maig_juny 2013

Mènsula. Peça sortint amb més volada que no alçada que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc.,

o a un cos volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec.

I vet aquí que el nom de Mènsula ens serveix de metàfora per definir, sota el nostre punt de vista, el concepte i el paper de la cultura:

un dels puntals que serva i fa créixer una societat.

En els moments actuals creiem que cal apostar per una cultura feta sense grans artificis ni embolcalls, ni de grans pressupostos.

Com aquell que busca el producte artesà i no el de grans marques, nosaltres hem cercat espectacles de gent del territori que treballen amb qualitat el producte de proximitat i us el servim en forma d’espectacles de petit format.

Així doncs, gràcies a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, avui us podem presentar MÈNSULA – Cicle d’espectacles de petit format.

Desitjant que sigui del vostre gust.

Teatre de Butxaca / La Gata Roja. Productora musical

direcció artística

COMPANYIES

Krregades de Romanços

Mai Tant

Sonant a Tres

Ondara Gòspel

Tres Tango

David Pradas i Jordi Guixé

Cassigalls

Teatre de Butxaca

Improvisto’s Krusty Show

La Cobleta de la Copeta

Campi qui Pugui

diumenge 5 de maigGuimerà (Capella de St. Esteve, 12.30 h)Krregades de Romanços. “Concert de cant”

dissabte 18 de maigBarbens (Castell, 18 h)Mai Tant. “El peixet d’or”

diumenge 26 de maigVilaller (Sant Urbà, 17 h)Tres que sonen. “Música d’arrel”Heura Gaya, Adrià Grandia i Xavi Grau

dissabte 1 de junyIsona i Conca Dellà (Església, 20 h)Ondara Gospel. “Concert”Les Avellanes (Monestir, 20 h)Tres Tango. “Tangos i boleros”

diumenge 9 de junyEl Miracle (Monestir, 18 h)Melodia d’un ram d’heura. Jordi Guixé i David PradasCervera (Paraninf, 18 h) Cassigalls. “Bestiolari”

dissabte 15 de junyLa Floresta (Castell, 22 h)Teatre de Butxaca. “Lluna d’estiu”

diumenge 16 de junyEstamariu (Plaça Major, 17.30 h)Improvisto’s Krusty Show. “Filikrusty”

dissabte 22 de junySorpe (Església, 20 h)Cobleta de la copeta. “Música d’arrel”Arties (Església, 18 h) Campi qui pugui. “Arri, arri ruquet”

dissabte 29 de junySeròs (Avinganya, 22 h) Teatre de Butxaca: “He mirat aquesta terra”

programacio

KrrEGADEs DE roMAnços nasqué l’hivern del 2009 a les terres de Ponent fruit de l’interès de dos dones, la Diana Banda i la Montse nicuesa per la cançó tradicional. Amb la incorporació, molt poc després, de la ruth Cabré i de la Montserrat Canela, el quartet vocal va realitzar un intens treball de consolidació vocal que les porta a quedar finalistes en el 5è Concurs sons de la Fira de la Mediterrània el novembre del 2012. A partir d’aquell moment el quartet esdevingué un trio que es manté fins a l’actualitat.

Convençudes de la força i l’energia de la polifonia vocal mediterrània, les Krregades centren el seu treball en el repertori lleidatà, oferint al públic un recorregut musical que va des del pla de Lleida fins a l’Alt Pirineu. El grup treballa perquè el ric patrimoni musical de les terres de Ponent i, especialment els romanços, no caiguin en l’oblit. Per tal d’aconseguir-ho, es nodreix tant de melodies apreses per tradició oral com de cançons ja impreses. En aquest sentit té com a obres de referència: els materials de l’obra del Cançoner popular de Catalunya i la col·lecció A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco.

