L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

23
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI Unitat 6 Índex general 1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA 2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA 5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA 0.-INTRODUCCIÓ

Transcript of L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

Page 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI Unitat 6L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI Unitat 6

Índex generalÍndex general

1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA1.-ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES2. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA3. –L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA4. –L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA

5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA5. –LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

Page 2: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ

CONSTITUCIÓ 1978

CONSTITUCIÓ 1978

LLEI FONAMENTAL QUE REGULA ELS DRETS I DEURES DEL CIUTADANSLLEI FONAMENTAL QUE REGULA ELS DRETS I DEURES DEL CIUTADANS

Regula els aspectes més importants del sistema polític

FORMA DE GOVERNFORMA DE GOVERN

FORMA D’ESTATFORMA D’ESTAT

MONARQUIA PARLAMENTÀRIAMONARQUIA PARLAMENTÀRIA

ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

ESTRUCTURA TERRITORIALESTRUCTURA TERRITORIAL ESTAT DE LES AUTONOMIESESTAT DE LES AUTONOMIES

CATALUNYA ES UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DE L’ESTAT ESPANYOL AMB UN ESTATUT D’AUTONOMIA

Page 3: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

El rei és Cap de l’Estat, però el poder el té el parlament, triat pels ciutadans

LA CORONALA CORONA

Personificada en el REI, és la personificació de l’ESTAT a nivell internacionalPersonificada en el REI, és la personificació de l’ESTAT a nivell internacional

La monarquia es vitalícia i hereditària, i no està subjecta a responsabilitatLa monarquia es vitalícia i hereditària, i no està subjecta a responsabilitat

Page 4: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

DIVISIÓ DE PODERS

PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU

PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU

PODER JUDICIALPODER JUDICIAL

PARLAMENTCapacitat de fer les lleis

PARLAMENTCapacitat de fer les lleis

GOVERN Capacitat d’aplicar les lleis

GOVERN Capacitat d’aplicar les lleis

TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis

TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis

Page 5: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

PARLAMENT oCORTS GENERALS

FUNCIONS

APROVAR LES LLEISAPROVAR LES LLEIS

CONTROLAR L’ACCIÓ DEL GOVERNCONTROLAR L’ACCIÓ DEL GOVERN

NOMENAR O DESTITUIR (MOCIÓ DE CENSURA) EL PRESIDENT DEL GOVERNNOMENAR O DESTITUIR (MOCIÓ DE CENSURA) EL PRESIDENT DEL GOVERN

CONGRÉS DELS DIPUTATSCONGRÉS DELS DIPUTATS

SENATSENAT

bicameral

PODER LEGISLATIUPODER LEGISLATIU

Page 6: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

GOVERN

FUNCIONS

EXECUTAR les lleis del ParlamentEXECUTAR les lleis del Parlament

Fixar els OBJECTIUS de l’acció del govern Fixar els OBJECTIUS de l’acció del govern

Establir les ESTRATÈGIES per assolir els objectiusEstablir les ESTRATÈGIES per assolir els objectius

PRESIDENTPRESIDENT

MINISTRESMINISTRES

format pertria

PODER EXECUTIUPODER EXECUTIU

Page 7: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

JUTGES I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

TIPUS DE TRIBUNALS DE

JUSTÍCIA

TRIBUNAL CONSTITUCIONALTRIBUNAL CONSTITUCIONAL

TRIBUNAL SUPREM TRIBUNAL SUPREM

Jutgen qui no compleix les lleisJutgen qui no compleix les lleis

Per controlar la constitucionalitat de les lleis

Per controlar la constitucionalitat de les lleis

Màxim òrgan del poder judicial i darrer tribunal d’apel·lació

Màxim òrgan del poder judicial i darrer tribunal d’apel·lació

PODER JUDICIALPODER JUDICIAL

Page 8: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

SOBIRANIA NACIONAL

El poble és el darrer dipositari del poder, ja que tria directament els seus representants al PARLAMENT

com

Cada 4 anys els ciutadans trien els candidats que presenten els PARTITS

POLÍTICS

NIVELL ESTATALNIVELL ESTATAL

NIVELL AUTONÒMICNIVELL AUTONÒMIC

PSOE. Partit Socialista Obrer EspanyolPP. Partit Popular IU. Esquerra UnidaEtc

PSOE. Partit Socialista Obrer EspanyolPP. Partit Popular IU. Esquerra UnidaEtc

PNV. Partit Nacionalista VascCiU. Convergència i UnióERC. Esquerra Republicana de CatalunyaEtc

