INTRODUCCIÓ

Als autors d’aquest text, i també en nom de l’Ajuntament de Gironella i del

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, ens plau presentar-vos el treball següent, centrat en

la reproducció del periòdic obrer Luz y Vida1 i en el qual també mostrarem el context

històric en què va aparèixer. Us presentem, doncs, una joia única a la comarca del

Berguedà, d’un grandíssim valor per al coneixement del nostre passat i la nostra cultura.

Una cultura evidentment molt diversa, heterogènia, pròpia del món mediterrani on cal

emmarcar-la.

Advertim això últim, per remarcar el component laic i antiautoritari que al llarg

dels segles ha estat tan present en la nostra societat. En aquest sentit, caldria remarcar

l’entrada de les idees de la il·lustració i de l’enciclopèdia, que es van establir als nuclis

urbans del litoral i que, no pas sense dificultats, arribaren a les nostres contrades arran

de l’impuls industrialitzador de mitjan segle XIX. Aquesta industrialització contribuirà a

potenciar el laïcisme: a causa de l’aparició del moviment obrer d’organització

horitzontal, de caràcter antiautoritari i també anticlerical, per l’estret lligam entre l’Estat

i l’Església, una Església on no hi havia hagut reforma2.

Tanmateix, no podem perdre de vista el substrat obrer propi d’uns nuclis

manufacturers molt importants establerts a la nostra comarca3. Aquesta industrialització

antiga ja la trobem al segle XVIII a diverses localitats berguedanes, com és el cas de

Berga4 on s’instal·len tot un seguit de fàbriques i es canalitza la riera de Metge. En

aquest context cal esmentar la importància de les maixerines en el naixement de la

indústria tèxtil. Per tant, considerem que ja podem parlar d’obrerisme —o

protoobrerisme— abans de la nova industrialització de mitjan segle XIX. Aquest substrat

orgànic del primer obrerisme, possibilitarà l’adopció de les noves formes d’organització

obrera —bakuninista— sense massa canvis en l’organització existent.

1 Aquest periòdic ha estat cedit amablement per a la seva reproducció, per l’arxiu de Gironella. La

reproducció del núm. 23 ha estat cedida per l’Int. Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam. 2 Al contrari, una Església immobilista que imposibilitaria dogmàticament l’aparició o entrada de

qualsevol idea que suposés una revisió del seu discurs ètic i doctrinal. 3 En aquest sentit cal tenir en compte la tesi d’alguns autors com Llorenç Ferrer i Alòs, o Pere Vall i

Casas a De colònies tèxtils a Parc Fluvial: en el sentit que la indústria rural desembocarà en la

industrialització de mitjan segle XIX i en la creació de les colònies tèxtils. 4 Solà, Àngels: “Indústria tèxtil, màquines i fàbriques a Berga” a L’erol núm. 47, estiu 1995.

Del moviment obrer organitzat a la comarca del Berguedà, en tenim precedents

ja el 1855 quan trobem greus enfrontaments entre operaris i fabricants a Berga5 —entre

d’altres localitats catalanes— com a resposta a la il·legalització de les societats obreres i

a l’espoli del seus béns patrimonials. També abans de 1871 trobem societats obreres —

sense formar part de l’AIT— a localitats com Alpens, Berga, Balsareny i la Pobla de

Lillet. Entre 1871 i 1873 se’n crearen d’altres —tampoc a l’AIT— a Avià, Borredà i

Prats de Lluçanès6. Algunes d’aquestes societats obreres es començaran a integrar a

l’AIT a partir de 18727, com és el cas d’Alpens i Berga8.

En el cas de Gironella, al 1882 trobem que hi havia presència del sindicat tèxtil

de “Les tres classes del vapor”9, organització catalana fundada el 1868.

El 1890 serà un any de forta agitació social. El 22 de març de 1890 es produí un

locaut patronal que afectà la major part de les fàbriques entre Sallent i Berga —

exceptuant cal Metre de Gironella i en un primer moment l’Ametlla de Merola—10. La

conseqüència va ser la vaga de solidaritat promoguda pel sindicat “Les tres classes del

vapor”, que en el cas de Gironella comptarà amb la participació d’entre 520 i 700

obrers11. Aquesta llarga vaga durarà fins al mes d’agost, en què la patronal iniciarà una

dura repressió, amb desnonaments i contractació de treballadors forans com en el cas de

Viladomiu12.

