M angels herreros

M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa

ALUMNAT AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE RELACIONADES AMB LA

LECTOESCRIPTURA

1. DificultatsCal identificar les 2. Capacitats

3. Necessitats


1.DIFICULTATS

memòria a curt termini/memòria de

treballrecordar

actitud

llindar de fatiga baix

seqüenciar, fer

seriacions

processament verbal

dispersió (per sobreesforç)

atenció

lectura

comprensió

escriptura

lentitud en execució/

velocitat de processament

organització mental


Processament verbal

Processament verbal

Traduir la informació verbal en la memòria a curt

termini

Traduir la informació verbal en la memòria a curt

termini

Transformar la informació visual en codis verbals o de base auditiva

Transformar la informació visual en codis verbals o de base auditiva

Aquests infants tenen dificultat de codificació fonològica/

fonètica/verbal

Aquests infants tenen dificultat de codificació fonològica/

fonètica/verbal

És un subtil dèficitdel llenguatge que dificulta la

integració de la informació visual a verbal

És un subtil dèficitdel llenguatge que dificulta la

integració de la informació visual a verbal

I afecta la capacitat de fer abstraccions

i generalitzar la informació verbal

I afecta la capacitat de fer abstraccions

i generalitzar la informació verbal

2. CAPACITATS (a)

Segons el processament de la informació

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

*Processament seqüencial mitjançant el qual el cervell processa les informacions abstractes (paraules, esquemes, de tipus digital generalment), captades de manera successiva, que es descodifiquen a poc a poc fins arribar a extreure’n el significat.

*Processament simultani a través del qual el cervell processa les informacions més concretes (dibuixos de tipus analògic, fotografies…), captades de manera simultània que provoquen reaccions emotives portadores de significats.

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL


o Processament

lingüístic.

o Processament

Seqüencial *: analític (del tot a la part).

o Processament lògic.

o Processament seriat de la informació.

o Habilitat temporal.

o Formació de conceptes no verbals mitjançant canal visomotor.

o Processament Simultani *: global/síntesi (de la part al tot).

o Percepció i expressió de les

emocions.

o Percepció visual de l’estímul amb significat (persones o coses) o

abstracte.

o Habilitat visoespacial.

2. CAPACITATS (b)

Segons el processament de la informació (quin tipus d’aprenentatge prefereix?)

LLEGIR VEURE IMATGES

Cal ajudar-lo a descobrir

1.COM APRÈN


Holístic, unitari Discriminació visual: colors, formes, reconeixement de cares... Activitats visuals i espacials Inductiu Multisensorial Emocional Creatiu Imàgens no verbals (imatges visuals, música i sorolls del medi).

2. NECESSITATS L’infant necessita

1. COM APRÈN

SABER

2. COM POT ORGANITZAR I RETENIR LA INFORMACIÓ

3. COM POT RETORNAR LA INFORMACIÓ

o Linealo Abstracte o Activitats que segueixen una seqüència. o Deductiuo Unisensorial (descodificació)o Lògico Paraules i númeroso Llisteso Descripcions verbals

2. COM POT RETENIR LA INFORMACIÓ

3. COM POT RETORNAR LA INFROMACIÓ


COM APRÈN

canals d'input

més adient

canals d'input menys adients

mancances o puntsfebles

habilitats o punts

forts

com funciona

el seucervell

Si l’organitzo

Si la comprenc

Si la rebo per mètodes

multisensorials

Si faig associacions

Si la relaciono

Emfatitzant-la

Si la memoritzo

Si faig representacions mentals

Q uè sé d‘aquesta dificultat d’aprenentatge?

o Que és manifesta en una incapacitat o en dificultats importants per a l’automatització de la lectura i/o escriptura.

o Que la pot presentar entre el 10 i el 15% de la població escolar.

o Entre el 3-5% presenten problemes greus d’aprenentatge de la lectura.

o Afecta igual a nens que a nenes (es detecta més en nens).

o Que està relacionada amb la manera en què el cervell processa la informació.

