74B U T L L E T ÍJAZZ

juliol agost’06

Homenatge a Loti LewisENS DEIXA LA DONA DEL BLUES

Gorka Reinola Bilbaína Jazz Club

L’HOME SENSE PAUSES

Programació L’Hora del Jazz 2006Selecció Circuit Ressons Tardor 2006Polifonia: “Anar a taquilla”De prop: Auditori Pau Casals d’El VendrellEl Qüestionari: Juan Claudio Cifuentes “Cifu”

editorial74

JAZZ BUTLLETÍ.73

DireccióMax Sunyer

Redacció i coordinacióGeorgina Castillo, Mon Sánchez, Anna Veiga

Disseny i maquetacióDIÈDRIC

CorreccióMontse Rota

Dipòsit legal: B-3.600/94

L'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna deCatalunya no s'identifica necessàriament amb la totalitatde les opinions expressades en els articles decol·laboradors que recull aquesta publicació.

sumari

Col·laboren:

Borrasca politicocultural

A l’editorial de l’anterior butlletí, descrivia unpanorama crític, pessimista i acolorit de desencís. Avui,si més no, canvio de to i passo de menor a major—amb alguna que altra alteració—: han succeït cosespositives, que cal seguir amb cautela i sense abaixar laguàrdia. Abans, però, he de fer un aclariment respecteal circuit Ressons Jazz —i donar gràcies, de passada, aJ.M. Dutrén per la seva informació, així com per la tascarealitzada i la present. Ressons Jazz no depèn del’Entitat Autònoma de Difusió Cultural (EADC) —tal comus vaig dir—, sinó de la Direcció General de CooperacióCultural —abans Direcció General de Difusió i PromocióCultural. Aprofito per dir que, a l’hora de redactaraquest text, el remake de la novel·la El castell de Kafkacontinua al mateix ritme trepidant: els nostres heroicsmúsics participants al darrer circuit segueixen resistint,sense cobrar de l’administració el que se’ls deu desdel febrer! Assolirem potser un nou rècord Guinness?He de confessar, però, que el tarannà del Departamentde Cultura és el de solucionar aquest problema al mésràpidament possible, tal com ens va manifestar el nouconseller Ferran Mascarell a l’entrevista que ens vaconcedir el passat 12 de juliol. Així mateix, ens va donarla raó en la denúncia que li vam fer dels dèficitsdetectats a partir de la desaparició de l’Espai i del’entitat que el gestionava; en va prendre nota i ens vaprometre una resposta al setembre.

Passa el temps, ja som a l’estiu, i sembla com si nopassés rés, a banda dels festivals i “bolillos” queafortunadament proliferen per aquesta època de l’any—per cert, que cada any n’hi ha més, o així m’hosembla. Els esdeveniments, però, se succeeixen demanera vertiginosa. Hem tingut la devastadora batallade l’Estatut, canvi de conseller a Cultura, de regidorde Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, una propostade llei reguladora d’una Llei Catalana de la Música perpart de CIU —qui, per cert, l’ha tirat enrere, seguramenten espera del resultat de les properes eleccions—, unavantprojecte de Llei d’Espectacles Públics i ActivitatsRecreatives (diguem-li LEPAR*) del govern, que hem

L’ASSOCIACIÓ DIA A DIA 5

ARTICLE 8Max Sunyer

DIARIO DE A BOLO 9Anna Voltas

HOMENATGE 10Loti Lewis

DE PROP 12Georgina Castillo

THE BIRD JASS KLAPP 15David Xiberta

ENTREVISTA A GORKA REINO 16Georgina Castillo

EL QUESTIONARI 20Juan Claudio Cifuentes

POLIFONIA 22

NOVETATS DISCOGRÀFIQUES 24Georgina Castillo

NOTES 28

SERVEIS DE L’ASSOCIACIÓ 30

4

Max SunyerPresident

Passeig Colom, 6 - Local 4 - 08002 BarcelonaTel.: 93 268 47 36 — Fax: 93 268 21 35amjm@amjm.org — www.amjm.orgHorari d’atenció al públic: de 9.30 a 14.30 h

JUNTA ASSOCIACIÓ

PresidentMax Sunyer

VicepresidentEduard de Negri

SecretariAnna Voltas

TresorerDaniel Rambla

VocalsDavid Carreras, Ignasi Coromina,Lluís Pascual, Dick Them, Joan Vinyals

Número de socis: 400

STAFFAnna VeigaMon SánchezGeorgina Castillo

debatut i esmenat conjuntament amb l’Associació de Sales(ASACC) i la Unió de Músics de Catalunya (UMC), unaproposta d’Estatut de l’Artista (maig 2006) i, finalment,l’aprovació —per part del govern—, de la proposta de Lleidel Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CCAC),el passat 5 de juliol.

Tanmateix, tenim/patim una enorme activitat arran delcanvi d’actitud de les institucions envers la nostra músicai els seus problemes atàvics; són canvis lleus, però canvisal cap i a la fi. El fet de tants anys deixant el món de lamúsica de la mà de Deu ha provocat una situació caòtica,de la qual en venim denunciant la inviabilitat totes les partsimplicades en la difícil tasca de crear —músics i gestorsculturals— i comunicar —indústria. Ara toca rectificar iaplicar estratègies per trobar solucions. Serà, però, lent;encara li haurem de dedicar molta lletra escrita i mésparlada.

La mesura de govern —respecte a la música en viu aBarcelona—, titulada La Ciutat per la Música i aprovada pelplenari de l’Ajuntament, comença a donar els seus fruits,així com el procés endegat per l’Institut de les IndústriesCulturals de Catalunya (ICAC), per tal d’adequar les diversesnormatives vigents. Ambdós tenen a veure amb la LEPAR*,i sembla que per primera vegada tots els departamentsimplicats estan en contacte… Llàstima, però, que tot plegates faci ara, al final de la legislatura d’aquest govern, encaraque “más vale tarde que nunca”. Esperem i desitgem queels partits en prenguin nota de cara a la tardor calenta queens aguaita.

Una bona notícia més: el passat 11 de juliol, l’Enric Alberic,l’Anna Veiga i jo mateix ens vam reunir amb RamonMuntaner (SGAE), Agnela (SGAE) i Xavier Cubedo (AIE) pertal de denunciar el problema de les homologacions delsestudis de música fets a l’estranger. Van reconèixer elsgreuges comparatius que pateix el sector de la música iens van prometre accions al més alt nivell possible: Madridi Ministerio de Educación —que són els que tenencompetències per fer-ho. Ja veurem què passa, però, aixòes mou, i ja és molt!

Respecte a la Llei del CCAC, us remeto a l’article que hefet per a aquest mateix butlletí: allí intento explicar quèés i per a què servirà. Per situar-vos millor i complementarla informació, us recomano la relectura de l’article queapareix a la pàgina 13 del butlletí número 72. Bon estiu ifelicitats a tots per la feina feta. Ens veiem a l’Hora delJazz, amb la cerveseta a la mà. Salut!

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

5dia a dia 74l’associació

PROGRAMACIÓ DE DIA

Pl. Rius i Taulet / Gràcia / BCN — [concerts gratuïts]

L’hora del jazz - Memorial Tete Montoliusetembre 2006

Diumenge 3

12 h. Simon McGlynn TrioAbel Boquera - òrgueSimon McGlynn - guitarraJuan Luis Castaño - bateria

Aquesta formació, liderada pelguitarra escocès Simon Mc-Glynn, ens transportarà al jazzde la dècada dels 40 i 50 marcatpel be bop i el cool jazz. Ambaquests dos estils, bendiferenciats entre si, l’un permarcades improvisacions il’altre per arranjaments i tonsmés suaus, ens aproparan aversions de Wes Motgomery,Grant Green , Jimmy Smith...deixant-nos veure la seva grantècnica energètica i llenguatgejazzístic.

13 h. Amadeu CasasStrollin’ BandAmadeu Casas - guitarra i veuAugust Tharrats - pianoJaume Badrenas - saxo tenorJosep Gomariz - trompetaPere Enguix - trombóNono Fernández - contrabaixAldo Munari - bateria

Un passeig per la música de T.Bone Walker, de la mà del gui-tarrista de casa nostra que mésestima l’estil del mestre. Unaformació de luxe, que no preténfer arqueologia musical sinóretre homenatge a un delsmúsics més importants de lahistòria del blues, amb untractament actual i alhorarespectuós dels temes que evo-quen una altra època. Senseoblidar altres genials músics,referents obligats per entendremillor un període ric eninnovacions que han marcatdefinitivament el curs de lamúsica més important i influentdel segle passat.

Diumenge 10

12 h. Anna Voltas iSaravahAnna Voltas - veuJaume Vilaseca - pianoJordi Ruiz - baix elèctricDaniel Levy - bateria

Anna Voltas ret amb aquestaformació un homenatge, desdel respecte i l’admiració, auna música que ha interioritzatdes de la seva infància, la mú-sica popular brasilera. Aquestquartet ofereix un complet iinspirat recorregut pels ritmesdel Brasil, versions i visionspròpies amb arranjamentsjazzístics i tocs de modernitat.Saravah és una autèntica sor-presa musical que desbordaforça i energia.

13 h. Ramón Díaz GroupIdafe Pérez - trompeta ifiscornJeppe Rasmussen - saxotenor i sopranoJosé Alberto Medina - piano ifender rhodesLuismo Valladares - baix icontrabaixRamón Díaz - bateria

Ramón Díaz aposta per unrepertori de composicionspròpies amb les quals buscanous contextos que li serveixenper seguir desenvolupant el seuconcepte musical. El bateriacanari s’acompanya en aquestaocasió per músics joves que jatenen darrere seu unatrajectòria consolidada. El seuúltim treball discogràfic Diàleg(Fresh Sound New Talent, 2005)ens ofereix ritmes i melodiestrepidants amb una sòlida basede hard bop.

Diumenge 17

12 h. Carme Cuesta &Joan Sanmartí‘Cançons líquides’Carme Cuesta - veuJoan Sanmartí - guitarresCurro Gálvez - contrabaixJesús Reina - bateria

Presentació del treballdiscogràfic Cançons líquides(Satchmo Jazz Records, 2006),un recull de temes originals quecom l’aigua s’escolen,esquitxen l’espectador i quanpenetren emocionen. Aquest ésl’esperit d’aquest gran duet, undegoteig de melodies amblletres d’alt voltatge poètic apartir d’un llenguatge senzill ientenedor que, senseestridències ni focs artificials,van calant a poc a poc. És sòlidel jazz? És líquid?

13 h. SharkGuim García - saxo altMartí Serra - saxo tenorTom Johnson - trombóPere Loewe - contrabaixRamon Rabinad - bateria

Els fonaments del funk i el drum‘n bass ara amb contrabaix, unsgrans solistes i els colors d’unasecció de vents fan que la novaproposta del trombonista TomJohnson et convidi a participaren el groove que no s’acabamai. Aquest quintet ustransportarà a paisatges so-norsHon la composicióHi laimprovisació es fonen en unasola cosa.

Diumenge 24

12 h. Emilio Solla y AfinesEmilio Solla - pianoGorka Benítez - saxo tenor iflautaCarlos Morera - bandoneóDavid González - contrabaixDavid Xirgu - bateria

El pianista i compositor argentíEmilio Solla és un dels mésdestacats referents de la fusiódel tango i el folklore argentíamb el jazz. Amb aquestsquatre músics “afins”, amb quigira habitualment pels millorsclubs d’Europa, interpreta unamúsica que traspassa els límitsestilístics i culturals, i demostraque el jazz no és, ni de bon tros,“difícil” ni “per a entesos”, sinóquelcom que vibra i fa vibrar.

13 h. Farràs – TerrazaQuintetJosep Maria Farràs - trompetaIgnasi Terraza - pianoVíctor de Diego - saxo tenorManel Álvarez - contrabaixEsteve Pi - bateria

Josep Maria Farràs i Ignasi Te-rraza són ja un tàndem clàssic:dues de les figures mésrepresentatives del jazzHHaCatalunya. Els acompanyenVíctor de Diego,H saxo tenor,queHamb la seva amplitud deregistres dóna més varietat decolors a aquesta singularformació, i una sòlida base rít-mica formada pel bateriaEsteve Pi i el contrabaixistaManel Álvarez.H La seva músicaes mou entre el hard bop i elsestàndards amb un jazz calentque permet donar als solistesel millor d’ells mateixos.

