L'Om 479

nú

m 4

79

�m

aig

20

11

�a

ny X

LII

� 4

,50

€

Una seixantena depersones participen en lasegona Trobada de Puntde Creu

La tercera edat viu el seugran dia amb la celebracióde la tercera edició de lesOlimpionades

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

La formació de Josep M. Cruset es va endur el 68.82% dels vots

JOEP

MA

RIA

FO

NT

MA

SSÓ

CiU arrasa a les urnes i obté11 escons a l’Ajuntament

l’om revista de riudoms 2

editorial

número 479 • maig 2011 3

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

IndginatsEl fenomen dels indignats segueix vigent, probablement més que mai. La

intervenció policial per desmantellar el campament de la plaça Catalunya de

Barcelona no va aconseguir més que revifar-lo. Centren les demandes en set punts

que inclouen la lluita contra l'atur, el dret a l'habitatge, el control del sector

bancari, reformes fiscals, eliminació dels privilegis de la classe política i protecció

dels serveis públics i de les llibertats ciutadanes.

Els indignats interpel·len el conjunt de persones i institucions que legitimen el

nostre model de societat, i molt especialment a les elits en la mesura que se les fa

responsables de la crisi. Unes elits que no volen assumir cap mena de

responsabilitat i observen el fenomen d’esquitllevit. Els interpel·lats són molts:

bancs i caixes, grans corporacions, líders d’opinió sindicats, mitjans de

comunicació, … La política i els partits, però, se’n porten la part principal del retret.

Fa temps que allò que molts ciutadans perceben dels partits no és la vocació de

millorar la societat des del propi projecte, sinó exclusivament les tàctiques i les

estratègies per assolir el poder. I tot plegat en un context mediàtic que no ajuda ni

estimula la conversa i la discussió pública sobre els problemes col·lectius.

És bo que aquesta indignació surti al carrer i aixequi el clam. Això no vol dir que

tots els acampats diguin coses raonables, ni que totes les propostes siguin

digeribles; algunes ens portarien directament a la jungla.

Per exemple: lócupació de léspai públic no pot durar eternament, perquè

aprendre que el carrer és de tots, ens ha costat segles de civilització. Si acceptem

que es poden convertir les places de les ciutats en acampades permanents,

haurem de permetre-ho sempre, tant si ho demanen per a reflexionar sobre la

filosofia de la ment, com si vol ocupar el carrer léxtrema dreta per atacar el

fenomen de la immigració a casa notra. I si la policia democràtica demana entrar

en una plaça per treure objectes de risc, a les portes dúna celebració

multitudinària, els ocupants ho han de permetre. I, si no ho permeten, la policia els

ha de treure a la força, perquè ho vulguem o no és la nostra policia democràtica. I,

finalment, si algú alca la veu pels comerciants i veins afectats per les protestes no

se l’ha de criminalitzar. O és que resulta que els danys col·laterals no importen?

El ressò internacional de les protestes ha arribat a situar els indignats com a tema

d'obertura del diari The Washington Post, que ha titulat amb "Una primavera de

frustració a Espanya". Per la seva banda, la cadena britànica BBC ha comparat

l'acampada de Madrid amb les protestes de la plaça Tahrir del Caire.

Caldrà una mica de seny per resoldre el tema: buscar nous espais públics, cercar

nous sistemes per al·lagar contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica...

i mentre continuar vivint en pau i harmonia.

eleccions municipals


Josep Ma Cruset obté encaramés suport del ciutadansL’alcalde reelegit diu que “cal continuar treballant intensament, amb seny, optimisme i molta humilitat”Amb la campanya electoral finalitzada idesprés del dia de reflexió, 4.641 riudo-mencs van ser cridats a les urnes el passatdia 22 de maig per decidir el futur del seupoble per als propers quatre anys. Entotal, doncs, van exercir el seu dret a vot3.194 veïns i veïnes de la vila, fet querepresenta gairebé el 69% de participa-ció, una xifra molt similar a la que es varegistrar l’any 2007. Els vots nuls van ser59 (un 1.85%), i els blancs 70 (un 2.23%).

En aquesta ocasió, el poble va parlarclar i va decidir donar de nou la seva con-fiança a l’actual equip de Govern, demanera que CiU es mantindrà al capda-vant del consistori, com a mínim, quatreanys més. De fet, la formació encapçaladaper Josep M. Cruset es va endur un totalde 2.280 vots, és a dir, el 68.82% de lesbutlletes dipositades a les urnes, fet que lipermetrà governar amb comoditat, jaque haurà aconseguit 11 dels 13 regidorsen joc. Els dos escons restants seran per aEsquerra-AM, amb 375 vots (l’11.96%) i elPSC-PM, amb 268 (un 8.55%). El PP, encanvi, amb 142 sufragis i un 4.53% deltotal, no va poder assolir el seu objectiu, ies mantindrà encara quatre anys méssense un lloc a l’Ajuntament.

Riudoms continua apostant, doncs,per Convergència i Unió, un fet que el

cap de llista i alcalde del municipi, JosepM. Cruset, valora molt positivament i,sobretot, amb agraïment. “El resultat haestat molt clarificador, però també repre-senta un gran repte, i per això hem decontinuar treballant intensament, ambseny, optimisme i molta humilitat, escol-tant més que mai els veïns”, apuntavapocs dies després de conèixer els resul-tats.

Però, tot i que el vent bufava a favorseu, tant en clau nacional com en claulocal, Cruset no les tenia totes, ja que esdefineix com una persona “patidora demena”. És per això que ell sempre sol con-templar l’escenari més desfavorable, pertal d’estar preparat pel que pugui succeir.En aquest mateix sentit, veu el recolza-ment rebut per part del poble com unrecull de diversos motius que han fet queels veïns els donessin confiança, peròtambé interpreta els resultats com un vota favor de continuar treballant de lamanera que s'ha treballat aquests darrersquatre anys: “sense entrar en la crispaciópolítica, sense distincions, amb la implica-ció dels veïns i fent-los sentir part de totallò que es fa a Riudoms, tant dels gransprojectes com dels petits detalls que handeixat el poble tant agradable que tenimi, sobretot, sense hipotecar el futur eco-nòmic de Riudoms”. Així mateix, Cruset té

clar que el que cal, a dia d’avui, és “ferpoble, i no pas política”.

Tot i que la constitució dels ajunta-ments no serà una realitat fins a aquestmes de juny, el nou equip de Govern ja tében clares quines seran les seves priori-tats. D’aquesta manera, i segons apunta-va el batlle riudomenc, per un costat esprioritzarà la dotació dels equipamentsnecessaris “per continuar millorant laqualitat de vida dels veïns”, com perexemple l’escola Cavaller Arnau o bél’ampliació del CAP.

En aquests moments s’estan fent elsdarrers ajustos en l'assignació de respon-sabilitats, però a hores d’ara encara esdesconeix l’estructura del proper consis-tori. Cruset creu, però, que el millor seràfer-ho públic un cop s’hagi constituït elnou Ajuntament, “per respecte al Ple queho ha d’aprovar”.

LA CRISI, PROTAGONISTA DELS PRÒXIMS 4 ANYS

La crisi econòmica serà un dels primersobstacles del proper ajuntament i, tot iser conscients que des de Riudoms no espodrà solucionar perquè es tracta d’unaproblemàtica general, l’Ajuntament faràuna especial aposta per aquelles iniciati-ves que permetin crear ocupació. A més,impulsarà la creació de Riudoms Serveis



Riudoms 2011

Partits

CiU

Esquerra-AM

PSC-PM

PP

Vots

2.280

375

268

142

%

72,73

11.96

8,55

4,53

Regidors

11

1

1

0

Regidors a escollir:

Escrutat:

Vots comptabilitzats:

Abstencions:

Vots nuls:

Vots en blanc:

3.194

1.447

59

70

13

100%

68,82%

31,18%

1,85%

2,23%

Riudoms 2007

Partits

CiU

Esquerra-AM

PSC-PM

PP

Vots

1.823

690

444

193

%

59,99

21,57

13,88

6,03

Regidors

8

3

2

0

Regidors a escollir:

Escrutat:

Vots comptabilitzats:

Abstencions:

Vots nuls:

Vots en blanc:

3.244

1.368

45

49

13

100%

70,34%

29,66%

1,39%

1,53%

3 28

Agrícoles, una empresa municipal desti-nada a contractar gent per tal d'oferir ser-veis agrícoles als pagesos i titulars de fin-ques del municipi. I és que, tal com vavoler deixar clar el cap de llista de CiU,“malgrat les complicacions del momentactual, l’economia de l’Ajuntament de

Riudoms és sana i es troba en un bonmoment, així que podrem continuar fentinversions.

Cruset creu que els resultats consoli-den el projecte que ha encapçalat durantels últims quatre anys, però ho veu tot

plegat com un repte, remarcant que“hem de treballar i defensar més intensa-ment els interessos de Riudoms davantd’altres administracions”.

� Mònica Just Rosals



La llarga jornada electoral va donar el tretde sortida a les nou del matí amb l’ober-tura dels col·legis electorals i un totald’onze meses, repartides entre el col·legiBeat Bonaventura i les escoles velles. Aprimera hora del matí, la gent s’hi anavaacostant a comptagotes, però cap almigdia es van anar a omplint les escoles.

