L'OM 484

nú

m 4

84

�o

ctu

bre

20

11

�a

ny X

LII

� 4

,50

€

Entrevista a la regidora deBenestar Social, Ocupació iFormació, Gent Gran iPolítica Lingüística

Pilar i Josep Maria JansàGran, alguns dels últimsfamiliars col·laterals del Beat Bonaventura

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Coincidirà amb la 4a Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

El 20 de novembre se celebra la 10a Festa de l’Oli Nou

editorial

número 484 • octubre 2011 3

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

Xarxes socialsL’impacte de les xarxes socials en la vida del món està donant als investigadors del

fenomen social noves terres per a les quals conquerir amplis camps de coneixement.

L’anomenat «fenòmen Egipte» evidencia que les xarxes socials estan generant una

nova forma, no solament de comunicar-se, sinó també d’exercir la ciutadania i el

reconeixement en el món global. Per això no és d’estranyar que després d’aquest

primer fenomen hi hagués rèpliques a Algèria, Líbia i molts altres països, com tampoc

no ha de sorprendre que les xarxes socials siguin el nou camp de batalla de les lluites

ideològiques.

La joventut en tot el planeta comparteix els mateixos ideals de llibertat, igualtat,

reconeixement i respecte a la seva condició de joves, d’aquí que hi hagi un brou de

cultiu comú per a sintonitzar i assumir noves croades, aquest cop sense necessitat de

traslladar-se de continent. Ara naveguen pel mar del ciberespai en potents caravel·les

impulsades pel vent d’Internet, agrupades en la flota de les xarxes socials i protegits

per la virtualitat.

Aquest camp de batalles i conquestes no està –com no ho ha estat mai cap camp de

batalla– lliure d’espies, pirates i manipulacions dels grups de poder que lluiten pel

control social, però té l’avantatge que des d’ell, molts poden expressar el seu punt de

vista sense temor a la censura, la repressió o la discriminació.

Les xarxes socials es constitueixen així en una nova forma d’exercir la ciutadania,

davant uns Estats cada cop més irresponsables del seu rol de guardians de l’equilibri

social. A través de les xarxes socials els individus que formen els diversos estaments

de la societat poden expressar-se i exigir el compliment de les clàusules del contracte

social entre l’Estat i els ciutadans. També poden fer pressió per canviar el curs

d’accions encaminades a debilitar la participació ciutadana, en benefici de

determinats grups polítics i econòmics.

L’exercici de la ciutadania en el món global passa per les xarxes socials. D’aquí que

aquells que vulguin expressar la seva opinió, vendre les seves idees, donar-se a

conèixer i fins i tot assolir el lideratge en qualsevol àmbit en què es moguin, hauran

d’entrar en contacte necessàriament amb les xarxes socials.

Així mateix, l’exercici de la militància en les xarxes socials pot generar un entorn de

sensibilització respecte als problemes globals i fer dels seus usuaris persones més

conscients de la realitat planetària i més respectuosos i tolerants pel que fa a les

diferències. Això sense negar que també pot portar a desenvolupar un sentit de la

prudència i un respecte per les normes establertes per a la convivència harmoniosa

dins les mateixes xarxes.

Creiem seriosament que les xarxes socials són espais de comunicació on es pot

generar un diàleg respectuós sobre les situacions que afecten tot el món i, sobretot,

els més vulnerables. Aprofitem, doncs, aquest espai que ens obre la postmodernitat,

per a construir una veritable ciutadania global, participativa i participant, que ajudi a

crear un món millor per a la convivència de tots.

actualitat

l’om revista de riudoms 4

Coincidint amb la notícia del procés deverificació del miracle del BeatBonaventura Gran, ens hem acostat aparlar amb alguns dels últims descen-dents col·laterals que queden del Beat ique encara porten el cognom Gran. Ellssón els germans Pilar Jansà Gran i JosepM. Jansà Gran.

� Són dels darrers que porten elmateix cognom que el Beat?Sí, juntament amb les famíliesDomènech-Gran, Fargas-Gran i Salvat-Gran. Nosaltres som coneguts com de calPau Maria, perquè el nostre avi per partde mare es deia Pau Maria Gran Massó.Fou jutge de pau de Riudoms, va tenirquatre filles i cap fill. La nostra mare,Trinitat Gran, i una altra germana vantenir descendència, però fa uns anys vamorir el nostre cosí a Barcelona sensefills. Actualment som dels pocs que por-tem el cognom Gran, però en ser elsegon cognom amb nosaltres es perdrà.

� De quina línia de descendènciasón?L’any 1906, el mossèn Bonaventura Gran,germà del nostre avi, va confegir l’arbregenealògic de tots els descendentscol·laterals del Beat i, segons el troncprincipal, nosaltres som la tretzena gene-ració. La branca dels Peris, segon cog-nom del Beat, va desaparèixer deRiudoms fa molts anys. Durant la guerracivil els rojos van cremar l’arxiu parro-quial i l’original de l’arbre es va perdreaixí com molta de la documentació amb

la qual s’havia fet, però en va quedar unacòpia i, gràcies a aquest document, fauns anys la revista L’Om el va reproduircom a separata en un número seu.

� Com viu la vostra família el fet deser descendents col·laterals del frarefranciscà?De sempre hem tingut molta devociócap a ell i sempre s’ha celebrat molt acasa les festes del Beat. Sempre hem

guarnit els balcons amb les vànoves iamb imatges seves. Les relíquies del Beatsempre són presents a les cases de lanostra família.

� Abans es vivien diferent les festesdel Beat?La nostra mare sempre ens va explicarque pel Beat es feia molta festa. Abans esposaven a tots els balcons les vànovesblanques i marrons i, a dues cases, s’esce-

Pilar i Josep Maria Jansà Gran, alguns dels últimsfamiliars col·laterals del Beat Bonaventura

� Pilar Jansà Gran i Josep M. Jansà Gran.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat


nificaven els dos miracles del Beat, sem-blants als misteris de Setmana Santa,però això s’ha anat perdent. Cada vegadaes veuen menys vànoves penjades a lescases i menys gent guarneix els carrersper les quinquennals.

� Pensen que la gent ha perdut ladevoció que tenia al Beat?Abans la gent tenia molta més devociócap al Beat. També es veritat que abansgairebé era obligat anar a missa. Amb lesdistraccions d’ara el jovent no té motiva-ció per aquestes coses i el únics que que-dem som nosaltres, que cada vegada ensanem fent més grans.

� Recorden com es va viure a casaseva la beatificació de Beat?El van beatificar al 1906 a Roma.Nosaltres recordem quan el 1972 el vanportar a Riudoms. Per celebrar-ho es vanguarnir els carrers, els balcons de lescases, es van llençar globus des de l’es-glésia i va assistir gent molt importantaquell dia a Riudoms. A més, la casa decal Pau Maria, que es troba al carrer de lesGalanes, s’omplia sempre de capellansper les festes del Beat, ja que el germàdel nostre avi, que es deia Bonaventura,era mossèn.

� Creuen que amb la possible cano-nització revifarà la il·lusió cap aBonaventura Gran?Per a nosaltres i la nostra família significa-ria un gran orgull, creiem també que peral poble de Riudoms, i segurament tin-dria repercussió a altres localitats com,per exemple, Vinyols, Móra d’Ebre,Figueres, la Bisbal d’Empordà o Terrassa,poblacions per on també va passar elnostre estimat Beat Bonaventura Gran.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

Aquest és un tema que, d'una manera o una altra, interessa la gent del poble deRiudoms. El Beat Bonaventura Gran és una figura molt coneguda i també permolta gent, molt venerada.

Per altra banda, ara s'acosten les Festes Quinquennals i l'aparició pública delprocés de canonització segur que serà tema de conversa.

Com ja és sabut, els fets a partir dels quals comença aquesta història es remun-ten força temps enrere: a partir d'un accident i la posterior i immediata curació"miraculosa" o "contra-pronòstic" de la víctima, un nen que tenia uns tres anys enaquells moments.

Una vegada el procés eclesiàstic per a la canonització del franciscà MiquelGran Peris ha estat obert i traslladat a Roma, a través de la figura del vice-postula-dor del judici, el pare Ramon Domènech, la família està disposada a facilitar totala informació mèdica i personal que se'ls demani per a provar aquesta causa.

Pel que fa a l'Ajuntament de Riudoms, com a patró de la Fundació BeatBonaventura, ha signat i donat suport a la petició d'inici de la causa, recolzantaquest tràmit. Per altra banda, a nivell individual, tots els tretze regidors delConsistori, amb la intenció de representar tots els veïns de Riudoms, han signattambé en el mateix sentit.

El Beat Bonaventura Gran forma part de la galeria de fills il·lustres de Riudoms,i com a tal, i davant l'inici d'un fet que pot representar la seva canonització,l'Ajuntament de Riudoms ofereix el seu recolzament.

És evident, que la decisió de santificar l'actual Beat de Riudoms s'ha de basaren el caràcter miraculòs de la sanació repentina de l'infant. Així es preveu quediverses persones especialistes que van intervenir en el cas, seran cridades adeclarar, per tal de determinar si va existir realment intercessió divina en la ràpidacuració del nen accidentat.

Eudald Salvat MestreRegidor de Cultura de l’Ajuntament de Riudoms

L’Ajuntament dóna suport al procés decanonització del Beat Bonaventura

entrevista


�Què la va fer decidir per presentar-sea les eleccions del 22 de maig?El fet de poder-me presentar a les passa-des eleccions municipals va ser degut a lasuma de vàries situacions, que en el meucas personal eren: passar dels 40 anys,sentir-me realitzada i satisfeta amb lameva feina, tenir una família a la que esti-mo molt, i tot i que sempre es pot millorarcom a mare, veure que la societat catala-na i el nostre país havia entrat en un des-gavell econòmic i social que necessitavaun canvi. Com que tots els granets desorra que aportem poden ser importants,això em va fer decidir a fer-me militant deCDC i a formar part del comitè local. A par-tir d’aquí va sortir l’oportunitat de formarpart de la candidatura que encapçalavaper segona vegada l’Alcalde Josep M.Cruset Domènech. Crec que el Josep M. ésuna persona immillorable per a liderar elnostre poble i amb unes virtuts que emvan fer decidir a formar part de la seva llis-ta. Vaig entrar-hi amb moltes ganes detreballar per al meu poble i personalmentem suposa també una important supera-ció personal.� Les carteres que porta són moltdiverses, n’hi ha alguna que trobiespecialment complicada?Si complicat vol dir no poder assolir totsels reptes que voldria, aquesta seria laregidoria d’Ocupació i Formació. Tincassumit que, tot i que hi poso molts esfor-ços, ara per ara no puc ajudar a tota lagent del nostre poble que s’adreça anosaltres en busca de feina. És tan compli-cada la situació global que malaurada-ment no depèn del nostre ajuntamentpoder trobar ocupació per a tots. Peròaixò no vol dir que no ho intentem, al con-trari...� A nivell de benestar social i d’aten-ció a la tercera edat, en quin punt estroba Riudoms?Riudoms disposa d’uns Serveis Socials for-mats pel Servei Bàsic d’Atenció SocialPrimària, que l’integren dues professionalsque treballen conjuntament i amb lagarantia de proximitat per als usuaris i

usuàries: l’educadora social que atén lapoblació d’entre 0 i 18 anys i la treballado-ra social. Per a municipis de menys de20.000 habitants com el nostre, aquestacompetència és del Consell Comarcal delBaix Camp. Respecte a les actuacions enquè cal intervenir a Riudoms, si ho compa-rem amb poblacions veïnes similars a lanostra, estem en un percentatge inferior.

