7/30/2019 m Tarragona 271112

1/24

Dimarts, 27 de novembre de 2012nm. 2.178

www.diarimes.com

ELECCIONS

Les forces sobiranistes,les ms votades en elsdistrictes del centre deTarragona i ReusEl Partit Popular i Ciutadans van guanyar envots en els barris perifrics de les capitals delTarragons i del Baix Camp.P2-3

ELECCIONS

Les capitals de comarcaaposten per ERC i el PP iel PSC hi deixa de ser lasegona foraICV ha vist incrementat el nombre de votants entotes les capitals tarragonines i la CUP, quarta aFalset i cinquena a Valls.P4-7

REUS

Guardonen laFira Trapeziamb el PremiNacional deCirc 2012Latorga el Ministeri deCultura i est dotat amb30.000 euros.P11

mniumCultural fadel patrimonide Tarragonaun aventuradidcticaCIUTATDes dahir,la carpa de la plaaVerdaguer acull un grapat

dactivitats adreades atots els pblics sobre lahistria de la capital i elseu patrimoni.P10 La carpa de la plaa Verdaguer compta amb maquetes i tallers on realitzar les activitats.

CRISTINA AGUILAR

Artur Mas obre la porta a un pactede Govern amb ERC o el PSCELECCIONSOriol Junqueras (ERC) afirma que no es planteja entrar al Govern per que laseva formaci est disposada a assegurar la governabilitat del pas amb grans acords.P8

ELECCIONS

Snchez-Camachodemana a Artur Mas queabandoni el seu projectesobiranista.P9

TARRAGONA

El POUM saprovarnalment lany 2013en no passar per laComissi dUrbanismedaquest dijous.P10

REUS

Detenen quatrepersones per sostreure9.000 euros dunsupermercat.P11

CAMP DE

TARRAGONA

Una plataforma deSalou vol el tancamentde terrasses, balcons itics.P12

ESPANYA

De Guindos anuncia queels bancs nacionalitzatsrebran 37.000 milionsdel prstec europeu.P13

AVUI

7/30/2019 m Tarragona 271112

2/24

2 diarims 27/11/2012

ELECCIONS

L. Daz/S. CasesLes eleccions autonmiques vandeixar un panorama similar pelque fa a la tendncia de vot a lesciutats de Reus i Tarragona. Aixcom els habitants del centre delsdos municipis es van decantar engran mesura per Convergnciai Uni, els barris perifrics vanpreferir votar al Partit Popular oa Ciutadans, tot i que la zona dePonent de la capital del Tarrago-ns continua oferint molt de su-

port a les forces socialistes.Aix doncs, a Tarragona ciutatels populars van ser la fora msvotada als barris de Sant Salva-dor i de Sant Pere i Sant Pau ambun 22,30% i un 19,54% dels vots,respectivament, zones on Ciu-tadans va aconseguir un 16,82%i un 17,60% dels vots. De fet, el

barri de Sant Pere i Sant Pau vaser el districte de la ciutat onCiutadans va aconseguir un ma-jor percentatge de vots, mentreque a la Part Alta va ser on vanrebre un menor suport amb ni-

cament un 4,85% dels vots.Per la seva banda, Convergn-

cia i Uni (CiU) va aconseguir serla fora ms votada en sis zonesde la ciutat: la Part Alta, lEixam-ple, els Barris Martims, lEixam-ple Nord i el Sud i les urbanitza-cions de Llevant. Va ser en aquestdarrer districte on CiU va acon-

seguir el major percentatge devots de la ciutat arribant ns a un34,17% de suports, mentre que al

barri de Bonavista va ser on vanobtenir menys vots.

Aquest barri de Ponent s onshan donat un major nombre decasualitats. Per comenar, va serla zona de la ciutat on menys po-

blaci va acudir a les urnes. Si lamitjana de participaci a Tarra-gona va ser dun 68,22%, a Bona-vista noms van anar a votar un56,69% dels censats, mentre quea les urbanitzacions de Llevantes va arribar ns a un 77,75% departicipaci, gaireb deu puntsper sobre de la mitjana. Tamb

en aquest barri, en comparaciamb les altres zones de la ciutats on ERC, CiU i CUP han obtin-gut el menor suport, nicamentun 1,85%, un 5,11% i un 1,14%,respectivament. Per contra, sen aquest barri de la ciutat onel Partit dels Socialistes ha ob-tingut un major percentatge devots, arribant ns al 36,94%.Aquestes dades demostren que

tot i la davallada generalitzadadels socialistes arreu de Cata-lunya, Bonavista continua senteminentment socialista, junta-ment amb Campclar i Torreforta.Aquests sn els nics tres barrisde la ciutat de Tarragona on elPSC ha passat per davant a la res-ta de forces poltiques.

En el bndol contrari hi ha la

Part Alta on el vot nacioha eclipsat completamepropostes federalistes i eslistes de PSC, PP i CiutadCasc Antic, a banda delde CiU, s la zona de la ciuERC i la CUP han obtinmajor percentatge de votun 17,57% i un 9,66%, revament, mentre que tamb

barri on menys suports htingut Ciutadans, amb un i populars, amb un 8,87%.

en compte que el PP va oel triple de suports al bBonavista, el contrast derncies electorals entre ados barris de la ciutat sderable.

Pel que fa a la resta dedel centre de la ciutat, en tCiU ha estat la fora ms vsn els districtes on ERC itamb han obtingut uns percentatges de vot. Proment, ICV ha estat el parestable arreu de la ciutauna mitjana dentre un 7 i

ZONA Cens Vots Vlids Particip. Blanc Nuls ERC % PSC % SI % CIU % CUP % ICV % Cs % P.P.

1.PART ALTA 2.893 1.919 1.895 66,33% 23 24 333 17,57% 210 11,08% 42 2,22% 577 30,45% 183 9,66% 195 10,29% 92 4,85% 168

2.EIX. TARRAGONA 7.500 5.389 5.339 71,85% 68 50 722 1 3,52% 506 9,48% 73 1,37% 1.782 33,38% 229 4,29% 379 7,10% 389 7,29% 1.029

3.BARRIS MARTIMS 6.510 4.333 4.293 66,56% 52 40 569 13,25% 571 13,30% 63 1,47% 1.168 27,21% 153 3,56% 414 9,64% 408 9,50% 696

4.NOU EIX. NORD 15.859 11.817 11.717 74,51% 146 100 1.513 12,91% 1.267 10,81% 175 1,49% 3.392 28,95% 359 3,06% 955 8,15% 1.171 9,99% 2.335

5.NOU EIX. SUD 10.255 7.648 7.568 74,58% 94 80 955 12,62% 947 12,51% 88 1,16% 2.169 28,66% 250 3,30% 530 7,00% 705 9,32% 1.522

6.TORREFORTA I BARRIS 8.305 4.949 4.890 59,59% 106 59 275 5,62% 1.455 29,75% 24 0,49% 565 11,55% 81 1,66% 361 7,38% 706 1 4,44% 1.056

7.CAMPCLAR 7.861 4.502 4.461 57,27% 69 41 184 4,12% 1.379 30,91% 38 0,85% 401 8,99% 51 1,14% 375 8,41% 697 15,62% 1.047

8.BONAVISTA 5.560 3.152 3.129 56,69% 44 23 58 1,85% 1.156 36,94% 12 0 ,38% 160 5,11% 46 1,47% 267 8,53% 469 14,99% 757

9.SANT SALVADOR 3.964 2.474 2.444 62,41% 51 30 156 6,38% 476 19,48% 22 0 ,90% 401 16,41% 50 2,05% 209 8,55% 411 16,82% 545

10.S. PERE I S. PAU 11.024 7.293 7.226 66,16% 123 67 624 8,64% 1.253 17,34% 96 1,33% 1.308 18,10% 165 2,28% 568 7,86% 1.272 17,60% 1.412

11.URB. LLEVANT 9.646 7.500 7.446 77,75% 113 54 910 12,22% 598 8,03% 121 1,63% 2.544 34,17% 227 3,05% 576 7,74% 855 11,48% 1.275

Totals 89.377 60.976 60.408 68,22% 889 568 6.299 10,43% 9.818 16,25% 7 54 1,25% 14.467 23,95% 1.794 2,97% 4.829 7,99% 7.175 11,88% 11.842

11

9

10

4

125

6

8

37

BALAN 25N

PP i Ciutadans guanyen terreny en els

barris perifrics de Reus i TarragonaEn els districtes del centre dels dos muncipis, les forces sobiranistes han estat les que han aconseguit un major percentatge de vots

Bonavista va ser el barri

amb menys participacii un dels tres on vanguanyar els socialistes

Resultats als barris de Tarragona

7/30/2019 m Tarragona 271112

3/24

327/11/2012diarims

ELECCIONS

en tots els barris tarragonins, aexcepci de la Part Alta on vanassolir un 10,29% dels vots.

A Reus

Embranzida popular a Reus. Unade les mltiples interpretacionsque deixen les eleccions al Parla-ment s la consolidaci del PartitPopular (PP) com la segona foraa la capital del Baix Camp, on laparticipaci va pujar deu punts,enlant-se al 66%.

Amb el 30,91% dels vots, CiU

va guanyar en solvncia a la ciu-tat, imposant-se en nou dels deudistrictes electorals. Tot i aix,la formaci nacionalista, amb

14.224 vots, es va deixar ms de1.200 vots i nou punts respecteels anteriors comicis, al 2010.

Amb ms del 17% dels vots, elPP surt com un dels vencedorsde les eleccions des dun punt devista local. No noms va superarel PSC, sin que va rebre ms de2.000 vots ms que fa dos anys,consolidant-se en segona posiciamb 7.959 vots.

Pel que fa als socialistes, se-gueixen perdent pistonada, toti que no tant acusadament comles enquestes auguraven. Aix,el PSC va ser la tercera fora a lacapital del Baix Camp, amb 6.360vots, uns 300 menys que fa dosanys. Els socialistes, per, llunydimposar-se a cap zona de laciutat, van quedar en tercera po-sici a la majoria dels districtes i,ns i tot, al centre, van caure nsla cinquena posici, per darreredERC i de la CUP.

A banda del PP, dues de les

sorpreses de la nit a Reus vanvenir de la m dERC, que vaguanyar 3.000 votants, i Ciuta-dans (Cs), que va convncer-ne a

2.700 ms respecte al 2010.Els republicans, amb 5.253

vots, van duplicar la seva presn-cia en la majoria dels districtesde la ciutat, consolidant-se comla quarta fora i, ns i tot, en al-

gunes zones, com al centre i alnord-oest, van quedar en tercerai segona posici, avanant a soci-alistes i populars.

Per la seva banda, amb quasi4.000 vots, Ciutadans va triplicarprcticament a tots els districtesel nombre de votants. En aquestalnia, per, al sud, el partit lideratper Albert Rivera i que ha acon-

seguit un diputat per Tarragona,es va posicionar com la quartafora ms votada, superant aERC, amb ms de quatre punts.

Mentre ICV va aconseguir unsbons resultats, amb 2.750 vots751 ms que al 2010, i situant-se com la sisena fora a la ciutat;la CUP segueix deixant marcaa la capital del Baix Camp. Enla seva primera participaci enunes eleccions al Parlament, laCandidatura dUnitat Popular(CUP) va aconseguir 2.448 vots,quedant-se com la setena fora,per en algunes zones de la ciu-tat, com al centre, enlant-se a laquarta i cinquena posici.

Tenint en compte els resultatsa les eleccions municipals delany passat, en les qu la CUP vaaconseguir 1.931 vots i represen-taci municipal, el seu pes a Reuss cada vegada ms slid i conso-lidat. Per la seva banda, Solidari-tat (SI) va patir una fugida de votscap a altres formacions. Si lany2010 es van situar com la sisenafora, amb 1.475 vots, en aquestscomicis han caigut ns la vuite-

na posici, perdent ms de 800vots i quedant-se amb 594.En denitiva, tot i perdre vo-

tants, CiU ha aguantat lembran-

zida del vot espanyolista, sobre-tot, als barris del sud de la ciutatmentre que ERC, ICV i la CUPvan sumant adeptes que caldrveure per qui es decanten a lesproperes eleccions municipalsi si el PSC aconsegueix frenar lacaiguda lliure de votants.