Amb la creació de la Confederació Nacional del Treball el 1910 per part dels

internacionalistes de l’AIT —provinents de Solidaritat Obrera fundada el 1907 a

Barcelona— els sindicats de la comarca es federen a la nova central sindical. Al

5 Lida, Clara E. Anarquismo y revolución en la España del XIX. Madrid: Siglo XXI, 1972, pàg. 64-65. 6 Termes, Josep. Anarquismo y sindicalismo en España. La primera internacional (1864-1881).

Barcelona: Ariel 1972, pàg. 291-295. 7 Actas del Congreso Obrero de la Federación Regional Española de la AIT, Zaragoza del 4 al 11 de

abril de 1872. Editat pel periòdic “El dia de Aragón” a: Los libros del día. Diputación Provincial de

Zaragoza. Saragossa, 1987. 8 Vegeu correspondència de la secció de paletes i fusters de Berga a: Cartas, comunicaciones y circulares

del III Consejo Federal de la Región Española. I, II, III. Barcelona: Publicacions del Departament

d'Història Contemporània. Universitat de Barcelona, 1972, 1973 i 1979. 9 Izard, Miguel. Industrialización y obrerismo. Les tres clases de vapor 1869-1913. Barcelona: Ed. Ariel,

1973, pàg. 201, 202. 10 Oller i Vilà, Josep. «Les lluites obreres de 1890». A: L’erol, núm. 32, hivern de 1990. 11 Izard, Miquel: op. cit., pàg. 163. 12 Izard, Miquel: op. cit., pàg. 171.

Congrés de la CNT, que va tenir lloc al teatre Comedia de Madrid el 1919, hi trobem el

“Sindicat d’Art Fabril (tèxtil) i del Ram de l’Aigua de l’Alt Llobregat”, on hi haurà

representats els obrers de Gironella, a més dels de Navarcles, Santpedor, Olvan, Fígols,

Puig-reig, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona, Callús, Súria i Sant Vicenç de Castellet,

representats per José Espinal i amb un nombre total de 54.300 cotitzants. També trobem

el “Sindicat del Ram de la Fusta i els seus annexos de l’Alt Llobregat” de Berga,

representat per Àngel Pestaña i amb 1.067 cotitzants13. Per tant, en aquesta època ja és

present un sindicalisme organitzat molt important a Gironella i a la resta de la comarca.

Als anys vint el Sindicat de l’Art Fabril de Gironella i Contorns —adherit a la

CNT— comptava amb més de 440 socis —sense tenir en compte simpatitzants— al

marge dels sindicats d’altres rams com per exemple el de la fusta o la construcció,

també adherits a la confederació. Per tant, en aquells moments el sindicalisme a

Gironella14 segueix enfortint-se, cosa que ajudarà a entendre l’etapa republicana.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), l’anarcosindicalisme

patirà una dura repressió. Al contrari, la UGT podrà desenvolupar-se sense problemes,

pel fet d’estar acceptada per la Dictadura i admetre les regles del règim15. D’altra banda,

el tristament famós Sindicat Lliure continuarà en la seva línia.

Amb l’arribada de la Segona República, l’abril de 1931, es legalitzen les forces

polítiques i obreres, que havien actuat en la clandestinitat durant la Dictadura de Primo

de Rivera, especialment dura amb l’anarcosindicalisme i el nacionalisme radical català.

Amb aquesta nova embranzida del moviment obrer, Gironella esdevé un nucli

molt actiu i ben organitzat del moviment obrer català. En aquest sentit, cal destacar els

1.500 cotitzants16 de la CNT de Gironella17, representats per Alberola al Congrés

Nacional de 1931 a Madrid. En aquest congrés els sindicats de la comarca van

participar-hi activament.

13 Memoria del Congreso celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid, los días 10 al 18 de

diciembre de 1919. Barcelona, 1932. 14 El 1920 Gironella compta amb una població de 2.977 habitants. Per tant, queda clar que és un elevat

nombre de socis —sense comptar simpatitzants— en proporció a la població del moment. 15 Com veiem en la seva participació als comitès paritaris. 16Memoria del III congreso extraordinario de la CNT. Madrid 1931. Los congresos del

anarcosindicalismo Tomo I. Barcelona. Projecció Editorial. S. Coop. 17 Gironella el 1930 compta amb 4.505 habitants, per tant, el moviment obrer té una fortalesa més que

considerable a Gironella.