Mentrestant, els alcaldables tambévan dirigir-se a les meses. El primer enfer-ho va ser el representant del PSC-PM,Marcel·lí Garriga, i a continuació FrancescXavier Lázaro, d’ERC-AM, a les escolesnoves. Més tard, aproximadament a lesdotze del migdia, el candidat de CiU queoptava a la reelecció, Josep Mª Cruset vavotar a les escoles velles amb granexpectació i, a continuació Marc Junivart,el candidat per al PP.

Els censats que encara no havien votatvan poder fer-ho fins a les vuit de la

tarda, quan es van tancar les meses. Apartir d’aquí va començar el recompte,45 minuts d’espera i nervis que van cul-minar amb la victòria del partit naciona-lista CiU: amb 2.280 vots, el 71% de l’elec-torat i 10 regidors. Els altres partits candi-dats a l’alcaldia van patir un descens res-pecte al 2007: Esquerra AM 375 vots, 12%de la participació i un regidor, PSC AM268 vots, un 8% i un regidor i, finalmentel PP es va quedar un any més sensepoder entrar a l’ajuntament amb 142vots i un 4%.

Una vegada conegut el resultat l’e-quip de CiU es va reunir a les escolesvelles per celebrar la seva victòria i anun-ciar la última sorpresa, finalment havienaconseguit entrar 11 regidors amb laincorporació d’última hora d’EugeniaMontalbo. A continuació, Josep M.Cruset va voler agrair a la gent la victòriadel seu partit, va recordar a membres

que ja no hi són i, per acabar, va destacarque en quatre anys han passat de 1.800vots a 2.300, subratllant que això és elresultat “de la bona feina feta”, però ambla voluntat de ser humils i continuar tre-ballant.

Finalment, la celebració i la jornada vafinalitzar a la seu del partit, situada a laplaça de l’Església, on es va muntar unapantalla i projector improvisat per seguirels resultats a altres municipis i amenitzarl’espera de l’arribada del reelegit alcalde.

En arribar el van rebre entre fortsaplaudiments i es va dirigir als assistents,agraint la feina seva pel seu equip i anun-ciant que “això és el resultat d’una bonafeina i d’un poble que va a una”.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

Una jornada decisiva per al pobleConvergència i Unió es va reunir a les escoles velles per celebrar la seva victòria



� Col·legi Beat Bonaventura, un dels col·legis electorals.ELISABETH SARRASECA

� Les Escoles Velles, l’altre del col·legis electorals.ELISABETH SARRASECA

� Marcel·li Garriga, cap de llista de PSC-PM.ELISABETH SARRASECA

� Xavier Lázaro, d’ERC-AM.ELISABETH SARRASECA

� Josep Maria Cruset, cap de llista de CiU.ELISABETH SARRASECA

� Marc Junivart, cap de llista del PP.ELISABETH SARRASECA

� Seguint l’escrutini des de la seu de CiU, a la plaça de l’Església.ELISABETH SARRASECA

� L’equip de CiU celebrant els resultats a les Escoles Velles.ELISABETH SARRASECA

actualitat


n Fa dos mesos que és el cap locald'Esquerra a Riudoms. Per què vaprendre la decisió d’assumir aquestcàrrec?A l’assemblea érem molt pocs i, final-ment, després de reunir-nos i parlar-hodetingudament, vam decidir que el caplocal fos jo.

n Porta molts anys vinculat al partit?Sóc militant d’Esquerra des de fa tres anysi mig. Però jo abans ja havia estat dins delmapa polític local, ja que als anys 80 vaigmilitar a Convergència. Vaig deixar demilitar-hi a principis dels 90.

n Per quin motiu?La meva marxa de Convergència es vaproduir després que Josep Maria Vallèses presentés com a independent i fesfora l’alcalde de CiU, Humbert Mallafré,amb una moció de censura. Als comicissegüents, l’any 1991, es va presentar elmateix Vallès per CiU, i jo no ho vaig tro-bar ètic i vaig plegar. Després d’això, vaigestar molts anys sense tornar a militar,fins que em vaig sumar al projected’Esquerra.

n Què li va fer prendre la decisió detornar a implicar-se en política?Ara estic en un moment de la meva vidaen què tinc temps i m’hi puc dedicar. A

més, he de reconèixer que a mi la políticasempre m’ha apassionat.

n Com valora la situació en què estro ba Es querra a Riudoms desprésdels resultats electorals?Ara mateix hem tocat fons, hem tingutuns resultats molt dolents i més avall nohi podem estar. Els mals resultats s’hansucceït per vàries raons: pel tripartit, per lacrisi, i perquè CiU a Riudoms controla lamajoria d’entitats i, a més, cal reconèixerque han treballat molt. Podem dir queaquesta feina ha estat més bona o mésdolenta, però han treballat.

n Els resultats del partit tampoc hanestat positius, en general, a altresmunicipis...Sí, és una llàstima que, per exemple, nos’hagi pogut entrar als ajuntaments deReus i Tarragona, però, en canvi a altrespobles com Almoster la cosa va millor. Espot veure que als pobles encara s’hanobtingut bons resultats, i que on s’ha fetmés mal ha estat a les ciutats, on encaradura el càstig del tripartit.

n Esquerra ha començat a pensar encom fer-ho per reactivar la seva pre-sència política al poble?Nosaltres creiem que hem de començar apedalar, a treballar, a fer oposició i con-

nectar amb la gent perquè ens coneguini sàpiguen que nosaltres, en un momentdonat, també podem governar. Ho inten-tarem, però és molt difícil fer-ho quan elsaltres tenen 11 regidors i tu només un.

n Com ho faran per donar-se a co -nèixer més entre els vilatans?Organitzarem activitats i obrirem un localper poder atendre a la gent que tinguiconsultes sobre temes que no sàpiguen oque no s’hagin gestionat bé. Farem tot elpossible amb qualsevol cosa en quèpuguem ajudar, tant des de l’Ajuntamentcom des d’un altre lloc.

n Des que és a Esquerra, s’ha plan-tejat mai entrar a l’Ajuntament com aregidor?De cara a aquestes últimes eleccions, esva parlar en algun moment que jo encap-çalés la candidatura, però després es vacreure més oportú que el que durantaquests últims anys havia estat el segonde la llista, ara fos l’alcaldable.

n En què basa la seva feina com acap local?La meva feina és, en primer lloc, reorga-nitzar el partit, crear una estructura i aglu-tinar força gent per poder fer activitats.Ara només som una vintena, i hem d’in-tentar eixamplar la militància i els simpa-

‘Esquerra ha de treballar perconnectar de nou amb la gent’Antoni Cruset encapçala l’agrupació local del partit des de fa dos mesos

actualitat


titzants, així com organitzar activitats idonar suport a la gent que ho necessiti.

n Com a riudomenc, què creu que lifalta al poble?Hi falten moltes coses. El tema esportiu ésun desastre. Hi ha un pavelló mal gestionat,hi ha dos camps de futbol que estan malcuidats, no hi ha vestuaris i la pista de pàdelés insuficient. A més, hi ha dues entitatsque es barallen pel futbol base il’Ajuntament no s’hauria d’haver posicio-nat a favor d’una d’elles, perquè hauria deser imparcial. En matèria d’urbanisme, nopuc entendre com, per exemple, a la plaçade l’Església no es permet aixecar un edificide quatre pisos al costat d’un altre que téprecisament aquesta alçada. L’actualGovern local també se sol adjudicar com amèrits propis obres que depenen d’altresorganismes, com la carretera de Vinyols.

n I en l’àmbit econòmic?El que hauria de fer el consistori és treba-llar per intentar crear riquesa al poble,amb la formació de noves empreses iindústries que fes que els riudomencs nohaguessin de marxar fora del poble aguanyar-se la vida.

n Què n’opina del Casal?No ho han fet malament, però seria mésdemocràtic que la gestió d’aquest equi-pament fos més oberta i hi tinguessincabuda entitats i gent de la societat civil.

� Mònica Just Rosals � Antoni Cruset, fotografiat a la plaça de l’Església.CEDIDA

‘ ‘

‘ ‘Hem de començar a pedalar, a treballar, a fer oposició i connectar amb la gent perquè ens coneguin i sàpiguen que

nosaltres, en un moment donat, també podem governar


actualitat

El passat dia 30 d'abril, l'Escola de Futbol Baix Camp (EFBC) vaorganitzar una paella per a tota l'escola, que va tenir molt bonaacollida, i durant la qual es van servir fins a 192 racions. Els assis-tents, que van valorar l’àpat com «molt bo i ben preparat», vanaprofitar la jornada per passar un dia juntament amb els nois inoies, a més de jugar un partit entre pares i fills. L’acte també vaservir per informar sobre l’evolució de la temporada que estava a

punt de finalitzar i per donar uns petits apunts de la pròximatemporada 2011-2012, en la qual l'Escola de Futbol Baix Campcelebrarà el seu 25è aniversari.

Des de la junta directiva de l'EFBC volen, doncs, donar les grà-cies a tots els participants i recordar-los que, ben aviat, es torna-ran a reunir de nou.