Escrutini Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6 Districte 7 Districte 8 Districte 9 Districte 10

% Vots % Vots % Vots % Vots % Vots % Vots % Vots % Vots % Vots % Vots

CiU 43,13 % 917 32,30 % 2.925 25,75 % 1.809 28,43 % 1.047 27,52 % 1.192 38,80 % 3.723 22,11 % 632 24,02 % 1.216 40,97 % 481 28,51 % 315

PP 13,64 % 290 16,55 % 1.499 19,83 % 1.393 18,00 % 663 16,35 % 708 14,47 % 1.389 20,95 % 599 22,42 % 1.135 17,21 % 202 15,93 % 176

ERC-Cat S 12,56 % 267 12,94 % 1.172 17,42 % 1.224 15,72 % 579 15,84 % 686 13,14 % 1.261 17,45 % 499 16,61 % 841 11,41 % 134 13,03 % 144

CUP-Alt Esq 8,89 % 189 11,52 % 1.043 10,25 % 720 10,21 % 376 11,91 % 516 9,79 % 939 12,59 % 360 12,07 % 611 10,90 % 128 11,58 % 128

PSC 6,96 % 148 8,26 % 748 8,75 % 615 9,53 % 351 8,68 % 376 6,23 % 598 8,85 % 253 8,43 % 427 6,47 % 76 11,49 % 127

ICV-EUiA 4,70 % 100 6,34 % 574 6,25 % 439 6,52 % 240 6,12 % 265 6,03 % 579 6,37 % 182 5,53 % 280 4,34 % 51 7,42 % 82

CS 4,14 % 88 5,89 % 533 4,03 % 283 4,91 % 181 6,12 % 265 5,76 % 553 3,04 % 87 4,13 % 209 2,98 % 35 4,71 % 52

S.I. 1,55 % 33 1,51 % 137 1,71 % 120 1,55 % 57 1,43 % 62 1,52 % 146 2,62 % 75 1,15 % 58 1,70 % 20 1,63 % 18

Blancs - 24 - 130 - 147 - 58 - 92 - 138 - 54 - 103 - 15 - 19

Nuls - 13 - 66 - 82 - 43 - 34 - 60 - 29 - 52 - 4 - 14

Total 2.139 9.121 7.107 3.726 4.365 9.656 2.888 5.115 1.178 1.119

CiU guanya en 9 dels 10districtes de Reus, perperd ms de 1.200 votsrespecte al 2010

Resultats als districtes electorals de Reus

El PP i Ciutadans agafenembranzida, sobretot,als districtes del sud dela capital del Baix Camp

101 5

6

9

4

8

2

3

7

7/30/2019 m Tarragona 271112

4/24

4 diarims 27/11/2012

ELECCIONS

Esther Valcrcel

Molts partits sescuden en dirque els resultats dunes eleccions

autonmiques no sn extrapola-bles als duns comicis municipalsi daltres ja comencen a prepararla maquinria per fer-los coinci-

dir. La realitat s que si les xifresdel passat diumenge es repetis-sin en unes eleccions municipals

tots els ajuntaments de les deucapitals de comarca de la demar-caci de Tarragona canviarien laseva estructura.

El que en quedaria ms malparat seria el PSC. El nombre devots socialistes ha baixat a totes

les capitals de la demarcaci i,en conseqncia, aquest partitliderat per Xavier Sabat, baixaposicions a totes les grans ciu-

tats superat en algunes per ERC(Falset, Valls, Tortosa, Amposta,Mra dEbre i Gandesa) i en altres

pel PP (Tarragona, Reus, El Ven-drell, Tortosa i Gandesa). Aix,en set de les deu capitals el PSCpassaria de la segona a la tercera

fora i a Tortosa i Gandesa ns itot baixaria a la quarta posicideixant passar a ERC i al PP.

La capital on el nombre devotants de socialistes sha redutms respecte les eleccions au-tonmiques del 2010 s Falset,

on aquest diumenge el aconseguir el 9,70% del9,5 punts menys que fa do

A Falset la segueix Tortosasocialistes han baixat 7,4respecte el 2010.

Laltre partit que tamb

BALAN 25-N

El PSC deixa de ser la segona fora a lescapitals de comarca a favor dERC i PPEls socialistes perden vots a totes les principals ciutats de la demarcaci, mentre que els republicans i els populars milloren els seus resultats

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 14.467 23,97% 17.975 34,01% CiU

P.P. 11.886 19,69% 10.181 19,26% P.P.

PSC 9.758 16,16% 10.250 19,39% PSC-PSOE

C's 7.175 11,88% 2.424 4,59% C's

ERC-Cat S 6.299 10,43% 2.947 5,58% ERC/ESQUERRA

ICV-EUiA 4.849 8,03% 2.969 5,62% ICV-EUiA

CUP 1.794 2,97%

S.I. 754 1,24% 1.395 2,64% S.I.

Eb 569 0,94% 299 0,57% Eb-CenB

PACMA 466 0,77% 176 0,33% PACMA

PxC 401 0,66% 1.082 2,05% PxC

UPyD 380 0,62% 155 0,29% UPyD

FARTS.cat 312 0,51%

PIRATA.CAT 252 0,41% 112 0,21% PIRATA.CAT

U.C.E. 60 0,09% 13 0,02% U.C.E.

SiR 39 0,06%

Tarragona

Tot i que ha baixat el nombre de vots, CiU se-gueix sent la fora ms votada a Tarragona amb

un 23,97% dels vots. El PSC s la formaci queha perdut ms conana superat pel PP que se

situa en segona posici. Cs s el partir que mscreix superant a ICV-EUiA i a ERC-Catalunya S.

Aquest ltim tamb ha incrementat gaireb en 5punts la conana entre la poblaci.

El PP creix , el PSC passa a la tercera posici perdent un 3% de vots

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candid

CiU 14.224 30,92% 15.479 39,55%

P.P. 7.959 17,30% 5.696 14,55%

PSC 6.360 13,82% 6.678 17,06% PSC

ERC-Cat S 5.253 11,41% 2.353 6,01% ERC/ESQU

C's 3.921 8,52% 1.276 3,26%

ICV-EUiA 2.750 5,97% 1.999 5,11% ICV

CUP 2.448 5,32%

S.I. 594 1,29% 1.475 3,77%

PxC 584 1,26% 1.008 2,58%

Eb 292 0,63% 152 0,39% E

PACMA 280 0,60% 106 0,27% PACMA-A

UPyD 197 0,42% 71 0,18%

FARTS.cat 165 0,35%

PIRATA.CAT 123 0,26% 53 0,14% PIRAT

U.C.E. 45 0,09% 13 0,03%

SiR 25 0,05%

Reus

El percentatge de vots a CiU sha redut gaireb9 punts per els nacionalistes segueixen sent la

fora ms votada a la capital del Baix Camp. ElPP creix i supera el PSC que registra una gran da-

vallada. ERC-Catalunya S, ICV-EUiA i, sobrCs creixen i mantenen les mateixes posic

que van obtenir en les eleccions autonmidel 2010.

CiU perd ms de nou punts per segueix sent la formaci amb ms vot

7/30/2019 m Tarragona 271112

5/24

527/11/2012diarims

ELECCIONS

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures

CiU 4.421 37,99% 4.266 44,21% CiU

ERC-Cat S 2.138 18,37% 873 9,05% ERC/

PSC 1.300 11,17% 1.489 15,43% PSC-PSOE

P.P. 1.180 10,14% 831 8,61% P.P.

CUP 664 5,70%

ICV-EUiA 595 5,11% 448 4,64% ICV-EUiA

Cs 542 4,65% 160 1,66% Cs

S.I. 238 2,04% 698 7,23% S.I.

PxC 125 1,07% 177 1,83% PxC

PACMA 72 0,61% 34 0,35% PACMA

Eb 62 0,53% 31 0,32% Eb-CenB

UPyD 40 0,34% 5 0,05% UPyD

PIRATA.CAT 36 0,30% 25 0,26% PIRATA.CAT

FARTS.cat 36 0,30%

SiR 11 0,09%

U.C.E. 8 0,06% 1 0,01% U.C.E.

Valls

CiU s la formaci que obt ms vots i ERC-Ca-talunya S s la que ms creix i passa per davant

del PSC que registre una davallada de gaireb 4punts. El PP tamb creix i s mant en quarta

posici mentre que la CUP desbanca ICV-EUiAde la cinquena posici. Els ecosocialistes i Cs

tamb augmenten vots i Solidaritat Catalana perla Independncia (SI) en perd.

ERC-Catalunya S s la formaci que ms creix i supera el socialistes

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 1.331 35,30% 1.276 41,59% CiU

ERC-Cat S 1.171 31,06% 446 14,54% ERC/ESQUERRA

PSC 301 7,98% 404 13,17% PSC-PSOE

ICV-EUiA 295 7,82% 226 7,37% ICV-EUiA

P.P. 200 5,30% 167 5,44% P.P.

CUP 145 3,84%

C's 110 2,91% 32 1,04% C's

S.I. 80 2,12% 188 6,13% S.I.

PxC 28 0,74% 50 1,63% PxC

Eb 19 0,50% 5 0,16% Eb-CenB

PACMA 13 0,34% 8 0,26% PACMA-ANIMA.

PIRATA.CAT 8 0,21% 8 0,26% PIRATA.CAT

UPyD 3 0,07% 5 0,16% UPyD

U.C.E. 2 0,05% 0 0% U.C.E.

FARTS.cat 2 0,05%

SiR 1 0,02%

Montblanc

Totes les formacions mantenen les posicionsobtingudes en les passades eleccions auton-

miques del 2010. El partit ms votat s CiU, se-guit dERC-Catalunya S, que creix notablement.

Totes les forces augmenten el nombre de votsrespecte el 2010 menys el PSC, Solidaritat Cata-

lana per la Independncia (SI) i Plataforma perCatalunya (PxC).

Els partits mantenen les posicions obtingudes en els comicis del 2010

tar per millorar els resultatsobtinguts aquest 25 de Novem-bre s CiU. Els nacionalisteshan baixat en totes les capitalsde la demarcaci de Tarragonamenys a Falset, on ha pujat 4,15punts respecte els comicis de fados anys. Tot i aix, CiU continuasent la fora ms votada a totes

les capitals de les comarques tar-ragonines. Tarragona s la ciutaton un nombre major de ciuta-dans ha deixat de conar ambels nacionalistes, que han acon-seguit el 23,97% dels vots davantdels 34,01% obtinguts en el 2010(10,04 punts menys). La segonacapital on CiU ha patit ms s

a Reus on han perdut un 8,63punts, seguida de Tortosa on elsnacionalistes compten ara ambel 45,93% dels vots, 8,61 puntsmenys.

ERC I Cs, els que ms creixenDaltra banda, ERC-Catalunya Sfaria el possible per qu les urnes

plenes de sobres del passat diu-menge fossin les mateixes queles de les prximes eleccions mu-nicipals. I s que els republicanshan vist augmentar el nombrede vots en totes les capitals de lademarcaci tarragonina i escalaposicions en sis delles. ERC-Catalunya S desbancaria al PSC

com a segona fora ms votadaa Valls, Falset, Amposta, MradEbre i Gandesa.

