LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... ·...

20
LLOSETA Revista Independiente De información Local ANO VI - NUMERO 67 - FEBRERO 1989

Transcript of LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... ·...

Page 1: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETARevista Independiente De información Local

ANO VI - NUMERO 67 - FEBRERO 1989

Page 2: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 2 (22)

àCartas yComunicadosI

UNA PETITA HISTÒRIA

Lloseta,29 de desembre de 1988Sr. Director:Us, voldria contar una petita

historia que desde fa un tempspassa al nostre poble i potserhi ha algú no s'ha n'hagui te-mut.

El petit poble de Lloseta si-tuat a Raiguer de Tramuntanacap a la part de Ponent s'alçavabell i petit, amb aires de no-blesa. Els seus habitants, gentresponsable i treballadora,llauraven, conraven, segaveni feien totes les feines delcamp. Els dies passaven sensepressa, i^ la gent feia feinade sòl a sòl i ningú no es quie-xava.En aquest temps no hi havia

ni gent molt pobre ni molt ricai tothom treballava.Un bon dia i com era d'esperar

va arribar aquestav maliciosafam de doblers, pero no nomésal nostre poble, si nç per totarreu, per tot el món. I escomençaren a fer fabriques ^imes fabriques i la gent nomésveia la fiena perquè aquestaimplicava doblers. S'acabarenaquells altres temps on la gentno frissava, ni vivia per elsdoblers.v Ara per viure no caliaestar sa i tenir familia lo queimportava eren els doblers.Amb tanta riquesa industrial

vingueren cap a Mallorca gentsde la peninsula, amb unes altresidees i unes altres tradicions.Aquesta gent conquerí mes aviatMallorca que j\o el rei en JaumeI, en una dècima part del queempra, ells ens imposaren laseva llengua, les seves costums

i quasi les seves idees. Peròjo encara que vull no els en-tenc, si en sentiu xerrar algunsd'ells sempre ens diuen,que aliatçt és millor, hi ha més aigua,mes sol, mes terra i mes bona.I doncs, perquè venguéreu? Quivos a cridat cap aquí?A Lloseta com es natural l'e-

conomia s'espergí molt fàcilmenti prest començaren a haver elsqui ara son anomenats "La GentGuapa" que no son res mes queels nous rics. Aquesta gent loúnic que va fer i segueix fentson els tantvpreciats i estimatsdoblers, pero va perdre costums,tradicions i fins i tçt moltesamistats. La mar com mes te mesbrama.Només podien xerrar i conviure

amb gent de la seva condicióels anomenats burgesos, si noperteneixies a la seva classesocial eres mal vist. Cosa queencara passa.Pero a Lloseta encara hi havia

un altre mon, encara quedavenaquells reductes com eren elspagesos i les possessions, aliael temps s'havia aturat per sem-pre. Prest sentireu que al poblees guanyaven doblers, i la gentpartí i així poc a poc els campsi garrigues quedaren buits, de-solats sense amo ni pastor, nohi havia ningú que hi volguésanar.Arriba el moment cúspide, com

ja havieu canviat el 99% de lavida del poble diguereu aracomençarem per els seus vol-tants, de grimer acordareu queno ferien més pous negres i ti-rariu les vescombres al torrent,així ho féreu, pensau si esti-màveu poc el nostre poble elsqui ho féreu que posareu l'abo-cador ben al costat de l'ermitadel Coco; actualment les escom-bres segueixen abocant-se altorrent, pero per una altresortida. Peroy les va parèixerpoc per tant preciat paisatge

i un poc més baix construiréuna de les fabriques queactualment es una de lesprincipals contaminants del celde la nostra illa, era Portlantde Mallorca, S.A. que encaradóna tres vegades més brutori pols que feina.Han passat els anys i Lloseta

ja no es aquell petit poblesituat a Raiguer de Tramuntanacap a la part de Ponent, allàon les surt ides postes de solson vertaderes creacions pictò-riques de la natura, allà onpareixia que abans ningú fris-sava, alia on tot anava be, eralo que abans es deia Lloseta.FI.Moltes gracies se m'heu pu-

blicat aquesta historia, ambella no vos vull dir de mate-rialistes, no, només vull quesapigueu que tant com heuespenyat Lloseta aquesta ha anatprosperant.

FEDERICO-88.

DESACUERDO ENTRE

GOBIERNO Y SINDICATOS

Lloseta,12 febrero 1989Sr. Director:El dia 2 de enero pasado se

iniciaron en la Moncloa lasnegociaciones entre gobiernoy sindicatos y han finalizadoel dia 7 de, febrero. En estaprimera reunion se pudo compro-bar la actitud del gobierno deno aceptar las reivindicacionesque los trabajadores exigieronel 14 de didiembre.El gobierno continúa con la

misma política económica, lasmismas personas, el mismo talan-te y la misma prepotencia. Ungobierno inteligente y madurotiene que buscar la verdad yno culpar a los sindicatos para

LLOSETA ®MníttttoitftniltiiitDtlnlínaeKaLooií

Apartado de Correos n° 6 Teléfono 514164 - LLOSETA (Mallorca)

DEPOSITO LEGAL : P.M. 747-1983REDACTORES Y COLABORADORES: Jaime Morro Ripoll. Mariano Medina Ripoll, Jaime

Servera Coll, Gabriel Piaras Salo», Josa M« Escudero Pol, Bartolo«* BestardBastard, Joan Guasp. Antonio Santandreu Ripoll, Antoni Servera Peralto

FOTÓGRAFOS: Antonio Mulet Ramón. Lorenzo Raman Sorris y Miguel Ramón Cala-

tayud.COMPOSICIÓN TEXTOS: Antonia Massanet FernandezMONTAJE: Francesc Villalonga Beltran, Llorenç Ramon Borras y Pao Reynés Vi-llalongaDIRECTOR: Pablo Reynés VillalongaPRECIO EJEMPLAR: 75 pts. SUSCRIPCIÓN ANUAL: 900 Pts.IMPRIME: Apóstol y Civilizador - PETRA (Mallorca)

Page 3: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 3 (23)

eludir todas responsabilidad.Las cifras de inflación, ter-

minado 1988, casi doblan lasnada realistas previsiones delministro de Economía y Hacienda,Carlos Solchaga, que mantuvocontra viento y marea ese numerotan mágico como f inalcanzabledel 3% hasta los últimos mesesdel año y que finalizo con el5,80'de inflación.Al ministro Solchaga solo se

le ha ocurrido para enmendarsu error nuevas medidas fiscalesy cautivar más dinero de losciudadanos.