Procés de la informació

o Les persones estem rebent contínuament informació del món que ens envolta.


escriptura estructurada

COM RETORNAR LA INFORMACIÓ

oralment (si escriure és molt

dificultós)

dibuixos imatges símbols

alternatives a l’escriptura estructurada

mitjançant

pluja d’idees diagrames graelles historietes columnes mapes mentals mapes conceptuals associacions paraules claus…

l

O com es maneja l’estímul

TEORIA DE LA DOBLE VIA D’ACCÈS A LA LECTURA

ELS PROCESSOS DE DESCODIFICACIÓ DE LA LECTURA


CODIFICACIÓ DE L’ESTÍMULESTÍMUL

o Aquestes informacions les captem mitjançant els òrgans perceptius.

o Tot seguit es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades (codificades) per poder extreure el significat i poder reaccionar de la manera més adequada.

RUTA O VIA FONOLÒGICA (SUBLÈXICA O INDIRECTA)

RUTA O VIA LÈXICA (ORTOGRÀFICA O

DIRECTA)


oEs basa en la descodificació grafema-fonema.

oProcés de tipus seqüencial que permet

llegir qualsevol tipus de paraula.

oTransformar en fonemes els símbols gràfics.

o“Llegir per l’oïda”.

oMés lenta.

oPermet desxifrar les paraules que ens

són desconegudes.

oProcés de tipus simultani que permet identificar les paraules familiars globalment, paraules que formen part del vocabulari.

oReconeixement immediat de la paraula escrita.

o“Llegir per la vista”.

oMés ràpida i eficaç.

oRequereix experiència prèvia o memorització

oNomés s’empra amb paraules familiars.

COM INTERVENIR PER DONAR RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS EDUCATIVES

COM TREBALLAR AQUESTS ASPECTES ?

o Per mitjà de tècniques i estratègies que requereixen un aprenentatge.

o Per tant, s’hauran de programar activitats al respecte.o Que hauran d’estar incloses dins la programació de l’aula de les

diferents àrees.o Perquè l’alumnat ha d’aprendre-les, i tot aprenentatge du

implícit l’ensenyament per part d’algú. o Per tal motiu s’ha de contemplar dit aprenentatge com un

contingut curricular.


2.ATENCIÓ2.ATENCIÓ

3.ORGANITZACIÓ

3.ORGANITZACIÓ

4.COMPRENSIÓ4.COMPRENSIÓ

5. MEMÒRIA5. MEMÒRIA

ASPECTES A TREBALLAR

ASPECTES A TREBALLAR

Quant és 4x4

1

2

3

4

groc

verd

vermell

blau

A)

CAL PROGRAMAR

1.PERCEP


ACTIVITATS

OBERTES

MULTISENSORIALS

LÙDIQUES

MOTIVADORES

VARIADES

INDIVIDUALS I COL·LECTIVES

ADEQUADES AL NCC

ACTIVITATS

LÚDIQUES

El gat copiador

Jocs d’instruccions

Cançons

Puzzles

Jocs de parellesVeo, veo

Cercar diferències


MULTISENSORIALS

tàctils

visuals

gestuals

auditives

ETC. cinètiques

SERAN PER APRENDRE A

Escoltar

Gaudir amb l’aprenentatge

Observar

Autoconeixement…

Saber com pensar

B)

ORIENTACIONS I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ

Orientacions generals

- Cal que quedi clar que el problema no ve condicionat per una

falta de motivació o peresa de l’infant, ni tampoc per un nivell

baix d’intel·ligència, sinó per una manera de treballar el seu

cervell.

- Es recomanen una sèrie de normes que s’han d’individualitzar per

a cada cas. D’aquesta manera s’optima el rendiment, alhora que

s’intenta evitar problemes de frustració i pèrdua d’autoestima,

molt freqüents entre els infants amb dificultats d’aprenentatge.

Aquestes recomanacions són les següents:

Fer-li saber a l’infant que en coneixeu el problema i que hi fareu al

més possible per a ajudar-lo.

Asseure’l a les primeres files, a prop del professor, a fi de poder ajudar-lo millor.

Ajudar-lo a pronunciar correctament les paraules.

No fer servir el mètode “analític" per a l’aprenentatge de la

lectura.

No s’ha de pretendre que assoleixi un nivell lector com el de la resta

dels iguals.

Donar-li una atenció individualitzada i animar-lo a preguntar quan

tingui algun dubte.

Cal assegurar-se sempre que ha entès el material escrit rebut.

Comprovar que el material que se li ofereix per a llegir és adequat al

seu nivell lector.

Cercar suports visuals, auditius... a l’hora de treballar el vocabulari i

conceptes nous.


Valorar els treballs pel contingut, no pels errors d‘escriptura.