� Quines millores hi falten en aquestàmbit per poder satisfer les necessitatsdels riudomencs?Quan es tracta d’ajudar, sempre es potmillorar. De vegades, qui més ho necessitaés qui menys ho demana... Crec que enaquest moment cal ampliar l’ajuda a la

nostra gent gran que es troba en unasituació precària. És per aquest motiu quehem posat en marxa un projecte d’ajudadestinat a aquest col·lectiu específic.Durant aquestes festes del BeatBonaventura, l’Ajuntament de Riudomsportarà a terme una Gala Benèfica elmotiu de la qual serà recaptar fons perquècap avi de Riudoms es quedi sense unàpat calent al dia. També hem signat unconveni de col·laboració amb la residèn-cia “L’Onada” per donar a conèixer el ser-vei de “centre de dia per gent gran”, ambuns avantatges promocionals, un delsquals serà un servei gratuït de 5 dies d’es-tància per a fer-se una idea completa de larealitat d’aquest centre. I per altra banda

Montserrat Corts: ‘Cal ampliar l’ajuda a la gentgran que es troba en una situació precària’Entrevista a la regidora de Benestar Social, Ocupació i Formació, Gent Gran i Política Lingüística

� Montserrat Corts Vilaltella.MONICA JUST ROSALS


entrevista

destacar que aquest dies s’ha estat realit-zant un curs de formació per ha PersonesCuidadores no Professionals, amb la finali-tat d’ajudar a les persones que tenenfamiliars en situació de dependència acàrrec seu, facilitant-los els coneixements iles pràctiques necessàries.

� En el marc de la llengua, ara fa tansols unes setmanes estava a l’ordre deldia la polèmica entorn a la immersiólingüística. Què n’opina de tot plegat?Que hem de defensar per damunt de totel nostre país, la nostra llengua i la nostracultura catalana. Si no ho fem així per-drem la nostra identitat com a catalans iaixò no ens ho podem permetre. Si ensestimem aquesta terra hem de defensarper damunt de tot la nostra llengua!

� Pel que fa a l’ocupació, en quinasituació es troba ara Riudoms?La taxa d’atur de Riudoms, consideranttotes les persones en edat de treballar, delnostre municipi, al desembre de 2010, erad’un 9,03%. Pel que fa a l’atur femení,aquest representa un 7,89% de la pobla-ció femenina de Riudoms.

� Tot i que el món de l’atur és un pro-blema global, quines eines creu que espodrien utilitzar a nivell local per aju-dar a que millori?Totes les que siguin necessàries! La borsade treball, formació, ajuda a la recerca detreball contactant amb les empreseslocals i de fora, etc. amb l’objectiu demillorar l’ ocupabilitat de la gent delpoble. Des del mes de setembre tenim enmarxa un Dispositiu d’Inserció Laboral,amb col·laboració amb la Diputació deTarragona, destinat a totes aquelles perso-nes de Riudoms que es troben en situacióde recerca activa de feina i a partir de laqual s’elabora la Borsa de Treball

Municipal. Aquesta s’ofereix a les empre-ses i comerços del poble. Un exemple deles actuacions que s’estan portant a termesón:- Entrevista inicial d’acollida a les personesque busquen feina per a la recopilació dedades.- Treball en espai grupal. En aquest espai,es realitzen tallers en grup, amb la finalitatde potenciar recursos que els ajudin en laseva recerca activa de feina.- Serveis a les empreses - gestió d’ofertesde treball. Estem fent visites concertades ales empreses del nostre municipi per tro-bar llocs de treball i poder posar-les encontacte amb els riudomencs que bus-quen feina.Per altra banda, estem preparant diferentscursos formatius de millora de la recercade feina.

� Quin és el principal objectiu que esmarca en aquest mandat?El meu principal objectiu és treballar devalent pel poble de Riudoms i la sevagent, fent feina que m’han encarregat elmillor que pugui. Les regidories que portoincideixen directament en els veïns quepassen més dificultats i això sempre és unrepte més gran.

�Hi ha algun projecte que li agradariatirar endavant però que s’haurà de

quedar al calaix per la complicadasituació econòmica?Estem tot just al començament d’unanova legislatura. La bona salut econòmicade l’Ajuntament de Riudoms i l’esperadamillora de la situació global de la crisidurant els pròxims quatre anys han depermetre deixar els mínims projectes pos-sibles al calaix.

� Ara que ja fa uns mesos que està al’equip de govern, amb què es quedad’aquesta primera experiència com aregidora?Em quedo amb l’escalf que et donen lespersones a qui has pogut ajudar a superarles dificultats. Un "gràcies" d’un veí, des-prés de setmanes d’intentar resoldre unasituació complicada, compensa tots elspatiments que passem. Per altra banda,em sento molt orgullosa de formar partd’aquest equip i també em quedo amb lagratitud de la gent de Riudoms que m’harecolzat en tot moment. Finalment vullaprofitar línies per donar les gràcies alsveïns per la confiança i posar-me a dispo-sició de tots els riudomencs per recollir lesvostres necessitats i treballar per a mirarde posar-hi solució.

� Mònica Just Rosals

‘ ‘ ‘ ‘Durant aquestes festes del Beat Bonaventura,

l’Ajuntament portarà a terme una Gala

Benèfica on es recaptaran fons perquè cap avi

es quedi sense un àpat calent al dia

actualitat


El món agrari es troba immers des de famolts anys en una situació econòmicagairebé insostenible, que s’ha vist agreu-jada encara més amb la presència de lacrisi global dels últims anys. És per aixòque els pocs pagesos que a dia d’avuiencara continuen conreant les sevesterres han hagut d’apostar per reinven-tar-se i buscar altres camins que els aju-din a seguir endavant amb la seva feina.

Això mateix ha fet una família riudo-menca que, cansada de les dificultatsconstants que posen als productors elsintermediaris en la comercialització delsseus productes, ha decidit eliminarbarreres i adreçar-se directament als con-sumidors a través de la pàgina webwww.lavellana.cat i escollint els seus pro-pis punts de venda. A través d’aquestprojecte, doncs, i segons explica JosepZacarias Ferré, impulsor de la iniciativa, lavoluntat és obtenir alguns ingressos afe-gits a la seva activitat professional i ven-dre productes a un preu que es considerijust, a través de la comercialització. Amés, volen fer arribar als consumidors elsabor real de l’avellana de casa nostra.«Tenim contacte amb una vintena debotigues, però també tractem directa-ment amb els clients», explicava aquestagricultor i sindicalista riudomenc.

Ferré i la seva família produeixen ave-llanes de la varietat negreta, que es pre-senten pelades, torrades i envasades enbosses de 125 i 250 grams i que es

poden trobar en diferents establimentsque apareixen a la pàgina web. A més,aprofiten per remarcar els beneficis queaporten les avellanes a una alimentació

L’avellana, més propera alsconsumidorsUna família riudomenca ha engegat un projecte, www.lavellana.cat, per apropar-se a la ciutadania

� Josep Zacarias Ferré, amb la seva família.MONICA JUST ROSALS

actualitat


equilibrada, assegurant que representen“un bon costum per a la salut” , ja quecontenen alts nivells de proteïna, fibravegetal, greixos insaturats, sals minerals,oligoelements i diverses vitamines.Aquest fet el remarquen especialment ala seva pàgina.

Fins ara, els pagesos s’han queixat ennombroses ocasions de la poca impor-tància que es dóna als fruits secs a l’horade recomanar una alimentació saludable,quan realment és un aliment molt acon-sellable. Però no només això, sinó que elsproductors creuen que se li hauria dedonar un nou valor afegit com un com-plement més dins del món de la gastro-nomia.

Sigui com sigui, el riudomenc JosepZacarias Ferré i la seva família han fet unpas més per eliminar les barreres que elsseparen de la ciutadania i per donar aconèixer les característiques i els benefi-cis reals d’aquest producte genuïnamentriudomenc. Tot plegat, a més, preténdonar un nou impuls al sector de la fruitaseca, actuant com a escapatòria per la

greu crisi que pateix. Malgrat tot plegat,Ferré no vol oblidar els problemes reals ide fons que del món agrari, i per aixòaposta per continuar lluitant per intentar

aconseguir finalment allò que conside-ren just.


� Les avellanes es presenten pelades, torrades i envasades en bosses de 125 i 250 grams.MONICA JUST ROSALS


actualitat

Reus, Mont-roig, El Vendrell i Horta de SantJoan, amb el suport de la Diputació deTarragona i de la Universitat Rovira i Virgili,han decidit unir-se per fer dels seus gransartistes -Antoni Gaudí, Joan Miró, PauCasals i Pablo Picasso- juntament amb elseu paisatge, un sol atractiu turístic. Així,després d'un any i mig de feina, a finals desetembre es va donar a conèixer un nouprojecte de turisme cultural, anomenat ElPaisatge dels Genis, amb la voluntat d’inte-grar la vida i obra dels quatre genis al cos-tat dels atractius del territori que els vaveure créixer com artistes. La ruta es potcomençar en qualsevol dels Paisatges, demanera que cada població es pot visitaren un sol dia o en un cap de setmana. Defet, l'itinerari complet es proposa des dediverses opcions: en tres o quatre dies, enuna setmana o en quatre caps de setma-na.

Tot i la voluntat integradora amb què esva presentar el projecte, el cas és queRiudoms, bressol de la família de Gaudí, noen forma part. En aquest sentit, els asses-sors encarregats d’impulsar la iniciativaasseguren que no hi ha cap motiu concretperquè això sigui així, sinó que la idea vanéixer des dels quatre municipis que araabanderen la iniciativa i que per això araper ara només hi ha El Vendrell, Reus,Mont-roig i Horta de Sant Joan. A més,també asseguren que la voluntat és total-ment integradora i que tenen les portesobertes a noves incorporacions.