El 14 dediciembre ha vivifica-do la sociedad y los trabajado-res tenemos la obligación deaprovecharlo porque no podemosrebajar ni renunciar a la deman-da social. No se trató de unmal sueño si no que puso de ma-nifiesto la solidaridad de losactivos hacia los pasivos.Se ha podido contemplar en

varias comunicaciones y mediosinformativos, que España es unode los países de Europa con máscrecimiento economico, lo curio-so de todo esto es que la pen-sión asistencial española sesitúa en una cifra tan ridiculacomo son__19.000 pesetas al mes;la pensión media es aproximada-mente dre 34.000 ptas y la co-bertura de desempleo no alcanzani el 32% de los parados.Por lo que consideramos que

el gobierno tiene que tener co-nocimientos suificlentes en re-lación a la creación de empleo.Los puntos concretos que formanparte de las reivindicacionesdel 14 diciembre son puntos mí-nimos que se deben al incumpli-miento por parte del gobiernode sus promesas o de sus previ-siones. Los sindicatos tienen,por tanto, poco margen de manio-bras, son reivindicaciones queel Gobierno debía haber cumplidosin necesidad, incluso de lahuelga general, y los trabajado-res se han sentido abandonadospor la clase de política quedesarcolla el gobierno.

Un grupo de trabajadores.

ITSí/i

wer JOM» Cade» I. „• » , IXOSCTA

NUEVAS ASIGNACIONESA LOS MIEMBROS DELA CORPORACIÓNEl principal punto en el orden

del dia de la sesión plenariay extraordinaria celebrada, ellunes 6 de febrero pasado, enel salon de actos de la casaconsistorial, era el que haciareferencia a las asignacionesde^ los miembros de la corpora-ción para el ejercicio de 1989.A la cita faltó el concejal

Juan Amengual^ y, nuevamente,desierto de publico, tan soloun espectador:-él que suscribe.En el presupuesto ordinario

hay asignada una partida desti-nada al sueldo __ de los miembrosde la corporación por un importede 2.500.000 de pesetas. La pro-puesta presentada y la distribu-ción de la expresada cantidadfue la siguiente: 960.000 ptas.para el alcalde Miquel Pons;200.000 ptas. para los siguien-tes concejales: Miguel Miralles,Juan Amengual, Pedro Villalonga,

Consuelo Mateo, Maria Bestardy Jose Cebreros. El resto deconce jales,, es decir, GuillermoColl, Jose Campaner, BartoloméColl Abrines y José de Mateo85.000 ptas. Estas cantidadesse ^entiende ^que son anuales ysegún explico Miguel Miralles,no compensan, ni mucho menos,el trabajo que se realiza. Alalcalde se le ha incrementadoel sueldo porque son muchas lashoras que destina al ayuntamien-to, muchas veces mañana y tarde.Bartolomé Coll (CDS), al descç-nocer el proceso de distribuciónse abstuvo en la votación.Anteriormente al punto comen-

tado se trataron àosr temas detràmite: la aprobación de lapropuesta de Alcaldía relativaal haremos de méritos específi-cos y el proyecto de asistenciadomiciliaria para 1989, el cuales identico al del pasado añoy se pide al INSERSO una subven-ción de cien por cien. La canti-dad que se pide es la de 3.427.000 pesetas que se distribuyenen 476 horas mensuales valoradasen 600 pesetas.

Jaime MQRRO

SE ALQUILA 3er. PISO

C/Ses Flexes,21 (esquina Avda. el Coco)

LLOSETA Informes: tel. 519196

/ I/ íe^ JmufoMf*-V» . Q

Armeria. Esperì* *Jtí*total Od*«», i

Page 4: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 4 (24)

IMPRESIONANTE CONCIERTO DECORALES Y BANDA DE MUSICA

Las personas que asistieronal concierto de corales y bandasde música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo parroquialde nuestra localidad, fuerontestigos de uno de los aconte-cimientos musicales más impor-tantes que se han realizado enLloseta.Con este concierto se daba

por finalizada una tanda deellos en diversos pueblos dela comarca como homenaje a latercera edad y con el patrociniodel Consell Insular de Mallorcay los respectivos ayuntamientos.

El concieto de Lloseta, alque faltaron la Coral Sant Feliude Llubi y la Banda de Musicade Alcudia, fue presentado porel secretario de la "Federacióde Corals de Mallorca" organiza-dora de estos conciertos. Trasunas palabras del presidentede dicha federación inició el

concierto el orfeón "L'Arpad'Inca" que bajo xla direcciónde Miguel Aguiló interpretó"Pressentiment de la Primavera"(Meldelssohn) y "Negra JSombra"(J.de Montes). Le siguió luegola coral "Puig de Selva" quecanto bajo la dirección de JosepTorrens, "Edelweiss"(RichardRodger) de la película Sonrisasy Lagrimas y "Aubada" de Tor-tell. La primera parte fue ce-rrada con la intervención dela coral de Consell que bajola batuta de Llorenç Reus inter-preto "Jesus, Joia Meva" (J.S.Bach) y "Soon i will de done"(Har. Gerat Geay).La segunda parte solo contó

con la intervención de la Bandade Musica de Inca que bajo ladirección de Vicenç Bestard in-terpreto "Angelus (Andante Reli-gioso) de F. Ruiz Escobes.

El acto fue clausurado con

la intervención conjunta decorales y banda que interpreta-ron "Nabucco" (Cor dels Esclaus)de Verdi; "Largo" (de Xerxes)de Haendel: "Himne a Mallorca"de Guillem Gelabert Pol y or-questado / por Bartomeu Poquety, por ultimo, el 'Tedeum" deTortell-Poquet tocando el or-gano Joan Bennassar.

um* t xi** A ff L t mi A

RAMON

T*. SMX»U-OSCTA Malkwt»

Page 5: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 5 (25)

ífe^AC i!?K>'yíâ-fjtvffi

Abans de començar un parenos-tro per aquells que van errats.