Sempre que sigui possible, s’han de realitzar les valoracions oralment.

No oblidar que necessita més temps que la resta per acabar les tasques.

Destacar els aspectes positius en el seu treball.

És convenient evitar que llegeixi en públic, si no vol.

Valorar els progressos d’acord amb l’esforç personal, no amb el nivell

de la resta de la classe.

Se li pot permetre, si li resulta útil, l’ús de la taula de multiplicar,

calculadora i gravadora.

El mateix, quant a l’ús de mitjans informàtics.

Ensenyar-li a prendre apunts mitjançant notes breus.

Les tasques escolars de lectura i escriptura, tant a casa com a escola,

han de reduir-se.

És millor donar-li una fotocòpia que fer còpies llargues de la

pissarra.

Mai ridiculitzar-lo.

No corregir-li tots els errors d’escriptura.

Entendre que es distreu més que la resta, ja que la lectura li comporta un gran esforç.

Tenir en compte que el fet d’escoltar i escriure simultàniament pot resultar-li molt difícil.

PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ INFANTIL

Utilitzar sempre el joc, com a mitjà d'aprenentatge, i evitar l’ús de paraules com treballarem, repassarem... No oblidem que l’infant aprèn tot jugant.

Buscar reforços visuals, auditius.... per treballar el vocabulari, els colors, els dies de la setmana.... (cassets, vídeos, DVD, programes informàtics...)

Ensenyar-los a manejar l’ordinador ja que serà una eina fonamental en el seu procés d’aprenentatge.

Treballar amb plastilina, amb sorra... les lletres i els números. Per ex.: amb xurros de plastilina, jugar a donar forma a les lletres i, després, fer-los passar el dit per damunt de la lletra dient per ex. “la teva és la lletra A i sona aaaaa”


Per treballar els dies de la setmana, podem confeccionar en una cartolina grossa un calendari de la setmana amb dibuixos o fotos significatius de cada dia.

Tenir l’aula o l’habitació decorada amb molts reforços visuals. (Si estem treballant la lletra M, tindrem fotos o retalls de revista d’objectes que comencen per la mateixa lletra.)

Segons l’edat, es pot començar a utilitzar la gravadora perquè es comenci a familiaritzar-s’hi. (Es poden gravar cançons, vocabulari, colors...)

Jugar a marcar amb el dit lletres a l'esquena i endevinar-les.

Comprar-los joguines multisensorials i amb moltes referències visuals.

Reforçar les àrees en les quals es troben còmodes i potenciar-les al màxim.

Els adults han de llegir al nen diàriament.

Ensenyar mapes mentals com a mètode d‘aprenentatge.

Han d'acostumar-se a emprar ben sovint els marcadors, retoladors de colors i hem de deixar-los pintar i subratllar els llibres que estan utilitzant.

Quant als infants que a més tenen dispràxia, cal reforçar-los l’àrea motriu però de manera indirecta, reforçant-ne més els potencials en altres àrees que les dificultats.

A l’aula i a casa, reforçar la taula de treball amb targetes visuals que puguin ajudar a treballar o a recordar un concepte.

No donar al nen una llista d’ordres o de treballs ja que, a causa del problema de memòria, serà molt més efectiu donar les ordres d’una en una.

Buscar un esport o activitat extraescolar en la qual destaqui o, simplement, que no tingui moltes dificultats.

En el cas d’infants amb dispràxia, convé que no siguin esports col·lectius, sent més adequats la dansa, la natació, la psicomotricitat, etc.

PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Sol ser molt positiu, per a l'alumne afectat (autoestima), conèixer personatges de gran prestigi, amb la seva mateixa problemàtica. Així, se li pot donar un llistat de noms de gent famosa, com ara són Einstein, Tom Cruise, Michael Jordan, Bill Gates...


Treballar sempre amb una agenda, on l'alumne pugui tenir, entre altres dades, les dates dels exàmens amb una setmana d'antelació. D'aquesta manera podrà anar preparant els seus esquemes amb temps i sense pressions.

En molts casos ens podem trobar que l'alumne presenta una disgrafia amb la qual cosa la seva escriptura es veurà greument afectada i pot arribar a ser il·legible. Sempre que sigui possible se li ha de deixar emprar l'ordinador per a realitzar les tasques. L’ordinador és una eina de les més útils, per a aquest tipus d’alumnat, que s'utilitza tant a l’àmbit escolar com a l’àmbit laboral, i en moltes universitats del Regne Unit, Finlàndia, Suècia, USA ...