Al mateix temps, cal remarcar que el sindicat esdevindrà l’eix vertebrador de la

societat de Gironella, per tal com creà associacions i entitats que giraven entorn de

l’obrerisme sindical. Amb relació a això últim, cal parlar de l’Ateneu Gironellense, que

duia a terme classes per a adults destinades als obrers, tant diürnes com nocturnes; del

Casal Democràtic, fundat el 1930; de les cooperatives de consum com la “Flor Obrera

Gironellense”, fundada el 1903, o el “Llobregat per la construcció de cases barates” que

també existeix des de 1903. És seguint aquesta línia que ubicaríem publicacions com el

periòdic que us presentem: el Luz y Vida. Aquest conjunt d’infraestructures donen lloc a

la creació d’un patrimoni propi tant cultural com material.

La funció del sindicat com a articulador de les relacions socials de Gironella,

més enllà de les funcions laborals i de solidaritat, es veu de manera claríssima en actes

com l’excursió a Ribes de Fresser, en què van participar més de dues-centes persones i

l’èxit de la qual comportà que se’n preparés una altra.

Un altre exemple de la importància de la cultura obrera al poble de Gironella es

manifesta en el fet que el 22 de juny de 1931, l’Ajuntament acordà per unanimitat posar

al carrer principal el nom de Joaquim Penina, obrer i militant llibertari del poble que va

morir el 1930 a l’Argentina durant la dictadura d’Uriburu18. En aquest sentit cal

destacar el caràcter proobrerista dels republicans d’esquerres —ERC— gironellencs que

governen durant la Segona República.

El periòdic que aquí presentem, Luz y Vida era portaveu del “grupo Espartaco”

de Gironella, anava subtitulat com a “periòdico obrero defensor de los oprimidos” i

tenia una difusió i un ressò arreu de la comarca. El “grupo Espartaco” representarà dins

la CNT de Gironella el trentisme19, corrent impulsat i representat sobretot pels vells

militants sindicalistes partidaris de la consolidació dels sindicats i crítics amb

l’aventurisme dels joves de la FAI, que a Gironella estaven organitzats al voltant del

“grupo Amor y Verdad”.

El trentisme del Luz y Vida estarà influenciat pels pesos pesats d’aquest corrent:

Peiró, Pestaña, Mascarell, Massoni i Robusté. És a dir, estarà alineat amb el corrent

18 Quesada, Fernando. Joaquín Penina, el primer fusilado. Rosario, 1974. 19 El mateix grup explica el seu origen al periòdic Luz y Vida (núm. 13, pàg. 2): “Como nuestro grupo

Espartaco, fue creado al calor de las luchas intestinas por la independencia de la CNT a quien nos

debemos; ante todo y por encima de todo está este deber que un dia nos impusimos”.

majoritàri20 dintre del trentisme. Aquest moviment trentista sorgirà orgànicament a

partir de desembre de 1932, amb la creació de la Federació Sindicalista Llibertària21, on

un grup de sindicats de Catalunya, València i Andalusia impulsa els sindicats d’oposició

a la CNT que apareixeran el gener de 1933 arran del Manifest de constitució dels

sindicats d’oposició a la CNT a Catalunya. Aquests sindicats van rebre el suport dels

sindicats que es van mantenir dins l’organització, per por d’una escissió que podia

debilitar el sindicat.

Dins del trentisme, s’observen almenys dues tendències. Una d’aquestes, la

tendència reflectida a Luz y Vida, era representada per Peiró22, Pestaña, Juan López,

entre d’altres, i tenia com a objectiu principal la creació d’una organització forta,

mitjançant la construcció d’una sèrie d’infraestructures que havien de servir per avançar

en la transformació periòdica i progressiva de la societat23. Per tant, la diferència amb la

tendència de la FAI és exclusivament tàctica24. Els trentistes creien en un camí més

treballat i preparat, per tant les perspectives eren a més llarg termini, cosa que xocava

constantment amb la celeritat de la FAI, que per mitjà de la seva gimnàstica

revolucionària pretenia precipitar els esdeveniments i aconseguir la societat desitjada

que abans esmentàvem.