Sera verdad aquello de quetiran mas dos Atetas que dos ca-rretas. También en Lloseta seagotó el "Interviú" con las fo-tos, de Marta Chávarri. Qué paísserá el nuestro que se conmoclo-na por tal cosa.

De A Pagar se ha convertidoen Por Poder o en Pepe, quienlo adivine buen adivinador será.

"Ja tenim s'olivera",símbolode mallorquinidad y de paz, queviene a sustituir a otros símbc-los antafio sagrados para segúnque personas. Me parece muy bienlo de "s'olivera" aunque hayamostenido que imitar a los inquerosque ya la tienen bien "aferradai esponorosa".Pero— ¿de quien serán las

aceitunas? He aquí la cuestión.¿De "ses monges"? ¿De don Felip?¿De los miembros d,el consisto-rio? Doctores tendrá la iglesia.Ahora bien, observe que despuésde su plantación fueron regadassus raices con agua potable delgrifo de la parroquia. Ya veoel por que. Tendrán solventadoel problema del dia de Ramos.Podran bendecir toda "s'olivera"y cada cual que coja un "bro-tet".

Pasaron las fiestas de carna-val con "nuestro" desfile decarrozas y comparsas y hay quereconocer , que sigue vivo elmismo espíritu carnavalero quese inició hace diez años.Eso si, la cosa anda entre

media docena de grupos que, cadaaño, compiten para que su pre-sencia sea la, mejor y cuyosproductos podrían competir enlos carnavales de las mejorasciudades.

Les dije el mes pasados quelos constructores se habían mos-queado con el ayuntamiento yse negaban a colaboran con lasfiestas de carnaval.

Al final parece que todo quedoarreglado y que los constructo-res dieron un importante donati-vo que no figuró en la listaoficial. ¿A que fue destinado?

****Parece que, por fin, las es-

padas han sido envainadas enel "asunto" que tanto dio quehablar en pasado mes en nuestralocalidad.No habrá recursos ante el Su-

premo y todo se quiere, "olvidary que, no se hable más de lacuestión". Verdaderamente hasido una batalla que ha dadosus "disgustos".

Y yo que me creía que a estasalturas la carretera Inca-Llose-ta, en su segundo tramo se en-tiende, estaría, no empezada,sino casi terminada y resultaque,no saben cuando ni como.Solo basta que en el momento

que se decidan empiece a llovery tengamos que esperar un veranoy otro verano.

****Y que no llueve es verdad.

Hay quien se preocupa y pidemas pozos y otros que, como elagua viene del cielo, se debriarezar, al menos, la "Ad petendampluviam". Si sabré yo latín.

*****Me han contado y me han dicho

que un vecino de esta muy nobley condal villa ha interpuestoun pleito contencioso adminis-trativo a nuestro amado y queri-do ayuntamiento contra un acuer-do del mismo sobre solares sinvallar.Si la'parte actora ganase este

pleito el ayuntamientc tendríaque hacer marcha atrás en laaplicación de ciertos arbitrioscuyo fin no es el de recaudarsino el de que el vecino cum-pla una ordenanza determinada.Me explicare: las multas de tra-fico se aplican para que el con-ductor infractor cumpla con elcódigo y no lo vuelva a infrin-gir pero no para pagar, ,porejemplo, a los agentes de trafi-co.

Bueno, sus seflorias se subie-ron el sueldo. Me refiero a Icsmiembros de nuestra corporaciónmunicipal. Mal dicho, no todos.A los de la oposición se lo re-bajaron y sólo cobraran, lim-pias, es decir, descontado elimpuesto sobre el trabajo, 6.812pesetas mensuales. Para pipas,vamos. Los que tienen a cargocomisiones, cobraran, cada mes,15.833 pesetas. Para algo más,vamos. Y para el alcalde unsueldo mensual, de 76.000 pese-tas. Se explico en el pleno quenuestro primer ciudadano dedicamuchas horas, incluso por lastardes, a la cuestión pública,es decir, como si fuese un pro-fesional. Es verdad que ,dedicamuchas horas, tal es así que,en su DNI, y en el apartado co-rrespondiente se debería hacerconstar, profesión: Alcalde.

Los alumnos de baile de salónde nuestra localidad, que sonbastantes y marchosos,' tienenmala suerte a la hora de hacersus demostraciones "oficiales".Ahora querían organizar otrobaile como aquel que fue suspen-dido una vez.

Resulta que en los pueblosvecinos, aunque sea cuaresma,ya han organizado unos cuantosy, en cambio, en Lloseta, cuandohan ido a pedir autorizaciónse les ha dicho que estaban "encorema". Más papistas que 'elpapa.

. Hasta una próxima volada, que-ridos e inteligentes lectores.

COlQN. t TU 11 4I O

llOJftA

Page 6: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 6(26) '

PÈSOLS IFAVES TENDRESAra en fa un bon,grapat d'anys

un dels jocs que mes mos agrada-ven v com ara, era anar a cercaresparces. I dic com ara perquètal costum continua dins cadacasali dins cada ^família. Esía màgica conjunció del joc ide la necessitat. Tal volta avuino hi ha la necessitat que ales-hores hi havia però, així, ma-teix, aquest rite quasi mític,no s'ha perdut i moltes son lesvegades que anam amb els infantsa fer una volteta per alla onsabem que hi ha esparegueres.Antany.com enguany, els al·lots

agafàvem barca i bolic i envala-vem a trescar terres conegudes.Graponejàvem tanques, voreradesi planures i arribàvem ben con-tents amb un bon manat d'espa-recs. Molts d'ells eren com mosdeien "de moix", però mesclatsamb els mes grossos i gruixutseren ben bons alhora de fer unabona truita que, a mes, estavaamarada de f primerenques favestendres i pèsols.De veritat que vos recorda

la sembradura feta dins el mesd'octubre a una vorera, o a propde la casa, de faves calentes0 primarenques? A mi, ben perso;nalment, m'ha quedat el clixéetern de la visió del treballde la padrina i meu dins unafinqueta que nosaltres en dèiemSon Beltran. rLa feina era benfeixuga; havíem de treballarla terra amb uns grossos gavi-lans, llevors fèiem els solcs1 posades les faves, de tresen tres o de dues en dues i es-