És bàsic, per a una evolució satisfactòria, la coordinació entre tot l’equip docent que treballa amb aquest alumnat. D'aquesta manera existirà una coherència en la intervenció i tant l'alumnat com el professorat en sortirà beneficiat.

Evitar en tot moment corregir en vermell i també la correcció sistemàtica de totes les errades en la seva escriptura. Un infant amb aquest trastorn, que no ha estat detectat molt jove, segurament ha patit serioses dificultats per a poder expressar-se de manera escrita.

Si és possible, realitzar els controls oralment ja que, així, podrem avaluar amb més rigor la informació adquirida per l'alumne. Intentar que no tingui més d'un control diari.

No hem d'obligar-los a llegir contra la seva voluntat, ja que només aconseguirem l'efecte contrari. Els llibres de lectura han de ser adequats al seu nivell lector i, molt millor, si el llibre el pot triar ell.

Per a llegir en veu alta davant dels seus iguals és convenient (sempre dependent del grau), donar-los amb antelació, el dia anterior, la lectura perquè, sense pressions, la puguin treballar a casa i, d'aquesta manera, sentir-se més segurs.

El nostre principal objectiu és el d'aconseguir que els infants amb aquesta dificultat comencin a sentir curiositat i motivació pel món de les lletres. (Cal recordar que per a ells resulta molt complicat llegir i tenir-ne una comprensió al mateix temps).

Si el material que se li ofereix, està per damunt de les seves possibilitats, l’únic resultat que aconseguirem serà augmentar-ne la fòbia i la frustració en relació a la lectura.

Deixar-li utilitzar la gravadora com a material de reforç, tant a classe com a casa. Gràcies a ella, l'alumne podrà tenir algunes explicacions del professor gravades i les podrà fer servir com a mètode d'estudi. En moltes universitats americanes i angleses, els alumnes reben tot el material del curs a través de material visual o d’àudio.


L’ús de la gravadora i d’altres ajudes extres es justifica perquè sol tenir serioses dificultats amb la memòria a curt termini fet que, a vegades, ve acompanyat d’un dèficit d’atenció i necessiten eines per a compensar-ho.

Molts d’aquests infants no poden rebre una correcta informació del que s’ha explicat a la pissarra (blanc sobre negre) ja que, a vegades, la seva percepció visual es veu alterada.

Els hem de proporcionar més temps a les proves escrites i sempre que sigui possible se’ls donaran les preguntes de l'examen per escrit, per evitar que hagin de copiar de la pissarra. Realitzen un sobreesforç per copiar, redactar, etc. ja que realment el seu trastorn radica en conèixer com sona cada lletra i quina grafia li correspon; dependent del grau del seu trastorn tindran serioses dificultats.

També hem de recordar que molts d'ells no tenen interioritzades nocions com la del temps. Per tant, quan els diem que queden 10 minuts per acabar ho poden viure amb angoixa que es traduirà en errors.

És molt necessari trobar en l‘infant alguna cosa positiva (tots en tenim) en la qual pugui destacar. En alguns casos serà el dibuix, en altres la imaginació, l'esport, la seva actitud... És molt necessari el reforç constant per part del professorat ja que, quasi tots, pateixen trastorns associats, com la manca d'autoestima, depressió, ansietat...

És de gran utilitat ensenyar-los a realitzar mapes mentals visuals, ja que és un tipus d'estratègia que els funciona molt bé en qualsevol etapa. Els poden utilitzar per a totes les assignatures i, d'aquesta manera, ells tenen la informació més rellevant de cada tema per a poder estudiar-la. (MAPES MENTALS de Toni Buzan).

Hem de ser pacients amb els "oblits" que en nombroses ocasions té aquest tipus d'alumnat. En segons quins casos poden presentar, a més, dèficit d’atenció i, encara que no fos així, sí que tenen greus problemes amb la memòria a curt termini o memòria de treball. Aquest problema de memòria els impedeix a vegades recordar on tenen les coses, la data d'un examen...

El dèficit d’atenció també pot generar confusions a l'aula: confondre un llibre de text per un altre, amb la qual cosa, quan arriben a casa, no tindran el llibre que toca; despistar-se fàcilment en una explicació del professor; confondre's d'exercici...