El salt ms alt, per, el faria aTortosa on pujaria de la quarta ala segona posici passant per da-vant del PSC i el PP. Montblanc sla capital on els republicans hanaconseguit una major conana

dels ciutadans respecte els comicis del 2010 passant del 14,54%dels vots al 31,06% (15,52 puntms). Desprs de MontblancFalset s la segona capital tarragonina on ERC-Catalunya S haaugmentat ms respete el 2010

(Continua a la pgina segent

7/30/2019 m Tarragona 271112

6/24

6 diarims 27/11/2012

ELECCIONSBALAN 25-N

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candid

CiU 670 44,51% 555 40,36%

ERC-Cat S 373 24,78% 193 14,04% ERC/ESQU

PSC 146 9,70% 264 19,20% PSC

CUP 89 5,91%

ICV-EUiA 79 5,24% 79 5,75% ICV

P.P. 75 4,98% 50 3,64%

C's 23 1,52% 10 0,73%

S.I. 19 1,26% 85 6,18%

PACMA 5 0,33% 9 0,65% PACMA-A

FARTS.cat 3 0,19%

UPyD 2 0,13% 0 0%

PxC 2 0,13% 21 1,53%

Eb 2 0,13% 7 0,51% E

PIRATA.CAT 1 0,06% 3 0,22% PIRAT

U.C.E. 0 0% 0 0%

SiR 0 0%

Falset

s lnica capital tarragonina on la primerafora, CiU, augmenta els vots. ERC creix nota-

blement i desbanca el PSC, amb una davalladasignicativa, de la segona posici. La CUP tam-

b entra en fora i passa per davant dICV-que, tot i augmentar el nombre de vots, p

a la cinquena posici. El PP i Cs tamb crementre que SI baixa notablement.

Falset s lnica capital de comarca on CiU ha augmentat els vots

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candid

CiU 3.106 37,32% 3.787 45,93%

ERC-Cat S 1.716 20,62% 936 11,35% ERC/ESQU

PSC 882 10,59% 1.359 16,48% PSC

P.P. 787 9,45% 606 7,35%

ICV-EUiA 546 6,56% 346 4,20% ICV

CUP 379 4,55%

PxC 233 2,79% 310 3,76%

C's 166 1,99% 77 0,93%

S.I. 135 1,62% 245 2,97%

PACMA 44 0,52% 19 0,23% P

FARTS.cat 35 0,42%Eb 33 0,39% 28 0,34% E

UPyD 16 0,19% 6 0,07%

PIRATA.CAT 11 0,13% 6 0,07% PIRAT

U.C.E. 8 0,09% 4 0,05%

SiR 2 0,02%

Amposta

CiU continua tenint el major nombre de vots se-guida dERC-Catalunya S que desbanca el PSCde la segona posici. El PP i ICV-EUiA tambcreixen per mantenen la seves quarta i cinque-

na posicions respectivament. La CUP entrfora i passa per davant de Plataforpa per Clunya (PxC ) i Ciutadans. Lltim daquest tamillora el resultat respecte lany 2010.

ERC gaireb dobla el resultat del 2010 i passa davant dels socialistes

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 668 45,22% 707 50,57% CiU

ERC-Cat S 265 17,94% 166 11,87% ERC/ESQUERRA

P.P. 188 12,72% 151 10,80% P.P.

PSC 121 8,19% 182 13,02% PSC-PSOE

ICV-EUiA 61 4,12% 46 3,29% ICV-EUiA

CUP 55 3,72%

C's 38 2,57% 24 1,72% C's

PxC 19 1,28% 26 1,86% PxC

S.I. 15 1,01% 23 1,65% S.I.

PIRATA.CAT 5 0,33% 1 0,07% PIRATA.CAT

FARTS.cat 3 0,20%U.C.E. 2 0,13% 2 0,14% U.C.E.

Eb 2 0,13% 2 0,14% Eb-CenB

UPyD 1 0,06% 1 0,07% UPyD

SiR 0 0%

PACMA 0 0% 2 0,14% PACMA

Gandesa

CiU encapala la llista com la fora ms votadatal i com va fer desprs de les eleccions auton-miques del 2010. ERC-Catalunya S creix nota-blement i desbanca el PSC de la segona posici.

Els socialistes se situen en la quarta fora tambsuperat pel PP. ICV-EUiA creix i la CUP entraamb fora i passa per davant de Cs que tambaugmenten el seu nombre de vots.

ERC i PP superen els vots del PSC i se situen en segona i tercera posici

passant del 14,04% dels vots al24,78 obtingut el passat diumen-

ge 25 de novembre.

El PP augmenta a arreuUn altre dels patits ms ben pa-rats ha estat el PP. La formaciencapalada per Rafael Luna ha

augmentat el nombre de vots atotes les capitals de les comar-ques tarragonines. Els popularssuperen als socialistes en cinc

de les deu capitals: a Tarragona,Reus, Gandesa i El Vendrell, onel PP escalaria de la tercera a lasegona posici; i a Tortosa, tot isuperar al PSC, es mantindria enla tercera fora a causa de lxit

obtingut per ERC-Catalunya S.On els populars han obtin-

gut un millor resultat respecteles eleccions autonmiques del2010 ha estat a Reus, on hanaconseguit el 17,30% dels vots,2,75 punts ms. La segona ciutaton ms han augmentat els votspopulars ha estat Tortosa on el11,95% dels votants han apostatpel PP, 2,4 punts ms respectelany 2010.

Daltra banda, les capitals onel PP ha aconseguit un menorpercentatge de vots respecte els

comicis del 2010 sn Moni Gandesa.

Cs, un diputat a TarrgonaLaltre gran triomf ha esCiutadans (Cs), un dels tats que ha aconseguit a nya lha obtingut a la demde Tarragona. I s que Cs b ha augmentat el nomvotants a les deu capitalgonines. El partit liderat ptas Alonso ha escalat posla ciutat de Tarragona, padavant dERC-Catalunya S

(Ve de la pgina anterior) El PP supera i desbancael PSC en cinc de lescapitals de comarca deTarragona

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 4.117 26,98% 4.484 35,06% CiU

P.P. 2.431 15,93% 1.845 14,43% P.P.

PSC 2.417 15,84% 2.517 19,68% PSC-PSOE

ERC-Cat S 1.767 11,58% 794 6,21% ERC/ESQUERRA

C's 1.370 8,97% 431 3,37% C's

ICV-EUiA 1.233 8,08% 654 5,11% ICV-EUiA

PxC 584 3,82% 898 7,02% PxC

CUP 476 3,11%

S.I. 240 1,57% 389 3,04% S.I.

PACMA 109 0,71% 57 0,45% PACMA

Eb 71 0,46% 40 0,31% Eb-CenB

FARTS.cat 61 0,39%

UPyD 56 0,36% 12 0,09% UPyD

PIRATA.CAT 50 0,32% 14 0,11% PIRATA.CAT

SiR 12 0,07%

U.C.E. 8 0,05% 5 0,04% U.C.E.

El Vendrell

Tot i perdre vots, CiU es mant en la primera po-sici i el PP creix i desbanca el PSC, que passa a

ser la tercera fora. ERC-Catalunya S creix nota-blement i es mant en la quarta posici, mentre

que Cs i ICV-EUiA tamb augmenten el nombrede vots. Solidaritat Catalana per la Independn-

cia (SI) i Plataforma per Catalunya (PxC) obtenenmenys vots que els aconseguits en el 2010.

El PP es situa en la segona posici i PxC perd ms de dos punts

Tarragona s on Csaconseguit un majonombre de vots pasa ser la quarta for

7/30/2019 m Tarragona 271112

7/24

727/11/2012diarims

ELECCIONS

EUiA i situant-se en la quartafora; i al Vendrell on tamb hasuperat ICV-EUiA i se situa en lacinquena posici.

La capital on Ciutadans haaconseguit un major nombre devots respecte les eleccions delnovembre del 2010 s Tarrago-na, passant del 4,59% de vots als11,8 actuals. La segona capital onaquesta formaci ha tingut msxit s El Vendrell, on el 3,37%dels vots obtinguts el 2010 shaconvertit ara en el 8,97. Cs tambha tingut un augment conside-rable a Reus, on ha guanyat 5,26punts passant del 3,26% delsvots al 8,97.

Tot i aix, a Montblanc, Falset,Tortosa, Amposta, Mra dEbre iGandesa, la Candidatura dUniPopular (CUP) ha passat perdavant de ciutadans. De fet, laCUP, que el passat diumenge espresentava per primera vegadaa les eleccions autonmiques,ha aconseguit bastants vots endiverses capitals tarragoninesi a les ciutats de Valls i Falset hapassat per davant dICV-EUiAsituant-se com la cinquena for-a ms votada a la capital delAlt Camp i en la quarta posicia la capital del Priorat. Tot i nodestacar en cap capital la CUPva aconseguir ser la fora ms

votada a Vilella Alta (Priorat) se-guida dERC-Catalunya S, CiU iICV-EUiA.

Tot i que en poca mesura,ICV-EUiA tamb ha obtingutms vots a la demarcaci de Tar-ragona respecte els comicis delnovembre del 2010. Els ecosoci-alistes han aconseguit un majorpercentatge de vots a totes lescapitals tarragonines per hanquedat per darrere de la CUP aValls i a Falset; i de Cs a Tarrago-na i al Vendrell.

SI i PxC perden a les capitalsDaltra banda, els Verds han su-perat a Solidaritat Catalana perla Independncia (SI) en les deucapitals. De fet, SI ha baixat el

percentatge de vots a totes lescapitals de les comarques tar-ragonines. A banda, el polmicpartit Plataforma per Catalunya(PxC) tamb ha vist disminuir elnombre de vots a totes les capi-tals de la demarcaci, sobretot alVendrell, on ha passat del 7,02%de vots al 3,82.

Aix doncs, si els resultatsde les eleccions autonmiquesdaquest diumenge es repetissinen un comicis municipals el PSCdeixaria de ser la segona forams votada en moltes de les ca-pitals tarragonines i donaria pasa ERC-Catalunya S i al PP.

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 1.042 39,39% 1.110 46,84% CiU

ERC-Cat S 529 20,00% 246 10,38% ERC/ESQUERRA

PSC 320 12,09% 403 17,00% PSC-PSOE

P.P. 262 9,90% 189 7,97% P.P.

ICV-EUiA 138 5,21% 111 4,68% ICV-EUiA

CUP 79 2,98%

C's 67 2,53% 20 0,84% C's

S.I. 33 1,24% 80 3,38% S.I.

PxC 24 0,90% 48 2,03% PxC

PACMA 19 0,71% 8 0,34% PACMA

FARTS.cat 15 0,56%

Eb 15 0,56% 10 0,42% Eb-CenB

PIRATA.CAT 10 0,37% 9 0,38% PIRATA.CAT

UPyD 8 0,30% 4 0,17% UPyD

U.C.E. 3 0,11% 1 0,04% U.C.E.

SiR 3 0,11%

Mra dEbre

La fora ms votada continua sent CiU seguidaper ERC-Catalunya S que desbanca el PSC de la

segona posici. El PP i ICV-EUiA creixen i la CUPpassa per davant de Ciutadans. Aquesta ltima

formaci tamb augmenta el seu nombre devots respecte els comicis del 2010, mentre que

Solidaritat per la Independnsia (SI) i Platafor-ma per Catalunya (PxC) perden conana.

Totes les formacions poltiques creixen menys el PSC, SI i PxC

2012 2010

Candidatures Vots Vots Candidatures Candidatures

CiU 4.890 33,81% 5.387 39,89% CiU

ERC-Cat S 2.615 18,08% 1.263 9,35% ERC/ESQUERRA

P.P. 1.729 11,95% 1.289 9,55% P.P.

PSC 1.658 11,46% 2.549 18,88% PSC-PSOE

ICV-EUiA 1.432 9,90% 878 6,50% ICV-EUiA

CUP 543 3,75%

C's 504 3,48% 216 1,60% C's

PxC 272 1,88% 681 5,04% PxC

S.I. 214 1,48% 373 2,76% S.I.

Eb 99 0,68% 65 0,48% Eb-CenB

FARTS.cat 66 0,45%PACMA 59 0,40% 49 0,36% PACMA

PIRATA.CAT 40 0,27% 21 0,16% PIRATA.CAT

UPyD 23 0,15% 6 0,04% UPyD

SiR 9 0,06%

U.C.E. 7 0,04% 2 0,01% U.C.E.

Tortosa

La primera fora, tot i que amb menys votsrespecte lany 2010, segueix sent CiU seguidadERC-Catalunya S i PP que escalen posicionspassant per davant del PSC que cau de la segona

a la quarta fora ms votada. ICV-EUiA tambcreix i la CUP aconsegueix passar per davant deCs, partit que tamb augmente el seu nombre devots.