paides dos o tres pams>( ho tapà-vem tot i ho replenavem ^ambla xapeta. Tan sols esperàvemque plogués perquè la favérafes la seva neixença i s'enfilasper amunt i per amunt com sifos la favera den Joanet de SaGerra. Naturalment que no arri-baren mai al cel les nostresfavères, però es feien grosses,gruixudes i amb molta d'espo-nera. Exactament ho fèiem, rpocsdies desprès, amb els pèsolsque servirien per fer unes bonesfritades de verdura o per ferles panades passat Pasqua.Ara en fa anys no estava tan

estirada la recerca d'espàrecs.Hi havia manco gent i, a la ma-teixa vegada, mes material, di-guem-ne esparces, per recolliri dur, envoltats amb una fullade porrassa afegida amb una es-pina grossa o amb un bocinetde banquineu punxut. r Est ic bensegur que passàvem mes gust decercar i trobar que no de men-jar-nos aquella fritada o truitade verdures. Els al·lots, antanyi enguany, no han estat massaafeccionats a tais menges i pre-feríem, com prefereixen, lestonterietes dolces o els cara-mels estantissos i amb el pape-ret aferrat. vTemps era tempsi, com sempre, per aquestessaons estava ben a l'ordre deldia la cerca d'espàrecs, la co-llita de faves calentes i prima-renques i els pèsols verds ienfiladissos...

I ja sabeu que no hi ha tempsque no torn! La cosa va fent

una regirada agradable enversla nostrada cultura popular ireviscolen menjues, costums,jocs i balls. Si anam vius itenim oberts els ulls de pin-te en ample, Mallorca tornaràésser Mallorca! Les faves ten-dres i calentes tornaran a teniraquella oloreta, aquella flaire,tan casolana i que ens deia quel'hivern ja anava minvant i queel sol encalentiria la terretaperquè dones, més fruit i totsnoltros poguéssim qualque cose-ta que posar a dins la panxa.Ahir mateix, per no dir despu-

sahir, vaig menjar una truitade tota aquesta verdesca enre-voltat de gent jove, com semprebellugadissa i contenta, i varenquedar agradablement sorpresosde la truita que els vaig oferirfeta amb faves primarenques,ous de les gallines del corrali uns bocinéis de patates. Esvaren xupar els dits talmentcom jo els me xupava quan entenia tants d'anys com ells.I és que la nostra menja deprimavera, o de pre-primavera,es útil a la salud i agradableal paladar.yMe sap greu haber contat ai-

xò i no haver pogut dir que a-bans era millor que ara? Vosdon paraula d'honor de que no!Ja era hora que sortissin de-talls de la infantesa perdudai que encara estiguin al diadins els nostres infants. Grà-cies als deus positius de lavida els pares van a cercar es-pàrecs amb els fills, ^sembrenfaves primarenques i pèsols ila mare, com sempre amorosida,ens fa unes bones truites deverdura o una bona fritada ambels mateixos aliments que ensdéna la terra amiga.

Gabriel Fieras Salom

ESTUDIO

REPORTAJES

CARNETS AL MOMENTO

FOTOCOPIAS

VIDEO PROFESIONAL - U-matic - VHS - BETA

RtfjTum FOTO - VIDEO

Guillermo Santandreu, 44 Tels. 514222 - 514257 LLOSETA (Mallorca)

Page 7: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA |7 (27)

CONTRA LA FAM

136.000 pts hem aportat elscristians llosetins a la campa-nya contra la fam. Aquesta ofre-na fou recollida el primer diu-menge de quaresma, 12 de febrera les diferents celebracionsde l'Eucaristia. Moltes Gràcies.

SETMANA DE CUINADE CDREMALa Cofradía SES SOPES de nues-

tra localidad ha organizado parasus socios una semana gastrono-mica de platos de cuaresma. Losdias señalados van del 14 demarzo al dia 16 del mismo mes.Se trata de cenas en el CellerCa'n Carrossa de Lloseta conun menú diferente cada dia.MARTES (14 marzo):* Sopa de porros* Mòlleres trampades* Gato de taronges* Pa de mel.MIÉRCOLES (15 marzo):* Graixonera de prebes* Escabetxo de retjada* Menjar blanc* Pa de gingebre.

JUEVES (16 de marzo)* Carxofes rebossades amb salsad'ametlles.* Sardines a l'antiga.* Pastis de poma.* Pa d'avellanes.VIERNES (17 de marzo):* Sopes de peix* Lluç amb salsa de tapares* Gelat de figues seques.* Pa jueuEl, precio por persona de cada

menu sera de 550 pesetas paralos socios y para los no sociosde 700. Con ,este precio no vaincluido café, vino que no seael de la casa ni licores.Las reservas de mesas deberán

realizarce con un dia de antela-ción.

QUARESMA 89

Amb el ,títol QUARESMA 89 lafederació de televisions localsha gravat quatre programes decurta durada (entorn dels 12minuts) i que TV 7 emitirá du-rant els pròxims dijous 23 defebrer 12, 9 i 16 de març. A-quests programes giren entornde dos temes: la urgència d'o-brir-nos a la transcendènciai de deixar-nos interpel·lar per

la pobresa. Dos temes que cauencom anell al dit (o com un.poald'aigua, segons com es miri!)en el nostre mon consumista d'a-vui. Han estat confegits a basede reportatges, testimonis ientrevistes a distintes perso-nes: laics, preveres, religio-sos/es, persones de vida con-templativa, i el mateix BisbeTeodor Úbeda.

Aquests programes han estatpossibles gràcies a la col·la-boració entre TV 7 i el col·lec-tiu de preveres de la part fo-rana.

EL BISBE PARLA

Dijous dia 16 de març, a les8'30 del vespre, el Bisbe par-larà a Santa Maria la major,d'Inca. El tema de la seva con-ferencia quaresmal serà: "LATRANSMISSIÓ DE LA FE AVUI". Noson pocs els qui han experimen-tat en carn pròpia la dificultatque suposa avui la transmissióde la fe de paresia fills i deapropats de l'Església a perso-nes allunyades de la fe i del'Església. Estam convidats.