6

Dijous 14

22 h — Open ArmsJoan Vinyals - guitarra i veuCece Giannotti - guitarra i veu

Aquest duet, de més d’una dècada dereconeguda trajectòria, experimenta lespossibilitats de la guitarra acústica i la tex-tura de les seves veus. Un repertori eclècticamb versions i cançons pròpies de diferentsestils (blues, rock, reggae, funky,country...) portades a una sonoritat moltpersonal i allunyada d’etiquetes.

EL FOROC/ Princesa, 53 · 08003 BarcelonaTel. 93 310 10 20Entrada gratuïta amb consumicióobligatòriaServei de restaurant

Dimecres 20

21 h i 23 h — Manel Camp& Llibert Fortuny - ‘Mozart en jazz’Manel Camp - pianoLlibert Fortuny - saxo alt

Manel Camp, amb una llarga i reconegudatrajectòria professional com a compositori pianista, i Llibert Fortuny, amb tota laforça creativa, original i trencadora que elcaracteritza, faran que les notes conegudesdel més gran dels compositors clàssics so-nin diferent. Tot un seguit de peces prouconegudes per tothom que serveixen debase a les variacions i improvisacionsd’aquests instrumentistes que es troben perprimera vegada en un escenari.

JAMBOREEPlaça Reial, 17 · 08002 BarcelonaTel. 93 319 17 89Entrada: 10 € sense consumicióDos passis: després de cada passi esdesallotjarà la sala

Divendres 22

23.30 h — Dani Rambla QuintetDani Rambla – pianoMartí Serra – saxo tenorGuim G. Balasch – saxo altRai Ferrer – contrabaixJordi Gardeñas – bateria

Aquest quintet, liderat pel pianista DaniRambla, ens ofereix una música suggeridora,que mescla el jazz més pur amb arrelsmediterrànies, plasmada en el seu últimtreball, Simitrius (Temps Record 2005). Unrepertori de temes propis i estàndards basatsen melodies variades i en la combinació deritmes suaus i swings àgils.

BEL-LUNA JAZZ CLUBRambla Catalunya, 5 · 08007 BCNTel. 93 302 22 21Entrada: 12 € sense consumicióServei de restaurant

Dissabte 23

22 h — Carme Canela & Albert BoverCarme Canela – veuAlbert Bover – piano

Aquesta no és una proposta trencadora, sinóuna exploració de les possibilitats i lallibertat del duet de piano i veu, duta aterme per dos dels músics més reconegutsde l’escena jazzística catalana. El repertories basa en la improvisació a temps real ien la comunicació directa de les emocionsi sentiments dels artistes al públic, senseidees preconcebudes que limitin el discurs.

EL MONASTERIOC/ Passeig Isabel II, 4 · 08003 BCNTel. 93 268 08 93Entrada: 6 € amb consumició inclosa

Dijous 28

21.30 h — Víctor de Diego GroupVíctor de Diego – saxo tenor i sopranoAlbert Sanz – pianoCurro Gálvez – contrabaixMarc Ayza – bateria

Aquest quartet, liderat pel consolidatsaxofonista Víctor de Diego, interpreta mú-sica original amb una estètica que es basaen la fusió de diferents corrents musicals,sempre sota una estètica jazzística. Lacreativitat i la improvisació són els eixosfonamentals del seu discurs, tal com mostraen el seu últim treball discogràfic, OraindikAmetsetan (Errabal Jazz, 2005).

CENTRE CÍVIC CAN DEUPlaça Concòrdia, 13Concert al Bar de Can Deu.Entrada per C/ Vilamur, 23Tel. 93 410 10 07Entrada general: 5,50 €Estudiants, aturats i jubilats: 3,70 €

Dissabte 30

22 h — Organic TrioJordi Matas - guitarraAlbert Sanz - orgue hammondDavid Xirgu - bateria

El guitarrista Jordi Matas, un dels jovesvalors de l’escena jazzística barcelonina,lidera aquesta proposta innovadora basa-da en la versatilitat de l’orgue hammond iel caràcter flexible, melòdic i contundentde la base rítmica. Composicions originalsque es nodreixen de groove, free, rock,clàssica, jazz i experimental, i queserveixen per portar el típic so de triod’orgue a una altra dimensió.

EL MONASTERIOC/ Passeig Isabel II, 4 · 08003 BCNTel. 93 268 08 93Entrada: 6 € amb consumició inclosa

PROGRAMACIÓ DE NIT

BARCELONA — [concerts als clubs]

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

7SELECCIÓ CIRCUIT RESSONS TARDOR 2006

A principis del passat mes de juny es va fer la reunió deselecció dels grups participants en el cicle de tardor 2006del Circuit Ressons Jazz.

Els grups seleccionats per aquesta edició del Ressons Jazzhan estat:

• Ignasi Terraza Trio

• Víctor Bocanegra

• Amadeu Casas

• Jon Robles Quintet

• Leonel O Zúñiga i Havana Street Band

Canvis respecte a edicions anteriorsFins al cicle anterior, eren tres les formacions escollides, icadascuna de les sales programava tres concerts, un ambcada formació escollida, sent el nombre global d’actuacionsde 36. Ara es selecciona un total de cinc formacions, lesquals realitzaran 44 concerts.

Aquest nou sistema, que amplia el nombre global deconcerts, es va decidir a la mateixa reunió de selecció i,per això, no es va poder comunicar als socis amb antelació.

Si voleu qualsevol aclariment al respecte, a la seu del’Associació tenim a la vostra disposició l’acta de la reunióde selecció perquè la pugueu consultar. També us podeuposar en contacte amb l’Anna Veiga, gerent de l’Associació,per si teniu qualsevol altre dubte.

NOU CONVENI: DISTRIBUCIÓDIGITAL DE MÚSICA

MUSICDLD.COM és el portal de distribució digital de músicade l’empresa Rosazul (agència de management i estudi degravació).

Musicdld.com distribueix música als principals serveis demúsica d’Internet:

• Itunes Music Store (Europa, EUA, Canadà)• Ingrooves (EUA)• OD2/Loudeye (UK)• Emusic (EUA)• SSG (Corea)• MSN Music (EUA)• Telefónica Servicios de Música (ESP)• Real/Rhapsody (EUA)• FNAC i VirginMega (FR)• Karmadownload.com (UK)

A partir d’una còpia original del disc, codifiquen la músicaen els diferents formats i la donen d’alta en tots aquestsportals.

QUÈ OFEREIX?

Musicdld.com ofereix als socis de l’Associació:

• Acord no exclusiu 60/40 a favor del músic.• Una pàgina web amb la seva informació bàsica

on es podran escoltar i comprar les cançons del disc.• Possibilitat d’oferir el catàleg per a diferents usos:

sincronització amb imatge, TV, empreses. En casde sortir, seria objecte d’un nou contracte.

• Reports mensuals de vendes per a països iserveis digitals.

• No suposa cap cost.

Important: Es demana una qualitat tècnica mínima de lesgravacions (no s’accepten maquetes).

JA HO HAN PROVAT

Lluís Coloma“La distribució tradicional ja hem vist que moltes vegadesés insuficient, i més quan es tracta de músiques mésminoritàries, com la nostra. Tot i que la venda de discos noés la nostra font principal d’ingressos, el fet de tenir eldisc al portal també serveix per a la promoció, i la promociógenera feina, i nosaltres el que volem és tocar, i en lesmillors condicions possibles. D’altra banda, el portal generaun altre tipus de creació, ja que et permet vendre cançonssueltes, que pel motiu que sigui no encaixen en cap disc oprojecte més global. D’aquesta manera pots rendibilitzarmés la teva feina”.

ADHESIÓ A LA UMC DEL’ASSOCIACIÓ MIKROKOSMOS

L’associació professional Col·lectiu de Compositors deTarragona, Mikrokosmos, s’ha adherit a la Unió de Músics.Es tracta d’una associació els objectius de la qual sóndivulgar qualsevol tipus de música, especialment la de novacreació i els autors tarragonins, mitjançant l’organitzacióde tot tipus d’activitats, com concerts, concursos oconferències.

8

El resultat de les converses i debats del sector civil de la creació amb PSC, CIU,ICV i ERC a la campanya electoral de les darreres eleccions —estiu i tardor2003— es va materialitzar amb el compromís, per part dels esmentats partits,de crear un CCAC en cas de guanyar les eleccions. Passades aquestes i format eltripartit com a govern, van acordar complir el compromís adquirit i crear elCCAC. Així ho van deixar acordat al “Pacte del Tinell”.

El sector civil de la creació —és a dir: nosaltres els creadors!— no es va conformaramb el fet que els polítics prenguessin la iniciativa i va decidir organitzar-se ipressionar-los perquè complissin el compromís adquirit. Per aquest motiu, esva constituir la Plataforma pel Consell de les Arts, una eina que s’ha anateixamplant amb el decurs del temps i que avui aplega 32 associacions deprofessionals de tots els àmbits de la creació, la indústria i la gestió cultural.

Han passat dos anys i mig fins a aquest passat 5 de juliol de 2006 en què, per fii després d’una aferrissada negociació amb canvi d’interlocutor inclòs —se’n vala senyora Caterina Mieras i entra el fins ara regidor de Cultura de l’Ajuntamentde Barcelona, el senyor Ferran Mascarell—, el govern actual, format pel PSC iICV, ha aprovat l’avantprojecte de llei del CCAC amb la majoria de les esmenesque la Plataforma reivindicava i que es poden resumir en autonomia, poder dedecisió, poder executiu i participació en les decisions del Departament deCultura.

No tot són flors i violes, però no ens en podem sentir satisfets, això no ha fetmés que començar i no podem pensar que tot està fet: res està fet! Ara hi haurànoves eleccions legislatives a la tardor, de les quals sortirà un nou govern i unnou Parlament, als quals haurem de convèncer de la necessitat urgent del’aprovació de la llei del CCAC, amb les esmenes que encara hi trobem.

En definitiva, cal que els polítics i els partits dipositin la seva confiança en lasocietat civil, per tal d’aconseguir un CCAC sense ideologies partidistes, ambl’únic objectiu de potenciar la cultura del país sense maniqueismes ni mésinteressos que el seu desenvolupament i repercussió en el mercat local i mundial.La cultura en mans dels qui la generen i no en les dels polítics!

Per a una més acurada informació del que ha succeït des de l’inici de les gestions,us remeto a l’article que vaig escriure al Butlletí número 72.

Max Sunyer

Consell de les Arts:estat de la qüestió

article

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

9

M’agradaria tenir apuntades totes les preguntes curiosesque m’han fet en tots aquests anys de cantar, en tindriauna pila!! Persones absolutament alienes al món de lamúsica, persones “normals”, com acostumo a dir jo.Persones que fan preguntes si més no curioses.A vegades tremolo quan sóc “nova” en un ambient de gentnormal. Em fa pànic que em preguntin a què em dedico. Elmeu primer impuls sempre es dir que treballo a la consultad’un dentista, per evitar més preguntes-rèpliques de la “bigone”, però sempre acaba guanyant l’amor per la meva feinai acabo confessant:-Jo sóc cantant –amb un somriure d’orella a orella.La cara de sorpresa del meu-meva interlocutor és semprela mateixa:-Ah!-I on cantes?Buf! Ara com expliques, en poques paraules, que no estàsfixa a cap lloc, que depèn d’on surt la feina, que... buf!,quina mandra, no?-Què tens, algun mànager o alguna cosa així?-No, no.Sempre em quedo amb la sensació que hauria d’haver ditque treballo a la consulta d’un dentista.

-¿Y cómo es que no sales en la tele?

Aquesta és una altra de les “perles” que acostuma apreguntar la gent. Em pregunto quina serà la imatge queté la gent de com funcionen aquestes coses.Hi ha molta, moltíssima gent, que no sap que hi ha moltsmúsics, cantants, actors, ballarins... que viuen de la sevafeina, igual que l’executiu, o el conductor del metro, i queno són famosos, ni surten a la tele. Som col·lectius invisiblesper a la gent normal. Per a ells és com si no existíssim.L’equació és simple: no surts a la tele - no existeixes.

diario de a bolo anna voltas

Anna VoltasCantantannavoltas@hotmail.com

Envieu-me les vostres històries, aventures i desventures,i les anirem explicant.

