LOBSERVATORI DEL

MN RURAL2017

Font: elaboraci prpia a partir de lAtlas de la Nova Ruralitat 2015.

MAPA DE DINAMISME SOCIOECONMIC

LOBSERVATORI DEL MN RURAL

LOBSERVATORI DEL MN RURALLobservatori del mn rural s una eina per a do-nar a conixer, de forma visual i clara, lestat de situaci del mn rural. T com a antecedents la feina feta des de la Fundaci del Mn Rural amb les dues edicions de lAtles de la Nova Ruralitat (2009 i 2015), i es basa en la recopilaci de dades dun conjunt dindicadors anuals pblics, fcilment actualitzables, que permet copsar duna ullada el dinamisme del mn rural catal. A partir dels indi-cadors agrupats temticament - demografia, eco-nomia, serveis i qualitat de vida i territori -, permet conixer levoluci del mn rural respecte lany anterior, i alhora comparar mn rural i mn urb.

La finalitat de lobservatori s divulgativa, per tam-b moure a lacci. Basat en el concepte dun qua-dre de comandament, lobservatori agrupa molta informaci dispersa, i ofereix informaci clau per orientar accions o projectes daquelles entitats o administracions que desenvolupen la seva activitat en relaci al mn rural catal.

VALORACI GENERAL DE LES DADESEl mn rural perd poblaci, de manera general i en municipis de menys de 500 habitants, i sen-velleix. Aquestes dues caracterstiques dels terri-toris rurals darreu no varien a Catalunya, conjun-tament amb un pes de la poblaci jove estancat i inferior al de les zones urbanes i un pes de la poblaci estrangera, sinnim de bonana econ-mica, estancat.

Pel que fa a temes econmics, els dos territoris analitzats han tingut una evoluci positiva: shan generat empreses, ha augmentat el nombre dafi-liats a la seguretat social i sha redut latur. Sectori-alment, han augmentat les places en allotjaments de turisme i de turisme rural i shan incorporat forces joves al sector agrari. Aix no amaga que el ritme de creixement daquests indicadors ha estat, generalment, superior a les zones urbanes i que la diferncia de la Renda Familiar Bruta Dis-ponible i el Valor Afegit Brut entre territoris rurals i urbans creix.

Observant els indicadors sobre la qualitat de vida ens adonem que existeix certa paritat entre zones rurals i urbanes, i cal referir-se a indicadors con-crets per trobar diferncies significatives. Sn te-mes pendents el transport pblic i la banda ampla als territoris rurals i cal millorar en aspectes com la recollida selectiva. En canvi destaca el menor cost del lloguer mensual i la bona dotaci dequipa-ments culturals que es podria utilitzar per atreure poblaci cap al mn rural.

Labandonament agrari s la causa principal de laugment incontrolat de la superfcie forestal en detriment de la superfcie agrria, amb les res-pectives implicacions en la gesti del risc dels incendis forestals. Malgrat les evidents millores en la capacitat dextinci dels incendis forestals, com indica la disminuci dhectrees cremades amb un nombre major dincendis, cal incidir en la gesti forestal sostenible i la recuperaci de la superfcie agrria, com passa en el cas dels con-reus ecolgics que experimenten un important augment de la seva superfcie.

Si es fa una valoraci global dels indicadors, tenint en compte lindicador sinttic sobre el dinamisme socioeconmic, els territoris rurals han perdut di-namisme encara que sigui lleugerament, mentre que les zones urbanes nhan guanyat. Sentn que hi ha marge de millora en aspectes socials i eco-nmics com els que sha comentat, per tal que les condicions de vida del mn rural sadaptin, encara ms, a les necessitats dels seus habitants.

Sobserva grficament lndex de dinamisme soci-oeconmic a nivell catal, es dibuixen unes zones que presenten uns valors de dinamisme baixos com sn la zona interior del Camp de Tarragona, les Terres de lEbre, la part oriental de les comar-ques de Ponent i la franja del Pre-Pirineu.

Tots els indicadors sacompanyen dun punt de color en verd, vermell o gris a partir duna valora-ci subjectiva, en considerar que la dada o la seva evoluci es considera positiva, negativa o neutra pel mn rural.

LOBSERVATORI DEL MN RURAL

Valoraci detallada dels indicadors

IndIcadors demogrfIcs Taxa denvelliment.

Lenvelliment de la poblaci segueix una tendn-cia a lala tant en zones rurals com urbanes. Les zones rurals sn les ms envellides amb un 21,1 % de la seva poblaci respecte el 18 % de pobla-ci de ms de 65 anys de les zones urbanes. Ana-litzant les dades segons sexe no es veuen canvis significatius dun any a laltre. Tant en zones rurals com urbanes les dones representen un major percentatge que els homes, essent lleugerament superior a la urbanitat. En canvi, els homes tenen una presncia ms marcada a les zones rurals.