POSICIONAMENT DE RIUDOMSPer la seva banda, però, l’Ajuntament

de Riudoms assegura que hi ha diferentsqüestions que han portat fins a aquestasituació. Així mateix, i tal com explica elregidor de Cultura, Eudald Salvat, la prime-ra i principal raó és la negativa de l’anteriorequip de Govern de l’Ajuntament de Reusperquè Riudoms pogués participar-hi, totafegint que “l’Ajuntament de Reus té un

pes i un potencial econòmic molt més ele-vat que el nostre i àmplia influència políti-ca sobre els altres municipis menors”.

Però aquest no és l’únic motiu. Tambén’hi ha un d’econòmic, ja que el consistorireusenc és el que més diners posa enaquest projecte i, com apunta Salvat, elque en vol treure més profit. En aquestsentit, doncs, des de Riudoms, després d’a-nalitzar l’elevat cost econòmic que lihagués suposat la participació a la Rutadels Genis, Riudoms va considerar oportúmantenir-se’n, de moment, al marge, “jaque ara, en moments d’una gran incertesaeconòmica, es demostra que és més lògicdestinar aquests diners a cobrir les neces-sitats bàsiques”, afegeix Salvat.

Malgrat tot plegat, l’Ajuntament deRiudoms assegura que, amb el pas deltemps, s’han anat avançant les converses, ique ja s’han establert negociacions amb elnou equip de Govern de Reus per tal depoder organitzar activitats conjuntes rela-cionades amb la figura d’Antoni Gaudí. Laidea és que aquests primers contactes

puguin començar a donar els seus fruitsben aviat.

AVANTATGES I PROMOCIONSDe la mà d’aquesta ruta, s’ha creat una

Targeta Genial que permet gaudir delrecorregut complet i que, amb un cost denou euros, representa una entrada quedóna accés a tots els centres d’interpreta-ció dels municipis que en formen part, amés de tot un seguit d’avantatges i pro-mocions. De fet, no són només les admi-nistracions i institucions les que s’haninvolucrat en el projecte, sinó que el teixitempresarial també en forma part, amb lapresència, principalment, del món de larestauració, de l’agrari o del comerç, entred’altres. Encara que el projecte, a dia d’a-vui, ja estigui en marxa i sense la presènciade Riudoms, la idea és que el nostre poblees pugui sumar ben aviat a un projecteque vol donar una nova empenta a la pro-moció de Gaudí i del territori que el vaveure formar-se.


La Ruta dels Genis engegamàquines sense RiudomsL’Ajuntament negocia amb el nou equip de Govern de Reus per tal de poder-se sumar a la iniciativa

actualitat / col·laboració


Un dia vaig veure la Júlia asseguda en un banc de la plaça,sola i com pensativa. M’hi vaig acostar i li vaig preguntarcom era que estava sola en aquell banc. Ella em va contes-tar:

– Jo sóc una enamorada d’aquesta plaça. Et diré que desempre la meva il·lusió ha estat poder-hi viure, però mai noho he aconseguit. Viure en aquesta plaça és un privilegi.Sempre que l’he de creuar no em puc estar de seure unmoment en un dels bancs per poder gaudir de la sevaamplitud, dels seus arbres, del seu petit sortidor, de lesfaçanes de les cases que té al seu voltant, pensant quinasort tindria si, en una d’aquestes cases, hi pogués viure jo.Viure a la plaça és com una festa contínua, ja que tot el ques’hi fa té olor a festa, ja siguin processons, sardanes, sardi-nades, Reviu les places, etc. Tots els qui vivim a Riudoms desempre sabem el que s’hi fa i el que s’hi ha fet sempre.

També em va dir que, mentre seia al banc, recordavaquan de petita hi jugava i que llavors no estava enrajolada,sinó que el sòl era de terra. Aquesta plaça –em deia– és elpunt neuràlgic del poble, el punt de reunió de molts que,havent treballat molts anys s’han guanyat un descans benmerescut i ara seuen als seus bancs fent tertúlia. Això va serl’última cosa que em va dir de la plaça. Jo me’n vaig anar iella encara s’hi va quedar. Em vaig girar i vaig veure en elseu rostre una sensació de pau i al mateix temps de nostàl-gia.

� M. Dolors Nat

La plaça

Crida de l’Ajuntament per engalanar els balconsdurant les Festes del Beat Bonaventura

La regidoria de Festes de l’Ajuntament de Riudoms, la Confrariadel Beat Bonaventura i la Parròquia de Sant Jaume fan una cridaals ciutadans de Riudoms perquè els dies 25, 26 i 27 de novem-bre, durant la celebració de les Festes del Beat, engalanin elsbalcons i finestres «a fi i efecte que enguany les fetes esdevin-guin encara més lluïdes per ser les festes quinquennals».

Aquest engalanament consisteix en penjar vànoves blan-ques (o la bandera blanca i marró) amb l’estampa del BeatBonaventura, amb il·luminació o sense, a les respectives llars.També és costum -assenyalen els promotors- guarnir les voreresdels carrers amb plantes i flors naturals diverses, les quals cadas-cú s’encarregarà de posar i treure cada dia.

La regidoria de Festes ha disposat una línia d’ajuts per donarsuport als veïns d’aquells carrers que organitzin, de comú acord,engalanar-los amb flors de paper o banderes, llogant o com-prant flors naturals, i/o col·loquin il·luminació extra.

El Consell Comarcal del Baix Camp tanca la Casad’Oficis en què hi han pres part 40 joves

El passat 13 d’octubre, el Consell Comarcal del Baix Camp vatancar la Casa d’Oficis, que s’ha desenvolupat durant l’últim anyper facilitar la inserció laboral de 40 joves d’entre 16 i 24 anys.En total s’hi ha destinat 457.000 euros en els últims 12 mesosper formar aquests 40 joves, que han realitzat alguns delsmòduls formatius següents:

- Treballador/a forestal, que s’ha desenvolupat a Pratdip.- Manteniment de sistemes informàtics, equips i disseny de pà -

gines web, que ha tingut lloc a Castellvell del Camp.- Polimantenidor d'edificis i equipaments urbans, que s’ha fet a

l’Hospitalet de l'Infant.- Rehabilitació d’edificis, que ha realitzat les pràctiques formati-

ves en la Casa Pairal del municipi de Vinyols i els Arcs.

En cada mòdul formatiu hi havia 10 places i els alumnes hancombinat la formació teòrica i la pràctica laboral.


actualitat

Rosa Maria Dolcet és una riudomencaque, en un moment de la vida en quèveia que alguna cosa no anava bé i sen-tia, com ella mateixa ho explica, “unagran insatisfacció interior”, va decidir ferun canvi de 360 graus i endinsar-se en unprocés de recerca personal. Va ser llavors,sobre l’any 2006, quan va posar-se encontacte per primera vegada amb unapersona que ensenyava a meditar sotales ensenyances del mestre GururajAnanda. Així va començar la seva relacióamb la Societat Espanyola de Meditació.Per a ella, tot això va representar “unanova il·lusió i una important de purifica-ció interna”, uns elements que, malgrattenir la mateixa vida, assegura que vancanviar per complet la seva manera d’en-tendre-la i d’afrontar-la.

Després dels primers anys en què esva començar a endinsar en aquest món,Dolcet va prendre la decisió de fer un pasmés i oferir a qui ho demanés tot allò quehavia après.

Així, fa un parell d’anys va començar adur a terme les seves pròpies sessionsper ensenyar a meditar i, en definitiva,per “aprendre a viure bé”, com ella matei-xa ho defineix. I és que aquest procés,que se centra en miriar cap endins d’unmateix i en el viatge cap a l’interior, ésuna filosofia de vida que els que la prac-tiquen asseguren que fa realment feliç.

Aquesta veïna de Riudoms, però, nos’ha allunyat de la seva vida de sempre, jaque té un projecte empresarial i unafamília, però assegura que, en el seu dia adia, ha trobat temps per meditar i fins itot per ensenyar a meditar. “Ensenyo a lagent a descobrir-se. Primer, els ajudo aque entenguin com funciona la ment, idesprés ens dediquem a la part méstranscendent, que va encara més enllà”,subratlla, convençuda que cada vegadahi ha més gent amb coneixements i inte-rès sobre la meditació.

ELS BENEFICIS QUE APORTAA banda de tot el que pugui aportar la

meditació en el punt de vista interior i

psicològic, Rosa Maria Dolcet asseguraque també duu beneficis a la salut desdel punt de vista físic, com ara:

- Més positivisme- Menys estrès- Menys insomni- Millores en la tensió

I és que ella vol destacar que, a dia d’a-vui, els beneficis que comporta la medi-tació per a l’ésser humà estan científica-ment demostrats, però també insisteixque el que és realment imprescindible ésque la gent s’adoni de la importància delvessant més transcendent.

Les sessions que realitza la Rosa MariaDolcet a casa seva són els dilluns a les setde la tarda i estan obertes a tothom quevulgui conèixer una mica més aquestmón. Pel que fa a les edats, els més jovesque s’interessen tenen uns vint anys i elsmés grans estan al voltant dels 60. Ara,després de les primeres experiències id’haver viatjat per diferents indrets delmón, Dolcet s’ha obert a Riudoms per

oferir els seus coneixements. “Això no éscap religió, està obert a tothom, siguicristià, musulmà o ateu, ja que permetdespertar-te a l’amor i trobar valor a lescoses”, explicava, manifestant que a ella liha anat tant bé que ho porta a tot arreuon va.

Malgrat la importància de la meditaciói del descobriment del ‘jo’ interior, aques-ta veïna de Riudoms té molt clar que elque cal fer és aprendre a integrar els dosmóns per no perdre el sentit de la vida.

A banda de les seves sessions demeditació setmanal, també ofereix uncurs, anomenat ‘El camí del desplegar’,que consisteix en vuit sessions i onensenya a meditar i a entrenar la ment.Aquestes sessions s’organitzen des de laSocietat Espanyola de Meditació, unaentitat de la qual forma part des de fatemps perquè, per a ella “el sentit de lavida és descobrir qui ets".

� M. J. R.

La riudomenca Rosa Maria Dolcet opta per lameditació com a forma de vida

� Rosa Maria Dolcet.MONICA JUST ROSALS

actualitat


Seguint la tradició dels últims 10 anys, elproper 20 de novembre, a partir de les 10del matí, a les instal·lacions de laCooperativa de Riudoms, se celebra laFesta de l’Oli Nou. Amb aquesta festa esvol donar la benvinguda a l’oli de la tem-porada, que els grans gourmets de lacuina anomenen l’or líquid de la dietamediterrània, emmarcat dins la DOPSiurana.