Una altra de les preguntes que acostumen a fer és:-I què cantes?I jo penso si serà que vol que li digui l’estil, o els títols deles cançons, o què és el que pregunta exactament. Per quèels estranya tant?Per què no hauré dit que treballo a la consulta d’un dentista?

És clar que això no és el pitjor. En algunes ocasions,aconsegueixo fer-me entendre, hi ha més temps per petarla xerradeta i puc explicar amb més detalls com funcionaaquesta feina, com ens contracten, com s’aconsegueixenels bolos, com es cobra... veus que et segueixen preguntantcoses i tu segueixes contestant, i et vas animant perquèpenses que t’estan entenent. Però no, no ho entenen.Al·lucinen de veure que t’has llevat a les 3 de la tarda,però no pensen que has arribat a casa a les 6 del matímorta de gana, t’has quedat una estona a la cuina menjantuna mica, has vist una miqueta la tele per desconnectar elcervell i baixar una mica el “subidón” del bolo, i al finalt’has ficat al llit a quarts de 9 del matí. Només veuen quet’has llevat a les 3 de la tarda, i pensen que estàs tot el diadormint. Però si he dormit 6 hores!!!I al final de tot, quan tu creus que ja ho tenen clar, quet’has explicat molt bé, que ja estan més orientats, quecomencen a veure com va aquesta feina, va i et fan lapregunta de-fi-ni-ti-va, la que t’acaba de matar del tot:- Ya, pero, ¿tú de qué trabajas?

ALGUNES PREGUNTES

10

Nascuda a Dallas (Texas) durant la Depressió, Loti Lewis vacomençar la seva carrera artística als anys 50, i des dellavors no va deixar ni un sol dia d’oferir al públic d’arreudel món el seu art sense límits (ella era cantant, ballarina,actriu, coreògrafa...). Influenciada per la generació nòmadai lliure del be bop i la cultura beatnik, es considerava unaartista “freelance”, i com a tal va recórrer els cinccontinents col·laborant amb centenars de músics i en tottipus de formats, des de duos a big bands, i fins i tot sola,en shows a cappella.

Al principi de la seva carrera va actuar en les bandes deCount Basie, Lionel Hampton i Horace Henderson, entred’altres, i més tard va col·laborar amb músics de la tallade Tete Montoliu, Lou Bennett, Joey DeFrancesco, IdrisMuhammad, Tony Scott, John Lord o Ian Paice de DeepPurple, per citar-ne només uns quants.

Però a banda d’aquesta capacitat per fer encaixar el seutalent en formacions diverses, Loti Lewis sempre vaconservar una manera única i personal d’apropar al públicla música que ella mateixa componia i interpretava, una

ADÉU A LA DONA DEL BLUES

El passat 21 de maig va morir LotiLewis, cantant i compositora ame-ricana que residia a Barcelona desdels anys 80 i que s’havia convertit enla veu més genuïna i representativa dela música negra al nostre país. Eldia 22 de juliol el Jamboree seràl’escenari d’un concert, organitzatpel seu gran amic Steve De Swardt,que homenatjarà la seva carismàticai estimada figura.

música que, partint de les arrels més profundes del blues iel folk nord-americà, portava al seu terreny únic i personal.Segons confessava: “L’any 54 Pearl Bailey [compositora icantant nord-americana] em va aconsellar ser jo mateixa ino corrompre mai el meu art, i aquest ha estat sempre elmeu objectiu”.

Instal·lada definitivament a Barcelona a principis dels anys80, Loti Lewis es va convertir en una cantant habitual delsclubs de jazz i música en viu de la ciutat, com l’antic Zelesteo el Harlem Jazz Club. També va viatjar arreu de lapenínsula, participant en nombrosos festivals de jazz, comel Festival de Terrassa (1984), el Festival de Jazz de laUniversitat Politècnica de València (1990) o Jazzaldia deDonostia (1997).

La seva mort ha deixat un gran buit en l’escena del jazz iel blues del nostre país (i per què no, del món), i la sevaveu càlida, profunda, poderosa, seguirà viva en el recordde qui va tenir el privilegi d’assaborir de prop el seu artlliure, universal i carregat d’una màgica i autènticaespiritualitat.

LOTI LEWIS SEGONS ELLA MATEIXA

“Com a cantant, la meva feina és generar, comunicar idestapar les emocions bàsiques comunes en tothom. Esticcontenta que la meva personalitat, la meva veu i el meuestil vagin junts i es complementin. La gent respon aaquest tipus de confluències. Jo no m’haig de preocuparper comunicar, jo només em concentro a dir-ho tal comho sento. No té res a veure amb la geografia o elllenguatge, té a veure amb l’amor. Jo estimo i respectoel meu públic i arreu on vaig em correspon. Crec enl’espiritualitat i la màgia, i això m’ajuda molt”.

homenatge

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

11DISCOGRAFIA

ECHOES OF HEARTBEATSAfrican-American song book – Vol. 11997

Les cançons recollides enaquest CD tenen tres seglesd’anti-guitat, i erencantades pels esclaus perdonar via lliure a la sevaimaginació, als seus somnis,per canalitzar la sevadesesperació i transmetreels seus codis secretsd’allibe-rament iesperança. Diu Loti al llibret del disc: “M’apassionenperquè són cançons de la gent, gent seguint el ritmeamb els peus, picant de mans, balancejant-se (...). Estàdedicat amb amor a tothom, arreu del món. Jove ovell, canta amb nosaltres, pica el terra amb el bastó,amb els peus, segueix el ritme, balla i diverteix-te”.

Aquest és un disc ple de riquesa, d’espiritualitat, desentiment, en el qual Loti Lewis es va fer acompanyarde cantants i músics del país, com B.B Berg, Ron Burke,Amadeu Casas, Gemma Dayton, Greg Dayton, AlfredoFlores, Edi Garcia, i un llarg etcètera.

A Slice of LifeAzusa records Novembre 2000

Aquest disc conté 16 cançons escrites i in-tepretadesper Loti Lewis, acompanyada d’una llarga llista demúsics, com Ronald Burke, Joan Vinyals, Lluís Coloma,Joan Pau Cumellas, Ramon Díaz, Horacio Fumero, XimoTébar o Erwyn Seeruton, entre molts d’altres.

La música continguda en aquestes cançons estàcarregada del blues més autèntic i genuí, amanit ambtocs de jazz, gospel i rhythm & blues. La veu de LotiLewis, càlida, poètica, dramàtica però alhora festiva,presideix el conjunt i enscondueix cap a lesprofunditats de la músicanegra americana, desd’una visió actual icontemporània.

EL QUE TENIA ENTRE MANS

Loti Lewis portava molt de temps treballant enl’elaboració d’un llibre sobre cant que preteniaaprofundir en el tema de com comunicar millor ambel públic. I qui millor que Loti Lewis, una dona quedominava a la perfecció l’art de transmetre emocionsi sentiments des de l’escenari, per ser-ne la mestra?

Però el projecte que tenia entre mans no era untractat teòric i metafísic sobre ocultes, sinó que ésun estudi detallat de com utilitzar la tècnica per aarribar a assolir objectius concrets, una investigaciósobre el cant com a ofici, sobre la veu com ainstrument. Segons ella, si el cantant té en compteles regles bàsiques i aprèn a aplicar-les en combinacióamb els requeriments musicals bàsics, guanyarà laconfiança que necessita per cantar de maneramusical, natural, amb expressivitat, alhora que esdirigeix i es comunica amb el públic.

Una tercera part del llibre oferia exercicis pràcticsde com millorar la comunicació vocal, que eren elresultat de molts anys d’exercici de la professió, del’estudi amb diversos professors i músics i del’ensenyament del seu propi mètode.

12

UNA CIUTAT AMB SOLERA

El Vendrell no és nomésla capital del BaixPenedès, terra de vinsi caves, ni tampoc ésjust associar-la única-ment a les extensesplatges de la CostaDaurada. El Vendrell éstambé una ciutat ambuna llarga tradiciómusical i és especial-

ment coneguda per ser la ciutat natal del violoncel·lista(ja universal) Pau Casals.

L’auditori que porta el seu nom, i que va ser inauguratl’any 1981, està situat al barri marítim de Sant Salvador,just davant de la casa que Pau Casals va haver de deixarprecipitadament l’any 39 i que ara es pot visitar com amuseu. Des d’aquell any, cada estiu l’auditori acull elFestival Internacional de Música Pau Casals, un delscertàmens més prestigiosos de música clàssica a Europa.

NOUS AIRES A L’AUDITORI

A partir del 1991 el Patronat de Turisme del Vendrell, entitatautònoma però dependent de l’Ajuntament, va decidirprofessionarlitzar la gestió de l’auditori, que fins llavorshavia assumit un grup de voluntaris. La persona assignadaper donar forma al nou projecte va ser Juli Grandia, unhome amb una llarga experiència com a gestor culturalque, tot i no haver viscut mai al Vendrell, va saber captarl’essència del que tenia entre mans.

Una sala amb capacitat per a 400 persones, un pianoSteinway i una acústica excel·lent, sumat al prestigi assolitgràcies al Festival Internacional de Música, i al fet decomptar amb la marca “Pau Casals”, una targeta depresentació immillorable... Tots aquests ingredients eren

de prop

Jazz sota el paraigües de Pau CasalsAuditori Pau Casals - El Vendrell

massa bons per desaprofitar-los. I així va ser com l’auditories va obrir a nous sons, sempre amb l’objectiu clar d’oferiruna programació variada, de qualitat, i amb una bona doside risc i voluntat d’innovació.Així doncs, i a banda del prestigiós i consolidat FestivalInternacional de Música, són tres els cicles que es van afegira la programació de l’auditori: el cicle de Joves Intèrprets(gener-febrer), el Jazz a l’Auditori (març, abril i maig), el+ Músiques (maig-juny) i el Cicle de tardor (setembre-desembre), que cada any té com a protagonista uninstrument diferent.

JAZZ A L’AUDITORI

El Festival de Jazz va arrencar de manera discreta, ambtres concerts programats cada any, però mica en mica vaanar creixent i agafant cos, i ara ja són catorze els concertsque es programen, alguns d’ells en espais alternatius de laciutat com la biblioteca, l’escola de música, el museu i,des de fa poc, també el carrer.

Una de les característiques que donen identitat a aquestfestival és que tots els concerts es fan sense amplificació.L’acústica de la sala i les seves dimensions permeten queels músics puguin gaudir (sense patir en excés) de lanaturalitat en el so que donen els instruments acústics.“S’han d’esforçar una mica més, però el resultat és millori la majoria queden encantats”, comenta Juli Grandia.

Des del començament, el principal criteri a l’hora deconfeccionar la programació ha estat donar el màxim decabuda als músics del país, fent especial atenció a lesformacions de les comarques de Tarragona, i sense oblidarles figures internacionals (han passat per l’escenari del’auditori Bruce Barth, Dick Oatts, Jonathan Kreisberg oLuciana Souza, entre d’altres).

PROGRAMES DE LA PRIMERA EDICIÓ (1992)I ÚLTIMA (2006) DEL FESTIVAL.

per Georgina Castillo

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

13ELS RECURSOS

El cicle de jazz, juntament alde música clàssica, és al quemés recursos s’hi destinen. Detota manera, els recursossempre són limitats quan hi haganes i energia per créixer imillorar. En aquest sentit, la filosofia del Patronat és estarcontínuament alerta, amb els sentits desperts, perquè escreu més en les complicitats, en els intercanvis “de tu atu”, en els tractes que sorgeixen durant una sobretaula,que no pas en la solució més fàcil però més infructuosa detotes: esperar la “caritat” de les institucions o de lesentitats bancàries.

“Tinc la teoria que els diners del territori poden tornar almateix territori”, explica Juli Grandia. I posa l’exemple dedues empreses de la zona, una ferreteria i una òptica, quecada any destinen uns diners al festival de jazz, a canvique el seu logo aparegui en les banderoles publicitàries.Un altre exemple és l’empresa municipal d’autobusos, quees compromet a que els autobusos del Vendrell portinpropaganda del festival durant dos mesos.

LA DIVULGACIÓ

És sabut per tothom que el que passa fora de Barcelona nointeressa als grans mitjans. Així, les iniciatives dutes a termedes de “comarques” s’han de conformar amb els mitjanslocals i la premsa especialitzada. “Fins que no hi hagi unainversió i una decisió clara dels mitjans potents per fercostat a aquestes petites històries, haurem de seguirdeixant-nos la pell com hem vingut fent fins ara”, comentaamb certa resignació i un punt de reprovació Juli Grandia.

