L’OixqueEl gir cap a l’esquerra independentista

Nº 15 Revista de les joventuts d’Esquerra Republicana de l ’Eixample

SETEMBRE 2009

Què hem fet?11 d’octubre: Contra la hispanitat, Diada pels pobles!

La proposta de les JERC Eixample

Fulleja la revista i descobreix la feina feta!

Pàg: 8 Pàg: 3

Opinem?

País Basc

Hondures

La Crisi

Llei de Vegueries

L’Estatut

Finançament

Pàg: 4-7

SETEMBRE 2009 L’oixque 2

Editorial 2

Parlem-ne 3

Feina feta 3

Opinem 4-5

Estatut 6

Finançament 7

La propostade les

JERC Eixample 8

Sumari

Agraïments/Col·laboradors:

Editorial

- Editors: Anna Palou

- Col·laboradors: Joaquim Asensio, Marta Bolinches , Roger Casanova, Ferran Coll, Eduard Cuscó, Víctor Feliu i Andreu Criquet.

Les democràcies modernes són el resultat d’un procés històric que ha donat a l’ésser humà un grau de llibertat inimaginable des de fa segles. Tanmateix, la insatisfacció ciutadana envers els polítics és un fenomen creixent que ens obliga a replantejar-nos el model polític que volem.

Les JERC, com a organització assembleària i re-publicana que som, apostem per superar l’actual marc democràtic –si se li pot dir així- construint un nou model de participació ciutadana basat en una radicalitat democràtica, és a dir, en una democràcia realment participativa. En aquesta direcció ERC està impulsant “la llei de consultes populars” que permetrà als ciutadans/es de Cata-lunya i a les seves institucions convocar referèn-dums sobre tota mena de qüestions que a ells els afectin.

Així doncs, entenem que aquesta llei ha de per-metre traslladar la política al carrer donant força i veu a ciutadans/es i a diversos moviments so-cials, per així portar amb garanties les reivindica-cions populars a les institucions. Entenem també que aquesta llei no és només un instrument per a posar a prova la maduresa política i democràtica de la societat catalana. Aquesta ha de ser una eina important per a desenvolupar els valors del re-publicanisme i preparar i acostumar a la societat a exercir el dret i el deure d’expressar-se més enllà de les eleccions per així fer d´aquesta una societat més lliure, més justa i més avançada.

Però una vegada més, l’espanyolisme més ranci torna a posar pals a les rodes als avenços socials

del poble català a través de les seves lleis, i espe-cialment de la seva Constitució franquista -que es va aprovar fa tres dècades i que ja aleshores vam rebutjar per ser una simple eina per a mantenir al poder aquells que el van tenir durant 40 anys de dictadura-. I és amb aquesta Constitució que lloen els poders fàctics del PP i el PSOE no permetran tirar endavant una llei de consultes populars per-què si no volen deixar fer la pregunta que tant te-men, no es farà.

Tanmateix, el jovent independentista ho tenim clar de la mateixa manera que ho tenen clar els i les veïnes d´Arenys de Munt que han convocat un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un referèndum que es veu en perill per la pro-hibició judicial duta a terme per l’Estat espanyol que, un cop més, no permet l’expressió en veu alta de la voluntat d’una bona part del poble català. En-tre tots i totes, doncs, hem de fer front a aquesta antidemocràcia que es practica des de fa massa temps. Perquè tenim dret a decidir sobre totes les qüestions que ens afecten i perquè ningú pot negar-nos el dret a l’autodeterminació.

És per això que creiem que, malgrat les traves que ens puguin posar, és imprescindible fer aquesta llei perquè serà l’eina que tindrem per ensenyar-li al món que a l´Estat espanyol encara es persegueix la democràcia i els drets col•lectius i socials. I en definitiva, serà l’eina que ens permetrà avançar cap al reconeixement del dret a la lliure determi-nació dels pobles per a fer un pas més cap a la in-dependència i el socialisme dels Països Catalans.