KrrEGADEs DE roMAnços canten a veus, que acompanyen sovint d’alguns instruments de percussió de mà (panderetes, panderos quadrats i rodons, sonalles, culleres i simbombes) i, en ocasions, de l’acordió diatònic. Amants de l’austeritat i la puresa musical, tracten d’aprofundir amb rigor dins la tradició musical catalana i, per extensió, de la mediterrània (és per això que incorporen en el seu repertori algunes cançons occitanes i sefardites). Conscients de la màgia sonora que produeixen la polifonia vocal arreu del món, les Krregades intenten, en els seus concerts de petit format, regalar unes músiques tant intimistes com plenes de vitalitat.

Què canten?

Els seus concerts ofereixen un repertori centrat en la cançó tradicional catalana, especialment la de la les Terres de Ponent. A la vegada, però, els agrada mostrar diferents colors de la Mediterrània. És per això que també canten alguna cançó sefardita, occitana o àràb.

A la vila de Tolosa. Tradicional catalana (Pallars Sobirà).El Pepet i Pepeta. Tradicional catalana (Pallars Sobirà).A la muntanya. Tradicional catalana (Pallars Sobirà).La polleta d’aigua. Tradicional catalana (Pallars Jussà).A buscar cuscurrulles. Tradicional catalana (Urgell).Les cobletes de la canya. Tradicional catalana (Baix Segrià).La donzella de Rosselló. Tradicional catalana (Lluçanès).L’Alabau. Tradicional catalana (Lluçanès).Lliri d’aigua. Tradicional catalana (Berguedà).Sant Joan. Tradicional catalana (Tarragonès).Adéu, vila de Ripoll. Tradicional catalana.Pobres traginers. Tradicional catalana.Caterina d’Alió. Tradicional catalana.Cançó de pandero. Tradicional catalana.Parla me. Tradicional occitana.Lo parpalhon. Tradicional occitana.La visión de los animales. Tradicional sefardita.Pesah a la mano. Tradicional sefardita.La consagración de Moisés. Tradicional sefardita.Lamma Bada. Tradicional de l’Orient Mitjà.

Krregades de RomancosMontse NicuesaRuth CabréMontserrat Canela

L’espectacle

El Peixet d’Or és un espectacle de titelles basat en la rondalla popular russa de Júlia Leykina. La versió que us presenten no ha volgut copiar íntegrament el text de l’autora del conte, sinó que, a partir d’un guió propi, han fet una història divertida amb música en directe que comença a les golfes de casa d’en Roc.

Quatre caixes de fusta, uns quants vestits i tot el material i els objectes que han trobat dins d’un bagul antic, converteixen les golfes de casa d’en Roc en un conte acompanyat de música en directe, màgia i colors. Tot plegat fa possible la posada en escena d’aquesta divertida història on entra en conflicte la possibilitat de tenir amb l’obsessió per tenir més i més; però ja se sap: “qui tot ho vol, tot ho perd”.

Qui són

Mai TanT EspEcTaclEs va néixer l’any 2010 de la mà de Blai Castell, actor/comediant. A finals de 2012 la companyia creix amb l’arribada d’Esther Cairat, músic i compositora, que enriqueix tots els espectacles amb la composició i execució en directe de les seves músiques. El principal objectiu de la companyia és, tot treballant amb gran rigor, apropar a tot tipus de públic un gènere teatral poc valorat, però amb una riquesa emocional, artística i educativa que creuen que és necessària en aquest marc sociocultural en què vivim.

Les arts escèniques sempre han estat una estratègia i una eina bàsica per intervenir en la formació i el desenvolupament global de la persona. En aquest sentit, MAi TAnT EsPECTACLEs utilitza els contes, el teatre de titelles i el teatre d’objectes per arribar, de la forma més màgica possible, als més petits amb una transmissió de valors i reflexions en tots i cada un dels seus muntatges.

L’escenografia, els titelles i tot l’utillatge que utilitzen per a la creació dels seus espectacles infantils són objectes no fabricats per ser utilitzats en el món de l’espectacle; d’aquesta manera, ajuden al petit espectador en el desenvolupament de la seva capacitat per imaginar i per dur a terme, per ell mateix, la creació del seu titella o el seu espectacle a partir de qualsevol objecte quotidià...

MAi TAnT EsPECTACLEs creu que és necessari potenciar la imaginació dels més petits en el món, quasi virtual, en què vivim...