RACONS DE DÉU;

EL CONSUMISME NECESSITA UNA CURA

"Racó de Deu" és el nom d'un racó, petiti humil, pobre, del Jonquet, adosat a una ¿orrede molí. És la • "capella" del Jonquet. És la"seu" ,del Crist, oblidat en un mon de margina-ció. És el racó que mostra com l'experiènciacristiana ha de conjuntar la nit de l'home ila glòria de Déu, la plaça del mercat i el san-tuari, l'angoixa de l'home i el missatge delCrist.

A aquesta experiència nosaltres hi aportaml'anhel, la nit, l'angoixa, la plaça, la margi-nació, els supermercats. Deu hi ^aportara laglòria, el santuari, la paraula. Deu hi donaràtambé la terra, la carn, el blat i sobretot,la darrera profunditat.

Si la Pasqua de Crist i dels cristiansha de tenir qualque significança, la primeraés la serietat de la quaresma. La serietat ambquè els cristians hem d'emprendre l'esforç qua-resmal .

El consumismo actual necessita una curade Transcendència i de Pobresa. En el consu-misme hi convergeixen tres grans temptacionsde la vida moderna.

-Per una banda hi ha les implicacions de-moníaques de tot poder. La temptació del poderconsisteix en utilitzar en profit propi lo quehauria d'estar al servei dels altres. Oblidamque darrera el poder hi ha buidor.

-Per altra banda la temptació del plaer mos-tra el buit i la desesperança, engendrats perl'anhel il·limitat de disfrutar.

-Per tercera banda hi ha la temptació delConèixer, en el sentit, de vinvular a si mateixtot lo conegut. JSaber es poder.

Per desgracia les temptacions no sónteòriques. Son evidents. Desemboquen a lesesplenades dels supermercats. Els "carros"plens de plaers possibles necessiten una curade Transcendència-.

El consumisme necessita la cura de latranscendència. Diu un cristià:

"Jo cercava Deu i no el vaig trobarMe cercava a mi mateix, 1 no me vaig trobar

Vaig cercar els altresi vaig- trobar Deu i a mi mateix"

MANUEL BAUZÀ

Page 8: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 8(28)

L'ALTRE POBLEAixò era i no era, bon viatge

fassi la cadarnera.Hia havia una vegada un poblet

petit, aficat dins la muntanya,a on fàcilment s'hi arribava,ja que tenia prous i bons acce-ssos de comunicació tant percarretera com per tren.,Aquest poble no era d'aquells

mes petits, però tampoc de lomes gran, i per això consevavacostums i tradicions ben be "ço-blerines", malgrat les influen-cies externes que amb insistèn-cia l'hi arribaven freqüenment.Aquest poble era un encant.

Si bé el seu encant no eren lesseves cases i edificis menyso manco conservats,(ja que nohavien merescut caç consideracióde "monuments histories", encaraque per el seus habitans erenel seus "mqnuments" i la seva"Història"). Aquest poble haviafet la seva gran crescuda durantels cinquanta anys darrers...El seu encant se centrava enles persones, amb el seus habi-tants, que feien com una copinyatots junts davant qualsevol cir-cunstamcia i aconteixement dinsaquella comunitat.

Anar pels seus carrrers eraun encantari. Al topar-se enqualsevol es desfeien en somriu-res, salutacions i recomena-cions. Així davant les paradesforçades per conversar i saludarse prolongaven e sense dar-secompte. Six be això no tenia mas-sa importància. Els temps feiael seu curs, com les personesfeien la .seva vida— I tot aixòes desenrotllava amb naturali-tat.La gent no tenia enveja del

seu veinat, malgrat els asump-tes econòmics li rodolasin mi-llor. Tampoc estaven gelososdel vestit millor, ni de lesjoies, ni del cotxe, ni de lainteligencia, ni del millor llocde treball.Els dies, feiners, dins la ta-'

verna, només hi havia gent majorque yduien endavant una animadatertúlia, que sempre començavaigual: "Altre temps " Aixímateix hi veies qualque partidade "truc" ó "canari" que es ba-rallaven -amigablement- a càrrecde gent manco vella: recent re-tirats de la seva vida de tre-ball, baixes transitòries demalaltia i qualque passant pro-visional.La consulta del metge de cap-

çalera tenia una clientela molt

parescuda i que es centrava enrevisions de "sucre", tensiói altres herbes similars. Sies "colava", de tant en tant,qualcu més jove, i que l'hirepresentava el dar tota menad'explicacions de com haviaestat, que l'hi havia passat.I si l'espera es perllongavallevors es podia sortir amb totauna llista de medicaments d'alioque el va curars una vegada, allòque l'hi donà s'especial i stai d'allò que ho curava tot...La gent d'aquest poble era

hospitalària tant amb els "fora-vilers" com el propis veïns.El qui tenia fruita al seu co-rral en donava al qui no entenia. El qui tenia feina endonava al que no en tenia. Leseines, els ^llibres, els favorsanaven de mà en mà. Tot era detots, fins i tot l'estimació.No oblidaven mai estimar esdonar. ¿I que no era més queestimació aquests comportaments?L'ambient escaient, dolç, cor-dial es respirava per tots elsracons del poble.

I, en aquest poble...- Ai...Quina pessigada!Hem frego els ulls, mir al

meu voltant, assegut al "sofà"davant el "caixo". Sento renoual meu costat i la meva donaque hem diu:

- Joan.... ¿què has tengut capparaula amb en Tomeu Mascle?- No. I ¿per què m'ho demanes?- Peque l'he topat i no m'hasaludat tan sols.- ???- ¿Qué te semble?- ???- He anat al metge perquè memiras el coll, que no me pugenviar la saliva. Hi ha via unbordell de gent que es barallavaper passar. I volia entrar unjove extern que ha dit que teniapressa i l'han fet esperar quel'hi tocàs....I quan _ he passat pel "bar"

des canto, , l'he vist ple degent, més ó manco jove, queestava bevent i jugant a cartes.I feien un crider, no se quede sindicats i "paro", queparaixia una festa...

I m'han dit que sa fàbricade bosses d'en "Francisco Tort"havia tancat per manca de feina,i que el seu germà en tenia ma-ssa.

I na Franciscà, sa veinada,m'ha mirat de cap a peus, totalperquè m'havia arreglat un pocper anar a n'es metge... I enPaco- de "sa rota" ha amollates ca de bèstia...