CEDIDA

Partit entre pares i fills, i paella popular de l’Escola de Futbol Baix CampCEDIDA

La Colla Gegantera de Riudoms vol donar les gràcies al’Ajuntament de Riudoms, a Catalunya Caixa i a totes les perso-nes que han votat els punts «Tu ajudes», que han fet possibleque la colla adquirís un remolc de grans dimensions per trans-portar els gegants. Des d’aquest mes de maig, doncs, els gegants

Ton i Gaudí, la geganta Cisca i el gegantó Galderic poden viatjarjunts (sense haver de ser desmuntats) i en bones condicions detransport. Gràcies a la iniciativa de Catalunya Caixa, la collagegantera riudomenca va poder construir, primer el gegantóGalderic, i ara, ha pogut encarregar el remolc..

CEDIDA

La Colla Gegantera de Riudoms estrena remolc per transportar el Ton i el Gaudí, la Cisca i el GaldericCEDIDA

actualitat


El Consell Comarcal del Baix Camp col·labora amb la campanyaPosa't la gorra, que cada any organitza l'Associació de Nens ambCàncer (AFANOC) a Tarragona, mitjançant la venda de gorres (15 €)que donen accés a la jornada de solidaritat amb els nens amb càn-cer que tindrà lloc Port Aventura el proper 5 de juny.

Aquesta jornada, que arriba a la 9a edició, té per objectiu donara conèixer una malaltia encara desconeguda per part de la societat,com és el càncer infantil. En aquesta edició, les activitats i tallers esrealitzaran al voltant d'un eix central que serà l'escenari, ubicat a laplaça de la Xina, de Port Aventura, i que presentarà Lluís Gavaldà.

Dos docents de l'Institut d’Ensenyament Secundari Joan Guinjoande Riudoms, la professora del Departament de LlengüesEstrangeres Cori Fernàndez i el professor del Departament deMatemàtiques Miquel Sánchez, van viatjar a la ciutat de Jelgava, aLetònia, per fer la visita preparatòria del projecte «Maths as play», enel marc del programa Comenius, organitzat per l'OrganismeAutònom de Programes Educatius Europeus (APEE).

L'objectiu d'aquest projecte és motivar els alumnes en l'aprenen-tatge de les matemàtiques a partir de jocs i activitats innovadoresque desenvolupin el raonament.

Des de fa unes setmanes, l’Esplai del Casal Riudomenc està impulsant una campanya que,amb el nom «Recuperem la nostra història», intenta recuperar el llegat de centenars de riudo-mencs que, com a monitors o nens, han participat amb aquesta entitat des de fa molts anys.Per tal de poder recollir la màxima informació possible (oral, escrita, gràfica, etc.) és necessariarribar a totes les persones que en el seu dia van formar part de l’Esplai.

Per aquest motiu, l’Esplai anima tothom a contestar els qüestionaris (per recollir dates idades), a fer-los arribar per correu electrònics o a passar qualsevol divendres al vespre o dis-sabte a la tarda per l’Esplai, ja que necessiten l’ajuda de tots per fer prosperar aquest projecte.

Per contestar el qüestionari digitalment heu d'anar a l'apartat ‘Recuperem la nostra història’o bé passar qualsevol divendres, a partir de les 9 del vespre, per la seu de l’Esplai, a la Casa deCultura Antoni Gaudí.

CEDIDA

‘Posa’t la gorra’ pels nens amb càncer Dos docents del Joan Guinjoan viatgen a Letònia

L’Esplai del Casal Riudomenc vol recuperar la seva història

CEDIDA

CEDIDA

actualitat


El passat diumenge dia 8 de maig, coinci-dint amb la Festa de les Relíquies, es vacelebrar a Riudoms la 2a Trobada de Puntde Creu. Aquesta activitat és la continua-ció de dues exposicions que van tenir llocen els darrers dos anys en el marc de laFira de l’Avellana, així com també de l’exi-tosa 1a Trobada de Punt de Creu que esva celebrar l’any passat.

Entre les deu del matí i la una del mig-dia, doncs, una seixantena de dones, juntamb els seus acompanyants, van omplir laplaça de l’Església per tal de compartiraquesta afició. Les participants, entre lesquals hi havia una nena de vuit anys i duesde deu, hi van arribar des de diferentsmunicipis de Catalunya, com Reus,Tarragona, Altafulla, El Morell, Vilallonga,Duesaigües, Barcelona, Lleida o Cambrils,entre d’altres. A més, fins i tot s’hi vanapropar visitants procedents d’altresmunicipis com Ascó, en una jornada enquè el temps va acompanyar en totmoment.

Tots els assistents van poder gaudir deles diferents activitats previstes, com ara lapossibilitat de comprar material específic,o d’escoltar un conte inspirat en el puntde creu, ‘Mimo, l’osset estimat’ de la màde les seves autores, les reusenques TriniFernández i Mercè Bessó. Aquesta activi-tat, que va ser la gran novetat d’enguany,va anar especialment dirigida als més

petits, que es van poder apropar una micamés al punt de creu a través del que mésels agrada: els contes.

La trobada va estar organitzada perJosefina Curto i compta amb el suport del’Ajuntament de Riudoms i diversoscomerços i entitats. De fet, Curto vol mos-

trar el seu agraïment tant al consistoricom als establiments i associacions que hiha donat el seu suport i hi ha aportat, així,el seu granet de sorra.

Segons l’organitzadora, aquesta és unade les poques trobades dedicades al puntde creu que existeixen al país i la bona res-

Una seixantena de persones participen en lasegona Trobada de Punt de CreuLes participants, entre les quals una nena de vuit anys, van arribar des de diferents punts de Catalunya

� Tots els assistents van poder comprar material específic.CEDIDA

actualitat


posta rebuda per part de les participantsl’anima a continuar-la impulsant. “Tincidea de donar continuïtat a l’acte perquè,malgrat que porti molta feina organitzar-lo, veig que la gent en queda contenta iaixò és una gran recompensa”, explicava,contenta d’aquesta segona edició. Així,l’any vinent pretén oferir a les participants

la possibilitat de dinar en algun restaurantde Riudoms, i l’Ajuntament els oferirà unavisita guiada per la vila, que es realitzaria ala tarda.

Curto espera que la promoció que s’hafet d’aquesta activitat a través dels mitjansde comunicació, els cartells i, sobretot, el

boca orella, ajudin a donar una empenta ala iniciativa, per tal que es consolidi ipugui esdevenir, finalment, una cita inelu-dible en el calendari de les amants delpunt de creu.


� És una de les poques trobades dedicades al punt de creu que existeixen al país.CEDIDA


actualitat

El passat dia 12 de maig va tenir lloc aRiudoms una nova edició de lesOlimpionades, una jornada que va com-plir totes les expectatives de l’organitza-ció, que ho va qualificar com un dia“genial”. Tot plegat va començar sobre lesnou del matí, amb la rebuda dels atletesprocedents dels diferents centres deCatalunya i, una vegada realitzada la ins-cripció, van fer-se la fotografia de grupamb la ‘iaia’, la mascota de lesOlimpionades, que en aquesta ocasió vacobrar vida.

Després de la desfilada olímpica alpavelló i de l’encesa del peveter, es vadonar oficialment per inaugurat l’esdeve-niment, que van comptar amb la presèn-cia de la fisioterapeuta de Casserres MartaCodina, en representació del centre on esva realitzar la segona edició. Després de lainauguració, el grup de l’Escola de DansaIsabel Cros fes gaudir a tots els assistentsamb una coreografia inspirada precisa-ment en les Olimpíades.

La primera prova va ser ‘Un, dos, trespica paret’, en la qual els avis van haverd’anar avançant fins a una paret formadaper voluntaris i familiars, tocar-los i tornaral punt de sortida. Tot seguit va arribar elmoment del segon repte, on els residentshavien de posar-se diferents peces deroba en un ordre determinat. En aquestsegon assalt, l’Onada Riudoms va aconse-guir la medalla de plata.

La quarta, batejada com la prova ‘d’ex-perimentació’, va consistir en què, ambcinc caixes sobre una taula, els atleteshavien d’esbrinar quina era l’essència,quin objecte hi havia amagat a les caixes i,en tercer lloc, discriminar de manera tàctiluna canica enmig d’un munt de cigrons. IRiudoms, després de fer un molt bonpaper, es va endur la medalla d’or.

Encara van seguir-hi quatre assalts més.En el primer, els atletes asseguts havien de

� Maria del Carme Virgili, en un moment de la jornada celebrada el 12 de maig.CEDIDA

� El pavelló municipal es va ompliar amb motiu de la celebració de les Olimpionades.CEDIDA

La tercera edat viu el seu gran dia amb lacelebració de les OlimpionadesRiudoms va acollir la tercera edició d’aquest esdeveniment organitzat per la Resdiència L’Onada

actualitat


passar-se una cullereta de cafè amb serra-dures d’un a l’altre per anar omplint unpot de iogurt al final de tot. El centre queaconseguís més serradures en un tempsdeterminat era el guanyador. Tot seguit,es van haver de passar una pilota de ten-nis a sobre d’un pot de iogurt, del davantal darrera i del darrere al davant. Guanyavael centre que aconseguís fer tres voltescomplertes.