L’altra tendència del trentisme era representada pels grups de Sabadell i Manresa, que

estaven encaminats a l’acceptació de la participació política parlamentària. En aquest

20 Vegeu Antonio Elorza a La utopia anarquista bajo la II República Española. Ed. Ayuso, 1973. Als

annexos d’aquesta obra s’observa com els sindicats de l’oposició presents al congrés de Saragossa de

1936, tenen 69.621 cotitzants repartits de la següent manera: Llevant 23.157, Huelva 3.101 i Catalunya

43.363. A Catalunya, l’oposició està formada bàsicament per Sabadell, Manresa i Badalona. Al congrés

de Saragossa es reintegren a la CNT, Llevant i Andalusia i posteriorment al congrés, ho faran els sindicats

de Catalunya (a excepció de Sabadell i part de Manresa que ingressaran a la UGT). 21 Gabriel, Pere. «Sindicalismo y anarquismo». A: Antrophos, núm. 114 (novembre de 1990), pàg. 24. 22 Vegeu Gabriel, Pere (op. cit., pàg. 24): “... 1934 marzo. Opuesto a los dirigentes Sabadellenses

defiende la compatibilidad entre sindicalismo y anarquismo y combate los intentos de algunos sindicatos

de la Oposición de aceptar arbitrajes mixtos.” 23 Societat que ha de ser regida mitjançant el pacte federal de les diferents organitzacions municipals i del

dret d’autodeterminació d’aquestes, basada en un context de solidaritat i recolzament mutu. Per assolir i

gestionar aquesta societat el sindicat és l’eix vertebrador. 24 En aquest sentit, vegeu els articles de Joan Peiró a Cultura Libertaria entorn de l’estratègia sindical de

la CNT, escrits a partir del 6 de novembre de 1931 i fins al gener de 1933.

sentit, cal observar la vinculació d’aquest grup amb el Partit Comunista25. El congrés de

Saragossa de 1936 marcarà el reingrés de la tendència de Peiró a la CNT26 i la resta del

trentisme es desplaçarà cap a la UGT.

Com diu Eulàlia Vega27 l’escissió a les comarques va seguir una trajectòria

diferent a cada localitat. En el cas de Gironella, els trentistes giraran a l’entorn del

“grupo Espartaco” enfront els faistes que ho faran des del “grupo Amor y Verdad”.

Aquest dos grups procuraran exercir la seva influència als treballadors del Sindicat

Únic. Dins el sindicat aquesta divisió és reflectirà, a partir de juny de 1932, amb la

creació d’aquestes dues tendències: la trentista dels vells militants i la faista dels joves

sindicalistes28. Aquests dos corrents s’enfrontaran dialècticament per controlar

orgànicament el Sindicat Únic. Fins aleshores, tant la participació sindical, com la

sociocultural en diverses entitats de Gironella, com a l’Ateneo Gironellense i al Casal

Democrático va ser comuna. És doncs, a partir de la Segona República i del Manifest

dels trenta, que es fan paleses les dues tendències a Gironella. La dialèctica entre totes

dues la veiem reflectida a través del periòdic i d’altres documents. D’una banda, hi ha la

voluntat de boicot al segell confederal29, i la dura crítica a l’intrusisme de la FAI per

part dels trentistes. I, de l’altra, i com a resposta a la primera, sorgeix la convocatòria

d’una assemblea per tal de reorganitzar la CNT oficial, des de “la comisión

organizadora del sindicato de oficios varios adherido a la CNT” en dir i considerar

expulsat de la confederació el Sindicat Únic de Gironella30. Aquesta dialèctica

s’endureix molt a partir de principis de 1933 i abasta des del camp pròpiament sindical i

general de Catalunya, fins al terreny personal i local de Gironella.

Aquest procés dialèctic entre els dos grups anarquistes de Gironella —trentistes i

de la FAI— donarà lloc, com dèiem, al boicot promogut pel “grupo Espartaco”, al

25 Per apreciar aquesta vinculació d’elements d’aquest sector del trentisme amb els comunistes, vegeu:

Ballester, David. Els anys de la guerra. La Ugt de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Columna, 1998,

pàg. 102, 104, 108, 116, 124. 26 Gabriel, Pere. op. cit., pàg.. 25. 27 El Trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933). Barcelona: Curial, 1980. 28 «Acta de l’Assemblea del Sindicat Únic de Treballadors de Gironella». 29 Text aparegut a Luz y Vida, núm.21, pàg..3 i també en fulls independents. 30 Els membres del grup adherit a la FAI editaran cartells i fulls informant d’una conferència de Magriñà i

de dita assemblea reorganitzadora duta a terme el 2 de setembre de 1933. El mateix dia el “grupo

Espartaco” va treure un altre Pasquin del pueblo convidant a boicotejar la conferència “de la FAI”. Arxiu

Municipal de Gironella.

segell confederal per part de molts dels cenetistes de Gironella i la voluntat d’organitzar

un sindicat d’oficis diversos adherit a la CNT per part del “grupo Amor y Verdad”.

