Mª Àngels Miret Latas Curs 2007-2008 …Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de...

Mª Àngels Miret Latas

Curs 2007-2008

[email protected]

Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia

Llicències retribuïdes 2007-2008 Mª Àngels Miret Latas

2

ÍNDEX Pròleg........................................................................................................... 4 1.- INTRODUCCIÓ..................................................................................... 5

1.1.- Justificació del projecte............................................................. 5

1.1.1. Acollida de l’alumnat nouvingut................................... 5 1.1.2. Mediació i convivència en els centres........................... 5 1.1.3.Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos escolars ordinaris........................ 6 1.1.4. Atenció a l ’ alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta..................................... 6 1.1.5. Salut laboral: prevenció de l’estrès, educació emocional i resolució de conflictes.............................. 6

1.2.- Antecedents d’aquesta disciplina..............................................7

1.3.- Explicació del tema................................................................. 10

1.3.1.Què és l’Artteràpia?..................................................... 11 1.3.2. Metodologia del projecte d’intervenció...................... 11 1.3.3. Les sessions d’Artteràpia............................................ 12

1.4.- Objectius i resultats proposats................................................ 13

1.4.1. Objectiu general.......................................................... 13 1.4.2. Objectius concrets del projecte................................... 14 1.4.3. Hipòtesi que respondrà la recerca............................... 14 1.4.4. Antecedents que avalin la validesa del treball proposat: Des d’Anglaterra, des dels EUA, des d’Israel............ 15

2.- TREBALL DUT A TERME.................................................................19

2.1.- Disseny del pla de treball. Treball previ..................................19

2.1.1. Treball 1r trimestre 2007-2008................................... 22 2.1.2. Treball 2n trimestre 2007-2008................................... 23 2.1.3. Treball 3r trimestre 2007-2008................................... 23 2.1.4. Durant tot el curs..........................................................24 2.1.5. Documentació.............................................................. 24



3

2.2.- Metodologia emprada..............................................................25

2.2.1. Descripció i justificació de la metodologia..................25 2.2.2. Àrea d’intervenció escollida........................................ 26 2.2.3. Justificació de la metodologia..................................... 26 2.2.4. Instruments i recollida de dades.................................. 26

3.- RESULTATS OBTINGUTS................................................................ 29

3.1.- Presentació dels resultats obtinguts......................................... 29

3.1.1. Població d’estudi ........................................................ 29 3.1.2. Estudis de cas.............................................................. 30 3.1.2.1. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos escolars ordinaris......... 30 3.1.2.2. Acollida de l’alumnat nouvingut..................... 33 3.1.2.3. Mediació i convivència en els centres............. 38 3.1.2.4.Experiència en Artteràpia en grup.................... 39 3.1.2.5.Atenció a l’alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta........................ 44

3.1.2.6. Altres experiències dels Tallers d’Artteràpia.. 44 3.1.2.7. Aportació docent sobre l’Artteràpia................ 44 3.1.2.8. Artteràpia per a pares/mares............................ 46 3.1.2.9. Experiència de les artterapeutes en l’àmbit

educatiu........................................................... 46 3.1.3. Resultats de l’aplicació dels qüestionaris dels punts forts i les dificultats. SDQ, relació amb l’aprenentatge i relació social.............................................................. 47 3.1.4. Gràfiques......................................................................58 3.1.4.1.Descriptives...................................................... 58 3.1.4.2.Valoracions del taller d’Artteràpia segons els mestres/professors/res................................. 59 3.1.4.3.Valoracions del taller d ’ Artteràpia en relació a l’aprenentatge i la relació social........ 62

3.2.- Anàlisi i interpretació de dades.......................................... 63

4.- CONCLUSIONS................................................................................ 67 5.- BIBLIOGRAFIA................................................................................72 6.- ANNEXOS......................................................................................... 79 7.- AGRAÏMENTS.................................................................................. 80



4

Pròleg

Vaig conèixer l’Artteràpia durant el curs 2003-2004. Estava com a tutora

en pràctiques d’una alumna estudiant de Magisteri, la Irene Vico, que havia participat en tallers d’Artteràpia. Els seus comentaris sobre aquest àmbit em van semblar molt interessants i al mateix temps innovadors.

Si una alumna de Magisteri havia tingut la oportunitat de fer aquests cursos, jo com a docent ja treballant no m’ho podia perdre.

Amb gran interès, vaig realitzar cursos introductoris a l’Artteràpia el curs 2004-2005. També vam impulsar junt amb un grup de persones (mestres, pares i artterapeutes) la realització de tallers per a alumnes i pares entre març i juny del 2005. Més endavant, l’ICE de la UDL, dins el Pla de Formació Docent 2005-2006, va organitzar tallers experiencials per a mestres i professors (Annex 1).

Durant aquest curs escolar 2007-2008, gràcies al Departament d’Educació he pogut realitzar la Formació Universitària del Postgrau o Màster d’Aplicacions Psicoterapèutiques de la Pràctica Artística, Artteràpia. Així mateix, tal com estableix el Pla d’Estudis d’aquesta formació he portat a terme les Pràctiques en una escola d’educació primària al llarg d’aquest present curs.

Com a especialista d’anglès he establert contacte amb centres escolars anglesos i professors artterapeutes anglesos, irlandesos i americans.

En el viatge que vaig realitzar a Anglaterra l’estiu del 2007, vaig poder veure el funcionament d’escoles angleses que compten amb professionals artterapeutes com a figures de suport a les escoles a nivell emocional.

El meu objectiu principal és fer arribar al Departament d’Ensenyament l’existència d’aquest recurs a utilitzar als Centres Escolars Catalans, donada la seva àmplia aplicació en d’altres països a on es considera la importància de vetllar en l’Educació tant pels aspectes cognoscitius dels alumnes com pels emocionals.

També penso que el model d’escola ha de respondre a les necessitats actuals a on ens trobem, per tal de garantir la Salut Emocional i Educació Integral dels nostres alumnes.



5

1. INTRODUCCIÓ

1.1.- Justificació del projecte.

La finalitat del projecte és portar a terme una investigació de la presència de l’Artteràpia com a taller de suport emocional a l’aprenentatge als Centres escolars de Catalunya. Hi ha escoles i instituts que estan rebent artterapeutes en pràctiques i en alguns hi ha artterapeutes professionals.

Existeix un conveni entre la Universitat de Barcelona i Ensenyament per a la realització d’aquestes pràctiques.

En aquest estudi es vol investigar sobre aquesta disciplina als centres educatius de Catalunya. Els alumnes que reben les sessions d’Artteràpia, normalment tenen algun tipus de problemàtica, ja sigui a nivell de conducta, de relació, comportament social, dificultats en la concentració, etc. Tot això pot repercutir en el seu aprenentatge, per tant l’ Artteràpia pot ser una eina per a resoldre el seus problemes.

Les aportacions del treball proposat inclouen:

1.1.1. Acollida de l’alumnat nouvingut

Es tracta d’alumnes que en la majoria dels casos tenen una mancança en la comprensió de la llengua. En aquesta situació en aquests alumnes seria molt beneficiós utilitzar l’Artteràpia com a canal de comunicació no verbal, ja que mitjançant l’expressió artística els nens o nenes podrien comunicar els seus sentiments, les seves emocions.

1.1.2. Mediació i convivència en els centres.

L’Artteràpia és un mitjà per a resoldre conflictes personals i d’interrelació.

Facilita l’autoconeixement propi.

Això pot ajudar en molts casos com ara el “Bulling”, la violència a les aules, les diferències de gènere.

Cal buscar tècniques que ens serveixin per a comprendre què ens passa, i com vivim aquesta realitat que ens envolta.

Sobre tot la prevenció a les escoles pot beneficiar a tots els alumnes que pateixen aquestes pressions psicològiques i tant els que les provoquen com els que en són espectadors (pares/mares, professors/res, altres companys/es) buscant recursos per a resoldre-les.



6

1.1.3. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos escolars ordinaris

Aquests alumnes moltes vegades poden sentir-se més segurs realitzant tasques artístiques que les pròpies matèries instrumentals.

Utilitzar l’art pot estimular tant la seva participació com la seva comunicació no verbal.

Poden treure les seves emocions i sentiments, ja que el seu món emocional és tan ric com el de qualsevol altre nen.

1.1.4. Atenció a l’alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta

L’entorn en el qual viu el nen és molt important. Moltes vegades la seva conducta respon a problemes familiars que ell viu i que no és capaç d’ assimilar. Això és degut a que són nens i no tenen la maduresa suficient per a enfrontar-se als problemes que els envolten com ara separacions familiars, malalties d’algun familiar o pròpies, mort d’algun familiar, situacions de dol.

1.1.5. Salut laboral: prevenció de l’estrès, educació emocional i resolució de conflictes

Els tallers de suport emocional a través de l’Artteràpia s’apliquen als alumnes a nivell individual i en petit grup, encara que només uns quants alumnes rebin aquestes sessions, això repercuteix en la resta de les persones que tenen un contacte amb aquests nens.

Els professors/res i mestres reben un suport per part dels artterapeutes a partir del seguiment dels alumnes al llarg del curs. Això pot ajudar molt al professor/a l’hora de treballar amb aquests alumnes a l’ obtenir aquesta informació addicional en les reunions que s’estableixen. Per tant això representa comptar amb uns recursos per a la prevenció de l’estrès i salut laboral dels mestres i professors/res.

També la resta dels companys de classe d’aquests alumnes se’n beneficia ja que millora el clima de convivència de la classe.

Amb els pares/mares es fan unes reunions periòdiques que ajuden a comprendre moltes de les situacions que transcorren i contribueixen a partir de la seva col·laboració a la millora de l’alumne.



7

1.2.- Antecedents d’aquesta disciplina.

L’aparició de la disciplina “Artteràpia” i el terme que designa a les diferents orientacions teòriques i pràctiques psicoterapèutiques té lloc en diferents contextos i situacions històriques. En alguns casos coincidents en el temps, però no en el context o institució.

Probablement l’expressió Artteràpia més difosa prové de l’anglesa art therapy.

Una de las primeres que va fer servir aquest terme va ser l’Adrian Hill, a mitjans dels anys 40, la va utilitzar al Regne Unit, per a referir-se a la tasca assistencial que realitzava en un asil de tuberculosos.

Alhora, l’Edith Kramer i la Margaret Naumburg, als Estats Units, van fer servir la mateixa paraula per a definir la feina que feien amb nens amb necessitats especials.

L’ any 1958, l’Edith Kramer publica l’obra traduïda al castellà amb el títol Terapia a través del arte en una comunidad infantil, a on relata la seva experiència de treball a través de l’art en un centre educatiu d’internament, amb nens problemàtics de barris marginals de Nova York.

L’Artteràpia, com a professió ha evolucionat des de dos diferents àmbits:

Les Sessions d’Art i l la Psicoteràpia. En el primer, els professors d’art es van adonar dels beneficis de l’art en els nens amb dificultats. Acceptant la fantasia, la imaginació, expressar els propis sentiments en els dibuixos els nens.

L’altre àmbit prové de la psicoteràpia a on és més fàcil parlar a partir del propi treball artístic, ja que així es facilita la comunicació verbal. En aquesta nova visió tenim l’ aportació de la Margaret Naumburg.

“En 1915, la Margaret Naumburg va fundar el Walden school en la ciutat de Nova York, una escola progressista que va establir la visió psicoanalítica bàsica en relació a la importància de l’inconscient en l’educació així mateix com en la psicoteràpia. (Naumburg, 1966, p.30).

http://findarticles.com/p/articles/mi_g2699/is_0005/ai_2699000564

Sessions d’Art Psicoteràpia

AArr tt tteerr ààppiiaa



8

A Walden, Naumburg va posar en pràctica la seva convicció de que el desenvolupament emocional dels nens, educats a través d’estímuls d’expressió creativa espontània, motivava el mateix aprenentatge, i que havia de prendre prioritat davant de l’apropament intelectual tradicional de l’ensenyança en un pla regularitzat d’estudis.” (Frank in detre et al., 1983, p.113).

La Margaret Naumburg en el seu llibre “Un método Directo de Educación” va escriure:

“En el present, els nostres mètodes d’educació han tractat sols amb el conscient o amb la superfície de la vida mental del nen. La nova psicologia analítica, però ha demostrat que la vida mental inconscient és la base dels instints del nen, i juga un paper més gran que el conscient.

La nova psicologia ha destapat la verdadera naturalesa del pensament primitiu i ha mostrat que encara es manté viu en el ser mental inconscient de l’adult així com en el del nen...”

Aquest descobriment de les fonts fonamentals del pensament i l’acció han de provocar un reajustament ara en l’educació (Naumburg citat per (Frank in Detre et al., 1983, p113). Veure descobriments actuals – “Un estudio neurològico muestra cómo ayudar al cerebro a tener grandes ideas”. Doctor Corbella (La Vanguàrdia. 23-1-2008. Annex 2)

“Els resultats, segons Bahattacharya, poden ajudar a millorar el rendiment en professions creatives i a millorar l’educació. Hauria de potenciar-se més la part inconscient del processament de la informació en el cervell”, afirma.

La importància de l’art en l’educació i en el seu aspecte terapèutic està reconeguda avui en dia entre filòsofs, educadors, psicòlegs i alguns artistes. Els educadors artístics, Read ( 1955), Lowenfeld i Britain (1967), i Eisner (1971) han estudiat sistemàticament la naturalesa de l’art i la seva aplicació al sistema escolar.

A Anglaterra hi ha especialistes que treballen a nivell terapèutic amb els nens degut als seus problemes de comportament o emocionals.

També el departament d’Educació anglès considera que és important vetllar pel desenvolupament cognoscitiu i emocional dels alumnes. Per això disposa de professionals artterapeutes que es desplacen puntualment als centres a on treballen amb els nens a nivell individual o en grups reduïts.



9

Altres països com ara Israel també compten amb especialistes en psicoteràpia per l’art o artterapeutes ja que es contempla la incorporació d’aquests professionals al Sistema Educatiu.

L’Artteràpia s’aplica a l’Ensenyament des dels anys 70, a part d’Israel i Anglaterra a Canadà, Estats Units, Holanda i Austràlia.

El motiu principal és que els alumnes que presenten dificultats emocionals tenen més problemes en el seu aprenentatge i/o relació social.

Imatge Obra Social. “La Caixa”.

Casos a on s’aplica l’Artteràpia:

- Segons el tipus de problemàtica s’aplica la intervenció individual:

Separacions familiars o procés de divorci, malalties, situacions de dol, violència domèstica, abusos d’algun tipus, naixement d’un germà...

Alteracions en la conducta alimentaria , dependència parental excessiva, enuresis, discapacitació física o psíquica, conducta sexual inadequada, etc.

- El treball en grup es porta a terme en casos d’alumnes amb problemes de relació o d’adaptació social.



10

1.3.- Explicació del tema.

Artteràpia és una disciplina i una pràctica psicoterapèutica de recolzament a la tasca educativa i de suport emocional a diferents col·lectius.

A Espanya i a Catalunya és relativament nova, però en d’altres països, com ara en l’àmbit anglosaxó té un ampli desenvolupament.

És especialment rellevant el desenvolupament i l’exercici actual de la professió dins del sistema britànic pel que fa al servei sanitari, social i educatiu.

L’avanç de la cultura del benestar en aquest país ha fet possible aquesta disciplina des de fa més de 60 anys.

En el cas del nostre país el desenvolupament ha estat molt irregular. Encara ara s’estan assentant les bases per a fiançar aquesta disciplina en la formació, la professió i la investigació.

Ha estat decisiu el primer pas donat en aquest sentit a partir de la creació de màsters universitaris de formació amb el reconeixement oficial.

La creació del Màster “Aplicacions psicoterapèutiques de la pràctica artística” de la Universitat de Barcelona, amb la seva primera promoció al 1999, va resultar pionera a l’Estat Espanyol.

Una part important del desenvolupament de la professió es dóna com ja s’ha indicat en els contextos socials i educatius.

En aquest moment hi ha més de 20 centres educatius que reben alumnes en pràctiques (a Catalunya i a d’altres punts d’Espanya).

Aquests practicants en Artteràpia estan col·laborant en àrees artterapèutiques i/o de suport emocional als equips educatius.

Dins d’ aquest context en aquest projecte es pretén fer una contribució a la recerca i difusió de les repercussions que té l’aplicació de l’Artteràpia als centres escolars.