La sisena va ser la prova estrella, l’es-combra. I és que l’organització va escam-par confeti i serradures per la pista delpavelló, i els avis havien d'escombrar elmés ràpid possible tot el que poguessin,amb l'ajuda dels acompanyants que hoanaven recollint. Havien d'omplir uncubell en un temps determinat. El darrerrepte el van haver de superar a l’exteriordel pavelló. Va ser la prova de les bitlles,on els residents en equips de tres vanhaver de puntuar el més alt possible a laprova de les bitlles.

Era moment de recuperar forces, aixíque tots els assistents van compartir unbon dinar, tot just abans que es realitzés elsorteig de diferents articles proporcionatspels col·laboradors. Després, va arribar elmoment d’una fotografia de grup ambtots els assistents.

En el moment del lliurament de premisvan tenir lloc els parlaments de les autori-tats: l’ Anna Bonet en representació del'ICASS, Josep M. Cruset com alcalde deRiudoms i Cinta Pasqual com a directorade l'Onada Serveis. Les mateixes autori-tats, amb ajuda de la "iaia" i les Deesses,van fer entrega de les medalles, d'or, platai bronze de cada prova.

EL GUANYADOR, SANT CARLES DE LA RÀPITA

L'Onada Golden Beach, de Sant Carlesde la Ràpita, va ser la guanyadora de lesOlimpionades amb un total de quatremedalles d'or i una de bronze, seguida perdiferents centres que van aconseguirdues medalles, entre ells l'OnadaRiudoms, la Residència Sant Josep deCassà de la Selva, l'Onada Ulldecona...Quasi tots van aconseguir trofeu i, un copentregades les medalles, es van obsequiarels atletes de tots els centres amb la fotode grup i un diploma per participant.

En l’acte de cloenda es va fer el relleude torxa al centre que serà amfitrió el pro-

per any. “Aquesta va ser una gran sorpre-sa, ja que una de les residències aliena algrup Onada Serveis es va oferir voluntària-ment a agafar el relleu de la torxa, aixídoncs, la torxa Olímpica va marxar cap a laprovíncia de Girona, a la Residència SantJosep de Cassà de la Selva”, explicava ambsatisfacció la psicòloga i animadoraMíriam Díaz, de la residència Onada deRiudoms.

La música va omplir bona part de laresta de la tarda, fins que va arribar elmoment de posar el punt i final a aques-tes olimpíades especials, amb un berenarde xocolata i coca, així com amb la balladadels Gegants de Riudoms i l’actuació delsDiables del Catllar.


� L’Escola de Dansa Isabel Cros va oferir amb una coreografia inspirada en les Olimpíades.CEDIDA

� Foto de grup, amb alguns dels participants en la jornada.CEDIDA

actualitat


La regidoria d’Ensenyament posa en marxa la10a edició de l’Escola de LleureAdreçada a nens i nenes de P3 fins a 1r d’ESO, es desenvoluparà del 27 de juny al 29 de juliol

L’estiu ja el tenim aquí, l’època de vacan-ces també. Els nens i les nenes gaudirand’aquests dies canviant l’horari tan intensque han tingut durant el curs escolar perun altre horari més relaxat i agradable.

Un any més l’Ajuntament de Riudomsposa en marxa l’Escola de Lleure 2011 pertal que els nens i les nenes puguin gaudirintensament de les activitats que s’anirandesenvolupant a l’Escola de Lleure, queenguany no augmentarà els preus.

Com en els anys anteriors, l’Escola deLleure, que aquest cop arriba a la 10 edi-ció, està adreçada a nens i nenes de P3fins a 1r d’ESO, els quals participen en tottipus d’activitats de lleure: des d’activitatsfísiques de control corporal, d’equilibri ide coordinació, fins a esports individuals ,col·lectius de pista, passant per jocs i acti-vitats aquàtiques, jocs tradicionals delterritori, expressió corporal, cant, danses,manualitats, visites culturals, etc.

Pel que fa a la direcció de l’Escola deLleure 2011, aquesta nova edició anirà acàrrec de la Meritxell Joanpere Salvadó,persona amb una amplia experiència enel món educatiu i del lleure.

Les inscripcion es poden a les oficinesde l’Ajuntament de Riudoms. Els horarissón: matins, del 23 de maig al 3 de juny,

de 10h a 14h. Tardes, del 23 de maig, de17h a 19,30.

Per poder efectuar la inscripció s’ha deportar la seguent documentació:

l Full d’inscripció complimentat.

l Fotocòpia del DNI del pare, mare,tutor.l Fotografia dels vostres fills.l Fotocòpia de la targeta sanitària del

nen/nena.

� Redacció

� A l’Escola de Lleure es duen a terme nombroses activitats.CEDIDA

actualitat


Quatre aficionats riudomencs del FC Barcelona van aprofitar la visi-ta, el passat 28 de maig, a Londres per presenciar la final de la Copad'Europa de futbol entre el Manchester i l'equip català, per reivindi-car la procedència d'Antoni Gaudí.

Jaume Ferrant, Vicenç Solsona, F. X. Lázaro i Lluís M. Notario vanresultar guanyadors d'un sorteig d'entrades de la Penya L'AvellanaBlaugrana de Riudoms i es van desplaçar a l'estadi de Wenbley perpresenciar el transcendental partit, que el FC Barcelona va guanyarper 3-1, i en què es va proclamar, per quarta vegada, campió de lafinal continental.

Però els aficionats riudomencs van voler aprofitar el viatge perdefensar la causa 'Gaudí és de Riudoms'. "Abans de marxar, van pas-sar per Ca la Borrasa i vam comprar una tela amb els colors blaugra-nes on hi vam retolar la reivindicació", diu un dels aficionats. "El certés que va causar molt d'impacte. La gent va llegir Gaudí i es pregun-tava que volia dir Riudoms, i els ho vam explicar, sobretot a japone-sos i asiàtics, en general, que van voler fer-se fotos amb nosaltres.També tinc entès que vam sortir en directe per Antena 3 TV".

El diari El Confidencial també es va fer ressò de la fita: "La pugaReus-Riudoms llega a Londres" titulava en un article.

La reivindicació del lloc on va néixer Antoni Gaudí, a final de la Copa d’Europa de Wembley CEDIDA CEDIDA

actualitat


Els joves riudomencs ja disposen de localObre portes divendres, dissabte i diumenge i està situat a l’antic mercat

Després d’haver-ho demanat en nombro-ses ocasions, els joves de Riudoms japoden gaudir d’un punt de trobada onpoder realitzar activitats i compartir expe-riències amb els seus amics. Es tracta del’antic espai del mercat, i precisament perla seva anterior funció continua mantenintel mateix nom, amb la voluntat de donarservei a nombrosos nois i nois d’edatscompreses entre 12 i 17 anys.

El Local Jove ‘El Mercat’, doncs, estàpensat per a que els usuaris trobin un lloccomú de reunió i diversió, i consta de dosgrans espais diferenciats. En primer lloc,destaca la sala de jocs, on hi ha un billar, unfutbolí, dards i una taula de tennis taula; ien segon terme hi ha la sala polivalent,que disposa de jocs de taula com el parxís,escacs, cartes, etc., i altres diversions comla televisió o la Play Station.

L’horari és de cap de setmana. Així, eldivendres obre des de les vuit del vesprefins a les onze de la nit, dissabte de sis dela tarda a la una de la matinada i diumengede sis de la tarda a deu de la nit. Durant leshores en què està obert, sempre hi hauràun responsable, contractat perl’Ajuntament de Riudoms. A més, ofereixservei de bar, on no es subministrarà capbeguda alcohòlica, sinó només refrescant.

‘El Mercat’ també està habilitat per talque s’hi puguin realitzar concerts, campio-nats de tennis taula, d’escacs o, fins i tot,celebracions d’aniversaris, amb l’objectiude poder satisfer, així, les peticions delsseus usuaris.

Per tal de poder-ne fer ús, els joves hande pagar una quota mensual que és de 10euros al mes en cas d’individual, i de 15euros en cas que hi hagi més d’un usuarien una mateixa família. Tot i això, s’haurand’abonar els pagaments per períodessemestrals, i necessitaran el carnet perpoder-hi accedir, tal com volen deixar clardes del consistori riudomenc. També hi haentrades puntuals, que obren aquest espaials joves d’altres poblacions que, tot i noser-ne socis, podran gaudir d’aquest nouequipament.

Aquesta és una demanada gairebé his-tòrica del jovent del poble, que s’ha quei-xat en repetides ocasions que els faltavaun punt de reunió on poder passar-hi lesseves estones lliures, sobretot durant elcap de setmana. Ara, els usuaris esperenque tot plegat funcioni correctament,podent gaudir finalment d’aquest local tandesitjat. Des de la regidoria de Joventut,doncs, esperen poder satisfer així lesnecessitats dels joves.

� M. J. R.