EN RESUM

“Nosaltres som un centre d’atenció primària, i no unhospital”, comenta, “nosaltres juguem a segona itercera divisió, però alguna vegada arribem a la Lligade Campions”. Segons Juli Grandia, només és qüestió

de tenir un producte de qualitat i saber utilitzar bé leseines per tal de fer-lo arribar al públic, però també ésimportant la constància i la coherència, i cuidar elsdetalls, i implicar la gent de la zona, i no fer mai casde l’habitual comentari del públic: “Jo no hi entenc,de música”. Hi ha música bona i no tan bona, músicaque arriba i música que no arriba. I molt probablementPau Casals subscriuria aquesta opinió.

BIG BAND DE TERRASSA, MAIG DEL 2006

VOLUNTAT DE SERVEI

L’auditori no és només una sala de concerts, sinó quetambé vol ser un espai de treball per a músics.“Nosaltres no tenim ni recursos ni públic perprogramar cada dia de l’any”, explica Juli Grandia,“però considerem que hi ha molts intèrprets que del’auditori en poden treure moltes més coses que unconcert cada 4 o 5 anys”. Així, l’auditori ofereix lapossibilitat d’utilitzar la sala per estudiar, assajar igravar.

A canvi d’oferir la sala i la infraestructura, els músicses comprometen a oferir un concert. Aquesta fórmulal’han provat l’Ignasi Terraza, l’Alfons Carrascosa, elJorge Pardo, etc. “La sala té unes dimensions moltadients, no és massa gran ni massa petita, l’acústicaés molt bona i l’equipament també”, opina l’IgnasiTerraza.

A LES REGNES

JULI GRANDIA

Quan Juli Grandia va aterraral Vendrell era un completdesconegut. Procedia d’unpoble de prop de Manresa, iduia a l’esquena una llargaexperiència com a gestorcultural, principalment enel camp de la literatura, jaque havia treballat durantmolts anys a la revista literària Faig, que més tardes va convertir en Faig Arts.

La primera setmana que va ser al Vendrell, ja com anou gerent del Patronat de Turisme, va haver deconvertir-se en l’home de confiança d’un equip dela BBC que venia a rodar un docu-mental sobre PauCasals. “Va ser un màster accelerat: vaig haverd’aconseguir-los un grup de sardanes, un altre decastellers, i fins i tot vaig haver de trobar una cadirade rodes perquè volien fer un travelling per davantde Vil·la Casals”, rememora di-vertit. “Vaig aprendreel que no hauria après en un any. Em vaig haver deposar al dia, en un temps rècord, sobre tot el quefeia referència al poble i la seva gent”.

Després de 15 anys al capdavant del Patronat i detota la feina feta, es pot dir que Juli Grandia s’haguanyat amb escreix la plaça de “vendrellenc”.

14

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

15david xibertathe bird jass klap

16

¿Cómo nació el club?Esto nació en el 1991. El grupo embrionario lo forma-ban un grupo de unos 15 tíos, capitaneados por PíoLindegaard, el Danés, el Hombre del Jazz (podríamosdecir que fue él quien trajo el jazz a Bilbao). Se montóel club porque en Bilbao nunca se había conseguidoque hubiera un club estable de jazz. Había habido LaCasa del Loco, el Intemezzo, el Cristal, el Poxpolo,pero eran negocios de hostelería, eran proyectos queacababan muriendo.

¿Tú no formaste parte de aquel grupo embrionario?No, yo tenía por entonces 23 años. Iba al club con misamigos (sobre todo con Juan de Diego)a escuchar música, simplemente. Lacosa arrancó con mucha fuerza, éra-mos casi 300 socios, pero poco a poco,con los años, fue decayendo. Cada vezéramos menos, por lo que había me-nos capacidad de contratación… Miimplicación seria con el club llegó 10años más tarde. Cuando lo cogí yo llevábamos un añosin hacer conciertos, el club estaba casi muerto.

Y te liaste la manta a la cabeza.A ver, alguien tenía que hacerlo, si no el barco se hun-día. Fue duro, porque partíamos casi de cero: ¡no te-níamos ni el listado de los socios! Los dos primerosaños programé un poco a trancas y barrancas, inclu-

entrevistaper Georgina Castillo - fotos Gorka Reino i R.J Miller

“Para poder hacernos un bocatade jamón hemos tenido quemontar un supermercado”

Quan Gorka Reino necessita frenar, agafa un avió ive a Barcelona, on l’espera una tropa d’amics queli donen de tot menys fre. Ens trobem al cafè Zurichde Barcelona un divendres a la tarda, i des del pri-mer minut (sense escalfament previ) comença abaixar sense frens una pendent de 180 graus. Quanal cap d’una hora apago la cinta (“una cinta detripi”, en paraules seves), arribo a la conclusió quenomés una persona com ell, un home sense pauses,un home amb aquesta passió desenfrenada, éscapaç d’aconseguir, gairebé del no-res, crearl’única programació regular de jazz a Bilbao, sense cap altre objectiu ni recompensa que el de poderescoltar bon jazz en directe.

so a veces me encontraba con que tenía que formaryo mismo los grupos, llamando a músicos en el últimomomento (recuerdo un día que Juan, gran amigo ypor tanto gran cabrón, desde el escenario, me pre-gunta: “Oye, Gorka, ¿cómo se llamaba este grupo?”).

Me han contado que incluso los músicos que venían defuera dormían en tu casa…Bueno, claro… A ver, hazte una idea: La Bilbaína JazzClub somos sólo un grupo de gente que se reúne losjueves por la noche para escuchar jazz. No tenemos niempleados, ni oficina, ni teléfono… Los carteles los im-primo yo desde el curro, yo hago las llamadas, contrato

a los músicos, comunico a la prensa,contrato hoteles… Poco a poco hemosido conformando un pequeño equipode voluntarios: José Mari, un ingenieroque hace las cuentas (“de la vieja”, porsupuesto), y un informático, Borja, quehace de técnico, y que por cierto es uncrack, Fernando lleva la web, Toño re-

dacta los textos, Iñigo se encarga de la venta de CD ycamisetas, Rafa hace las veces de utillero, y Amaia yEnrico son los que me hacen la vida más fácil comoasistentes de producción.

Y esto semana tras semana…Sí, yo siempre digo que para poder comernos un bo-cata de jamón hemos tenido que montar un super-

“Nuestra asociaciónexiste con elobjetivo de

desaparecer”

Gorka ReinoLa Bilbaína Jazz Club

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

17mercado entero. Nosotros sólo queremos escucharjazz en directo, porque en Bilbao no hay nada, y laúnica manera es pegarnos esta “pechada”. Ahora mis-mo a mí me sale más a cuenta venirme a Barcelonacada semana a oír música. Te digo una cosa: nuestraasociación existe con el objetivo de desaparecer. Estosignificaría que la situación de la música en vivo enBilbao se ha normalizado.

Pero Euskadi tiene fama de tener una gran afición al jazz…Hay afición, pero no es lo que parece. Muchos músicosfamosos conocen Euskadi por los festivales, pero cuan-do vienen a la capital de ese “país deljazz” descubren que en su capital nohay nada de nada. Un día vino JoeMagnarelli a tocar al club y me pregun-ta: “¿Hay alguna jam esta noche?¿Quién está tocando en la ciudad?”.“Vamos a ver”, le respondo, “¡el quetocabas eras tú!”.

Los tres festivales que tenéis (Getxo,Vitoria y San Sebastián) os han dado mucha fama…Sí, pero no reflejan la realidad. Al principio teencabronas, porque te preguntas dónde están las4.000 personas que abarrotan los festivales, dóndeestán durante todo el año, pero al final acabas poragradecer que te traigan de vez en cuando a WayneShorter, en vez de vender país con Bustamante.

Sí, en Euskadi se vende otro tipo de cultura.Nosotros no podemos vender playas todo el año,como en Canarias. Creo que a nivel político oinstitucional, el jazz ha sido una herramienta paraatraer un turismo de cultura, un turismo de interior.Desde los medios se ha creado una ola gigantescaque no se corresponde con la realidad, y que en defi-nitiva hemos surfeado los 100 aficionados.

Los que van a escuchar jazz una vez por semana.Exacto, los 100 a quien les gusta realmente, los quepagan su cuota y están esperando toda la semanapara escuchar jazz.

Un público fiel…Claro, éste es el tipo de persona que nos interesaque se haga socio. No vamos a negar la entrada aalguien que está de paso en Bilbao y quiere oír buenjazz, pero somos capaces de subir el precio de la en-trada sólo para que vean que les sale más a cuentahacerse socios. Y a nosotros nos beneficia, porqueasí sabemos con cuánta gente contamos, para poderprogramar. Además, de esta manera evitamos queno se nos cuele el típico grupo de gente que se ponea berrear durante el concierto. Esto a nosotros noshunde.

¿En qué sentido?Nosotros hacemos mucho esfuerzo para poder tenermúsica en directo una vez a la semana. Pero no sólonosotros, sino también los músicos que vienen a tocar(generalmente vienen de fuera de Bilbao), que tienenque hacer un parón en su vida diaria, y además porcuatro duros… Lo mínimo que les podemos ofreceres respeto y atención por su música.

Algunos músicos me han hablado de la magia que se creaen el club, durante y después de los conciertos…Intentamos que se lo pasen bien, arroparles, darles

todas las facilidades posibles. Esto nopuede funcionar si el músico se en-cuentra con que nadie le lleva, nadiele trae, le pagan y adiós… Eso seríala muerte del club. Yo creo que sólopor compasión, por hacernos felicesa esta banda de majaras que nos pe-gamos este curro sólo para poder oírmúsica, sólo por eso dicen “hombre,pues ya vamos”.

Además, debe ser gratificante para ellos contar con unpúblico tan atento…Claro, los músicos saben que les van a escuchar,que la gente lleva una semana esperando ese con-cierto. Yo creo que para cualquier persona que hacealgo creativo eso es lo más importante. Nosotrospagamos con atención, con cariño, con el esfuerzode querer oír.

¿Programas a músicos vascos?Yo cuando empecé a programar lo primero que dije esque había que contar con los músicos de Bilbao, peroenseguida me di cuenta que el club no podía tirar ade-lante con ellos, porque simplemente no había músi-cos, todos se habían ido. Me da miedo que alguienpueda molestarse por lo que voy a decir, pero los mú-

sicos de aquí tienen una actitud como de haber tiradola toalla (me refiero a música creativa o jazz). Yo creoque el que está aquí es porque todavía no se halanzado.

DAVID BERKMAN A LA BJC

“Nosotros pagamoscon atención,

con cariño, conel esfuerzo de

querer oír”

18

¿A qué te refieres exactamente con “lanzarse”?La vida de un músico es muy dura: hay que venderse,patear, y luego está la faceta creativa: hay que des-nudarse. Eso requiere, psicológicamente, haber he-cho un paso adelante. Además de esto, económica-mente es una vida inestable. Si se quiere sobrevivirhay que salir con la mentalidad de “p’alante”, y nopensar “ese toca mejor que yo” o “joder, qué buenosson estos tíos”, así no puedes ir a ningún lado. Decíaun filósofo que sólo las personas optimistas puedenllevar a cabo proyectos.

Veo que conoces muy de cerca el oficio…Claro, yo tengo muchos amigos músicos. De hecho,fueron ellos los que me introdujeron en esto del jazz.Bueno, hay que decir que existía una predisposicióny una base, porque en mi familia casi todos estánmetidos en el negocio de la música y el espectáculo.Mi padre tenía un programa de radio, y mis dos her-manos también, y en casa había miles de discos.

La mejor introducción al jazz es que alguien cercano te guíey te explique…Claro, cuando no se tiene ni idea de música ni de ar-monía (como es el caso), lo mejor es que alguien teexplique, te cuente… Tú sólo tienes que dejarteseducir.

De todas maneras, un concierto a la semana es un buenaprendizaje…Bueno, la verdad es que toda esta experiencia, estos15 años de conciertos semanales, han creado un posoimportante. Yo no me imagino sin eso. Si me sacaran,como en Blade Runner, toda esta información del ce-rebro, no me gustaría mirarme al espejo, la verdad.