Com cada any per fer un petit tast d’a-quest oli i per donar-lo a conèixer es faun esmorzar popular on la gent que hi vaassistir va poder gaudir de carn a la brasa.

La venda de tiquets per a l'esmorzar, apreus econòmics, es farà el mateix dia alrecinte de la Cooperativa Agrícola deRiudoms.

La festa comptarà amb la participacióde la Colla Gegantera de Riudoms, ambels gegants de la població i del gegantóde l’Esplai.

Completarà la festa, la 4a Trobadad'Intercanvi de Plaques de Cava deRiudoms, que es farà just davant de lesnoves instal·lacions de la CooperativaAgrícola, al carrer de Salvador Espriu.

El disseny de la placa de cava d'en-

guany fa referència a les antigues molesper a la producció de l'oli d'oliva, originà-ries de l'antiga Cooperativa Agrícola deRiudoms i que ara donen la benvingudaal nostre poble quan s'hi accedeix per laCtra. coneguda com de "la Sènia".

S'ha triat aquest disseny per a afegir-se a la commemoració de les 10 edicionsde celebració de la Festa de l'Oli Nou deRiudoms.

� Redacció

El dia 20 de novembre, 10a Festa de l’Oli Nou i 4a Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava

� La Festa de l’Oli Nou es desenvolupa a les instal·lacions de la Cooperativa de Riudoms.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat

l’om revista de riudoms 14 l’om revista de riudoms 14

Podenc S'anomena coniller a un tipus de gos de caça d'orígensantics. Hi ha diverses races actualment al llarg de tot elMediterrani: es creu que l'origen d'aquestes races modernesestà a l'antic Egipte (concretament en la raça Tesem ) i que elsgossos van ser difosos per les costes mediterrànies pels feni-cis. El seu aspecte recorda lleugerament a un xacal o la imat-ge del déu egipci Anubis.

Diversos estudis genètics realitzats en els últims anys han vin-gut a concloure que contràriament a l'estesa creença que elconiller és un tipus de gos primitiu importat fa uns 3.000 anysde la zona de l'Orient Mitjà, aquests gossos en realitat tenenuna estreta relació genètica amb la resta de gossos de caçaeuropeus i no són més "primitius" que la majoria d'ells.

Mesura entre 53 i 64 cm fins a la creu. És un gos lleugeramentallargat i amb molta musculatura, amb un color marró (xoco-lata) o també marró clar o groc, podent anar o no acompan-yat de marques de color blanc, sol tenir poc pelatge.Comença a caçar des de molt aviat, donant-se casos d'ani-mals de menys de tres mesos que mostren fort instint caça-dor. Quan descobreixen i/o persegueixen una presa, emetenun característic lladruc curt i repetitiu, conegut pels caçadorslocals com a "cantar un conill". És un animal que normalmentno mostra agressivitat, és extremadament fidel i noble per alseu company, inquiet, independent, tossut, treballador iintel.ligent. No té actituds de guarda i defensa, ja que és "amicde tots els desconeguts", encara que és ideal com a animalde companyia.

L’Ajuntament de Riudoms està preparant la celebració d’unaGala Benèfica l’objectiu de la qual és recaptar fons «perquè capavi de Riudoms es quedi sense un àpat calent al dia».

En el marc de la situació econòmica actual, s’han detectatdiverses persones grans de la població a les quals seria neces-sari fer arribar aquest servei d’ajuda que està impulsant el con-sistori riudomenc.

Aquesta Gala Benèfica tindrà lloc al Casal Riudomenc el dis-sabte 26 de novembre i s’emmarcarà en les FestesQuinquennals del Beat Bonaventura.

Els interessats en col·laborar en aquesta obra social podenver la seva aportació de dues maneres:

1. A les empreses o entitats, fent una aportació econòmica orecollint fons tot realitzant alguna activitat (preferiblementabans del 26 de novembre).

2. Als ciutadans, assistint personalment a la Gala Benèfica, eldia 26 de novembre..

El dia 26 de novembre, Gala Benèfica al CasalRiudomenc perquè ‘Cap avi de Riudoms es quedisense un àpat calent al dia’

La Regidoria d’Ocupació i Formació de l’Ajuntament deRiudoms, amb col·laboració de la Diputació de Tarragona, haposat en funcionament la Borsa de Treball Municipal. Es tractad’una eina per prestar serveis d’intermediació laboral entre lespersones del municipi que es troben en recerca activa de feinai les empreses del territori que sol·liciten personal.

Segons al regidora de Formació i Ocupació de l’Ajuntament deRiudoms, Montserrat Corts, «donada la situació econòmica isocial actual és necessari sumar esforços per generar activitateconòmica i, a la vegda, millor l’ocupabilitat del nostre munici-pi». Per aquest motiu es crea la Borsa de Treball Municipal elprincipal objectiu de la qual és fomentar l’ocupació.

La Borsa de Treball Municipal de Riudoms desenvolupa:

- Serveis a les empreses: gestió d’ofertes de treball, pre-selecció de candidats, enviament de candidats per diferentsmitjans (fax, correu electrònic, entrevistes personals...) i segui-ment dels candidats ocupats.

- Servei a les persones: recull i informació de les ofertes detreball al municipi de Riudoms.

Les persones interessades cal que s’adrecin a la Regidoria deFormació i Ocupació. Telèfon 977 85 03 50 o al correu electrò-nic [email protected]

L’Ajuntament de Riudoms posa en marxa laBorsa de Treball Municipal

número 483 • setembre 2011 15

actualitat

Dins del marc del Correllengua 2011, una iniciativa a favor de lallengua i la cultura de la societat catalana, es va presentar, el pas-sat 28 d’octubre, al CERAP, el llibre ‘En temps de descompte.Guia d’itineraris molt personals’, de l’autor Carles Martí. L’acte vaestar presidit per Josep Mª Riu, membre del CERAP, i Carles Ferré,prologuista de l’obra i Carles Martí, autor del llibre. Ferré va feruna breu presentació del llibre, on va destacar que Martí ha rea-litzat 53 viatges a l’estranger acompanyat d’amics i família, i que22 han estat per conèixer països del tercer món. També va des-tacar dos dels 28 articles il·lustrats que es poden trobar al llibre, iva aprofitar per llegir-ne un d’ells.

Després, Carles Martí va explicar als assistents com va plasmaral paper els viatges que va fer per diversos indrets del món. «Decada viatge, itinerari, miro embadalit el nou paisatge i intento

traspassar les emocions que sento en aquell moment quanescric els», va afirmar.

A l’obra no només podem trobar paisatges descriptius sinóque es barregen amb històries escrites per Martí. Com també s’hipoden trobar relats històrics que han succeït en un indret, contesi fins i tot històries familiars.

Finalment, l’escriptor d’articles d’història, política, economia,societat i col·laborador a L’Om, Revista de Riudoms i Lo Floc vaanunciar que actualment té en procés d’edició un llibre de con-tes, «No són contes infantils, però els podran entendre des delsmés joves fins als grans».

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

Presentació del llibre ‘En temps de descompte. Guia d’itineraris molt personals’ELISABETH SARRASECA

actualitat


Aquells que disposin d’Internet poden feruna visita l’interior de la Sagrada Família,la singular obra de l’arquitecte riudomencAntoni Gaudí, sense moure’s de casa.Només visitant la url: http://www.sagra-dafamilia.cat/docs_instit/vvirtualAbsis.php

Gràcies a la tecnologia, poden fer unarecorregut des del centre de la nau estantper tot el voltant. L’anomenada fotografiaimmersiva mostra una realitat de 360graus en una sola imatge interactiva en laqual l’espectador pot apreciar tot al seu alvoltant (fins i tot el sostre i el pis) des d’unmateix punt de vista. La seva possibilitatd’explorar virtualment un lloc cap a l’an-gle que desitge l’usuari, li brinda una

experiència d’immersió total en l’espai,quasi com si estiguera físicament en ellloc.

Una fotografia immersiva es realitzacapturant una sèrie de fotografies ambun capçal especial i girant 360 graus alvoltant d’ella. Aquestes imatges es com-binen utilitzant programes especialitzatsen una sola imatge, que mostra els 360graus tant en el plànol horitzontal comvertical.

Al web www.sagradafamilia.cat espoden veure també altres imatges vir-tuals del creuer, la cripta, el naixement i latomba de Gaudí. Així mateix es podenveure imatges (no virtuals) de les façanes,el claustre i les escoles.

Els olis de Riudoms, el 16 de novembre al‘Quèquicom’El programa "Quèquicom" del Canal 33emet el dimecres 16 de novembre, a les21:30h, el reportatge titulat "L'oli: l'orlíquid", on es fa un repàs a les característi-ques de l'apreciat oli d'oliva verge extrade les nostres comarques, amb una pre-sència destacada dels olis produïts aRiudoms per l'empresa Olis Mallafré.

Tot en ordre entreRiudoms i el Ministerid’Economia

Riudoms era un dels municipis que faunes setmanes es trobava a la llista delsque encara no havien presentat la liqui-dació dels seus comptes al Govern del’Estat. A hores d’ara, però, això ja estàsolucionat, ja que, segons explica elmateix alcalde, Josep M. Cruset, tota ladocumentació necessària ja s’ha lliurat alMinisteri d’Economia, de manera que ahores d’ara tot està en ordre. De fet, quanva sortir a la llum el darrer número deL’Om, Revista de Riudoms la liquidació jaestava presentada. En aquest sentit,demanem disculpes als lectors per publi-car una informació no del tot actualitzada.

Juntament amb Riudoms, hi haviaaltres poblacions de la comarca del BaixCamp que es trobaven en una situaciósimilar, com és el cas de l’Aleixar,Duesaigües o Riudecols, i molts altrespobles i ciutats de Catalunya.

Foto immersiva de la Sagrada Família, una realitat de 360 graus en una sola imatge

WWW.SAGRADAFAMILIA.CAT

actualitat


Dilluns, dia 27 de setembre passat, va començar a l’EpicentreGaudí del Raval de Sant Francesc de Riudoms un curs adreçat alscuidadors de persones depenents organitzat pel Departamentde Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya conjunta-ment amb Catalunya Caixa i amb la col·laboració del’Ajuntament de Riudoms i el Consell Comarcal del Baix Camp. Elcurs, que té una durada de 25 hores, el segueixen unes 27 perso-

nes veïnes de Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Botarell,Alforja, Riudecanyes, Maspujols i Riudoms. La finalitat, com ja hedit, és formar els assistents que tenen cura de persones depe-nents i l’imparteixen professionals relacionats amb la sanitat.Finalitzarà el dia 2 de novembre.

