions socials. El suport social fa referència a aspectes positius de les relacions —en concret, l’ajuda instrumental, la provisió d’afecte o la informació—, que potencialment tenen efectes de promoció del benestar psicològic i d’esmorteïment de l’estrès. Però les relacions també originen disputes, preocupacions i funcions de control social.

Integració, estructura i continguts funcionals se solapen en certa manera. Les

propietats estructurals de la xarxa pressuposen la integració social. De la mateixa manera, el suport —o qualsevol dels altres continguts funcionals— pressuposa l’estructura i la integració social. Quan utilitzem el concepte de “xarxes de suport social”, generalment ens referim al subconjunt de la xarxa personal de l’individu que proporciona informació, ajuda instrumental i suport afectiu. En conseqüència, les funcions, l’estructura i els nivells d’integració estan implicats simultàniament.

Figura 1. Dimensions del “suport social”.

Una segona distinció és la que es refereix als aspectes cognitius i

comportamentals del suport. El suport percebut és de naturalesa cognitiva i té a veure amb les valoracions subjectives que fa l’individu sobre la funcionalitat del seu entorn personal immediat. Una manera d’avaluar-lo consisteix, per exemple, a preguntar a l’individu per les persones que considera disponibles en el cas que necessite ajuda, consell o informació. Per la seua banda, el suport rebut és de caràcter conductual, i fa referència a comportaments d’ajuda que han ocorregut de fet. Per exemple, podem comptabilitzar l’ajuda material que va rebre una persona durant l’últim mes.

A més, dins del suport percebut és possible distingir les dimensions de naturalesa merament cognitiva —com és la percepció de disponibilitat de suport— d’aquelles en què s’introdueix, a més, un component avaluatiu per part de la persona, com ara la satisfacció, l’adequació i la suficiència atribuïdes a l’entorn interpersonal immediat.

En suma, hem identificat almenys cinc conceptes diferents que poden ser tractats analíticament per separat: (1) la inserció social, (2) l’estructura de la xarxa social, (3) els intercanvis d’ajuda (és a dir, el suport rebut i atorgat), (4) la percepció de suport disponible i (5) la valoració sobre l’adequació del suport. El suport social, evidentment, implica tots cinc conceptes. Tanmateix, els matisos conceptuals són necessaris per a depurar i millorar la investigació sobre el tema.

Pensem per un moment en el cas dels immigrants. Quines són les conseqüències del desplaçament internacional? Disminueix el nivell de connectivitat social després de la reubicació? Influeix de manera diferent l’emigració en l’estructura i les funcions de suport? El fet de mudar-se a un altre país, de quina manera afecta els intercanvis d’ajuda i la percepció de suport disponible? Es mantenen els llaços amb el lloc d’origen? De quina manera es reconstrueixen les xarxes socials al lloc de destinació? Quins canvis s’observen en la composició de les xarxes personals?

Les múltiples dimensions del suport social ens ajuden a entendre els canvis que experimenten els immigrants en les seues relacions interpersonals. Vegem breument tot seguit què sabem sobre el tema. La investigació sobre les xarxes de suport dels immigrants

La reconstrucció de les xarxes de suport social dels immigrants internacionals ha sigut descrita prestant especial atenció als canvis en la grandària i en la composició. En algun cas, s’han estudiat també les peculiaritats culturals de determinats grups ètnics desplaçats. Els tres temes d’investigació més habituals han consistit a:

1. Avaluar l’impacte del desplaçament en la quantitat de suport disponible. 2. Contrastar la composició majoritàriament familiar de les xarxes dels individus

que provenen de cultures tradicionals; i 3. Detallar els canvis que experimenta l’entorn personal de l’immigrant en el nou

context receptor al llarg del temps.

En primer lloc, l’emigració sembla afectar la grandària de la xarxa de suport.6 Els immigrants recents tenen menys disponibilitat d’ajuda que la població autòctona. Aquest fet s’observa, a més, en diferents poblacions i contextos. Per posar-ne alguns exemples, s’ha documentat amb immigrants mexicans i centreamericans als Estats Units, amb immigrants asiàtics al Regne Unit, amb immigrants llatinoamericans i africans a Espanya, i fins i tot amb les migracions internes de temporada als Estats Units. Es tracta d’una conclusió important, ja que la grandària de la xarxa de suport és una dimensió fonamental, amb importants repercussions en el procés d’adaptació, i que es correlaciona amb totes les altres variables de suport. Tornarem sobre aquest tema més endavant.

La segona línia d’investigació posa de manifest l’existència de xarxes d’ajuda formades majoritàriament per familiars. En moltes de les societats de procedència dels immigrants és habitual l’estructura de família extensa. És el cas, per exemple, dels asiàtics, llatinoamericans i africans assentats als Estats Units i a Europa. Els comportaments d’ajuda entre immigrants —com ara proporcionar allotjament i ajudar a trobar feina— reflecteixen a vegades l’obligació econòmica recíproca entre els membres de la família extensa. La comparació entre mexicans i anglosaxons als Estats Units mostra que els primers tenen més familiars i menys amics en les seues xarxes personals, i que desenvolupen també una freqüència de contacte superior amb els familiars. Tot això és especialment significatiu si tenim en compte que els parents pròxims tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels immigrants.

Tanmateix, les xarxes de parentiu obeeixen en part a l’estructura d’oportunitats que els immigrants troben en el context receptor. Per exemple, la composició més o menys familiar sembla que depèn del temps d’estada, el grau de reagrupament familiar, la generació migratòria i la grandària de les comunitats de compatriotes immigrants, entre altres factors. Per això cal tenir en compte els canvis que es produeixen al llarg del temps. Aquest és el tercer dels temes que ens ocupen.

Generalment es produeix un creixement gradual de la xarxa de suport al llarg del temps. En el primer període d’assentament l’entorn personal d’ajuda sol ser petit, compost majoritàriament per familiars i compatriotes, amb una elevada freqüència de contacte amb ambdós grups. Posteriorment s’hi comencen a incorporar membres de la 6 Mentre que en els estudis amb població general s’obté una mitjana de proveïdors d’entre 10 i 11, amb diferents poblacions d’immigrants s’observen mitjanes que oscil·len entre 4 i 8 proveïdors de suport social.

societat d’acollida. Sembla, per tant, que al mateix temps que la xarxa de suport guanya en grandària la seua composició es fa més diversa. Vegem-ne alguns casos per il·lustrar aquest procés.