PNV. Partit Nacionalista VascCiU. Convergència i UnióERC. Esquerra Republicana de CatalunyaEtc

Page 9: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

2. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES2. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

CONSTITUCIÓ 1978

CONSTITUCIÓ 1978

ESTABLEIX L’ESTAT DE LES AUTONOMIESESTABLEIX L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

Estat DESCENTRALITZAT format per COMUNITATS AUTÒNOMES, amb competències per poder gestionar el seu propi territori

Reconeixer la pluralitat de llengües, tradicions i cultures existents a l’Estat espanyol

Apropar la gestió política als ciutadans i fer-la més eficaç

objectius

L’Estat Espanyol reconeix disset comunitats autònomes i dues ciutats amb un règim especial d’autonomia: Ceuta i Melilla

Page 11: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

COMPETÈNCIES

ESTATESTAT

COMUNITATS AUTÒNOMES COMUNITATS AUTÒNOMES

Relacions InternacionalsDefensaSistema Monetari Legislació penaletc

Relacions InternacionalsDefensaSistema Monetari Legislació penaletc

SanitatUrbanismeAgriculturaCulturaetc

SanitatUrbanismeAgriculturaCulturaetc

La Constitució fixa les competències de l’ESTAT (en exclusiva per assegurar la unitat de l’Estat) i de les COMUNITATS AUTÒNOMES (per gestionar el seu territori)

No totes les Comunitats Autònomes tenen les mateixes competències. Les Comunitats Històriques (Catalunya, Pais Vasc i Galícia) han assumit més competències que la resta de autonomies

Page 12: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

ESTATUT D’AUTONOMIA

Llei bàsica que regula el funcionament de la Comunitat Autònoma, les seves competències i les seves institucions

Llei bàsica que regula el funcionament de la Comunitat Autònoma, les seves competències i les seves institucions

PARLAMENT O ASSAMBLEA. Triada pels ciutadans, aprova les lleis i tria el PresidentPARLAMENT O ASSAMBLEA. Triada pels ciutadans, aprova les lleis i tria el President

INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

PRESIDENT. Representant de la Comunitat Autònoma, s’encarrega de formar i dirigir el GOVERN AUTONÒMIC (la Generalitat en el cas de Catalunya)

PRESIDENT. Representant de la Comunitat Autònoma, s’encarrega de formar i dirigir el GOVERN AUTONÒMIC (la Generalitat en el cas de Catalunya)

GOVERN AUTONÒMIC. Format pel president i el seus consellers, s’encarrega d’aplicar les lleis del parlament GOVERN AUTONÒMIC. Format pel president i el seus consellers, s’encarrega d’aplicar les lleis del parlament

Les illes que formen les Comunitats de Canàries i

les Balears tenen una administració pròpia

CANÀRIESCANÀRIES

BALEARS BALEARS

CabildosCabildos

Consells InsularConsells Insular

Page 13: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA3. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

És un territori amb una llengua, una història i una cultura própies que ha demanat en diverses ocasions a partir del segle XIX la capacitat d’autogovernar-se

CATALUNYA

SEGLE XIX. Amb la RENAIXENÇA es recupera la identitat diferenciada de Catalunya i es demana l’autogovern, que s’aconsegueix breument amb la MANCOMUNITAT (1913-1925)

SEGLE XIX. Amb la RENAIXENÇA es recupera la identitat diferenciada de Catalunya i es demana l’autogovern, que s’aconsegueix breument amb la MANCOMUNITAT (1913-1925)

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’AUTOGOVERN

2na REPÚBLICA. Al 1932 amb l’ESTATUT DE NÚRIA la 2na REPÚBLICA atorga l’autogovern a Catalunya, però al 1938 el dictador FRANCO deroga la Generalitat.

2na REPÚBLICA. Al 1932 amb l’ESTATUT DE NÚRIA la 2na REPÚBLICA atorga l’autogovern a Catalunya, però al 1938 el dictador FRANCO deroga la Generalitat.