El PSC cau de la segona a la quarta fora i la CUP supera per poc a Cs

ICV-EUiA ha augmentatel nombre de votantsa totes les capitals deTarragona

La CUP es converteixen la quarta fora msvotada a Falset i en lacinquena a Valls

Batet reconeix que no sesperava els resultats obtinguts el 25N

El candidat de Convergncia i Uni (CiU)a la provncia de Tarragona, Albert Batet,va reiterar ahir al mat la victria clarade la federaci a totes les comarques i als

grans municipis de la demarcaci ambun 31,7% dels vots, a molta distnciadERC, la segona fora.

Tot i admetre que no sesperaven per-dre dos diputats i que tampoc comptavenamb no aconseguir la majoria excepcio-nal que demanaven durant la campanya,Batet va fer una valoraci positiva delsresultats, en cap cas va voler qualicar elsresultats de decepci i va posar com aexemple la ciutat de Tarragona, on el seupartit va ser la fora ms votada i on elssocialistes van perdre molts suports tot i

ostentar lalcaldia.Batet va admetre que la ciutadania elshi havia deixat clar que volien que ellsfossin la fora que lideri al pas, per quecal dialogar i arribar al consens amb laresta de forces poltiques, instant els di-putats tarragonins a fer pinya pel terri-tori. Sobre si la convocatria deleccionshavia estat una mala elecci, ja que CiUno havia aconseguit els objectius mar-cats, va remarcar que lopci adoptadapel president Mas va ser un gest de moltavalentia i que demostra una gran dignitatperqu desprs dels fets excepcionals quevan succeir (referint-se a la manifestacide lOnze de Setembre i a la negativa deMariano Rajoy al pacte scal) CiU neces-

sitava revalidar la seva proposta.Pel que fa a les paraules dOriol Junque-ras (ERC) en qu assegurava que en el casque CiU volgus un pacte de govern de-manaria que es trenquessin els acords quehi ha en alguns ajuntaments entre CiU iPP, Batet va armar, desprs de remarcarque calia prudncia, que les aliances delmn local no shaurien de tocar des defora del mn local.

Finalment, Batet va voler destacar laanormalitat de la campanya electoralamb una vaga general i una campanyamolt forta per part destaments de Madriden contra del president de la Generalitat,allegant que segurament han tingut algu-na cosa a veure amb els resultats. Laia Daz

Amposta, la capitaltarragonina ambms abstenci

Amposta s la capital de lademarcaci on es va registraruna abstenci ms elevada el

passat diumenge 25 de no-vembre: un 39,62% del totalde la poblaci cridada a lesurnes no va exercir el seu dreta vot. A ms, la capital delMontsi tamb s on es vandetectar un major nombre devots nuls, un 2,46% del totalde vots emesos.

Daltra banda, Falset s lacapital amb un percentat-ge ms alt de vots. Va ser el76,93% de la poblaci de lacapital del Priorat el que esvan desplaar a les urnes. Lasegona capital on ms ciu-tadans, respecte el nombredhabitants del municipi, vanexercir el seu dret a vot sGandesa on es van registrar1.505 vots, un 73,96% del to-tal de la poblaci cridada a lesurnes. A Gandesa la segueixMontblanc on van ser 3.809els ciutadans que es van des-plaar als collegis electorals,un 72,55% del total de la po-

blaci amb dret a vot. El ma-jor nombre de vots en blanc,per, es va registrar a MradEbre amb un 2,91% respec-te el total de vots, seguida deGandesa on els blancs vanrepresentar el 2,91% del totaldels vots emesos.

En total, a la demarca-ci de Tarragona van votar361.366 persones, 6.394 votsdels quals (el 1,77%) van ser

en blanc i 4.521 (un 1,25%)van ser nuls. Van ser 183.756els ciutadans que es van abs-tenir. De fet, Tarragona s lademarcaci amb el percen-tatge ms baix de votants itamb s on hi ha hagut msabstenci i ms vots nulsrespecte la resta de demar-cacions catalanes. Pel que faals vots en blanc, Tarragonas la segona demarcaci (perdarrere de Lleida) amb majornombre daquests vots.. Est-her Valcrcel

7/30/2019 m Tarragona 271112

8/24

8 diarims 27/11/2012

ELECCIONS

Els mitjans destaquen la foradels partits sobiranistes

INTERNACIONAL

La premsa internacional llegeixels resultats electorals del 25-Na Catalunya com una mostradel suport a les forces partidri-

es dun referndum dindepen-dncia, per destaca la caigudade CiU a les urnes.

La majoria de rotatius estran-gers expliquen a les seves edici-ons digitals que el candidat deCiU, Artur Mas, no ha acon-seguit la majoria absoluta quebuscava, per afegeixen queel suport per la resta de partits

partidaris a la independnciaha crescut. Mitjans com la BBC,Le Monde, La Reppublica oBild informen en les seves edi-

cions digitals dels resultats delscomicis i apunten que caldrteixir aliances per aconseguirfer una consulta.

Amb ms duna cinquantenade mitjans internacionals acre-ditats al Parlament de Catalu-nya, aquestes han estat les elec-cions catalanes ms seguides alexterior.

ACN

El secretari general de CiU, Jo-sep Antoni Duran i Lleida, vaanunciar ahir que la federacicomenar converses amb ERCi PSC sobre la governabilitat deCatalunya, ja sigui des de dins delGovern o amb un suport estableal Parlament. Aix, el presidenten funcions, Artur Mas, va des-cartar la geometria variable, pertamb va recordar als seus possi-bles socis que hi ha un programaclarament guanyador. Mas vaavisar que no renunciar a ce-lebrar una consulta la properalegislatura, advertiment per tantde cara al PSC, per no nomsaix. Tamb va advertir ERC queno noms poden donar suport aCiU en el full de ruta sobiranista,sin que tamb caldr governar.

Per la seva banda, Duran iLleida va reconixer que CiU nova ser capa de detectar la sevadavallada electoral i va anunciarque en els propers dies iniciaranconverses amb ERC i amb el PSC,primer amb els republicans coma segona fora per sense ex-cloure els socialistes.

Ara b, Mas va intervenir persubratllar que aquest pas ne-cessita un govern fort i una es-tabilitat parlamentria per a lapropera legislatura. Sense aix,va continuar, no podr enfron-tar-se a lausteritat imposada, a

la crisi i a les seves conseqnci-es, al procs de la consulta i a lamajoria absoluta del PP.

CorresponsabilitatEl president en funcions va evi-tar aclarir si prefereix un governde coalici o un pacte estable desde fora, i va assegurar que CiUest oberta a parlar-ne amb lesaltres formacions. En tot cas, varemarcar que la geometria vari-able de lanterior legislatura nos possible, i ara cal que algsigui corresponsable de la situa-ci, perqu aix ho han volgut elsciutadans a les urnes.

Tot i que s conscient que ne-cessita suports dalg altre, Mastamb ha volgut recordar als

seus possibles socis que no hi hagovern possible que no passi perCiU, i que hi ha un programa ques clarament guanyador, tot ique tamb va admetre que haurde ser tamb permeable a lesaportacions daltres.

Mas es va mostrar ahir dacordamb les paraules del presidentdERC, Oriol Junqueras, pel quefa a les poltiques socials, pe r al-hora tamb va subratllar que shade veure quina s la realitat i leslimitacions que t el Govern.

Farem entendre a tothomquina s la realitat, va dir. Enaquest sentit, va avisar ERC que

no pot escollir noms donar su-port a CiU en tot all que faci re-ferncia al full de ruta sobiranis-ta, sin que si hi s, ha de ser-hiper a tot, tamb per governar eldia a dia. Hi ha dhaver algunesformacions que tamb estiguindisposades a treballar pel diaa dia, perqu si no hi ha ningdisposat a treballar pel dia a dia,nosaltres sols no ho podem fer.

Necessitem que hi hagi alg quesarremangui a fer la feina dif-cil, va argumentar.

Per tamb hi va haver mis-satge dirigit al PSC. La consultaes far, perqu hi ha una majoriarotunda al Parlament, de gairebde dos teros. s evident que laconsulta s una condici que noes pot renunciar, perqu s unmandat molt clar, va subratllar.

Junqueras rebutja pactarMalgrat loferta que des de CiUsest llanant cap a ERC des quees coneixen els resultats elec-torals, els republicans no estan

predisposats a formar part delfutur govern catal. Oriol Jun-queras va armar ahir que, a ho-res dara, no es plantegen formarpart de lexecutiu, tot i que desta-cat que Esquerra est disposadaa assegurar la governabilitat delpas a travs de la construccide grans consensos en lmbitnacional i tamb en leconmic isocial. No renunciarem ni a un

millmetre dambici nacionalni dambici econmica i social.El lder dERC, aix, no es va

mostrar gaire interessat en quela seva formaci passi a formarpart del futur executiu, compblicament han plantejat diri-gents de CiU. Tot i aix, Junque-ras va insistir en la vocaci deservei al pas dels republicans iva assegurar que dialogaran ambtothom per tal de garantir lagovernabilitat del pas.

Les dues condicions dERCsn mpliament conegudes per-qu Junqueras sha dedicat. Laprimera s lacord en lagenda

nacional: ERC est dispoarribar a acords amb el cde forces poltiques, socianmiques del nostre pas que hi hagi una agenda nclara i precisa i amb datecretes, que estableixi la vode fer un referndum.

I la segona, el canvi enltiques econmiques i per treure el pas de la cri

avalarem cap retallada, xar clar des del seu faristtre les propostes a curt tdestaquen la retirada desanitari, la rebaixa del trtonmic de lIRPF i la crrecuperaci de gures itives que gravin les classriques, com limpost de sions en el tram ms elevimpostos sobre dipsits bi transaccions nanceres.

Dues lnies clares que tenir una tercera condiciCiU trenqui tots els pactel PP tant als municipis i aputacions.

Mas alerta ERC quetamb hi hauria de per tot, per governadia a dia

REACCIONS

CiU obrir converses amb ERC i PSCper no renunciar a la consultaMas descarta la geometria variable per adverteix que hi ha un programa clarament guanyador

Xavier Trias, Josep Antoni Duran i Lleida, Jordi Pujol i Artur Mas, ahir durant lexecutiva de Ci

Mas recorda al PSCla consulta s unacondici a la que no

pot renunciar

Navarro (PSC) no veu viable unacord per investir Artur Mas

El primer secretari del PSC i candidat a les eleccions al Parla-ment, Pere Navarro, no veu massa viable un acord dinvestidu-ra amb CiU per fer president Artur Mas. Lexperincia del pactetancat entre socialistes i nacionalistes en 2010 i considerar queno sha complert el document que vam signar han fet que

Navarro hagi prcticament descartat la possibilitat de repetirlescenari. I s que pel PSC, CiU i Mas no tenen credibilitatper oferir i tancar acords amb els socialistes que impliquin re-escollir al president. Malgrat tancar aquesta porta, Navarro esva mostrar ahir obert a dialogar i negociar mesures econmi-ques amb CiU i de recuperaci de crisi, i va insistir en la neces-sitat de celebrar una cimera social en les primeres setmanesde la legislatura.

Junqueras: Norenunciarem ni a unmillmetre dambicnacional

7/30/2019 m Tarragona 271112

9/24

927/11/2012diarims

ELECCIONS

ACN

La presidenta del PPC, AlciaSnchez-Camacho, va demanarahir al lder del CiU, Artur Mas,que faci una recticaci totali abandoni el seu projecte so-biranista, i que deixi de banda,a ms, qualsevol possibilitat depacte amb ERC. Snchez Camac-ho tamb va armar que el PPno est en disposici de donarsuport poltic a una eventualinvestidura dArtur Mas, on esdecantar pel no, i veu extre-madament difcil donar suportals pressupostos. La secretriageneral del PP, Mara Doloresde Cospedal, va apuntar en lamateixa direcci. CiU pot rec-ticar, per el que ha plantejatha estat una situaci duna greuirresponsabilitat i aix no es ven-tila amb un procs electoral, vamanifestar.