Taxa de sobre envelliment

El sobre envelliment segueix una lleugera tendn-cia a lala tant a les zones rurals com a les urba-nes. A les zones rurals aquest increment s una mica ms elevat que a les zones urbanes. Cal des-tacar que les zones rurals estan ms sobre enve-llides que les urbanes amb 4 punts de diferncia. Pel que fa a les dades de sobre envelliment se-gons sexe, s evident que el sobre envelliment a Catalunya s femen, essent una mica ms marcat a les zones urbanes.

Taxa de poblaci

LOBSERVATORI DEL MN RURAL

Les dades referents a lafiliaci a la seguretat social mostren que les zones urbanes han augmentat els seus afiliats un 3,4 % (89.013 afiliats), mentre que les zones rurals han augmentat el nombre dafili-ats en un 2,4 % (7.015 afiliats). Aquestes dades, en ambds territoris, sn molt significatives perqu la variaci del nombre dafiliats entre els anys 2014 i 2015 va ser negativa (-2,6% les zones rurals i -1,2% les zones urbanes). En un any sha capgirat la situa-ci i sha passat de perdre afiliats a guanyar-ne. En aquest sentit, els territoris rurals han capgirat en major mesura la situaci.

Tot i el major ritme de afiliaci de les zones urba-nes, fent una lectura conjunta entre levoluci dels comptes de cotitzaci i dels nombre dafiliats, es pot concloure que amb una menor dinmica em-presarial, es generen ms llocs de treball a les zo-nes rurals que a les urbanes. Observant les dades segons sexe, sobserva que els homes, sense di-ferncies entre territoris, representen ms afiliats que les dones. A ms a ms, les dones represen-ten menys afiliats a les zones rurals (44%) que a les urbanes (47,3%). No hi ha diferncies remarcables entre les dues anualitats pel que fa a la distribuci de sexes.

Atur registrat i Taxa datur registrat

El nombre de persones registrades a latur dismi-nueix entre els anys 2015 i 2016 tant a les zones rurals (-5.471 aturats) com a les zones urbanes (-58.381 aturats). A ms a ms ho fan al mateix ritme, doncs els dos territoris disminueixen un 11,9% les persones registrades a latur. Pel que fa a la distribuci per sexe de latur, lany 2015 els homes representaven ms aturats que les dones sense una especial diferncia entre zones rurals i urbanes. En canvi, lany 2016 aquesta realitat es capgira i sn les dones, tant en territoris rurals com urbans, les que representen ms aturats. En aquest cas, les zones rurals (53,2% dones atura-des) es veuen lleugerament beneficiades respecte les urbanes (54,3% dones aturades).

Pel que fa a la taxa datur, ambds territoris es ve-uen menys afectats per latur i s a les zones ur-banes on la taxa disminueix amb ms fora. Cal destacar que a les dues anualitats les zones rurals tenen una taxa datur inferior a les urbanes.

Indstries Agroalimentries 2017

Davant la impossibilitat de comparar aquesta dada amb alguna danterior, destaca daquest indicador la major presncia dindstries agroalimentries a les zones urbanes que a les rurals.

Diferncia entre la renda familiar bruta dis-ponible rural i urbana 2014 2013

Les zones rurals tenen una RFBD inferior a la de les zones urbanes. La diferncia entre les zones rurals i les urbanes creix entre les dues anualitats i passa de ser -1.560 euros el 2013 a -1.630 euros el 2014.

Diferncia entre el VAB comarcal rural i urb 2014 - 2013

Les zones rurals generen un valor afegit brut in-ferior que el de les zones urbanes. Passa el ma-teix que amb la RFBD i la diferncia entre el VAB dels dos territoris creix entre les dues anualitats. Passa de ser -13.505 milions deuros el 2013 a ser -13.768 milions deuros el 2014.

Places dallotjaments turstics

Tant a les zones rurals com a les urbanes, les pla-ces totals en allotjaments turstics creixen. Ho fan amb una major mesura a les zones urbanes amb un 1 % mentre que a les zones rurals augmenten un 0,6 %.

Places dallotjaments de turisme rural

Les places en allotjaments de turisme rural aug-menten a Catalunya en les dues zones tractades. Tot i que la gran majoria de places en allotjaments de turisme rurals es troben a les zones rurals, es produeix un creixement superior de places de tu-risme rural a les zones urbanes (3,9%) respecte a les rurals (0,8%).

IndIcadors de serveIs I qualItat de vIda Municipis sense llar dinfants

El nombre de municipis sense llars dinfants als territoris rurals t una tendncia a la baixa. Sha passat de 323 a 316 municipis segons les dades dels cursos escolars tractades en aquest observa-tori. Ens anys vinents aquesta tendncia es veur consolidada grcies al Pla experimental del primer cicle deducaci infantil en escoles rurals del De-partament dEnsenyament. A les zones urbanes es mant el nombre de municipis sense llar dinfants amb un total de 62.

Municipis sense escola

La majoria de municipis que no tenen escola se situen a les zones rurals de Catalunya (179). Tot i els procs de despoblament del mn rural i en especial el que afecta als municipis de menys de 500 habitants, aquest indicador no presenta can-vis entre les dues anualitats.

LOBSERVATORI DEL MN RURAL

Valoraci de qualitat dels serveis bsics del municipi (1