Una llei cap a l’autodeterminació

Dades de contacte: Casal “ Pi i Sunyer”

C/ Villarroel 107 baixos Facebook: JERC, EixampleTelf. de contacte: 93451 03 09 email: eixample@jerc.cat web: www.jerc.cat/eixamplehoraris: cada divendres de 20:30h a 22h www.fotolog.com/jerceixample

SETEMBRE 2009 L’oixque 3

Parlem-ne

F eina feta

Xerrades i debats al casal de les JERC Eixample

Mostrem un petit tast de les coses que les JERC Eixample hem dut a terme o hi hem participat en els darrers mesos.

Durant aquests darrers mesos les JERC Eixample hem dut a terme un acurat pla de formació basat en xerrades i debats sobre temes de plena actualitat.

Entre elles en podem destacar algunes com la xerrada sobre el Pla Bolonya, un tema que durant aquest curs escolar se n’ha parlat molt. També es va organitzar un taller sobre el feminisme en motiu del Dia de la Dona, on es va tractar sobre el llenguatge sexista que encara avui circula pel nostre vocabulari. D’altres temes que també es van tocar va ser el de la llengua, on amb l’ajuda de Plataforma per la Llengua es va debatre

sobre l’estat del català i la nova llei del cinema català. Fins i tot, es va organitzar una xerrada sobre l’actual crisi econòmica per parlar de fins on s’arribarà i què hem de fer els catalans i catalanes. Finalment, en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient també el medi ambient va ser un tema adequat per dedicar-li una xerrada-debat on tothom va aportar les seves idees sobre el canvi climàtic, els residus, l’energia nuclear, entre d’altres punts.

Totes aquestes xerrades han servit per parlar una mica a fons sobre aquells temes que dia a dia omplen les pàgines de l’actualitat.

Acció antifranquistaLes JERC Eixample juntament amb les JERC Gràcia

van dur a terme una acció reivindicativa en contra la simbologia franquista que encara perdura a la ciutat de Barcelona. L’acte es va executar el 28 de juliol de 2009 a l’encreuament entre el Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal on encara s’hi pot trobar una estàtua en commemoració a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939.

En la mateixa estàtua es van penjar dues pancartes amb els lemes “ Alliberem Barcelona de monuments franquistes” i “El feixisme no se’l discuteix, se’l combat”, acompanyades de globus d’heli amb l’estelada i el símbol de la pau, i la reproducció en cartró de la mateixa estàtua.

L’objectiu de l’acció era fer veure a l’Ajuntament de Barcelona que és indignant que 30 anys després de la mort de Franco encara perduri al centre de Barcelona un monument franquista del 1939. Demanem, doncs, que de l’actual Plaça Joan Carles I se’n retiri l’estàtua i se li canvi el nom pel de Plaça de la República.

Xerrada sobre la crisi econòmica

Gran èxit a l’Acampada Jove’09

Les JERC Eixample vam ser presents a la catorzena edició de l’Acampada Jove 2009 organitzada per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (les JERC). Un dels aspectes més significatius d’aquesta edició va ser el canvi d’ubicació ja que enguany es va celebrar a la vila de Montblanc enlloc de l’espai que els darrers anys havia ocupat a Sant Celoni. Així doncs, la capital de la Conca del Barberà es va convertir en el punt de trobada de d’independentisme durant els dies 16,17 i 18 de juliol.

Segons l’organització, durant aquests tres dies hi van passar uns 27.000 joves, una xifra que trenca totes les expectatives i que alhora fa reafirmar que l’Acampada Jove és més que un simple festival de música.

Durant aquests dies es va combinar la música i la festa, amb

la reivindicació i la política. Uns 30 grups van passar pels escenaris de l’Acampada, des dels més coneguts com Els Pets, Delinqüentes, La Troba-kung-Fú, Reincidentes, Banda Bassoti, La Gossa Sorda, Strombers o Betagarri, entre d’altres. Sense oblidar als grups més novells, guanyadors dels concursos territorials organitzats per les JERC. D’aquesta manera, la música es va barrejar amb els actes polítics, les xerrades i debats (sobre les drogues, la llengua,...), i activitats més lúdiques com ara tallers de Capoeira, castellers,... o la zona dedicada a les Seleccions Catalanes.

