1. LORIGEN I LA CONSTITUCI DE LUNIVERS I LA TERRA
POWERPOINT REALITZAT PER:
Jordi Farguell i Xavier Senmart

2. Lunivers s un misteri, on hi ha plantejades moltes incgnites les quals sn encarregades de resoldre cincies: les atetiques, la filosofia, la fsica, la geoplanteologia, lexobiologia Al llarg dels anys, cientfics han anat donant forma a teories sobre lorigen de lunivers, el moviment dels planetes
1.1 Lobservaci de lnuivers
3. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de lastrologia a lastronomia
Lhome, pel que sabem, slnic animal que pensa i es fa preguntes. Una daquestes preguntes s sobre lorigen de lunivers, quelcom que ha interessat des delsavantpassatsmsprimitius. Les estrelles i la llunahaviasigut una gran incgnitapelsssersmsprimitiusfet que ambestudisshapogut donar explicaci.
4. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de lastrologia a lastronomia
Durantmolt de temps, lastrologia era una branca important del saber, i totrei tenia un astrleg en nmina. Pensaven que el celgirava al voltant de la terra. El movimentdelsastressusavencom a rellotges i calendarisastronmics. Aix van nixerels signes del zodac. Les deduccions eren tils per decidir quan sembrar elscamps
5. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de lastrologia a lastronomia
En lastrologia moderna les constellacionsn figures que les estrelles semblenprojectar sobre un fonsnegre. Avuisestudialunivers ab granstelescopis i ambinstrumentssituats a lespaiambelsqualssestanfent un gran nombre davenos
6. 1.1 Lobservaci de luniversB. Del pensamentaristotlic al copernic
En principi es creia que la terra era plana i mbil i al seu voltant hi giraven el sol i els planetes (teoria geocntrica). Ms endavant van dir que el sol era el centre de lunivers. I finalment els estudis van revelar que el sol no era el centre de lunivers, sin noms del nostre Sistema Solar. Un dels primers en afirmar que la terra era esfrica i no plana fou Aristotil i tamb afirmava que matria era contnua. El 1609 Galileu ajudat pel telescopi que acabava dinventari per les lleis de Kepler sobre el moviment planetari li don lvaldefinitu que es va mantenir fins principis del segle XX
7. HarlowShapley va ser el primer que va postular la teoriaexcntricasegons la qual el sol ja no era el centre de lunivers. Hubbel va descobrir noves galxies a part de la nostraviaLctia va comprovarlenormedistncia entre elles i va comprobar lefecteDoppler de lunivers.
1.1 Lobservaci de luniversC. Les galxies de lunivers.
8. Lagost del 2006 elsastrnoms de la Uni Astronmica Internacional reunits a Pragavan determinar que el nostre Sistema Solaragrupa vuitplanetesms tres planetesnans.
1.1 Lobservaci de luniversD. El Sistema Solar
9. Malgrat que per nosaltressiguinpuntsminsculs la massa de les estrelles no ssempre igual i determina de forma decisiva la sevaevoluci. Una estrella de massamspetita que el nostre sol sanomena nana blanca. T una mida semblant a la terra i sanirrefredant i contraientlentamentfins apagar-se lentamenttotalment. Daqu es contrauracabarsent una nana blanca. Quan una estrella smolt gran (10 vegades) es produeix una explosicom la de 9.000 bombes de neutrons, desprs es forma una gegantvermelladesprs explota i es converteix en una supernova. Gran part de la massadesapareix es contreu i es transforma en una estrella neutrons i quan gira sanomena plsar.
1.1 Lobservaci de luniversE. Evoluciduna estrella
10. Es creu que luniverssinfinit, per t lmit. Sompart de lunivers ,sompart de la polsestellar que fa entre 10.000 i 20.000 de milions va eplotar en una explosianomendada Big Bang, a partit de llavorssuposem que lunivers no ha paratdexpandir-se.A linici, el Big Bang es van forargasoslleugerscomlhidrogen i lheli i tota la resta de matriashanformat en gransexplosionsatmiquesdestrellesmoltms gran que el sol, s a dir, supernoves.
1.2 L expansi el lmit de luniver: el Big Bang
11. La relativitat
En aquestateoria feta per Einstein introduia un nouelement la quartadimensi, s a dir, el temps.
En aquestateoria el temps i lespai formen la mateixa cosa. Lelementsmsdestacat de la teoriasevidenment la frmula que relaciona la massa i lenergia
La curvatura de lespaitemps i elsforats de cuc
Es basa en lexistnciaduna curvatura en lespaitemps, que permetriarecrrergransdistncies en una mena de dreceresanomenadesforats de cuc. Aquestahiptesiprediu que es formaria un tnel que connectariaduesregions de lespaitemps.
1.3 Elstemps de lunivers.
12. La mecnicaqunticas la branca de la fsica, estudia el comportament de la llum i de la matria en les partculesmspetites, i de les lleis que les regeixen. Amb la mecnicaqunticaneix la fsicamoderna al principi del segle XX.
Max Planck va donar el primer pascap a la teoriaquntica al descobrir que noms es podia explicar la radiaciduncos al vermell si absorbiallumambpaquetsanomenats quanta.
1.4 Una aproximaci a lunivers probable : La TeoriaQuntica
13. 1.5 La nostraterra
George Louis Leclerccomena a aplicar un mtodecientfic per determinar ledat de la terra i va descobrir que tenia uns 75.000 anys. Msendevant William Thompson arrib a la conclusi que lantiguitat de la terra era de 90 milions. Peractualment, shadeterminat que t uns 4.600 milionsdanys.
14. 1.5 La nostraterraLa geosfera: estructura interna de la Terra
A partir de la informaci sobre linterior del nostreplanetashaneleborat dos models en elsquals la terrashaestructurat en capes concntriques: el modelesttic i el modeldinmic. A partir daquestainformacisestableix que els capes de la terra en ordre de profunditatsn: lescora, el mantell i el nucli. I, el modeldinicdiu que lordresn litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.
15. La teoria de la tectnica de plaques explica el procs que a seguit la distribucidelscontinents que comen fa milionsdanys i que cuntinua encara. Elscanvis de posicidelscontinents es produeixenmoltlentament i porten associatsaltresfenomenscomelsgeololgics(creaci de muntanyes i foses marines, vulcanisme, terratrmols)
1.5 La nostraterraC. La dinmica terrestre.
16. La deriva elscontinents i lexpanciocenica
La teoria de la deriva continental de Wegener es basava en el movient de lescora continental sobre lescoraocenica. Posteriorment es va demostrar que la causa que provoca la deriva continental slexpanci del fonsocenic. Elsoceans poden crixer en tots dos costats de les dorsals a causa de la incorporaci de material provinent del mantell, aixsesdev en zonesanomenades de subucci. La teoriatectnica de plaques sdoncs, la sntesi de totes duesteories: deriva continetal i expanciocenica
1.5 La nostraterra