En el col·lectiu d’immigrants polonesos nouvinguts als Estats Units s’ha observat un curiós fenomen de segmentació de les funcions instrumentals i emocionals de la xarxa personal. La principal font de suport afectiu són altres paisans de la mateixa onada migratòria, mentre que els proveïdors de suport instrumental i informatiu són polonesos que hi havien arribat abans. Aquest tipus de “segmentació” no és habitual en la població general, que sol comptar amb un cercle pròxim de familiars i amics que proporcionen tots els tipus d’ajuda. En els primers moments de reassentament és quan l’immigrant té més necessitat d’ajuda i menys possibilitats d’obtenir-ne. Llavors són crucials les relacions amb altres compatriotes. Els immigrants de la mateixa onada són sobretot un suport afectiu, en part perquè no tenen recursos materials que intercanviar amb els seus iguals. Com a alternativa, l’ajuda tangible s’obté de compatriotes d’onades anteriors, en part també perquè s’assemblen menys entre si, i són en conseqüència menys idonis per a proporcionar suport emocional.

Les trajectòries personals són molt diverses. Però després d’aquesta fase de concentració de les demandes d’ajuda en un petit grup de compatriotes, la dinàmica habitual és d’expansió i creixement dels contactes personals. En el cas de les dones immigrants al Canadà s’ha constatat una successió de tres passos. Primer els contactes es limiten als familiars més pròxims, i potser a alguna relació d’amistat íntima. A mitjà termini aquest cercle tan reduït no és prou per a respondre a les necessitats de les dones. A continuació, les relacions s’estenen a membres de la comunitat ètnica i religiosa, amb els quals es comparteixen valors i és més fàcil la comunicació. Finalment es desenvolupen relacions amb membres de la societat d’acollida. Això serveix per a evitar el sentiment de segregació i permet comptar amb algun confident extern als grups en què habitualment es participa, i es manté així el sentiment de privacitat.

El mateix fenomen es comprova amb els refugiats salvadorencs al Canadà. Com que no hi ha una comunitat de salvadorencs àmplia i estructurada, la vida social del nouvingut es limita pràcticament a la família. Després, algunes activitats esportives i d’oci permeten establir contacte amb altres compatriotes. Les relacions amb canadencs comencen a desenvolupar-se al lloc de treball i són més fàcils per a aquells que dominen l’idioma.

En resum, la xarxa personal és un sistema dinàmic: com hem comprovat, es transfigura amb el trasllat, i dóna lloc a un nou mapa de relacions, que és una mescla de membres de l’antiga xarxa, persones que s’han traslladat juntes (ben sovint, el grup familiar) i nous membres que s’hi incorporen quan la situació ho permet. Però mentre es configura aquest nou entorn, algunes necessitats poden deixar d’estar cobertes temporalment. Pensem per exemple en el cas de famílies emigrants: cadascun dels membres pot trobar a faltar la part de la seua xarxa personal que va deixar enrere, i al seu torn es poden sentir sobrecarregats per l’augment de les demandes d’ajuda per part de familiars que s’hi van incorporant. El reagrupament familiar i la incorporació de membres de la societat local són dos processos bàsics en la reconstrucció i la reorganització de la xarxa personal en les seues fases successives.

Aquesta representació coincideix a grans trets amb la nostra investigació de les xarxes de suport dels immigrants africans i llatinoamericans a Espanya. En la taula 1 es resumeixen algunes de les dades més significatives dels estudis que hem desenvolupat en els últims 13 anys. Encara que en la majoria dels casos es tracta d’immigrants recents a Espanya, també s’hi inclou alguna enquesta aplicada a Argentina.

La grandària de les xarxes de suport oscil·la entre els 4 i els 11 vincles, amb una mitjana teòrica de 7,7 proveïdors. Els compatriotes representen aproximadament, a pesar de les fluctuacions pròpies del tipus de població, dos terços del total de la xarxa de suport. Per tant, s’observen xarxes de suport d’una grandària inferior a la que s’obté en enquestes a la població general, que giren entorn dels 10 membres com a mitjana. També són xarxes bastant homogènies, on predomina la presència de compatriotes immigrants. Tanmateix, s’hi observen espais de contacte amb la població receptora, que introdueixen diversitat en la composició.

Els immigrants veuen afectades les seues xarxes de suport després del desplaçament. En primer lloc, es redueix la disponibilitat de proveïdors actius de suport. El cas més habitual és comptar amb un petit grup de familiars i compatriotes, en un nombre que oscil·la entre 4 i 7. Aquesta limitació inicial de les oportunitats de contacte porta a intentar traure el màxim partit dels recursos disponibles. Per exemple, es formen petites agrupacions de compatriotes immigrants, que afronten una situació semblant. A més, les demandes d’ajuda es concentren en els vincles disponibles, que guanyen en multiplicitat. Per exemple, un amic íntim, un germà o la parella poden cobrir totes les necessitats de la persona quan la resta de contactes són puntuals o molt limitats. Això fa que a vegades no es dispose d’una estructura de suport suficient. Es poden donar casos en què es depèn d’un proveïdor per a resoldre els problemes de la vida diària, mentre que en altres casos les necessitats es queden sense cobrir.

L’adaptació psicològica de l’immigrant es pot descriure com un procés de reconstrucció de la seua xarxa activa de suport. Generalment es produeix un creixement gradual que coincideix amb una distribució més equilibrada de les funcions de suport entre els proveïdors disponibles. Dos dels fenòmens que contribueixen decisivament a aquest desenvolupament són el reagrupament de la família i la integració en la comunitat local. Tots dos repercuteixen en la grandària i en la distribució dels llaços múltiples en la xarxa personal de l’immigrant. En els pròxims apartats intentarem explicar aquests canvis des de distints punts de vista. En primer lloc ens centrem en el nivell col·lectiu de les cadenes migratòries.

Taula 1. Les xarxes de suport dels immigrants recents Referència Població Xarxes de suport

Maya Jariego et al. (2005)

Argentins (n = 67), equatorians (59), alemanys (37) i italians (37) residents a Sevilla i Cadis.

Grandària: 10,74, amb una composició de dos terços de compatriotes. La grandària oscil·la entre 8,5 en els equatorians i 14,8 en els alemanys.