DEMOCRÀCIA 1978-2012. La Constitució de 1978 crea l’ESTAT DE LES AUTONOMIES i permet restablir la GENERALITAT DE CATALUNYA

DEMOCRÀCIA 1978-2012. La Constitució de 1978 crea l’ESTAT DE LES AUTONOMIES i permet restablir la GENERALITAT DE CATALUNYA

Page 14: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

ESTATUT D’AUTONOMIA DE

CATALUNYA

ESTATUT D’AUTONOMIA DE

CATALUNYA

Llei que defineix les institucions polítiques de Catalunya, les seves competències i les relacions amb l’Estat Espanyol

Llei que defineix les institucions polítiques de Catalunya, les seves competències i les relacions amb l’Estat Espanyol

ESTATUT DE SAU (1979)

ESTATUT DEL 2006

Al 2006 es va aprovar un nou Estatut d’Autonomia per adaptar l’autogovern a la nova realitat política, social i econòmica de Catalunya

Page 15: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

PARLAMENT. Format per 135 membres i triat per Sufragi Universal cada 4 anys. Funcions: legislar i controlar el Govern.

PARLAMENT. Format per 135 membres i triat per Sufragi Universal cada 4 anys. Funcions: legislar i controlar el Govern.

LA GENERALITAT: les institucions d’autogovern

LA PRESIDÈNCIA. El President de la Generalitat és triat pel Parlament i és el màxim representant de l’Estat a Catalunya.Funcions: triar i presidir el Consell Executiu.

LA PRESIDÈNCIA. El President de la Generalitat és triat pel Parlament i és el màxim representant de l’Estat a Catalunya.Funcions: triar i presidir el Consell Executiu.

CONSELL EXECUTIU. Integrat pel President els consellers de les diferents àrees del govern.Funcions: executar les lleis del Parlament

CONSELL EXECUTIU. Integrat pel President els consellers de les diferents àrees del govern.Funcions: executar les lleis del Parlament

Page 16: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

COMPETÈNCIES

EXCLUSIVESEXCLUSIVES

COMPARTIDES COMPARTIDES

Dret CatalàCulturaUrbanismeAdministració localBenestar Socialetc

Dret CatalàCulturaUrbanismeAdministració localBenestar Socialetc

ComerçIndústriaSanitatEducacióetc

ComerçIndústriaSanitatEducacióetc

INGRESSOS

Transferències de l’EstatTransferències de l’Estat

Recursos propis Recursos propis

Diners que l’Estat trasfereix a les autonomies en funció de les competències traspassades

Diners que l’Estat trasfereix a les autonomies en funció de les competències traspassades

TaxesImpostosCrèdits

TaxesImpostosCrèdits

Page 17: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA 4. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA

CONSTITUCIÓ PROVÍNCIESPROVÍNCIES

Funcions de les Diputacions Provincials:-Circumscripció electoral-Divisió de l’Administració Central-Cooperació amb els municipis

Funcions de les Diputacions Provincials:-Circumscripció electoral-Divisió de l’Administració Central-Cooperació amb els municipis

ESTATUT D’AUTONOMIA

MUNICIPISMUNICIPIS

COMARQUESCOMARQUES Agrupació de municipisAgrupació de municipis

El model d’organització territorial a Catalunya és complexe, ja que és marcat per la Constitució i l’Estatut d’Àutonomia

VEGUERIESVEGUERIES Agrupació de comarquesAgrupació de comarques

Unitat territorial i política més petitaUnitat territorial i política més petita

Page 18: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

MUNICIPIMUNICIPI Unitat territorial i política bàsica. Catalunya està formada per 947 municipisUnitat territorial i política bàsica. Catalunya està formada per 947 municipis

AJUNTAMENT Govern d’un municipi

Govern d’un municipi

És l’Administració més propera al ciutadà

És l’Administració més propera al ciutadà

El poble elegeix democràticament els regidors, que trien a l’alcalde

El poble elegeix democràticament els regidors, que trien a l’alcalde

Format per un territori i un o més nuclis de població

Format per un territori i un o més nuclis de població

Competències:-Urbanisme-Serveis Bàsics-Seguretat ciutadana-Turisme-etc

Competències:-Urbanisme-Serveis Bàsics-Seguretat ciutadana-Turisme-etc

Recursos:-Impostos propis (IBI)-Transferències de l’Estat i la Comunitat Autònoma en funció de la població

