L’oració subordinada adverbial

Les oracions subordinades adverbials són aquelles que fan funcions pròpies d’un adverbi o sintagma adverbial dins l’oració principal; per tant, equivalen a un complement circumstancial:

Aniré a treballar demà (adverbi CC)quan em trobi bé (oració adverbial)

Hi ha dos grups bàsics d’oracions subordinades adverbials:

1. Les que complementen un verb (locatives, temporals i modals).

Jo aniré on vulguis.

2. Les que complementen tota l’oració (comparatives, consecutives, condicionals, concessives, causals i finals).

Parlo perquè vull.

Les oracions subordinades adverbials poden ser de diferents tipus:

Temporals (o de temps): situen en el temps. Poden indicar una relació de simultaneïtat, l’anterioritat o la posterioritat.

Nexes: quan, aleshores, abans que, després que, des que, etc.

Quan et vingui bé, fes-me aquest favor.

Locatives (o de lloc): indiquen el lloc on transcorre l’acció.Nexes: on, fins on, allà on, pertot on, etc.Anirem a on tu voldràs.

Modals (o de mode): Expressen la manera com es realitza l’acció.Nexes: com, segons com, en la mesura que, igual que, etc.Fes-ho com vulguis.

Gerundi

El gerundi sempre expressa una acció o anterior a la del verb de l’oració principal, mai una acció posterior.

Va caure de l’autobús, trencant-se una cama.***

Va caure de l’autobús i es trencà una cama.

Comparatives: estableixen una comparació amb l’oració principal.

Nexes: - igualtat: tan/tant… com, tal com, així…

com, tal qual, etc.- superioritat i inferioritat: més… que/ de/

que no pas, menys que/ de/ que no/ que no pas, etc.

- proporcionalitat: com més… menys, quant més… més, etc.

No plou tant com jo esperava.

Consecutives: expressen una acció que és conseqüència de l’oració principal.

Nexes: tan… que, tant(s)… que, tal(s)… que, talment… que.

Hi veig tan bé que no me’n sé avenir.

Condicionals: proposen una restricció del contingut de la principal.

Nexes: si, amb que, mentre que, en cas que, tret que, només que, posat que, llevat que, etc.

Si plou, no ens mourem.

S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no (conjunció condicional + adverbi de negació).

La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per la qualitat que tenen.

El grau de competència d'un professor no es valora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manera d'entendre i transmetre la realitat.

Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics sinó també dels professionals.

Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu.

No es pot saber de qui és l'ingrés si no s'hi fa constar el nom.

S'han d'explicar bé; si no, ningú no els entendrà.

Concessives: la subordinada representa un obstacle a l’acció expressada per l’oració principal.

Nexes: encara que, tot i que, per més que, malgrat que, a pesar de, etc.

Encara que no t’agradi t’ho has de menjar.

Causals: indiquen la causa o la raó de l’acció que s’expressa en l’oració principal.

Nexes: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, a causa que, etc.

Estic amoïnat perquè ningú no m’ajuda.

La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai valor causal i, per tant, no s'ha de confondre amb perquè, puix (que) o ja que.

Suposem, doncs, que tothom qui s'ha inscrit al curs té uns coneixements mínims.

Ha arribat tothom. Doncs ja podem començar [diferent de: Ja podem començar perquè ha arribat tothom].

Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè [o puix que o ja que] massa sovint només ens fem ressò dels petits fracassos [i no pas doncs].

Finals: expressen l’objectiu o intenció amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal.

Nexes: perquè, a fi de/que, per tal de/que, etc.

Ho dic a fi que tothom ho sàpiga.

No existeix la conjunció *peraquè, sinó que ha de ser perquè, que és final (el verb de la frase va en subjuntiu) i causal (el verb va en indicatiu). A més, no s'ha de confondre la conjunció perquè amb per què ni amb per a què (preposició + interrogatiu o relatiu).

Que siguin capdavanters ara no és prou garantia perquè ho continuïn essent en el futur [final].

Hem preparat unes pàgines especials perquè pugueu gaudir del ciberespai [final].

No han vingut a la festa perquè se n'han descuidat [causal].

Votem aquesta opció perquè ens permet arribar més lluny [causal].

No s'expliquen la causa per què es mouen [no pas conjunció, sinó preposició + relatiu].

Volen saber per què hi ha gent que s'apunta a aquests cursos [no pas conjunció, sinó preposició + interrogatiu].

Es pregunten per a què seran útils totes aquestes feines [no pas conjunció, sinó preposició + interrogatiu].

És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha de confondre amb els relatius ‘que’ ni ‘què’, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es limita a introduir una frase, sense substituir cap element esmentat abans.

Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.

Esperem que aquesta informació us sigui molt útil.

Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem.

Preparen un gran sarau que prometen que serà inoblidable.

A ella sí que li agrada el cine.

Per tal d'evitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val més reservar la locució conjuntiva així com per al sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual que') i no pas per al copulatiu, encara que aquest ús s'hagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit copulatiu és molt més usual fer servir ‘i’, ‘i també’, ‘a més’.

Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa d'una manera molt seca [sentit modal].

Així com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].

Hi podran participar estudiants, professors i personal de gestió en actiu, a més d'empreses i institucions col·laboradores [millor que no pas així com].

Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vostre progrés personal i professional [millor que no pas així com].

La Universitat us farà arribar aquest programari a casa amb la primera tramesa de material, i també les instruccions i indicacions per a instal·lar-lo [millor que no pas així com].

La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions equivalents.

Tot i que no és igual el nombre d'usuaris que el de sessions, almenys indica que s'hi han connectat unes quantes persones diferents [correcte].

Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final és de cada usuari [correcte].

Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimensió pública, s'han de presentar correctament [i no pas Tot i que].

S'han d'eliminar les substàncies perilloses, encara que [o malgrat que] en alguns casos puguin ser beneficioses per a algú concret [i no pas tot i que].