Aquesta dialèctica entre els grups es transmet també sindicalment, amb divisions i

posteriors unificacions entre els militants del Sindicat Únic, com pot observar-se a les

actes de les assemblees del sindicat durant els anys 1932-33. D’aquesta manera,

acabaran existint dos anarcosindicats a Gironella: el d’oposició —abans de la CNT— i

el recentment creat, adherit a la CNT. El d’oposició serà el que comptarà amb major

afiliació —1.600 a finals de 1933-, mentre que el que sorgirà de l’assemblea

organitzadora abans esmentada, adherit a la CNT, comptarà amb bastant menys afiliats

—330 el maig de 1936. Com ja hem dit, el congrés de Saragossa de 1936 marcà el

reingrés de la tendència trentista de Peiró a la CNT, mentre la resta del trentisme es

desplaçà a la UGT; cada sindicat decidirà lliurement el seu reingrés o no. D’aquesta

manera, l’important sindicat d’oposició de Gironella s’adherirà un altre cop a la CNT

(Solidaridad Obrera) el dimecres 20 de maig de 1936:

“REORGANIZACIÓN: En esta localidad se ha reorganizado el sindicato afecto

a la C.N.T. Con todo entusiasmo los trabajadores han pasado a ocupar sus puestos en

la lucha emancipadora. La experiencia nos ha demostrado a todos que este es el único

camino de nuestra liberación. —Corresponsal—.

Cal dir, finalment, que segons alguna font, i malgrat l’adhesió a la CNT dels dos

sindicats de Gironella des de maig de 1936, que es constata a partir de l’esmentada nota

a Solidaritat Obrera, hi haurà sindicats que continuaran dividits i autònoms

orgànicament o nominalment, almenys fins a un any després31.

Els vells militants que esmentàvem en parlar del “grupo Espartaco” tenen tot un

seguit de característiques comunes com ara l’inici de la seva acció sindical situada entre

1910-1920 i una trajectòria d’activitats clandestines sota la Dictadura de Primo de

Rivera. Aquest militants poden emmarcar-se dins el corrent que encarnen Joan Peiró i

Àngel Pestaña i adoptarem una actitud prudent davant els esdeveniments de la

República, a causa de la seva permanència en càrrecs de responsabilitat, de la seva

formació orgànica i, en definitiva, de la seva llarga experiència en el món sindical. A

tall d’exemple ens remetem a afirmacions extretes del mateix periòdic:

31 Com podem veure a la Memoria del Primer Congreso Regional de Sindicatos de la Industria de la

Edificación, Madera y Decoración de Catalunya. En aquest congrés regional dut a terme durant el mes de

juny de 1937 hi assisteixen “sindicats d’oposició” i de “CNT” de Gironella i, també d’altres localitats de

l’Alt Llobregat com Manresa i Puig-reig.

– “...La revolución ...se hará cuando las circunstancias lo reclamen y los

hombres estén a la altura que estas mismas circustancias exigen...lo que habremos de

procurar es no hacer cada día revoluciones sin preparación.” ( núm. 21, pàg. 4)

– “ El libro y el periódico han de ser nuestras armas: no las pistolas”.

(núm. 22, pàg.3)

– “... se puede soñar, pero despierto.” (núm. 22, pàg. 4)

Seria un error fer una classificació simplista —com sol fer-se— tot titllant-los de

reformistes, ja que l’esperit àcrata i combatiu és constantment present al diari, com ho

mostren aquestes màximes:

– “La libertad no se pide, se toma”. (núm. 4)

– “La ley llega a convertirse en jeroglífico: a la luz hacen suceder la sombra:

Moisés produce Caifas, Cristo engendra Torquemada.” (núm. 6)

– “No hay ningún animal que se venda, lo venden” (núm. 2)

– “Pero señores patrioteros: ¿para los que no tenemos patria, dónde está el

extranjero?” (núm. 3)

Cal destacar també la rígida moral anarquista que en cap moment és deixada de

banda:

– “El baile és la parodia del coito, la antesala de la prostitución” (núm. 4)

– “La prostitución no es un crimen, es un suplicio” (núm.4)

Amb aquests exemples tornem a remarcar que la diferència entre trentistes i la

FAI és exclusivament tàctica, no ideològica. I en aquest sentit és molt pertinent

remetre’ns a un comentari que es fa respecte a una xerrada de Francisco Isgleas sota el

títol «La CNT y los anarquistas» organitzada pel grup de la FAI de Gironella “Amor y

Verdad”32, aparegut al Luz y Vida33 en què s’afirma que comparteixen les mateixes

idees però que difereixen pel que fa als mètodes.