L’Artteràpia és una disciplina de recent implantació a Espanya. Des de l’any 1999 els artterapeutes i els estudiants d’Artteràpia han lluitat i segueixen lluitant per a donar a conèixer la seva professió en aquells sectors en què l’Artteràpia pot ser útil en aquest país. Com ja s’ha ha dit, a causa de la seva relativa novetat, a Espanya l’Artteràpia encara no és una disciplina reconeguda pel Ministeri de Salut, a diferència de com sí que passa en altres països (EUA; Regne Unit, Canadà i Israel entre d’altres).



11

1.3.1. Què és l’Artteràpia?

L’Artteràpia és un tipus d’intervenció terapèutica d’orientació psicodinàmica entre altres, que utilitza com a mitjà els llenguatges artístics i permet el desenvolupament individual i de grup a través de la realització d’una obra artística, que ve acompanyada o no de la paraula.

El més important en l’Artteràpia és la persona i el procés.

No és un taller de plàstica, l’ obra artística no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà.

L’objectiu no és proporcionar coneixements i habilitats artístiques, sinó facilitar un canal d’expressió d’emocions.

En la mesura en que sigui possible es pot arribar a una transformació d’algunes actituds o capacitats importants per al desenvolupament del individu i del grup.

La utilització de l’art ens proporciona un canal de comunicació no necessàriament verbal, a través del qual l’usuari o el grup, en aquest cas els alumnes o els educadors tenen la possibilitat d’expressar-se “ de manera conscient o inconscient “, treballar amb les seves dificultats de relació y la possibilitat de desenvolupar canvis.

Per això l’Artteràpia està especialment indicada en aquells casos en els quals la comunicació verbal és insuficient, es troba bloquejada, o bé hi ha coses difícils d’ explicar.

L’Artteràpia permet treballar amb les emocions i potenciar l’autoconeixement, la qual cosa facilita una millora personal i un desenvolupament de grup més saludable.

http://en.wikipedia.org/wiki/Art_therapy

1.3.2. Metodologia del projecte d’intervenció en Artteràpia:

L’Artteràpia pot ajudar als alumnes en:

- Facilitar l’expressió de les emocions i dels conflictes (permet expressar-los en lloc d’actuar a través del comportament).

- Fomentar la pròpia autoestima.

- Acompanyar-lo en el procés d’expressió i integració a través de l’acte creatiu.

- Ajudar-lo a contenir les seves pròpies emocions.

- Cercar i adoptar noves formes d’expressió de la manera més equilibrada possible.



12

Imatge bbK. Guggenheim. Bilbao.

1.3.3. Les sessions d’Artteràpia

Les sessions d’Artteràpia es poden fer a nivell individual i a nivell de grup (màxim 8 alumnes).

La periodicitat és setmanal, d’una hora per a les sessions individuals i d’una hora i mitja a dues hores per a les sessions en grup.

Cal comptar amb un espai adequat per a desenvolupar l’activitat. És necessari que aquest espai sigui tancat, per a que no hi hagi interrupcions durant el treball.

L’aula a utilitzar requereix disposar de taules i cadires i també es necessita un espai per a fer una “rotllana” a on posar en comú el material fet i poder parlar.

El material a utilitzar ha de ser variat per a donar més possibilitat en l’expressió artística.

És molt important guardar les obres que han fet els alumnes en un lloc segur i tancat amb clau per a preservar la privacitat.

S’ha d’explicar molt bé als nens que el que es fa en aquest espai és confidencial tant pel que fan com pel que diuen.



13

Imatge Obra Social. “La Caixa”.

1.4.- Objectius i resultats proposats. 1.4.1. Objectiu general

La investigació en una perspectiva de metodologia Constructivista/Qualitativa (Latorre, A., Del Rincón, D., Arnal, J., 1996) proposa inicialment plantejar una investigació col·laborativa amb els centres participants, que quedaria reflectida en informes d´ investigació amb diversos formats, entre aquests els estudis de cas.

També es té previst una aproximació a una investigació en la acció (Bisquerra, R., 2004; McKernan, J., 2001) en la que jo mateixa desenvoluparia un doble paper com a agent d’ intervenció de suport emocional o pràctica artterapèutica i com a investigadora sobre aquesta mateixa pràctica.

L’objectiu general és promoure una recerca que permeti conèixer millor les pràctiques d’ intervenció artterapèutiques dins del context escolar i veure les seves repercussions que hipotèticament seran de recolzament a l’ aprenentatge i de suport emocional als professionals educatius.



14

1.4.2. Objectius concrets del projecte

L’objectiu és realitzar un informe amb estudis de casos contrastats i una investigació col·laborativa que reculli y permeti fer valoracions de les experiències d’alumnes amb problemes de relació, emocionals, de conducta o dificultats d’aprenentatge que han fet un seguiment dels tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia.

En relació als aspectes psicoterapèutics, en la investigació es recolliran els canvis en els diferents àmbits reflectits en els qüestionaris SDQ-Cat (Qüestionari de punts forts i dificultats), els objectius més concrets són entre d’altres:

- Valorar a l’alumne respecte al seu comportament social.

- Considerar la seva capacitat d’atenció versus hiperactivitat.

- Modificar cap a una perspectiva positiva la relació amb els companys.

- Contenir les seves emocions.

- Controlar la seva conducta.

- Relacionar el desenvolupament emocional de l’alumne amb l’aprenentatge i les relacions socials.

1.4.3. Hipòtesi que respondrà la recerca

En la perspectiva d’investigació constructivista qualitativa ja assenyalada, les hipòtesis es plantegen fonamentalment cap a la indagació i la recerca d’ evidències que ens ajudin a comprendre, ratificar o rectificar les nostres visions prèvies dels fenòmens estudiats.

En el cas de la investigació plantejada la nostra hipòtesi és que:

“L’Artteràpia pot ajudar a l’equilibri emocional i repercutir en l’aprenentatge de l’alumne i la seva relació social”.

En aquesta perspectiva d’ investigació el més rellevant es mostrar evidències a través dels estudis de casos.

Complementen la hipòtesi inicial altres consideracions. Hi ha nombroses raons per a utilitzar l’Artteràpia com a mitjà per a treballar l’ àmbit emocional dels alumnes:

- En principi l’art és una eina natural que els nens utilitzen.

- Els nens són capaços d’expressar-se espontàniament mitjançant símbols mentre pinten, fan treballs artístics o jocs creatius.



15

- A més a més hi ha alumnes que els costa comunicar-se amb paraules.

- L’art és un camí creatiu a on es poden endinsar i establir un diàleg intern amb el seu propi treball.

- Amb l’acompanyament de l’Artterapeuta l’alumne va adquirint confiança i seguretat per a expressar les seves pròpies emocions a partir del seu procés artístic.

Es recolliran dades en referència als alumnes tenint en compte aspectes emocionals. Després de fer els tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia, es veuran els canvis a partir d’aquestes primeres dades.

1.4.4. Antecedents que avalin la validesa del treball proposat: Des d’Anglaterra, Irlanda, Els EUA i Israel

Com ja s’ ha indicat anteriorment, en altres països, especialment de l’ àmbit anglosaxó, la disciplina i la pràctica artterapèutica en els seus diversos contextos està àmpliament difosa, en conseqüència, és normal que també s’ hagin realitzat nombroses investigacions al respecte, algunes d’ aquestes publicades. Però la seva difusió ha estat escassa en el nostre país, entre altres raons per l’absència d’ edicions traduïdes.

Un exemple molt reconegut, és la publicació que va coordinar l’Artterapeuta anglesa Diane Waller, va ser la persona que va aconseguir que es reconegués l’Artteràpia a nivell institucional a UK.

Em vaig posar en contacte amb ella. Em va sorprendre el seu interès quan li vaig explicar el projecte que estava fent i al demanar-li ajuda em va donar contactes amb centres a on es feia Artteràpia a les escoles: a Limerik Irlanda amb el Sr. Mark Lloyd, el director del centre:

“The Blue Box Creative Learning Centre” http://www.bluebox.ie/

Aquesta entitat coordina la distribució d’artterapeutes a 18 escoles d’infantil, primària i secundària atenent a més de 300 alumnes i a les seves famílies. L’objectiu és potenciar les seves capacitats a partir de les Teràpies creatives: Artteràpia, Musicoteràpia, Dramateràpia i Dansa-moviment-teràpia. Em van facilitar documents de la memòria anual 2005-2006 per a veure el funcionament de l’aplicació de l’Artteràpia a les seves escoles.

Des d’aquest centre em van remetre a una organització anglesa de distribució d’artterapeutes per tota Anglaterra The Place2Be.



16

www.theplace2be.org.uk.

(Web on es poden consultar la quantitat d’escoles de Primària que reben suport en Artteràpia)



17

D’altra banda, l’Artterapeuta anglesa Sally Nicholson, va fer-me arribar per correu postal documents en referència a la importància de considerar l’Artteràpia dins de l’Educació.

Annex 3:

En primer lloc, l’article “A painting perspective” a on s’explica que un dels arguments per a fer Artteràpia a l’escola, és que aquest treball es fa dins del marc escolar i no en un mitjà clínic. D’altra banda, posa èmfasi en el fet de començar aviat a treballar els problemes emocionals fa que el treball terapèutic duri menys:

“ If theraphy intervention can be offered early, before patterns of behaviour set into rigidly, then the duration of therapy may be shorter”.

Annex 4:

D’altra banda, l’article “Creative arts therapies and educational psychology: Let’s get together” recull un treball d’investigació en Artteràpia amb les opinions d’alumnes després d’assistir a tallers d’Artteràpia i també les de Psicòlegs sobre el coneixement que tenen de l’Artteràpia.

(International Journal of Art Therapy, June 2006; 11(1): 22-32).

Annex 5:

Hi ha una altra investigació portada a terme a Anglaterra sobre el nombre d’Artterapeutes anglesos i l’augment de necessitats escolars. “Art Therapy in Education. Findings from a nationwide survey in Arts Therapies” de Vassiliki Karkou.

En aquest sentir, Woddis (1992) indica que el 40% dels nens necessiten d’un suport emocional en la seva vida escolar. L’Artteràpia pot ser una possibilitat per a omplir les seves mancances.

Al final de l’article es comenta el paper del artterapeutes com a rol complementari del paper dels professors, ambdós lluiten pel mateix objectiu, però des de diferents perspectives. Per exemple, mentre els mestres es concentren en objectius més de tipus cognitiu, els artterapeutes proporcionen un suport psicològic addicional per als nens que ho necessiten en períodes de crisi o de dificultats.

Annex 6:

Inclou els comentaris personals de la pròpia Artterapeuta anglesa, Sally Nicholson, amb algunes anotacions del seu treball a les escoles.

També he tingut contacte durant el curs 2007-2008 amb una Artterapeuta d’Israel Dafna Moriya, prèviament vaig assistir a una ponència que va fer a



18

Barcelona al 2006. Vaig adquirir el seu llibre a on parla del seu treball en Artteràpia a les escoles.

Des de Florida (Miami, EUA) he rebut material del projecte de Bush (Janet) (vegeu annex 7. Contingut del material del llibre). Aquest projecte, pioner als EUA va representar la introducció de l’Artteràpia a les escoles.

http://www.schoolarttherapy.com

Voldria completar aquestes ressenyes amb la menció de:

En primer lloc, l’associació anglesa d’Artteràpia BAAT que ha aportat documents interns sobre el funcionament del treball de les artterapeutes a les escoles angleses.

En segon lloc, els professionals de l’organització The Place2be que abans he esmentat. també m’han aportat materials i estudis previs de l’aplicació de l’Artteràpia en el camp educatiu, especialment en l’àmbit anglès.



19

2.- TREBALL DUT A TERME

2.1.- Disseny del pla de treball.

TREBALL PREVI

Gràcies als professors de Metàfora de la UB, Centre que coordina el Màster d’Aplicacions Psicoterapèutiques de la Pràctica Artística, vaig iniciar els primers passos per a la Recerca de l’Artteràpia a l’àmbit Educatiu, ja que ells van aportar alguns dels centres escolars catalans a on es fan pràctiques en els anomenats “Tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia”.

El contacte amb la Diane Waller, Artterapeuta anglesa, reconeguda internacionalment, premiada per la seva tasca professional amb el “OBE award” (Official of the British Empire, AT Newsbriefing Summer 2007) Annex 8, em va facilitar la comunicació amb centres anglesos i irlandesos on es fa Artteràpia a les escoles.

Em vaig desplaçar a Anglaterra per a conèixer membres de l’Associació Britànica d’Artteràpia BAAT.

Després vaig visitar l’Organització Anglesa The Place2Be que coordina la distribució d’ artterapeutes als centres escolars anglesos.

Ells em van facilitar orientacions i materials de com portar a terme el treball de recerca seguint el model que ells mateixos utilitzen per a recollir dades sobre aquest tema. La utilització dels qüestionaris de punts forts i dificultats SDQ i programa estadístic SPSS n’és un exemple.

Durant la meva estada, vaig visitar una de les escoles angleses i vaig mantenir reunions amb diferents membres de la plantilla per a comentar directament el treball que es fa a Anglaterra en aquest àmbit i treure informació de cara a la investigació.

Visita The Place2Be. Fotos escola anglesa- Aula d’Artteràpia:

L’escola disposa d’un espai per a fer les sessions d’Artteràpia i els alumnes es desplacen a aquesta aula. En aquest centre hi ha una Artterapeuta a jornada laboral sencera. També rep l’ajut d’artterapeutes que fan les seves pràctiques en aquest centre, actuant ella mateixa com a supervisora d’aquest estudiants en pràctiques.



20

Sorral per als més petits. Espai per a seure i parlar sobre el treball realizat.



21

A més a més de disposar d’una pica d’aigua per a rentar els pinzells, hi ha joguines i instruments musicals.

Utilitzar diferents recursos per a potenciar el canal creatiu dels nens/es enriqueix les diferents possibilitats en realitzar els seus treballs artístics (obres plàstiques, jocs creatius, contes, drama, ritmes musicals, dansa, etc).

Cal destacar que el propòsit és que el nen de forma espontània utilitzi aquest material respectant la seva llibertat des d’un enfoc no directiu.

En circumstàncies especials i quan es tracta d’alumnes amb certes mancances, si és necessari es proposen activitats més pautades.

A la foto de baix a la dreta, hi ha un espai “The place to talk”- un lloc per a parlar- està destinat als nens que tenen alguna problemàtica puntual i no assisteixen regularment al taller.

Són els mateixos nens els que demanen l’ajut i no estan derivats ni pels pares, mestres o psicòlegs. Està situat a l’exterior de l’aula, a la part blava hi ha uns paperets que ells omplen amb el seu nom i els tiren dins la bústia.

L’Artterapeuta disposa d’un espai lliure al seu horari per atendre aquests casos.



22

L’Artterapeuta Sally Nicholson,, membre de la BAAT, va aportar-me documents i investigacions prèvies sobre Artteràpia al seu país.

Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-me durant la meva estada a Anglaterra.

Ella va tenir molt d’interès des del principi per a col·laborar en el projecte i inclòs em va fer una entrevista que després es va publicar en la revista “Newsbriefing” de l’associació anglesa d’Artteràpia BAAT. Annex 9.

2.1.1. Treball 1r trimestre 2007-2008

A l’inici del curs 2007-2008 vaig realitzar el curs de 30 hores “Bases Metodològiques per a la Recerca Educativa” organitzat per l’ICE. Aquest curs va ser molt important de cara a l’aplicació metodològica de la Recerca.

També vaig rebre assessorament sobre el programa SPSS per part de la Mª José Rubio del Departament d’Assessorament per a la Recerca Educativa de l’ICE.

Al llarg del trimestre vaig realitzar les següents tasques:

- Visita i contacte amb escoles i instituts a on es porten a terme tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’ Artteràpia.

- Contacte amb l’Artterapeuta, la mestra o professor i el /la psicòloga del centre.

- Elaboració d’un document específic i diferent segons a qui va adreçat que expliqui els motius de la investigació per a informar als que col·laboren en l’estudi: mestres, especialistes d’educació especial, artterapeutes, pares/mares, etc. del centre. Annex 10.

- Lliurament del document que explica la investigació i les proves a aplicar. Indicar les instruccions a tenir en compte segons els objectius que es pretenen avaluar segons a qui correspongui.

- Programar i concretar el moment d’aplicació dels qüestionaris SDQ.

- Aplicació dels qüestionaris SDQ en els alumnes, mestres i pares o mares.

- Creació d’arxius individuals tenint en compte els aspectes més rellevants per a l’estudi de cas de cada alumne.



23

- Concretar els contactes posteriors amb els artterapeutes i mestres per al seguiment de l’estudi de cas. 1

2.1.2. Treball 2n trimestre 2007-2008

Durant el segon trimestre el meu treball s’ha basat en:

- Organització de les dades recollides en el primer trimestre a partir dels qüestionaris SDQ i estudi de cas.