Snchez-Camacho va armarque el PPC se sent enormementsatisfet dels resultats obtingutsperqu malgrat que ha quedatcom a quarta fora al Parlamentguanya un esc i es queda nomsa 50.000 vots del PSC. A ms,

els populars han aconseguit lasegona posici a Barcelona i latercera a lrea Metropolitana, iest en la millor de les situaci-ons possibles desprs de passarde ser residual a un referent alala.

Que no pacti amb ERCLa presidenta del PPC va quali-car de fracs el projecte rup-turista dArtur Mas. Esperemque CiU esculli un company deviatge que no tingui com a objec-tiu aguditz, va dir en refernciaa ERC.

Segons Snchez-Camacho,Mas ha de fer una lectura cor-recta de les urnes, que han po-sat de manifest que els propisvotants de CiU no volen un go-vern sobiranista sin un governque resolgui els problemes delscatalans. El desaament deMas, va dir, ha estat molt greuper als catalans i per a la restadEspanya i per tant ara li tocarecuperar el sentit de la realitati no seguir persistint en lerrorde voler una legislatura sobira-nista i fer una consulta illegal.

En aquest sentit va llanar unmissatge a CiU i va destacar queel lideratge dArtur Mas estmolt debilitat desprs que haestat lnic responsable de con-vocar unes eleccions i per tants tamb lnic responsable

dels resultats a Catalunya.

Que assumeixi responsabilitatsPer la seva banda, el lder dICV-EUiA, Joan Herrera, va consi-derar que desprs de perdre 12diputats alg haur dassumirresponsabilitats a CiU i vaapuntar que s Artur Mas quihauria de reexionar perqu squi va plantejar el plebiscit. Joel que crec s que Mas hauria derumiar-sho, alg a CiU hauriadestar pensant i reexionantqu ha succet, va declarar el diadesprs del 25-N. Va demanartamb que es deixi dinstru-

mentalitzar el dret a decidir i vadefensar que aquest ha tornat ala centralitat del Parlament. Ams, va insistir en la necessitade construir un font desquerresi ha armat que el primer fronque sha de fer s en contra de leretallades i les poltiques dausteritat.

Rivera i les retalladesEl candidat de Cs, Albert Riverava preguntar ahir a ERC si pensadonar suport a ms retalladeproposades per CiU, desprs quela federaci nacionalista haginstat els republicans a donar-losuport en el futur Govern. Riverava considerar que els resultatdaquest diumenge demostrenque a la ciutadania limporta mla recuperaci econmica, evitarles retallades i la regeneraci democrtica, que no pas lenfrontament amb Espanya. En aquessentit, va dir que el sobiranismeha perdut suport electoral. Segons ell, desprs de la manifestaci de l11 de setembre, s unfracs que CiU hagi perdut 12escons.

REACCIONS

Alcia Snchez-Camacho (PP)reclama a CiU que no pacti amb ERCJoan Herrera (ICV-EUiA) creu que a CiU alg hauria dassumir responsabilitats

Albert Rivera (Cs)pregunta a ERC si farcostat a les retalladesque ha aplicat Artur Mas

ACN

El president del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, va acu-sar ahirel lder de CiU, ArturMas, dhaver actuat de maneradeslleial amb els qui li handonat suport, i va qualicar laseva estratgia poltica de -asco. Segons Rajoy, la prduade 12 escons per part de CiU enaquests comicis s un fet nota-ble i singular. Tamb va qua-licar destrafolaries accionscom el viatge a Moscou del pre-sident de la Generalitat i va feruna crida a la responsabilitat,la prudncia i a complir la Llei.Amb tot, va armar que el seugovern seguir ajudant Catalu-nya com ha fet ns ara igualque amb altres comunitats en elmarc de lobjectiu com de sor-tir de la crisi.

El president espanyol, queva ser aplaudit per la cpuladel seu partit, igual que Al-cia Snchez Camacho i MaraDolores de Cospedal al carrerGnova de Madrid, va armarque ara s moment de mirar al

futur i deixar plantejamentsindependentistes.

Rajoy va assegurar que el go-vern dArtur Mas tenia suportdel govern dEspanya i del PP enla part poltica i ha estat des-lleial amb qui li estava donantaquests suports.

Respecte al futur, Rajoy vareiterar la necessitat de recupe-rar la responsabilitat, la pru-dncia i va apuntar que caldrcomplir la llei. Catalunya, hadit, ha de tornar al cam de lamoderaci i xar lobjectiu enafrontar la crisi. Shan perdutuns mesos, va dir, quan erafcil presentar un pressupostadequat a la situaci que hi ha-via.

Malgrat tot, el president delGovern va reiterar que el governespanyol collaborar amb elgovern de Catalunya com ha fetns ara en matria econmicai de la mateixa manera com hofa amb altres comunitats. Lexe-cutiu central, va dir, est onestava i lobjectiu s combatrela crisi.

Rajoy titlla de deslleiala Mas i qualifica la sevaestratgia de fiasco

PARTIT POPULAR

Tot i aix, seguir donant suport a Catalunya

7/30/2019 m Tarragona 271112

10/24

10 diarims 27/11/2012

TARRAGONA

Laia Daz

A mitjans del mes doctubre laGeneralitat de Catalunya ja vaanunciar que veia poc pro-bable que el Pla dOrdenaciUrbana Municipal (POUM) deTarragona es pogus aprovarde manera denitiva abans quesacabs lany 2012 i, segons vapoder saber el D M, lesprevisions de ladministraci au-tonmica es compliran.

Aquest proper dijous 29 denovembre hi ha convocada unanova sessi de la Comissi dUr-banisme, la darrera daquest2012, s a dir, lltima oportu-nitat que tenia el planejamenturbanstic de la ciutat daconse-guir enguany el vist-i-plau. Per,

nalment, lordre del dia no in-clour laprovaci del documenttarragon i si res no falla podriaaprovar-se en la Comissi que secelebrar a principis del mes degener de 2013.

En la darrera sessi, el directorgeneral dOrdenaci del Terri-tori i Urbanisme, Agust Serra,va conrmar que la Generalitathavia rebut el text refs de partdel consistori tarragon el passat10 doctubre amb la qual cosaveia molt complicat que la re-visi que havien de fer els tcnicsde ladministraci autonmicaestigus completament a puntper ser aprovat denitivamentaquest mes de novembre.

Va ser en aquella darrera Co-

missi dUrbanisme del 18 doc-tubre en qu Serra i el delegat delGovern, Joaquim Nin, van asse-gurar que ja shavia comenat atreballar en lanlisi del POUM,per que no era una tasca sen-zilla ja que es tractava de mirarpunt per punt si shavia donatcompliment a les condicions quehavia proposat la Generalitat.Segons Serra, el planejament deTarragona era el ms complexdel territori ja que corresponia ala ciutat ms gran de la demar-caci.

A banda, lluny del que es pu-gui pensar, Nin va assegurar lla-vors que la convocatria delec-cions no havia dafectar en capmoment el procs de tramitaci

perqu el calendari de comissi-ons sestableix des de principisdany i encara que hi hagi uneseleccions autonmiques i laconstituci dun nou Parlament,que comenar en breu, la feinaal departament dUrbanisme not perqu aturar-se.

LAjuntament de Tarragona vaaprovar el text del planejamentde manera deinitiva en una ses-si plenria extraordinria elpassat 28 de setembre desprs demolts anys de redacci i modi-cacions de punts i plnols, perel POUM no es pot comenar adesplegar ns que la Comissilaprovi, el signi el conseller i espubliqui al Diari Ocial de la Ge-neralitat (DOGC).

MUNICIPAL

El POUM no passar per la ComissidUrbanisme daquest proper dijousLa Generalitat encara no ha acabat de revisar el document, aix que no saprovar fins el 2013

Laia Daz

Les tres persones detingudespels Mossos dEsquadra entredijous i divendres de la setmanapassada per cometre diferentsrobatoris en les diferents urba-nitzacions de Llevant de Tar-ragona han quedat en llibertatamb crrecs.

Des de nals del mes doc-

tubre aquestes urbanitzacionsestaven patint una onada derobatoris silenciosos i desprsduna investigaci coordinadade forma conjunta amb la Gur-dia Urbana de Tarragona a nalsde la setmana passada es va en-xampar in fragantitres vens deTarragona, un dells de naciona-litat blgara, com a presumptes

autors dun robatori a linteriorde domicili.

Una dotaci policial va ob-servar el passat dijous com unapersona saltava la tanca peri-metral dun habitatge duna deles urbanitzacions de Llevantdesprs que sons una alarmai com juntament amb una altraque sesperava en un vehicle i

emprenien la fugida.Tot i que des de nals de la

setmana passada no sha pro-dut cap altre robatori a la zona,la investigaci policial, quecontinua oberta, est intentantdeterminar si als detinguts selspot relacionar amb ms dunavintena de robatoris de similarscaracterstiques que shan pro-dut en les darreres setmanes ales urbanitzacions de Llevant deTarragona i tampoc es descartaque hi pugui haver alguna altradetenci.

En tot els assalts, els autorsrobaven principalment dispo-sitius electrnics de valor pervendrels desprs.

Queden en llibertat els tresdetinguts pels robatoris a Llevant

POLICIAL

Els Mossos els van enxampar in fraganti a finals de la setmana passada

Un xoc entre un cami i un

turisme acaba amb un ferit

TRNSIT

Un accident entre un turismei un cami ahir al migdia alcreuament del cam del Nsticamb el de la Budallera va acabaramb un ferit.

El xoc es va produir pocabans de la una del migdia quanel turisme, en el que hi viatja-ven dues persones, es va saltaruna senyal stop i collisions demanera fronto-lateral amb elcami.

Com a conseqncia del xocentre els dos vehicles, el con-

ductor del turisme va sitar lajuda dels Bombla Generalitat per podedel cotxe ja que havia atrapat a linterior i va hser traslladat a lhospitatra banda, lacompanyavehicle va rebre una colleu i el conductor del casortir completament illaccident.

Arran de la colisi es vde tallar la circulaci a lal voltant de mitja hora.

Redacci

Des del grup de treball de salutsexual del Camp de Tarragonashan preparat diversos actesdurant tota aquesta setmana enmotiu del dia Mundial contra laSida, el proper 1 de desembre.

Aix doncs, avui al vesprelespai Jove Kesse acollir a par-tir de les sis un grup de discus-si VIH / Sida on sanalitzar elmoment actual, les percepcionsi la visi jove des dinformantsi participants representants decollectius i entitats del sector.Daltra banda, dimecres de dosquarts de deu a dues del migdiaes realitzar al Collegi de Far-macutics la II Jornada Forma-

tiva Sexe i Sida: Avui i DPer acabar amb els actincidint amb el Dia Mcontra la Sida, lEspai JPalmera acollir divendrtarda, a partir de les quatfesta nal.

Simultniament, durala setmana es realitzaranpreventius als centres dedria a crrec de lASSIRRoja Joventut i H20. subicaran taules informde sensibilitzaci a lHSanta Tecla, lASSIR, Crei lOcina Jove del Tarri els centres de secunddisposin del programa Escola.

Cinc actes recordaranaquesta setmana el DiaMundial contra la Sida

SALUT

Se celebra el proper divendres 1 de desem

Redacci

La Federaci dAssociacionsde Vens de Tarragona ha or-ganitzat pel proper diumenge

2 de desembre una caminadapopular per reivindicar laccsdels barris de Ponent a lAnellaVerda.

Est previst que la marxa sur-ti des de cinc punts diferents: ados quarts de nou ho far desdel Parc del Carrer Rec de Bar-dina de La Canonja, a les noumenys deu minuts des de laGuarderia municipal de Bona-vista, a dos quarts de deu desde la passarella de la Floresta, aun quart donze des de la plaade lEsglsia de Sant Salvador

i a un quart de dotze depiscina municipal de Sai Sant Pau.

Les diferents marxes

gin sortit dels barris de es trobaran a dos quartsdel mat al Centre de NatFrancol i llavors es reuntres quarts de dotze, al PDiable amb les marxes qgin sortit des de Sant SaSant Pere i Sant Pau. Un cjunts, la caminada prons al Santuari del Llorest previst arribar al de les dues del migdia, icula que sobre les tres lasacabar un cop shagi ns a la Platja Llarga.