Tonón i Maya Jariego (2006)

Marroquins a Espanya (n = 59), i paraguaians (25) i bolivians (19) a l’Argentina.

Índex de suport atorgat/rebut: 0,88.

Maya Jariego i de la Vega (2004)

Mostra representativa de 209 indis de primera i segona generació residents a Salta i Buenos Aires (Argentina)

Grandària: 10,64, amb menys d’un 25% de compatriotes.

Martínez, García i Maya Jariego (2000)

Un total de 123 immigrants africans i llatinoamericans participants en el programa Horizon.

Grandària: 6,85, amb un 70% de compatriotes.

García et al. (2005) Un total de 188 magribins i subsaharians participants en el programa Integra.

Grandària: 2,12 familiars i 4,49 compatriotes i espanyols.

Maya Jariego (2003) Marroquins (n = 81), filipins (69) i senegalesos (23) residents a Marbella.

Grandària: 8,03, amb més de dos terços de compatriotes.

Maya Jariego, Martínez i García (1999)

Dones immigrants peruanes (n = 55) i marroquines (50).

Grandària: 7,54 en les peruanes i 4,82 en les marroquines. En més d’un 95% compostes per compatriotes.

Martínez, García, Maya Jariego, Rodríguez i Checa (1996)

Mostra representativa de 600 immigrants africans residents a Andalusia.

Grandària: 3,75, amb dos terços de compatriotes.

Les cadenes migratòries

Els canvis en les xarxes personals que acabem de descriure formen part d’un procés més ampli, en el qual la reubicació geogràfica afecta poblacions d’individus. Podem dir, metafòricament, que les xarxes socials “emigren” d’un lloc a un altre. Es tracta d’un fenomen que té conseqüències importants. Per exemple, són diverses les formes en què les cadenes poden condicionar l’evolució de les xarxes personals:

1. Els immigrants pertanyen a comunitats relacionals molt dinàmiques, en ple procés de canvi. No debades estan formades per un conjunt d’individus que estan reconstruint la seua xarxa personal. Per això és raonable esperar una gran labilitat relacional dins del col·lectiu. Podem sostenir la hipòtesi que la taxa de canvi en les relacions personals dels immigrants és més gran que la que es dóna en les comunitats d’origen i de destinació. Es tractaria, per tant, d’un sistema de relacions més inestable (especialment en les fases inicials de reassentament).

2. La grandària i l’organització de la comunitat expatriada configuren l’estructura d’oportunitats per a l’establiment de nous contactes. Per exemple, no és comparable la situació d’un petit grup de pioners, que mira d’obrir-se camí, amb la dels immigrants de cadenes madures, que s’incorporen a un col·lectiu ja assentat. Es pot suposar que el nombre de compatriotes presents al lloc de destinació repercuteix en la grandària i la composició de les xarxes personals dels nouvinguts.

3. El grau de reagrupament familiar pot condicionar la distribució de les funcions de suport. L’emigració sol comportar —ja siga de manera completa o parcialment— la separació respecte al cercle més pròxim de familiars i amics, un grup que generalment té un paper central com a proveïdors de suport social. És freqüent que l’individu diposite gran part de les seues expectatives d’ajuda en els recursos que té disponibles, en substitució de la família. Però a mesura que es produeix el reagrupament aquestes funcions poden retornar als parents més pròxims.

Com veiem, des del punt de vista de les cadenes migratòries, l’emigració pot ser

entesa com el procés de reubicació i incorporació de la xarxa social de la minoria immigrant en una comunitat receptora més àmplia i estructurada. Això comporta canvis en les relacions dins i fora del col·lectiu que es desplaça, que són centrals a l’hora d’entendre l’evolució del reassentament individual.

Recorrem a les cadenes migratòries per a comprendre la decisió d’emigrar, la difusió de l’emigració en l’estructura social, l’adaptació psicològica, la inserció en la minoria de compatriotes i en la comunitat receptora més àmplia, i les pautes de segregació social. L’esdevenir dels col·lectius immigrants correspon en cert grau a l’evolució de la cadena migratòria. Un bon exemple d’això el proporciona el col·lectiu d’immigrants indis sikhs a la Gran Bretanya. A pesar que es tracta d’un grup molt estricte en el seu comportament religiós, que té entre les seues pràctiques no beure alcohol, en les primeres fases d’assentament es van observar molts casos d’alcoholisme. Tanmateix, el creixement de la comunitat amb nous compatriotes va anar recuperant les pautes de control social, i es va reduir significativament la incidència de nous casos.

També ho podem il·lustrar amb dades pròpies. En la figura 2 tenim un exemple de reagrupament familiar en cadena. Correspon a un estudi que vam dur a terme amb immigrants indis a Argentina.7 Dhan Singh és el pare d’un dels nostres informadors clau

7 Realitzat amb Lía de la Vega, Universitat del Salvador (Buenos Aires, Argentina).

de segona generació assentats a Salta. Dhan va arribar en vaixell a l’Argentina l’any 1937: va baixar clandestinament al port de Buenos Aires i es va traslladar a Rosario de la Frontera, a la província de Salta. És el precursor de sis desplaçaments posteriors. Per això Tara, el seu cosí, el descriu com una mena de “patriarca”, amb gran influència sobre la resta de familiars. Dhan facilita successivament l’emigració d’un germà (Gurdial), un cosí (Ardit) i un amic (Jiwa). Al seu torn, el seu cosí Ardit hi porta un germà (Tara), i aquest el seu cosí (Sukhdev). Finalment, després que la família arregle el casament, Sukhdev viatja a l’Índia per casar-s’hi i portar la seua esposa (Baljeet) a l’Argentina. Aquest procés de reagrupament s’estén, des de l’inici fins a l’arribada de Baljeet, al llarg de 37 anys.

És fàcil deduir, per exemple, les diferències en el procés d’adaptació de Dhan i Sukhdev. El primer és el pioner d’aquesta cadena familiar, que arriba a l’Argentina quan a penes hi ha altres compatriotes establits. Es veu llavors en la necessitat de crear-se un entorn d’acollida, i té possiblement moltes oportunitats per a l’assimilació social amb argentins. Al contrari, Sukhdev compta amb un grup familiar relativament ampli que el rep. A més, disposa de les relacions indirectes que els seus familiars han anat constituint i que li faciliten el procés d’integració social. És a dir, s’incorpora a un grup de familiars i compatriotes, que al seu torn està envoltat pel teixit social que aquells han anat trenant durant dècades.