- Buidat de qüestionaris i interpretació dels resultats es fa la primera valoració. Aquestes proves estandarditzades tenen sistemes de buidat informatitzat. Programa SPSS.

- Es demana la col·laboració del psicòleg del centre.

- Visita a les escoles per al seguiment progressiu dels estudis de cas dels alumnes al llarg de tot el curs escolar.

2.1.3. Treball 3r trimestre 2007-2008

El tercer trimestre:

- Visita a les escoles i instituts com en els trimestres anteriors per al seguiment dels estudis de cas.

- Concretar de nou amb les escoles i instituts l’aplicació dels qüestionaris SDQ, després de que els alumnes hagin assistit a les sessions dels tallers de suport emocional a l’aprenentatge. Es tracta de contrastar i valorar els resultats de la fase pre-test i la post-test. S’ ha de deixar passar un període al menys 6 mesos.

- Treball d’interpretació estadística i contrast de resultats.

- Entrevistes amb artterapeutes, docents i estudiants de Magisteri per aportar el seu testimoni sobre l’Artteràpia a l’àmbit Educatiu.

1 Durant el primer trimestre els artterapeutes tenen els primers contactes amb les escoles i

s’estableix un període d’observació no superior a un mes, després ja s’inicien les sessions d’Artteràpia. Això dóna temps per a poder fer alguns dels passos anteriors, abans de començar les sessions d’Artteràpia.

Cal indicar que els alumnes que assisteixen al taller de suport emocional a l’aprenentatge han estat seleccionats per part dels professors, psicòleg del centre i l’artterapeuta.

En el moment d’aplicació directament dels qüestionaris SDQ es poden recollir comentaris i observacions que poden servir de gran utilitat com a dades en la posterior valoració de totes les dades.

És molt important també comptar amb tota la informació obtinguda en el seguiment de l’estudi de cas.



24

A nivell individual s’observen i es reflecteixen els canvis segons l’escala SDQ. També es relacionen aquestes dades amb la informació recollida en l’estudi de cas de cada alumne a partir de diferents visites als centres.

Així mateix es fan valoracions estadístiques per cada un dels apartats de les proves SDQ, qüestionari de punts forts i dificultats:

- Símptomes emocionals

- Problemes de conducta

- Hiperactivitat

- Problemes de relació amb els altres

- Comportament a nivell social

- Elaboració de l’informe final sobre la investigació del taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia.

2.1.4. Durant tot el curs

De forma transversal a la realització de la present investigació, he realitzat activitats tant en el vessant formatiu com en el pràctic. Pel que fa al vessant formatiu, per una banda he realitzat els estudis del 2n curs del Màster a la UB: “Aplicacions Psicoterapèutiques de la Pràctica Artística”. Web: www.metafora.org.

Per altra, he continuat els de Psicologia (5è curs UNED).

Pel que fa al vessant pràctic, he portat a terme l’aplicació de l’Artteràpia en un Centre escolar de Primària, dins les pràctiques que corresponen al Pla d’Estudis de Formació en el Master d’Artteràpia.

2.1.5. Documentació

A continuació apunto de forma exhaustiva el conjunt de documents recollits i elaborats en aquesta recerca:

- Carta als pares i autorització de participació en el projecte. Annex 10

- Qüestionaris SDQ pre-test i post test.Goodman (versió traduïda). Annex 11

- Investigacions de l’aplicació del qüestionaris SDQ. Annex 12

- Full de seguiment de l’alumne. Inici i final de curs. Annex 13

- Full de progrés mensual. Annex 14



25

- Full de progrés anual. (Traducció de la versió 2003. Associació Americana d’Artteràpia. AATA). Annex 15

- Graella dades. Annex 16

- Resultats SDQ. Annex 17

- Recollida de dades d’artterapeutes, mestres i estudiants de Magisteri en la seva experiència en l’Artteràpia en l’àmbit educatiu.Annexes 18, 19 i 20

- Documents de la regulació de la professió d’Artteràpia a l’educació a Anglaterra i EUA. Annex 21

- Guia Ètica per a la recerca en Psicoteràpia. BACP. Ethical guidelines for researching counselling and psychotherapy BACP.

- Bristish association for Counselling and Psycotherapy.

http://www.bacp.co.uk/research/ethical_guidelines.php

- Investigacions en Artteràpia en d’altres països. Annex 22

- Lectura llibres: bibilografia en Artteràpia i psicologia.

2.2.- Metodologia emprada.

2.2.1. Descripció i justificació de la metodologia

Com ja s’ha assenyalat anteriorment, la perspectiva general de la investigació és qualitativa, constructivista i col·laborativa. Els informes de casos poden complementar-se amb alguns tipus de proves que aportin evidències, a més a més de l’observació de camp, les entrevistes i els relats de la seva pròpia vida.

Indico a continuació algunes d’aquestes proves previstes:

- Un mètode psicomètric a partir de qüestionaris per a alumnes des de 3/4 a 16 anys.

- Inclouen tres tipus de qüestionaris:

- Els qüestionaris adreçats al alumnes (a partir dels 11 anys i fins a 16 anys), ja que ells mateixos poden contestar el qüestionari.

- Els qüestionaris adreçats als pares i mares dels alumnes.

- Els qüestionaris adreçats als mestres i professors/res dels alumnes.



26

2.2.2. Àrea d’intervenció escollida:

El context d’investigació i l’àrea d’ intervenció escollida són dins de l’àmbit escolar de l’Educació primària i secundària a Catalunya.

La mostra d’alumnes escollits per part dels mestres, professors/res, psicòlegs i artterapeutes serà la que rebrà l’aplicació del taller suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia i inclou alumnes de P-5 fins a estudiants d’ ESO.

2.2.3. Justificació de la metodologia

En aquesta investigació és possible complementar els estudis de casos amb els qüestionaris psicomètrics, ja que són de fàcil aplicació i no es requereix cap especialització per a aplicar-los. L’usuari hauria d’anar omplint els ítems indicats per a cada tipus de mostra, ja siguin alumnes, pares/mares, mestres i professors/res.

Els “ SDQ questionnaires”, són qüestionaris on es valora els punts forts i dificultats dels alumnes a nivell emocional. Annex 10.

Existeixen investigacions prèvies sobre l’aplicació d’aquest tipus de qüestionaris. Annex 11

2.2.4. Instruments i recollida de dades

Dels diferents instruments de recollida de dades, s’ha elegit de forma preferent els qüestionaris SDQ, a l’abast hi ha la versió catalana del qüestionari.

SDQ-Cat versió en català. Annex 10

http://www.sdqinfo.com/d4.html (Disponibles en diferents idiomes).

Aquestes proves estan baremades per a obtenir informació sobre aspectes emocionals dels alumnes:



- Hiperactivitat


- Comportament a nivell social (escala prosocial)

El SDQ és un qüestionari que s’aplica per a tenir dades sobre el comportament, emocions i relacions socials de nens i joves d’entre 3/ 4 a 16 anys. Té la validesa i capacitat predictiva (Goodman, 1997; Goodman & Scoot, 1999).



27

Conté 25 ítems i cinc escales (indicades a dalt). Cada apartat de l’escala té un baremn des de 0 a 10. La suma total de les escalas sense considerar la prosocial ( comportament social positiu) ens dóna la puntuación del total de dificultats. El resultat en aquest cas està entre 0 i 40.

Els ítems per escala:

- Prosocial: 1, 4, 9, 17 i 20

- Hiperactivitat. 2, 10, 15, 21 i 25

- Áspectes emocionals: 3, 8, 13, 15, i 24

- Relacions socials: 6, 11, 14, 19 i 23

- Conducta: 5, 7, 12, 18 i 22

El qüestionari pot ser completat tant pels pares com pels docents dels alumnes entre 3/4 i 16 anys. Entre els 11 i els 16 anys el mateix alumne pot completar el qüestionari.

Aquest instrument també serveix en casos de diagnosi de trastorns del comportament. (Goodman et al., 2000a; Goodman, Ford, Simmons et al., 2000b; Garralda, Yates & Higginson, 2000). El temps que es tarda en omplir-lo és de 5 minuts aproximadament.

http://en.wikipedia.org/wiki/Strengths_andDifficulties_Questionnaire_SDQ (Explicació breu del tipus de qüestionari i aplicacions)

Aquestes proves psicològiques dissenyades per a avaluar aspectes emocionals dels alumnes s’apliquen a principi de curs i a final de curs.

D’aquesta manera podem observar l’estat emocional de l’usuari.

També és molt important el seguiment del estudi de cas en l’aplicació dels tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’ Artteràpia.

Per a dur a terme aquestes proves es compta amb l’aprovació de la Direcció del centre i de la Inspecció. Així mateix, és necessària l’autorització de la família. També hi hagut en alguns casos un contacte amb el psicòleg adscrit al centre.

La recollida de dades està basada en els barems establerts per a aquestes proves estandaritzades.

Durant la investigació he posat en joc diversos instruments per a la recollida de dades. He utilitzat l’aplicació informàtica SDQ-Cat. Annex 10

De vegades els mestres/professors i pares/mares poden utilitzar de forma puntual aquest tipus de test o qüestionari quan tinguin dubtes sobre el comportament del seu alumne/a o fill/a. La web disposa d’un apartat per a fer aquest tipus de consultes.

www.youthinmind.net



28

També la web té una secció per als mateixos joves.

Existeixen altres espais a la xarxa que es poden utilitzar com a instruments de recollida de dades. Aquests espais, a més, ofereixen la possibilitat d’interacció on line al propi usuari. Una d’aquestes webs és: http://www.ru-ok.com/ , que és molt atractiva per als adolescents. Ofereix la possibilitat de baixar-se material de treball d’aspectes personals.

http://www.ru-ok.com/downloads/Retracking.pdf

Dossier per a treballar aspectes personals.

http://www.ru-ok.com/advicetestnolog.jsp?SP=1

Test self assesment problems.

D’aquesta manera els joves poden auto-aplicar-se ells mateixos els tests a internet per mitjà d’un hipermedia hiperactiu.

Al llarg de tot el curs escolar, també es té en compte la informació recollida en l’estudi de cas de cada alumne per mitjà dels informes mensuals/anuals de progrés.

Per al seguiment de les aportacions de l’experiència de l’Artteràpia en l’àmbit educatiu s’han elaborat fitxes:

- Per als artterapeutes sobre el seu treball.

- Per als docents que han tingut alumnes fent Artteràpia o han participat en cursos d’Artteràpia organitzats per les institucions educatives.

- Per als estudiants que han participat en credits variables de lliure elecció d’Artteràpia.



29

3.- RESULTATS OBTINGUTS

3.1.- Presentació dels resultats obtinguts.

3.1.1. Població d’estudi:

Per a la realització de la nostra investigació s’ha comptat amb la col·laboració de cinc centres escolars, tres de primària i dos de secundària.

En aquests centres s’han passat els qüestionaris SDQ sobre un total de 25 alumnes en la fase pre-test:

- 23 han completat el qüestionari segons criteri recomanat per l’edat de l’alumne.

- 50 mestres/professor/es i tutors/es.

- 6 dels pares/mares.

En alguns casos, degut a la idiosincrasia del Centre Educatiu, els mateixos tutors han considerat molt difícil comptar amb la valoració dels pares.

El nombre total de qüestionaris pre-test SDQ passats és de 79.

En la fase post-test s’han passat els qüestionaris sobre un total de 24 alumnes:

- 20 han completat el qüestionari segons criteri recomanat per l’edat de l’alumne.

- 48 mestres/professor/es i tutors/es.

- 3 dels pares/mares.

Aquests canvis han estat per motius de trastall d’un alumne a un altre centre, també per desplaçament familiar d’alguns alumnes immigrants al seu país d’origen en els últims dies del curs escolar.

El total de qüestionaris post-test passats ha estat de 71.

Hem comptat amb l’aportació d’estudis de cas de les dos artterapeutes dels dos centres de secundària.

S’inclou en la recerca el treball d’estudis de cas realitzat per part de dos artterapeutes que estan aplicant l’Artteràpia en diferents centres de Catalunya. També d’una Artterapeuta que treballa amb nens d’educació especial que assisteixen a l’escola ordinària.

També hi ha l’aportació de l’experiència d’un Taller d’Artteràpia per a mares d’alumnes (grup de 7).



30

Els resultats obtinguts es reflecteixen en el full individual SDQ Record Sheet. Resultats SDQ. Annex 17.

Es relacionaran aquestes dades amb l’aprenentatge de l’alumne (segons estudi-cas). Full de seguiment de l’alumne. Annex 13

Els estudis de cas es recolleixen en informes de progrés elaborats segons el criteri de les pròpies artterapeutes. Annex 14. Informe de progrés mensual.

Annex 15. Informe de progrés anual.

A més a més s’han portat a terme entrevistes amb 8 artterapeutes, 8 docents i 2 alumnes de Magisteri per tal donar el seu testimoni sobre la seva experiència de l’Artteràpia en l’àmbit educatiu. Annex 18, 19, 20.

En el cas dels docents, alguns són els professors/es o els tutors/es dels alumnes que han participat en els tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia. En d’altres casos, són docents que han participat en cursos o seminaris d’Artterpàpia organitzats pel Departament d’Ensenyament.

3.1.2. Estudis de cas

3.1.2.1. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos escolars ordinaris

Educació Especial:

Breu descripció del cas 1:

Alumne: A. nen de 7 anys que fa més de dos anys que està realitzant un tractament individual d'Artteràpia amb una intensitat de dues sessions setmanals. Ve derivat del CEIP X a on estava fent un tractament, però en complir 5 anys ja no podia seguir. El seu diagnòstic no és molt clar, però presenta nuclis autistes amb problemes en les habilitats socials, el llenguatge i el pensament abstracte.

A continuació s’aporta el seguiment d’aquest alumne al llarg del curs escolar com a model de com ha estat el treball realitzat a les sessions a nivell individual.

Setembre 07:

Hi ha un canvi d’espai, això suposa el haver de treballar aquest aspecte explorant i elaborant el canvi del lloc a on es fa l’activitat d’Artteràpia.

Per aquests tipus de nens, això, els afecta molt. La retrobada després de les vacances d’estiu, ja que es continua el treball començat el curs passat.



31

En aquest moment el nen mostra una activitat amb molta acció física, no pensa el que fa. Manifesta poques posibilitats de crear simbòlicament.

Octubre 07:

Duem a terme un treball d’exploració dels conceptes dins i a fora de la sala. Creació d’una caixa de cartró, el nen entra i es tanca dins de la caixa. Mostra dificultats per a controlar les seves accions.

Les seves actituds s’actuen mostrant certa agressivitat cap a l’exterior.

Tot el que fa, ho actua sense contenció mental, no pot pensar. Això mateix genera en el nen certa ràbia que és expressada mitjançant el joc simbòlic-lluita amb espases.

Novembre 07:

Comença a poder expressar d’alguna manera més continguda les seves accions. L’activitat física decreix i es mostra més tranquil, però, encara té grans dificultats per a organitazr el seu pensament. Utilitza llistats de coses per a poder organitzar els conceptes mentals.

Desembre 07:

Sempre que hi ha interrupcions del treball d’Artteràpia s’han d’ anar preparant. Arriben les vacances de Nadal i les separacions costen.

Es fa un treball conjunt entre el nen i l’Artterapeuta. Les seves expressions va dirigides a fer decoracions nadalenques.

Gener 08:

El nen mostra una actitud més difícil, degut a la separació durant les vacances de Nadal. Aquesta forma de comportament es manifesta com a una por a l’abandonament, que ell ha experimentat quan no hi havia sessions d’Artteràpia.

El nen és més conscient del treball que fa amb l’Artterapeuta, això li pot generar certa resistència, perquè a ell li costa molt parlar de les seves coses. Això el fa sentir-se fràgil.

Febrer 08:

Parlem de coses sobre la seva identitat, dels seus aspectes femenins (nena) i dels masculins (nen) i com un mateix pot tenir ambdòs sense deixar de ser ell.

La seva actitud és col·laboradora, podem parlar de certes pors, com ara la foscor.

Li costa marxar de les sessions, voldria continuar l’activitat, per a ell és quelcom bo. Li és difícil separar-se, guardar a nivell intern el simbolisme de la representació dels altres quan no hi són.



32

Març 08:

Comença a adonar-se de les diferències i matissos entre les coses i les persones. Es veu diferent de l’Artterapeuta, això li costa acceptar, ja que ell voldria estar totalment pegat. Però la part que va evolucionant veu que això no és possible.

Comença a connectar amb la necessitat de les sessions.

Abril 08:

Comença a controlar millor els seus impulsos utilitzant el pensament, i per tant la capacitat de simbolització.