La idea d’acompanyar tots els espectacles d’un o més instruments en directe és per contribuir, també, en la sensibilització dels més petits envers el món de la música.

És contemplant als més petits com a públic més selecte que la companyia aconsegueix crear els seus espectacles, treballats amb tècnica i rigor, de manera que aconsegueixen captivar tant a petits com a grans.

Mai TantBlai CastellEsther Cairat

ADRIà GRAnDIA des de fa temps ha escollit la viola de roda com a instrument i la música com a llenguatge. Actualment compagina tant les actuacions en directe, mostrant les possibilitats sonores d’un instrument pretèrit,  com la col·laboració en diferents formacions, d’estils diversos. Així, transita per la música antiga a —Cor Zongora, Stella Splendens—; pel jazz a —Electrik Consort—; contemporània a —Bandaèria, Santi Picó—, pop rock a —Astrud i col·lectiu Brossa—; tradicional a —Tazzuf. També es dedica a la docència. Ha col·laborat en pel·lícules, documentals i teatre. Entre els CD’s enregistrats cal citar  Electrik Consort  (Quadrant Corner, 2008);  Lo nuevo  (Astrud i Col·lectiu Brossa. Elefant Records, 2010).

Més enllà del baix com a vehicle, d’allà on sempre l’hem sentit, XAVI GRAu intenta buscar en aquest instrument nous camins, mitjans d’expressió diferents, cercant en el límit de les possiblilitats harmòniques d’aquest  nous ponts de diàleg amb aquells a qui acompanya.

HEuRA GAyA, grallera, llicenciada darrerament per l’ESMUC, i cantant experimentada amb la música tradicional catalana, compagina la docència de la música tradicional catalana amb les actuacions. Darrerament ha treballat al costat de Marcel Caselles o Jaume Ayats en projectes com: La Cobla Catalana dels Sons Essencials, Cuina Catalana i el grup de polifonia vocal Tornaveus. Darrerament ha col·laborat amb els últims treballs discogràfics del cantat Xavier Baró de Lleida.

Músics

Heura Gaya: veu / gralla Adrià Grandia: viola de rodaXavi Grau: baix elèctric

Tres músics experimentats que provenen de camins diferents i que es troben en un escenari comú per amalgamar experiències, habilitats, idees...

El seu punt de partida: la música i els instruments tradicionals.Però el nostre destí és incert, així que ens deixarem encisar pel viatge.

Sonant a TresHeura GayaAdrià GandiaXavi Grau

onDArA GòsPEL va formar-se el març de 2010 a partir de la iniciativa d’una sèrie de persones que tenien ganes de cantar gòspel. El nom sorgeix del riu que uneix els dos bressols del cor: ribera ondara i Tàrrega. Els seus membres són de diferents punts de la segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell.

sota la direcció de Mireia rossich, ha participat en diferents esdeveniments, com Futbolnet i la contribució anual dins els actes de La Marató de TV3. També ha col·laborat en la gravació d’un CD per la Revista Ondara. Ha actuat en diferents indrets, com Cervera, Tàrrega, Guissona, igualada, Ponts, la Fuliola..., sempre amb ganes de gaudir i compartir aquesta música tant especial.

Ondara Gòspel interpreta principalment espirituals negres tan coneguts com:

When the Saints, Good News, This Little Light of Mine i Happy Day, entre altres,

però igual que el gòspel americà modern també incorporen altres estils musicals.

El que busquen és l’essència; transmetre emocions i commoure

amb aquesta poderosa música nascuda del cant dels esclaus.

Ondara Gospel

MÚSICSDavid Pradas, pianoSílvia Rufach, violí

Ester Rojo, violoncel

David PradasInicià els estudis de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu a Lleida i continuà a Cervera.

Estudià piano modern a Manresa amb Manel Camp i continuà al Taller de Músics de Barcelona.

Actualment és professor de piano a l’Escola Municipal de Música de Castellserà i a l’Escola de l’Orfeó Lleidatà.