Això no era així. Al "meu"poble, el m'heu canviat. Elssomnis, somnis són.

A.S.R.

Page 9: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 19 (29)

UN CARNAVAL ANIMADO

Las pasadas fiestas de Carna-val, una vez mas y un afio mas,volvieron a brillar con luz pro-pia^ ,y de entre ellas merecemención aparte el Desfile deCarrozas celebrado el domingodía 5 de febrero.Numeroso publico, chicos y

grandes, animaron estas pasadasfiestas de carnaval f que se ini-ciaron . el sábado día 4 con lafiesta infantil en la plaza deEspaña, con la actuación delgrupo BULLA, en donde se entre-garon sorpresas a los nifios yniñas. Por la noche se efectua-ron bailes de disfraces en va-rios bares de la localidad.El desfile de Carrozast fue

presenciado por numeroso publi-co, que cuando se , iniciaba porla Avenida del Coco cayeron al-gunas gotas que alarmó, tantoa los participantes como a losespectadores. Desfile de carro-zas que año en año va evolucio-nando en cuanto a calidad, bastarepasar fotos y filmaciones delos primeros años para podercomprobar la diferencia.En esta décima edición también

hay que /esaltar su máxima par-ticipación, con un total de 30carrozas y comparsas que se ins-cribieron en el concurso que,como en años anteriores, hanorganizado el Ayuntamiento deLloseta, la Asociación de Padresde Alumnos Colegio Es Puig, laAgrupación Estel del Coco y elGrup Esplai. Colaboraron todaslas industrias, comercios y en-tidades bancarias de la villa.Las puntuaciones fueron las

siguientes:

TEMA LIBRE (16 carrozas)1a Conquesta Romana... 137 votos2a Saloon Katie Lou... 1173a Or Negre 114.4a Rhis is America 885a Samba 45f>° La Corte del Faraón 427a Els joves entratan. 378a La Granja S.Fco 249a Els pistolers 2410QEls rellotges 1711 Sa llaure i se 1712 Som els cubans 1513 Aixi ens vàrem fer. 814 Fe im por 615 Aviador 616 8a Curso C.LLevant. 2

TEMA IMAGINATIVO (14 carrozas)Ia Safari de Félins... 128 votos2a Sa platanció des .. 1123a Estrellas por 954a Las 4 estaciones... 77

Onsos.. 765a

6a El Drac7a Blancanieves

5337

8a La il·luminació 299a Els gitanos de 2810 Trui i bauxa 2011 Los locos de la.... 2012 Tothom amb sa seva. 713 Los leñadores 314 El entierro sardina 3

Page 10: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 10(30)

•#••• " -..-**«*» ~..

Conquesta romana.... 1° preMio en Teaa Libre.

Sa plantació..., 2° Tema Imaginativo Estrellas por..., 3a Tema Imaginativo

Saloon Kat i Lou. 2a premio en Tema Libre.

Page 11: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 11(31)

UN CARNAVAL ANIMADO

"L'Estel del Cocotambiénañino la fiesta

Page 12: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA

àÏÏE&0ÍÍTES ?12(32)

LLOSETENSE,1 MALLORCA, 5 (29-1)"La labor arbitral en el segun-do período decidió el resultadç"LLOSETENSE: Bennasar, Corró,Torres(Crespi), Mora, Bauza,Maestre, Llabres(Galvez I), Ro-mero, Paco, Oliva y Comas.MALLORCA: Marcos, Del Campo,Magin, Fonseca(Medina)(Felipe),Estorch, Sitges, Chichi, Marcos,Palmer, Liebana y Samper.ARBITRO: Garcia Carrasco.Tremen-damente mal,, anticasero a todasluces. Mostró cartulina amarillaa Llabres, Comas, Bennasar, Pacoy Medina. Mostró,rojas a Rojasa Sitjes y a Corró.GOLES:* Minut. 30(0-1) Palmer de es-plendido remate de cabeza.* Minut. 46 (1-1) Romero remachaun centro de la izquierda.* Minut. 58 (1-2) Falta inexis-tente al borde del área, sacaPalmer y da en el pie del juga-dor local Llabres descolgandoa Bennasar.* Minut.68, (1-3) Marcos despuésde un clarísimo fuera de juego.* Minut. 75 (1-4) Marcos en ju-gada personal.* Minut. 85 (1-5) Palmer a pasede Marcos.COMENTARIO: Encuentro con dosfases muy distintas. Un primerperiodo espléndido por partelocal a pesar de llegar al des-canso con un ,gol en contra enla única ocasión de gol por par-te visitante, los locales, sinlugar a dudas, debieron ir aldescanso con un resultado favo-rable creando muchas ocasionesde gol y realizando un fútbolvistoso y lleno de calidad. Enla reanudación y en el primerminuto Romero establecía el em-pate y aquí acabó el encuentroya que el colegiado, con susdecisiones parciales, decantócomo y cuando quiso el encuentroa favor del Mallorca y este,después del 3-1 jugo a sus an-chas ante un desecho y asombradoequipo local por sus decisiones.Les, cosió a faltas inexistentesdejo sin seftalar ,varios fuerasde juego y expulsó injustamentea Corro. Creemos sinceramenteque el Mallorca no, necesitade estas ayudas después de de-mostrar ser un gran lider. Endefintiva el resultado no refle-ja lo sucedido en el campo.

LLOSETENSE,5 - ARENAL.l (5-2)"Los locales infinitamente

mejores"LLOSETENSE: Bennasar, Paco Mateu(Pujadas), Maestre, Mora, Bauza,Llabres(Crespi), Pomar, Romero,Pons, Oliva y Calvez I.ARENAL: Reus, Braulio, Julio(Pericas), Tugores, Nico, Toño,Domingo, Layos, Carvajal, Victory Perelló(Boli)ARBITRO: , Sebastián Coll Pou.Bien en líneas generales. Mostrócartulina amarilla por dos vecesa Toño por lo que fue expulsado,también la vieron Domingo delArenal y Bauza del Llosetense.GOLES:* Minut. 5 (1-0) Pomar a pasede Calvez II.* Minut. 45 (2-0) Pomar en ju-gada personal* Minut.52 (3-0) Llabres portoda la escuadra.* Minut. 70 (4-0) Pomar en ju-gada personal.* Minut. 76 (5-0) Pons en va-selina a pase de Maestre.* Minut. 88 (5-1) Boli de cabe-za.COMENTARIO: Partido sin historiacon dominio total y absolutode los locales durante todo elencuentro ante un pobre Arenalque se limitó a defenderse ya encajar, el ,menor numero degoles y mas aun, cuando a los30 minutos se quedo con diezhombres por expulsión de Tono.Resultado justo.