� Albert Montserrat i Torrell

Curs de cuidadors a l’Epicentre Gaudí

ELISABETH SARRASECA

Avís als subscriptors

Tots els subscriptors de L'Om, Revista de Riudoms, que encara notinguin el llibre "Fotògrafs de Riudoms, el primer terç del segleXX",´volum núm. 8 de la Col·lecció de Separates d'EstudisRiudomencs Rivoulmorum, el poden passar a retirar gratuita-ment, en hores d'oficina, pels establiments Centre Actiu (C/Baltasar de Toda), per Finques Sol Mediterrani (C/ Sant Bonifaci)i per la Biblioteca Antoni Gaudí. Cal acreditar ser-ne subscriptor iaportar la butlleta editada per aquesta finalitat. Es podrà retirar elllibre fins el dia 31 de desembre de 2011. Un cop passada aques-ta data, l'Associació Cultural Amics de L'Om, posarà a la vendaels llibres no retirats. Per qüestió de pressupost, el volum no es faarribar per correu.

actualitat


El passat dia 1 d'octubre va tenir lloc lainauguració del curs 2011-2012 del'Esplai del Casal Riudomenc, en unafesta que es va celebrar a la plaça del’Església. Així, des de dos quarts de sis dela tarda fins a quarts de vuit del vespre,els nens i nenes del poble van podergaudir de diferents activitats, com aracastells inflables, un futbolí humà i unberenar de coca amb xocolata. La músi-ca, a més, també hi va tenir un paper pro-tagonista, de la mà de l’actuació del grupde versions Segona Mà, integrat bàsica-ment per joves riudomencs que van ofe-rir a tots els assistents el seu propi reper-tori de temes dels principals grups derock i de rumba del moment.

Aquesta va ser la primera activitat delnou curs de l’Esplai i va estar oberta atota la vila, però al llarg de l'any s’organit-zen moltes altres cites adreçades directa-ment als infants i joves inscrits: tallers,excursions, acampades, teatre, cantadesde nadales, gimcanes, etc., així comtambé les esperades colònies d'estiu,que ja s’han convertit en tota una tradi-ció dins de la trajectòria de l’esplai. Lamajoria d’activitats, però, es concentrenels dissabtes a la tarda i es desenvolupenen diferents horaris i grups:

- Des de P5 fins a 2n de Primària17.30h-19.00h

- Des de 3r fins a 5è de Primària18.00h- 19.30h

--Des de 6è de Primària fins a 3r d’ESO18.45h- 20.00h

- 4t d’ESO horari flexible

En total, són 36 els monitors que s’en-carreguen de tirar endavant l’activitat del’Esplai. Tenen entre 17 i 25 anys, i la mei-tat d’ells tenen la titulació oficial.

En la festa d’inauguració del curs esvan recollir inscripcions, i també durantel següent cap de setmana. De moment,doncs, ja se n’han comptabilitzat més de150, superant les xifres dels anys ante-riors, segons explicava Maria Cros, una deles responsables de tirar endavant l’esplairiudomenc.

‘RECUPEREM LA NOSTRA HISTÒRIA’D’altra banda, tenint en compte que

l’Esplai del Casal Riudomenc és una deles entitats més antigues del poble i que

ja fa molts anys que s’encarrega de l’edu-cació en el lleure dels infants i joves, elsmonitors que estan al capdavant del pro-jecte han tirat endavant una campanyaamb l’objectiu de refer la seva història.Aquesta consisteix a posar-se en contac-te amb el màxim nombre possible d’exmonitors per tal de recollir tot tipus dedocuments: cançoners, fotografies, car-tells, actes... i també els testimonis oralsde tothom que hi vulgui participar.

Per tal de posar-se en contacte ambells, , cal adreçar-se a la seva nova pàginaweb www.esplairiudoms.org


Tret de sortida al nou curs de l’Esplai del CasalRiudomenc, que ja ha superat les 150 inscripcions

�

Propera excursió a Agramunt L'Esplai del Casal Riudomenc organitzauna excursió per tots els nens i nenes ins-crits al curs de l'esplai 2011/2012. La sorti-da serà el pròxim dissabte 19 de novem-bre, a Agramunt (Urgell). Consistirà en unavisita guiada pels llocs històrics i culturalsdel nucli antic del poble, durant el mat,í iuna visita a la fàbrica artesanal i familiar deTorrons Roig a la tarda.

El preu de l'excursió és de 3 euros pernen/a, tot i que un cost real superior. Ladiferència de cost corresponent serà apor-tada per l'Esplai del Casal Riudomenc.

col·labo


Que una part de la ciutadania europeano dóna importància a les Polítiques quees couen a Europa no és cap novetat,només cal veure els resultats de partici-pació de les últimes eleccions Europees.Però la realitat és que en l’actualitatmolts cops són més importants que lesque ens puguin venir del Govern de laGeneralitat o de Madrid.

Si en algun sector tenen més trans-cendència és en l’agrari, on les directivesque es marquen a Europa dins la PolíticaAgrària Comuna (PAC) són ben notablesal dia a dia del sector, econòmicament,mediambientalment, etc. La PAC és revi-sada cada cert temps i un cop aprovadauna nova reforma, aquesta té un períodeen el que s’anirà aplicant progressiva-ment. Precisament s’ha iniciat en aquestsmoments, fins el 2020 aproximada-ment, d’aquí la importància que, en unmoment de dificultats com l’actual, unareforma que castigui o ajudi l’agriculturaCatalana pot ésser molt important.

El passat dia 12 d’octubre, el Comissarid’Agricultura Europeu va presentar laque és la seva proposta PAC d’aquestnou període, i aquí és on comença elnostre neguit en veure que en algunscasos ni soluciona ni posa mesures perfer front a molts dels problemes i reptesque avui té el sector. Proposa, a granstrets, la desaparició de tot el sistema d’a-juts actual anomenat Pagament Únic,com és el cas de l’olivera, que es basavaen rendiments històrics per una tarifaplana de repartiment de l’ajut per hectà-rea sense tenir en compte la diversitat decultius o dels sistemes productius (secà,regadiu, ...) a Catalunya. Una altra novamesura és la de destinar un 30% del xec,al que ells anomenen “fer més verda l’a-gricultura”, que ve a significar un aug-ment en les exigències mediambientalsde producció.

Obvia que les normes de produccióeuropees són les més exigents del món, i

per tant, els productors europeus supor-tem una competència deslleial enversels països externs que no les tenen, en noremunerar el mercat aquesta major qua-litat i seguretat alimentàries i de protec-ció del medi ambient a la Unió Europea.

I per últim, trobem a faltar mecanis-mes per fer front a la crisi de mercat queavui tant està castigant el sector agraricatalà, com per exemple l’oli d’oliva, sot-mès als interessos oligopolístics de lesgrans corporacions comercials; la crisi del’ecoli, etc.

Això és, a grans trets, el que ve a dir lareforma que se’ns ha posat damunt lataula.

Aquesta música que sona a Europa noens agrada, i ara mateix ens caldrà veure

quina és la força que posen els nostrespolítics i eurodiputats -tant catalans comespanyols- en esmenar la que podria seruna nova pèrdua de renda de les explo-tacions catalanes i el posterior tanca-ment de moltes d’elles.

Esperem una proposta des delDepartament d’agricultura i el Ministeri,que d’altra banda considerem queja haurien d’haver tingut més treballada,deixant ben clares quines opcions trien i,per tant, quin model d’agricultura volenpotenciar. No dubteu ni per un momentque nosaltres les tenim clares i lluitaremperquè es facin realitat.

Visca la terra!

� Josep Zacaries Ferré

Aquesta PAC no la volem!El dia 12 d’octubre el Comissari d’Agricultura Europeu va presentar la seva proposta de la PAC,Política Agrària Comuna, per aquest nou període.

� Dacian Ciolos, Comissari d’Agricultura Europeu.


col·laboració

El passat dia 28 va tenir lloc al CERAP lapresentació del llibre "En temps de des-compte", del viatger i escriptor Carles Martíi Martí. Aquell dia em trobava fora deRiudoms i no vaig poder assistir a l'acte,però la meva relació amb el llibre ja teniacerta història. Aquesta es va iniciar el mesde maig, quan el Carles me'l va regalar.

He de confessar que en aquell momentem vaig sentir obligat a assegurar-li que elllegiria durant les meves vacances d'estiu,com una manera de crear-me el compro-mís de fer-ho. De fet, quan les vacancesvan arribar, les meves distraccions van anarper altres derroters, i es van acabar senseque ni tan sols hagués tornat a mirar el lli-bre.

Mentrestant, altres obres anaven arri-bant a les meves mans, i mentre m'empas-sava novel·la històrica com “El asedio” o“Las legiones malditas”, i fins i tot la políti-ca-ficció de “El Reich Africano”, el llibre delCarles compartia prestatgeria amb d'altrestítols de la meva biblioteca (quina pedan-teria!) i, com a “L’ombra del vent”, anavapolsejant al cementiri dels llibres oblidats.

Cada cop que em decidia a començarla seva lectura, trobava una excusa per triarun altre llibre i no fer-ho, a la vegada quem'assegurava a mi mateix que el properseria el del Carles.

Finalment, quan el dubte era triar entre“La democràcia a Amèrica”, de l'Alexis deTocqueville, i "En temps de descompte"vaig decidir que els començaria tots dos

alhora i els aniria alternant.I així va ser en un primer moment, fins

que les reflexions i els paisatges que elCarles, a través del seu llibre, anava dibui-xant en la meva imaginació, es van impo-

En temps de descompte

� Carles Martí (al mig), autor del llibre ‘En temps de descompte’.ELISABETH SARRASECA

col·laboració


sar clarament a la història de les primeresinstitucions públiques nord-americanes, al’anàlisi de l’estat social dels angloameri-cans i als principis de sobirania del poble aAmèrica.

A partir d'aquest moment va començarun autèntic idil·li entre el llibre i jo; i allòque en el seu inici no era altra cosa que elcompliment d’una promesa feta, s’haviaconvertit en un plaer, de tal manera queem vaig obligar a no llegir més d'un relat aldia per, d’aquesta manera, poder interiorit-zar, plenament, les imatges, les converses iles històries que el Carles m'anava expli-cant. I així un darrera l'altra fins arribar a l’úl-tim dels 28.