Logo Acampada Jove’09

SETEMBRE 2009 L’oixque 4

Democràcia zero a Euskal Herria O pinem

Repressió policial, tortures, desaparicions, tancament de diaris, presos polítics, il•legalització de partits, són conceptes que no diuen res de nou al País Basc. El que sí que ve de nou és l’actual escala repressiva del Govern espanyolista i il•legítim de PSOE, PP i UPyD. Il•legítim perquè han assolit una majoria gràcies a que 100.000 vots de l’esquerra abertzale (o el que és el mateix, 7 diputats de Batasuna) no es van tenir en compte en les passades eleccions del mes de març al País Basc amb l’excusa que tot el que envolta el món abertzale és ETA.

Amb això tot s´hi val, fins i tot tancar gent a la presó imputada per enaltiment del terrorisme només per haver participat en una de les moltes

manifestacions il•legalitzades el passat estiu. També s´hi val tolerar la tortura, si és contra independentistes, també s´hi val silenciar la desaparició de persones com en Jon Anza, també

s´hi val aplicar lleis que vulneren els drets humans com ara la llei antiterrorista (fins i tot condemnada per la ONU ja que no respecta els drets humans ni la llibertat d’expressió) , també s´hi val allunyar els presos bascos del seu país malgrat dels denuncies

d´Amnistia Internacional.

Aquesta és la democràcia a la que aspiren? O és que realment no aspiren a cap democràcia sinó a espanyolitzar Euskal Herria?

Des de les JERC sempre hem condemnat la violència i les actituds antidemocràtiques, vinguin d´on vinguin, i creiem que no podem deixar en l’oblit (pel conjunt d’accions esmentades anteriorment) el neofeixisme amb el que actua l´Estat espanyol més enllà dels Països Catalans.

La paraula és l´única arma que tenim per a denunciar que, ara per ara, a Euskal Herria hi ha democràcia zero.

Malgrat la potent desinformació del periodisme espanyol a Hondures hi va haver un cop d’Estat, és a dir, una violació flagrant de la democràcia per part dels que s’erigien en la seva defensa. Són diverses les formes en les que, sense mentir, se’ns ha volgut fer creure que el president d’Hondures derrocat (Manuel Zelaya) no era més que un Chevista tan sols preocupat pel seu poder i per la nacionalització dels sectors productius com bé mostra l’article de Javier Lafuente “La Tentación de la presidencia vitalicia” publicat a El País el 29 de juny.

Segons totes aquestes informacions Zelaya es proposava dur a terme un referèndum per poder-se tornar a presentar a les properes eleccions d’Hondures, cosa actualment impossible segons la Constitució hondurenya. Doncs bé, deixant de banda que presentar-se indefinidament a la presidència és un fet habitual a Europa, el que realment Zelaya proposava era una consulta no vinculant sobre si el poble volia que en les properes eleccions presidencials es convoqués una assemblea constituent per canviar certs aspectes de la Constitució. Així doncs de fet Zelaya no s’hauria pogut tornar a presentar en unes eleccions regides

per l’actual constitució; la suposada voluntat de mantenir-se al poder era doncs una elaborada mentida. La veritat és que des de sempre, Hondures ha estat controlada per quinze grans famílies d’interessos empresarials directament lligades amb els interessos imperialistes dels Estats Units (un 70% de les exportacions són a aquest país), política que va directament en detriment de la població hondurenya ja que un 60% viu per sota el llindar de la pobresa.