� Riudoms disposa d’unes bones instal·lacions per a la pràtica de l’hoquei patins.CEDIDA

actualitat


JOSEP MARIA FONT MASSÓ JOSEP MARIA FONT MASSÓ

‘L’impossibilista’, al Casal RiudomencAmb L'impossibilista el públic riudomen va recuperar, el dissabte 21de maig, la innocència de l'infant. Sergi Buka els va suggerir elsenigmes i secrets de l'imaginari universal per retornar a l'essència.Va convidar el públic del Casal a gaudir d'una d'una de les arts mésimpactants i de viure l'emoció de ser soprès a curta distancia.

Una nit de cant, amb Tànit BonoEls amants del cant s’ho va passar d’allò millor el divendres 27 demaig amb el recital que va oferir al Casal Riudomenc la mezzoso-prano Tànit Bono, acompanyada al piano d’Alan Branc. Els dos artis-tes van oferir un programa dedicat a diferents estils, amb obres degrans compositors.

Ja es poden fer les inscripcions al PuntÒmina de Riudoms, que enguany ofereixel següents cursos:

� Introducció a la informàtica: Un cursque comença des de zero per a totsaquells que no tenen cap coneixementd'informàtica.

� Introducció al processador de textos:per als que volen adquirir els coneixe-ments bàsics per escriure documents detext amb l'ordinador.

� Introducció a navegar per Internet:Per als que ja saben fer anar un ordinadori volen començar a navegar per les pàgi-nes web.

� Correu electrònic: per als que volenconèixer a fons el món dels e-mails.

� Full de càlcul: una introducció a l'úsdels fulls de càlcul, per reforçar el perfilprofessional.

� Fotografia digital: per aprendre a millo-rar les vostres fotos amb l'ordinador.� Wikis de viatges: un curs on aprendrema crear continguts col·laboratius docu-mentant els nostres viatges, etc.� Blogs de cuina: per als que volen

aprendre com publicar el seu contingut aInternet, ens introduirem en el món delsblogs, publicant receptes de cuina.� Web 2.0 de manualitats: t'ensenyem a

crear la teva web de manualitats i podràscompartir-les amb tothom.

Per a més informació cal adreçar-se alPunt Òmnia de Riudoms, situat al carrerde la Sardana, 1 (edifici de les EscolesVelles, trucant al telèfon 977 85 16 25 o alweb: www.xarxa-omnia.org/riudoms

� Redacció

El Punt Òmnia de Riudoms ofereix cursos d’informàtica, de fotografia i de disseny de webs

actualitat


Soldats d’Aviació de laBase Aèria de Reus celebren per segon copuna trobada a RiudomsL’1 de maig es va dur a terme, per segoncop, a Riudoms, la tradicional Trobadadels Soldats d’Aviació de la Base Aèria deReus, en concret de les lleves des del 1951fins al 1955. Hi van participar al voltant de50 participants entre 75 i 80 anys —12eren de Riudoms—, de les comarques deLleida, de Barcelona i de Tarragona.

El punt de trobada va ser a la plaça del’Arbre, on el regidor Eudald Salvat vadonar la benvinguda al grup.Posteriorment, es va fer una visita guiada ala Biblioteca, a la Casa Pairal d’AntoniGaudí, i a l’Epicentre Gaudí. Els exsoldatsvan mostrar molt d’interès per la relacióentre Riudoms i l’arquitecte.

A continuació, es va fer un recorregutamb cotxe per la part vella de població,pel Molí d’en Marc, per les instal·lacions dela Cooperativa, després van assistir a unaMissa per, finalment, visitar l’urna on hi hadipositades les despulles del beat.

Els participants en la Trobada van dinaral Centre Riudomenc, i van ser obsequiatsamb el llibre Riudoms, homenatge aGaudí, amb una bossa d’avellanes torra-des i una ampolla d’oli de Riudoms.

Els organitzador de la trobada fan unbalanç positiu de la diada, valoren ques’hagi fet dos cops a Riudoms i agraeixenla col·laboració de l’Ajuntament per lesfacilitats que va donar.

La nova biblioteca Antoni Gaudí, que vaobrir portes el passat 23 d’abril, ha estatmolt ben rebuda per part de la població,no només pels infants que hi assisteixendesprés de les jornades escolars i a l’horadel conte, sinó per adolescents i jovesestudiants. S’acosta l’estiu i amb ell l’èpo-ca d’exàmens, treballs i projectes finals, iaixò ha provocat que aquest últim mess’ompli la biblioteca considerablement.

Aproximadament fa un mes que l’al-calde, Josep Mª Cruset, va proposar, através de la xarxa social de Facebook, uncanvi d’horaris als joves: “Si en època d'e-xamens s'ampliés l'horari d'obertura dela nova biblioteca, hi aniríeu a estudiar osou de l'opinió que sempre és millorestudiar a casa?” Els joves que tenien

Cruset agregat al seu perfil van poderrespondre a la pregunta i proposar elshoraris que els anaven millor.

Una allau de joves van respondre afir-mativament a la proposta d’ampliaciód’horaris, ja que això els permetria estu-diar en la biblioteca local sense la neces-sitat de desplaçar-se a altres ciutats, amés de poder anar a dinar a casa.

Finalment, doncs, s’ha ampliat l’horaride la biblioteca fins al 22 de juny. El nouhorari ofereix la possibilitat d’anar a estu-diar al matí, de dilluns a divendres, de 11a 13 hores, i a les tardes s’ha allargat l’ho-rari una hora més, de 16 a 21 i, durant elcap de setmana es mantindrà el mateixhorari: dissabte de 10 a 13.30h.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

La biblioteca Antoni Gaudí s’omple

actualitat


L’Associació Catalana de Premsa Comarcal ja té nou president; estracta de Carles Ayats, que fins avui ocupava el càrrec de tresorer del’associació. La nova junta directiva, encapçalada per Ayats, ha estatescollida per unanimitat durant l’assemblea extraordinària que l’en-titat va celebrar a Vic el passat dissabte, 28 de maig.

Durant la presentació de l’equip, Ayats va destacar que desprésde 30 anys, l’associació ha assolit «un grau de madures» gràcies atotes les publicacions membres, i ha assegurat que l’equip queencapçala està «preparat per encarar el futur» de l’associació.

A banda d’Ayats, la nova Junta la composaran Eulàlia Sòria, queocuparà el càrrec de tresoreria i adjunta a la presidència; FrancescFlorensa, secretari i vicepresident; Joan Cal, Francesc Fàbregas iAntoni Puig seran els vicepresidents; mentre que XavierDomènech, Joaquim Rambla, Ivan Sanz, Joan Carles Codolà i DavidBaret seran els vocals.

Durant la calorosa tarda del dissabte 21 de maig, un bon grup denenes i nens, noies i nois, mares i pares, i de voluntàries i voluntaris,s'ho van passar d'allò més bé jugant a jocs com la petanca, bitlles,pilota, etc. a la plaça de l'Arbre de Riudoms.

Després de l’activitat física, al final, a l'Epicentre Gaudí va tocarrelaxar-se a la fresqueta de les parets del casc antic del poble, ambmàrfegues i pilotes de massatge. Fins i tot, hi va haver diplomes perals nois, noies, nens i nenes que hi van participar en les diferents acti-vitats que es van dur a terme.

L’Associació El Trencadís va fer una crida a la població deRiudoms perquè participessin en les activitats que organitza aques-ta entitat, l'objectiu de les quals és afavorir la integració de les per-sones amb qualsevol tipus de deficiència del poble; de caràcter pri-vat, sense ànim de lucre i d'abast local, El Trencadís apostà per lesactivitats culturals i esportives com a mitjà de participació social inormalitzador en la vida d'aquestes persones.

CEDIDA

L’assemblea de l’ACPC elegeix Carles Ayats com a nou president de Premsa Comarcal i Local

L'Associació El Trencadís torna amb els seus jocs a la plaça de l'Arbre

CEDIDA

col·laboració


Molt indignada, estic. I com a catalana,amb més motius, perquè em sento espo-liada, humiliada i, a sobre, m’insulten trac-tant-me de lladre i insolidària.

Però el que més em preocupa, ara, sónels joves i el seu futur negre. Els joves deles generacions dels 70 i 80 que els vanenganyar, els van aconsellar que anessina la universitat, ja que així tindrien millorsperspectives de feina i, clar, econòmi-ques. I no ha estat així; la majoria treballenen feines mediocres on ni tan sols neces-siten el Batxillerat, però a alguns, els per-met pagar una hipoteca vergonyosamentexagerada (els bancs han de continuarsent els amos del món). I si aquests joves,que ja passen de la trentena, tenen fills,han d’anar a escoles fetes de barracons,—com és el cas del meu nét, que duranttres cursos seguits, P3, P4 i P5, a estat enbarracons, concretament a Terrassa. I joem pregunto (si algú n’està informat quem’ho digui, si us plau) A quants llocsd’Espanya els nens aprenen en barra-cons? Estan en barracons els nens aMadrid, Andalusia, Galícia, el País Basc,l’Aragó o València? I a Extremadura? No,segur que allà no, allà tenen un ordinadorper a cada nen, mentre que aquí no, aquín’hi ha ni un per classe. Aquí toca retallar!

Quant a sanitat, retallen igual arreud’Espanya, com ho fan a Catalunya?Segur que no! I no entro en detalls de llis-tes d’espera, (d’operacions) de personesgrans, que de temps no els en quedagaire, etcètera.