Mostra interès per la ment de l’altre, el que l’altre veu, sent (oïda), pensa.

Realitza jocs en relació amb tot això i explora sobre la possibilitat de poder controlar la ment.

Maig 08:

Comença a diferenciar el món extern i l’intern. Experimenta les sensacions del seu propi cos, el que li passa dins de la sessió i fora de la sessió.

Comença a descobrir i diferenciar el món que l’envolta i el seu propi.

Sorgeixen expressions d’aspectes postnatals, aquests estan relacionats amb la seva vivència quan era prematur i va estar en una incobadora a l’hospital.

Les experiències doloroses que va sentir en néixer amb la relació amb el món exterior (tubs, injeccions, separació de la mare, llums i sorolls extranys...).

Juny 08:

Mostra l’intent de trobar una nova forma de relació. Projecta en els materials la relació amb l’exterior i el pensament.

Encara és difícil connectar amb la seva part interna perquè se sent fràgil i desprotegit, però pot expressar amb major claredat els seus desigs i preocupacions.

Breu descripció del cas 2:

Alumne: J. de 8 anys que fa gairebé dos anys que està realitzant un tractament individual d'Artteràpia amb una intensitat de dues sessions setmanals. Ve derivat de l'escola on està actualment escolaritzat i el seu diagnòstic és d'autisme. Els pares són immigrants, però ell ha nascut aquí. Les seves habilitats socials i comunicatives estan força deteriorades, mostrant un alt aïllament, però les habilitats motrius i d’hàbits són força



33

correctes i el seu caràcter permet una convivència molt satisfactòria a nivell familiar.

A continuació s’aporta el seguiment d’aquest alumne al llarg del curs escolar de les sessions d’Artteràpia individual de forma més resumida:

S’ha treballat la comunicació en la relació amb l’Artterapeuta i les creacions. En els dibuixos apareixen figures de guerrers, màscares i animals que lluiten i interactuen entre ells. Mostra dificultat per a donar significat als seus sentiments, sensacions i emocions.

Més endavant comença a comunicar i elaborar el que passa.

Hi ha hagut un procés de reunions de l’escola ordinària per a canviar-lo a una escola d’educació especial, i això li ha afectat i es veu en les sessions.

Les sesssions semblen un lloc a on trobar la calma. Comença a aparèixer més capacitat de simbolisme.

3.1.2.2. Acollida de l’alumnat nouvingut

Estudi de cas 1:

Informe de progrés de tres mesos d’aplicació de AT (Artteràpia) individual.

Alumne: AL, nen de 6 anys. Cursa 1r d’Educació Primària.

És el més petit de tres germans. La seva mare té un certificat de disminució psíquica. El pare és originari del Marroc i té una acusació d’abusos sexuals per part de la fillastra (la germana més gran de AL). En aquests moments els pares estan separats.

AL viu en un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) i passa els caps de setman a casa de sa mare. Al seu pare el veu un diumenge cada quinze dies. La seva german NA de 8 anys també resideix al CRAE i assisteix a AT.

AL ingressa en el CRAE per denúncia de l’escola i derivació dels Serveis Socials per falta d’higine i absentisme escolar.

Demanda:

Assisteix a logopèdia per problemes amb la parla. Es pensa que AT pot ajudar-lo ja que ell no utilitza el llenguatge verbal com a instrument de base de treball. Cal dir que ell no presenta especial interès en les arts plàstiques, però sí en el joc. És un nen molt callat i s’aïlla en un racó. Li costa demanar ajut en realitzar el seu treball.



34

Progrés:

Realitza una sessió setmanal de AT. Inici de les sessions: gener 2008.

Durant les primeres setmanes ha estat difícil establir una relació amb l’Artterapeuta. Li costava mantenir un contacte visual. Ha anat progressant i acceptant l’espai d’AT.

Poc a poc ha anat interactuant amb frases molt curtes o holofrases (si, no, sobre tot no...) Tan sols preguntava que era cada cosa, però no les utilitzava si l’Artterapeuta no li mostrava primer. Li costa seguir una activitat més de 5 o 6 minuts.

Durant el segon mes va més content a les sessions. Tarda una mica en establir contacte visual, però ho supera als pocs minuts.

Les seves sessions són repetitives i busca sentir-se segur.

Juga molt a futbol amb dos ninos i una pilota i dues porteries improvisades a mode de “futbolin”. Busca molt el joc competitiu, però acceptant el resultat com a guanyador o perdedor. No expressa el desig de guanyar. També utilitza un nino “petit” per a posar gols en la porteria.

Al tercer mes, ja ha adquirit més confiança. No admet perdre en els jocs i fa el necessari per a guanyar en les seves competicions.

El nino elegit per a ficar gols a la porteria ha anat augmentant de tamany i últimament agafa un lleó. Se sent més fort. Utilitza pintura i fang per primera vegada. És lent i treballa durant un curt espai de temps amb els materials nous. No demana ajut i ho fa sol. Va verbalitzant en veu alta el que va fent. Les seves frases són curtes.

Valoració:

- Utilitza per primera vegada alguns dels materials plàstics amb llibertat i sorpresa dels seus resultats, encara que per espais curts de temps.

- Va expressant les seves emocions amb major naturalitat davant del joc que desenvolupa, fet que li ajudarà a millorar les seves habilitats socials.

- La coordinació visual-manual s’anirà desenvolupant si continua utilitzant materials i jugant.



35

Estudi de cas 2:


Alumna: NL, nena de 8 anys. Cursa 3r de’Educació Primària.

És la segona de tres germans. La seva mare té un certificat de disminució psíquica. El pare és originari del Marroc i té una acusació per abusos sexuals per part de la fillastra (la germana més gran de NL). En aquest moments els pares estan separats. NL viu en un CRAE (Centre residencial d’acció educativa) i va a passar els caps de setmana casa de la seva mare.

Al seu pare el veu un diumenge cada quinze dies. El seu germà AL de 6 anys també resideix en el CRAE i assisteix a sessions d’AT.

NL ingressa en el CRAE per denúncia de l’escola i derivació dels serveis Socials per falta d’higiene, absentisme escolar, no portar els deures fets de casa, i problemes de comportament en l’aula que generen expulsions.

Demanda:

Es valora una necessitat de recolzament en l’aprenentatge. Es pensa que AT li pot anar molt bé perquè ella és molt creativa i li agrada molt dibuixar i pintar. NL sembla que és tractada a la seva família com a una nena de la qual no es pot esperar gran cosa o quelcom ben fet.

Tenia moltes expulsions del col·legi. Molesta als companys i li és difícil estar-se quieta.

Deia mentires i és molt fantasiosa. Succiona el dit polze en moltes ocasions (fa la pipa).

Respon “NO” a les indicacions, preguntes o demandes dels adults, però després ho fa.

Últimament millora la seva actitud i té més ganes d’aprendre.

Progrés:

Realitza una sessió setmanal de AT. Comença al gener de 2008.

Des de el primer dia i durant el primer mes es mostra molt extrovertida, cantant, ballant, i no parant de parlar mentre realitza les activitats artístiques.

És ràpida ejecutant les accions manuals, però poc pacient i precisa en l’ ejecució manual.

És ordenada i cuidadosa amb el material. Tot el que realitza ho aprofita encara que no li surti el que pretenia fer en un primer moment. Es passa quatre sessions construint una casa de fang, cartró i branques.



36

Durant el segon mes adquireix més confiança i reprodueix en el joc simbòlic.

Mira de donar significat a allò que fa. En aquest mes comença a fer obres a on tot està brut, amb caos. Pensa que a ningú l’importa.

Valoració:

NL ha trobat en AT un espai a on se sent segura i lliure per a comunicar el seu malestar.

Mostra un alt nivell d’ansietat que va baixant segons les respostes que es troba dins de les sessions al relacionar les seves actuacions artístic-expressives i expressions verbals amb el seu malestar.

Mostra gran sorpresa davant de les respostes que provoquen en ella un estat reflexiu.

Ha anant entrant en un joc simbòlic amb nenes imaginàries a les que respecta i tracta millor.

Estudi de cas 3:


Alumna: A l’inici del procés MO és una nena de 11 anys. Neix al Marroc i arriba a Catalunya quan té 2 anys. És la més gran de tres germans. La petita neix a Catalunya. La seva mare no parla català ni castellà, MO fa d’intèrpret solucionant assumptes familiars que no li corresponen per la seva edat.

El seu pare està cobrant una pensió i es troba malalt sense poder sortir de casa.

Ingressa en un CRAE junt amb dos de les seves germanes per absentisme escolar i falta d’higiene.

Van a casa els fins de setmana. El seu pare mor al maig de 2007.

Van de permís a l’enterrament del seu pare al Marroc. En tornar es queden a casa amb la seva mare negant-se a tornar al CRAE.

La mare de MO entra en judici amb l’administració per a aconseguir la guarda de les filles.

Ho aconsegueix a l’octubre del 2007 i les nenes es queden a casa (la mare té la guarda), però la tutela està en mans de l’administració.



37

Demanda:

La demanda d’ AT la fa el CRAE al setembre del 2007. Es mostra distreta dins l’aula i té problemes de lecto-escriptura. Li costa expressar el seu malestar. Té atacs d’angoixa i assisteix al CSMIJ:

Pateix enuresis nocturna ocasional. Té dificultats d’identitat cultural.

Creu que tots són enemics menys el seu pare. Segons MO tot va bé i l’únic problema que té és que no la deixen viure amb la seva mare i les seves germanes a casa.

Al seu pare gairebé no el nombra. Veuen a MO molt creativa i creuen que la psicoteràpia a través de l’art li pot anar bé per a expressar el seu malestar de forma no verbal i no sentint-se atacada o perseguida.

En el col·legi no té problemes de relació amb els seus iguals.

Progrés:

MO fa una sessió setmanal d’AT. Comença al setembre del 2006. Després de la mort del seu pare deixa d’anar a AT durant un mes i mig. Ella mateixa demana poder anar a AT mentre està a casa i surt el judici referent a la guarda i tutela.

Progrés de 3 mesos(gener, febrer i març de 2008): no assisteix a AT perquè ha tingut un accident i porta collarin. A la tornada aquest mes ordena les seves coses en caixes i torna a fer una casa amb les seves habitacions, cuina, bany, etc. És diferent a l’anterior que havia fet, amb detall, en vàries setmanes. En aquesta ocasió la fa en dos dies. Fa a la nena que viu en aquesta nova casa i per primera vegada li posa cap i cara (fins ara els dos ocupants de la casa no tenien cap). La seva forma de parlar és menys ràpida i ansiosa i expressa millor els seus sentiments i pensaments.

Al mes següent busca fer coses noves i diferents i treu temes del conflicte que té en fer-se gran i sentir-se diferent. Busca situar-se entre les cultures marroquí i catalana o occidental. Té conflictes amb les noies del col·legi i degut a les seves diferències maduratives i mostra preocupacions pel seu pas a l’institut.

En l’últim mes cada cop pinta més en pla i construeix menys en volum.

Quan pinta es calla i connecta més amb sentiments més profunds.

Són obres que expressen coses diferents de les que es proposa en un principi (intenta fer coses boniques) i sembla espantar-se (surten coses tristes pel color i les barreges que es fan sense intenció, per accident i de forma inconscient). Mostra patiment, però no el verbalitza. Fa plans de futur i el que vol ser quan serà gran. Sent moltes contradiccions. Es debat entre el que és ideal del que li agradaria i les limitacions que imposa la realitat.



38

Valoració:

A MO l’AT l’ha anant acompanyant a través dels canvis que han sorgit en la seva vida adoptant un paper més contenidor o més propici per a facilitar un canvi segons les circumstàncies externes i la seva capacitat per a enfrontar-les.

La seva vida externa ha estat plena de variacions fonamentals (la mort del seu pare, l’entrada amb l’adolescència, la seva estada en el CRAE i els judicis amb l’administració, accidents i problemes de salut d’ella, la seva mare i les seves germanes).

Durant aquests últims mesos les sessions d’AT s’entan convertint en indicadores de que alguna cosa no va bé en el seu món intern i tot l’apunta a enfrontar-se, però de moment no pot i nega les evidències.

Va alternant fent coses més repetitives per a sentir-se segura i dibuixos de descobriment de temes dolorosos que de moment prefereix no anomenar. Ja no fa com que tot va bé, però tampoc ha entrat en un afrontament conscient.

Mostra una actitud més reflexiva amb molts silencis i poques paraules, comparat a fa tres mesos en que parlava sense parar i de forma molt fantasiosa.

Alumne: Breu indicació (cas 4)

Cas individual: Alumne immigrant de 10 anys d’origen gambià: Ha rebut sessions 1 cop a la setmana d’una hora durant el primer trimestre- s’han fet 9 sessions.

3.1.2.3. Mediació i convivència en els centres

Diferents casos individuals:

Cas 1

Alumne: Br., nen de 6 anys. Primer curs d’educació primària. Està en un CRAE perquè la mare està sola i demana ajuda a Serveis Socials. La mare té diagnosticada una psicosi (bipolar). Assisteix a Artteràpia des del setembre de 2006. Té problemas de socialització al CEIP i té moltes "manies" amb el menjar i l’ ordre.

Cas 2

Alumna: Na., nena de 15 anys. Va a Artteràpia des de l’octubre de 2005. Fa 4t d'ESO. Viu des de fa uns anys al CRAE. Ha estat adoptada i acollida vàries vegades, maltractada i abandonada. Presenta manca d'habilitats socials.



39

3.1.2.4. Experiència en Artteràpia en grup:

UEC (Unitat externa d’escolarització Compartida)

S’ha fet Artteràpia el primer i l’últim quatrimestre del curs 2007-2008.

Durant aquest període, s’han atès 37 nois, distribuïts en cinc grups i la periodicitat ha estat setmanal.

Característiques:

La diversitat és múltiple:

- Diversitat cultural. Els integrants del grup procedeixen de països amb diferents cultures.

- Diversitat emocional. Requereixen una atenció individual molt diferent.

- Cadascú parteix d’una base també molt diferent.

- Diversitat en la capacidtat cognitiva i nivell de coneixements.

- Diversitat de problemàtiques respecte al comportament, tenint en compte que alguns nois estan molt medicats, i alguns es mostren molt exaltats.

Alguns exemples de la diversitat dels grups:

Grup A de UEC: 6 nois i 2 noies. Hi ha un nen magrebí i un altre mexicà; la resta son catalans. Dos nois viuen a CRAE. La resta viuen al nucli familiar.

Grup B de UEC: 7 nois. Dos catalans, 2 magrebins, un gambià, un senegalés i un brasiler. Tots són molt diversos en tots els sentits.

Els casos següents són d’alumnes d’ESO de l’Aula Oberta:

En el cas d’aquests alumnes, s’han passat els qüestionaris SDQ als tutors/res, professors/res i als mateixos alumnes.

IES A:

Aquest grup d’alumnes van començar el Taller d’Artteràpia el curs 2006-2007.

S’han anat modificant i readaptant alguns aspectes pel que fa al desenvolupament d’aquesta activitat.

L’Artterapeuta comenta la importància d’ajustar l’Artteràpia al món de l’educació formal sense perdre els objectius i l’essència d’aquest mètode. “Encara són poques les experiències d’aquests tallers a l’educació”- comenta- Ella s’ha basat en oferir a aquests alumnes l’oportunitat de trobar la manera adequada de “ ser, estar, pertanyer, intercanviar i conviure”.



40

L’Artterapeuta forma part de l’Equip de Professors de l’Aula Oberta: Allí cursen els seus estudis d’ESO nois i noies amb necessitats educatives especials, els alumnes solen tenir problemes de concentració, de comportament, hiperactivitat, falta de motivació, etc.

Es va disenyar un currículum especial per a ells, és per aquest motiu que l’Artteràpia va trobar un espai a on fer les seves propostes.

Des del principi l’Artteràpia va ser plantejada com a un crèdit variable.

Això representava que s’havia d’avaluar. Aquest aspecte va resultat un tant complexe per a la mateixa Artterapeuta a l’hora d’assignar uns criteris de tipus més acadèmics per a realitzar l’avaluació. Ella pensa que l’Artteràpia es basa en la llibertat, sobre tot del client. Aquest apartat ha d’estat considerat d’una altra manera i s’ha de trobar una solució.

Una altra de les dificultats a assenyalar és el nombre d’alumnes per sessió-classe. En el seu cas era un grup d’alumnes (9-12), heterogeni pel que fa a les edats, problemàtiques, etc. De vegades amb aquestes característiques el grup és difícil de gestionar.