La Federaci de Vensorganitza una caminadper lAnella Verda

SOCIETAT

Sortir des de set barris de la ciutat diferen

S.Jimnez

Lletres i pedres s el nom dela proposta educativa sobre elpatrimoni de Tarragona que ha

portat mnium Cultural, en col-laboraci amb el Camp dApre-nentatge de Tarragona a instal-lar tot un ampli ventall de tallersi activitats que, des dahir, es po-den realitzar a la carpa ubicada ala carpa de la plaa Verdaguer, ala ciutat de Tarragona.

La importncia de laigua i laseva canalitzaci durant la Tar-raco romana, els monumentsde la ciutat i levoluci de lamateixa des de la seva fundacins a ledat mitjana, sn tresdels aspectes que es tracten, de

forma didctica, mitjanant ta-llers, maquetes i jocs interactiusa Lletres i Pedres amb motiude la tornada a la capital de la

Festa de les Lletres Catalanes. Estracta, daltra banda, dactivitatsadaptades a tots els pblics.

Des dahir i ns el properdivendres hi passaran ms de3.000 alumnes de les escolesde la comarca del Tarragons.Els monitors rebran tres grupssimultniament cada mat, endiferents franges horries, i perla tarda.

A partir de dos quarts de cincde la tarda i durant una hora, elstallers sobren a la ciutadania.Tothom que vulgui participar

noms cal que sapunti a la car-pa de la plaa Verdaguer.

Lactivitat, segons expliquendes de fonts dmnium Cultu-ral Tarragons, ha estat possiblegrcies a la collaboraci de Rep-sol, BASF, Aeqt, lEscola de Lle-tres de Tarragona, lAjuntament

de la ciutat i el Camp dAprenen-tatge de la Ciutat de Tarragona.

A la carpa installada a la pla-a Verdaguer, el pblic tambpot conixer, de primera m, lesactivitats que realitza mniumCultural i els actes que hi ha pre-vistos per la Nit de Santa Llcia.

CRISTINA AGUILAR

Els primers nens que van visitar la carpa, ahir.

mnium Cultural acostael patrimoni al pblicamb Lletres i Pedres

CULTURA

Les activitats es fan a la plaa Verdaguer

7/30/2019 m Tarragona 271112

11/24

1127/11/2012diarims

REUS

Quatre detinguts perlatracament dunsupermercat a Reus

Redacci

Mossos dEsquadra de la Uni-tat dInvestigaci de Reus vandetenir entre els dies 13 i 14 delmes de novembre quatre ho-mes com a pressumptes autorsdun robatori amb intimidaci.Els detinguts sn: Tomas PFde 38 anys i ve de Tarragona ,Gerardo GB de 39 anys i ve deReus, Juan Antonio PC de 40anys i ve de Reus i Juan BM de44 anys i ve dels Pallaresos, totsquatre detinguts de nacionali-tat espanyola.

Latracament es va produirel passat 2 de novembre a dosquarts de deu de la nit, en unasuperfcie comercial de Reus,quan les quatre treballadoresde lestabliment es trobaven ales ocines fent recompte de lacaixa que shavia fet durant lajornada. En aquell precs mo-ment, dos individus encaput-xats van entrar a lestabliment,van intimidar a les treballado-res emprant una arma de foc iles van lligar a ambdues mitjan-ant ls dunes brides per taldaconseguir immobilitzar-les.Tot seguit, els autors van sos-treure 9.000 euros en metllicdel supermercat i van fugir ambun vehicle de color fosc en elqual hi havia una tercera perso-na esperant.

Arran daquests fets, la Uni-tat dInvestigaci de Reus vainiciar un seguit de vigilncies iinvestigacions que van donar el

seu fruit en localitzar el vehicleimplicat en latracament en unaurbanitzaci del TarragonsLa investigaci va conclourejustament la setmana passadaamb la detenci dels dos autors materials de latracament tamb de la tercera persona queels estava esperant en el vehicledurant el robatori per assegurarla seva fugida.

El vigilant hi collaboravaEls agents van esbrinar duranel procs dinvestigaci que esva portar a terme arran del ro-

batori a la superfcies comerciaque un dels collaboradors delatracament era un vigilant deseguretat de lempresa afecta-da. Aquest mateix vigilant haviafacilitat la informaci als atracadors sobre els accessos a lesocines i tamb dades relacio-nades amb el dispositius de se-guretat de la superfcie comercial. Per aquest motiu tambsel va detenir durant loperacipolicial.

Els quatre detinguts duranloperaci, tots quatre homesi vens de la demarcaci elsdos autors materials, qui espe-rava dins el cotxe i el vigilantde lempresa que va patir el ro-

batori, van passar a disposicijudicial el passat dilluns 19 de

novembre al Jutjat dInstruccinmero 3 de Reus i el jutge vadecretar pels quatre lingrs apres.

SUCCESSOS

Van sostraure 9.000 euros de la caixa

EMPRESA

Durant el mat dahir, la Cambra de Reus va sig-nar el conveni de collaboraci amb Redessa pelClub Cambra, a les mateixes installacions del vi-ver dempreses. Lacte va incloure tamb la xer-rada del professor dESADE Joan Francesc Valls,

una ponncia sota el ttol Interpretant els nousconsumidors, els nous preus i les noves mar-ques. La setmana passada, la Cambra va signartamb el conveni amb Foment Reus Empresarialper al Club Cambra. Redacci.

La Cambra signa la collaboraci amb Redessa pel Club Cambra

OLVIA MOLET

El concert de SantaCeclia va omplir decants corals la Prioralde Sant Pere

El concert de Santa Ceclia,patrona dels msics, va con-gregar dissabte passat nouagrupacions musicals a la Pri-oral de Sant Pere. A lesdeve-niment van participar la CollaMusical Els Tranquils, les co-

rals Voces de la Tierra, La Har-mona Reusenca, la de lEsplaiLa Caixa de Reus i lAlbada delCentre Aragons el Cachirulo.Tamb ho van fer els cors Ale-gria, Ciutat de Reus i Lencs delOrfe Reusenc. Totes ells vaninterpretar peces com Nabucode Verdi, o Rosa de bardissa, deWerner. A ms de les gaireb300 persones que composenles agrupacions musicals, alvoltant de 400 ms es van ferlloc a la Prioral de Sant Pereper assistir a lacte, fet quemarca enguany un xit de par-ticipaci. Redacci

ACN

La Fira Trapezi de Reus ha estatguardonada amb el Premi Na-cional de Circ 2012 que atorgael Ministeri de Cultura, dotatamb 30.000 euros. El jurat li haconcedit aquesta distinci pelseu comproms amb la novacreaci, la seva importncia perla projecci internacional de lesarts circenses i per lapropamentdaquest gnere a tots els p-

blics.Aix mateix, el jurat ha valo-

rat el paper de la Fira Trapezicom un frum dintercanvi en-tre companyies i programadorsdmbit estatal i internacional, ila seva contribuci a leconomiai el turisme. La Fira de Circ Tra-pezi de Reus ha celebrat enguanyla seva 16a edici i sha convertiten una de les cites ms rellevantsdins del panorama circense eu-ropeu. Sota la direcci artsticade la companyia Escarlata Cir-cus i Jordi Gaspar, la ra de circreusenca sha celebrat aquestany del 17 al 20 de maig amb 43espectacles procedents de 12 pa-

sos diferents dEuropa i lAm-rica Llatina. En total ms de 80hores de circ al carrer.

El director de Fira Trapezi deReus, Jordi Gaspar, ha agrat elPremi Nacional de Circ 2012.Gaspar ha assegurat que es dna

el reconeixement a tota una tra-jectria dEscarlarta Circus i a lavoluntat educadora de potenci-ar i donar a conixer el mn decirc. Tot i la satisfacci pel premirebut, des de la direcci artsticadel festival sha lamentat per

que shagin redut de forma im-portant les ajudes per lexecucide la ra. Tot i aix, Gaspar ha ditque sest treballant per portar el

circ a tot tipus de programacionsi perqu la gent pugui conixer,entendre i valorar la tasca quees fa tant al territori com a nivelleuropeu.

Altres guanyadors recents delPremi Nacional de Circ del Mi-

nisteri de Cultura han estat elCirc Gran Fele (2008), La FamiliaPopey (2009) i los Hermanos Al-varez (2010).

RECONEIXEMENTS

La Fira Trapezi guanya elPremi Nacional de Circ del

Ministeri de CulturaEl director del festival artstic agraeix el reconeixement per lamenta queshagin redut de forma important les ajudes per lexecuci de la fira

ANNA FERRS

Espectacle de Cirque Exalt a la Fira Trapezi de Reus 2012.

Noves tarifesdaparcaments i deltransport pblic urbper al 2013

El consell dadministracidel Grup Econmic dInnovaha aprovat les noves tarifes

daparcaments i de transportpblic urb per a lany 2013.Els nous preus plantegen unaactualitzaci de les tarifesdel servei de transport urbdacord a lincrement del tipusde lIVA, i lactualitzaci delspreus dels aparcaments mu-nicipals, dacord a laugmentde lIPC. La proposta de tari-fes dels prquing municipalsaprovada pel consell dadmi-nistraci del Grup EconmicdInnova planteja mantenirel preus mxims destacio-nament en 8 euros en elsaparcaments de la primera co-rona, i de 5 euros, als de la se-gona. Les tarifes horries sac-tualitzen un 3,39%, dacord alincrement de lIPC, i passendels 1,65 a 1,70 euros en la pri-mera hora destacionament.El consell dadministraci delFrup Econmic Innova tambha aprovat lactualitzaci deles tarifes del transport de busurb per al 2013, dacord amblincrement del tipus de lIVAxat pel govern de lEstat, quepassa del 8 al 10%. Segons lesnoves tarifes, el bitllet senzilltindr un cost de 1,25 euros(0,05 euros ms que enguany)i la targeta de 10 viatges, T-10,de 7,90 euros (0,25 euros msque enguany). Aquestes tarifesformen part dels pressupostosdel Grup Econmic dInnova,

que prximament raticarel consell dadministraci delhlding dempreses munici-pals.

7/30/2019 m Tarragona 271112

12/24

12 diarims 27/11/2012

CAMP DE TARRAGONA

Silvia Jimnez

Una plataorma salouenca recullsignatures per tal de promoureun canvi en lordenament mu-nicipal que permeti el tanca-ment de terrasses, balcons, ticsi altres espais als edifcis per taldacabar, daquesta manera, ambel que el collectiu considera ungreuge comparatiu amb els lo-cals comercials.

Sota el llarg nom de Plataor-ma venal de Salou a avor duncanvi en el POUM que permeti lalegalitzaci dels tancaments enbalcons, terrasses, tics i edif-cis, el grup liderat per un aec-tat porta poc ms de 17 mesosrecollint signatures per tal quelAjuntament permeti aquest ti-

pus de tancament i que obri unamoratria per aquells habitatgesque ja han estat sancionats.

El reglament actual prohibeixaquest tipus de tancaments a Sa-lou i al municipi prolieren els ex-pedients oberts que contradiuenla disciplina urbanstica, segonsconfrmaven ahir onts munici-pals. De et, no s estrany veureun bon grapat de tancaments deterrasses, tics i solriums ambuna simple ullada que es aci aqualsevol carrer del municipi.

Francisco Martn, presidentde la plataorma venal, asseguraque es van presentar 5.356 signa-tures demanant una moratriaper als denunciats; signaturesque representaven els presidents

de les comunitats venals de 63edifcis. La recollida de signatu-res continua, i ni tan sols lanun-ci duna moci que sobre aques-ta qesti els grups de loposiciportaran al ple de Salou, dem,laturar.

Fins que no es confrmi quelAjuntament pren cartes en las-sumpte, continuarem recollintsignatures, explicava ahir Mar-tn.

De et, la plataorma t previst

recollir noves frmes venals elspropers dies 7 i 22 de desembre.