Compositor, director de la productora La Gata Roja, teclista de Nodi i de Tres Tango

Ester RojoVa estudiar piano i violoncel al Conservatori Superior

de Música de Donosti i al Conservatori de Lleida. Ha treballat en escoles de música privades del País Basc. Actualment

exerceix de professora de piano i violoncel a les escoles municipals de música de Castellserà i Bellcaire d’Urgell.

Sílvia RufachEs va iniciar en els estudis musicals de piano i violí a Balaguer.

Continuà aquests estudis a Barcelona.Actualment es dedica a la docència musical

a l’Institut de Secundària Terres de Ponent i dóna classes de violí a les escoles de música de Castellserà i Bell-lloc.

És directora de la coral Flors d’Urgell de Castellserà, i de la coral Envol de l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa.

La música i la cançó també han ajudat a farcir la nostra manera d’expressar en més d’una situació o vivència i, a la vegada, més d’una d’elles ha pouat del llenguatge del carrer per apropar-se al públic a qui va adreçat. i sense cap dubte hi ha, com a mínim, un parell d’estils de cançons

que són com petites històries amb principi i final, com si fossin petites novel·les breus;amb un grapat de passions, vivències i sensacions estan concentrades en els pocs minuts

que dura la cançó, i potser, entre aquests estils, el que sobresurt per damunt de tots és el tango, i ho és tant que fins i tot ha servit per definir com és la vida,

perquè tothom sap que “la vida és un tango”…

sincerament, no creieu que aquesta potser és una de les millors definicions?El tango, com la mateixa vida, es balla tranqil·lament, i quan es cau enrerra,

es té l’inèrcia d’aixecar-se de nou, i continuar com si res. Tot ballant es va endavant i enrera, en definitiva, com a la vida mateixa.

Tres TangoDavid PradasSílvia RufachEster Rojo

David Pradas

Inicià els estudis de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu a Lleida, i continuà a Cervera.

Estudià piano modern a Manresa amb Manel Camp i continuà al Taller de Músics de Barcelona.

Actualment és professor de piano a Escola Municipal de Música de Castellserà

i a l’Escola de l’Orfeó Lleidatà.

Compositor, director de la productora La Gata Roja, teclista de Nodi i de Tres Tango.

Jordi Guixé i Torres

Inicia els estudis de clarinet als 6 anys, i en l’actualitat continua en la modalitat de clarinet modern.

Als 15 anys s’introdueix al món de la tenora i la cobla. Actualment està acabant els estudis superiors de tenora a l’ESMUC.

Amb el clarinet ha participat en l’Orquestra Simfònica del Conservatori Municipal de Lleida;

en diversos cursets d’estiu a Suïsa. Amb la tenora ha participat en un encontre de la JONC.

Ha format part d’un projecte amb cobla i cor de veus búlgares amb composicions triades per a l’ocasió.

Ha realitzat alguns concerts com a solista amb la Cobla Simfònica de Catalunya.

També ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Festival de Porta Ferrada interpretant una obra per a dues tenores i orquestra simfònica

sota el mestratge d’Antoni Ros Marbà.

Actualment forma part del sextet de jazz, Jordi Guixé Sextet i de la Cobla Mediterrània.

igual que s’escampa i s’enfila per allà on creix l’heura i ho embolcalla tot, així també el so de la tenora i el piano tot destil·lant melodies de la nostra tradició donant-li mil giravolts i fent que les escoltem d’una manera diferent i seductora,

que ens acosta a la música tradicional amb una nova visió.

Jordi Guixé, a la tenora, i David Pradas, al piano, desgranen amb sensibilitat les notes d’algunes cançons tradicionals que tots tenim a la memòria i ens les apropen amb aires nous, tot fent-les córrer al voltant nostre

perquè ens embolcallin com si d’una heura es tractés.

