L’OBSERVACIÓ EN PRÀCTICA PSICOMOTRIU: PER QUÈ,

COM, QUÈ

L'observació és un motor d'evolució. El nen/a que se sent

observat també se sent reconegut, contingut en la mirada del

mestre-educador. Li dóna seguretat tant física com emocional.

Si veritablement fem una observació és per actuar i posar en

acció tots els medis per afavorir al nen/a. El nostre interès és

el propi nen/a i l'observació ha de servir-nos per arribar a ell/a,

a entendre'l millor i facilitar la comunicació.

PER QUÈ OBSEVAR?

L'objectiu principal és el de conèixer al nen/a per poder intervenir afavorint el desenvolupament de l'expressivitat psicomotriu. Cal observar doncs per:

-Conèixer i comprendre el nivell de desenvolupament a partir de les relacions que estableix amb l'espai, els objectes i les persones.

-Fer una lectura el més objectiva possible, a través dels paràmetres per entendre les necessitats de l'infant sense caure en interpretacions precipitades.

-Poder ajustar la nostra intervenció a patir d'aquestes necessitats, donant respostes que permetin l'evolució del nen/a.

-Valorar l'evolució del nen/a o del grup, en diferents moments del curs. És a dir, per fer l'avaluació inicial, formativa o continua i final.

Ens serveix per: avaluar, intervenir, contrastar, revisar, modificar, consultar, etc.

COM OBSERVAR?

Observar és una actitud, una manera de relacionar-se, una forma d'intervenir amb els nens/es.

És fonamental adaptar una actitud d'empatia, estar disponible i atent a les manifestacions dels nens/es, situar-se en el seu punt de mira.

Una observació constant dóna una formació al mestre i el capacita per ampliar la sensibilitat vers al nen. El fa més capaç de valorar i entendre al nen/a en totes les seves manifestacions.

Es necessita un esforç d'atenció i concentració, que es pugui realitzar de manera àgil, mentre ha d'intervenir de manera simultània i poder realitzar el registre immediatament després de la sessió.

Prescindir de tot allò que sabem prèviament (informes, etc) per tal de que sigui el més vàlida possible. Observem el que el nen/a manifesta no el que suposem que manifestarà.

COM OBSERVAR? Cal que ho realitzem  de manera sistemàtica i exhaustiva, en la

mida de lo possible. Evitar fer projeccions i judicis previs. Moltes vegades creiem haver observat el que només és fruit de les nostres conjetures, dels nostres desitjos inconscients. Una bona observació ajuda a discernir els límits d'on comença el nostre desig i on acaba el del nen/a, en definitiva ajuda a la distanciació emocional.

Saber esperar en moments en que el nen/a està en situació d'arribar a resoldre un conflicte. És important el procés la seqüència que s'ha donat, per després registrar-la. Cal poder esperar i escoltar , tot respectant el ritme i el temps de l'infant.

Quan es realitza una observació no participant, dins de la sala, cal ser neutres, no mostrar grans canvis emotius, per tal de que els nens/es no es trobin examinats, ni envaïts per la mirada de l'observador. Assumir que no tot el que s'ha observat es por arribar a comprendre.

Quan fem una observació cal diferenciar en la graella el que correspon a la descripció de la sessió (dades objectives) del que pertany al nivell valoratiu, és a dir: hipòtesis, impressions i/o explicacions de caire més subjectiu. És important plantejar-se les finalitats de l'observació, d'això depèn la configuració de la graella.

QUÈ OBSERVAR?1.-Relació amb si mateix: en relació al propi cos.

POSTURA. Posició del cos en l'espai, dret, estirat, posició fetal, assegut, agenollat, ajupit, control postural, etc.

MOVIMENT. Tipus de moviment que realitza. Habilitats motrius en relació a l'equilibri, la coordinació global i la coordinació fina segons l'edat. La qualitat dels seus desplaçaments i el plaer o desplaer lligat a aquests moviments o desplaçaments. Fins a quin punt té les habilitats motrius esperades per l'edat?; salt, tombarella, balanceig, caiguda, girs, equilibris, lliscaments, giravoltar, gatejar, pujar, córrer, empènyer, arrossegar; com és el moviment (hiper o hipocinètic, sincinèsies en motricitat fina i grossa, etc)

QUÈ OBSERVAR?1.-Relació amb si mateix: en relació al propi cos.

GEST. Ens interessa molt la gestualitat del nen/a: la seva riquesa, pobresa, inhibició, gestos característics. A partir de la vivència d'aquests paràmetres l'alumne constituirà la seva imatge corporal, una imatge integrada, plena o una imatge amb mancances, amb zones relaxades o exagerades, i aquesta serà la imatge que projecti a l'exterior en les seves accions i en les seves representacions.