La plataorma considera ungreuge que els locals comercialspuguir tancar les seves terrassesamb un simple perms munici-pals. En el cas dels habitatges, toti que s un enomen generalitzatal municipi de Salou, noms unspropietaris sn denunciats enmolts casos per altres ja queladministraci pblica no actuadofci.

En aquest sentit, els grups mu-nicipals de loposici a lAjunta-ment de Salou PSC, UMdC,UTpS i RDS presentaran unamoci per tal que lAjuntamentrealitzi els estudis tcnics i ju-rdics necessaris per a possibi-

litar el tancament de terrassesi galeries als edifcis de la ciutatde Salou i elabori una propostatcnica per a la seva tramitacial Ple del mes de mar del 2013.

Segons la moci, linicidaquests estudis suposar lasuspensi dels expedients san-cionadors actualment en trmit,

amb la fnalitat de garantir lasegurerat jurdica dels aectats ileconomia desoros per part deladministraci municipal.

Pablo Otal (RDS) reconeix, tali com recull la moci, que esprodueixien nombrosos tanca-ments en edifcis de prctica-ment tots els barris, el que hadonat origent a un gran nombredexpedients sancionadors.

Segons loposici, la normati-va per permetre el tancament deterrasses, balcons, tics o solari-ums als habitatges ha datendresempre a criteris mediambien-tals i esttics.

La moci que presenten elsgrups opositors proposa la crea-ci dun marc que reguli aquestenomen.

Els grups de loposicipresenten una moci,dem, per demanar unanova regularitzaci

MUNICIPAL

Una plataforma venal a Salou vol unamoratria en el tancament de terrassesEl collectiu no deixar de recollir signatures fins que lAjuntament atengui les seves demandes

SOCIETAT

Joan Mateu Ferr, un avi vila-sec que acaba decomplir 100 anys, ha rebut recentment un emo-tiu homenatge des de lAjuntament de Vila-seca.Lalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat

de la regidora de Benestar Social, M. ngels Pon-ce, van visitar el domicili amiliar de Joan Mateuper tal de elicitar-lo, oerint-li un ram de ors iuna placa commemorativa.

Joan Mateu Ferreu, celebra els 100 anys a Vila-seca

cedida

ACN

Han estat 11 anys de anys deconictes, denncies, i divisi almunicipi de Querol (Alt Camp),

per poder aprovar un Pla dOr-denaci Urbanstic Municipal(POUM) i abandonar les normessubsidiries de lany 1978, ambqu encara es regeix el munici-pi. El primer avantprojecte delPOUM es va presentar al 2002.Des de llavors, presumptes ca-sos de corrupci urbanstica imacroprojectes inviables quemultiplicaven per mil els habi-tatges del municipi, han estatun entrebanc per a trobar elconsens i poder aprovar un plaurbanstic. Lactual consistoriha aconseguit consensuar unpla que saprovar a principis

de 2013 desprs del vist-i-plauinicial dUrbanisme on ja ha es-tat entregat. Querol s un delsltims municipis de Catalunya

que es regeix amb normes sub-sidiries de 1978. Els dierentsplans urbanstics que shan pre-sentat des de 2002 no han pros-perat i han estat conseqnciade transuguisme poltic, con-ictes, denncies, i presumptescasos de corrupci, alguns en-cara per resoldre. Lactual equipde Govern, ormat per CoalicidIndependents per Querol iCiU, han aconseguit tirar enda-vant un projecte defnitiu, quees va comenar a redactar lanypassat, consensuat amb totesles entitats i juntes de les urba-nitzacions de Querol.

Fins ara hi havia hagucrispaci, i al menys hemer entendre a la gent qnecessari un POUM, ex

ahir lalcalde de Querol, Jjoan. Pijoan assegurava qprs de treballar conjuni aportar molta inormaPOUM ha agaat el rumconsens i que cal aprovprincipis de lany que ve.aquest 2012 shan estat rles allegacions i inventarelements patrimonials dincloure el nou pla. LAment ha lliurat la memrbiental i la redacci del al Departament dUrbde Tarragona perqu es incloure tots els requisitsmanacions pertinents.

Querol consensua el POUMdesprs duna dcada de conflict

URBANISME

El pla urbanstic saprovar a principis del proper any 2013

Ms de 400 persoparticipen en la 13Festa de lOli Nou Pobla de Mafume

Ms de 400 personparticipar aquest passmenge de la 13a Festa

Nou de La Pobla de met, un acte organitzla Cooperativa lOlivarmunicipi amb la collabde lAjuntament pobleparticipants van podedir daquest esdevegastronmic consolidaPobla i en el qual vandegustar les primeres pdes de loli nou i comprqualitat aquest productde la gastronomia mednia. A ms, els assistengaudir dun complet esmde pa torrat amb tomqacompanyat de llongcansalada viada, olivronges, moscatell i ruiLacte va tenir lloc a la zles moreres.

Endesa millora leinstallacions al Cde Tarragona

Endesa ha acabat els tde millora de part de lade baixa tensi que dper zones boscoses decomarques del nord degona Tarragons, Baixds, Alt Camp i la Conclobjectiu dintegrar laelctrica al seu entorn nEl reor de la xarxa pe

millorar la qualitat del nistrament als clients municipis que surten ciats dels treballs.

Redacci

Un coet donava ahir el tret desortida a la 38 ena edici de laFesta del Calamar que un anyms es realitza a Salou. Un to-tal de 32 embarcacions es vanpresentar ahir al port per dis-putar-se els diversos troeusque es concediran el dissabtea la nit en el decurs dun sopar

al Club Nutic. Lactivitat es vadesenvolupar amb normalitat,tot i la manca de sol i la previside temporal de vent que sacosta

aquesta setmana presentar unsdies dicils per a la pesca. Elspescadors tenen de temps fns ala posta de sol per tal de buscarel major nombre de captures ier-se amb els premis el properdissabte. La esta continuar fnsel dissabte 1 de desembre. Uncop arriben les diverses embar-cacions a port es duu a terme el

pesatge i calibrat dels dierentsexemplars de calamar, pop i s-pia i sanoten a un quadre que esva omplir al llarg dels dies. Ms duna trentena dembarcacions va fer-se ahir a la mar, al concurs del Calamar.

cedida

Els pescadors es llencen a lacaptura del calamar a Salou

PESCA

7/30/2019 m Tarragona 271112

13/24

1327/11/2012diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar apublicitat@mestarragona.com

Avui la Tere fa 60 anys! Si laveieu pel carrer no oblideufelicitar-la. Testimem. La tevafamlia.

Feli aniversari ganxet! Delsavis de Tarragona, la mama, laAinhoa, la tata i el titu.

ACN

Un cop la Comissi Europeaaprovi el proper dimecres elsplans de reestructuraci de labanca espanyola, Brusselles in-jectar al voltant duns 40.000milions deuros, segons el minis-tre dEconomia, Luis de Guindos:37.000 pels bancs nacionalitzats-Bankia, CatalunyaCaixa, Nova-galicia i tamb Banc de Valn-cia-, ms els fons necessaris pelsbancs no nacionalitzats per quenecessitaran ajudes pbliquesi la quantitat que es dediqui aposar en marxa daltra banda elbanc dolent.

Dimecres tamb se sabrquants acomiadaments i tan-caments docines shauran de

produir com a resultat del procsde reducci de la grandria deles entitats. De Guindos no havolgut posicionar-se al respecteper ha dit que les entitats tin-dran cinc anys per aprimar lesseves dimensions. De Guindosconsidera que limport total delrescat bancari pot estar a len-torn dels 40.000 milions deu-ros, que s sempre la xifra quehem estat manejant, que suposaaproximadament un 3,5%, unamica ms, del que s el PIB dEs-panya .

Pels bancs nacionalitzats-Bankia, Catalunya Caixa, Nova-caixagalicia i Banc de Valncia-la quantitat estar en lentorndels 37.000 milions deuros, ha

dit el ministre dEconomia. Apart daix, tindrem la injeccide capital per la participaci delFROB (fons de reestructuraciordenada bancria) a la societatde gesti dactius, ha afegit DeGuindos en arribar a la reuniextraordinria de lEurogrup perarribar a un acord en relaci aGrcia.

Acomiadaments i tancaments

De Guindos ha eludit aclarirquants acomiadaments i tan-caments docina demanarBrusselles en els plans de rees-tructuraci daquestes entitats,xifres que es faran pbliquesaquest proper dimecres, per hadeclarat nalment i en aquest

mateix sentit que els bancs disposaran dun termini de ns acinc anys per aplicar les reduccions de grandria.

Segons De Guindos, no s egovern espanyol qui ho determina, sin la Direcci General deCompetncia de la ComunitaEuropea a crrec de Joaqun Al-munia, tot i que ha adms queels plans ja han estat aprovats peBanc dEspanya. Tot segueix absolutament segons el que deter-mina el memorndum dentesa(memorndum que determinaen ltima instncia les condi-cions del rescat bancari) i crecque no hi haur cap sorpresa arespecte, ha declarat el ministredEconomia.

ECONOMIA

Els bancs rescatats rebran 37.000

milions deuros de BrussellesEl ministre De Guindos diu que les entitats tindran cinc anys per reduir la seva grandria

Efe

Catorze personatges van moriravui i altres vuit van resultarferides de gravetat en lincendi

de lONG catlica Critas a lalocalitat de Titisee-Neustadt, ala regi de la Selva Negra (suddAlemanya).

El responsable del dispositiupolicial que va acudir al sinistre,Alfred Oschwald, va assegurarque, encara que no ha conclsel procs didenticaci de lesvctimes, sha conrmat queentre els morts hi ha discapa-citats i monitors, i que la causade mort principal va ser la in-toxicaci per inhalaci de fum.Quan van comenar les ames

hi havia 120 persones a ledici.La majoria van poder posar-sefora de perill per ells mateixos.Per catorze persones van res-

tar impotents davant les a-mes i el fum. Els bombers vanextreure els seus cossos, vaexplicar el cap de bombers deldistricte. Lincendi es va iniciaral voltant de les dues de la tardahora local i, segons els primersindicis, arran duna explosi enun magatzem de ledici, unagran i moderna installaci dedos pisos i subsl junt una zonaboscosa. Lalarma del taller vasaltar automticament, desen-cadenant una operaci dra-mtica i complicada.

Un incendi a un taller dediscapacitats deixa 14morts a Alemanya

SUCCESSOS

Vuit persones van quedar ferides de gravetat

Mark Carney, governador del Banc de Canad, ser el primer es-tranger a posar-se al capdavant del Banc dAnglaterra, posici desdon haur de supervisar el sistema bancari britnic i prevenir fu-tures crisis nanceres. Lelecci de Carney va agafar per sorpresael mn nancer que esperava que a Mervyn King, el rellevs el seunmero dos, leconomista angls Paul Tucker.

Un extranger al capdavant del Banc dAnglaterra

Loposici de Sria ha denunciat la mort de deu nens en un patiduna escola de Damasc pel llanament duna bomba de dispersiper part de lexrcit siri. Aix ho mostren les imatges dun vdeopublicat a Internet que ensenyen els cossos dels infants al ter-ra amb les seves mares plorant al costat. El govern siri nega quelexrcit hagi fet s de bombes de dispersi.

Deu nens moren a una escola per un atac siri

FINANCES

INTERNACIONAL

Les illes canries del Hierro i La Palma es troben en alerta taronjaper fenmens costaners, mentre lalerta groga ha estat decretadaen altres provncies de vuit comunitats autnomes per pluja, vento nevades. A les Canries, lAgncia Estatal de Meteorologia (AE-MET) avisa que al Hierro i La Palma tamb hi haur pluges i vents,amb ratxes mximes de 70 quilmetres per hora.

Les illes dEl Hierro i La Palma, en alerta

Els presidents dels Tribunals Superiors de Justcia (TSJ) van expres-sar avui la falta de comproms poltic a millorar ladministracide Justcia i, encara que la crisi fa difcil exigir-lo, creuen que aques-ta conjuntura ha de servir per una profunda revisi del sistemajudicial. Aix es va exposar al nal de la reuni entre el president delpoder judicial i quinze presidents dels TSJ.