Figura 2. Cadena de reagrupament familiar d’un grup d’immigrants indis a l’Argentina.

Aquesta mateixa dinàmica la resumia de manera molt convincent un entrevistat

haitià, amb el qual parlàvem sobre les seues relacions personals a Sevilla: “no basta con que yo me vuelva a hacer una red con amigos y con conocidos. La diferencia está en que ya no tengo a mano las redes que tejieron mis abuelos. Eso es ser inmigrante”. Efectivament, la reubicació geogràfica no sols transforma el sistema de suport més immediat sinó que modifica l’encaix de l’individu en l’estructura social de referència. La persona sol ser conscient dels canvis que experimenta el seu entorn més íntim. Generalment està activament implicada en la recuperació i el manteniment de contactes, i en el desenvolupament d’uns altres de nous. Tanmateix, no està al corrent dels canvis que, a través de les cadenes d’emigració, experimenten les estructures socials d’origen i

de destinació. En altres paraules, el que volem dir és que l’estructura social té efectes inconscients que la literatura psicològica de suport social no pren en consideració, però que proporcionen el context necessari per a comprendre la dinàmica de les xarxes personals. Els intercanvis de suport

A través de les xarxes flueixen recursos instrumentals i expressius. Els immigrants obtenen de les seues relacions personals companyia, consell, diners i suport afectiu, entre altres molts tipus d’ajuda. Cada individu és alhora proveïdor i receptor de suport, de manera que cal interpretar el suport social com una dinàmica d’intercanvi entre actors socials.

En les transaccions de suport entren en joc la disponibilitat de recursos per a intercanviar, l’adequació dels recursos a les necessitats existents i les dinàmiques de reciprocitat i endogàmia en les relacions:

1. Els immigrants recents se solen associar en petits grups de compatriotes. És freqüent que tots es troben en una mateixa situació de necessitat. A vegades no tenen recursos per a compartir, especialment quan es tracta d’aspectes materials i instrumentals. Tanmateix, aquestes agrupacions són de gran valor en el procés d’adaptació. Garanteixen un mínim d’ajuda quan s’ha reduït de manera considerable el suport disponible. També permeten compartir les experiències i l’estrès d’aculturació amb altres que passen per una situació semblant.

2. La naturalesa dels intercanvis depèn de la modalitat d’ajuda. El suport instrumental es basa en la possessió de determinats recursos tangibles, mentre que en el cas del suport psicològic n’hi ha prou, molt sovint, amb mostrar-se disponible. A més, la companyia i l’expressió de sentiments personals poden estar implícites en altres formes de suport. Tanmateix, tant en un cas com en l’altre, sol haver-hi una expectativa de reciprocitat en la relació, encara que aquesta no siga específica al tipus de recurs compartit.

3. D’altra banda, els intercanvis es veuen delimitats per l’homofília en les relacions. Hi ha una certa tendència a relacionar-se amb persones amb què es comparteixen característiques comunes. Per exemple, es formen agrupacions segons l’edat, el gènere, el grup ètnic, el tipus de treball, etc. Però aquestes associacions solen ser semblants també en el tipus i la quantitat de recursos que posseeixen, de manera que reforcen el rol social preexistent, i dificulten la mobilitat social.

Vegem-ne un exemple per il·lustrar les dinàmiques de l’intercanvi d’ajuda. En

aquest cas es tracta d’un estudi comparatiu, amb immigrants paraguaians i bolivians a l’Argentina, i marroquins a Espanya.8 En la figura 3 es representen els nivells de suport atorgat i rebut durant l’últim mes en vuit tipus d’ajuda diferents.

En primer lloc, comprovem que l’intercanvi de suport psicològic és més freqüent que l’instrumental, i mostra com a mitjana una correspondència més gran entre allò que s’aporta i allò que es rep. Donar diners o allotjament són els comportaments menys freqüents. Al contrari, els més habituals són compartir les preocupacions i mostrar-se disponible per a ajudar quan calga.

Prenent en conjunt els resultats, sembla que els intercanvis de suport tenen una certa relació amb el nivell de reagrupament familiar. Tant el suport atorgat com la taxa d’intercanvi són més grans en aquells que comptaven amb altres familiars ja emigrants 8 Realitzat amb Graciela Tonón, Universitat de Lomas de Zamora i Universitat Nacional de La Matanza (Buenos Aires, Argentina).

que en aquells que van fer de pioners o simplement no comptaven amb altres emigrants en la família.

Figura 3. Intercanvis de suports en paraguaians i bolivians a l’Argentina i marroquins a Espanya

Aquesta descripció general és vàlida per als tres grups estudiats. Tanmateix,

també s’observen algunes diferències entre col·lectius. Per exemple, els marroquins afirmen que reben significativament més ajuda econòmica i més atenció als seus problemes personals que els altres dos grups. Aquest col·lectiu també difereix en els patrons de reciprocitat, com s’observa en la figura 4. La ràtio reflecteix la relació entre el nivell de suport atorgat i el nivell de suport rebut.9 En tots els comportaments és més gran l’ajuda que es dóna que la que es rep, i la magnitud de la diferència entre ambdues és equiparable.10 On menys reciprocitat s’observa és en les tasques domèstiques, el préstec de diners i l’escolta activa de problemes.

El grup de marroquins és el que té una ràtio pitjor de comportaments de suport. A pesar de proporcionar nivells equiparables als altres dos grups, té un índex més alt de suport rebut. Aquesta diferència es confirma tant en la recepció de suport instrumental com en la recepció de suport psicològic. En tot cas, la ràtio resulta particularment negativa pel que fa a l’ajuda instrumental. Els marroquins tenen ràtios negatives en els dos tipus de suport, i els paraguaians només en relació amb el suport instrumental. Per la seua banda, els bolivians tenen ràtios positives en ambdues categories.

9 Ràtio = suport atorgat / suport rebut. La ràtio és negativa quan, en conjunt, es dóna més del que es rep. En aquest cas estem analitzant la reciprocitat per tipus de suport, encara que probablement es tracta d’una distinció que no fan els entrevistats. La percepció dels intercanvis és generalment més global que analítica. 10 Excepte en el cas de la companyia, que és, per definició, un comportament recíproc.