Com qualsevol individu que vulgui endinsar-se en la política d’una reiteradament anomenada “república bananera”, Zelaya forma part també

d’una d’aquestes famílies: és un lliberal. Ha estat, però, el primer polític que des de dins el sistema va

voler canviar les coses i un cop dins va començar canvis polítics directament a favor de les classes populars: per exemple, apujant el salari mínim de 126€ a 202€ cosa que, sense gairebé afectar els beneficis de les grans multinacionals, va provocar la colera de United Brands o Chiquita en el ram de l’alimentació. És doncs aquesta traïció a les classes dominants d’Hondures la que ha portat que els colpistes de Roberto Micheletti s’hagin fet amb el control del país mitjançant irregularitats flagrants en el procés democràtic aprofitant una sortida de Zelaya del país i han provocat fins ara la mort de 15 persones i més d’un centenar de “desapareguts”. El poble de l’Amèrica llatina però, com dia rere dia més països, ha dit no a aquest cop d’Estat i els seus governants han aconseguit expulsar aquest govern de l’Organització d’Estats Americans, i sobretot han donat suport a la lluita del seu poble pel retorn de Zelaya.

És doncs ben cert que la primavera dels pobles que avui reneix a Europa, és només un exemple més de la força que les nacions prenen per tot el món i porten Sud-amèrica a una segona independència.

La desinformació sobre Hondures

Ferran CollSecretari d’Organització de JERC-Eixample

Andreu CriquetSecretari de política municipal de JERC-Eixample

L’excusa de que tot el que envolta

el món abertzale és ETA

La suposada voluntat de

mantenir-se al poder era doncs

una elaborada mentida

SETEMBRE 2009 L’oixque 5

De províncies a vegueries

La substitució de les províncies catalanes per l’administració perifèrica de la Generalitat representa un pas ferm del nostre govern cap a la construcció d’una infraestructura d’Estat. Tant és així, que més enllà d’ésser unitats bàsiques de planificació i organització territorial, les vegueries restabliran, a més a més, una divisió territorial reivindicada històricament.

De fet, el mot “veguer” (en llatí vicarius) fou antigament al nostre país el representant d’una autoritat superior, en altres paraules, primer aquest va ser un funcionari comtal que després passà a ser reial. Les futures vegueries, en canvi, tindran competències de govern intermunicipal de cooperació local i d’organització dels serveis de la Generalitat.

Però la substitució de les quatre Diputacions pels set Consells de Vegueria té ara per ara dos topalls evidents que fan que la seva implantació sigui gradual. El primer obstacle a superar són les lleis i els partits espanyols i espanyolistes que faran tot allò possible perquè aquesta fita del catalanisme polític no es pugui dur a terme, i en segon lloc l’etern debat entre catalans sobre quantes vegueries són les adequades per a organitzar i planificar el nostre país. En aquest sentit, els casos més il•lustratius són els de la Vegueria de l’Alt Ter i la del Penedès. Aquesta última, està representant un debat interessant, ja que en un hipotètic cas agruparia l’Alt Penedès i Garraf de la Vegueria de Barcelona, el Baix Penedès de la del Camp de Tarragona, i L’Anoia de la Catalunya Central.

Eduard CuscóSecretari d’Associacionisme de JERC-Eixample

Mapa de com quedarien les Vegueries a Catalunya

O pinem

Quina crisi?

La gent segueix viatjant, passegen pel carrer, entren a les botigues, fan les seves compres, frueixen de l’oci barceloní... Si tothom segueix fent vida normal, on és aquella crisi apocalíptica?

La famosa frase del Capità Enciam “els petits canvis, són poderosos” és absolutament certa. Què passa si tothom deixa de comprar una samarreta? Que les botigues de roba no tindran tants beneficis, i per a poder mantenir el negoci - el seu objectiu principal - es veuran forçades a fer fora assalariats. A més a més, les fàbriques de roba es veuran obligades a reduir la producció i faran fora encara més gent, a més de tenir el mal de cap de no poder vendre les peces de roba fabricades tot i havent baixat els preus de venda. Apliquem-ho també als pots de tomàquet, els cotxes i els ordinadors. D’això se’n diu augment de l’atur i baixada dels preus.