Era un diumenge d'octubre, a la tarda,quan vaig acabar de llegir el darrer delsrelats. Em vaig estirar a la butaca, em vaigposar el llibre damunt del pit i vaig tancarels ulls. D’aquesta manera, vaig intentarreviure tots i cadascun dels paisatges des-crits, les converses mantingudes i les histò-ries explicades. Intentava, en la meva imagi-nació, resseguir els mateixos camins que elCarles i els seus companys havien andarejatdurant 10 anys; i va ser en aquellsmoments, en què revivint mentalment tra-

jectes, paisatges i converses, de la mateixamanera que la qualitat d’un bon vi s’apreciadesprés de paladejar-lo una estona, les sen-sacions que havia experimentat durant lalectura del llibre agafaven una nova dimen-sió.

Cada itinerari és relatat amb unaforça descriptiva que et fa visualitzar elscamins per on transiten els protagonistes, iles referències històriques et traslladen alsorígens de cadascun dels llocs. Aquestaaprimorada harmonia entre les sensacionsvisuals i les remembrances històriquesqueda perfectament emmarcada per lesreflexions que, sobre diversos aspectes dela vida, ens ofereix l'autor. L’acurada combi-nació proporciona una lectura plàcida itranquil·la. Sensacions, caladisses, fins alpunt que un acaba impregnat d’una menade balsàmica serenor. De tant en tant, delmig de les paraules, sorgeix com una guspi-ra, que no és altra cosa que una translacióliteral al text, del lèxic col·loquial de l'autor ique actua com una mena de flash en unmoment inesperat, però de tal manera quea l'instant següent tornes a estar immers enaquella lectura calmosa a la que feia refe-rència abans. Diu l'autor que l’única finalitatdel llibre és la d’entretenir al lector i conta-

giar-li les ganes de veure i viure que té elseu grup. En la meva opinió, ho aconse-gueix amb escreix, però personalment li hetrobat un altre valor: "En temps de des-compte" és un llibre que assossega, perquèen front de la inquietud i les inseguretatsque genera la inconsistència d’aquestamodernitat “líquida” en la qual està immersel món actual, i a la que l’autor ja fa unapetita referència, el llibre transmet la solide-sa d’allò que, tot i el pas del temps, roman.Alterat, degradat o fins i tot ruïnós, peròpresent, fent palesa l’existència d'uns orí-gens sòlids on ancorar-nos en front de laincertesa que representa la "liquiditat "delpresent.

Però finalment, si desprès de totes lesreflexions, res és clar, no aconseguim supe-rar l’amorfisme de les relacions actuals isentim que el món ens sobrepassa... "Carpediem" .

En qualsevol cas, el nostre patrimonicultural, és avui una micamés ric.

� Francesc Xavier Bonet


tal dia farà un any

Si volem fer soroll, ells tenen més timbals.Però, si volem un país com a tal i no unacolònia, financerament i políticament, hade canviar alguna cosa en relació a unEstat que ens agredeix, desempara iespolia, ja que tenim un dèficit fiscal de15.000 milions d’euros anuals queCatalunya, per justícia, hauria de perce-bre i, en canvi, no rep pas. Quantesinfraestructures, serveis i ajuts no faríem iquin nombre de retallades no ens estal-viaríem amb aquesta quantia? Ha d’arri-bar el moment que la gent vulgui escol-tar i s’adoni que, fins i tot econòmica-ment i solidària, no hi ha més remei queanar cap aquí o cap a una altra banda. Siel president Jordi Pujol, per exemple, araque no té capacitat de govern ni de fercoses des del poder, ha confessat públi-cament després de 23 anys de peix alcove que s’havia equivocat i que lesalternatives són ara la independència o ladesaparició com a poble, doncs, això. Resmés. Cal decidir-nos per un camí o l’altreperquè, si badem massa, no ens quedaràpaís potser. Hem de poder dir amb lliber-tat què pensem i recatalanitzar-nossocialment. També és important que elspolítics siguin –i sàpiguen– on han deser. I hi ha cops, però, que ens oblidemque, en aquesta feina per “governar-nos”,hi ha qui cobra que hauria de saberdonar un tomb de timó. Així, en aquestadirecció o sentit, ¿com és que encaracomportem que es venguin molts pro-ductes els prospectes o les instruccionsdels quals no estan pas traduïts a la nos-tra pròpia llengua oficial i que els políticsd’aquesta etapa democràtica actual facinels ulls grossos o mirin a l’altra banda i,un cop aposentats al poder, procurintant com poden desmobilitzar la societatcivil i es pensin que és aquesta qui s’hade queixar o, de tant en tant, tornar-la acridar puntualment a files? Com a mostrad’aquesta passivitat pública dos petitsbotons: Durant la darrera Fira de SantLlorenç de Riudoms, pel recinte, s’hi varepartir propaganda impresa privada ben

visible on “l’únic” que hi havia en catalàera el nom de l’establiment local.“Dóna’m un bon sopar, però no em casti-guis”, deurien pensar alguns. Potser ésuna guerra perduda mentre els inspec-tors o responsables no diguin ni facin resper fer complir la llei, perquè, aBarcelona, per les mateixes dates, em vanoferir propaganda impresa d’una activi-tat que organitzava el Palau de la MúsicaCatalana, que, per cert, rep subvencionsa través dels impostos que paguem tots,on tot era en castellà i anglès, llevat del

nom d’aquesta institució “exemplar”–que era en la llengua del país– i tambépart del títol: “Concert Aranjuez ma pen-sée guitarra española / Spanish guitar”del 3 de setembre, perdó, del “3 deSeptiembre 9 pm.” Si hi ha lleis, s’han defer complir o, altrament, s’han de canviaro abolir (d’altres, per segons qui o què, jales impugnaran pel “nostre bé”).

Continuant amb el tema de la llengua,el PP, el 2009, no va recórrer davant elTribunal Constitucional els articles de la

Moure fitxa o qui té méstimbals?

� Val més l’actitud que l’aptitud. “Aconsella un ignorant i et tindrà per enemic”, ens ve a dir unproverbi àrab.



Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que esreferien a la immersió (a l’art. 11, s’hi afir-ma que “el català, com a llengua pròpiade Catalunya, és la llengua utilitzada coma llengua vehicular i d’aprenentatge delsistema educatiu”. També s’hi asseguraque “els alumnes no poden ser separatsen centres ni en grups de classe diferentsper raó de la seva llengua habitual”), si béen va recórrer d’altres; de la mateixamanera CiU tampoc no ha explicat que elmateix Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) va dictar una sentènciadatada el 18 al juliol del ple de la Sala delContenciós Administratiu, composta per24 magistrats, que consagra aquestmodel. Però, contradictòriament, ara, unaaltra sentència d’aquest tribunal supreminsta el govern català perquè apliqui l’es-panyol com a llengua vehicular en l’en-senyament obligatori a Catalunya arequeriment de tres famílies i, per tant,volent fer entrar en fallida el model d’im-mersió i normalització lingüística que s’hiaplica des de 1983. Deu ser per allò que,segons pensen alguns, no som una nació(ja que només n’hi ha una, l’espanyola), lallengua castellana té supremacia sobre laresta, el català al senat espanyol i a lesinstitucions europees és improcedent,les seleccions esportives catalanes nopoden competir institucionalment, l’eti-quetatge en català és il·legal, el concerteconòmic (fora dels territoris forals) ésanticonstitucional, tota norma catalanaés inferior a qualsevol llei, decret o reso-lució ministerial espanyola, tota compe-tència catalana pot ser recuperada perl’Estat quan aquest vulgui per allò de laseva inèrcia de no oblidar la recentralitza-ció, fins i tot portar el distintiu ‘CAT’ a lesmatrícules dels vehicles és sancionable,etc. Què volem nosaltres, doncs?L’assimilació i acceptació o la secessiód’acord amb els processos acceptats i

homologats internacionalment? Ser unafeliç regió espanyola amb les seves pecu-liaritats folklòriques o amos del nostredestí? El món va al revés o nosaltresestem al costat contrari? ¿Ens deixen,després de la LOAPA, de moltes modifi-cacions –inclosa la fins fa poc “intocable”Constitució– i dels recursos contral’Estatut, etc., cap més via o cap mésopció que no sigui l’autodeterminació?Podem esperar res de bo d’un estat queens nega el pa i la sal? Recordem el queens va dir el gran lingüista i patriota JoanSolà i Cortassa: “Una llengua no pot serdigna i mantenir-se si qui la parla no viuamb dignitat i confiança, i si el poble quela té com a patrimoni no és lliure sinóque viu subjugat”. Si fins i tot el fet que elGovern espanyol hagi interposat unrecurs contra la llei de l’aranès –nom dela llengua occitana parlada a la Valld’Aran– del Parlament de Catalunya queel reconeixia com a oficial pels seus10.000 parlants i que el 19 de setembrel’admetés a tràmit el TribunalConstitucional desmunten les paraulesdel candidat del PSOE en les eleccionsgenerals Alfredo Pérez Rubalcaba quandiu ara –i a Barcelona només– que allòque Catalunya va aprovar en referèndumno ho hauria de desmuntar un tribunal iens ve a defensar ara també el català, laimmersió lingüística, l’autogovern... En fi,s’obliden que l’article 3 de la Constituciódiu que la riquesa de les diferents moda-litats lingüístiques són un patrimoni arespectar i a protegir? Com és que lapràctica ancestral del Govern i de dosgrans partits espanyols que no cal niesmentar s’obstinen sovint a anar contrala diversitat i pluralitat lingüística del’Estat que diuen defensar? Som o ensprenen per imbècils? Ja estem cansatsd’ensurts, de decrets, de sentènciesinjustes... i que durant aquests darrers

trenta anys diguem les mateixes coses,que sortim al carrer pel mateix i quehaguem de donar explicacions constant-ment per viure en català. El sociolingüistai catedràtic de filologia romànica de laUniversitat de Frankfurt i creador delmètode EuroCom, Till Stegmann, ja hodiu ben clar: “No voler aplicar la immersióen un país amb immigració demostraignorància i mala fe” i ha assegurat que elcastellà ja té 'prou presència' com perhaver-lo d'estudiar a les escoles, s'hadeclarat 'defensor' de viure a Catalunya'100%' en català i ha titllat la constitucióde 'poc respectuosa amb les altres llen-gües'. A més, aquest filòleg s'ha mostratconvençut que el nivell de castellà delsalumnes catalans és superior al delsd''Extremadura'. Cal recordar que fa deuanys i en el marc de l’Any Europeu de lesLlengües, el Consell d’Europa va procla-mar el 26 de setembre Dia Europeu deles Llengües i que l’Estat espanyol, l’any2001, va ratificar la Carta Europea de lesLlengües Regionals i Minoritàries. Ho hannotat?