Figura 4. Reciprocitat dels intercanvis d’ajuda en tres col·lectius d’immigrants.

Amb aquest exemple hem mostrat que la modalitat dels recursos, expressius i instrumentals, serveix per a caracteritzar el tipus de relació que es desenvolupa. Els vincles varien d’acord amb la quantitat i la modalitat dels recursos que s’intercanvien. A pesar d’això, els patrons d’intercanvi específics estan en gran manera determinats pel context de la relació. L’estructura d’oportunitats i la disponibilitat de recursos limiten les possibilitats de donar i rebre ajuda. De fet, aquest és un dels fenòmens que amb més claredat s’observa entre els immigrants recents. La multiplicitat dels proveïdors d’ajuda

La multiplicitat es refereix a la quantitat de tipus d’ajuda que proporciona cada proveïdor. Per exemple, hi ha persones a qui només recorrem quan volem obtenir consell. Tanmateix, n’hi ha que actuen alhora com a confidents, presten diners i proporcionen ajuda instrumental. Ambdós casos mostren diferents nivells d’intensitat, freqüència o “fortalesa” del vincle, i revelen l’existència de diferents tipus de relació.

L’estructura de la xarxa personal sol tenir un petit nucli de familiars i amics íntims. Es tracta de relacions sinèrgiques, que satisfan diversos tipus de necessitats, i que constitueixen un grup relativament estable al llarg del temps. Són els proveïdors amb un nivell més elevat de multiplicitat. Entorn d’ells es dóna un conjunt més ampli de vincles especialitzats, amb els quals la relació és menys forta, i que canvien amb més facilitat.

¿És vàlida aquesta descripció quan ens referim a la població immigrant? ¿El desplaçament afecta la distribució de la multiplicitat en la xarxa personal? En l’estudi dels immigrants indis a l’Argentina que ja hem esmentat, elaborem una tipologia dels vincles que proporcionen ajuda. En primer lloc, apliquem una entrevista de suport social que examina 6 tipus d’ajuda diferents: suport confident, ajuda material, consell, reforç social, ajuda instrumental i companyia.11 Tot seguit analitzem de manera sistemàtica les múltiples combinacions de tipus de suport en el conjunt de proveïdors. En concret, examinem la combinatòria dels 6 tipus en un total de 2.226 proveïdors de suport esmentats pels entrevistats.

Això significa que hi ha fins a 64 combinacions possibles, si prenem en consideració la presència o l’absència de cadascuna d’aquelles categories. Per exemple, 11 Es tracta de l’Arizona Social Support Interview Schedule, de Manuel Barrera.

un vincle proporciona consell i reforç social; un altre proporciona consell, reforç social i companyia, etcètera. D’entrada podríem trobar fins a 64 tipus de vincles diferents. Tanmateix, en calgueren molts menys per a tenir-ne una visió de conjunt. Com observem en la taula 2, amb només 11 tipus de vincles tenim pràcticament tres quartes parts del total de 2.226 proveïdors analitzats:

1. Més de la meitat proporcionen només un tipus d’ajuda puntual (52,2%); hi destaca la companyia com el recurs més estès.

2. El 12,71% arriba al caràcter de vincle sinèrgic, amb disponibilitat per a pràcticament qualsevol tipus de demanda de suport.

3. Finalment, cal destacar un petit grup de socis o companys (9,07%), que proporcionen diferents combinacions de suport afectiu, reforç social i companyia.

És a dir, hi ha tres nivells bastant definits de multiplicitat en la relació, que

corresponen a altres tants tipus de relació, segons la modalitat d’ajuda que presten: contactes especialitzats, que proporcionen un tipus de suport puntual; companys, amb els quals es comparteix suport afectiu i informatiu; i vincles sinèrgics, que corresponen a les relacions més íntimes i polivalents.

Fent abstracció d’altres consideracions, en la xarxa de suport hipotètica d’un immigrant indi a l’Argentina, 7 de cada 10 vincles proporcionen suport especialitzat. La xarxa, a més, disposa d’un petit nucli de vincles sinèrgics, que veu reforçades les seues funcions per un segment, també reduït, de companys. En aquest cas ens referim a un col·lectiu amb membres de primera i segona generació i amb un elevat temps d’estada com a mitjana, la descripció del qual seria bastant semblant a la de la població general. Probablement, en els immigrants més recents es pot observar, juntament amb la reducció de la grandària de la xarxa de suport, una concentració superior de funcions en els vincles disponibles.

Taula 2. Les 11 configuracions de multiplicitat més freqüents

A B C D E F Freqüències Percentatge Percentatge acumulat

Proveïdor de companyia X 659 29,60 29,60 Vincle sinèrgic 1 X X X X X X 220 9,88 39,48

Proveïdor d’ajuda física X 140 6,29 45,77 Proveïdor d’ajuda material X 132 5,93 51,70

Proveïdor de feedback positiu X 126 5,66 57,36 Company 1 X X 100 4,49 61,85

Vincle sinèrgic 2 X X X X X 63 2,83 64,68 Company 2 X X X 61 2,74 67,42

Proveïdor de consell X 54 2,43 69,85 Proveïdor de suport confident X 51 2,29 72,14

Company 3 X X 41 1,84 73,98 Tipus d’ajuda: A: suport afectiu o expressió de sentiments personals; B: ajuda material o tangible; C: consell o informació; D: feedback positiu o reforç social; E: ajuda física o instrumental; i F: companyia o participació social.

La multiplicitat ens permet pensar en l’evolució de les relacions interpersonals, així com en la distribució de les funcions de suport, tant en el nivell individual com en el col·lectiu.

Podem suposar que les relacions guanyen en multiplicitat al llarg del temps. És a dir, un proveïdor d’ajuda és un contacte especialitzat abans de convertir-se en un company amb el qual compartim companyia i consells. Amb el temps, el company es pot convertir, a més, en un amic polivalent, que proporciona un suport sinèrgic. Des

d’aquest punt de vista, les relacions personals es desenvolupen en passos successius de més profunditat i amplitud. La vida de les relacions —a pesar que hi ha avanços, frenades i retrocessos— té un camí traçat, que correspon a l’intercanvi escalonat de noves modalitats de recursos, passant d’un context de relació especialitzat a compartir espais socials diversos. Suposem que un company de treball es converteix en amic. En la transició d’un tipus de relació a un altre, els continguts dels intercanvis guanyen en diversitat. Es passa de les converses sobre temes laborals als consells personals, o a l’ajuda en cas de mudança. A més, la relació s’estén a través de diferents contextos: ix del lloc de treball i es pot recrear a casa de qualsevol dels dos o en un camp de futbol.