Al ser un crèdit al qual els alumnes havíen d’assistir, la motivació en alguns casos no era la mateixa. Això generava tensió en alguns moments i haver de fer un treball més pautat, no deixant tanta oportunitat per a la llibertat d’experimentar.

Les quatre primeres sessions d’aquest curs, 2007-2008, es van portar a terme a l’aire lliure. En primer lloc perquè no hi havia encara un espai adequat i en segon lloc perquè hi havia moltes ganes de treballar amb materials naturals, reciclats i en contacte amb la natura; ja que es va pensar que això tindria un efecte beneficiós en la seva actitud.

També es va voler reforçar el grup, la majoria d’ells ja es coneixien, però no havien treballat junts .

Va ser agradable, encara que per a l’inici del grup potser una mica caòtic i dispers, donada la llibertat que es plantejava a l’hora de treballar i també per la falta de límits físics.

En les següents sessions el treball es va plantejar en una sala i d’una manera més pautada i sistemàtica, ja que els nois/es es bloquejaven i es perdien quan se’ls hi oferia massa llibertat.

L’Artterapeuta comenta:

“Entenc que hi ha d’haver una manera d’adequar l’Artteràpia al món educatiu i, de moment, per a seguir anomenant-la “Artteràpia”, penso que és molt important que no sigui considerada com a una assignatura, amb tot el que això comporta” .

També afegeix:



41

“Hem comentat aquest fet vàries vegades amb els tutors i responsables de l’Aula Oberta i entre tots tractem de trobar la fòrmula”.

A més, considera que:

“El positiu seria, per a seguir sent teràpia dins del món educatiu, que l’Artteràpia tingués un lloc a part dins de l’àmbit de la salut, emocional, psicològic, creixement personal, etc., com a una altra part important dins de l’educació dels nois/es. En aquest moment, encara això no és possible, així que en el tercer any que arriba el proper curs es seguirà treballant en aquesta línea. D’entrada el grup d’alumnes que es planteja serà més reduït i homogeni i es prodran tenir en compte millor els aspectes més individuals”.

L’Artterapeuta ha escollit, del grup gran que ha treballat en aquest curs 2007-2008 sis persones per a aportar la seva experiència. Indicant el seguiment més específic dels objectius plantejants en un inici i la seva evolució al llarg del procés.

Descripció resumida dels estudis de cas:

1. I. és un noi de 14 anys amb molts problemes de concentració i hiperactivitat. Es dispersa molt en el grup i altera el ritme de tots.

L’objectiu principal era que pugués centrar-se en si mateix i en l’activitat a realitzar. Així que el treball que se li va proposar era bastant pautat i sistemàtic. A més a més se li prestava una especial atenció en quan al temps que se li dedicava.

Un altre dels objectius era que millorés la seva relació amb el grup, ja que era blanc de burles i crítiques.

Donat el canvi de la seva actitud, en moltes ocasions, aconseguia mantenir-se centrat en el treball i a més a més contenia les seves expressions eufòriques canalitzant-les a través de l’activitat.

2. J. és un noi de 15 anys també, company inseparable de l’anterior. A l’igual és blanc de burles en el grup, donada la seva edat i manera d’expressar-se i mostrar-se davant del grup. Al bloquejar-se es tancava d’una manera tan profunda que resultava difícil atansar-se. L’objectiu bàsic era treballar la seva auto-imatge i relació amb el grup.

A través del procés que es va portar a terme semblava poder sostenir millor estar dins d’un grup, trobar un lloc quelcom més definit per a ell mateix. Va augmentar d’alguna manera el seu nivell d’implicació.

A més a més es va mostrar més expressiu verbalment sobre les seves emocions.



42

3. J.M. de 14 anys. Un noi que mostrava gran inteligència. Problemes en la seva actitud, així mateix com desordres emocionals i psicològics. Hiperactivitat.

En cert moment del treball va semblar haver trobat una actitud més equilibrada. Poc després va deixar d’assistir a l’IES i es va tallar tot el procés.

4. J.B., a l’igual que l’anterior noi de 15 anys, tenia un activitat especial per a treballar amb les mans. Molt viu i amb força aptituds com a líder. Hiperactivitat, així com desajustos emocionals.

Quan se li podia donar una atenció més adequada es mostrava més receptiu, implicat i relaxat.

La família el va treure del centre abans de l’últim trimestre.

5. D., 16 anys. Noi amb problemes per a centrar-se, implicar-se i confiar en els altres. Sovint distorsionava el grup.

L’objectiu era que connectés amb ell mateix i les seves emocions, centrar-se.

Al final del procés la seva actitud en les sessions era més calmada, ja no alterava als seus companys, encara que seguia sense tenir motivació i implicació.

6. A. A l’igual que l’anterior, noi de 16 anys. Gran potencial com a líder, encara que expressat en el pol negatiu. Projecció d’una certa ràbia i impotència cap al grup.

L’objectiu principal era poder transformar tot aquest potencial i utilitzar-lo per a guiar i liderar en positiu la seva vida. Connectar amb ell mateix i acceptar-se.

Al final del curs la seva actitud era més afable, mostrava una major responsabilitat i implicació.

Experiència en Artteràpia en grup:

S’ha passat els qüestionaris SDQ als alumnes i als seus professors.

IES B

Comentaris de les característiques del grup:

Grup de set adolescents. Edats entre 12 i 13 anys – 1er i 2n d’ESO.



43

Treball en grup A - 3 alumnes. Treball grup B- 4 alumnes. Sessions d’una hora i mitja un cop per setmana. Alguns dels nois provenen de famílies gitanes i/o amb problemes de drogadicció, i immigrants, tots amb greus problemes econòmics.

Pel que fa als adolescents de famílies immigrants, s’enfronten a un dol migratori. Moltes vegades, aquests joves s’agrupen en bandes juvenils que els ofereixen una “reetnificació” i una estructura afectiva per a que els joves puguin afrontar millor aquest dol, la soledat i les vivències de rebuig i racisme. És a dir, per a resistir millor el múltiple dol migratori al qual es sumen els dols “normals” de l’adolescència. La “reetnificació” és, molt sovint, idealitzada entre els joves.

“En el camp de l’adolescència- indica l’Artterapeuta- es poden abordar els problemes de conducta social, de convivència i de comunicació de manera indirecta, a través del procés creatiu, ja que s’ha de compartir l’espai, els materials i respectar l’obra de l’altre. A més a més, el treball artístic és una bona manera de treballar la tolerància a la frustració, que sol ser molt escassa entre aquests nois/oies.

En aquest sentit el treball creatiu requereix a nivell cognitiu moltes decisions. També l’elaboració d’algunes frustracions quan els resultats no coincideixen amb els esperats. Aquesta activitat serveix per a potenciar la creativitat i l’auto-estima dels participants. Alguns d’ells tenen un potencial creatiu molt alt, però poc desenvolupat. Es tracta de joves, que per les seves habilitats podrien estudiar fàcilment en una escola d’art i disseny.

L’Artterapeuta comenta que a les sessions sorgeixen temes en relació al dol pels familiars i amics (que han deixat en l’altre país): El dol per la llengua o les confusions a nivell cultural i familiar. Com ara diferències en l’alimentació, la indumentària, la sexualitat, les relacions de gènere, el concepte de la família.

El “dol per la terra” inclou el paisatge, les olors, colors, lluminositat del país d’origen.

Les produccions artístiques plasmen la nostàlgia a través d’imatges del paisatge, moltes vegades acompanyades per un familiar al qual estaven molt propers.

Aquest és el quart curs que es fan aquests tallers d’Artteràpia en aquest centre i s’ha observat que la participació en els tallers els hi sembla un privilegi i molts dels no participants dels diferents cursos insisteixen en formar part dels grups.



44

3.1.2.5. Atenció a l’alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta

Alumne: Si. ,nen de 10 anys. Nacionalitat gambiana. Denúncia del CEIP per falta d’higiene, absentisme, problemes de comportament amb els professors. Comença a Artteràpia al novembre del 2007 al mateix CEIP.

En l’apartat anterior s’ha indicat alguns casos a on també tenien problemes en aquest àmbit.

3.1.2.6. Altres experiències dels Tallers d’Artteràpia:

Salut laboral: prevenció de l’estrès, educació emocional i resolució de conflictes.

Pel que fa a aquest apartat s’han organitzat diferents cursos o seminaris, les persones que han participat destaquen el benefici personal i l’aplicació a l’àmbit educatiu escolar com a positiva i en alguns casos molt necessària.

Aquesta informació és aportada per testimonis personals de - mestres, professors/res i estudiants que han seguit cursos d’Artteràpia.

Grup – Universitat de Girona: Estudiants de Psicología, Educació Social i Magisteri , és el segon curs que es fa i els hi donen 3 crèdits per realitzar el curs.

També a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UDL s’han organitzat en els darrers anys cursos de lliure elecció com a crèdits variables dins del Pla de Formació del Estudiants de Magisteri.

3.1.2.7. -Aportació docent sobre l’Artteràpia

Mestra de Primària i Cap d’Estudis de Primària

“La meva experiència en l’Artteràpia ha estat molt positiva. El que més m’ha sobtat han estat les reaccions i els canvis que varen experimentar els alumnes al llarg del procés. He de dir, que no va poder ser tot el complert que jo hauria volgut, ja que els horaris no ens ho permetien. Poques hores i massa alumnes que, crec, ho necessitaven. M’hagués agradat poder fer un seguiment més exhaustiu del tema però vàrem repartir el temps per poder atendre més alumnes.

Alguns nens varen tenir reaccions de rebeldia a les dues o tres sessions d’Artteràpia, reaccions que varen desembocar en canvis positius en l’actitud dels nens/es tant a classe com a casa. A través de les activitats que realitzaven vaig poder estudiar el comportament de l’alumne i em va ajudar a saber com portar-los.



45

Vaig observar que els pares no entenien massa el fet que els fills anessin a Artteràpia, s’ho prenien com una cosa que els podia ajudar però no entenien massa el que els plantejaves, malgrat el dit anteriorment cal remarcar que ho acceptaven de bon grat. A mesura que anaven avançant les sessions ho entenien un xic més però crec que no s’implicaven prou en la idea que això era un bé per als seus fills, que els podia ajudar en el seu desenvolupament.

Com en la majoria de coses els pares esperen uns resultats immediats sense haver-si d’implicar massa. Alguns pares s’ho van prendre amb molt d’interès, van seguir els consells que al final de les sessions se’ls van donar i això es va notar en el desenvolupament maduratiu del nen. En altres casos tot es va acabar, per part dels pares, en el moment que varen deixar les sessions d’Artteràpia.

Crec que si els pares haguessin seguit pel seu compte la teràpia els resultats haurien estat molt bons en alguns alumnes. En tot cas a mi, com a tutora, em va servir i em va ajudar a tirar endavant a alguns alumnes difícils d’actitud. En l’actualitat els nens de sisè no tenen hores d’Artteràpia, és una llàstima perquè és una ajuda gran per al tutor.”

Mestra d’Educació Especial:

“ Perfecte per tal que els nostres nens tinguin un espai on expressar-se i treballar l’aspecte més emocional. A vegades, a l’escola ens fixem més en el caire acadèmic i deixem de banda la necessites més bàsiques dels nens i nenes.”

Mestra d’Educació Especial i logopeda:

“Les experiències viscudes en l’arteràpia em condueixen a una comprensió més profunda de mi mateixa i del lloc i situacions que em toquen viure. Desitjaria que aquest tipus d’activitats formessin part del currículum, que els docents tinguèssim la possibilitat de formació en aquestes màteries dins el pla de formació del Departament i se’ls donés la consideració d’eines imprensidibles per aconseguir una Educació Emocional.”

Mestra Especialista en Llengua Estrangera-Anglès i Postgrau en EducacióEmocional:

“L’Artterapeuta guia les sessions i t’ajuda en aquest camí. En les produccions artístiques un pot veure com està interiorment tant a nivell emocional com psicològic. Un treball continu pot arribar a ajudar a persones (nens, adolescents. adults, malalts...) que estan passant per un mal moment. També és una teràpia preventiva a on es poden detectar possibles problemes futurs.”



46

Estudiant de Magisteri- Educació Infantil:

“L’art és, doncs, una molt bona forma d’expresar-nos tal com som i així conèixer-nos millor. Per això crec que treballar a les escoles alguns continguts de l’Artterapia pot ser molt interessant, ja que seria una molt bona forma de treballar les emocions (massa oblidades a les escoles i a la societat en general) i, alhora, potenciar l’àmbit creatiu en els nostres alumnes.”

Estudiant de Magisteri- Educació Infantil:

“Experiència personal en el Curs de Lliure elecció sobre l’Artteràpia: Per a mi l’experiència va resultar molt positiva i enriquidora, ja que mitjantçant el curs d’Artteràpia em vaig adonar de problemes interns que em feien mal i que vaig poder solucionar. Va ser un curs molt entretingut que a la vegada em feia despertar la meva creativitat i imaginació. Jo crec a més a més, que seria útil posar-lo com assignatura dins de la Formació acadèmica dels estudiants a mestres, ja que ajudaria a que les persones ens donessim compte dels problemes i deficiències.”

3.1.2.8. Artteràpia per a pares/mares:

Una de les artterapeutes està portant a terme un taller d’Artteràpia per a mares dels alumnes en un centre de Secundària (no hi ha batxillerat) d’ètnies diferents- gitana, russa, índia, xinesa, marroquí i sudamericana. És un grup obert de set mares. Les sessions són d’una hora per setmana.

La seva experiència està resultant molt positiva per als pares, a la vegada que els seus fills també participen en l’ IES en tallers d’Artteràpia.

Aquests alumnes pertanyen a cursos entre 1r i 4t d’ESO i fan una sessió de 1,30 hores a la setmana.

3.1.2.9.- Experiència de les artterapeutes en l’àmbit educatiu:

Els professionals artterapeutes que han participat en la Recerca Educativa aportant la seva experiència en camp educatiu compten amb estudis universitaris de diplomatura o de llicenciatura en les Arts, la Pedagogia, la Psicologia, Ciències de l’Educació, l’Antropologia, el Dret Civil i el Master o Postgrau d’Artteràpia. Tots tenen una àmplia experiència en tallers d’aplicació de l’Artteràpia en alumnes de primària, secundària o joves de les UEC, l’Aula Oberta o Centres d’Acollida.

A continuació comento alguns dels aspectes que les artterapeutes van aportar per a les consideracions futures de l’aplicació dels tallers:



47

Es va realizar un taller d’Artteràpia amb un grup de nens immigrants, associat a l’aula d’acollida de primària. Aquest grup es va portar amb una Artterapeuta i una co-terapeuta.

El grup de nens i nenes l’edat era de 10, 11 i 12 anys, i de diferents nacionalitats (xinesa, armènia, hindi, colombiana, i xilena), fins a un total de 7 membres. L’art es plantejava com a una via d’integració. Van ser 12 sessions, un trimestre natural. Un dels nens no s’acabava d’adaptar i es va descobrir que no tenia interès pels medis plàstics, creava molts conflictes al taller.

Més endavant es va veure que es va interessar quan se li va oferir una video-càmera. D’aquesta experiència se’n va treure que l’espai d’Artteràpia pot oferir altres recursos quan els alumnes no se senten suficientment motivats amb d’altres materials. Cal dir que aquest nen se l’havia inclós dins del taller de forma imposada i això també és un dels aspectes a tractar amb molt de respecte. L’alumne ha d’anar a l’espai d’Artteràpia de forma voluntària.

3.1.3. Resultats de l’aplicació dels qüestionaris dels punts forts i les dificultats. SDQ, relació amb l’aprenentatge i relació Social 2.

Finalment, en cada cas, només es considera la informació facilitada per part dels mestres/professors/es , ja que en els altres casos, com ara en els pares i alumnes hi ha hagut variacions en el nombre de participants.

S’han aplicat els qüestionaris sobre 25 alumnes en el pre-test i 24 en el post-test (1baixa). Comptem amb la col·laboració de 50 mestres i professors/res que han completat els qüestionaris SDQ-mestres pre-test.

En la fase post-test han col.laborat 48 mestres.

A continuació, s’especifiquen les característiques de cada cas en relació a les puntuacions obtingudes abans i després de realitzar el Taller.

En alguns casos es comenten aspectes del seguiment de l’alumne o del grup per part dels mestres o de l’artterapeuta.

Considerem molt important les seves aportacions ja que ens ajuden a entendre el cas, especialment quan la problemàtica familiar dels alumnes interfereix en el seu procés.

Hi ha casos en què l’aplicació de l’Artteràpia fa un paper contenidor per a sostenir les problemàtiques a les quals s’enfronta l’alumne. Per tant els professors comenten que s’hauria de continuar en el proper curs. 2 Els apartats dels qüestionaris SDQ- “problemes de relació amb els altres” i “conducta prosocial” ens permeten tenir dades dels alumnes en la relació social.