“Como una orgía en el Vaticano”

¿Qué tienen en común la Sociedad Bilbaína y La Bil-baína Jazz Club? La primera es sólida, la segunda esetérea. La primera se fundó en 1839, la segunda másde un siglo más tarde. La primera tiene 2.000 socios,la segunda poco más de 100. La primera es propieta-ria del edificio señorial y majestuoso situado en el nú-mero 1 de la calle Navarra, en pleno centro de Bilbao,la segunda usa su bodega como local, y sólo un día ala semana. La primera juega al bridge y al golf, la se-gunda juega a hacer música.

Desde hace 15 años, y gracias al favor personal delpresidente de la Sociedad Bilbaína (padre de uno delos socios fundadores de La Bilbaína Jazz Club), lapuerta de atrás del edificio se abre todos los jueves aun centenar de personas ávidas por escuchar un buenconcierto de jazz. Quien no viva en Bilbao, comentaGorka Reino, no puede imaginar que en un sitio comoéste se monte cada semana la que se monta. “Si aalguien le dices de ir a escuchar jazz a la Bilbaína, temirará extrañado y te dirá: “¿Cómo? ¿Escuchar jazzcon esmoquin?”.

“Yo creo que les hemos caído simpáticos, por lofreakies”, dice Gorka. En cualquier caso, y sea cualsea el motivo, los hechos son que ambas partes sa-can provecho de la relación, por muy rara que éstasea: “Nosotros tenemos un local donde está todo mon-tado y preparado para el concierto (equipo de sonido,instrumentos, barra y camarero), y por su lado la So-ciedad Bilbaína sólo tiene que abrir la persiana y tienea Jorge Pardo y a 150 personas dispuestas a beber”,comenta Gorka. Así que, aunque sea en traje ajeno,La Bilbaína Jazz Club puede mantener viva la peque-ña llama del jazz en directo en Bilbao.

GORKA REINO DURANT L’ENTREVISTA, AL BAR ZURICH DE BARCELONA

EDIFICI DE LA SOCIEDAD BILBAÍNA

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

19EL PRIMERO DE UNA SERIE

No es ésta la primera grabaciónque se realiza en La BilbaínaJazz Club, pero sí la primeraque se edita. “Live – BJC #1”es el título de este primer CD,y el grupo firmante es (comono podía ser de otra manera)De Diego Brothers, con Juan yVíctor de Diego a la cabeza,grabando por primera vezjuntos, y en su ciudad natal.

Uno de los máximos responsables del sonido final deldisco es Borja Marcos, informático de profesión, queha conseguido un resultado impecable. “La labor queestá haciendo este chico es extraordinaria”, comentaGorka Reino, “incluso hay músicos que le envían susgrabaciones para que las prepare”.

La discográfica que ha editado el disco es ArtimañaRecords, y una parte del patrocinio corre a cargo delAyuntamiento de Bilbao. El“1” del título no es gratuito,según Gorka Reino. “Es unamanera de presionar paraque interioricen que tienenque hacer más, que éste nova a ser el único”.

VÍCTOR I JUAN DE DIEGO

LA VOZ DE UN SOCIO

Rafael Fernández Alesanco,

Yo soy socio “activo” (o sea, que arrimo el hombro),desde hace 6 años, aunque antes asistíaesporádicamente al club, cuando todavía no tenía unaprogramación estable. Todo cambió cuando entraronGorka Reino y José Mari Vergara en la junta directiva.De Gorka, ¿qué te voy a contar?, es el ALMA, CORAZÓNY VIDA del club, sin él no existiríamos o las pasaríamos“canutas” para organizar los conciertos. Su gestión esmagnífica, piensa que esto es como una ONG, cadauno pone lo que puede.

Los jueves nadie me pregunta dónde voy, todos a míalrededor lo saben, a las 7 de la tarde ensayo o algúnbolo con mi grupo de jazz (toco la batería), y a las 10a la Bilbaína. Nos conocemos el 90% de los que vamos yes como “el salón de mi casa”, todos tenemos nuestrossitios, nuestras manías, etc. Yo viajobastante a Madrid y por supuesto merecorro los garitos de jazz (Central,Bogui, Populart, etc.) y los músicossiempre comentan lo a gusto quetocan en el club y el gran prestigioque tiene.

LOS MÚSICOS

Conozco a Tortellini desde los 8 años. Por aquelentonces comíamos pipas en la plaza del Astillero dePlentzia. De las pipas pasamos a los guateques, a LouReed, David Bowie y los Doors. Se sabía todas las letras.Y nos las cantaba. Después vinieron los primeros bolosde Bittor Brother. Nuestra iniciación al jazz. Y hastahoy. ¿Quién iba a decirme que Tortel sería el “almamater” del único club de jazz del mapamundi deBilbao?

Aurrera Gorka, jarraitu eta ez eizu amorerik eman!

Juan de Diego (trompeta)

Cuando conoces a personas como Gorka que estánmetidas en el mundo de la música, te hace sentirmejor. Ha conseguido mantener una programacióncontinua y con una asistencia de público envidiable, yeso es el resultado de su gran energía y perseverancia.

Ramón Díaz (bateria)

Gorka, ¿a qué hora…? Gorka, ¿para comernos un buenchuletón mañana…? ¡Gorka, necesito tal y tal…! Gorka,¿cómo se llama la de…?H¡Pregúntale a Gorka!Gorka “solucionaproblemas”, apagafuegos, Sr. Loboeuskaldun (por algo Keitel debe de ir con K…).Entusiasmo, sonrisa de oreja a oreja, verbo, sustantivoy adjetivo fáciles, centro (izquierda) de atención, noes de Bilbao, Bilbao es suyo. ¿Será que le gusta el jazz?Concierto Hprogramado a las 20.00 h. Son las 20.03 h yen la sala no hay piano ni batería. 150 personasesperando en la puerta, organizadores nerviosos,tensión por doquier. Llega la furgoneta con losinstrumentos y Gorka al volante. ¡Tranquilos, que yaestamos aquí! Cuatro risas y medio chiste y el ambientecambia, montamos, y a triunfar. Así le veo yo.¡Enhorabuena para ti y para todos los de La BilbaínaJazz Club por los 15, tío! Gracias por existir y porsubsistir. Nos vemos en la próxima. Por cierto, tengoun grupo que...

Dick Them (contrabaix)

Gorka es una persona muy sensible y un apasionadodel jazz. Gorka ama el jazz y a sus amigos. Y sus amigosle queremos porque realmente se deja querer. Lafamilia De Diego tenemos una relación muy especialcon él, mis, es como un de Diego más. Además, estáhaciendo una labor extra-ordinaria por la música endirecto en Bilbao a través de LaBilbaina Jazz Club. Lamenta-blemente, es difícil encontrarpersonas que desinteresa-damente estén haciendo tantopor la música...Aúpa tú, mojojón.

Víctor de Diego (saxo)

20el qüestionari

Juan Claudio Cifuentes “Cifu”“Soy muy Blue Note”

El gran tópico sobre el jazz.“El jazz es una música para iniciados”.

El disco que te convirtió en adicto.Uno de Glenn Miller de 25 cm; uno de boogie-woogie(dúo de pianos: Pete Johnson y Albert Ammons, años40; grabaciones de Ellington en el Cotton Club, años27-28… O cualquier grabación de Sydney Bechet(saxofonista de New Orleans que vivía en París, eraun héroe nacional, recuerdo colas interminables en elOlympia, era una fuerza de la naturaleza, primer gransaxo soprano de la historia, mucho swing y unimprovisador increíble).

¿Cuántos discos tienes en tu casa? ¿Cuántos te faltan?¿Dónde compras?Entre vinilos y CD, unos 7.000, pero esto no esnada, hay gente que tiene discotecas que te hacenpalidecer de envidia. A mí se me jodería el presu-puesto familiar, tengo que tirar de rebajas del CorteInglés o Jazz Messengers. El mercado español estáfatal. Al final cuentas con el clásico amigo que estan vicioso como tú, y además está jubilado, paraque te pase cosas que te faltan. Todos tenemosnuestro circuito.

¿Te bajas cosas de Internet?No, yo soy del Jurásico, aún escribo a mano, con cua-derno cuadriculado, para no salirme.

¿Has completado la discografía de algún músico?No, esto es imposible. Me paso el tiempo haciéndolo:Dexter Gordon, Jackie McLean, Sonny Rollins, HoraceSilver, Louis Armstrong… Hay músicos de los que mesirven hasta los estornudos.

Comentarista, divulgador, promotor i histo-riador del jazz. Nascut a París l’any 1941,es trasllada a Espanya als anys 60. Presen-tador del mític programa televisiu Jazz en-tre amigos. Fa 35 anys que és al capdavantdel programa de ràdio Jazz porque sí.I assegura que no es vol jubilar mai. Segonsell, el que té de bo el jazz és que és “el cuen-to de nunca acabar”.

No te entra ni con calzador…Muchas cosas. Pero lo que nunca digo es “esto esmuy malo”, sólo puedo decir “con esto no sintonizo”.Por ejemplo, un gran músico como Jan Garbarek.Hace poco fui a un concierto suyo y me dormí en elhombro de un amigo. Todo es muy subjetivo.

El nuevo jazz, nuestros músicos…Hay un montón de chavales jóvenes que tocan muybien, a veces te sorprendes. Pero en general tengo lasensación de estar en un funeral. Salen al escenariocomo diciendo “esto es muy serio”, cuando el jazz esalgo lúdico, festivo. Encuentro demasiada solemnidad,todo muy elaborado, como si estuvieran haciendo unexamen de fin de curso.

¿Para cuándo un nuevo Jazz entre amigos en televisión?No soy muy optimista. La cultura no interesa. Y si sehace un nuevo Jazz entre amigos, no lo voy a haceryo (nadie me garantiza la supervivencia). La progra-mación televisiva es vergonzosa. Lo único que puedotragarme es Redes. Me he hecho adicto a EduardPunset.

¿Qué nota le pondrías al jazz en directo en España?Creo que no llega al aprobado. El panorama de clu-bes está muy mal, sobre todo en las grandes capita-les que es donde se supone que tendría que habermás movida. El club es donde el músico se gana elpan de cada día, y no en los festivales. El músico dejazz, desgraciadamente, va a ser un superviviente todasu vida.

Si fueras músico de jazz, ¿qué te gustaría tocar?Me encantaría tener una big band y escribir arreglos.

«CIFU» A L’ESCENARI DEL NOU CLUB BOGUI DE MADRID.

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

21

Haría homenajes a Stan Kenton o a Woody Herman,con repertorio clásico pero también original. Admirolas big bands, cuando se ponen de acuerdo 18 tíos ydan la nota, todos a la vez y con swing. Eso sólo lo dael jazz.

Te pone enfermo…El intrusismo, que la gente utilice la palabra jazz paravender. Esto pasa en especial con las vocalistas. Yono digo que para ser cantante de jazz haya que sernegra y vivir en Harlem, pero al menos saber quéestás diciendo, no cantar Summertime como si fuerauna declaración de guerra. A las cantantes de estepaís les ha fundido los plomos Betty Carter. Todashacen el mismo scat. No consigo entusiasmarme conninguna.

¿Algún otro placer comparado al jazz?Si fuera 20 años más joven te diría el sexo… Ahora labuena mesa y los buenos vinos (¡Rioja, claro!). Ah, ylas buenas tertulias. Y viajar en coche. Y pasear pornuestros paisajes, y ver piedras… hay una iglesiarománica, de camino a Vitoria, que me la llevaría en-vuelta con un lacito rosa.

¿Y el fútbol?Me pone peor que enfermo.

El Solo.1. Miles Davis, Lincoln Center, 1964. Todo el mundohabla del solo de My Funny Valentine, pero a mí medeja sin soplo el de Stella by Starlight. Llega a un ni-vel tal de tensión… Hasta oyes a un tío que se pone agritar, porque no lo puede aguantar.

2. Disco: Stevedore Stomp. 1928. Duke Ellington. Estátocando la orquesta y de pronto como de la nada apa-rece Johnny Hodges, sólo ocho notas (un break), pero¡cómo las coloca! Es un extraterrestre.

3. Los solos de Armstrong, irrepetibles. O Char-le Christian haciendo esas maravil las sobreStardust…

Forma tu grupo ideal.Yo soy muy “Blue Note”: saxo Hank Mobley, trompetaLee Morgan, piano Mc Coy, trombón Jay Jay, contra-bajo Chambers, batería Phily Joe Jones. ¿Y por quéno Coltrane? Porque es mucho Coltrane, no se lepuede seleccionar así como así.