Tanmateix, tots disposem d’un espai limitat de relacions, referit a unes coordenades espaciotemporals definides. Disposem d’un nombre reduït de vincles polivalents, que correspon a una lògica de distribució de les funcions de suport. Quan una relació guanya en profunditat és possible que una altra estiga passant a un segon pla. Ho podem formular com una hipòtesi de competència entre el conjunt de relacions múltiples actives. Per exemple, quan un jove comença a estudiar a la Universitat les seues relacions d’amistat canvien i apareixen noves relacions al seu espai més íntim i pròxim. Alguns dels amics de la infància poden quedar latents, fora del nucli d’intercanvis actius. Encara que la relació amb l’amic de la infància es puga recuperar en qualsevol moment i fer-se activa en circumstàncies de crisi, ja no forma part del grup privilegiat de proveïdors múltiples de suport actius. Per això la multiplicitat és una bona manera d’avaluar en quina part de la xarxa personal s’estan produint els intercanvis de suport en un moment determinat de la vida de l’individu.

Finalment, també ens podem referir a la distribució col·lectiva dels llaços múltiples. Igual que hem parlat de la distribució de les relacions de suport en la xarxa personal, podem parlar de la distribució de la multiplicitat en un pla col·lectiu. Podem interpretar les relacions múltiples com a part d’un mercat col·lectiu de suport social. Passar temps amb uns individus significa no passar-ne amb uns altres, llevat que pensem en termes d’agrupacions d’amics i coneguts. Però, una vegada més, passar temps amb unes agrupacions significa no passar-ne amb unes altres. Els grups d’immigrants pioners poden formar grups cohesius com a conseqüència de l’escassetat de recursos i la restricció de les oportunitats. Tanmateix, a mesura que creix la comunitat de compatriotes el desenvolupament de relacions múltiples introdueix un component disgregador, que es tradueix en la formació d’agrupacions.

Per als immigrants el desplaçament significa que moltes de les seues relacions canvien d’estatus o queden latents. En l’esforç de reassentament les funcions de suport es concentren en els (a vegades escassos) recursos disponibles. Com és lògic, el desenvolupament de noves relacions polivalents requereix temps. Tanmateix, en la mesura que es produeix el reagrupament de la família té lloc una nova reorganització de les funcions de suport, alterant quins vincles són múltiples i quins no. Els tipus de xarxes personals dels immigrants

Com hem comprovat al llarg d’aquestes pàgines, la immigració és una forma de transició ecològica. Amb la reubicació geogràfica, es produeixen canvis en la grandària, la composició i l’estructura del sistema de relacions personals dels immigrants.

La dinàmica de les xarxes personals és un reflex de l’adaptació psicològica en el nou context. Per això l’examen sistemàtic del suport social és una eina útil per a descriure l’aculturació i l’acomodació de l’individu. En concret, l’elaboració d’una tipologia de xarxes és una estratègia eficient per a classificar els immigrants en funció del seu funcionament al lloc de destinació. Permet identificar les constel·lacions més freqüents de suport i, a través d’elles, les condicions d’adaptació de l’individu.

Aquest va ser l’enfocament que vam seguir amb africans i llatinoamericans a Espanya. Amb cinc mostres diferents, vam aplicar sengles anàlisis de conglomerats de les seues xarxes personals. A continuació les vam integrar en una única classificació a través del cluster jeràrquic.12 En la taula 3 es resumeix la tipologia resultant.

Les xarxes de suport varien en grandària i composició, a través d’un contínuum que les fa més àmplies i més heterogènies. Les xarxes creixen des de l’endogrup cap a l’exogrup, des de la família cap als amics, i des dels compatriotes cap als membres de la societat receptora. El reagrupament i la incorporació d’espanyols són les dues estratègies bàsiques de desenvolupament de la xarxa.

Les configuracions més freqüents estan formades per familiars i compatriotes, amb una grandària comparativament petita o mitjana. Entre les dones, especialment quan són divorciades o viudes, es donen amb més freqüència les estructures de suport insuficients, que coincideixen amb una prevalència de la depressió significativament més alta. Entre els homes, joves, solters i llatinoamericans es donen nivells més elevats d’assimilació social, amb xarxes més àmplies i més contacte amb espanyols.

Taula 3. Cap a una tipologia general de les xarxes personals dels immigrants Tipus de xarxa personal Grandària Perfil

Xarxa mínima 0-3 Proveïdors Dones. Marroquines. Divorciades

i viudes. Altes puntuacions en depressió.

Xarxa petita amb majoria d’amics compatriotes

4-6 Proveïdors. La majoria companys

immigrants

Tipus amb més prevalència entre els immigrants recents.

Xarxa de grandària mitjana de familiars i compatriotes 7-10 Proveïdors Segon tipus més prevalent.

Xarxa de grandària mitjana amb predomini de no familiars i espanyols 7-10 Proveïdors Homes. Solters. Joves.

Llatinoamericans.

Xarxa àmplia de reagrupament familiar 10-15 Proveïdors Estable en termes

socioeconòmics. Intenció de permanència a Espanya.

Xarxes àmplies de reagrupament integrades en la comunitat local 12-15 Proveïdors Homes. Solters. Joves.

Llaços que traspassen fronteres

L’emigració internacional posa en contacte poblacions de països diferents. L’immigrant és un llaç entre estructures socials separades, de manera que àrees geogràfiques disperses s’acosten amb l’intercanvi de fluxos de població. La immigració és, per tant, en si mateixa un canvi en els patrons de relació, que fa el món més petit en la mesura que actua de mitjancera entre comunitats relacionals diferents. Des d’un punt de vista sistèmic, països i poblacions es relacionen a través del desplaçament de persones, les visites, els intercanvis de béns i serveis, les remeses econòmiques, els fluxos de comunicació, etc. Podem aplicar el mateix enfocament quan ens referim a les xarxes personals.

