L’últim germàL’últim germàL’últim germàL’últim germà de

Nathacha Appanah

Club de lectura

NATHACHA APPANAHNATHACHA APPANAHNATHACHA APPANAHNATHACHA APPANAH

Nathacha Appanah, nascuda

el 1973 a l’illa de Maurici, és

descendent d’una família de

t r eba l l a do r s - vo l un t a r i s

(engagés) hindús de finals

del segle XIX, els Patha-

reddy-Appanah. Allí va esco-

laritzar-se, ja d’adolescent va començar a escriure i a l’edat dels

17 anys va guanyar un concurs literari organitzat per un diari de

l’illa, on hi va col�laborar prolíficament durant uns mesos.

Els següents deu anys va dedicar-los a l’estudi, va començar a tre-

ballar en el món de la publicitat i després en el de l’edició, aconse-

guint així fer el seu primer viatge a França. Finalment va aconse-

guir entrar a la redacció d’una setmanari on hi va passar tres anys.

Es va instal�lar a França fins el 1998, a Grenoble durant uns mesos

i posteriorment a Lyon, on va retrobar l’escriptura. Va ser el mo-

ment en que va aparèixer la seva primera novel�la, Les Rochers de

Poudre d'Or, precisament sobre els engagés hindús, pel que va

guanyar el premi RFO del Llibre el 2003.

La seva segona obra, Blue Bay Palace, és un relat contemporani

sobre la passió amorosa i tràgica d’una jove índia respecte d’un

home que no és de la seva estirp. Veiem com en la narrativa

d’Appanah el tret comú són els engagés, tossuts, implicats en la

vida, sempre lluitant per la supervivència i no reconeixent mai la

seva desgràcia fins al final.

L’ÚLTIM GERMÀL’ÚLTIM GERMÀL’ÚLTIM GERMÀL’ÚLTIM GERMÀ

El 26 de desembre de 1940, l’Atlàntic va desembarcar mil cinc-

centes persones a Port Louis, entre ells s’hi comptaven austríacs,

polonesos i txecs; tots jueus exiliats. Amb la intenció d’arribar a

Erz, fugint del nazisme, van arribar al port de Haifa, però la manca

de documentació els va fer tirar marxa enrere fins a les illes Mauri-

ci al ser considerats immigrants il�legals pel Ministeri d’Assumptes

Estrangers britànic i el British Colonial

Office. Allí van ser empresonats a Be-

au-Bassin fins l’agost de 1945.

Aquest fet força desconegut de

l’Holocaust ens és narrat des del punt

de vista d’un nen de 10 anys, en Raj,

que ja a l’edat adulta li retornen els

records com un ferro roent.

Recordant-nos altres obres com La vi-

da es bella (pel�lícula de Roberto Be-

nigni, 1997) o El noi del pijama de rat-

lles (John Boyne, 2006), Nathacha Appanah ens explica amb molta

tendresa la història de dos nens units per l’Holocaust. Com la seva

innocència i ingenuïtat s’enfronten davant de la tragèdia.

A L’últim germà l’autora ens parla del seu lloc de naixement utilit-

zant una escriptura fluïda, senzilla, sense trucs ni efectismes, però

fent una narració tan emotiva que ens deixa amb un nus a la gola

contínuament.

Podeu trobar més informació del Club de lectura a:

Blog de la Sala General i Audiovisuals

www.bibxareus.blogspot.com

Links:

• http://www.alfaguara.com/es/libro/el-ultimo-hermano/

• http://www.llegirencasdincendi.es/2011/07/el-ultimo-hermano-

lultim-germa-nathacha-appanah/

• http://www.africansuccess.org/visuFiche.php?id=464&lang=fr

OBRAOBRAOBRAOBRA

� Les Rochers de Poudre d’Or. París: Gallimard. 2002.

� Blue Bay Palace. París: Gallimard. 2003.

� La noce d’Anna. París: Gallimard. 2005.

� L’últim germà. (2007) Barcelona: La Campana. 2010.*

* Obres disponibles a la biblioteca.