Presidents dels TSJ veuen manca de comproms

METEOROLOGIA

JUSTCIA

ACN

El jutjat dinstrucci nmero33 de Barcelona va decidir ahiradmetre a trmit la querella

del president de la Generalitat,Artur Mas, contra El Mundo iimputar per un delicte dinj-ries i calmnies els dos autorsde les informacions, EduardoInda i Esteban Urreiztieta, quesostenien que Mas tenia comp-tes a Sussa on presumptamentdesviava comissions cobrades atravs del Palau.

Els dos periodistes han estatcitats en qualitat dimputatspel proper dia 19 de desembre,segons la interlocutria. Lajutgessa va demanar al Minis-

teri de lInterior que informen un termini mxim de deudies sobre lexistncia dun su-posat document redactat per la

UDEF-BLA relatiu a Artur Mas.Aix, la jutgessa, Elisabet Castell Fontova, considera en laseva interlocutria dahir queen els articles periodstics dediari El Mundo hi ha expressions i frases que en principi podrien congurar un delicte decalmnia i/o injries segonsels articles 205 i 208 del CodPenal, ja que contenen armacions que lesionen la digni-tat i danyen la fama duna altrapersona a travs dun mitj decomunicaci.

Imputats dos periodistesdel diari El Mundo perla querella de Mas

JUDICIAL

La jutgessa veu indicis de calmnies i injries

7/30/2019 m Tarragona 271112

14/24

14 diarims 27/11/2012 OPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar rles mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de

Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

Cap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Susanna Cases, Mnica Prez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:

Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci: Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:

Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

Distribuci

controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

CARTES

TRIBUNA

Dels resultats de les eleccions del passat diu-menge, es poden treure conclusions de tottipus, segurament interpretades subjectiva-ment per part del qui faci lanlisi al respec-te i vegi el nou mapa poltic, amb una visiobjectiva o amb un afany per fer que els seusplantejaments partidistes tinguin un suposatsuport.

De totes maneres, el que s evident, s quela nova situaci poltica comportar un marcde precarietat en determinats temes; aix,som davant un govern en minoria, al qual liser molt complicat conquerir suports perportar endavant un programa amb perspecti-ves de compliment a mig i llarg termini. Tam-

b s evident que el nou executiu senfronta

a una crisi galopant que necessitar respos-tes de tot tipus, i s aqu, on segurament,els suports necessaris per tirar endavant esfaran ms feixucs; per no oblidar latac delcentralisme que pot, fent una lectura esbi-aixada de la situaci, seguir en la lnia de

desqualicaci general en que sha installatels darrers mesos. Finalment, s evident elfraccionament parlamentari que es produir,amb discursos ben extrems que tampoc faci-litaran una tasca de govern en un marc tantcomplicat.

Per altra banda, el nou marc parlamentari,suposa tamb respostes concretes de fortale-sa evident, com pot ser que estem davant unparlament amb majoria sobiranista, amb totel que aix suposa, de cara a que aquest si-gui un dels temes importants a la legislatura;per sense oblidar que la consulta ha suposatun increment de participaci a lhora dexer-cir el dret a vot, espectacular, que noms espot entendre en base a la importncia del quees decidia, conseqentment, aquest tamb sun punt a tenir en compte a lhora de fer una

valoraci de tot el que a succet.Com a conclusi, s evident que els

tats poden tenir mltiples interpretper el que s inapellable s que el poCatalunya, de manera majoritria, ha sat la seva decisi sobirana, exercintdret a vot i manifestant el seu posicionen molts dels interrogants que es plven, en qualsevol cas, el que s clar s

democrcia ha tornat a guanyar, per ddels maniqueismes que shan pogut pjar, i les preteses manipulacions intdes duns i altres; crec que ara s el mdaplicar el seny i buscar el cam milpas, des del ferm convenciment de qupossible si plegats som capaos de trorespostes adients; no obstant, tot aixr de fer tamb en base als propis resuals, on uns guanyen menys i altres ms, per en denitiva els suports ciusn els que sn, i les majories i les ms estan clarament denides; pensar ucosa, ens posaria davant un panoramapitat de revolta ciutadana que crec quees pot permetre. Esperem que un copels anlisis, estiguem tots per fer el miltoqui.

LLUIS BADIA

Advocat

Precarietat/fortalesa

Vila-seca hoyHabitualmente coinciden en Catalunya laselecciones Locales y Autonmicas. Y evi-dentemente esto tiene una repercusin.En estos momentos muchos alcaldes deCiU estn dando gracias de que esta vez nohaya sido as. Por ejemplo Vila-seca, donde,de tener los 15 concegales actuales pasaraa tener 6, y por supuesto a perder la mayo-ra absoluta. Igualmente estara represen-tado en el ayuntamiento una serie mayorde alternativas, de las 3 actuales pasarana 6. Ms dialogo, ms negociacin y posi-

blemente ms participacin, mayor sen-sibilizacin y mayor nmero de personasescuchadas y atendidas. Reaccionar es desabios. Potenciar el dialogo, la participaci-

n, la sensibilizacin y escuchar a TODOSlos conciudadanos es una obligacin. Sinose hace, se demanda y se pasa factura. Lanica victoria es cuando ganamos todos, laderrota es no reaccionar.

Javier Bujalance

Chinorusia styleNi Espaa con ee ni Catalonia sin ella,Chinorusia ser nuestro pas. Con los im-presionables estrangulamientos y remien-dos incomprensibles que el seor de la rajahoy est destinando a la casi desclasicadaclase media, el bloque social est que separte y no de risa. Que media clase mediase encuentre de baja moral y al alza por nopoder trabajar, no es or de un da, sinocosecha de mtodos de siembre que nun-ca se haban esparcido y que, impensableshace apenas cuatro das, demuestran que el

parche de inmediatez y el aleatorio pensa-miento repentino, suelen, en la mayora delos casos, ser contraproducentes. Medidasni a medias ni las medias para las mujeres.Una decisin de gobierno debe ser tomadacon ms que decisin, con consecuencia decausa y con soluciones del a posteriori. Unade esas posibles decisiones que el gobiernoimpopular est fraguando entre bastidoresy que podra salir a escena en breve, es lade poner precio tasado a los permisos deresidencia para emigrantes. Por la frioleracifra para el pobre, y de fcil desembolsopara el dinero caliente, de ciento sesen-ta mil euros, les daremos junto a su llavedel piso su divisado peso en nuestro pas,

pero qu desgraciados somos!, qu nosfalta para hacerlo peor?, qu haremos sinidentidad y con mordiscos en terreno mor-dido?, desaparecer del mapa quizs? Lainmigracin desplumada an se espolvoreay desde apenas das regresa con la cabezaentre el ala a su redil dejando espacio a esta

burbuja superpoblada de los ltimos aosy ahora los espaodirigentes los reclamaofertando su regreso y estancia. Rusos ychinos aplauden acabando en frotamientosus manos por tan caprichosa decisin. Laensaladilla rusa que tapea por la costa pa-sar a ser un primer plato y los ojos rasga-dos ser el gen del futuro espaol. El juegode maa har aparecer lo que ya somos,un barullo desordenado de comodines sin

valor ni coraje. Chinorusia est al acecho yEspaa a punto de estallar porque el magode la chistera, no la saca y se lo toma todoa chiste. Es el Espaa stylehop, hop, hop,hop, hop!... es el Chinorusia ...

Oscar Molero. Els Pallaresos.

AgradecimientoMis abuelos no salieron de un diminutopueblo de Soria. Mis padres apenas surca-ron un mar. Los hijos lo tienen todo a su al-cance: La Plaza Roja, la Quinta Avenida o laPuerta del Sol. Es suciente una tecla o unapantalla o un avin de bajo coste. Sus de-seos son rdenes para ellos mismos y paralos dems. Pocas pretensiones dejan de al-canzar. Sin embargo leo que un joven hroede moto GP declara en una entrevista: queamigos de verdad tiene 3 4 como todo elmundo. Supongo que s, que para muchos,

lo importante son los laureles y las victoriaspersonales aunque signiquen la soledad.Agradezco a los medios de comunicacinque nos permitan compartir sentimientose ilusiones. Que nos brinden la oportuni-dad de conversar con desconocidos, a losque nos gustara llamar amigos, y que nosconcedan sentir el privilegio de que alguiennos escucha.

Pilar Crespo lvarez. Tarragona.

Queremos lo mismo que EspaaS seor! Espaoles y catalanes estamostotalmente de acuerdo en nuestros ideales.Los dos pueblos queremos vivir en libertady tomar nuestras decisiones. Si Espaa pu-

ede desligarse de la Unin Europea cuaquiera, sin depender de los votos ajenosotros como catalanes tambin qumos tener la misma capacidad para de Espaa, si algn da lo creemos coniente.

En 1704, hace ms de 300 aos, Espperdi un pen de 6 quilmetros cuados al ser derrotada por Inglaterra. A pde sellarse la cesin con dos tratados d(Utrecht 1713 y Versalles 1783), Espasido infatigable en reclamar la propide esta pequea partcula de su terrio. Poco despus, en 1714, toda Catalu(un pas de 32.000 Km2) fue ocupadatropas castellanas, siendo adems tcamente represaliada, y sin que jam

pactase ningn tratado de paz. En los mos decenios el Reino Unido ha autoridos referndums (1967 y 2002) en Gibtar, para que los llanitos votaran acercsus preferencias entre Espaa (1-2%) metrpoli (98-99%). Por el contrariocatalanes nunca hemos podido reclanuestra libertad en ningn foro, e inca da de hoy, no se nos consiente el derea decidir. Todo se mantiene bien at

bajo una Constitucin Espaola de evite corte postfranquista.

Desprs descriure amb la meva estimsegona llengua, lespanyol o castell, meteu-me que honori el meu entranycatal. Perqu el bilingisme el practiqnoms els catalanistes, mentre que la majoria despanyolistes tenen a orgulmonolinges. Lexplicaci daquesta pdoxa s complexa, i probablement m

visceral. Paisans! Ara s toca! O caixa oxa!, com arengava lillustre general reuPrim. Precisem de tot el nostre seny i rper a trencar la nostra servil tradici dnyuts i pagar el beure, nodrida per ladrome dEstocolm, una plaga crnica nostres terres. Diguem no! Diguem aveure Espanya! Ens trobarem de bell desprs de pactar-ho, per agermamai ms subordinats. I per descompta

borrarem tots els estigmes del dictadoms del catal donarem suport a la llenimposada, el castell, tan bell i tan intecional. I tamb a les altres cultures, peCatalunya s i ser sempre terra dacoll

Rom Massot Punyet. Tarra

Esquerra Republicana de Catalunya, prcticament la gran gua-

nyadora de les eleccions del passat diumenge desprs dalar-se

com a segona fora a larc parlamentari, feia gala ahir del seu

nou posicionament i es deixava estimar. Malgrat loferta quedes de CiU es llenava, des del mateix dia dels comicis desprsde conixer els resultats, cap a ERC, aquests es presentaven ahir

poc predisposats a formar part del futur govern catal. El mateix

lder de la formaci republicana, Oriol Junqueras, armava ahir al

mat que, hores dara, no es plantegen formar part de lexecutiu,

tot i que va destacar que Esquerra Republicana de Catalunya,

est disposada a assegurar la governabilitat del pas a travs de laconstrucci de grans consensos en lmbit nacional i tamb en

leconmic i social. De fet, segons sembla, per als republicans, la

imatge ms potent que podria donar Catalunya s que el futur

president del pas i el futur cap de loposici plantegessin junts

al mn cap on vol caminar el pas. Alguns supsits podrien

haver portat a ERC a arribar a questa conclusi: una qesti de

coherncia o, senzillament, el gest de deixar-se estimar amb lapretensi dobtenir ms poder en el futur. Hi ha una altra pos-

sibilitat encara; i s que ERC hagi arribat veritablement a albirar

aquesta imatge tant potent de la que parla en la que Govern i

oposici caminen junts a un mateix dest.

ERC exerceix de