Totes aquestes "desorientacions" no són accions voluntàries dels alumnes. Si no se senten compresos pels adults, senten que estan fracassant en molts de fronts i el missatge que en


reben sol ser: "ets un cas", "no et recordes de res", "quin desastre que ets"...

Normalment aquests infants necessiten canviar d'activitats o tasques més sovint que la resta dels companys, independentment de l'etapa en què es troben (a infantil, primària o secundària) perquè, a causa del sobresforç que fan, el seu llindar de fatiga sol ser molt baix. També és aconsellable poder fer descansos més freqüents ja que, si no, el seu nivell de dispersió augmenta i els és més difícil mantenir el ritme.

S’ha de tenir en consideració, a l'hora de posar les tasques per a l'endemà, que aquests alumnes solen assistir a més, fora del col·legi, a sessions, ja siguin de repàs o psicoterapèutiques, i tenen molt menys temps lliure i que tarden el doble a realitzar els deures. S’ha de ser conscient d'aquesta realitat i no se’ls ha de donar tasques els dies en què tinguin consulta; els altres dies, el nombre d'exercicis o activitats ha de ser menor que per a la resta de l'alumnat.

Si l'alumne presenta dispràxia, haurem de tenir en compte que es poden veure alterades les àrees de dibuix, tecnologia, esport, etc. Un alumne que tingui dificultats motrius, no podrà realitzar segons quins moviments i activitats o, si els realitza, simplement se li notarà molt més desmanegat. Hem d'entendre que no es tracta de no voler o de desmotivació, sinó d'un trastorn que, sovint, acompanya el de la lectoescriptura i que consisteix a una manca de destresa per a poder realitzar segons quines accions. També pot tenir problemes de lateralitat, d'equilibri, de motricitat fina i grossa etc.

Si l'alumne pateix discalcúlia, se li ha de permetre l'ús de les taules, calculadora... i hem de recordar que l'aprenentatge ha de ser sempre significatiu i la millor manera en què ells ho capten és a través de tots els seus sentits (mètodes multisensorials). Normalment tindran dificultats a recordar les taules (no tots), les seqüències, la lògica matemàtica, etc. Recordar-ne el problema de memòria de treball i de comprensió. Tota ensenyança que els pugui arribar per canals diversos, amb referències visuals, auditives... serà mes fructífera.

ALTRES CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE

L’alumnat amb aquest trastorn necessita adaptacions no significatives per al seu procés d'aprenentatge. No obstant això, en molts casos serà convenient plantejar-se adaptacions significatives ja que no hem d'oblidar que, normalment, el sistema educatiu utilitza la lectura i l'escriptura (el llibre) com al mitjà d’accés al procés d'aprenentatge. Com ja es va dir, aquests alumnes no poden rebre i processar la informació de


autobús

llapis

avet

/b/baló

botes

boca

ballarina

bitlles

bicicleta

sol

volcà

pardal

globus

Marca i arrossega les imatges que comencen amb el SO /b/

pebrera

v erd

manera adequada, ja que habitualment els arriba per les vies que ells tenen més alterades.

Aquest trastorn els acompanyarà en tot el seu procés de formació i hem de ser conscients que les adaptacions també hauran d'acompanyar-los durant tota la seva etapa formativa.

Necessiten sentir-se compresos. És necessari que siguem conscients del sobresforç que han de mantenir durant tota la jornada per poder rendir. Si no entenen què els passa davant vivències repetides de fracàs, poden desenvolupar problemes emocionals com estrès, ansietat, depressió, baixa autoestima, trastorns d'alimentació, problemes de conducta... No tenen mala memòria perquè són ganduls, ni volen defraudar el seu professorat amb una lletra en molts casos infantil o il·legible ni desitgen ser el blanc de les burles perquè llegeixen amb serioses dificultats.

No podem fer-los sentir-se culpables i responsables, de la mateixa manera que no fem sentir-se culpable un alumne cec per no poder llegir igual que la resta dels seus companys. Una cosa molt important que podem fer per aquest alumnat és reconèixer i potenciar totes aquelles àrees en les quals mostra més habilitat o, fins i tot, pugui destacar, ja que l'organització cerebral d’aquestes persones els du a funcionar en algunes àrees de manera més potent.