ESQUEMA CORPORAL. Grau d'estructuració, integració i coneixement.

TO MUSCULAR: Com és el to del nen? L'adequació del to a l'activitat (hipertonia-hipotonia), la seva distribució en les zones corporals (costat dret-esquerra, zona alta-baixa, extremitats, etc); sabem que el to està profundament lligat a la vida emocional del nen/a.

QUÈ OBSERVAR?1.-Relació amb si mateix: en relació al propi cos. ACTITUD CORPORAL: motriu, emocional. Quina és la seva

disponibilitat, expressió, ajustament motriu i plasticitat adequada a l'acció. To corporal, eutonia, hiper/hipotonia, passiu, disarmonia tònica (desajust entre actitud corporal i el que es manifesta), respiració.

PLAER-DISPLAER. Capacitat expressiva de manifestar el plaer. Manifesta obertament, amb la mirada, la veu, somriu, inexpressió, displaer, etc. Les imatges del cos es van formant també a partir de la vivència que té de les seves diferents parts lligades a sensacions més bé s’integraran aquestes parts en la imatge global de tot el cos. És a dir, la imatge del propi cos és, d’entrada, més a una composició de sensacions que no pas una reproducció perceptiva de la realitat.

NIVELL DE COMUNICACIÓ. Sistemes de comunicació que fa servir. Iniciativa, adequació, eficàcia, com es comunica, quina resposta rep, verbal, gestual, mirada, plors, crits, onomatopeies, tacte, diàleg, monòleg, ajustat a la situació, canvi segons el personatge, és intel·ligible, és correcte, només utilitza en els rituals, només parla quan se li demana, etc.

QUÈ OBSERVAR?2.-relació a l'Espai: -Espai físic (portes, finestres, on està situat el nen/a). -Espai simbòlic. -Espai de representació. Ens parla de quina és la seva estructuració, orientació i

vivència de l'espai. Quin d'aquests tres espais està ocupant el nen/a?.

L'utilitza com un altre espai?. Inverteix l'espai amb el cos?. La mirada?. La veu?. Els objectes? Deambulació? Quin tipus de producció fa a cada espai?. Hi ha espais privilegiats o espais evitats? Construeixen espais amb els altres?.

QUÈ OBSERVAR?3.-Temps:

-Temps en cada espai, freqüència, coneix els diferents moments de la sessió. Pot acabar quan se li demana?. Li falta temps?. Acaba abans de que se li demani?, Ritme de les activitats? Ruptures?.

QUÈ OBSERVAR?4.-Objectes: -Tous, durs, fixes, mòbils?. Quin tipus d'objectes

utilitza?. Com els utilitza?. Utilització simbòlica o real?. La seva dinàmica de repetició creació, la seva capacitat per crear amb el material, de transformar-lo, també les significacions que construeix sobre aquest material.

Quina relació davant els objectes i quina capacitat té per compartir-los?. Els ignora, ordena, desordena, destrueix, comparteix, passiu, rebutja, tira, possessiu, agafa el dels altres, s'observa en el mirall, els agafa en diferència, repeticions, fixacions, descàrrega, etc. Observar quin significat els dóna.

Són índex que  ens parlaran sobre la capacitat del nen/a per organitzar i representar el món exterior, per a percebre de manera descentrada i objectiva la realitat.

QUÈ OBSERVAR?5.-La seva relació amb els altres: Aquest paràmetre dóna informació sobre el grau

d'autonomia i la seguretat física i afectiva que viu i experimenta cada infant.

El nen petit té dues necessitats aparentment contradictòries: necessita aferrar-se a l'altre per desenganxar-se progressivament d'ell. És la necessitat de seguretat per una banda i la necessitat d'individualització i autonomia per una altra. De la passibilitat d'elaborar aquesta dinàmica dependran les seves futures competències de relació i comunicació. Podem observar com construeix les seves relacions amb altres infants: inicien interaccions amb ells, com i amb quina modalitat d'interacció (gelós, provocació, imitació, oposició, cooperació).

QUÈ OBSERVAR?5.-La seva relació amb els altres: -Proximitat i contacte amb la resta del grup. Com? Prop-

lluny -mirada, veu, objectes,- en contacte, amb quines persones?, amb els nens?, les nenes? amb el mestre?, etc.

-Actitud cap a: Quan el nen/a busca la relació, com l'estableix? Per propia iniciativa, agressiva, col·laboradora, dominant autoritària, pot demanar ajuda a l'adult, o a un altre company?

-Actitud reactiva. Reacció davant les diferents maneres d'apropar-se els altres. Com respon quan se li apropa algú: rebuig, acceptació, indiferència, agressivitat, submís, col·laborador. Com reacciona davant la agressivitat de l'altre: indiferència, demana ajuda a l'adult o a un company/a més fort/a, plora. s'hi torna, etc.