Algú es podria preguntar si aquesta caiguda de preus no és bona, doncs els aturats podran accedir a seguir comprant allò que solien comprar (sempre que els toqui la loteria o que cobrin el subsidi fantasma dels 420€, amb probabilitats similars de que succeeixin tant una com l’altra). Però apliquem-ho als pisos. Si l’entitat fictícia “Les Caixes Catalanes” basa totalment les seves reserves bancàries en habitatges, quan els preus dels pisos caiguin a la meitat, el valor de les reserves també caurà a la meitat. Llavors malament ho tindrà per a seguir deixant crèdits als clients, fet especialment dramàtic quan l’empresa els necessita per a seguir produint.

A això afegim-hi que Espanya basa la indústria en la construcció i que no s’especialitza en cap altre sector productiu. Bé, siguem francs, el sector financer espanyol és força sòlid: centralitzat a Madrid i enfocat a Llatino-Amèrica! Això seria fantàstic únicament si tinguéssim un estat propi ja que gaudiríem d’un sistema financer potent de l’estat veí alhora que podríem especialitzar la indústria en allò que nosaltres podem ser més competitius: “l’economia del coneixement”. I el Plan E? Una aixecada de camisa (i de llambordes i d’impostos!) per a seguir mantenint el model del ciment. I mentrestant, al món ja li està aplicant l’extremunció...

Víctor Feliuex-militant de JERC-Eixample i estudiant d’ADE

SETEMBRE 2009 L’oixque 6

A l’ull de l’huracà L’Estatut

S’han fixat que hi ha un gran rebombori al voltant del Tribunal Constitucional espanyol darrerament? Sembla ser que molta gent està preocupada pel dictamen d’aquesta cort davant els recursos presentats contra la Ley Orgánica 6/2006 que reforma la Ley Orgánica 4/1979. No els hi sonen? Bé de fet molts han intentat vendre aquestes lleis de les cambres espanyoles com el que no són ( Pacte polític entre Catalunya i Espanya, Nou marc de relacions, futur de Catalunya, etc...) Però de fet el nou Estatut i l’Estatut de Núria són només normes espanyoles amb rang de llei orgànica per tant sotmeses a l’encaix dins la carta magna espanyola sota el criteri de 12 personatges nomenats per les majories parlamentàries espanyoles.

Hom parla de la reacció de la societat catalana davant d’una retallada de l’Estatut, però s’oblida que aquest ja és un Estatut retallat. L’Estatut vigent, el de la Moncloa, no és ni de llarg l’estatut aprovat el 30 de Setembre del 2005 pel 90% del Parlament de Catalunya -òrgan representant de la sobirania popular- i per això Esquerra i les JERC vam dir NO.

Sigui quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut els catalans sabem que la via estatutària està morta ja que les institucions espanyoles no respecten la sobirania del poble català, i per tant, ens tocarà prendre camins directes cap a la llibertat.En aquest camí, el lideratge d’Esquerra com a únic partit independentista en les institucions

esdevé cabdal ja que el procés d’emancipació nacional requereix la construcció de les infraestructures necessàries per a un Estat propi, a més de la tasca de conscienciació social sobre el futur dels Països Catalans. I les JERC -com a jovent independentista- som els responsables de la primera línea de defensa dels drets dels catalans davant les agressions tant externes com internes que rebrem.

Per tant, és imprescindible que Esquerra i les JERC treballem plegats al front de la societat civil catalana per a l’aglutinament de totes les sensibilitats dins el sobiranisme per tal d’afrontar aquest moment crucial de la nostra història.

El que està clar és que no hi ha lloc en aquesta lluita per a aquells que empesos per ambicions personals, interessos financers o simple obcecació i estretesa de mires, sabotegen la feina de milers de patriotes i col•laboren amb els enemics de Catalunya al debilitar aquest moviment en pro de la Independència. Tots els independentistes recordem la història de la caiguda del Moviment

en Defensa de la Terra (MDT) ¬-moviment que va aconseguir en un moment determinat aglutinar, en una sòlida organització, una gran quantitat d’independentistes, i que va vertebrar un discurs clar d’emancipació nacional i sobretot va expandir la consciència social- a principis dels anys 80 per dissensions internes sembrades per gent que, posteriorment, es va saber que eren infiltrats dels cossos de seguretat estrangers o simples insensats que no van saber aprofitar la oportunitat que la història els va brindar.