48

Al llarg del procés d’aplicació de l’Artteràpia3 s’ha anant valorant la necessitat de donar a l’alumne un suport docent més específic.

A partir de les reunions amb els artterapeutes i els tutors s’han entés millor les seves característiques.

Resultats SDQ, relació amb l’aprenentatge i relació Social:

Escola A:

Alumne 1. Edat: 9. Sexe: Masculí. Ètnia:No Immigrant. Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que la puntuació ha millorat lleugerament en l’escala de “Problemes de conducta” i en la de “Relacions amb els companys”.

Mestre-2:

Considera que la puntuació ha millorat lleugerament en l’escala de “Relació amb els companys”.

No millora la mitja de l’aprenentatge( alumne 19 pàg.62). En aquest alumne 1, escola A, hi ha hagut molts canvis a nivell familiar al llarg del curs. Això ha repercutit en la seva vida escolar. Tot i que veiem que han millorat les puntuacions lleugerament en algunes escales com en la relació Social.

Escola A:

Alumne 2. Edat: 8. Sexe: Femení. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar:

pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que la puntuació ha millorat en cada escala i en la global.

Mestre-2:

Considera que no s’observen canvis en les puntuacions.

No millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 22 pàg. 62).

Millora en la relació Social.

3 L’aplicació de l’Artteràpia ha estat en sessions individuals per als alumnes de primària de les escoles A, B, C, i en sessions en grup per als alumnes de secundària dels IES A i B.



49

Escola A:

Alumne 3. Edat: 9. Sexe: Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala “d’Hiperactivitat”, “Relació amb els companys” i la puntuació Global.

Mestre-2:

Considera també, que les puntuacions han millorat en l’escala “d’Hiperactivitat”, “Relació amb els companys” i la puntuació Global.

Millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 21 pàg.62).


Escola B

Alumne 1. Edat: 5. Sexe:Masculí. Ètnia : No Immigrant . Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Símptomes Emocionals”, “Problemes de Conducta” i “Relació amb els companys”. I de manera més destacada en l’escala Global.

Mestre-2:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Símptomes Emocionals” , “Problemes de Conducta” i “Relació amb els companys”. I de igual manera també destaca la puntuació en l’escala Global.

Millora molt la mitja de l’aprenentatge (alumne 23 pàg.62). La tutora comenta que s’ha vist un canvi molt gran respecte del començament de curs i que l’Artteràpia ha estat molt beneficiosa per a l’alumne.

En aquest cas la intervenció de l’Artteràpia ha ajudat a definir millor el diagnòstic psicològic de l’alumne. El seguiment de forma continua al llarg de curs ha permés entendre millor les capacitats del nen i les seves dificultats. Millora en la relació Social.



50

Escola B:

Alumne 2. Edat: 5. Sexe :Femení. Ètnia : Immigrant . Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Problemes de Conducta”.

Mestre-2:

També considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Problemes amb els Companys” i en “l’escala Prosocial”.

Queda igual la mitja de l’aprenentatge(alumne 24 pàg.62). *Nota: La tutora comenta que en aquest cas la intervenció ha estat curta (l’alumna per motius familiars no ha assistit regularment al taller), per això recomana que es continuï el proper curs. Afegeix, que a llarg plaç seria molt útil. Millora en la relació Social.

Les quatre professores d’aquest centre que han col·laborat en la Recerca estan interessades en participar en cursos d’Artteràpia per a docents.

Escola C:

Alumne 1. Edat: 12. Sexe:Femení. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que han millorat les puntuacions en “Hiperactivitat”, “Relació amb els companys” i l’escala “Prosocial”.

Mestre-2:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala de “Símptomes emocionals”.





51

Escola C:

Alumne 2. Edat: 9. Sexe.:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Mestre-1:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala de “Símptomes emocionals”, “Hiperactivitat” i la puntuació Global.

Mestre-2:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala “Relació amb els companys” i la puntuació Global.

Millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 20 pàg.62). La tutora comenta la motivació per part de l’alumne a l’hora de fer el taller. Inclús diu que al nen li canviava la cara. La professora (tutora) mostra interès per a saber que experimenta el nen en fer el Taller d’Artteràpia, per la qual cosa està interessada en participar en cursos que es convoquin com activitats de Formació.


IES A:

Alumne 1. Edat.17. Sexe:Femení. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: família monoparental. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Símptomes Emocionals”.

Professor-2:

També considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Símptomes Emocionals”.

No millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 1 pàg.62).

No millora en la relació Social.

(D’altra banda sí han millorat els seus símptomes emocionals).



52

IES A:

Alumne 2 Edat.17, Sexe:Femení. Ètnia:No Immigrant. Situació familiar.: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1-2:

Consideren que les puntuacions de les altres escales no han millorat, però sí la de l’escala “Prosocial”.


Millora en les relacions Socials.

IES A:

Alumne 3. (estudi de cas 6 pàg 42). Edat.16, Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar.: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que les puntuacions no han millorat, però sí l’escala “Prosocial”.

Professor-2:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Relació amb els Companys” i l’escala “Prosocial”.



IES A:

Alumne 4. (estudi de cas 5 pàg 42). Edat.16, Sexe:Masculí. Ètnia :No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1-2:

Consideren que les puntuacions no han variat, però hi ha hagut una lleugera millora en l’escala “Prosocial”.

No millora la mitja de l’aprenentatge. (alumne 4 pàg.62).




53

IES A:

Alumne 5. Edat.16. Sexe:Femení. Ètnia: Immigrant. Situació familiar: pares separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que hi ha una lleugera millora en les puntuacions de l’Escala de “Símptomes Emocionals”.

Professor-2:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Hiperactivitat” i en l’escala Global.



IES A:

Alumne 6. Edat:16. Sexe:Femení. Ètnia:No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1-2:

Consideren que les puntuacions han empitjorat.



IES A:

Alumne 7. Edat:16. Sexe:Femení. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que no hi ha hagut canvis en les puntuacions.

Professor-2:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Problemes de Conducta”.





54

IES A:

Alumne 8. Edat.16. Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que no hi ha hagut canvis en les puntuacions, però ha millorat lleugerament l’escala “Prosocial”.

Professor-2:

Considera que les puntuacions han millorat en l’escala de “Hiperactivitat”.

Ha millorat lleugerament l’escala “Prosocial”.

No millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 8 pàg.62). Millora la

relació Social.

IES A:

Alumne 9. (estudi de cas 2 pàg 41). Edat.15. Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala Global i en la de “Símptomes Emocionals”, “Hiperactivitat” i “Relació amb els companys”.

Professor-2:

Considera que no hi ha hagut canvis en les puntuacions.

Millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 9 pàg.62) i relació Social.

IES A:

Alumne 10. Edat:15. Sexe:Femení. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar.: Monoparental. Resultats SDQ per escales:

Professor-1: Considera que han millorat les puntuacions en l’escala Global i en la de “Problemes de conducta, “Hiperactivitat” i “Relació amb els companys”.

Professor-2: Considera que ha millorat les puntuacions en l’escala Global i en l’escala “d’Hiperactivitat”.




55

IES A:

Alumne 11(estudi de cas 1 pàg 41). Edat:14. Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar.: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1-2:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala de “Símptomes emocionals”, en “Hiperactivitat”, “Relació amb els companys” i la puntuació Global.


En l’IES A: l’Artterapeuta comenta:

“Una altra de les dificultats a assenyalar és el nombre d’alumnes per sessió-classe”. En aquest cas era un grup d’alumnes (9-12), heterogeni pel que fa a les edats, problemàtiques, etc. De vegades amb aquestes característiques el grup és difícil de gestionar”. Afegeix “El proper curs es seguirà treballant en aquesta línea. D’entrada el grup d’alumnes que es planteja serà més reduït i homogeni i es prodran tenir en compte millor els aspectes més individuals”.

IES B:

Alumne 1. Edat.14. Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: Pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1: Considera que han millorat les puntuacions lleugerament en els “Problemes de conducta” i millora en l’escala “Prosocial”.

Professor-2: Considera que no han variat les puntuacions.

Millora la mitja de l’aprenentatge (alumne 11pàg.62) i relació Social.

IES B:

Alumne 2. Edat:14. Sexe.Femení. Ètnia: Immigrant. Situació familiar.: Pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1-2: Consideren que no han millorat les puntuacions, sí millora la “Prosocial”.




56

IES B:

Alumne 3. Eda:13. Sexe:Masculí. Ètnia: Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala de “Símptomes emocionals”, “Problemes de conducta” i la puntuació Global.

Professor-2:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala de “Símptomes emocionals” , “Hiperactivitat”, l’escala “Prosocial” i la puntuació Global.


IES B:

Alumne 4. Edat:13. Sexe:Masculí. Ètnia: No Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que han millorat les puntuacions en l’escala “Prosocial”.

Professor-2:

Considera que no han millorat les puntuacions.

Igual mitja de l’aprenentatge (alumne 15 pàg.62) i millora la relació

Social.

IES B:

Alumne 5. Edat:13. Sexe:Femení. Ètnia: Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que han millorat les puntuacions en “Hiperactivitat” i l’escala “Prosocial”.

Professor-2:

Considera que han millorat les puntuacions en “Hiperactivitat” i “Relació amb els companys”.

Millora la mitja en l’aprenentatge (alumne 16 pàg.62). Millora la

relació Social.



57

IES B:

Alumne 6. Edat:13. Sexe:Femení. Ètnia: Immigrant. Situació familiar: pares no separats. Resultats SDQ per escales:

Professor-1:

Considera que han millorat les puntuacions en “Hiperactivitat”, “Relació amb els companys” i l’escala “Prosocial”.

Professor-2:

Considera que han millorat les puntuacions en “Hiperactivitat” i “Relació amb els companys”.

No millora la mitja en l’aprenentatge (alumne 17 pàg.62). Millora la

relació social.

A diferència de l’ IES A a on el grup era massa nombrós (9-12), en l’IES B s’han fet dos grups: un de tres i l’altre de quatre alumnes. És molt important tenir el nombre d’alumnes per grup en compte. Segons les característiques dels joves i les seves problemàtiques cal organitzar els/les alumnes en grups més reduïts (màxim han de ser 8 alumnes).

Les puntuacions sobre l’aprenentatge s’han obtingut a través del full de seguiment abans i després del taller. Annex 13.

Pel que fa a les relacions socials s’ha obtingut de les puntuacions del SDQ- Relació amb els companys i Escala Prosocial.

Dels 24 alumnes 23 presenten millores en les puntuaciones d’alguna de les escales del SDQ. Ja sigui en problemes de Conducta, Hiperactivitat, Símptomes Emocionals, Problemes amb els Companys o l’escala Prosocial.

L’Artteràpia en grup a l’ESO:

En els primers cursos, i sobre tot quan els alumnes passen d’un centre de primària a un de secundària sorgeixen necessitats en els alumnes degut al canvi de centre escolar.

Alguns alumnes presenten més dificultats als canvis físics, d’entorn, companys/es, etc. És per tant important estar alerta i treballar de forma preventiva en aquests primers períodes de l’Ensenyament Secundari Obligatori. L’Artteràpia en grup està especialment indicada en la pre i en l’adolescència per la influència que tenen els companys/nyes en aquest període. El grup dóna l’oportunitat al jove de reafirmar les seves relacions socials, incrementar la seva auto-percepció i experimentar noves formes de comportament en un marc segur.



58

3.1.4. Gràfiques:

3.1.4.1. Descriptives:

Edat

EDAT 17 16 15 14 13 12 9 8 7 5

R E C O M P T E

6

5

4

3

2

1

0

2

6

2

3

4

1

3

1 1

2

28 %

72 %

Immigrant

No Immigrant

ÈTNIA

56% 44%

Home Dona

SEXE



59

Suport psicològic

3.1.4.2. Valoracions del taller d’Artteràpia segons els mestres/professors/res:

Aquesta informació s’ha obtingut a l’hora de passar el qüestionari SDQ als docents.

- Valoració dels professors en referència a com està la situació dels alumnes que han assistit al taller.

Es presenten una taula i un gràfic sobre la valoració dels professors respecte de com estan els problemes després d’assistir al Taller.

Taula 1 i Gràfic 1.

- Opinió dels professors sobre la utilitat del Taller.

Es presenten una taula i un gràfic sobre com els professors valoren la utilitat del Taller en donar recursos per a tractar els problemes dels nens.

Taula 2 i Gràfic 2.

També s’afegeixen alguns comentaris dels professors/res del perquè de la seva resposta. Problemàtiques familiars, nombre de sessions, regularitat en l’assistència al taller que han influit en alguns casos. Necessitat de fer períodes més llargs d’intervenció.

SUPORT PSICOLÒGIC

No Si

20

15

10

5

0

18

7



60

Opinió dels mestres/professors/res sobre com estan els/les alumnes després del taller

Taula 1

Freqüència Percentatge Percentatge

vàlid Porcentatge acumulat

Vàlids Igual 9 18,0 18,8 18,8

Millor 33 66,0 68,8 87,5

Molt millor 6 12,0 12,5 100,0

Total 48 96,0 100,0

Perduts Sistema 2 4,0

Total 50 100,0

Gràfic 1

El cas dels alumnes que estan igual els/les professors/es comenten que s’han donat circumstàncies familiars molt fluctuants al llarg del curs.

Molt Millor Millor Igual

60

40

20

0 12,50%

68,75%

18,75%



61

Opinió dels mestres/professors/res sobre la utilitat del Taller

Taula 2

Freqüència Percentatge Percentatge

vàlid Percentatge acumulat

Vàlids Una mica

11 22,0 22,9 22,9

Bastant 22 44,0 45,8 68,8

Molt 15 30,0 31,3 100,0

Total 48 96,0 100,0

Perduts Sistema 2 4,0

Total 50 100,0

Gràfic 2. Recursos que els ha donat el taller.

Molt Bastant Unamica

50

40

30

20

10

0

31,25%

45,83%

22,92%

Nota: Els/les professors/res que valoren que la utilitat del taller sols com a “una mica” és perquè la intervenció ha estat curta (s’han fet menys sessions de les previstes per absències dels alumnes a l’escola). Recomanen que es continuï el proper curs i consideren que això seria molt útil. També cal afegir les circumstàncies de l’alumne a nivell familiar que han fluctuat molt al llarg del curs. L’Artteràpia en aquests casos ha fet un paper més contenidor i ha servit per acompanyar a l’alumne en aquest procés de tants alts i baixos.



62

3.1.4.3. Valoracions del taller d’Artteràpia en relació a l’aprenentatge i la relació social

Millora puntuació mitja

aprenentatge

Millora relació social

Millora puntuació mitja

aprenentatge

No millora relació social

No millora puntuació mitja

aprenentatge


Igual puntuació mitja

aprenentatge


No millora puntuació mitja

aprenentatge

No millora relació social

13 1 5 2 3

Aprenentatge Puntuació Mitja Relació Social

Millora 14 20

No millora 8 4

Igual 2 0

TOTAL 24 24

Puntuacions mitges de cada alumne sobre l’aprenentatge.

ALUMNE 1 2 3 4 5 6 7 8

ABANS 5,673819 5,304566 5,304566 6,093346 5,378269 5,304566 5,501563 5,501563

DESPRÉS 4,573051 5,378269 5,378269 5,578003 5,752652 5,143521 5,261434 4,373448

ALUMNE 9 10 11 12 13 14 15 16

ABANS 5,073035 4,919019 5,185686 6,187862 5,546664 3,948701 5,752652 1,319508

DESPRÉS 5,96629 5,334537 5,578003 6,554331 6,009844 4,373448 5,752652 1,551846

ALUMNE 17 18 19 20 21 22 23 24

ABANS 2,766324 2,70192 4,742881 3 7,949764 8,385925 4,677886 3,807308

DESPRÉS 2,70192 5,501563 3,89806 3,177672 8,151931 8,144672 9,587315 3,807308

Aprenentatge mitja de tot el grup:

Puntuació mitja del grup abans: 5, 1

Puntuació mitjà del grup després: 5,4



63

3.2.- Anàlisi i interpretació de dades.

Interpretació global estadística. Programa SPSS.

Aquestes dades també es poden buidar manualment, hi ha un programa informàtic dins la web SDQ, Scoring the SDQ amb les plantilles i barems per a recollir la informació cas per cas. Art Therapy Assessment

www.sdqscore.net

Web SDQ http://www.sdqinfo.com/b1.html

www.youthinmind.net

El programa SPSS permet treballar amb totes les dades a l’hora. Aquesta informació ha estat gràcies a les següents persones membres de la organització anglesa :

Anna Kettley, Development Co-ordinator.