La recerca de suport pot creuar les fronteres nacionals. Per exemple, els sistemes de suport familiar dels caribenys immigrants als Estats Units són de gran profunditat, amplitud i freqüència, a pesar de la dispersió internacional. En alguns casos s’arriba a

12 Es tracta d’una tipologia de xarxes de suport d’immigrants amb menys de 10 anys de residència a Espanya (vegeu, per a una descripció detallada del procediment, Maya Jariego, 2003c). Es basa en cinc estudis amb llatinoamericans i africans. Es van fer classificacions utilitzant com a variables criteri (1) la grandària, (2) la presència de familiars i (3) la presència d’espanyols. Finalment, es van integrar les 17 categories de les classificacions prèvies, utilitzant els centroides en les tres variables esmentades.

parlar de la “internacionalització del parentiu”. Amb aquest terme es fa referència a la dispersió geogràfica dels membres del nucli familiar. En particular quan es pot mantenir per mitjà de la comunicació constant, els viatges i els intercanvis de béns i serveis.

Tanmateix, en la nostra investigació hem observat que els individus tenen una capacitat limitada per al manteniment de vincles actius transnacionals. Especialment en les fases inicials de reassentament, la xarxa personal experimenta canvis molt significatius en el seu funcionament psicològic. També els vincles establits al país d’origen amb els quals es manté contacte canvien en el paper que exerceixen en la xarxa de suport. Concretament es veu afectada la freqüència de contacte i la modalitat d’ajuda que proporcionen, i fins i tot ocasionalment poden adquirir el caràcter de llaços latents. Amb això no volem interpretar en termes de dèficit o mancança les transformacions que experimenta l’immigrant, sinó reflectir els canvis que comporta la transició entre espais sociogeogràfics diferents que, per al cas que ens ocupa, és de llarg abast.

En la immigració internacional es produeixen canvis en la integració social, en l’estructura de la xarxa social i en les funcions de suport que se’n deriven. L’individu es trasllada a una comunitat on té un encaix estructural més feble i més mobilitat relacional. Aquest canvi coincideix amb una menor disponibilitat d’ajuda i una major concentració de les funcions de suport.

El procés d’adaptació psicològica es reflecteix en els canvis de la xarxa personal. Al llarg del temps té lloc la reconstrucció de la grandària, l’estructura i la dinàmica funcional d’aquesta. Les xarxes de suport creixen gradualment a través de l’associació amb compatriotes, el reagrupament de la família i els contactes amb espanyols. L’aculturació modifica la composició de la xarxa personal, que guanya en heterogeneïtat, i afecta també el grau de cohesió estructural, ja que apareixen amb més freqüència agrupacions definides d’actors. Amb tots aquests canvis es reorganitza la distribució de les funcions de suport, que recupera un equilibri més gran entre els proveïdors implicats.

Però quan s’emigra a un altre país les relacions que atenien les necessitats de l’individu abans del desplaçament no han desaparegut. La seua naturalesa s’ha transformat, i això s’ha de reflectir d’alguna manera en l’estructura de la xarxa personal. La vida no ha passat debades.

Bibliografia Araya, R. i Maya Jariego, I. (2005): “Los puentes interlocales: las redes personales de

los universitarios alcalareños en Sevilla”, en Porras, J. I. i Espinoza, V. (eds.): Redes. Enfoques y aplicaciones del análisis de redes sociales. Santiago de Chile, Universidad Santiago de Chile i Universidad Bolivariana, pp. 183-213.

Aroian, K. J. (1992): “Sources of Social Support and Conflict for Polish Immigrants”, Qualitative Health Research, vol. 2, n.º 2, maig, pp. 178-207.

Boyd, M. (1989): “Family and Personal Networks in International Migration: Recent Developments and New Agendas”, International Migration Review, 23, 3, pp. 638-670.

Delgado, M. i Humm-Delgado, D. (1982): “Natural Support Systems: Source of Strength in Hispanic Communities”, Social Work, gener, pp. 83-89.

Die, A. H. i Seelbach,W. C. (1988): “Problems, Sources of Assistance and Knowledge of Services among Elderly Vietnamese Immigrants”, The Gerontological Society of America, vol. 28, núm. 4, pp. 448-452.

Ferrand, A. (2002): “Las comunidades locales como estructuras meso”, Redes. Revista Hispana para el Análisis de Redes Sociales, 3 (4). Consulta [14-06-2006] en <http://revista-redes.rediris.es>.

García, M., Martínez, M. F., Balcázar, F. E., Suárez-Balcázar, Y., Albar, M. J., Domínguez, M. E. i Santolaya, F. J. (2005): “Psychosocial Empowerment and Social Support Factors Associated with the Employment Status of Immigrant Welfare Recipients”, Journal of Community Psychology, 33 (6), pp. 673-690.

Golding, M. J. i Baezconde-Garbanati, L. A. (1990): “Ethnicity, Culture and Social Resources”, American Journal of Community Psychology, vol. 18, núm. 3.

Kutsche, P. (1983): “Household and Family in Hispanic Northern New Mexico”, Journal of Comparative Family Studies, vol. 14, núm. 2, pp. 151-165.

Ho, C. G. (1993): “The Internationalization of Kinship and the Feminization of Caribbean Migration: The Case of Afro-Trinidadian Immigrants in Los Angeles”, Human Organization, primavera, vol. 52 (1), pp. 32-40.

Leslie, L. A. (1992): “The Role of Informal Support Networks in the Adjustment of Central American Immigrant Families”, Journal of Community Psychology, juliol, vol. 20 (3), pp. 243-256.

Litwin, H. (1995): “The Social Networks of Elderly Immigrants: An Analytic Typology”, Journal of Aging Studies, verano, vol. 9 (2), pp. 155-174.

Lynam, M. J. (1985): “Support Networks Developed by Immigrant Women”, Social Science and Medicine, vol. 21 (3), pp. 327-333.

Martínez, M. F., García, M., Maya Jariego, I., Rodríguez, S. i Checa, F. (1996): La integración social de los inmigrantes africanos en Andalucía. Necesidades y Recursos. Junta de Andalucía, Consejería de Trabajo e Industria.

Martínez, M. F., García, M. i Maya Jariego, I. (2000). Inserción socio-laboral de inmigrantes en Andalucía: el programa Horizon. Junta de Andalucía. Consejería de Asuntos Sociales.

— (2001a): “Una tipología analítica de las redes de apoyo social en inmigrantes africanos en Andalucía”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 95, pp. 99-125.

