los sieto magníficos, obrint camí cap a Fespapeti mesteni10 los sieto magníficos, obrint camí...

of 1 /1
10 los sieto magníficos, obrint camí cap a Fespapeti mesteni ista amb anys de distancia, Los siete magníficos segueix essent una pel·lícula entretinguda, encara que no té el pols d'al- gunes altres obres del seu di- rector, John Sturges, com per exemple La gran evasión. No obstant això, la pel·lícula tampoc hi perd tant amb el temps. La versió wes- tern de Lat .«'f?/¡?.ra»zz¿razí de Kurosawa, ben mirat, poca cosa té a veure amb la pel.h'cula amb què s'inspira, a ex- cepció de la línia argumental. Un poble de grangers mexicans con- tracta set pistolers perquè els defen- sin d'uns bandits que no els deixen viure. Els set pistolers assoleixen el compromís moral de complir la pa- raula i ajudar a fer net de bandolers el poble. La pel·lícula, de 1960, té al- gunes característiques del que després seria l'anomenat "espagueti western", gènere iniciat, quatre anys més tard pel director italià Sergio Leone amb Por un puñado de dólares (1964) i La muerte tenía un precio (1965). T é una estètica més realista, personatges es- quemàtics, unes actuacions hieràti- ques -Yul Brynner fa sempre de Yul Brynner- i una música molt caracte- rística que acosten la pel·lícula l'es- pagueti i la diferencien del western clàssic. No hi ha grans espais oberts, hi ha pobles atrotinats, a mig fer, on tot sembla grapejat, migs abandonats, abunden els primers plans, i una cer- ta atmosfera ombrívola. Parlant d'aquesta pel·lícula, s'ha de fer una especialíssima referència a la mú- sica. El tema central és popularíssim -cl dels anuncis de Marlboro-, tot un clàssic d'Elmer Bernstein. Si es veu la pel·lícula sense música no es nota una especial traça del director per do- nar-li agilitat i ritme, es tracta, real- ment d'un Sturges bastant desfibrat. És un film més aviat llarg i lent, però la música fa el miracle, subratlla ma- gistralment cada escena. La cavalca- da dels set pistolers cap el poble és lenta i desballestada, no hi ha una imatge que sugereLxi èpica o grande- sa, els cavalls semblen cansats, però la música dóna a l'escena una vivacitat extraordinària. El tema central, que dóna el to èpic, té el seu contrapunt en el tema de quan apareixen els ban- dolers, que dóna un aire sinistre a la banda. La varietat de recursos musi- cals i la coherencia de tota la parti- tura van fer d'aquesta banda sonora tot un clàssic. Elmer Bernstein va està nominat 1' oscar a la millor banda so- nora, però no va guanyar. Malgrat no tenir el guardó va obrir un camí en l'orquestració de bandes de música ci- nematogràfiques, no només en el wes- tern, sinó a altres gèneres. Però no tots el valors del film passen per la partitura. Hi ha unes interpretacions més que correctes, alguns bons dià- legs, i tot això fa que la pel·lícula, en conjunt, funcioni bé. Ofereix espec- tacle, acció i èpica, encara que Lee Van Cleef, el cap dels bandolers, s'- hauria d'haver batut en un llarg duel amb el bo, Briner, i no despatxar la cosa tant fàcilment, per cirseums- criure's als cànons clàssics. La pel·lí- cula va ser molt popular, la gent sor- tia del cinema cantant el tema cen- tral. Després d'aquesta pel.h'cula, el western entrà, fora d'algunes excep- cions, pel camí de l'espagueti de la mà de Sergio Leone.•

Embed Size (px)

Transcript of los sieto magníficos, obrint camí cap a Fespapeti mesteni10 los sieto magníficos, obrint camí...

  • 10 los sieto magníficos, obrint camí cap a Fespapet i mesteni

    ista amb anys de distancia, Los

    siete magníficos segueix essent

    una pel·lícula entretinguda,

    encara que no té el pols d'al-

    gunes altres obres del seu di-

    rector, J o h n Sturges, com per

    exemple La gran evasión. N o

    obstant això, la pel·lícula tampoc hi

    perd tant amb el temps. L a versió wes-

    tern de Lat .«'f?/¡?.ra»zz¿razí de Kurosawa,

    ben mirat, poca cosa té a veure amb

    la pel.h'cula amb què s'inspira, a ex-

    cepció de la línia argumental.

    U n poble de grangers mexicans con-

    tracta set pistolers perquè els defen-

    sin d'uns bandits que no els deixen

    viure. E l s set pistolers assoleixen el

    compromís moral de complir la pa-

    raula i ajudar a fer net de bandolers

    el poble. L a pel·lícula, de 1 9 6 0 , té al-

    gunes característiques del que després

    seria l 'anomenat "espagueti western",

    gènere iniciat, quatre anys més tard

    pel director italià Sergio L e o n e amb

    Por un puñado de dólares (1964) i La

    muerte tenía un precio (1965). T é una

    estètica més realista, personatges es-

    quemàtics, unes actuacions hieràti-ques -Yul Brynner fa sempre de Yul Brynner - i una música mol t caracte-rística que acosten la pel·lícula l 'es-pagueti i la diferencien del western clàssic. No hi ha grans espais oberts, hi ha pobles atrotinats, a mig fer, on tot sembla grapejat, migs abandonats, abunden els primers plans, i una cer-ta atmosfera ombrívola. Parlant d'aquesta pel·lícula, s'ha de fer una especialíssima referència a la m ú -sica. E l tema central és popularíssim -cl dels anuncis de Mar lbo ro - , tot un clàssic d 'E lmer Bernstein. S i es veu la pel·lícula sense música no es nota una especial traça del director per do-nar-li agilitat i r i tme, es tracta, real-ment d'un Sturges bastant desfibrat. É s un film més aviat llarg i lent, però la música fa el miracle, subratlla m a -gistralment cada escena. L a cavalca-da dels set pistolers cap el poble és lenta i desballestada, no hi ha una imatge que sugereLxi èpica o grande-sa, els cavalls semblen cansats, però la música dóna a l 'escena una vivacitat extraordinària. E l tema central, que dóna el to èpic, té el seu contrapunt

    en el tema de quan apareixen els ban-dolers, que dóna un aire sinistre a la banda. L a varietat de recursos musi-cals i la coherencia de tota la parti-tura van fer d'aquesta banda sonora tot un clàssic. E l m e r Bernstein va està nominat 1' oscar a la millor banda so-nora, però no va guanyar. Malgra t no tenir el guardó va obrir un camí en l 'orquestració de bandes de música c i -nematogràfiques, no només en el wes-tern, sinó a altres gèneres. Però no tots el valors del film passen per la partitura. H i ha unes interpretacions més que correctes, alguns bons dià-legs, i tot això fa que la pel·lícula, en conjunt, funcioni bé. Ofereix espec-tacle, acció i èpica, encara que L e e Van Cleef, el cap dels bandolers, s'-hauria d'haver batut en un llarg duel amb el bo, Briner, i no despatxar la cosa tant fàcilment, per cirseums-criure's als cànons clàssics. L a pel·lí-cula va ser molt popular, la gent sor-tia del c inema cantant el tema cen-tral. Després d'aquesta pel.h'cula, el western entrà, fora d'algunes excep-cions, pel camí de l'espagueti de la mà de Sergio L e o n e . •