El disco ideal para un viaje largo en coche.Ni baladas ni vocalistas, lo que funcionan son las bigbands, en especial las West Coast, los grupos deShorty Rogers, Kenny Clarke, discos con Zoot Sims,Art Pepper… Mucho swing, todo muy alegre, sonrisapermanente.

El concierto más emocionante de tu vida.El cuarteto de Gerry Mulligan en la sala Pleyel (Pa-rís), por ser el primero y porque me dejó “acojonado”,o el de Blakey con los Messengers, en el club SaintGermain de París (tenía 17 años), o el de Art Pepperen Donosti en el 81 (alucinante).

Otras músicas…Barroco, Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, JacquesBrel, Georges Brassens…

Lo que te queda por hacer.Un archivo bien hecho de mi discoteca, a lo mejorescribir un libro de anécdotas, pero sobre todo… ¡nojubilarme nunca!

PANCARTA QUE CIFU VA PENJAR AL BALCÓ DE LA SEVA CASA DE ELCIEGO (ALAVA),EL DIA QUE LA MINISTRA DE CULTURA VA VISITAR EL POBLE, EL PASSAT MES DE SETEMBRE.FINALMENT LA COMITIVA NO VA PASSAR PER AQUEST CARRER…

22polifonia

ELS INICIS DE…

Rai Ferrer

El primer grup que vaig tenir va ser amb l’Àlex Ventura, a qui conec des dels 7 anys. Tocàvem aduo, jo la guitarra elèctrica i ell la bateria. Recordo que fèiem una versió de «La casa del solnaciente» i el «Samba pa ti» de Santana (jo feia la melodia en una mateixa corda: espectacular!).Després es van afegir al grup el Pep O’Callaghan i altres amics de l’institut (que després no esvan dedicar a la música). Jo tocava el baix elèctric (de nom Turmix Bass!), i el que fèiem bàsicamentera destrossar estàndards. Era bestial, era com un chiste. Recordo un dels primers bolos que vamfer. Va ser un cap d’any, havíem d’amenitzar el sopar en el Centre Submarinista de Catalunya oalguna cosa semblant. Vam fer el nostre repertori d’estàndards, i llavors la gent es va començara animar i ens demanaven més i vam acabar tocant 4 o 5 vegades «Isn’t she lovely», de l’SteveWonder, un dels pocs temes que ens sabíem. Recentment he recuperat aquella gravació, encassette: No tinc paraules! És un fart de riure!

Si voleu participar en alguna de les seccions de Polifonia o proposar algun tema per l’enquesta, només heu d’enviar-nos un mail a butlleti@amjm.org.Qualsevol tipus de participació serà benvingut!

ENQUESTA

Què en penses d’anar a taquilla?Consideres que és una manera justa de cobrar (com més omples més guanyes)? Creus que podria funcionar aquí aBarcelona, tal com funciona en d’altres ciutats com Nova York? Creus que serviria perquè els clubs petits s’animessin aprogramar més? Ho has provat alguna vegada?

Àlex Ventura (bateria i percussió)

Per a segons quin local és una despesamassa gran poder tenir un grup en directe,i ja no diguem bandes amb més de quatremembres. Anar a taquilla potser faria queels locals es decidissin a programar més.En el meu cas, jo sí que m’arriscaria a tocar

a taquilla però sempre depenent del tipus de local, ja quehi ha locals més fàcils d’omplir que d’altres. I també depèndel tipus de proposta (més o menys comercial).

Edu Tancredi (piano)

Creo que un músico ya tiene suficientesresponsabilidades como para tener queinvertir parte de su energía en aspectos queno tienen por qué ser de su competenciacomo el marketing, por ejemplo.

Anna Luna (cantant)

Yo lo hacía cuando empezaba y era unamiseria. Creo que es un arma de doble filo.Por supuesto que queremos trabajar, perola taquilla sólo ayudaría a los grupos quellevan a sus amigos al local (la mayoría decasos son gente que toca porque mueve

gente) y hay que intentar que los empresarios arriesguen yno sólo los músicos. Con la fórmula taquilla el músicoHva atrabajar, se desplaza, lleva su material, se busca público(que ya es trabajito) y sólo arriesga, el empresario se cubrelas espaldasHy si encima le llenas el local, ¡qué bien!Creo que la solución sería un mínimo de 60 € y taquilla,quizá en un porcentaje más bajo, ¡pero no tocamos poramor al arte y nuestro trabajo no es un hobby!

¡Tampoco sería creíble que luego quisiera ir a «ganar dinero»a un local donde sí pagan!¡En Nueva York no creo que les vaya tan bien!

Jordi Bonell (guitarra)

Anar a taquilla normal-ment nomésfunciona amb músics que són mediàtics ia qui els mitjans dediquen atencióregularment. Però, des-graciadament,sembla que els mitjans només dediquenatenció a uns pocs privilegiats i tots els

altres ens hem de conformar a formar part de la massa.Per altra banda, molts dels clubs que hi ha a Barcelonafuncionen també com a discoteques i no s’han de preocuparque els concerts siguin rendibles, ja que els diners elsentren quan s’acaba el concert i entra el DJ en acció.

També hem pogut comprovar que molts clubs reben ajudesdels estaments oficials per programar música o organitzarconcerts i festivals sense que això serveixi per incrementarel caixet dels músics. És clar que així com a molts músicsens agrada fer música per damunt de tot, als empresarisde la música els agrada fer diners per sobre de tot (nomésheu de fixar-vos en el nivell de vida d’uns i altres). Pensoque últimament els clubs han solucionat aquest problemaprogramant jam sessions en les quals, a més de tenir músicaen directe a molt baix cost, omplen els locals de músicsil·lusionats per tocar un solo.

Crec que els mitjans haurien de fer un esforç més valentper no parlar tant de músics estrangers (sembla que nomésper ser-ho ja hagin de ser més bons) i conduir l’opiniópública cap a una sensibilitat més respectuosa cap alsartistes que ho són realment, siguin espanyols, catalans od’on sigui.

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

23

NOTES DE SOCIETAT

Natalicis

El passat dia 4 de juliol, a la vila de Terrassa, va donar allum un preciós nadó la clarinetista i veterinària Sra. ClaraFont, muller del nostre consoci saxofonista i pedagog Sr.Xavier Figuerola, filla del mític bateria egarenc Sr. AdriàFont i cunyada del trompetista i també consoci Sr. LluísFiguerola. Ignorant d’aquesta pesada càrrega familiar, elnen va néixer amb alegria, bon pes i millor membre, detallaquest últim que farà honor al nom que li ha estatadjudicat: Bernat, Bernat Figuerola i Font.

El part es va desenvolupar sense entrebancs ressenyablesi de manera ordenada i natural, pel conducte habitual —valgui l’expressió. En el moment de redactar aquesta nota,la família es troba encara a l’hospital, on la mare esrecupera de l’esforç i el petit dorm plàcidament, animalet,del tot impermeable al pedigrí jazzístic d’aquests cognomsque li han tocat en sort i que marcaran la seva vida, encarano sabem en quin sentit (Bernat Figuerola Quartet, DJBernat, Bernat Figuerola XXL…).

El gueto del jazz se suma a l’alegria de la feliç parella!

Sergi Vergés

August Tharrats (pianista)

Més que determinats discs el que em vaimpactar de petit és la música basada en elBlues i el Swing, el llenguatge i la manera defer de determinats músics, com ara FatsWaller, Sidney Bechet, Count Basie, ArnettCobb, Memphis Slim...

Però hi ha 3 discos que recordo amb especial carinyo:At Newport – Ray CharlesLionel Hampton and The Just Jazz All Stars (amb Milt Buckner alpiano i un genial Slam Stewart al contrabaix)The kid from New Orleans: Ory That Is (enregistrat el 1957)

3 discos actuals més interessants:Twentysomething - Jamie CullumLive solo – Michel Petrucciani (enregistrat a Franckfort al 1997)Ray Brown / Monty Alexander / Russell Malone (2002)

5 clàssics:Montreux Alexander – Monty AlexanderSoul Brothers – Ray Charles i Milt JacksonNight Train – The Oscar Peterson TrioCopenhagen Concert – Buck Clayton All Stars feat. Jimmy RushingThe greatest jazz concert in the world (segell Pablo) – VV.AA.Nota: No us perdeu la intervenció de T-Bone WalKeracompanyat per Peterson i Clark Terry)

Posar aquests ha significat deixar fora músics fonamentals per a micom Sonny Stitt, Jay McShann, Eddie “Cleanhed” Vinson, IllinoisJacquet, Pete Johnson, Frank Foster, Mary Lou Williams, etc.

1 disc desmitificable:Ostres! Jo no en sé tant com per desqualificar a ningú! El que sítrobo és que de vegades es sobrevaloren artistes potser en buscad’interessos comercials o per necessitat de trobar noves icones.Potser podria ser el cas de la Norah Jones, que el que fa crec queés digne i correcte, però no per gaudir del prestigi i l’éxit que haassolit. El mateix podria dir, hi ho faig amb tot el respecte del món,d’en Jerry Lee Lewis, que només cal donar un cop d’ull (o d’orella)a la història del Piano Blues i Boogie-Woogie i fins i tot del Rhythm-&Blues per veure que és desmesurada la seva fama mundial.

Altres músiques:Més que discos, són cançons, que m’han acompanyat des de petit:“Los ejes de mi carreta” - Atahualpa Yupanqui“Alone Again Naturally” - Gilbert O’Sullivan“Gipsy Queen of New Orleans” – Redbone“Love Me Tender” - Elvis PresleyBoleros com “Contigo aprendí” o “Anoche hablé con la Luna”

I dos discos:Bebo - Bebo Valdés (piano sol) (2005)The rest of the World - Armand Sabal-Lecco

Ramon Quadrada (trompetista)

5 discos que em van marcar com a músic:Preludi i fuga en D menor - J. S. BachLush Life - John ColtraneLive at the Plugged Nickel 1965 - Miles DavisWe Will Meet Again - Bill EvansRosewood - Woody Shaw

Els 5 discos actuals més interessants:Alegresse - Maria SchneiderSongs without words - Fred HershThe enemies of energie - Kurt RosenwinkelAlegria - Wayne ShorterWhat goes around - Dave Holland

5 clàssics:Freedom Suite - Sonny RollinsRelaxin’ - Miles DavisColtrane’s Sound - John ColtraneThe complete Atomic Mr. Basie - Count BasieMean what you say - Thad Jones

Disc desmitificable:Standards nº2 - Wynton Marsalis

Altres músiques:El «Doble Blanc» - The BeatlesLa Catedral - Jaume SisaSinfonia nº1 en D major - Gustav MahlerImages, Prélude à l’après-midi d’un faune, Printemps (PierreBoulez) - Claude DebussyPlaza Real - Wheather Report

TOP FIVE

L’ACUDIT

Per què els laboratoris prefereixen experimentar més amb guitarristesque amb rates? Perquè són més barats, es reprodueixen més ràpid, elsinvestigadors no els agafen carinyo i hi ha determinades coses que lamoral impedeix de fer a les rates.

Enviat per Max Sunyer (guitarrista)

24So Lonely(Colorado Records)Charlie Moreno

Charlie Moreno - baix elèctricChuck Loeb - guitarraAndreas Prittwitz iInoidel González - saxoMariano Díaz - teclats i programacióNono García - guitarra espanyola, palmas i “nudillos”Antonio Toledo - guitarraJuan Carlos Melián “El Pana”, Sergio Martínez i Víctor Galván -percussióValentín Iturat - bateriaJosé Antonio Ramos - timpleAndrés Vázquez - programació loops de baix i teclatCarlos Calzado - veu

Primer disc d’aquest jove baixista canari, on es barreja eljazz amb altres músiques com el flamenc o el funk. Vuittemes propis i versions de “My favorite things” (Rodgers-Hammerstein), “Time after time” (Lauper-Hyman) i“Message in a bottle” (Sting).

In a sentimental groove(Swit Records)Ignasi Terraza Trio

Ignasi Terraza - pianoPierre Boussaguet - contrabaixJean Pierre Derouard - bateria

Cançons tradicionals catalanes com “El cant dels ocells”,“La filadora” o “El desembre congelat”, la “Cançó nº 6” deFederic Mompou, estàndards com “Everything happens tome” o “Isn’t it romantic” i també temes propis. Com diuIgnasi Terraza al llibret, “aquest disc té quelcom derecorregut personal, d’àlbum de fotos”.