Jemma White, Acting Research and Evaluation Officer.

ThePlace2Be, Wapping Telephone Exchange, Royal Mint Street, London E 1 8LQ. www.theplace2be.org.uk

El nom del programa per a analitzar los resultats del SDQ es SPSS (Statistical Pacckage fort he Social Sciences) UK web link:

http://www.spss.com

L’elaboració de la matriu del programa SPSS ha estat gràcies a la Mª José Rubio del Servei d’Assessorament per a la Recerca Educativa de l’ICE.

S’agrupen les dades segons els diferents símptomes emocionals i també segons els tipus d’alumnes en relació a la temàtica prioritària en els diferents apartats entre d’altres.

A les taules consten dades en referència als:



- Hiperactivitat


- Comportament a nivell social (Escala Prosocial)

Es pot anar seguint el progrés de cada alumne a partir de les taules amb els resultats del SDQ, la puntuació mitja en l’aprenentatge i la relació social.



64

S’han indicat les variacions en cada cas per tal de fer un estudi més descriptiu incloient dades sobre l’edat, sexe, ètnia i situació familiar de l’alumne.

Veiem que la majoria dels alumnes ha fet un canvi a millor ja sigui en una o altra escala del SDQ :

- Si considerem l’aprenentatge i la relació social a l’hora milloren 13 de 24 alumnes.

- Si considerem sols l’aprenentatge milloren 14 de 24 alumnes.

- Si considerem els alumnes que no milloren a l’aprenentatge, però si que milloren en la relació Social són 5 alumnes de 24.

- Si considerem els alumnes que milloren en la relació social i queden igual en la mitja de l’aprenentatge són 2.

- Si considerem l’àmbit Social milloren 20 dels 24 alumnes.

També hi ha una millora en la puntuació mitja final de l’aprenentatge del grup:

En la fase pretest: 5,1.

En la fase post-test: 5,4.

Segons la nostra hipòtesi:

“L’Artteràpia pot ajudar a l’equilibri emocional i repercutir en l’aprenentatge de l’alumne i la seva relació social”.

Veiem que hi hagut canvis emocionals en les puntuacions de les diferents escales en 23 dels 24 alumnes.

En l’àmbit Social han milloran les puntuacions de 20 dels 24 alumnes.

En l’aprenentatge han millorat 14 de 20 alumnes.

Podem destacar per tant la millora que suposa l’Artteràpia en l’àmbit de les relacions Socials. Sobre tot en la primària a on milloren tots, 7 de 7. Pel que fa a la secundària milloren 13 dels 17 alumnes.

Pel que fa a l’aprenentatge s’han vist similars progressos en l’educació primària que en la secundària. Milloren 4 de 7 dels alumnes en primària i en secundària milloren 10 dels 17 alumnes.

Pel que fa als estudis de casos es poden veure agrupats segons:



65

- Acollida de l’alumnat nouvingut.

- Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos escolars ordinaris.

- Atenció a l’alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta.

- Artteràpia en grup.

En aquest treball d’anàlisi i interpretació de dades he comptat amb la col·laboració d’una Psicòloga especialista en aquest tipus de programes estadístics, la Meritxell Ruiz.

A partir de les dades dels qüestionaris SDQ en alguns casos es relacionen les puntuacions obtingudes amb els estudis de cas, l’aprenentatge i la relació Social.

En els altres casos es fa una comparativa de la situació anterior i posterior.

També es consideren les aportacions dels professors i dels artterapeutes per explicar algunes dades.

El 54, 17 % dels mestres considera que els alumnes troben una millora en la realització del taller.

El 8,33 % troben molta millora en realitzar el taller.

Per tant podem considerar que la realització del taller beneficia als nens al tractar els seus problemes.

Pel que fa als recursos que aporta als alumnes l’Artteràpia- 43,5 % considera que aporta bastants recursos i el 30,4% molts recursos. Per tant podem dir que el Taller d’Artteràpia ajuda als alumnes a enfrontar-se als problemes que viuen en la vida diària.

El més important és destacar els progressos dels alumnes i la seva relació amb la realització del Taller d’Artteràpia. En el cas de les relacions socials queda evidenciada notablement i pel que fa a l’aprenentatge s’observa un increment de la puntuació mitja del grup.

En els estudis de cas s’ha fet una descripció més qualitativa del progrés dels alumnes. En la majoria dels casos s’ha vist una millora dins del seguiment de l’alumne al llarg del curs. En alguns casos ha estat molt difícil veure canvis més destacats degut a la problemàtica familiar, de totes maneres en l’àmbit de relació social sí que hi ha hagut canvis a millor.

En l’IES A, 10 dels 11 alumnes han tingut alguna millora en les puntuacions d’alguna de les escales del SDQ.

Només una alumna ha empitjorat en els resultats de totes les escales.



66

Milloren en l’aprenentatge i a l’hora en les relacions socials 5 alumnes dels 11. Milloren en l’aprenentatge 6 dels 11. Milloren en les relacions socials 7 de 11. No millora en l’aprenentatge, però sí en les relacions socials 2 de 11. Millora en l’aprenentatge i no en les relacions socials 1 dels 11.

En tres alumnes no s’ha vist ni millora en l’aprentatge ni en la relació social. Dos d’elles sí han millorat en les puntuacions de l’escala SDQ. Aquestes alumnes, noies les tres, corresponen al IES A, 2 tenen 16 anys i una 17. Formen part del grup de l’ Aula Oberta.

Per tant la majoria dels alumnes millora en les puntuacions en alguna de les escales del SDQ i en les relacions Socials.

Tal com va dir l’artterapeuta el treball amb aquests adolescents s’hagués hagut de fer en grups més petits i per edats més properes (els membres del el grup tenien entre 12/13 fins a 16/17 anys).

Pel proper curs, comenta l’artterapeuta, aquest aspecte es tindrà en compte i es formaran grups reduïts d’acord a les edats i problemàtiques dels adolescents.

En el cas de l’IES B a on s’han fet agrupacions més reduïdes dels alumnes:

Tots milloren les puntuacions en diferents apartats de l’escala SDQ.

Milloren en l’aprenentatge i la relació Social 4 dels 6 . Milloren en la relació social tots.

Un alumne malgrat que no millora en l’aprenentatge sí millora en la relació Social.

Per tant en l’IES B es veu una millora en tots els alumnes ja sigui en l’àmbit emocional, l’aprenentatge o les relacions Socials.

Aquesta mostra de subjectes (inicialment 25 i finalment 24) és molt petita, caldria fer estudis més exhaustius amb un major nombre d’alumnes per generalitzar els resultats.

Si més no, podem dir que l’Artteràpia pot ajudar :

- En l’equilibri emocional de l’alumne, ja que això s’ha vist en la millora de les puntuacions en alguna de les escales del SDQ en 23 dels 24 casos presentats.

- En l’aprenentatge, es veuen millores en la puntuació mitja en 14 dels 24 alumnes.

- En la relació Social (escala Prosocial/relacions amb els Companys) repercuteix en 20 dels 24 alumnes.



67

4.- CONCLUSIONS

Respecte a l’objectiu general de la Recerca s’ha aconseguit conèixer millor les pràctiques d’intervenció artterapèutiques dins del context escolar. S’han vist les seves repercussions en l’àmbit de l’aprenentatge i de suport emocional als professionals educatius.

Pel que fa als objectius més concrets s’han elaborat informes d’estudis de casos a partir de la documentació aportada per les artterapeutes professionals.

A partir de l’instrument SDQ aplicat a d’altres països s’ha comprovat que aquesta eina ha estat sensible als canvis dels alumnes en els diferents apartats o escales. En el nostre cas ens ha donat informació sobre la relació social dels alumnes. Per tant s’ha relacionat el desenvolupament emocional de l’alumne amb l’aprenentatge i les relacions socials.

La nostra hipòtesi:

“L’Artteràpia pot ajudar en l’equilibri emocional i repercutir en l’aprenentatge de l’alumne i la seva relació social”.

S’ha complert principalment en l’àmbit de la relació social de manera més significativa que en l’aprenentatge. Podríem dir que potser és necessari partir primer d’una bona relació social de l’alumne per a després arribar a l’àmbit més cognoscitiu de l’aprenentatge.

En general podem concloure que el “Taller de Suport Emocional a l’Aprenentatge a través de l’Artteràpia” beneficia als alumnes en el seu equilibri emocional, l’aprenentatge i de manera més destacada en les seves relacions Socials.

Pel que fa als mestres, professors/res dels alumnes que han assistit als “Tallers de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia”:

- Tots consideren com a positiva aquesta experiència amb els alumnes.

- També demanen la continuïtat d’aquesta pràctica per als cursos posteriors i la veuen necessària.

- Que s’ampliï el nombre d’alumnes que són tractats en cada centre.

- Alguns estan també interessats en saber que experimenta l’alumne quan fa aquest taller . Veuen als nens molt motivats a l’hora de fer-lo.



68

- Demanen que el Departament d’Ensenyament ofereixi als professionals docents seminaris o cursos de formació com a Tallers experiencials d’Artteràpia .

- Que el suport que dóna l’Artterapeuta al mestra/a, professor/a és molt útil a l’hora de considerar tots els aspectes de l’alumne per a la seva educació.

Pel que fa al treball que es pot fer amb els pares:

- Els pares veuen bé que els seus fills participin en els tallers d’Artteràpia.

- Que el suport que es pot donar als pares en el cas de que els professionals artterapeutes treballessin en el centres escolars seria molt positiu.

- Els pares de vegades necessiten una orientació continuada al llarg del curs escolar.

- En d’altres països les reunions amb els pares d’alumnes tractats amb Artteràpia són mensuals (i en casos necessaris puntuals poden ser quinzenals).

- L’experiència de pares en tallers d’Artteràpia a l’hora que els seus fills fan també l’activitat ajuda a entendre millor les relacions familiars i la seva repercussió en l’escola.

Pel que fa als alumnes l’aplicació de l’Artteràpia a l’educació:

- L’alumne té un espai a on ser escoltat i a on es poden expressar les seves emocions.

- Compta amb l’acompanyament de l’Artterapeuta com a figura adulta molt necessària en el procés de desenvolupament del nen/a o jove.

- De vegades l’alumne necessita un tractament continu per part d’un professional al llarg del curs escolar per a considerar les seves necessitats i problemàtiques.

- Alguns casos han pogut ser estudiats més profundament i s’han modificat inclús diagnòstics previs des del punt de vista psicològic.

- També es poden previndre possibles trastorns o tractar-los, i de forma anticipatòria /o posterior treballar situacions traumàtiques.

- L’Artteràpia li ajuda en les seves relacions socials i en la integració i adaptació a les situacions que apareixen en la seva vida escolar/familiar.



69

Pel que fa a la part pràctica de la meva intervenció realitzant el Taller d’Artterapia en un centre de primària:

El fet de realitzar les pràctiques en Artteràpia en l’àmbit Educatiu ha estat molt important per a mi com a professional de l’Ensenyament. He vist des d’una altra perspectiva les capacitats dels alumnes.

L’Artteràpia es basa fonamentalment en el procés, el que va passant al llarg de les sessions. Principalment es tracta de treballar a partir de la creativitat dels nens/es i cercar dins d’ells/es la seva part més sana. Aquesta és la que permet potenciar les altres parts i enfrontar-se als reptes que es va trobant al llarg del seu desenvolupament.

L’alumne mostra en la seva producció artística les seves capacitats, els seus interessos i les seves motivacions. Aquesta informació és clau i serveix després de base per a que els seus mestres i tutors l’apliquin en l’ensenyament d’altres àrees. Per exemple en el meu cas hi havia un alumne que era molt hàbil a nivell manipulati, el que podia tocar ho transformava amb molta imaginació. En canvi tenia mancances a nivell d’abstracció: en el temps, seqüències, càlcul mental. Es va anar treballant aquests conceptes utilitzant el seu propi cos com a eina per a arribar poc a treballar aquests conceptes a nivell mental.

Un altre alumne estava molt interessat en fer col·leccions d’insectes i altres temes relacionats amb les ciències. Era sorprenent com sabia aspectes i característiques dels animals que anava col·leccionant. Utilitzar la seva motivació i coneixement en aquest àmbit podia ajudar-lo a sentir-se més valorat davant dels seus companys i augmentar la seva auto-estima.

També vull destacar la col·laboració dels mestres i tutors en la realització de les meves pràctiques. Sempre estaven disposats/des a establir reunions i buscar solucions per a tractar als alumnes.

M’agradaria incidir en la importància que té la motivació en els alumnes.

“La motivació intrínseca és un dels elements claus de la creativitat infantil” Goleman, D. , Ray, M., Kaufman, P. El espíritu creativo. 2001.

Si l’Artteràpia es basa en potenciar la creativitat, a l’hora està incidint en la motivació intrínseca de l’alumne.

Bruer, J. (1993) “Schools for thought. A science of learning in the classroom”. MIT Press, Cambridge, Massachusetts. “ La motivació implica processos psicològics diferents als que implica la inteligència, i aquests influeixen en els objectius escolars dels estudiants i de les seves estratègies d’aprenentatge”.



70

Hem de diferenciar la motivació extrínseca de la motivació intrínseca. En la primera, l’alumne depén de l’exterior per a sentir confiança en la seva capacitat intelectual. L’alumne adopta objectius d’execució. (Teoria de l’ entitat. La intel·ligència és fixa).

En la motivació intrínseca la confiança en les seves capacitats depén del mateix subjecte. L’alumne adopta objectius d’aprenentatge. (Teoria incrementalista. La intel·ligència és maleable.) Dewck Teoria del procés motivacional.

Els nens/es amb objectius d’execució atribueixen el fracàs a la seva falta d’intel·igència, una deficiència amb la qual pensen que no poden fer res per a solucionar-la.

En canvi, els nens amb objectius d’aprenentatge atribueixen el fracàs a la falta d’esforç temporal. Segons ells, el que millor podien fer es dedicar més energia mental. Podien millorar el rendiment intel·lectual amb més esforç mental, a l’igual que es millora el rendiment atlètic amb més esforç físic.

Henderson y Dweck “L’opinió que tenen els estudiants sobre la seva intel·ligència pot afectar la seva habilitat i desig de dominar els materials acadèmics”.

Ames, C. , de la Universitat de Illinois, està explorant les implicacions en l’ aula de la teoria del procés motivacional de Dweck. Considera que moltes pràctiques educatives animen als estudiants a tornar-se en teòrics de la identitat i orientar-se cap a l’execució. Ames i altres han observat que quan els nens comencen l’escola solen ser més optimistes i es recuperen més ràpid dels fracassos. La majoria dels nens són incrementalistes, estan orientats a l’aprenentatge i creuen que “els treballadors durs són llestos i els nens llestos treballen dur” (Ames 1990, pàg. 412).

Penso que l’Artteràpia al treballar la creativitat està fomentant la motivació intrínseca dels alumnes. D’aquesta manera aporta confiança en les seves capacitats. Per això és important començar l’aplicació de l’Artteràpia des de les primeres edats.

Seria positiu continuar fent investigacions en aquest camp i amb un nombre major de subjectes. També, una altra via de recerca seria la que tindria com a punt de partida la motivació intrínseca en relació a l’Artteràpia. Es tractaria de veure la influència de l’Artteràpia en la motivació dels alumnes.

Donada la diversitat de l’actual escola, crec l’Artteràpia ha d’ocupar un espai dintre de l’educació futura. Depèn dels nostres representants a nivell polític i del Departament d’Ensenyament l’oferir als alumnes un lloc als



71

centres escolars de primària, secundària i d’educació especial a on considerar els aspectes emocionals i la seva influència amb l’aprenentatge.

Esperem que de forma gradual s’incorpori la presència de professionals artterapeutes en l’àmbit educatiu . El seu treball pot ajudar als alumnes, mestres, professors/res, als pares/mares i a d’ altres professionals de la comunitat educativa. Tots plegats podem contribuir a millorar la nostra futura societat. Un camí per a on començar és des de l’escola que contempli l’educació emocional i acadèmica.