Entre les característiques positives cal destacar: bona capacitat de

visualització, talent artístic, bones competències pràctiques, pensament creatiu, un enfocament holístic en la resolució dels problemes, empatia intuïtiva cap als altres. En el pla afectiu també són: persistents, resolts, treballadors, amb resistència... I es motiven de seguida quan veuen que poden aprendre.

Exemple de fitxa per treballar la correspondencia fonema/grafema i fent servir diversos canals sensorials (a l’original, visual, auditiu, manipulatiu i moviment)


PAUTES ESPECÍFIQUES D’INTERVENCIÓ

En relació a la informació:

1. Canals per rebre-la o Input.2. Com organitzar-la, retenir-la i recordar-la.3. Com retornar-la o comunicar-la.

1. CANALS PER REBRE LA INFORMACIÓ

o Tècniques d’audició per aprendre a escoltar: Exercicis d’entrenament fonològic i fònic. Jocs tipus “veo, veo”.

o Fomentar la visualització mentalment mentre escolten o llegeixen (centra l’atenció, millora la comprensió i ajuda a recordar) amb exercicis com: Imaginar el dormitori, la taula del menjador, el teu joc

preferit damunt la taula... Unir-ho tot fent un vídeo al cap. Representar/escriure i llegir la història amb molt de

vocabulari visual amb format de vinyetes. Associacions per inclusió.

o Ensenyar a prendre apunts visuals als alumnes: Mapes mentals. Ordinador (diagrama, programes com el kidspiration)

M. Àngels Herreros EOEP d'Eivissa

40


o Exercicis d’instruccions (ajuden al control de la comprensió): Jocs d’instruccions

o Lectura i escriptura: Treballar la correspondència fonema/grafema — síl·labes — paraules — textos. Lectura de textos: Preguntar-se “per a què llegeixo?”.

Segons la resposta es poden ensenyar diferents tècniques: - Iniciant la lectura o lectura molt defectuosa. - Lectura ràpida (skimming) - Lectura per cercar informació (scanning) - Lectura precisa - Lectura interactiva

Ortografia (A més de tot el que hem dit) Segons l’estil d’aprenentatge: Alumnat visual - Convertir la paraula en un dibuix. - Pintar les lletres més difícils.


Lletra en

negreta

Dibuixos

Paraules que

comencin amb una

determinada

lletra

Noms de

persones

Majúscules

i pintar-les

Títols

CERCAR

LECTURA D’UN TEXT

Organigrama

ORGANITZAR

Alumnat auditiu - Dir els fonemes en veu alta mentre s’escriuen.

- Pronunciar les lletres que no sonen, com per exemple, HAVER.

Alumnat que aprèn millor a través del tacte o manipulant - Dibuixar les lletres diverses vegades a colors diferents.

- Unir les lletres o les paraules utilitzant la imaginació. - Lletrejar paraules sobre superfícies diverses: sorra, farina, paper de vidre…

2. COM ORGANITZAR, RETENIR I RECORDAR

LA INFORMACIÓ

- Pluja d’idees: . categorització . jerarquització - Èmfasi- Mapes mentals - Sentits- Mapes conceptuals - Representació mental - Associacions - Relacions


mitjançant

RETENIR ressaltar aspectes més rellevants

DIFERENCIAR


47

oRelacionar la informació amb

experiències prèvies.o Aprenentatge significatiu.


COMPRENDRE

RECORDARcal

o Fetso Opinionso Suposicion

s

FETS

Escriu una opinió al requadre groc.

OPINIONS

Escriu un fet al requadre verd.

2. Les cases fosques són tristes.

1.Avui fa sol.

4. La festa de Nadal és al desembre.

3. Sergi juga bé a futbol.

5. Brasil està a Sudamèrica

Marca i arrossega els fets cap al requadre de FETS i les opinions cap al requadre d'OPINIONS

7.El seu pare medeix 1 metre 78 centímetres

6. Na Sònia és la millor companya de classe.

o Preguntes a fer:- Què sé?

- Què vull saber? - Què em pot ajudar a comprendre?

o Lectura de textos - Conèixer el significat de les paraules - Diferents tècniques de lectura segons perquè es llegeix.

o Augmentar el vocabulari - Associació de paraules - Descripcions a partir dels sentits o d’experiències personals.