La principal prova a la qual s’enfronten tots els pobles abans d’aconseguir la llibertat és la capacitat d’unir-se enfront l’enemic i provar la lleialtat als companys que lluiten al seu costat, només així es podrà dur a terme un front comú. La resposta catalana al Tribunal Constitucional espanyol ha de ser simple: nosaltres NO SÓM ESPANYOLS!

Roger CasanovaSecretari de f inances de JERC-Eixample

Burla del nostre Estatut

Hom oblida que aquest ja és un

Estatut retallat

SETEMBRE 2009 L’oixque 7

El nou sistema de finançament

per a Catalunya Finançament

El dia 9 d’agost del 2006 va començar un procés llarg i feixuc d’estira i arronsa sobre el nou model de finançament per Catalunya ja que en aquell moment va entrar en vigència l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya (avui, encara, pendent de la sentència del Tribunal Constitucional).

Al títol quart de l’Estatut es marquen unes línies principals de quin tipus de finançament ha de disposar la Generalitat de Catalunya. Des del moment que es va posar en marxa l’Estatut es va engegar un procés de negociació entre l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya que marcaria, posteriorment, una solució al mal finançament que patia la Generalitat de Catalunya des de fa anys.

Ha estat un procés llarg ja que ha durat quasi 3 anys i partíem d’un punt inicial molt diferent al que ha estat al final. No ha estat el resultat més desitjat ja que qualsevol independentista hauria preferit posar punt i final a la relació amb l’Estat espanyol tan pel que fa a aquest tipus de finançament com amb un sistema de finançament que contemplés el concert econòmic ja que sempre que Catalunya estigui en l’àmbit legal dins les fronteres espanyoles haurà de contribuir a unes arques que no són les seves.

El procés arriba al seu final el dia 15 de juliol de 2009 en aconseguir un model que contempla el model estatutari, bilateral, just, transparent, amb més autogovern i en definitiva, necessari per la Generalitat ja que està molt endeutada.

Amb aquest nou sistema de finançament aconseguim, tal i com ho havia proposat Esquerra, reduir el dèficit fiscal un terç perquè s’ha

aconseguit un suplement que suposa un mínim és de 3.687 milions d’euros per l’any 2012, i 1.200 milions d’euros que marca la disposició tercera de l’Estatut. Això fa que es pugui reduir al voltant dels 5.000 milions d’euros de dèficit fiscal sobre els 15.000 que va marcar el grup d’experts que va actualitzar les dades l’any 2008. A més, s’ha passat del 94% sobre la mitjana de les comunitats que rep la Generalitat de Catalunya al 105,8% que rebrà el 2013.

El nou sistema de finançament també ha actualitzat la variable de població ja que l’anterior tenia de referència la població de l’any 1998 que en el últims 10 anys ha crescut 1 milió de nous catalans que, evidentment, gaudeixen dels serveis públics que ofereix la Generalitat de Catalunya. Aquest increment ha fet que la Generalitat hagi incrementat les seves despreses en relació a l’augment de població, però no ho hagi fet en

ingressos.

El nou finançament contempla un nou sistema normatiu en relació a alguns impostos, i una quantitat retributiva en el fons de suficiència (fons que contempla les competències de les comunitats autònomes -sanitat, educació, etc...-) on es tindrà en compte altres competències especials (com per exemple presons i mossos d’esquadra)

que té la Generalitat de Catalunya envers les regions d’Espanya que tenen un sistema de finançament de règim comú.

Però en definitiva, no és el sistema que volem per molt de temps. D’aquí 5 anys s’obrirà un nou procés de negociació i llavors tots els i les independentistes haurem de tenir en compte que l’únic sistema de finançament que volem és marxar d’Espanya.