I als més joves de 20 o 30 anys, quinfutur els espera? Em sembla, si no erro,que el 40% són a l’atur i la resta, … fentel que poden.

Pel que fa a la immigració, ara semblaque tots els problemes els han dut elsimmigrants, encara que facin les feinesque no volen fer els d’aquí, com tenir curadels nostres avis, netejar o collir fruita amés d’un llarg etcètera, però clar tenenajudes: «on s’és vist que s’ajudi als qui hanvingut de fora si a mi no em va ajudarningú». Aquesta és la cançó que méssento, però, no hem de ser humans i soli-

daris, ja que tothom té dret a guanyar-sei millorar la seva vida. Senzillament, per-què tots som persones humanes. Però,clar, Catalunya és el lloc on han arribatmés immigrants, i el govern català no técompetències en aquesta matèria, no elssembla una mica estrany o, si més no,sospitós? Perquè la gran majoria no s’in-tegra culturalment ni en idioma ni en elscostums d’aquí.

La llista per estar indignada és moltllarga i ja sé que així, no en trauré res. Elmeu professor de Literatura deia que lescoses s’han de dir amb una certa ironia,però jo, confesso que no vaig aprendreprou bé la lliçó.

Per acabar voldria afegir que, aquí, al’Hospitalet de Llobregat, on visc, cada diaveig més gent, tan joves com vells, reme-nant els contenidors d’escombraries, fetque em regira l’estómac cada vegada i

em fa sentir impotent, mentre els polítics,pobrets, fan la política que els deixen ferels banquers de torn i les multinacionals,en gran part, els principals culpables del’actual crisi. Crisi? No, per a ells no, quetenen sous i guanys multimilionaris i fanmoure el món com si fóssim titelles; unapart del planeta passa fam i l’altra està(estem) dins el remolí del consumismedesfermat pel capitalisme agressiu delsEstats Units d’Amèrica.

Per tot l’esmentat, i per tot el que emdeixo al pap, un visca ben fort i coratjósper tots els que com jo, estan indignats is’han plantat a les places de les ciutats ipobles de Catalunya, tot i que, segons lle-geixo avui dia 26, la indignació no s’ex-pressa gaire o gens pels greuges quepatim a casa nostra, i això em dol. Em dolmolt!

� M. Dolors Nat i Pinyol

Jo també estic indignadaEl centre va ser un dels primers de la comarca en endinsar-se en aquest projecte

� La plaça del Mercadal de Reus, des de mitjans de maig, està ocupada per ‘indignats’L’OM

col·laboració


I al final, la gran foscor, l’extrema immobi-litat, en fi, la mort, però per a ells ja eramorta. Algú li havia mort les il·lusions, ladignitat, l’autoestima, l’alegria, l’interèsper les coses que sempre li havien agra-dat.

Ella es dolia, i molt, d’aquella falta d’amor ide respecte, que un dia li van prometre i jares no en quedava. Sort tenia de l’amordels seus fills que, de moment, era l’únicaraó per la qual no s’atrevia a canviar aque-lla situació tan immerescuda, aquell camíon es trobava tan perduda i del qual ellano podia trobar el final perquè el camís’havia convertit en un perillós laberintd’on no es podia sortir per més que hointentava —on anava? què feia, com hofeia sense causar un gran enrenou a lafamília, als veïns i, fins i tot, al poble?

Necessitava ajuda, però on acudia?, maino trobava la resposta a tot aquell dramaque la desesperava. Per tant, seguiriaaguantant. Era una dona i havia de com-plir com a dona i com a mare. I convençu-da d’això, no s’adonava que anaven pas-sant els dies, els mesos i ara ja eren elsanys que ella aguantava aquells greuges iaquells maltractaments físics.

El qui els inferia sentia una espècie d’odi,d’enveja, en veure aquella fortalesa iaquell aguant, fins que un dia va passar l’i-

rremeiable i, encara que ella era morta,aquesta vegada la va rematar per sempre.Un cop es va acabar tot, tal vegada vapensar: per què no vaig armar un grosenrenou? De què m’ha servit? Està ben

clar que de res. Ara només ho sento pelsmeus pobres fills.

� Maria del Carme Barceló Barceló

I al final...‘Ella es dolia, i molt, d’aquella falta d’amor i de respecte, que un dia li van prometre i ja res no en quedava’


tal dia farà un any

Sovint t’adones que el llenguatge, encaraque estigui ben estructurat i cohesionat,no sempre serveix només per alçar la veu,sinó que ens pot fer creure que estem par-lant d’alguna cosa gran quan, en realitat,no estem donant a conèixer res de nou. Ésa dir, tens la sensació, sobretot quan hi hacampanya electoral, que les paraules,segons qui les usa i a còpia de repetir-les,ja no signifiquen bo i res perquè o bé sónbuides i laberíntiques o bé ens volen ferbeure a galet inventant noms nous per ales coses que ja en tenien i camuflar –o jus-tificar– crípticament així la mancança d’i-dees o de projectes propis. Per això, devegades, els naps són cols i les cols, naps.¿Qui té la Pedra de Roseta o una mena dediccionari sobre els termes polítics perquèens ajudi a entendre què volen dir quanduien el que diuen els nostres gestors dela cosa pública o l’administrador cap al seuadministrat? Segons comenta Jordi MartíFont al bloc “Prendre la paraula” deVilaWeb, Michel de Montaigne (1533-1592), pensador i polític francès, dóna unaimportància bàsica a la retòrica a l’hora defixar la realitat, fins al punt que, en el seuassaig “Sobre la vanitat dels mots”, assegu-ra que Arquidam, rei d’Esparta, es mostràben sorprès quan Tucídides li contestàque, davant la pregunta de qui era mésfort en combat, si ell o Pèricles, li respon-gués que això era molt difícil de contestarperquè, quan l’havia llençat a terra en llui-ta, “ell convenç els qui l’han vist que no hacaigut, i guanya la partida”. Així doncs, noimporta què passa sinó qui ho explica icom ho explica. Si qui parla és prou capaçd’utilitzar les paraules convenientmentbuidades o bé directament paraules bui-des, la forma com les ordenarà i les diràseran determinants per entendre una cosao altra en relació al que pot haver passat,en relació al que es pot haver esdevingut.

Per una banda, és cert que la llenguaté la capacitat de funcionar més enllà deles coses. És el que anomenem ficció, queens cal sempre per anar pel món. Però,

per l’altra, la il·lusió ideada no perverteix elllenguatge, sinó que és un joc (que, desde petits, tots coneixem) i té unes regles(que també acceptem implícitament).Així, si llegim la novel·la cavalleresca“Tirant lo blanc”, per exemple, en podemgaudir de ple tot i saber que JoanotMartorell, el seu autor, ens està entaba-nant una mica perquè, mentre la lletre-gem, fem veure que creiem les merave-lles, el dolor, la felicitat... del que ens expli-ca tan bé amb amor i imaginació. O sigui,concretant, que deliberadament consen-tim ser enganyats. Però, perquè aquestaenganyifa funcioni, la història ha d’estarben contada, això és, ha de ser versem-

blant, que, ras i curt, només vol dir que hade tenir l’aparença de realitat –o la possi-bilitat de ser creguda–, quan tothom sap–o hauria de saber– que no ho és perquèalgú se l’ha inventada o l’ha recreada comha volgut o sabut.

De la mateixa manera, una ficció fan-tàstica pot ser més creïble, literàriamentparlant, que una mala novel·la històrica,per inversemblants que siguin les cosesen la primera o rigoroses les dades en lasegona. I, després de llegir una bella histò-ria com la proposada més amunt, tan-quem el llibre, tornem a la realitat de lavida quotidiana i donem per closa l’enta-

Realitat, hipèrbole omentida política?

� Sobretot quan hi ha campanya electoral, tens la sensació que les paraules, segons qui lesusa i a còpia de repetir-les, ja no signifiquen bo i res.


tal dia farà un any

banada acceptada i consentida. D’aquíque, per no pervertir el llenguatge, enscalgui seny, això és, tenir la capacitat d’a-donar-nos que deixem estar el món de laficció per tornar a l’altre, al real. O, si voleu,d’abandonar un cert ús del llenguatge perfer-ne un altre de diferent.

Tanmateix, no siguem il·lusos tam-poc, perquè el llenguatge serveix alhora, ide sempre, per mentir. Però si l’ensarrona-da parla de coses, el mateix llenguatge,mentre segueixi fent forrolla, també ésapte per desmuntar-les. Dit d’una altramanera: una teoria falsa pot funcionarmentre expliqui certs fets i podrà ser refu-tada quan se’n creï una altra que exposi otracti els mateixos fets (i d’altres de nous)amb més claredat i senzillesa. La falsedat,per tant, es pot desmuntar. La buidor, encanvi, és més fàcil de mostrar que dedemostrar. És molt difícil de definir a undaltònic què és el color vermell. O, en vis-tes als resultats, d’entendre l’eficàcia de lesreceptes que proposen els “homes”d’Estat per combatre l’atur. O la defensadel mecanisme vigent de confecció de lesllistes electorals tancades i l’obligada vota-ció de tota la candidatura en bloc, sensecap possibilitat d’escollir ningú individual-ment d’entre els múltiples aspirants vàlids,capaços i preparats que es presenten ique pertanyen a agrupacions o partitsdiferents.

