L’OLFACTE Es el sentit encarregat de detectar i processar les

olors, es un sentit químic, en el qual actuen com estimulants les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos volàtils que ingressin per l’epiteli olfactiu situat en el nas i son processades pel sistema olfactiu

GLÀNDULES PITUÏTÀRIES

Els receptors químics de l'olfacte són: La glàndula pituïtària vermella: Se situa en la part

inferior de la valleja nasal i està recoberta per nombrosos gots sanguinis que escalfen l'aire.

1. La glàndula pituïtària groga: Se situa en la part superior de les valleges nasals i presenta tres capes:

Cèl·lules de Sostingues Cèl·lules Olfactòries Cèl·lules Basals

Les cèl·lules olfactòries són cèl·lules nervioses receptores d'estímuls químics provocats pels vapors. En la pituïtària groga es troben les glàndules mucoses de Brumen, que allibera un líquid que manté humit i netejo l'epiteli olfactori.

Per a estimular les cèl·lules olfactòries és necessari que les substàncies siguin volàtils, és a dir, han de desprendre vapors que puguin penetrar en les valleges nasals, i que siguin solubles en aigua perquè es dissolguin en el moco i arribin a les cèl·lules olfactòries.

Aquestes transmeten un impuls nerviós al bulb olfactori i d'est als centres olfactoris de l'escorça cerebral, que és on s'aprecia i interpreta la sensació d'olor. Es creu que existeixen 7 tipus de cèl·lules olfactòries, cadascuna de les quals només és capaç de detectar un tipus de molècules, aquestes són:

Alacanforado: Olor a alasfor Almizclado: Olor a almizcle Floral Mentó lat Estèreo: Olor a èter Picant Pútrida: Olor a podrit

MALALTIES DE L’OLFACTE Hiposmia es la reducción de la capacita de detectar olor. Anosmia es la incapacita o nul·litat en la detección dolor.

HISPOSMIA és la reducció parcial de la capacitat de percebre olors. Etiologia

Els trastorns de l'olfacte tenen moltes causes, algunes més clares que unes altres. La majoria de les persones comencen a sofrir trastorns de l'olfacte després d'haver tingut algunes malalties o lesions recents. Els factors desencadenants més comuns són les infeccions de les vies respiratòries superiors i els traumatismes encéfalocraneanos.

Entre altres causes que produeixen trastorns de l'olfacte es troben els polipós en les valleges nasals, les infeccions dels sens paranasals, els trastorns hormonals i els problemes dentals.

L'exposició a certs productes químics com els insecticides i solucionis, i alguns medicaments també ha estat associada amb trastorns d'olfacte.

Les persones amb càncer en el cap i coll que reben tractament amb radioterapia també experimenten problemes amb el seu sentit de l'olfacte.

ANOSMIA

Es denomina anòsmia a la pèrdua o disminució del sentit de l’olfacte. Pot ser temporal com permanent. Un terme relacionat és hiposmia el qual es refereix a la disminució en l'habilitat olfactiva.

Algunes persones poden ser anòsmia de certa olor en particular, això és anomenat "Anòsmia específica", i pot tenir el seu origen de manera genètica. L'anòsmia és detectada per doctors usant com mètode el "gratar i inhalar" olors, o usant olors disponibles com el són el cafè, llimona, i la canyella.

Les causes més comunes d'aquesta malaltia són: envelliment Infecció viral Descongestionant es nasals Problemes per saturació t'emplomo. Per ús de certs medicaments També per radioteràpia traqueotomia Naixement (congènit)