— (2001b): “El efecto amortiguador del apoyo social sobre la depresión en un colectivo de inmigrantes”, Psicothema, 13 (4), pp. 605-610.

— (2001c): “El rol del apoyo social y las actitudes hacia el empleo en el emplazamiento laboral de inmigrantes”, Anuario de Psicología, 32 (3), pp. 51-65.

— (2002): “Social Support and Locus of Control as Predictors of Psychological Well-being in Moroccan and Peruvian Immigrant Women in Spain”, International Journal of Intercultural Relations, 26 (3), pp. 287-310.

Massey, D. S., Goldring, L. y Durand, J. (1994): “Continuities in Transnational Migration: An Analysis of Nineteen Mexican Communities”, American Journal of Sociology, 99, pp. 1492-1533.

Maya Jariego, I. (2001a): “Sesgos de medida y problemas de muestreo en las encuestas de poblaciones inmigrantes”, Metodología de Encuestas, 3 (2), pp. 197-213.

— (2001b): “Social Support Networks and Psychological Adaptation of African and Asian Immigrants in Spain”. XXI International Sunbelt Social Network Conference, Budapest (Hongria), 25-28 d’abril de 2001.

— (2003a): “Conocimiento y patrones de utilización de servicios sociales de los inmigrantes africanos y asiáticos en la Costa del Sol”, Revista de Servicios Sociales y Política Social, 62, pp. 71-85.

— (2003b): “Pertinencia y accesibilidad de los servicios sociales para inmigrantes”, en Checa, F., Arjona, A. i Checa, J. C. (eds): La integración social de los inmigrados. Modelos y experiencias. Barcelona, Icaria, pp. 323-345.

— (2003c): “A general typology of personal networks of immigrants with less than 10 years living in Spain”. XXIII International Sunbelt Social Network Conference, Cancún (Mèxic), 14-17 de febrer de 2003.

— (2004): “La formación de comunidades de inmigrantes: desplazamiento en cadena y contexto de recepción”, Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política y Humanidades, 6 (12), pp. 83-91.

— (2006) : “Communautés transnacionales et communautés locales: une étude des réseaux personnels d’espagnols et d’étrangers en Andalousie (Espagne)”. MECIT, Centre lillois d’études et de recherches sociologiques et économiques, Lillé (Francia), 15 de maig de 2006.

Maya Jariego, I., Martínez, M. F. i García, M. (1997): “Análisis bibliométrico de la investigación reciente en psicología sobre inmigración”, Revista de Psicología Social Aplicada, 7 (1), pp. 69-83.

— (1999): “Cadenas migratorias y redes de apoyo social de las mujeres peruanas en Sevilla”, Demófilo: Revista de Cultura Tradicional de Andalucía, 29, pp. 87-105.

Maya Jariego, I. i Martínez, M. F. (2002): “El estudio de la adaptación psicológica de los inmigrantes. Estrategias para aumentar la validez de la investigación con minorías étnicas”, en Checa, F. (ed.): Las migraciones a debate. De las teorías a las prácticas sociales. Barcelona, Icaria, pp. 121-161.

Maya Jariego, I. i de la Vega, L. (2004): “Levels of Multiplexity and Types of Support Providers: Personal Networks of Indian Immigrants in Argentina”. XXIV International Sunbelt Social Network Conference, Portorož (Eslovènia), 12-16 de maig de 2004.

Maya Jariego, I., Santos, R., Vergara, E. i Holgado, D. (2005): “El análisis de las redes personales en el estudio de las comunidades de inmigrantes: un enfoque orientado a la intervención”. Laboratorio de Redes Personales y Comunidades, Universidad de Sevilla. Estudio patrocinado por la Consejería de Gobernación de la Junta de Andalucía.

McCarty, C. (2002): “Structure in Personal Networks”, Journal of Social Structure, 3. McCarty, C. y Molina, J. L. (2003): “Egocentric Network Research Tool”. Sunbelt

XXIII, Cancún (Mèxic), febrer de 2003.

Menjivar, C. (1997): “Immigrant Kinship Networks: Vietnamese, Salvadoreans and Mexicans in Comparative Perspective”, Journal of Comparative Family Studies, vol. 28, 1, pp. 1-24.

Miller-Loncar, C. L., Erwin, L. J., Landry, S. H., Smith, K. E. i Swank, P. R. (1998): “Characteristics of Social Support Networks of Low Socioeconomic Status African American, Anglo American, and Mexican American Mothers of Full-term and Preterm Infants”, Journal of Community Psychology, vol. 26, núm. 2, pp. 131-143.

Morrison, G. M., Laughlin, J., San Miguel, S., Smith, D. C. i Widaman, K. (1997): “Sources of Support for School-related Issues: Choices of Hispanic Adolescents Varying in Migrant Status”, Journal of Youth and Adolescence, vol. 26, 2, pp. 233-252.

Palloni, A., Massey, D.S., Ceballos, M., Espinosa, K. i Spittel, M. (2001): “Social Capital and International Migration: A Test Using Information on Family Networks”, American Journal of Sociology, 106 (5), pp. 1262-1298.

Schwarzer, R. i Hahn, A. (1995): “Reemployment after Migration from East to West Germany: A longitudinal Study on Psychosocial Factors”, Applied Psychology An International Review, gener, vol. 44 (1), pp. 77-93.

Sluzki, C. E. (1992): “Disruption and Reconstruction of Networks Following Migration/Relocation”, Family Systems Medicine, hivern, vol. 10 (4), pp. 359-363.

Tonón, G. H. i Maya Jariego, I. (2006): “Comportamientos de apoyo, problemas percibidos y depresión en inmigrantes paraguayos y bolivianos en Argentina e inmigrantes marroquíes en España”, en Maya Jariego, I., Holgado, D. i Santolaya, F. J. (eds.): Diversidad en el trabajo: estrategias de mediación intercultural. Sevilla, Multimedia de Mediación Intercultural, Fons Social Europeu i Junta de Andalucía.

Isidro Maya Jariego http://www.personal.us.es/isidromj -- Para citar este artículo, utiliza por favor la siguiente referencia: Maya Jariego, I. (2006). Malles de paisanatge: l’entramat de relacions del inmigrants. En Pérez Pont, J. L. (Ed.). Geografías del desorden. Migración, alteridad y nueva esfera social, 502-516. Universidad de Valencia: Valencia.