El periòdic Luz y Vida editat pel “grupo Espartaco” tenia una periodicitat

quinzenal, un preu de deu cèntims i constava de quatre pàgines. El primer número data

del 4 de novembre de 1932 i presumiblement34 aquesta publicació va arribar fins al

número 28 que va sortir a la llum el 24 de novembre de 1933. El periòdic se’ns presenta

32 La conferència es va fer al Cafè Comercio el dissabte 25 de març de 1933 segons n’informa un full

volant editat pel grup anarquista de Gironella “Amor y Verdad”. Arxiu Municipal de Gironella. 33 Núm. 11, pàg. 2. 34 És el darrer número de què tenim constància i molt possiblement va ser el darrer a causa de les

circumstàncies polítiques que porten la dreta al poder i al bienni negre.

en tres formats. Així, del número 1 al 4 té la capçalera en color vermell i fa 22,5

centímetres de llargada per 32 centímetres d’amplada, mentre que del 5 al 13 el format

és de 25 per 35 centímetres. El número 14 té un format més gran i únic, fa 35 per 50

centímetres i conté fotografies. Del 15 al 18 el format torna a ser de 25 per 35

centímetres. El número 19 també és de format gran però diferent —més petit— al 14, fa

32,5 per 45 centímetres i també conté fotografies. Finalment, del 20 al 28 tornem a

trobar el format de 25 per 35 centímetres. El format especialment gran dels números 14

i 19 respon a motius concrets, ja que el 14 que surt l’1 de maig de 1933 i el 19 que surt

el dia 7 de juliol de 1933, i conté l’explicació de l’excursió a Ribes de Fresser. En la

reproducció que presentem s’ha unificat la mida, i s’ha adaptat a DIN-A4; a la portada

hi podem veure l’encapçalament en color dels primers quatre números del periòdic. En

l’edició present manquen dos números: el 16 i el 26.

Aquest periòdic tenia una amplia difusió comarcal, com ho prova el fet de la

presència de diversos col·laboradors i l’existència de notícies d’altres localitats, com ara

Puig-reig, Olvan, la Pobla de Lillet, Merlès, Navàs, etc. En aquest sentit, es pot afirmar

que el nombre de lectors era molt ampli. Tenint en compte el nombre de lectors,

col·laboradors i la seva procedència, es pot constatar la repercussió social de la

publicació.

L’administració del diari estava ubicada al carrer Joaquim Penina —el carrer

principal de Gironella— núm. 91, 1r, 2a. D’altra banda la impressió del diari es

realitzava a la impremta del periòdic El Trabajo, situada al carrer Carrió, baixos, i

posteriorment a la carretera de Cardona, núm. 32, de Manresa. Al mateix periòdic Luz y

Vida podem observar com s’insta a la lectura d’El Trabajo de Manresa, Cultura

Libertaria de Barcelona, totes dues publicacions afins al tarannà trentista de Luz y Vida,

en aquest mateix sentit s’anuncia la propera aparició de Combate.

Una de les seccions més representatives del periòdic és l’editorial, situada a la

primera pàgina que versa sobre diversos temes d’actualitat des de diferents perspectives:

des dels fets de Fígols de gener de 1932 fins a aspectes d’àmbit internacional com la

Conferència de Londres35. D’altres fets internacionals reflectits al diari són el Rerum

35 Conferència que va tenir lloc el juny de 1933, destinada a cercar solucions a la crisi econòmica

internacional fruit del crac de 1929.

Novarum36 o el New Deal37 de Roosvelt. Un dels temes que més va tractar l’editorial

d’aquest periòdic trentista és la lluita dialèctica constant i aferrissada amb els partidaris

de la FAI i la línia oficial de la CNT del moment, així com altres aspectes sindicals

d’ordre general.

Hem de tenir clar que estem davant d’una publicació adreçada als obrers i feta

pels mateixos obrers, tot seguint la tradició de publicacions anarquistes iniciada a finals

del segle XIX. En aquest sentit cal afegir el paper dels articles de fons que demostren un

alt nivell cultural fruit de la tenacitat d’aquesta gent, normalment autodidacta, que

malgrat la seva situació material entenen la cultura com a eina d’alliberament38.

Una altra secció fixa és la dels fets comarcals, titulada “Ecos Comarcales” i

situada a la darrera pàgina. En aquest apartat se’ns explica el dia a dia obrer de la

comarca. Així, per exemple s’informa puntualment de la vaga de la Pobla de Lillet, el

descontentament dels treballadors de localitats com Olvan, Santa Maria de Merlès,

Puig-reig, etc. Aquests fets són relatats pels diversos col·laboradors del periòdic, que

normalment són treballadors locals.