En fi, com constata l’escrit, datat aBarcelona el 4 de setembre de 2011, del’Equip de Coordinació de la Federacióde Moviments de Renovació Pedagògicade Catalunya, “La llengua és la principaleina d’expressió d’un país, l’educació ésla principal eina per a la formació de laciutadania d’un poble. Catalunya haexperimentat durant els darrers trentaanys una experiència d’ús i de treball dela llengua, a través de la immersió lin-güística als centres educatius, que haestat motiu de satisfacció interna perpart de les comunitats educatives i unmodel seguit i avalat per part de lingüis-tes de reconeixement internacional. Amés, les avaluacions en tema de llenguahan contrastat que les competències de



les dues llengües oficials de l’Estat s’asso-leixen en acabar l’educació obligatòria”.Però “El passat mes de desembre –conti-nuen– amb la Sentència del TribunalSuprem i el passat dos de setembre perpart de la interlocutòria del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya posenen qüestió aquest model d’èxit sentit iavalat”. Per això, “com a entitat que aple-ga professorat i educadores i educadorsde vint-i-cinc Moviments de RenovacióPedagògica del país, d’àmbits de treballque abasten nombrosos etapes i sectorsde l’educació i d’entitats que treballen laformació des de les institucions educati-ves formals i des de l’educació en el lleu-re”, manifesten que “la situació que plan-tegen ambdues accions judicials crea unproblema que l’escola catalana no té niha tingut aquests darrers anys. És propid’una immensa minoria, la qual no repre-senta el sentir majoritari del poble deCatalunya, que té la seva màxima expres-sió democràtica en el nostre Parlament”,que “es tracta d’una qüestió política queté molt poc a veure amb els principiseducatius i la realitat pedagògica, ele-ments que creiem que haurien de serprioritaris”, que “ha estat un model cons-

truït des de la voluntat d’acord polític delpaís i des de l’esforç i la confiança demolts familiars, docents, agents socials iestudiosos de la llengua, que “ha estat unmodel que ha estat completament vàliden moments en què el català es va intro-duir a l’escola en la transició democràticai ho ha estat en la darrera dècada ambl’arribada de ciutadanes i ciutadans d’al-tres països”, que “ha fomentat la cohesiósocial, valor que considerem imprescin-dible. Rebutgem la segregació de qual-sevol tipus en el camp educatiu” i que“ha estat una expressió de la renovaciópedagògica dels nostres centres educa-tius sobre la que s’ha d’introduir el multi-lingüisme, expressió de la realitat socialque actualment ja és un fet en el nostrepaís”. I conclouen que “Tots aquestsmotius ens han portat a fer explícit elnostre ferm compromís des de fa vuitmesos a la plataforma SOMESCOLA.CAT,en la qual agents de la comunitat educa-tiva i la societat civil catalana compartimla nostra inquietud per donar el valor quees mereix el model d’escola catalana. Ivolem manifestar el nostre compromísper aportar el nostre treball als centreseducatius de les diferents etapes educa-

tives i en la nostra pròpia Federació, per aquè, sobre la solidesa expressada,puguem construir un futur lingüístic ieducatiu que ens faci créixer com a ciu-tadanes i ciutadans i com a país”.

Tot plegat em recorda l’eslògan de laDiada de l’11 de setembre de 1979: “Mésque mai un sol poble”. I també la fraseque va encunyar l’humorista barceloníJaume Perich Escala: “Gràcies a la llibertatd’expressió avui ja és possible dir que ungovernant és un inútil sense que enspassi res. Al governant tampoc”. Clar que“La llibertat només resideix als estats onel poble té el poder suprem”, segons elpolític romà Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43aC). En fi, la independència vindrà de lamà de la integració i de la tolerància, dela persuasió i de la conscienciació queconformaran un univers ple de matisos,de seduccions i de suggeriments queens farà addictes a la vida o, en el pitjordels casos, ens matarà l’avorriment i ladesídia de ser súbdits ingrats. Deixeu-meacabar avui amb un “Vivétz lo aranés!”(Visca l’aranès!).

� Josep Maria Toda

retalls de diari


Abans que arribés el flagell de la fil·loxera,els viticultors catalans ja hagueren de llui-tar contra múltiples contrarietats. Així, laintroducció al mercat espanyol, a finals dela dinovena centúria, dels anomenats vinsartificials –molts d’ells de fabricacióestrangera–, van abaratir perillosament elspreus del producte autòcton. Per aquestmotiu, els agricultors es giraren contra elcobrament de l’impost de consums quegravava i encaria el vi. L’impost arribà a sertan impopular que es convertí en la causaprincipal de molts dels motins que es pro-duïren en l’Espanya d’aquell temps. Enuna assemblea de pagesos del Camp deTarragona celebrada a la plaça de SantAntoni de Riudoms, l’11 de juny de 1893,ja es parlava de la necessitat de suprimiraquest tribut, petició que seria àmplia-ment reclamada en altres concentracions.Les consignes corejades en aquests actesportaren molts propietaris a deixar depagar aquesta contribució. La demora enel pagament féu engegar la maquinàriaadministrativa que començà a aplicar lavia de constrenyiment i a embargar elsbéns dels morosos.

En el cas de Riudoms, l’execució d’al-guns d’aquests embargs va desembocaren una insubordinació ciutadana de talmagnitud que els fets foren recollits a lapremsa de tot l’Estat. Així, el 22 de generde 1896 va arribar a la vila un agent execu-tiu, acompanyat d’una parella de la guàr-dia civil, disposat a fer efectius els embar-gaments. Segons la premsa, “promovióseun alboroto, formándose un grupo tumul-tuario, del que parece salieron algunaspedradas dirigidas a la repetida fuerza dela guardia civil. / Retirada ésta y suspendi-das las diligencias de embargo, llegaronnuevas parejas de la benemérita a la indi-cada población, de modo que bien pron-to halláronse recontradas parejas de estaciudad (Tarragona), Cambrils, la Selva yRiudecols, trasladándose también aRiudoms el capitán y sargento de Reus”.(El Correo de la Provincia, 24-I-1896, p. 3.)Els aldarulls van portar a la detenció de sisjoves, dos dels quals, Jaume MassóBanach i Joan Llauradó Jansà, forenempresonats fins al mes d’abril d’aquellany.

Quan hom el pitjor es temia –“temava”en dialecte riudomenc–, va arribar alpoble el governador civil, el senyorCeferino Sauco Diaz, junt amb el coman-dant de la guàrdia civil de Tarragona. Elgovernador va optar per convocar diver-ses reunions; entre altres, va fer-ne unaamb l’ajuntament, presidit per l’alcaldecarlí Josep Font Olivé, i una altra amb ungrup de grans contribuents. Desprésd’escoltar les opinions dels riudomencs ide calmar els seus ànims, el governadorva parlar i ho féu amb tant convencimenti passió que tothom quedà encantat i,així, la mala bravada es convertí de copen dolçor i simpatia. Fou tal l’èxit queaconseguí la màxima autoritat provincialque acabà sent “invitado por una comi-sión representante de las sociedadeslocales y por individuos de cada una deellas; vióse precisado en la tarde del vier-nes a visitarlas, siendo vitoreado en todasellas y aclamado como pacificador de

aquella villa, que recordará gratamente suvisita en tan aciagas circunstancias.”(Diario del Comercio, 26-I-1896, p. 2.) LaJunta del Centro Riudomense fins va deci-dir atorgar al polític el títol de soci honora-ri de l’entitat.

En resum, que “si pudo serle ingrata alseñor Sauco su entrada en la villa citada,ésta se compensó en la salida, que fuéuna estimable ovación, que puede califi-carse de acto de agradecimiento por losvecinos.” (Diario del Comercio, 26-I-1896, p.2.) És a dir, aquí pau i, després, glòria. Finsel majordom major de palau va apressar-se a alabar la mediació i, “en nombre deS.M. la Reina, ha felicitado al señor gober-nador civil por el acierto y exquisito tactoque ha desplegado en el arreglo del con-flicto de Riudoms.” (Diario de Tarragona,28-I-1896, p. 2.)

� Joan Torres Domènech

Els aldarulls de 1896

� La fil·loxera va provocar la destrucció del mode de vida de molts agricultors.

esports


Nova etapa del CD RiudomsXavier Salagaray és el tècnic que treballa per intentar que el club aixequi cap de nouDesprés de les constants complicacionsamb què es va trobar durant la temporadapassada, el primer equip del Club DeportiuRiudoms es troba plenament immers enuna nova etapa, durant la qual espera aixe-car cap i aconseguir resultats millors.

Xavier Salagaray és l’encarregat dereconduir aquest vaixell que estava gairebéenfonsat, i des del moment que va decidirimplicar-s’hi era plenament conscient deles dificultats del projecte que tot just ini-ciava. “Em vaig trobar un equip molt des-compost i desmotivat, però poc a poc lescoses han anat canviant i ara comencem amirar amunt”, apuntava el tècnic del clubriudomenc, qui assegurava que, desprésdel període d’adaptació inicial, cada vega-da s’entén més amb els jugadors que, almateix temps, hi estan molt més implicats.“Ara l’equip ja comença a assemblar-se alque jo vull aconseguir amb el pas deltemps”, apuntava Salagaray, recordant queúltimament hi ha hagut més d’una victòria.

La temporada passada va ser molt dura,perquè l’equip va haver de tenir tres o qua-tre entrenadors diferents en molt poctemps, i també constants canvis de juga-dors. Ara, doncs, l’entrenador compta ambun total de 23 jugadors –la majoria són riu-domencs- i treballa amb optimisme iganes per poder tornar l’equip al lloc quees mereix. “El lloc del Riudoms no està aquarta territorial, sinó que el que hem defer és mirar sempre amunt i intentar supe-rar-nos amb els ulls posats a l’ascens”, expli-

cava el tècnic.

Pel que fa a les seves relacions amb lajunta del club, encapçalada pel seu presi-dent Josep Maria Llaó, el Xavier Salagarayassegura que a dia d’avui hi ha molt bonaentesa. Tot i això, també es mostra resignatper la manca de mitjans, i subratlla que “noens hem d’amoïnar pel que no tenir, sinócentrar-nos en el que tenim”.

� M. J. R.

El Club Patí Riudoms es col·loca primer de laclassificació del seu grup a la 2a catalanaEl Club Patí Riudoms es va enfrontar el pas-sat diumenge 9 d’octubre contra el ClubHoquei Tremp. El partit, que es va disputara la pista del Riudoms, es va convertir enuna exhibició del millor hoquei, amb unresultat de 14 a 1 a favor de l’equip local.