No és cap atreviment declarar quesovint, doncs, s’escolten discursos d’esta-distes fets amb un llenguatge sense con-tingut, amb un argot buit i ple de fullara-ca. I és que, en general, la “classe política”sap molt bé que el llenguatge crea mol-tes vegades la realitat, de la mateixamanera que el llenguatge buit i fossilitzattambé pot arribar a buidar-la. Aquestargot i fullaraca, que no són mai inofen-sius, freqüentment són perversamentperjudicials perquè qui en viu té molt depoder de decisió, organitza i mana sobreles nostres vides, els governs, el país, elfutur... Ja sé que són molt extremada-ment hàbils –i, per tant, seductoramentperillosos– per saber anunciar amb res-ponsabilitat i humilitat el que la gent volescoltar i d’atendre, pel cap baix, les pro-postes interessades (o no) del seu entorn,d’entusiasmar-se i de saber entusiasmarels altres; com també tenen alhora l’habi-litat de combinar certes dosis d’autoritat iseveritat indispensables amb la cortesia,la serenitat i les bones maneres. Però una

opció (com una opinió), per molt majori-tària que sigui, no sempre és vertadera.De la mateixa manera que hi ha fal·làciesque diuen que si una opció política fra-cassa és perquè els vilatans no l’han ente-sa prou bé, no han sabut adaptar-se a lasituació o a les noves realitats, perquè nohem d’oblidar pas que l’electorat és elmateix de sempre, amb les seves grande-ses i misèries, amb la “capacitat” de votarel que li mostra el poder i de triar el pro-jecte polític que vol o que el convencimés tot decantant-se per una o altra –ocap– papereta.

Mentrestant, els dirigents, que estanconstantment sacrificant-se per la pàtria ipreocupant-se per la cosa pública, estansempre cuirassats contra qualsevol crítica(només cal repassar el debat popular queha generat les contradiccions de les reta-llades, la baixada del poder adquisitiu, lacongelació de pensions i altres presta-cions o el cas que un munt de polítics pro-fessionals –que “solament” cobren cadames 6.200,72 euros nets més uns altres4.299 en concepte de dietes per a despe-ses generals– defensessin com a intocableel seu sou íntegre al Parlament Europeu.En aquest darrer sentit, l’exemple d’auste-ritat i la renúncia de viatjar en les placesmés cares (també anomenades prefe-rents, en primera o en “business”) delsavions i trens, qui l’ha de donar? Quinaimatge ofereixen del poder i del que elsafecta directament? I, amb el somriurelluent, si l’encerten, és per ells i, si fracas-sen, no els han sabut entendre els altres i,per tant, no són pas responsables de res.Per això, guanyin o guanyin (ja que nosolen perdre gairebé mai, segons la gran-diloqüència descriptiva que gasten),poden seguir pel món amb una afavori-dora rialla bondadosa i confiada, perquèel que compta són les intencions, la con-fiança i el respecte. I les seves són immillo-rables. Així mateix, molts representantspodran regalar consells paternals perquèels altres s’enfrontin als problemes queells han creat o permès. I, a més a més, avegades, com les sectes, culpabilitzaranmés del compte el crític, qui no segueixi elramat i, sobretot, el dissident insatisfet.Qui se sorprendrà després de l’àmplia abs-tenció, de la desafecció o de la descon-fiança en els representants públics? Percert, la conjunció dels astres o l’atzar ha fetque la data de celebració d’aquestes elec-cions municipals, el 22 de maig, coincidísamb la diada de Santa Rita. Ens obsequia-

rà aquesta patrona dels impossibles o deles causes desesperades amb algun o altremiracle o meravella?

Però no patiu, ningú no s’educa sol niningú no té cap èxit sense un gran esforçpersonal, ja que l’home és també allò quedesitja ser. I, per postres, al més savi, se liescapen, com a mínim, set rucades al dia.I, ves per on!, una de les maneres mésfàcils de dominar una societat és a travésde les emocions o el populisme. Enaquest sentit, els governants i certs mit-jans informatius, moltes vegades, no men-teixen, sinó que fan hipèrbole, com, siguidit de pas, deixem anar tots alguna vega-da: o exagerem “ingènuament” els encertso amaguem “ridículament” els fracassos, otot alhora. I és que, com expressà PabloRuiz Picasso, “L’art és la mentida que enspermet comprendre la veritat”. JohannWolfgang von Goethe ja assegurava al seudia que "L'art s'ocupa del difícil i del bo”.D’aquí que, tranquils, la fantasia queacabo d’escriure (i vostès de llegir) és puraficció de la dolenta o inversemblant.Consegüentment, tota coincidència ambla realitat riudomenca (o catalana) és puracasualitat (si algú malpensa, doncs, i senseassenyalar ningú, és que és...). L’escriptor ifilòsof francès Denis Diderot ens sentenciàque “Engolim d’un glop la mentida queens adula i bevem gota a gota la veritatque ens amarga”. Al seu torn, el poetaanglès Alexandre Pope ja declarà que “Quidiu una mentida no sap quina tasca haassumit, perquè està obligat a inventar-nevint més per sostenir la certesa d’aquestaprimera”. I així anem, on, a més del llen-guatge esmentat, aquest ha esdevingutmés total amb els gestos, les mirades...,això és, amb tot el que podem catalogarcom a comunicació no verbal que hairromput de ple i de manera definitivadins de la política gràcies a tots els mitjans–i tècniques– de comunicació visuals ono. Sembla ser que l’historiador grecTucídides ja manifestava, com hem vist alcomençament d’aquest escrit, que, quanles paraules perden el seu significat actual,quan es deterioren premeditadament perobligar-les a dir el que interessa a cadascúen concret dins de l'espai públic, desapa-reix el fonament sobre el qual es vanconstruir, que no és altra cosa que un lloccomú conegut i acceptat per tots i susten-tat per la convivència. Què passa ara,però?

� Josep M. Toda Serra

esports


Bon paper de les riudomenques Anna Bonet iGemma Munté a França i a ExtremaduraL’equip de Salvament i Socorrisme dels Amics de Riudoms, satisfet del resultat de les competicions

L’esportista Anna Bonet, de l’equip deSalvament i Socorrisme dels Amics deRiudoms, va ser convocada per la selec-ció catalana per tal de poder participaren el 5è Torneig Internacional de França,celebrat a la localitat de Hossegor.L’Anna, que ha arribat ja gairebé a lamajoria d’edat, va aconseguir arribar finsa la final de la prova d’sky i, juntamentamb les seves companyes d’equip, vapujar al podi en la 3a posició. Aquesta haestat la segona vegada que l’han selec-cionat per anar a França, una experiènciaque considera “molt interessant, perquèhi ha un gran ambient de competició iaprens molt”.

L’Anna es va iniciar en aquest esport fa11 anys i ara està molt satisfeta d’haverfet aquest pas. Tot i això, lamenta quesovint ha d’explicar en què consisteixperquè la gent ho desconeix totalment.“No el coneixen, creuen que simplementestàs treballant en una piscina com asocorrista, i no té per què ser així, ja queaixò és un esport com un altre i s’hauriade promocionar una mica”, explicava, totremarcant la seva intenció de continuar-lo practicant durant uns anys més. Ara,però, caldrà veure si pot combinar-s’hoamb els horaris de la universitat.

Gemma Munté també lamenta queaquest sigui un esport desconegut, i que

la gent el confongui sovint amb la nata-ció. Tot i això, ella té clar que el salva-ment i socorrisme és allò que més li agra-da, “perquè és més complet i més divertit

que la natació”. Aquesta esportista delsAmics de Riudoms va ser convocada perla selecció catalana de Salvament iSocorrisme cadet, a finals de març, per

� Gemma Munté, a la dreta de la fotografia.CEDIDA

esports


participar en el Torneig Internacional deCàceres. En aquest cas, va aconseguir latercera posició en la prova de 50 metresmaniquí i aletes i també en la prova derelleus 4x50 tub de rescat. La Gemma hova viscut tot plegat amb molta intensitat,perquè assegura que “és la primera vega-da que guanyo alguna medalla, i la veri-tat és que no m’ho esperava”.

Ara, la Gemma té 14 anys i en fa tresque practica aquest esport que es divi-deix en dues modalitats: la de piscina, ones realitzen proves de salvament, d’obs-tacles, de busseig, relleus, etc; i la de plat-ja. A la Gemma, aquesta pràctica esporti-va li agrada tant que, a llarg termini, téclar que vol ser socorrista de piscina. Ahores d’ara, el que més li agrada és laprova que l’ha portat a guanyar la meda-lla de bronze, la del maniquí amb aletes.

Amb la seva tasca i els reconeixe-ments que aconsegueixen arreu, les duesjoves esportistes ajuden a donar unaempenta a un esport que encara és des-conegut però que asseguren que valmolt la pena.