David Pradas &

Jordi Guixe

RECITAL AuDIOVISuAL

Bestiolari o els animals de l’Arca          

NarradorsDolors Aldomà i Miquel Torrent

RapsodEsÀngel Sedó i Joan Cornudella

Quadern de bitàcola

Obrim l’arca, construïda amb fusta de roure de la serra de Prades, i observem amb la mirada de Josep Vallverdú

(i d’altres poetes convidats per a l’ocasió) com van desfilant un per un els animals que hi han viatjat com arengades al barril.

Quan surti l’últim, totes aquestes bèsties que formen part de la nostra vida quotidiana us semblaran més simpàtiques.

Fruit de l’experiència teatral, la companyia junedenca CAssiGALLs inicia una proposta de divulgació d’escriptors ponentins amb el format d’un recital poètic audiovisual.

Quatre veus (rapsodes i narradors, un àlbum fotogràfic i un acompanyament musical) descobreixen els pensaments més íntims de Màrius Torres, de Maria-Mercè Marçal

i de Manuel de Pedrolo. són espectacles de petit format, ideals per a biblioteques i espais reduïts. També oferim un divertimento basat en els poemaris sobre les bèsties de Josep Vallverdú

i d’altres poetes amb el títol de Bestiolari o els animals de l’Arca.

CassigallsDolors AldomàJoan CornudellaÀngel SedóMiquel Torrent

És una companyia estable nascuda l’any 1986. La temporada 1991-1992 posa en funcionament la sala Teatre de Butxaca, amb una programació de produccions pròpies, essent el primer Teatre Estable de Ponent, que va funcionar durant 10 anys.

Actualment presenten l’espectacle Lluna d’estiu, amb poemes de Jordi Pàmias i música de David Pradas. Aquest espectacle és una coproducció de Teatre de Butxaca i La Gata roja.

També, l’espectacle per a tots els públic de titelles i ombres, La missa de Sant Ximplí, basat en una rondalla popular adaptada i dramatitzada per Josep Massagué, qui també s’ha fet càrrec del disseny de l’escenografia de l’espectacle, del qual n’ha composat la música David Pradas.

Amb motiu de l’Any Espriu estrenen un espectacle amb poemes de salvador Espriu sota el títol He mirat aquesta terra, amb música de David Pradas, interpretada per Jordi Guixé a la tenora.

Per a la gent d’una generació del segle passat, la poesia de Salvador Espriu va ser molt important, perquè ens ajudava a veure una petita llum dins de la fosca nit del Franquisme, mentre els poders fàctics catalans “sense parar, llepaven l’aspra mà que els ha fermat des de tant temps al fang.”

En els temps actuals resulta que moltes de les coses que deia Espriu encara serveixen, tot i que creiem que molts dels seus poemes eren molt “poesia de resistència” i que a llarga s’acabaria notant el pas del temps. Resulta que, dissortadament, no és així, i encara hem de dir “dissortada pàtria”.

TEaTRE dE BuTxaca, però, us presenta un muntatge on només passa de puntetes per aquesta poesia i incideix amb més força amb tot el seu món al voltant de Sinera.

El dia que vàrem llegir per primera vegada Lluna d’estiu vàrem pensar de seguida en la possibilitat de realitzar-ne un muntatge escènic. En cada poema que llegíem, ho vèiem més clar, les moltes referències plàstiques dels llocs on passen els poemes, les descripcions acurades de cada racó, els sentiments que transmeten, l’ambient que traspuen, la música de les paraules, com si en el món poètic el ritme d’una música interior marqués tot el ritme de la vida. Aquesta vida que es mou en el record i en la tarda calmosa de l’estiu.

TextJordi Pàmias, del poemari Lluna d’estiu

MúsicaDavid Pradas

VeusJaume Jovells, Núria Miret

Espai escènic i vestuari Josep Massagué

DireccióJaume Jovells

TextSalvador Espriu

Selecció de textosPere Raich

MúsicaDavid Pradas

TenoraJordi Guixé

VeusJaume Jovells, Núria Miret

Espai escènic i vestuariJosep Massagué

Dramatúrgia i direccióJaume Jovells

TEATRE DE BuTxACA

Tres entranyables pallassos ens transporten a un univers tendre i divertit, on tant es pot riure com plorar, gràcies a Trinchof, el pallasso blanc, dur i exigent; el gran cor de Makutu, el dormilega; o la tendresa del maldestre Til, el pallasso que somia ser algun dia un gran malabarista. Amb aquests tres personatges gaudirem de situacions tant còmiques com dramàtiques,

així com de sensacionals números malabars i d’equilibrisme.

