Magistratures republicanes
-
Upload
ramon-navarro -
Category
Education
-
view
210 -
download
0
description
Transcript of Magistratures republicanes
Ròmul va nomenar 100 patres, senadors, entre els caps de
família més importants. Aviat va augmentar el nombre a 300.
El dictador Sil·la el va augmentar a 600 i Juli Cèsar a 900.
Podien ser senadors tots els magistrats i exmagistrats patricis,
més tard també els tribuns de la plebs i finalment, per decisió
del censor, els plebeus rics que no havien exercit càrrecs i que
sols tenien dret a veu.
Òrgan consultiu que referendava les lleis i disposicions dels
cònsols, a través dels quals també controlava la guerra.
Sortejava el govern de les províncies entre els excònsols i
expretors, nomenava el dictador. La seva autoritat s’estenia als
àmbits religiós, jurídic i administratiu.
COMITIA TRIBUTA Inclou patricis i plebeus
distribuïts entre 35 tribus, 4
urbanes i 31 rurals, cadascuna de
les quals proporcionava només
un vot. L'assemblea per tribus es
reunia en el Fòrum Romà, triava
els edils (patricis només), i els
qüestors.
COMITIA CENTURIATAEls ciutadans es reunien en les
centúries de les classes a què
pertanyien: la primera classe, la
que acreditava davant del censor
més riquesa, constava de 98
centúries, 18 de patricis i 80 de
cavallers. La segona classe, que
no podia acreditar ni 100.000
sestercis, es dividia en 95
centúries.
Triaven els cònsols i els pretors.
COMITIA CURIATA: la cúria era una
subdivisió de la tribu. Triava en principi
els magistrats, però aviat no va servir per
més que inaugurar les eleccions per
centúries
CONCILIUM PLEBIS: l’ assemblea de la
plebs triava els 10 tribuns i els edils
plebeus. Es va acabar fusionant amb els
Comitia tributa.
MAGISTRATURES ORDINÀRIES
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
CURSUS HONORUM
ANUALITATTots els càrrecs es renoven
anualment en les diferents
assemblees de ciutadans
GRATUÏTATCap magistrat no cobra
per l’exercici de les seves
funcions.
RESPONSABILITATTots els magistrats han de respondre al
davant de la justícia de les il·legalitats
comeses, els menors durant l’exercici del
càrrec, els majors en finalitzar.
COL.LEGIALITATTot magistrat té almenys un
col·lega amb qui comparteix
el càrrec. Cal prendre les
decisions per unanimitat, ja
que cadascú pot vetar els
seus iguals i els de rang
inferior (ius intercessionis)
GRADUALITATLes magistratures (honores)
són una carrera (cursus)
que comença en el càrrec
més baix. No era legal
arribar a cònsol sense haver
estat abans pretor, edil i
qüestor.
Permet nomenar funcionaris,imposar multes, prendre auspicis menors, promulgar edictes i convocar el poble.
PODERS
Poder de vida o mort sobre els ciutadans.
Auspicis majors.
Allistament i prefectura d’exèrcits.
Govern de províncies
Dret de vet absolut sobre totes les magistratures.
Conferia inviolabilitat: ningú no els podia tocar o insultar impunement.
QÜESTORS Administració i finances a Roma i a les províncies. Fins a 40. Edat mínima: 30 anys.
EDILS Seguretat, vies públiques, mercat. Organitzen i paguen jocs. 2 patricis i 2 plebeus. 37 anys
P
O
T
E
S
T
A
STriats en els comitia tributa, és a dir, per les diferents tribus en què inicialment havien estat agrupats els ciutadans
Triats en els comitia centuriata, els ciutadans agrupats per classes segons la riquesa: les classes més riques tenen més vots.
PRETORSJustícia. El més votat s’ocupava de casos entre ciutadans, l’altre de casos en què hi havia implicat un estranger. Sil·la n’augmentà el nombre a 8 i August a 16. 40 anys
CÒNSOLSPrefectura suprema de l’exèrcit, presidència del Senat: Màxim poder executiu de les lleis i capacitat per legislar. Els dos cònsols donaven nom a l’any. 43 anys.
I
M
P
E
R
I
U
M
CURSUS HONORUM
10 Tribuns triats per la plebs per tal de
defensar els seus drets. Tenen capacitat
legislativa (plebiscits). Tribunicia potestas.
Triat cada 5 anys entre els excònsols. Cens de ciutadans,
adscripció d’aquests a les diferents classes. Llista de
senadors. Cura de les Mores maiorum (moral tradicional).CENSOR
Situacions excepcionals en estat d’emergència, en principi només per sis mesos.DICTADOR
MESTRE DE CAVALLERIA
Moderador i representant del dictador quan aquest
sortia de Roma. Sis mesos.
TRIBÚ DE
LA PLEBS