Al periòdic Luz y Vida, més enllà de la temàtica sindical, hi podem veure la

problemàtica social diversa de molts pobles de la comarca.

Una altra constant del periòdic són les màximes —algunes ja esmentades

anteriorment— que de manera enginyosa posen de manifest aspectes de la realitat des

d’un punt de vista crític.

Al número 5, apareix anunciada una nova iniciativa de secció que no serà fixa i

que apareixerà ja al número 6. Es tracta d’un calendari laic, fet que mostra la tàctica de

canviar la societat amb el dia a dia, tot creant una cultura pròpia. Això suposa un

trencament total amb la visió religiosa de la vida i l’assentament definitiu del laïcisme a

què havíem fet referència al principi. Aquest calendari commemora fets diversos en el

dia en què van succeir, com per exemple aquests apareguts al núm. 6:

“-Dia 4 de gener de 1933: M. CAMELIA — 1920: Fallece en Madrid el insigne

novelista Benito Pérez Galdós.

36 Encíclica de Lleó XIII que critica el liberalisme, però d’altra banda defensa la propietat privada,

justifica les diferències socials i les naturalitza, critica els moviments socialistes i reclama el

protagonisme de l’Església en les relacions socials. 37 Política econòmica iniciada per Roosvelt a partir de 1933 amb el seu accés al poder. 38 És molt interessant en aquest sentit la crítica a l’educació religiosa i estatal que es fa en record de Ferrer

i Guàrdia, tot reivindicant la creació d’escoles lliures; aparegut al Luz y Vida, núm. 24, pàg. 3.

-Dia 7 de gener de 1933: S. PERLA —1812: Suprímense en Francia las

congregaciones religiosas.

-Dia 9 de gener de 1933: L. LIRIO —1643: Muere Galileo, descubridor del

movimiento de la Tierra.”

Sens dubte, un dels apartats més destacats és l’infantil on trobem contes

pedagògics i en alguns casos elaborats pels mateixos nens; això demostra que se’ls té en

compte i que se’ls educa en la participació i la responsabilitat que exigeix l’exercici de

la llibertat des de l’òptica anarquista. En aquests contes s’aprofita per deixar altra

vegada patent l’oposició a la FAI i es remarca la independència del sindicat respecte

qualsevol grup de pressió39, malgrat que el periòdic era de fet el portaveu d’un grup de

pressió local dins el sindicat, el “grupo Espartaco”. En aquest sentit trobem, per

exemple, el conte de Lola Simón —una nena de 14 anys— que de manera breu i

pedagògica explica la línia tàctica de transformació social del trentisme. La mateixa

nena, en un altre número40, en una gran demostració de erudició i maduresa, ens parla

de la tradició de portar dol. Un altre dels contes destacables, signat per una persona de

les assídues en aquesta secció: Aube Fecunda, commemora la mort de Francesc Ferrer i

Guàrdia, tot dient que va morir perquè ensenyava la veritat allunyant-se dels dogmes

religiosos41.

També en relació amb l’esmentada cultura i a la transformació social, cal

destacar el primer enterrament laic de Gironella que com podem llegir al diari42 és el de

Ramon Sitges. A partir d’aquest, els enterraments i matrimonis civils esdevindran

comuns i quotidians, durant tot el període republicà.

Una altra secció destacable són els “Dares i Tomares” que es compon d’articles

de contingut molt divers i satíric que, com el títol de la secció indica, conviden al debat.

Un dels col·laboradors principals d’aquesta secció és Aristeo, que firma amb

pseudònim. El fet de no signar amb el nom real és una de les característiques d’alguns

articulistes, per evitar possibles represàlies. Altres col·laboradors assidus són Liberto

Glodikoff que utilitza aquest pseudònim també com a llicència literària, fent veure que

39Recordem que aquest grups eren la FAI, JJLL, La família Urales, el grup “Los Solidarios” i en

definitiva la gent que representarà la CNT oficial en aquell moment. 40 Núm. 27, pàg. 3. 41 Núm. 25, pàg. 3. 42 Núm. 5, pàg. 4.