Recursos:-Impostos propis (IBI)-Transferències de l’Estat i la Comunitat Autònoma en funció de la població

Page 19: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

COMARCACOMARCAUnitat territorial i política formada per una agrupació de municipis. Actualment n’hi ha 41 comarques

Unitat territorial i política formada per una agrupació de municipis. Actualment n’hi ha 41 comarques

CONSELL COMARCAL

Govern d’una comarca

Govern d’una comarca

Format per regidors dels ajuntaments de la comarcaFormat per regidors dels ajuntaments de la comarca

Competències:-Ordenació del territori-Serveis Socials-Cultura-Educació-etc

Competències:-Ordenació del territori-Serveis Socials-Cultura-Educació-etc

Recursos:-Transferències de la Comunitat Autònoma en funció de la població

Recursos:-Transferències de la Comunitat Autònoma en funció de la població

HISTÒRIAHISTÒRIALa comarca és considerada la unitat territorial natural de Catalunya, enfront la província imposada per l’Estat. Ja van ser creades a la 2a República i reinstaurades al 1987

La comarca és considerada la unitat territorial natural de Catalunya, enfront la província imposada per l’Estat. Ja van ser creades a la 2a República i reinstaurades al 1987

Page 20: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
Page 21: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA

SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. Predomini del sector terciari o de serveis (comerç, turisme, etc)SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. Predomini del sector terciari o de serveis (comerç, turisme, etc)

CARACTERÍSTIQUES de la societat catalana espanyola

CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. La activitat econòmica i la població s’han desplaçat als darrers dos segles de l’interior cap a la costa i de les àrees rurals a les ciutats

CANVI EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. La activitat econòmica i la població s’han desplaçat als darrers dos segles de l’interior cap a la costa i de les àrees rurals a les ciutats

CANVI CULTURAL. La realitat econòmica, els canvis polítics i el nou paper de la dona han transformat les formes de treball, de vida, de costums i fins hi tot l’estructura familiar

CANVI CULTURAL. La realitat econòmica, els canvis polítics i el nou paper de la dona han transformat les formes de treball, de vida, de costums i fins hi tot l’estructura familiar

Page 22: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

ESTRUCTURA FAMILIAR

ESTRUCTURA FAMILIAR

L’estructura familiar, base de les relacions socials ha patit una transformació accelerada als darres 50 anys

L’estructura familiar, base de les relacions socials ha patit una transformació accelerada als darres 50 anys

TIPUS D’ESTRUCTURA FAMILIAR

Matrimonis heterosexualsMatrimonis homosexualsParelles de fet

Matrimonis heterosexualsMatrimonis homosexualsParelles de fet

Família extensa (avis, pares, fills, etc)Família extensa (avis, pares, fills, etc)

Família Nuclear (pares i fills)Família Nuclear (pares i fills)

Familia monoparental (pares o mare i fills)Familia monoparental (pares o mare i fills)

Família unipersonal (persones que viuen sóles)Família unipersonal (persones que viuen sóles)

Page 23: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

LA SOCIETAT DEL

BENESTAR

LA SOCIETAT DEL

BENESTAR

Gràcies al desenvolupament econòmic de les darreres dècades Espanya és un país ric que disfruta de l’anomenada societat del benestar

Gràcies al desenvolupament econòmic de les darreres dècades Espanya és un país ric que disfruta de l’anomenada societat del benestar

INDICADORS

EDUCACIÓ. Universal i gratuïta dels 3 als 16 anys i amb un percentatge d’universitaris propera al 20%

EDUCACIÓ. Universal i gratuïta dels 3 als 16 anys i amb un percentatge d’universitaris propera al 20%

SANITAT. Universal i gratuïta. Espanya es el primer país del món en transplantament d’òrgans

SANITAT. Universal i gratuïta. Espanya es el primer país del món en transplantament d’òrgans

ESPERANÇA DE VIDA. Una de les més altes del món (79 homes i 85 dones)ESPERANÇA DE VIDA. Una de les més altes del món (79 homes i 85 dones)

CONSUM. Espanya és un país amb una alta RENDA PER CÀPITA, el que ha permès el desenvolupament d’una societat de consum

CONSUM. Espanya és un país amb una alta RENDA PER CÀPITA, el que ha permès el desenvolupament d’una societat de consum