Joaquim AsensioPortaveu de JERC-Eixample

Sempre que Catalunya estigui en l’àmbit legal

dins les fronteres espanyoles haurà de contribuir

a unes arques que no són les seves

Font: Gràfic extret de gentcat.cat

SETEMBRE 2009 L’oixque 8

La proposta de les JERC Eixample

Marta BolinchesSecretària d’agitació de JERC-Eixample

11 d’octubre: Contra la hispanitat, Diada pels pobles!

Aquest 11 d’octubre d’enguany les JERC Eixample juntament amb les JERC Sants durem a terme un gran acte festiu i reivindicatiu que portem tot l’any preparant amb moltes ganes i il•lusió.

Com bé sabeu, el 12 d’octubre els espanyols celebren el Día de la Hispanidad, conegut també com el Día de la Raza, commemorant el 12 d’octubre de fa 517 anys, quan Colom va arribar a Amèrica donant el tret de sortida a l’imperialisme i colonialisme espanyol que va anar acompanyat del genocidi cultural i humà d’un munt de cultures aborígenes d’Amèrica. Sota una creença feixista de superioritat racial i cultural els espanyols porten atacant des de fa més de 5 segles cultures i nacions, i en tenim molts exemples: començant pels indígenes de Sud-Amèrica, Euskal Herria, el Sàhara, les Filipines, Galícia, les Canàries i el nostre clar exemple, els Països Catalans.

Segurament, no deixa de ser tot plegat una màscara que amaga la seva claríssima i penosa pobresa que els suposa la falta d’una identiat pròpia. I és així, ja que Espanya en si mateixa no és ni ha sigut mai res, més que una presó de pobles. Però la seva trista realitat no hauria de

poder condicionar mai la llibertat de tot un poble.

El 12 d’octubre molts espanyols surten al carrer, i amb desfilades militars, concentracions i braços

alçats van tirant sal a les ferides, que resten totes obertes.

És per això que, a més a més de recordar que el “12 d’octubre no hi ha res a celebrar!”, les JERC Eixample i Sants el dia abans, l’11 d’octubre, hem creat l’alternativa!

L’11 d’octubre de fa 517 anys, abans del tret de sortida de l’imperialisme espanyol del que abans parlàvem, celebrem la Diada pels Pobles, contra la Hispanitat.

I és així que tot un munt d’entitats dels diversos països que han patit els colons espanyols sortim junts al carrer per recordar que res està guanyat, i que tot és possible!

La festa la celebrarem al Parc de l’Estació del Nord a partir de les 10 del matí.

Serà una diada festiva i reivindicativa que comptarà al llarg de tot el dia amb espectacles culturals de les diferents entitats, representants dels diferents pobles ocupats, així com dels Països Catalans. No faltaran, evidentment, les entitats de casa nostra, com la Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural, entre moltes altres. Hi haurà parlaments polítics, la lectura d’un manifest unitari i el plat fort de la jornada: un dinar on

podreu provar els plats i les begudes típiques de Bolívia, del Sàhara, dels Països Catalans o de les Filipines entre d’altres.Durant tot el dia també podreu comprar productes artesans, samarretes, clauers,

banderes i diversos a les carpes de les entitats.Finalment, si trobem una alternativa al tancament de l’Espai Jove de l’Eixample efectuat per l’Ajuntament, hi haurà una cercavila que ens conduirà al lloc dels concerts, encara per concretar. Us assegurem que hi estem treballant perquè sigui possible.

Hem de concentrar forces per a dir ben clar i català als colons espanyols que els Països Catalans no estan en venda, així com tampoc ho està cap dels pobles que amb representació assistiran aquest 11 d’octubre a la Diada pels Pobles, contra la Hispanitat.

Us animem a totes i a tots a participar-hi i a venir al Parc de l’Estació del Nord el dia 11 d’octubre d’enguany, que cau en diumenge.

Us hi esperem!

Espanya en si mateixa no és ni ha sigut

mai res, més que una presó de pobles. Al Parc de l’Estació del Nord a

partir de les 10 del matí