és rus a l’hora d’escriure, com per exemple quan diu43 que ell és rus i identifica als

faistes més aviat amb els bolxevics que no pas amb els revoltats de Kronstadt44. Un altre

és Simplicio que també actua sota pseudònim. També hi col·laboren Antonio Peñarroya

que escriu, entre d’altres, sobre temes internacionals i Joan Vilardaga de Puig-reig, que

critica constantment els polítics, parla de l’alliberament de la dona, fa una ressenya

crítica sobre un llibre de Prat de la Riba i, un cop als sindicats d’oposició, instarà a

reorganitzar un sindicat fort45, bo i criticant la FAI. També cal destacar els articles de

José Parcerisa, José Pujol i del vell militant Lluís Pajerols que morí a Mathausen.

Finalment, cal destacar col·laboradors com Agustín Ginabel, un dels signants del

Manifest dels trenta, Juan Pastor i F. Villaespesa.

També cal tenir en compte les il·lustracions que apareixen i que es relacionarien

amb el cartellisme de l’època que té la seva apoteosi durant la Guerra Civil.

A través del periòdic podem assabentar-nos dels actes i conferències organitzats

pels trentistes de la comarca (com la xerrada de Robusté i Mira a la Colònia Rosal46) fet

que, si també tenim en compte la intensa activitat del “grupo Amor y Verdad” i la del

mateix sindicat i de la resta d’ateneus i centres culturals, ens pot ajudar a apropar-nos a

la comprensió de l’auge social, obrer i llibertari que hi va haver durant la República a la

comarca i en especial a Gironella els anys 1932 i 1933.

Altres continguts del periòdic són els constants articles referents a la vida

sindical, sobretot les polèmiques amb la FAI i també amb membres del grup “Amor y

Verdad”, en aquest sentit s’arriba a fer crítiques concretes com és el cas de l’article

referit a Manuel Lladó47 —membre de l’esmentat grup— en què se’l critica pel fet que

s’autoanomeni anarquista i segons diuen no actuï com a tal, les acusacions i lluites

personals que es deriven de la dura dialèctica amb la FAI són abundants.

Aquesta dialèctica s’agreuja especialment a partir dels fets de Fígols de 1932

que hi són criticats48, són articles que encara agreugen més la problemàtica. La gestió

als diferents comitès de la confederació són també una constant en aquestes disputes.

43 Núm. 18, pàg. 4. 44 Revoltes que es produeixen el 1921 contra la dictadura bolxevic que ja s’ha posat de manifest, i que

pretén tornar el poder al poble. 45 Núm. 25, pàg. 4. 46 Luz y Vida núm. 3. 47 Núm. 10, pàg. 3. 48 Luz y Vida núm. 7.

Els atacs des del periòdic acusen la FAI d’acabar amb la CNT i de provocar la

“desbandada de militantes”49 mentre des de la FAI se’ls acusa de reformistes i

“bombers”. Un altre dels motius que accentuen la dialèctica és un article aparegut a

Tierra y Libertad —portaveu de la FAI—50, en què se’ls acusa d’haver dut pistoles a un

acte, fet que neguen rotundament des del Luz y Vida. De tots aquest moments d’encesa

dialèctica cal destacar el robatori dels originals del núm. 23 del periòdic Luz y Vida, fet

que va suposar que la sortida del portaveu del “grupo Espartaco” es retardés una

setmana. Posteriorment, des del periòdic se n’assenyala el culpable, un militant de la

FAI de Manresa anomenat Joan Figueres.

També observem crítiques constants a l’anomenat “Sindicat de la garrafa” i als

constants intents de l’esmentat sindicat de constituir-se en diferents pobles. Aquest

sindicat catòlic tindria com a portaveu la publicació La Victòria51.

Finalment, pel que fa a la llengua utilitzada en el periòdic Luz y vida és

majoritàriament el castellà, tot i que apareixen alguns articles en català, com alguns de

Joan Vilardaga i com els dels treballadors d’Olvan. Cal dir que la llengua és utilitzada

exclusivament com a vehicle de comunicació i lluny de cap significació de caràcter

nacional o ideològic. En aquest sentit es pot veure com Vilardaga que també escriu en

català, es desmarca de qualsevol patriotisme o discurs nacionalista i és declara

universalista.52

D’aquesta manera i sense més preàmbuls donem pas a la reproducció d’aquest

periòdic obrer gironellenc.

Josep Cara Rincón

Jordi Jané Roca

Josep Quevedo García

Historiadors i membres del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

49 Luz y Vida, núm. 13, pàg. 4 i núm. 19, pàg. 1. 50 Tierra y Libertad, núm. 118, 2 juny 1933. 51 Vegeu per exemple el núm. 18, pàg. 2. 52 Núm. 5, pàg. 3: «Vola, vola pensament».