ALARO, O - LLOSETENSE,1 (12-2)"El encuentro se suspendió enel descanso por falta de fuerzapública".ALARO: Ivars, Kiko, Javier, Nan-do, Flexas, Garcia, Isern, Rafa,Ferrer, Campins y Guasp.LLOSETENSE: Bennasar, Paco Ma-teu, Maestre, Mora, Bauza, Lla-bres, Pomar, Romero, Pons, Olivay Calvez II.ARBITRO: Salieras Aloy. En loscuarenta y cinco minutos quedirigió el encuentro , estuvoregular, luego se erigió en elprotagonista no queriendo saliral campo en el segundo períodopor no haber fuerza pública queya no la hubo en el pitido ini-cial pero no se percató de ello,por todo ello decidió suspenderel encuentro.GOL: Minut. 45 (=-1) Oliva decabeza.

COMENTARIO: Lo que se disputóde encuentro se hizo en el Mi-guel Nadal por sanción federati-va del municipal de Alaró. Pocascosas podemos decir de estoscuarenta y cinco minutos. Fútbolpoco vistoso, escaso de calidaden el que ambos ofrecieron só-lo ,futbol fuerza, cada equipogozo de dos claras ocasionespero fueron los visitantes queacertaron. Ahora de momento ha-brá que esperar la ,decisión delcomité de competición.

PREMIO RIVESGIN A LAREGULARIDADPREMIO RIVES GIN A LAREGULARIDADQuinta entrega de puntuacio-

nes. Tan solo dos partidos hadisputado el Llosetense, apartedel que aún restan 45 minutospara que finalice y, de momento,el resultado nos es favorablepor un gol. Cabe destacar queesta,segunda parte se disputaráel día y la fecha que acuerdenambas directivas la del Alaróy la del Llosetense.De estos dos partidos ha habi-

do una derrota en casa, la pri-mera de la temporada, y una go-leada, también en casa.LLOSETENSE-MALLORCA AT.* Oliva 5 puntos.* Comas 4* Romero 3* Maestre 2* Bauza 1LLOSETENSE-ARENAL* Oliva 5 puntos* Romero 4* Pomar 3* Pons 2* Mora f 1Después de estas dos, puntua-

ciones la clasificación quedade la siguiente manera:Mora 47 .puntosBennasar 43Torres 34Bauza 30Oliva 28Romero 22Comas 19Pons 16Pomar 14Corró 11Maestre 10Crespí 8Llabres y P.Mateu 3

Page 13: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 13(33)

EL LLOSETENSE, UN LEON QUE RUGE DE NUEVO

Independientemente de los par-ticulares forofismos yde cadaaficionado al bolempié sea anivel local o provincial, almargen de toda significaciónpartidista, lo nuestro, el LLO-SETENSE, merece la admiración,el respeto por cuantos en Llo-seta __ puedan sentir auténticaafición por el fútbol como sim-ple deporte, prescindiendo decualquier connotación politica.Al hacer un pequefto balance

de lo que ha sido esta primeravuelta en ,1a ya conocida Terce-ra División, debemos sentirnostcdos los aficionados localesmas que satisfechos por la cam-paña hasta ahora realizada.Hemos llegado a situarnos en

el segundo puesto de la TablaClasificatoria en varias jorna-das, siempre hemos estado arribacon los supuestos grandes, queaspiran al ascenso, que por unmotivo u otro les es necesarioy no regatean para conseguirlo.Algunos nos doblan y triplicanen presupuesto monetario, peroeso sí, sólo monetario ya queen afición podemos codearnoscon el primero.Nadie puede quitarnos de la

mente, amigos aficionados, esaidea de que por circunstanciasharto comprensibles, a la valíapropia de esos jugadores queahora forman el ' equipo, se dael valor añadido de que aun nosiendo profesionales, __ pesa ensu ánimo algo mucho más impor-tante que el "vil metal", y que,por tanto, sienten como nadielos colores que defienden.Este LLOSETENSE/ con un men-

guado presupuesto al nivel dela categoria Tercerdivisionaria,pero que altamente cargado anivel oficioso,f esta realizandouna campaña solo superada encontadas ocasiones en sus sesen-ta años de historia.Es evidente que cuando un club

está bien dirigido por un Presi-dente conocedor del tema y mejorrelacionado y con el apoyo desus compañeros de Directiva,unmodesto, t eficaz y competentecuadrc técnico, es cuando hayla máxima de las probalidadespara que todo funcione bien.

Tolo Bestard

TROFEO MAXIMO GOLEADOR

RECREATIVOS M.A.E.

En estos dos partidos se hanconseguido seis goles. Contrael Mallorca At. fue Romero quienmarco el gol del honor. Y enpartido contra el Arenal fueronlos seguientes: Pomar con tres,Llabres y Pons con un tanto cadauno.De momento el gol conseguido

por pliva en Apartido contra elAlaro no esta anotado ya quese hará una vez que dicho par-tido haya concluido en su tota-lidad. De momento los goles sereparten de la siguiente manera:Con 6 tantos Torres, con 4

Pomar, con 3 01 iva,Pons y Lia;bres, con 2 goles Comas, Corróy Mora y con 1 tanto Crespí,Bennasar, A. Calvez y Romero.A estos veintinueve goles hay

que añadir dos más de defensorescontrarios que marcaron en pro-pia puerta.