72

5.- BIBLIOGRAFIA

Webs relacionades amb l’educació

http://www.aacap.org/index.

http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=39

hhttp://www.aulaintercultural.org/breve.php3?id_breve=505

http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=338

ttp://smhp.psych.ucla.edu/

http://www.uclm.es/profesorado/ricardo/Documentacion.htm

Webs d’Artteràpia

http://www.atiss.co.uk

http://www.artherapy.org

http://www.arttherapy.org/atresresstuachieve.html

http://www.baat.org

http://www.bluebox.ie/

http://en.wikipedia.org/wiki/Art_therapy

www.hpc-uk.org

www.metafora.org.

www.theplace2be.org.uk

http://www.schoolarttherapy.com

http://www.ucm.es/info/mupai/alcaide3.htm#_ftn5

Webs de la investigació

http://www.atiss.co.uk/

http://www.atiss.co.uk/files/atiss_referral_form.pdf

www.auseinet.com/journal/vol1iss3/mathai.pdf

http://www.bacp.co.uk/research/ethical_guidelines.php

http://ccp.sagepub.com



73

http://en.wikipedia.org/wiki/Strengths_andDifficulties_Questionnaire_SDQ

http://findarticles.com/p/articles/mi_g2699/is_0005/ai_2699000564

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez

http://pb.rcpsych.org/cgi/reprint/30/5/175.pdf

http://www.ru-ok.com/

http://www.ru-ok.com/advicetestnolog.jsp?SP=1

http://www.ru-ok.com/downloads/Retracking.pdf

http://www.sdqinfo.com/b1.html (with Spanish translation)

www.sdqscore.net

www.youthinmind.net

Articles

- Alfonso, M., Sánchez, L., Márquez, A. La dirección del proceso de enseñanza aprendizaje en condiciones de escolares con trastornos emocionales. Consultat el 4-2-08 a http://www.monografias.com/trabajos34/trastornos-emocionales-escuela/trastornos-emocionales-escuela.shtml - Fernandez Añino, Mª Isabel. (2003) Universidad Complutense de Madrid. Creatividad, arte terapia y autismo. Un acercamiento a la actividad Plástica como proceso creativo en niños autistas. Arte, individuo y sociedad. 15 135-152 ISSN: 1131-5598 - Grauer, J. (Ed.). ( PUB Date Aug 94) Art Education for Children in Crisis. EDRS ED 385 476 SO 025 108 - Harvey, Steve. (1989) Creative arts therapies in the classroom: A study of cognitive, emotional, and motivational changes. American journal of dance therapy (vol 11, núm. 2, setembre 1989). Consultat el 3-2-08 a http://www.springerlink.com/content/rl1114703381421v/

- Jarboe, Eve C. Art Therapy: A Proposal for Inclusion in School Settings. Accessible a: http://www.newhorizons.org/strategies/arts/jarboe.htm(Consulta:11-11-07).



74

- Kozlowska, K. , Hanney, L. (2001) An Art Therapy Group for children Traumatitized by Parental Violence and Separation. Kasia Kozlowska and Lesley Hanney. Clinical Child Psychology and Psychiatric 2001; 6; 49 Consultat al 15-12-07 a http://ccp.sagepub.com/cgi/content/abstract/6/1/49 - Mathai, J., Anderson, P., Bourne, A. The Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) as a screening mesure prior to admmission to a Child and Adolescent Mental Health Service (CAMHS). Accessible a http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S1516-44462003000300005&script=sci_arttext (Consulta 13-2-08). - Majorie Robbins, M. , Brawn, S. , Rapport, M. (2005-2006) Art Therapy in the Downtown Schools. Supporting the schoool comunity. - Pfeiffer, Linda Jo (PUB Date 6 Jan 94) Promoting Social Competency in Attention Deficit Hyperactivity Disordered Elementary-Aged Children EDRS ED 368 120 EC 302 875 - Pleasant-Metcalf, Angela M. , Rosal, Marcia L. The Use of Art Therapy to Improve Academic Performance. (EJ563633). Consultat el 15-2-08 a http://www.eric.ed.gov - Rodríguez García, Francisca. La Terapia de Juego Grupal sin juguetes, una propuesta de trabajo para los niños del Centro de Atención Psicopedagógica de Educación Preescolar. (CAPEP). Consultat el 8-3-08 a http://www.latarea.com.mx/articu/articu6/rodriguez6.htm - Rosal, Marcia L. , McCulloch-Vislisel, Sue, Neece, Susan. Keeping Students in School: An Art Therapy Program to Benefit Ninth-Grade Students. (EJ563634). Consultat el 3-3-08 a http://www.eric.ed.gov - Silver, Rawley A.; Lavin, Claire. The Role of Art in Developing and Evaluating Cognitive Skills . (EJ171839). Consultat el 9-12-07 a http://www.eric.ed.gov - Sukareih, M. (2006). Art Therapy with kids in a Beirut shelther. Electronic Libanon. Consultat 20-9-07 a http://electronicintifada.net/cgi-bin/artman/exec/view.cgi/17/5223 - Waller, Diane (2006) Art Therapy for children: How it leads to change. Clinical Child Psychology and Psychiatric; 11; 271.Consultat el 18-1-08 a http://ccp.sagepub.com/cgi/content/abstract/11/2/271



75

- White, Kinnard; Allen, Richard. Art Counseling in an Educational Setting: Self Concept Change Among Pre-Adolescent Boys. ED046011). Consultat el 7-3-08 a http://www.eric.ed.gov

Libres

- Barber, Vicky (2002). Explórate a través del arte. Madrid: Gaia Ediciones. - Bush, J. (2006). Model Guidebook I: Introducing School Art Therapy Program Services. http://www.schoolarttherapy.com - Bush, J. (2006). Model Guidebook II: Steps for School Art Therapy Methods and Procedures. http://www.schoolarttherapy.com - Dalley, T. (1990). El Arte como Terapia. Barcelona, Spain: Herder. -Dalley, T. and Case C. (1999) Working with children in Art Therapy. London and New Cork: Routledge. -De Bartolomeis, F. (1994) El color de los pensaminetos y de los sentimientos. Nueva experiencia de Educación Artística. Octaedro. Barcelona. España. - Goleman, D. , Ray, M., Kaufman, (2000).P. El espíritu creativo. Barcelona, España: Buenos Aires : Ediciones B Argentina. - Liebmann, M. (1990) Art Therapy in Practice. London & Philadelphia: Jessica Kingsley Pub., USA. - McNiff, S. (1992) Arts as Medicine. Boston & London. Shamala, USA & UK. - Moriya, Dafna (2000) Art Therapy in Schools. Israel: Turbo. - Shaverian, J. (1991) The Revealing Image: analytical art psycotherapy in theory and Practice. London, Jessica Kingsley Publishers.



76

-Skaife, S. &Huet, V. (1998), Art Psycotherapy Groups, Routledge, London & N. York, USA. -Waller D. (1993) Group Interactive Art Therapy. Routledge. London &N. York. UK &USA. -Waller D. & Gilroy, A. (1992) Art Therapy, a handbook. Open University Press, Buckingham & Philadelphia. USA, UK. - Winnicott, D.W. (1988) Realidad y juego.

Llibres de Psicologia

- Belinchón, M., Igoa, J. M. y Rivière, A. (2000): Psicología del lenguaje. Investigación y teoría. Ed. Trotta. Madrid (5.a ed.) Editorial Trotta http://www.trotta.es - Bermúdez, J., Pérez García, A. M. y Sanjuán, P. (2003): Psicología de la Personalidad: Teoría e Investigación. (2 Vols) Madrid, Uned. - Bruer, J. T. (1995). Escuelas para pensar. Una ciencia del aprendizaje en el aula. Barcelona, Paidós/MEC. - Fernández-BallesteroS, R. (Dir.) (2003; 2005): Introducción a la Evaluación Psicológica II. Madrid, Ed. Pirámide, S. A. (Dir.) (2003; 2005): Introducción a la Evaluación Psicológica II. Madrid, Ed. Pirámide, S. A. - Gil, F. y Alcover, C. M. (coord.) (1999). Introducción a la Psicología de los Grupos. Madrid, Pirámide. - González Labra , M. J, (2006) :Introducción a la Psicología del Pensamiento. Madrid, Ed. Trotta. - González , P. (ed.) (1997) : Psicología de los Grupos. Teoría y Aplicación. Madrid, Síntesis. - Kazdin, A. E. (1996). Modificación de conducta y sus aplicaciones prácticas. México, Ed. El Manual Moderno. - Moreno Rosset, C. (Edit.) (2005) (2.a edición): Evaluación psicológica. Concepto, proceso y aplicación en las áreas del desarrollo y de la inteligencia. Madrid: Editorial Sanz y Torres.



77

- Sigmund, F. (2005) Obras completas. Conferencias de introducción al psicoanálisis v.15/16. Buenos Aires :Amorrortu.(original en alemán, 1917)

Bibliography: Research Methods

- Bell, J.(1987) Doing your research project. A guide for fist time researchers in education & social sciences.Open University Press, London.

- Cohen, L. & Manion, L. (1980) Research methods in education. Routledge, London.

- Hammersley, M. , Atkinson, P. (1994) Etnografía. Métodos de investigación. 2ª Edición revisada y ampliada. Paidós, Barcelona. España.

- Walliman, N. (2001) Your research project. A step-by-step guide for the first-time researcher. Sage Publications Ltd., London.

Revistes

- Aldridge, Felicity (1998). Chocolate or shit. Aesthetics and Cultural Poverty in art Therapy with children. Inscape Volume Three No 1. - Berberian, Marygrace (2005). The meaning of music and art in the lives of children. Practicing Art Therapy in NYC’s Public Schools. ATR-BC, LMSW Director of ArtTherapy 9/11 School Recovery Program: Art Therapy in the Downtown Schools. Child Study Center. Volume 9, num.3. - Chin, Ray J. , Chin, Mary M., Palombo, P. , Palombo, C., Bannasch, G., Cross†, Peter. M. (1980). Building social skills through art and video. The Arts in Psychotherapy .Volume 7, Issue 4, 1980, Pages 281-284. Science Direct. - Coll, F.J . (2004). El desarrollo de la subjetividad desde la creatividad y arteterapia. Educación Social nº 28, pg.41. - Corbella, Josep (2008). Un estudio neurológico muestra como ayudar al cerebro a tener grandes ideas. La Vanguardia: Miércoles 23 de enero de 2008.



78

- Goncalves, Susana (1997). A painting perspective. Special spring, pag.31. - Hindley, H. (2005). Art Therapy. YoungMinds Magazine 76/2005. - Irvine Gersch, I. , Goncalves, S. (2006). Creative arts therapies and educational psycology: Let’s get together. International Journal of art Therapy, June 2006; 11 (1):22-32 - Karkou, Vassiliki. (1999). Art Therapy in Education, Findinds from a nationwide survey in arts therapies. Inscape Volume Four No. 2, pag. 62-70 - Marxen, Eva.(Abril 2007). Duelo Migratorio y bandas juveniles. Revista de Psicopatología y salud Mental del niño y del adolescente 9, pag.57-64. - Moreno, A (2003). Art-teràpia i Educació Social. Educación Social nº 25, pg.95. - Nicholson, Sally (2007). Art Therapy in Spain. AT Newsbriefing Winter 2007, (pàg. 51). - Richardson, Simon. (2007). Diane Waller made an OBE. AT Newsbriefing Summer 2007, pag. Portada. - Rousseau, C. , Drapeau, A. Quebec, Canada. (2005). Evaluation of a classroom program of creative expression workshops for refugee and immigrant children. Journal of Child Psycology 46:2 (2005)pp 180-185. Department of Psychiatry, Montreal Children's Hospital, Quebec, Canada. - Welsby, Carole. (1998). A part of the whole art therapy in a girls’ comprehensive school. Inscape Volume Three No.1.



79

6.- ANNEXOS

- Annex 1. Curs d’Artteràpia per a docents convocat per l’ICE de Lleida.

- Annex 2. Article: Un estudio neurológico muestra como ayudar al cerebro a tener grandes ideas. Josep Corbella.

- Annex 3. Special Spring 1997. A painting perspective.

- Annex 4. International Journal of art Therapy, June 2006; 11 (1):22-32

Creative arts therapies and educational psycology: Let’s get together. Irvine Gersch& Susana Joao Goncalves.

- Annex 5. Inscape Volume Four No. 2 1999. Art Therapy in Education, Findinds from a nationwide survey in arts therapies. By Vassiliki Karkou.

- Annex 6. Comentaris sobre el treballa a les escoles de l’Artterapeuta anglesa Sally Nicholson.

- Annex 7. Bush, J. Model Guidebook I: Introducing School Art Therapy Program Services. Contingut material del llibre.

- Annex 8. AT Newsbriefing Summer 2007.Diane Waller made an OBE.

- Annex 9. AT Newsbriefing Winter. Art Therapy in Spain. (pàg. 51).

- Annex 10. Carta als pares i autorització de participació en el projecte.

- Annex 11. Qüestionaris SDQ pre-test i post test.Goodman (versió traduïda).

- Annex 12. Investigacions de l’aplicació del qüestionaris SDQ.

- Annex 13. Full de seguiment de l’alumne. Inici i final de curs.

- Annex 14. Full de progrés mensual.

- Annex 15. Full de progrés anual. (Traducció de la versió 2003. Associació Americana d’Artteràpia. AATA).

- Annex 16. Graella dades.

- Annex 17. Resultats SDQ.

- Annex 18, 19, 20. Recollida de dades d’artterapeutes, mestres i estudiants de Magisteri en la seva experiència en l’Artteràpia en l’àmbit educatiu.

- Annex 21. Documents de la regulació de la professió d’Artteràpia a l’educació a Anglaterra i EUA.

- Annex 22. Investigacions en Artteràpia en d’altres països.



80

7.- AGRAÏMENTS

En primer lloc vull agrair al Departament d’Ensenyament la concessió de la meva Llicència Retribuïda el curs 2007-2008. Per a mi ha representat poder ampliar la meva formació com a professional al realitzar el Màster d’Artterpàpia i les Pràctiques en aquest àmbit en un centre de primària. Així mateix he pogut completar els meus estudis de Psicologia.

Després he de donar les gràcies al Centre Metàfora, que és el que coordina el Màster d’Aplicacions Psicoterapèutiques de la Pràctica Artística, Artteràpia de la Universitat de Barcelona. Als seus professors, Joaquim Català, José Mª Barragán, Carles Ramos, Montse Montaner i Glòria Callicó. Ells em van facilitar el contacte amb els centres educatius a on s’aplica en pràctiques el “ Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de l’Artteràpia”.

A continuació vull anomenar les persones i organitzacións angleses, irlandeses i d’Israel que han col·laborat en la realització d’aquesta Recerca d’Artteràpia a l’Educació.

Les artterapeutes: Diane Waller, Sally Nicholson, Elaine Elliott, Wendy Durell, Amanda Francis, Emma Mills, Paula White que són membres de l’Associació Anglesa d’artteràpia “ BAAT ” ; i Dafna Moriya d’Israel.

L’organització irlandesa “The Blue Box Creative Learning Centre” amb el Sr. Mark Lloyd. L’organització anglesa The Place2Be” amb l’Anna Kettley, Jemma White i Eva Steinlechnen (artterapeuta).

Les següents persones han col·aborat en aquesta Recerca sobre l’Atteràpia a l’Educació des dels Centres Escolars Catalans.

Les artterapeutes: Francesca Piñol, Eva Marxen, Silvia Castresana, Laura Aresté, Mònica Recio, Rosario Sanchez, Eva Berenguer i Roser Funollet.

Els docents, altres professors i professionals del món educatiu escolar i universitari : Montse Ribes, Assumpta Inglada, Albert Grau , Núria Muntal, Xavier Solé, Anna Ardévol, Montse Teixidó, Montse Nadal, Carme Aparicio, Montserrat Cussó, Sònia Marzo, Rossi González, Maribel Becerra, Cristina Navarro, Marta Valls, Salvador Gabarrella, Judit Flix, Àngela Fernández, Mariví Castaño, M. Baquedano, Antònia Bosch, Montse Vendrell, Irene Vico, Rosa Blancafort, Núria cereza, Mariela Rodríguez, Marisé Astudillo i el professor Dr. Josep Mª Serra Grabulosa que ha estat el meu Supervisor en la Memòria de la Recerca Educativa.

El Serveis de Recerca Educativa de l’ICE que em van assessorar en la part estadística en l’elaboració de la matriu del programa SPSS amb la



81

Lissette Fernandez i especialment la Mª José Rubio. Després he comptat amb la col·laboració de la Psicòloga Meritxell Ruiz.

Finalment vull agrair el suport per part de la Jacqueline Chaves, el professor Jaume Ribera que ha realitzat la revisió ortogràfica, la meva família i amics que van creure en aquesta nova aventura en la qual m’he embarcat “L’Artteràpia”.

Imatge pròpia elaborada en un taller experiencial

del Màster d’Artteràpia curs 2007-2008

Mª Àngels Miret Latas Curs 2007-2008 …Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de...

Documents

Transcript of Mª Àngels Miret Latas Curs 2007-2008 …Taller de suport emocional a l’aprenentatge a través de...