Swingin’ & Groovin’(New Mood Jazz)The Stompin’ Gang

Jay Wallis - trompeta i veuCarlos Nostro - clarinetPere Enguix “Petete” - trombóJavier Abella - guitarra i banjoDavid Parras - tubaErwin Seerutton - bateria i veuFeaturing Dani Alonso (trombó i veu en tema 10)

Stompin’ Gang és una banda de músics de diversesprocedències que comparteixen el gust pel jazz tradicionali els antics estàndards (“Pennies from heaven”, “Struttin’with some barbeque”, “If I had you”), des d’una visió actuali poc ortodoxa.

WIDE SONGS(New Mood Jazz)TGX by Andreu Zaragoza

Andreu Zaragoza - guitarra i producció electrònicaLlibert Fortuny - saxo altMariano Steimberg - bateria i percussióPablo Schvarzman - efectes de bateria en temes 2 i 8 i solo desintetitzador i delays en tema 8

Convidats: Tom Warburton (contrabaix), Antonio Serrano(harmònica), Albert Sanz (piano), Javier Martín (baix), ArecioSmith (piano), Joan Vilalta (vibràfon), Diana Feria, veu.

Segon disc dels TGX, grupque combina els elements iels instruments propis deljazz amb ritmes i sonoritatselectròniques. Nou temespropis d’Andreu Zaragoza iun de la cantant DianaFeria, formen un disc variatque va més enllà defronteres estilístiquesestablertes.

JAZZ ON BACH(New Mood Jazz)Francesc Capella 7tet

Raynald Colom - trompetaGuim G. Balasch - saxo alt iflautaMartí Serra - saxo tenor i sopranoPere Enguix “Petete” - trombóDavid Mengual - contrabaixXavier Maureta - bateriaFrancesc Capella - piano, arranjaments i composició

Francesc Capella s’ha inspirat en diverses peces de Bach(el preludi d’una partita, tres corals, una ària, una fuga,un minuet i una musette) per crear i arranjar aquests noutemes que conformen un testimoni del seu ampli i variatunivers jazzístic. Una formació de luxe a l’altura delrepertori.

SONS DE CIUTAT(Discmedi)Antoni Tolmos

Antoni Tolmos - piano

Quart disc d’aquest pianistai compositor lleidatà ambuna sòlida formació de pianoclàssic, que ha buscat en eljazz i la música moderna un mitjà per donar veu i vida a lesseves cançons. Una música amb un gust clar per la melodiai els colors mediterranis.

novetatsper Georgina Castillo

discogràfiques

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

25AMADEU CASAS - STROLLIN’ BAND(Temps Record)Amadeu Casas

Amadeu Casas – guitarra i veuAugust Tharrats – pianoJaume Badrenas - saxo tenorPere Enguix “Petete” – trombóJosep Gomariz – trompetaNono Fernández – contrabaixAldo Munari – bateria

Col·laboracions especials:Loti Lewis, Txell Sust iBig Mama (veu), Pep Pascual (clarinet), Dani Nel·lo (saxo tenor)

Strollin’ Band és el nou projecte del guitarrista AmadeuCasas, un recorregut per la música de T. Bone Walker ialtres compositors de l’època, un viatge a l’essència delblues de la mà dels bluesmen i blueswomen més genuïnsdel país. El disc està gravat en directe a la Nova Jazz Cavade Terrassa el setembre del 2004.

NOTES PER UN DIARI(Picap)Miquel Amat

Miquel Amat – piano

El pianista i compositorMiquel Amat ha volgutrecollir en aquest disc unconjunt de vivències, dereflexions, de sensacions,en forma de diari personal musicat. Són 14 peces originalsque beuen de fonts molt diverses, com la músicaimpressionista, el jazz més melòdic o la cançó francesa.

ALTRES CANÇONS A MAHALTA(Quadrant Records)Xavier Monge Trio & Carme Canela

Carme Canela – veuXavier Monge – composició, arranjaments i pianoIgnasi González – contrabaixDavid Xirgu - bateria

Aquest disc, gravat a l’Auditori Enric Granados de Lleidael passat mes de gener, és un homenatge a un dels poetesmés reconeguts del segleXX, Màrius Torres. Elspoemes estan musicats pelpianista i compositor XavierMonge i interpretats pel seutrio, amb Carme Caneladonant-los veu.

26 CONCURS DE JAZZ DE SALA MONTJUÏC

Les quatre formacions seleccionades per participar en lafase final del Concurs de jazz de Sala Montjuïc són:

Dani Molina QuartetDani Molina (saxo alt), Pere Arguimbau (guitarra),Joan Solà-Morales (contrabaix), Ramiro Rosa (bateria)

Zenith QuartetToni Pola (saxo tenor), Gonçalo Monteiro (guitarra),Nuno Tôrres (contrabaix), João Vieira (bateria)

Oliver Nelson ProjectRocky Albero (trompeta), Pablo Arias (saxo alt),Albert Cirera (saxo tenor), Noé Escolà (saxo baríton),Enric Peinado (guitarra), Txema Riera (piano),Manuel Krapovickas (contrabaix), Pep Mula (bateria)

Lunar ProjectClara Luna (veu), Bernard Van Rossum (saxo tenor),Jairo Ortega (piano), Paco Perera (contrabaix),Guillem Pons (bateria)

El jurat està format per Òlga Àbalos (periodista de larevista JAÇ), Andreu Fàbregas (conductor de Camps deCotó a Montcada Ràdio y colaborador de Revista deJazz), Josep Mestres (director del Atacdejazz de Tàrrega)i Nicolas Point (responsable de www.urbaanjazz.com)

Aquestes 4 formacions tocaran en directe els dies 5, 12,19 i 26 de juliol en el marc de la 4ª edició de SalaMontjuïc (cinema a l’aire lliure al costat del castell deMontjuïc). El grup guanyador rebrà com a premil’enregistrament d’un CD i la seva posterior edició, i escompromet a realitzar una actuació o coordinar una jamsession al Sala Montjuïc. Els grups finalistes rebran com apremi una actuació al III Festival Jazz & Carrer, promogutper l’Eix Comercial del Raval.

notes 74

CONCURSOS I PREMIS

CIRCUIT DE MÚSICA INJUVE 2006

L’Instituto de la Juventud (Injuve), organisme públic adscrital Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales i encarregat depromoure actuacions en benefici dels joves del país,organitza anualment el Circuit de Música amb l’objectiud’afavorir la professionalització dels músics joves i oferirles seves propostes a un públic el més ampli possible.

Els grups seleccionats, dividits en diverses categories(música clàssica, folk, jazz, cançó d’autor i altresmúsiques), realitzen una sèrie de concerts en locals privatsi públics que programen música regularment.

En aquesta edició, i en la categoria de jazz, han estatseleccionats, per comunitats autònomes:

Catalunya:

KARIONSergi Sirvent, pianoRamon Prats, bateriaMarc Cuevas, contrabaix

València:

ALBERT SANZ & ORGANICSAlberto Gaspar Sanz García, hammondEsteve Pi, bateriaJordi Matas, guitarraEnrique Oliver Gómez, saxo

PREMIS ARC

El passat 3 de juliol va tenir lloc a la sala Luz de Gas lasisena edició del lliurament dels Premis ARC. Amb aquestsguardons l’Associació Professional de Representants,Promotors i Mànagers de Catalunya premia anualment latasca desenvolupada pels artistes del món de l’espectaclecatalà.

Miguel Poveda, Muchachito, Roger Mas, La Vella Dixieland iEl mètode Grönholm, van ser alguns dels guardonats.L’acte es va convertir en un punt de trobada de professionalsdel sector, i va ser presentat pels cantants Micky Puig iDolo Beltrán, i van comptar amb les actuacions de Víctor,Mónica Green, Kitflus, Whiskyn’s, La Brassa i El Drap Moruno,entre altres.

MÚSICA SENSE BARRERES

Música lliure II és un recopilatori de temes de jazz inèdits,editat per la Fundació Observatori per la Societat de laInformació (FOBSIC) i recopilat i produït per la revista Jaç.Es tracta d’una experiència pionera, ja que és la primeravegada que una publicació musical compila un àlbum dejazz amb la llicència Creative Commons, que permetutilitzar, distribuir, “ripejar”, copiar o mesclar qualsevold’aquestes cançons de manera lliure, sempre que no se’nfaci un ús comercial. Aquesta iniciativa segueix els passosdel primer àlbum amb aquesta llicència, que va editar larevista nord-americana Wired.

El Cd inclou 11 temes i un tema inèdit de Gilberto Gil. Elsautors o grups escollits per participar en aquest CD, i quehan acceptat llicenciar els seustemes amb Creative Commons,són IEP!, Elisabet Raspall,Karion, Muzak, Ismael Dueñas,Free Spirit 500 mg, Nagano 5.0,Joan Díaz, La Orquesta de laMuerte, In-Fusion i Kunta Kintet.

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

27FESTIVALS

15È FESTIVAL D’ARENYS DE MAR

Dates: 21 de juliol - 28 d’agostLloc: pati del CalisayProvíncia: BarcelonaActuacions de:La Vella Dixieland, Llibert Fortuny Quintet, Tandoori Lenoir,Lluís Coloma Septet i Big Band Jazz Maresmeweb: www.arenysdemar.org

12È FESTIVAL MALLORCA JAZZ – SA POBLA

Dates: 31 de juliol - 28 d’agostLloc: Plaça MajorProvíncia: Illes BalearsActuacions de:Atomic, Ana Popovic Blues Band, Biel Ballester Gypsy JazzTrio, Stochelo Rosenberg & Randy Greer, Billy Cobham’sCulture Mix, Steve Coleman & Five Elementsweb: www.ajsapobla.net/jazz

SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL

Dates: 24 de juliol - 30 d’agostLloc: Auditori, BTM, Jamboree, Moog, Palau de la Música,Teatre Romea i TarantosProvíncia: BarcelonaActuacions de:Consultar programació al teèfon 93 319 17 89 o webweb: www.masimas.com/festival

18È FESTIVAL ALTAVEU

Dates: 7-11 de setembreLloc: Plaça de l’Ajuntament, Can Massallera i Cal NinyoProvíncia: BarcelonaActuacions de: Obrint Pas, Diego El Cigala, El Fill del Mestre,Roger Mas, Möondo, Plouen Catximbes, Fundación TonyManero, Amparanoia, Sisa, Javier Vaquero Group, AlejandroMartínez, Astrud, Jerry González Big Band i Cabo San Roque.web: www.festivalaltaveu.cat

ALCÚDIA JAZZ 06

Dates: 1-23 de setembreLloc: Can Torró i Auditori AlcúdiaProvíncia: Illes BalearsActuacions de: Andreu Galmés Quartet, Raynald ColomQuintet, Jordi Bonell Quintet i Chano Domínguez Trio.web: www.alcudia.net

Recordeu que tenim a la vostra disposició el llistat completi actualitzat de festivals de jazz de tot Espanya.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

NOU PROGRAMA DE JAZZ

MAX SUNYER I DAVID TALLEDA

Max Sunyer és el director i presentador d’un nou programade ràdio especialitzat en jazz, iJazzClub, emès per iCat FM, un nou concepte de ràdio impulsat pel grup d’emissores deCatalunya Ràdio que té com a característica principal laconjunció del concepte tradicional de ràdio (ones hertzianes)amb la difusió a través d’Internet (www.icatfm.cat).

Sobre aquest nou model de fer ràdio, Max Sunyer opina: “Crecque ens hem de felicitar pel canvi: les músiques populars delpaís hi surten guanyant amb escreix, amb més presència a laràdio pública, encara que mai plogui a gust de tothom. Calesperar que sigui un èxit i serveixi com a frontissa i paradigmaper a un canvi a les programacions de les altres cadenes”.

El programa iJazzClub es pot escoltar les nits de dimarts adimecres, d’01.00 a 02.00. A través de la xarxa es pot seguirel programa en directe i al mateix temps consultar informaciódiversa sobre el disc que està sonant. A més a més, hi ha lapossibilitat de recuperar programes anteriors.

Sobre el que sona a l’iJazzClub, cal dir que és una claraaposta pel jazz produït tant a Catalunya com a la resta del’Estat, sense perdre de vista les novetats internacionals. Amés a més de poder gaudir del millor jazz del moment, elprograma també informa de les principals cites, novetats inotícies del món del jazz. A banda de Max Sunyer, duespersones més col·laboren en la realització del programa: elsperiodistes David Talleda i Andreu Fàbregas.