NOMS ADJECTIUSVERBS

2 Arrossega i col·loca al seu lloc cada paraula d'acord a la seva categoria.

1 Fixa't en aquestes paraules dels rètols que sortien al conte.

ciutat feliç

mare

cansat

pensa foto

roba

ric

cridaés

estimagros

petit

té

selva

Imatge del conte/història llegit

o Taules de multiplicar

- Utilitzant cartolines de color - Emprant una gravadora - Utilitzant les manso Paraules claus: Què és el que ajuda a recordar paraules d’un

llistat?- Si la paraula està A l’inici

Al darrere - Si són: Especials, divertides, un mica atrevides.- Que estiguin repetides- Que es puguin dibuixar com una imatge al cap.

o Regles, normes, consells: Rètols- Amb imatge i text- Generals o individuals: per a tot el grup, per a uns pocs, per

a un infant.


TÈCNIQUES MULTISENSORIALS PER RECORDAR

escriptura estructurada

COM RETORNAR LA INFORMACIÓ

oralment (si escriure és molt

dificultós)

3 . COM RETORNAR LA INFORMACIÓ

L’ESCRIPTURA

• L’escriptura creativa és possiblement l’activitat més angoixant per a aquest alumnat perquè requereix:

o Ideeso Seqüenciació


Pensar en el mateix

que el que parla

Escoltar atentament i no parlar.

RÈTOLS AMB IMATGE I TEXT, GENERALS I INDIVIDUALS

Fixar-s’hi bé

SEURE BÉ

Demanarquan hi ha

dubtes

Escoltar

alternatives a l’escriptura estructurada

Dibuixos ImatgesSímbols

• pluja d’idees

• diagrames

• graelles

• historietes

• columnes

• mapes mentals

• mapes conceptuals

• associacions

• paraules claus…

o Estructuracióo Ortografiao Puntuacióo Cal·ligrafia o Presentació

ALTERNATIVES A L’ESCRIPTURA ESTRUCTURADA

a) MAPES MENTALSo Representació subjectiva sobre un coneixement.o Empra l’associació lliure i irradiant.o Facilita l’aprenentatge significatiu.o Pot usar tot tipus de representació (dibuix, símbols, color…)

EOEP D'EI VI SSA

Tècniquesd’estudi

Escriptura Habilitatsd’investigació

Prendre if er apunts

ComunicacióLectura efi cient

Memòria

Organització

Manejar dades, f eri utilitzar

I nformarRelatarExplicar

ProcedimentsDiscussióDiccionari

I nternetBiblioteca

Organitzar materialsResaltar paraules clau

KWL

Apunts en columnaMapes mentalsParaules clau

ResumirSeqüenciar

Escoltar atentamentOratòria preparada

Fer preguntesSkimmingScanning

Lectura de subtítols, lletra cursiva, títols

Estimulació visualEstimulacióauditivaEstimulació tàctil

Material propi

Pensament

Gràfi csDiagrames de fluxeDiagrames/ mapes

EOEP EI VI SSAEOEP EI VI SSA


b) MAPES CONCEPTUALS o Representació personal sobre un coneixement, respectant la

lògica de la materia.o Facilita l’aprenentatge significatiu.o Ajuda a organitzar, a fer categories i a jerarquitzar


62



63

L’alumnat utilitza cada vegada més l’ per escriure els seus treballs.

Per a amb dificultats de cal·ligrafia, aprendre a escriure a màquina pot significar un gran avanç.

Si té dificultats de coordinació motriu, necessita suport extra i també estimulació durant el procés d’aprenentatge però, una vegada que hagi après la destresa, marcarà la dif erència en la quantitat i presentació del treball escrit que pugui produir. I , a més, el corrector d’ortografia està sempre a la seva disposició, quan ho necessiti.

Els beneficis d’emprar l’ van més enllà del processador de textos. Un ús creatiu de l’ordinador permet que molts alumnes amb dificultats de lectura i d’escriptura ressaltin. L’accés a internet i al sof tware està transformant no sols l’àmbit laboral sinó també el treball a les escoles i molt d’aquest alumnat és especialment hàbil per a les noves tecnologies.

EN RESUM

Si donem resposta a les necessitats educatives d’aquest alumnat, l’haurem ensenyat:

o Tècniques metacognitiveso Autoconeixemento Tècniques d’estudi

I, amb això, l’estem ajudant a:

o Triaro Ser autònoms en l’aprenentatgeo Caminar cap a l’èxit educatiu.


M angels herreros

Documents

Transcript of M angels herreros