� M. J. R. � L’Anna Bonet és al mig de la grup.CEDIDA

esports


Amb l’arribada del mes de juny, el ClubPatí Riudoms s’acomiada de la tempora-da 2010-2011 amb la mirada fixada en elTorneig Gaudí, que se celebrarà el dia 10de juliol. En aquesta cita, que és la mésimportant del calendari anual del club, hiparticipen tots els seus membres, jasiguin de la secció d’hoquei o de la pati-natge. A més, també hi assisteixen altresequips convidats, que ajuden a donar unto encara més festiu a la jornada.

Al llarg de la temporada que tot justfinalitza, l’equip juvenil d’hoquei patinsn’ha viscut de tots colors: va aconseguirestar gairebé mig any sent l’únic equipimbatut de la seva categoria, però lescoses van canviar de rumb i, finalment,no s’ha pogut endur cap títol.

El seu entrenador, Ton Raja, està forçasatisfet de la feina feta pels nois al llargdels darrers mesos, però lamenta que undels seus principals handicaps ha estat lamanca d’efectius. “Ha estat una llàstimano poder aconseguir la Copa Federació, imés encara quan, enguany, la final esjugava a Riudoms –els dies 4 i 5 de juny-,però ara ja comencem a pensar en lapropera temporada i en el futur del nos-tre equip”, explicava Raja.

De cara als propers mesos, doncs, elClub Patí ha de prendre la decisió de dur

els juvenils fins a la categoria Júnior,seguint l’ordre natural d’edat, o bé d’en-trar a Segona Catalana, on l’edat no hi téres a veure. “La decisió encara no estàpresa i ens hem de reunir amb la juntaper decidir-ho, però crec que la segonaopció seria la més viable, perquè perme-

tria que hi haguessin jugadors de totesles edats i seria una bona manera desuplir la manca de personal en què enstrobem ara”, explicava el preparador delgrup, qui creu que, per ser més competi-tius, seria necessari tenir tres o quatrejugadors més i, com a mínim, un altre

El Club Patí Riudoms acomiada la temporadaamb la mirada fixada en el Torneig GaudíHi participaran tots els seus membres, ja siguin d’hoquei o de patinatge

� Riudoms disposa d’unes bones instal·lacions per a la pràtica de l’hoquei patins.CEDIDA

esports


porter per poder afrontar una temporadaamb més garanties.

Una de les qüestions que fa que notinguin més jugadors a l’equip és quel’hoquei “és un esport més car que altresi molt difícil de practicar”, apuntava l’en-trenador dels juvenils, qui és plenamentconscient d’aquesta situació. Tot i això,però, creu que cal treballar per continuardonant un impuls a aquest esport que,en alguns casos, encara es té oblidat.

SATISFACCIÓ PER LES INSTAL·LACIONS

Malgrat la seva preocupació per leslimitacions de personal de l’equip queencapçala, Raja veu amb molt bons ullsles instal·lacions esportives de què dispo-sa Riudoms per a poder practicar l’ho-quei patins. I és que ara, amb la pista defora, les seves possibilitats han crescutencara més.

Ton Raja va tornar la temporada pas-sada al món de l’hoquei després de propd’una dècada apartat d’aquesta activitat.Ell va començar a practicar aquest esportals vuit anys, i va anar creixent i evolucio-nant fins que va esdevenir entrenador.“Arriba un moment en què et plantegesquè vols fer a la vida, i jo vaig optar perun altre camí professional, però l’hoqueiem continua agradant molt i estic con-tent de poder entrenar l’equip deRiudoms”, apuntava.

Per al preparador dels juvenils del ClubPatí, el més important per a un jugadord’hoquei, i de qualsevol altre esport, no ésla força ni la velocitat, ni l’agilitat, sinó laintel·ligència i la força mental.


� L’entrenador, Ton Raja, està força satisfet de la feina feta pels jugadorsCEDIDA

� L’equip juvenil d’hoquei patins de Riudoms ha acabat la temporada pràticament imbatut.CEDIDA

cd riudoms

l’om revista de riudoms 30 l’om revista de riudoms 30

FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 BONAVISTA, C. "A" 34 14 2 1 14 1 2 106 38 87

2 ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO "A" 33 14 2 1 13 0 3 120 36 83

3 LA FLORESTA, C.D. "A" 33 12 2 3 11 2 3 75 30 73

4 ICOMAR, C.F. "A" 34 12 0 5 9 6 2 100 59 69

5 ALHAMBRA C.F. REUS "A" 34 6 5 6 10 3 4 69 52 56

6 UNIO ASTORGA, C.E. "A" 34 10 4 3 4 5 8 72 62 51

7 MAS PELLICER, U.D.C. "A" 33 7 5 4 6 4 7 62 64 48

8 FALSET ESPORTIU "A" 33 9 2 6 5 1 10 56 63 45

9 TARRAGONA, F.C. "A" 34 9 3 5 4 2 11 78 86 41

10 SAN SALVADOR, U.D. "A" 33 6 5 6 5 3 8 67 72 41

11 HOSPITALET DE L'INFANT, C.D. "A" 33 6 7 4 4 3 9 49 51 40

12 LA SELVA DEL CAMP, F.C. "A" 33 7 1 8 4 5 8 60 76 39

13 ALCOVER, C.E. "A" 33 7 2 8 3 4 9 51 75 36

14 VILASECA C.F. "A" 33 5 5 6 3 6 8 40 60 35

15 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 33 6 4 6 2 6 9 67 85 34

16 RIUDOMS, C.D. "A" 34 3 4 10 1 6 10 38 87 22

17 DESPERTAFERRO, C.E. "A" 33 1 6 9 3 2 12 38 90 20

18 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 33 1 2 13 3 2 12 32 94 16

CLASSIFICACIÓ SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL GRUP2 34a JORNADAPOS. EQUIP J PFEFGFPCECGC GF GC PUNTS

RESULTATS C.D.RIUDOMS

TORNEJOS PREVISTOS

Jornada 30

Jornada 31

Jornada 32

Jornada 33

Jornada 34

RIUDOMS, C.D. ''A'' - LES BORGES DEL CAMP, C.D. ''A'' 1 - 2

LA FLORESTA, C.D. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 4-2

RIUDOMS, C.D. ''A'' - SAN SALVADOR, U.D. ''A'' 1-2

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 5-0 (Finalizat amb sanció)

RIUDOMS, C.D. ''A'' BONAVISTA, C. ''A'' 0-3

28/5/11 Aleví a Alcover4/6/11 Benjamí a Hospitalet4/6/11 Prebenjamí a Salou11/6/11 Benjamí a Riudoms

11/6/11 Prebenjamí a Sant Pere i Sant Pau 11/6/11 Baby's a Sant Pere i Sant Pau 18/6/11 Prebenjamí a Riudoms18/6/11 Aleví a Sant Pere i Sant Pau.

vida sana

número 479 • maig 2011 3131

Aquests mots s’utilitzen popularment peranomenar trastorns similars, encara que, enel cas de l’astènia, es pateixen tots aquestssímptomes alhora.

Poden a causa de qüestions psíquiques,físiques o cròniques. Generalment, hopatim a la primavera.

Alguns exemples més comuns d’a-quests trastorns són:

� Ens llevem del llit amb la sensació deno haver descansat prou. No hem tingutun son reparador.

� Quan portem mig matí treballant iestem cansats com si portéssim tot el dia.

� Estem de mal humor, irritables, notolerem els altres, o a la feina no ens qua-dren les coses.

� A la nit arribem a casa exhausts,«sense piles», apàtics.

� Tenim mal de cap i mal estar general,tristesa, debilitat muscular.

� Somnolència diürna.� Dificultat de concentració.� Sensació d’inestabilitat.� Disminució de la libido.

Moltes vegades, tots aquests trastorns,—la manca d’energia—, es poden solucio-nar o pal·liar amb unes pautes senzilles,com, per exemple:

� Dormir tot el temps necessari.� Practicar exercicis de relaxació.� Fer exercici moderat.� Seguir una alimentació energètica i

variada: fruits secs, dàtils, plàtans, llegums,pastes...

� Prendre complements dietètics, comla gelea real, que actua com a estimulant i

tonificant. D’altra banda, el llevat de cerve-sa és ric en vitamines del grup B. Finalment,els oligoelements com el coure, fòsfor,ferro i manganès que ajuden en estats defatiga i astènia.

Pel que fa a les plantes medicinals,podem trobar, per exemple:

� El Guaranà, amb propietats antide-pressives i estimulants físiques i psíquiques.

� El Ginseng, incrementa la vitalitat,l’activitat mental i enforteix l’estat físic.

� El Gingebre, que és estimulant i pro-dueix vitalitat i benestar.

� L’Eleuterococo, que és estimulant,augmenta la memòria i la gana, i preparal’organisme per resistir millor l’esforç.

� La Maca, és rica en ferro, fòsfor, calç ihidrats de carboni, és un excel·lent vigorit-zant que es recomana en casos d’esgota-ment físic i psíquic.

� Mònica Felez, Cinesiòloga; i Berta Mora,Naturòpata

Cansament, fatiga, astènia...

� El cansament, la fatiga o l’astènia acostumen a patir-se a la primavera.CEDIDA

L'Om 479

Documents

Transcript of L'Om 479