ANUNCIS

Guitarra de caixa Yamaha AES1500, amb cub anti-hum entretapes (sota el pont), pickups DiMarzio Q100 conmutableshumbucking-single coil, tapa massissa excavada, ferratgesdaurats, estoig original: una joia! [1100.00€]

Interessats, truqueu aMax Sunyer al 670268006

30serveis de l’associació 74

• Entrada lliure a la sala i a tots els concertsexceptuant aquells en que el promotor sigui aliè a lamateixa.Muntaner, 246. Barcelona - Tel.: 93 209 7711

• Descompte del 20% en totes les activitatsorganitzades per Jazz Terrassa• Club de Jazz d’Amics de les Arts i JoventutsMusicals de Terrassa, dins la temporada estable dejazz a la Nova Jazz Cava i en el Festival de Jazz deTerrassa.Passatge Tete Montoliu, 24,08221 Terrassa – Tels. 93 780 501293 786 2709 – Fax 93 731 6043jazzcava@ilimit.es - www.jazzterrassa.org

• Entrada lliure a la sala i a tots els concertsexceptuant aquells en que el promotor sigui aliè a lamateixa i programació i programacions especials.• Descompte a la barra del 25% sobre el preu de laconsumició.Muntanya, 16, BarcelonaTel. i fax 93 231 3877 – Tel. 93 265 0902

• Jazz Club – Musicateneu – Sala Xavier Fàbregas–Sala Cafè Teatre – Restaurant.• Descompte del 20% en el preu de les entrades delsconcerts.Terol, 26, 08012 Barcelona - Tel. 93 285 7900Fax 93 213 0340 — tneu@cconline.es

Serveis en conveni

• Descompte del 5% en la compra dels seusproductes.Escorial, 33 · 08024 BarcelonaTel. 93 284 09 04 · Fax. 93 210 52 63disco100@infonegocio.com

• Música clàssica, pop, jazz, cassettes, compactes,vídeos, accessoris...• Descompte del 5% en la compra dels seusproductes.Nou de la Rambla, 15 - Tel 93 302 4236Tallers 3 i 7 - Tels.: 93 318 2041- 93 302 5946Sant Pau, 2 - Tel 93 302 2395www.discocastello.es

• Descompte del 5% en tots els productes.Consell de Cent, 343 - 08007 BarcelonaTel. 93 215 34 31

• 30% de descompte en les Master Classes quecada curs acadèmic realitzi.Montornès, 37 - 08023 BarcelonaTel.: 93 211 10 62 - Fax: 93 211 24 90laula@conservatori-liceu.es

• Instruments musicals• Descompte preferencial en la compra de productes.Muntaner, 300. Tel. 93 200 8100C.C. Baricentro. Tel. 93 718 9751C.C. Glòries. Tel. 93 486 0187Sants, 304. Tel. 93 440 2448Unió Musical · Av. Príncep d’Astúries, 8Tel. 93 237 16 00 — www.adagio.es

• Descompte del 10% en les consumicions de lacarta del restaurant i en els jazz-drinks.Rbla. Catalunya, 5 - 08007 BarcelonaTel.: 93 302 22 21 - 93 302 26 10

• Descompte d’un 25% en el preu de l’entrada aconcerts.Roca Labrador, 4 bis - 25003 LleidaTel. 669 811 238 - www.cafedelteatre.com

• Entrada lliure en els concerts organitzatspel mateix local.Comtessa de Sobradiel, 8 - 08002 BarcelonaTel. 93 310 07 55

• Descompte de 3 euros a l’entrada, al comprar-laen el mateix local.Plaça Reial, 17, 08002 BarcelonaTel. 93 319 1789 - jamboree@masimas.comwww.masimas.com/jamboree/index.htm

• Una consumició mínima gratuïta.Raval de Dins, 12 (al costat de la Pl. de l'Àngel)08202 Sabadell - Tel.: 93 726 10 30

Informació

De clubs, festivals, promotors, escoles, convocatòries,ajuts, concursos...I tot allò relacionat amb el jazz i la música moderna, tantde Catalunya com de la resta de l’Estat i l’estranger.

Facturació d’actuacions i activitats musicals

Contacteu amb el personal de l’Associació per saberquines opcions teniu

Assessorament legal, laboral i tributari

Directament a l’Associació o aBlasco-Sellarès i Associats, SRL.• 12 hores de consultes gratuïtes anuals.• Descomptes especials en gestions i accions judicials.• Assessorament tributari (IRPF i altres impostos).• Propietat intel·lectual (contractes discogràfics,

drets d’edició...).• Assessorament laboral (contractació de músics,

conflictes laborals...).• Contractes de dret civil i mercantil.

Passeig de Gràcia, 58, 4t. 2a. – 08007 BarcelonaTelèfons 93 487 2842 – 93 215 9036 — Fax 93 487 2669info@blasco-sellares.com

BU

TLLE

TÍ IN

FO

RM

AT

IU D

E L

'ASSO

CIA

CIÓ

DE

MÚ

SIC

S D

E J

AZ

Z I M

ÚSIC

A M

OD

ER

NA

DE

CATA

LU

NYA

31• Web i e-mail amb domini propi.• Només 5 euros mensuals.• Alta 29 euros (només es paga una vegada).Josep Vicenç Foix, 34 - 08339 Vilassar de DaltTel.: 902 012 075comunicacion@cri2.com — www.cri2.com

J O S E F I N A

L L A R G U É S

• Logopèdia - Naturopatia - Dietètica (dietespersonalitzades) - Homeopatia i tractamentshomeopàtics específics per a la obesitat iadipositats localitzades. Auriculoteràpia -Reflexologia podal - Flors de Bach• 15% de descompte en tots els serveisBailen, 185, 2n 2a - 08037 BarcelonaTels.: 93 207 63 53 - 607 969 939jllargues@uoc.edu

KOS | Fisioterapeutes

• Servei fisioterapèutic de prevenció i tractamentespecífic i personalitzat per a lesions derivades dela pràctica instrumental.• 10% de descompte a totes les sessionsC/ Gravina, 8, entl. 2a – 08001 BarcelonaTel. 93 412 0627 – Kos@eresmas.es

• 50% de descompte sobre tarifa general en lloguerde cotxes.• 20% de descompte sobre tarifa general en lloguerde furgonetas.• 15% de descompte sobre tarifa internacional.• Informació i reserves : Turismes: 902.100.101Furgonetes: 902.100.616Internacional: 902.100.515• Per poder fer ús d’aquests descompteshaureu d’informar d’un codi de client que estàa la vostra disposició trucant a l’Associació.

• 20 % de descompte en cotxes de lloguer,furgonetes, tot terrenys i minibusos.Berlín, 97 - 08029 Barcelona - Fax: 93 419 22 9Tels.: 93 405 34 33 - 93 430 01 98 - 93 419 34 88mail@totcar.es - www.totcar.es

A canvi d’una quota anual de 150 euros, en el cas deles persones físiques, i de 200 euros en el cas depersones jurídiques, ofereix:• Assessorament (verbal) i elaboració d’estudisjurídics il·limitats respecte als seus drets relatius ala legislació en matèria de Propietat Intel·lectual.• Assistència, sempre des de la seu del despatx, enla negociació de contractes.• Visites, consultes telefòniques (o per e-mail)il·limitades• Elaboració d’un pressupost previ per a cadaactuació que quedi fora del marge establertanteriorment amb un descompte del 10% sobre lestarifes aplicades.Nàpols, 155, entsòl 2a - 08013 BarcelonaTel. 93 245 70 00 - Fax 93 231 05 18info@asesoriabaro.com -www.asesoriabaro.com

• Instruments musicalsInformàtica musical – Classes• Descompte del 15% en la compra de productes.Sant Fidel, 7 - 08500 VIC - Tel. i fax 93 886 3804Tel.: 93 889 0909bogunya@gmail.com

• Instruments musicals — Lloguer de pianosSo professional — Informàtica musical.• Descompte del 18% en la compra d’instruments iaccessoris musicals, exceptuant el cas dels pianos.• Descompte especial en el cas de la compra depianos.Barcelona: Sicília, 354. Tel. 93 317 10 50Tallers, 67. Tel. 93 318 50 95Gran de Sant Andreu, 132 -Tel. 93 274 09 10musica@artguinardo.com - www.artguinardo.com

• Descompte del 10 al 20% en tot tipus d’instrumentsmusicals i accessoris.No s’efectuarà descompte en les ofertes.Ample, 37-39 - 08002 BarcelonaTel.: 93 315 13 61 - Fax: 93 319 16 58newphono@newphono.comwww.newphono.com

• Pianos i instruments musicals.• Descompte mínim del 10% en la comprad’instruments i accessoris musicals, exceptuant elcas dels pianos.• Descompte especial en el cas de la compra depianos, depenent del tipus i model.Ausiàs March, 147 - 08013 BarcelonaTelèfon 93 232 6457www.masimas.com/pianos/pianos.htm

• Descomptes entre el 10 i el 25%en tot tipus d’instruments i accessoris• Especialitzats en pianos i instruments de vent• Gran exposició en pianos de cua i verticals• Servei tècnic propi de pianos i instruments de vent• Lloguer amb opció a compra d´instruments devent i pianosC/ Marina, 310 - Tel. 93 455 92 58 - 08025 BarcelonaC/ Mallorca, 352 - Tel. 93 207 45 18 -08013 Barcelonawww. musicalfuste.com

Subscripció anual gratuïta de la revista mensual deJazz Messengers. Demanar l’oferta a la botiga al feruna compra mínima de 30 eurosRambla Catalunya, 99 - 08008 BarcelonaTel.: 93 215 88 46info@jazzmessengers.comwww.jazzmessengers.com

Enric Alberich | Xavier Flores

• Producció i realització de vidoeclips i documentalspersonalitzats.• Tractes especials.Telèfons: 93 245 49 88 – 93 202 15 30

Distribuïm tots els suports en tots els formats pergravacions professionals. - Servei 24 h -Descompte del 15 % sobre els preus de Tarifa.Cardener, 53, local 1 i 2 · 08024 Barcelona

Equips per directe i a estudis de gravació.Micros, monitors, gravadors, previs, etc.Guitarres, amplis i instruments musicals.Descomptes especials per a associats.RB Audio TechnologyC/ Trafalgar, 50, 1r 2a - 08010 BarcelonaTel. & Fax 93 319 53 58 - Tel.: 93 315 27 26www.rbaudiotec.com mail@rbaudiotec.com

Descomptes segons producte:• Sonoritzacions il·luminacions d’actes, lloguer dematerial (so, llum, backline) bucs d’assaig (horarisnits i dissabtes), edicions Cd, K7, vinils, DVD ...10%• Fabricació de flight cases i estudid’enregistrament...20% dte• Bucs d’assaig (horari matins i tardes)...50%• Tractes especials per actuar a la sala de concertsPassatge Torrent de l’Estadella, 2408030 Barcelona - Tel. 93 278 81 02Fax: 93 278 81 04 - www.larulot.com

• Un 10% de descompte en tots el seus serveis,incloent-hi una promoció gratuïta per a tots elsmúsics que gravin a l’estudi de codificació de3 clips en MP3 i hosting durant 6 mesos; clips queseran publicats a la pàgina www.rosazul.com, ambla prèvia autorització dels músics. Aquestdescompte no és acumulable a d’altres descomptes.Plaça Julio González, 8, baixos08005 Barcelona - Tels.: 93 224 01 17Mòbil: 655 170 854 - Fax.: 93 224 01 18estudi@rosazul.com - www.rosazul

• Descompte del 25% en el lloguer de material.• Equip de veus de 300 W amb taula Soundcraft de 8canals, 8 micròfons Shure SM 58, més els peus icablejat necessari per 60 euros/dia, 120 euros/capde setmana i 240 euros/setmana.Almogàvers, 166 - 08018 BarcelonaTel. 93 93 300 16 30 – Fax 93 485 11 23www.sonostudi.com

• Us diem quan valdria la vostra factura de telèfonfix amb els diferents operadors.• Us gestionem la baixa i l’alta dels operadors.• Per als associats, aquest servei és gratuït al 100%.Telèfon: 902 999 411

NOU

NOU

32