L’equip de riudomenc, que juga a 2acatalana, s’ha posat al capdamunt de laclassificació a la segona jornada de la Lliga.Malgrat enfrontar-se contra el Mollerussa ala primera jornada, amb una amplia victò-ria, el CP Riudoms no es va confiar.

A l’acabar la primera part, la diferència jaera de 8 a 0 i el gol de l’equip de Tremp nova arribar a la segona part en una acció depenal. Els jugadors de Riudoms van confes-sar que van sortir a la pista nerviosos, peròal marcar el primer gol van anar guanyantconfiança i van ampliar el resultat.

L’equip visitant no va disposar de gairesarribades a la porteria contrària gràcies a laconstant pressió de l’equip local i el domini

ofensiu, que va permetre a l’equip riudo-menc ampliar el resultat.� E. S. J.

‘ ‘

‘ ‘Em vaig trobar un equip molt descompost i

desmotivat, però poc a poc les coses han anat

canviant i ara comencem a mirar amunt

cd riudoms


FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 21 8 7 0 1 44 9 0

2 VALLMOLL C.D. "A" 21 8 7 0 1 24 8 0

3 DUESAIGUES, S.R.U.E. "A" 18 6 6 0 0 13 4 0

4 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 15 7 5 0 2 56 11 0

5 SALOU, U.D. "B" 13 8 4 1 3 22 19 0

6 L´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A" 12 6 4 0 2 25 11 0

7 RIUDECOLS, U.D. "A" 12 7 4 0 3 28 24 0

8 VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 10 6 3 1 2 22 15 0

9 RIUDOMS, C.D. "A" 10 6 3 1 2 16 11 0

10 ALMOSTER, F.C. "A" 9 6 3 0 3 11 12 0

11 MONTROIG AT. "A" 9 6 3 0 3 15 17 0

12 ALCOVER, C.E. "B" 6 8 2 0 6 12 27 0

13 PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A" 3 7 1 0 6 6 25 0

14 VIMBODI, C.F. "A" 3 7 1 0 6 10 31 0

15 LA RIBA, C.F. "A" 1 7 0 1 6 7 22 0

16 INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" 0 7 0 0 7 5 70 0

CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24 8a JORNADAPOS. EQUIP PUNTS SGCGFPPPEPGPJ

RESULTATS C.D.RIUDOMS

Jornada 4

Jornada 5

Jornada 6

Jornada 7

Jornada 8

RIUDOMS, C.D. ''A'' - INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" 7 - 0

ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" - RIUDOMS, C.D. ''A'' 3 - 0

RIUDOMS, C.D. ''A'' - VICOMAR, C.F. "B" (Suspès)

SALOU, U.D. "B" - RIUDOMS, C.D. ''A'' 3 - 4

RIUDOMS, C.D. ''A'' - VALLMOLL C.D. "A" ' 2 -1

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS

Jornada 9

Jornada 10

Jornada 11

Jornada 12

VIMBODI, C.F. "A" - RIUDOMS, C.D. ''A''

PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A" - RIUDOMS, C.D. ''A''

LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" - RIUDOMS, C.D. ''A''

RIUDOMS, C.D. ''A'' - MONTROIG AT. "A"

esports


Com ja és habitual en aquestes dates,des del dijous 20 fins al dia diumenge 23del passat mes d'octubre es va disputar ales nostres comarques la 47a edició delRal·li RACC Catalunya – Costa Daurada,penúltima prova puntuable per al cam-pionat del món de ral·lis en les categoriesWRC i PWRC (Automòbils de Producció)així com l'última en la categoria SWRC(Super 2000). Igual que en l'anterior edi-ció, aquest any el traçat ha estat mixt,combinant trams d'asfalt i terra la qualcosa ha incrementat la dificultat per alspilots en haver de combinar dos tipusdiferents de pilotatge. S'han recorregutun total de 406,52 quilòmetres ,distri-buïts en 18 trams cronometrats. Referental traçat d’aquest any, cal destacar diver-sos canvis significatius en els recorregutsaixí com la inclusió d'un tram nocturn delrecorregut.

Una vegada més, Sebastien Loeb(Citroën DS3 WRC) va aconseguir unanova victòria el que li confereix la setenaconsecutiva en la prova espanyola delmundial de ral·lis i la número 67 de laseva trajectòria esportiva. A falta de l'últi-ma prova del campionat, aquest noutriomf l’ha situat en una posició privile-giada i decisiva per enllaçar el seu vuitètítol mundial consecutiu. A més, el triomfde Loeb al costat del seu copilot DanielElena, ha servit perquè Citroën puguialçar-se amb el campionat de construc-tors de la FIA per setena vegada en laseva història.

La 47a edició del Ral·li RACC Catalunya - CostaDaurada aixeca una gran expectació

� Sebastian Loeb i Daniel Elena al podi en primera posición.ANTONI FONT

� Els guanyadors, amb les autoritats. ANTONI FONT

Al finalitzar la competició SébastienLoeb va declarar: «Lògicament estic con-tent perquè ha estat difícil. Aquí hecomençat de nou de zero, a l’estarempatat amb Mikko Hirvonen, peròtambé ha estat una lluita molt divertidaamb Jari-Matti Latvala, qui ha tingut unbon ritme i una franca progressió sobreasfalt. La veritat és que té un futur pro-metedor. Hauré de lluitar a GranBretanya, no em queda un altre remei.Sé que no serà fàcil, així que veurem elque succeeix».

La segona posició va ser per al pilotMirko Hirvonen (Ford Fiesta RS WRC),gràcies a les ordres d'equip que van ferque el seu company Jari-Matti Latvala(Ford Festa RS WRC) perdés temps en elsdos últims trams el que li va obligar aquedar-se a la tercera posició.

L'espanyol Dani Sordo (MINI JohnCooper Works WRC) va acabar quart, des-prés de mantenir una dura pugna ambSebastien Ogier (Citroën DS3 WRC) finsque en la penúltima especial de la jorna-da del Diumenge es va produir l'abandódel francès. Fins llavors, Sordo no sola-ment no va poder apropar-se al tercerlloc que ocupava Hirvonen, sinó quetambé veia com Ogier se li apropavaperillosament fins a situar-se a 13 segonsde diferència a causa de la punxada queva sofrir l'espanyol en el quart tram deldia.

Finalment destacar, com cada any, lagran afluència de seguidors i amants delmón del motor en general i del ral·li enparticular, que han seguit dia a dia i ambextraordinari entusiasme el transcurs d'a-quest certamen.

� Antoni Font

esports


� Mirko Hirvonen (Ford Festa RS WRC) al seu pas per el Coll de la Teixeta.ANTONI FONT

� Dani Sordo (MINI John Cooper Works WRC) tram de Santa Marina. ANTONI FONT


esports

L’Escola de Futbol Baix Camp continua creixentL’Escola de Futbol Baix Camp continuacreixent gràcies a les noves incorporacionsde jugadors i jugadores en els nostresequips, tant de futbol 7 com de futbol 11.Això, sumat a la imatge que porta donantl'escola durant les últimes temporades, altreball constant i a la innovació diària perpart de tots els membres de l'Escola, ensestà situant al punt més alt de les escolesde futbol de la província. Ja només ensfalta esperar que els resultats ens acom-panyin, però mai oblidant que som unaescola i que, per tant, ens devem als nos-tres alumnes. Per això, el nostre lema és:Treballem per fer futbolista per al futur.

Sempre existeix qui intenta posar entre-bancs quan les coses t'estan sortint bé,però estem disposats a seguir treballantper continuar endavant i aixecar-nos tantesvegades com sigui necessari per aconse-guir arribar a la meta que ens hem marcat.Amb l'ajuda de tots ho aconseguirem.

� Pedro Berlanga � El lema de l'Escola és 'Treballem per fer futbolista per al futur'.CEDIDA

CEDIDACEDIDA


vida sana

Avui parlarem dels problemes de lahipertensió. La causa pot tenir molts orí-gens, per la qual cosa és difícil d’identifi-car. Entre les més importants estan elsantecedents familiars, l’alt consum de sal,tensió emocional (estrès), obesitat, con-sum elevat de greixos, sucres, tabaquis-me, menjars preparats (contenen conser-vants i altres additius), abús de l’alcohol,alguns medicaments com els corticoi-des, antiinflamatoris, anticonceptius,antidepressius, medicaments pel refre-dat...

La pressió arterial tendeix a augmen-tar amb l’edat, a menys que es prenguinmesures per evitar-la.

Els principals aliments o complementsdietètics per regular la pressió arterialsón l’all, l’arç blanc, fulles d’olivera, oli dellinosa, oli d’onagre i oli de segó d’arròs,lecitina de soja i els fongs shiitake i reishi,entre d’altres, i els podem trobar enforma de comprimits, perles o vials.

L’all cru té propietats antisèptiques,fungicides, bactericides i depuratives, jaque conté un oli essencial volàtil anome-nat al·liïna -també responsable del fortolor- i que s’elimina per via respiratòria.Altres propietats beneficioses de l’all són:

-Estimula les mucoses gastrointesti-nals provocant un augment de les secre-cions digestives i de la bilis.

-És diürètic.-És expectorant, desinfectant i des-

congestionant.-Ajuda a que la sang circuli amb major

facilitat i disminueix la pressió sanguínia.

- És recomanable el consum habitualen cas de parasitosi intestinal i candidiasi.

- Per qualsevol procés infecciós.

L’arc blanc actua com a regulador delritme cardíac disminuint les palpitacionsdel cor en persones amb ansietat i ner-viosisme. Actua de forma general sobreel sistema circulatori. En casos de hiper-tensió i hipotensió és molt efectiva jaque ajuda a equilibrar la tensió arterial.

L’olivera també és hipotensora, diürè-tica, laxant i té propietats anticolesterol.

És convenient també controlar laretenció de líquids, bevent aproximada-ment 2 litres d’aigua durant el dia enpetits glopets amb l’ajut d’alguna plantao preparat diürètic com podria ser, la cua

de cavall, estigmes de panís, ortofifó,entre d’altres.

Més d’un milió de catalans adults sónhipertensos. És a dir, tenen la pressió alta.A qualsevol edat, fins i tot superior a 70anys, tenir la pressió alta sempre com-porta un risc afegit de patir un accidentvascular cerebral o insuficiència cardíaca.

Els atacs de feridura han disminuïtmolt de freqüència en els darrers cin-quanta anys gràcies a les millores en eldiagnòstic, control i tractament de lahipertensió arterial.

� Berta Mora Roca, diplomada en Naturopatia iFlors de Bach.

� Més d’un milió de catalans adults són hipertensos. És a dir, tenen la pressió alta.

Pressió arterial

L'OM 484

Documents

Transcript of L'OM 484