Espectacle familiar, on petits i adults compartiran sensacions i sentiments. Un espectacle participatiu en el qual els nens acaben sent les estrelles. En definitiva, 55 minuts d’entranyable diversió assegurada amb FILIkRUSTy.

iMProVisTo’s KrUsTY sHoW és una companyia de circ-teatre creada el mes de maig de 1999, amb la il·lusió de començar un nou projecte. Pionera a les terres de Lleida

amb la disciplina de circ, es va donar a conèixer amb l’espectacle EsKABADUM (per votació popular, premi sant Miquel Tàrrega 2001).

Durant anys han anat fusionant el circ amb tota classe de disciplines. Després d’11 espectacles, iMProVisTo’s ha esdevingut una companyia de referència

del circ contemporani a les contrades de Lleida.

Improvisto´s Krusty Show

Músics

IVó JORDÀ: gralla / tarota / veusHEURA GAyA: veu / gralla / percussions

MARçAL RAMON: acordió diatònic / veusIU BOIXADER: contrabaix / veus

LA CoBLETA DE LA CoPETA la forma quatre joves instrumentistes que han heretat el gust per la música que s’ha fet a la nostra terra; que s’ha enamorat de les lletres

i les melodies que els nostres avantpassats improvisaven entre got de vi i tall de formatge; i que s’han encisat de la música que ens arrela a una terra oberta.

Per això la seva música tradicional té la frescor de la nostra joventut, la rigorositat del pas dels segles i la gosadia de reinterpretar-la i inventar-la de nou. Els seus concerts fan un repàs a la història del nostre país a partir de la seva música.

Música per escoltar i per ballar. i música per cantar. LA CoBLETA DE LA CoPETA té de nou allò que justament la connecta amb el vell.

La Cobleta de la Copeta

Iu BoixaderHeura GayaIvó JordàMarçal Ramon

Arri, arri ruquet!

Un espectacle itinerant, amb música tradicional en directe, contes, històries i llegendes, per a tota la família. Els més menuts de la casa aprendran cançons i balls medievals,

que faran gaudir també als més grans; recuperen cançons que els més grans creien ja oblidades, i que entre tots ensenyen a cantar i ballar.

Un carro recuperat pel mestre Tonet Boldú d’Anglesola, ple d’animals molt simpàtics amb històries per explicar. Però, ui! això que tira del carro no és un cavall..., és un animal amb 2 orelles,

però tampoc és un ruc..., és un animal que parla, és el Tòtil! Un home molt alegre, no gaire espavilat,

a qui la propietària del carro va recollir d’un camí de mala mort. Amb ell i la resta d’animals, la senyora Margarida arriba a cada població per animar tothom,

per passejar per la vil·la, per contar antigues històries i, gràcies al mestre acordionista (acordionista diatònic), fer ballar i cantar a tothom!

Porten la vida medieval a cada població, amb aquesta “família” camperola, que s’ha escapat del seu senyor a la recerca d’una vida lliure.

Per a aquests camperols és emocionant i sorprenent veure tot el que els envolta fora de les terres feudals.Ambientaran les vostres festes i les tenyiran de diversió i humor!

CAMPi QUi PUGUi neix l’any 2007, formada per actors i músics amb una llarga experiència, que els permet oferir un ampli ventall de possibilitats.

Campi qui Pugui

direcció artística

organitza ajuntament d’Alt Àneu / ajuntament d’Arties / ajuntament de Barbens

paeria de Cervera ajuntament d’Estamariu / ajuntament de la Floresta ajuntament de Guimerà / ajuntament d’Isona ajuntament d’Os de Balaguer / ajuntament de Riner ajuntament de Seròs / ajuntament de Vilaller

Imprimeix: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. DL: L-607-2013