RESULTADOS OTRASCATEGORÍAS

2a Regional5-2:Port de Soller,4 Llosetense.O •Altura, 3 Puigpunyent,312-2:Llosetense,2 - J.Sallista,2Campanet.O - Altura,O

INFANTILES 2« REGIONAL21-1: P.Pollensa.O-Llosetense.O4-2: Constancia,l-Llosetense,lll-2:Llosetense,3-Consell,0

BENJAMINES CTORNBO CIM)21-1:Montuiri,2-Llosetense,24-2:Sta. Maria,3-Llosetense,4ll-2:Llosetense,2-Algaida,4

R/IBOL SALA "ALEVÍN"Valldemosa.8 Llosetense,4Aula Balear,6 Llosetense.4Llosetense.4 La Salle,1

Page 14: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 14(34)

ALARO-LLOSETENSEToda la prensa balear ha re-

saltado la noticia de que elpartido ALARO-LLOSETENSE, co-rrespondiente a la Tercera Divi-sión no se terminó por faltade fuerza pública. El Sr. Salie-ras Aloy que era el arbitro enel descanso opto por suspenderel partido si no hacia acto depresencia la fuerza publica.Se presentó una pareja de laPolícia Nacional al recinto delos, vestuarios alegando que nopodían quedarse, puesto que notenían este servicio encomenda-do. Al cabo de casi cuarentaminutos de espera el Sr. Salie-ras Aloy suspende el partido.Ahora a,esperar lo que decidael Comité. ¿Quién tiene la cul-pa? xLo, que es cierto es quehabrá más gastos, pero una cosaestá clara, el Sr. Salieras Aloyno agotó todos los recursos paraque el partido llegase a su fin,a esto el colegiado se lo pasoa la torera. Lo curioso del casoes que dicho colegiado es Polí-cia Municipal.

NERVIOSO MARTIN VENCESEl mismo domingo por la noche,

el Sr. Martin Vences, que demomento es/ el entrenador delAlaró, hacía unas declaracionesen una emisora de radio, dicien-do entre Boiras cosas,_ algunasque parecía que solo el sabiacomo arreglar el asunto, y quela culpa era del colegiado que

tenía miedo, ya que el haberpitado un penalty que no lo era,y el haber concedido un golcuando pasaba de un minuto deltiempo reglamentario, podíaninducir a que el Sr. SalierasAloy no quisiera seguir el par-tido sin, la protección de lafuerza publica. ,Quién ha cono-cido al Sr. Martín Vences, tiem-po hace, al de ahora, mucho acambiado. No se ponga tan ner-vioso Sr. Vences, sea más rea-lista, que Vd. no necesita estasartimañas para sacar a un equi-po adelante.

HUMBERTO COLOM Y LA CAZACambiemos de tercio y hable-

mos del deporte de la Caza, unviejo f conocido de la aficióndel fútbol del Llosetense, re-cordará a Humbeto Colom, quejugo cinco temporadas en Llose-ta, ahora se presenta a candi-dato a, la Presidencia de la Fe-deración Balear de Caza. Su pro-fesión de periodista y expertoen temas cinegéticos serán fun-damentales para llevar a buenfin las riendas de la Federaciónen caso de salir elegido, suobjetivo prioritario es la de-fensa del cazador. La lucha delos cazadores contra ecologis-tas. Buscará la unión entre los30.000 cazadores isleftos puestoque la cita con Europa a raizdel Convenio de Berna, pondráen peligro modalidades de cazatan arraigadas en nuestra Comu-nidad como la caza de tordoscon "Filatas" o la perdiz conreclamo. Una federación desunida

no puede hacer frente a estosretos como se plantean en laactualidad.

COLOMBOFILA.La Sociedad de Colombófila

ha empezado la temporada condiversas sueltas desde Ibiza,el campeonato local como ya estradicional. De momento las pun-tuaciones van muy igualadas yhasta el final no se adelantarquien se llevará el premio, loque si es casi seguro es queeste afio las, palomas de JoséMoya que están haciendo unasmalas puntuaciones, tienen pocasposibilidades , de llevarse elpremio. El próximo mes daremosla clasificación general.

CURSILLO DB TIRO CON H*»ASe esta llevando a cabo un

cursillo de 'Tir de fona",, enel campo Son Bat.le, para jóve-nes tiradores, son un total deveinte estudiantes de la Fede-ración Territorial de Balearescon la ayuda de varios tirado-res locales.

AJEDREZDe momento poca actividad en

los jugadores del ajedrez, demomento no se sabe donde se lle-vará a cabo el Campeonato deMallorca Individual, deberíacomenzar el próximo mes de mar-zo. Algunos componentes del e-quipo de Lloseta, disputan algu-nas partidas entre ellos mismos,con alguna cena de vez en cuan-do para no perder contacto.

SA NOSTRA.

INFORMA

D. Pedro Torres Ruiz ha sidoel primer agraciado en el afio1.989, con la PAGA DOBLE de laCaja de Baleares SA NOSTRA, sor-teo que se efectúa mensualmenteentre todos sus pensionistas.La fotografía recoge el momentoen que el Sr. Torres con el car-net de pensionista n° 614, reco-ge el premio de manos del Dele-gado de Sa Nostra en Lloseta

Page 15: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 15(35)

SesnostresMonges

Asís, Ed.Mn. JaumePau Reynés

Ja son uns quants els histo-riadors que han estudiat lesnostres, monges i llur conventde Lloseta: Sor Maria del OlvidoSureda, Congregación de Hijasde la Misericordia, Terciariasde S. Francisco deSeráfica, Vieh, 1929;Capo i Villalonga, ii Villalonga (1).Avui volem copiar de Boletin

de Historia de la Tercera OrdenFranciscana, que dirigeix PereFullana, tot lo referent a Llo-seta.L'article es del Dr. Juan Ro-

sselló Lliteras i titulat: Docu-mentos Franciscanos del ArchivoDiocesano de Mallorca: II: Con-gregación de Hijas de la Miseri-cordia Terciarias de San Fran-cisco 1 (1987) 35-95.Deis 128 Covents, Lloseta és

el nQ 11 - Lloseta 09-06-1861.* "Lloseta. Juan Maura es nom-brado confesor. 12 agosto 1867.l F. III/68/37"* "Lloseta. El Conde de Ayamanscede los derechos que tiene so-bre la casa que habitan las RR.20 julio 1914. 1 F. VI/16/172."* "Lloseta. Permiso para adqui-rir la casa que habitan las RR;la cede el Conde de Ayamans. 11septiembre 1915. 1 F. VI/16173."* "LLoséta. Permiso para bende-cir una imagen de S. Francisco.29 agosto 1930. 1 F VI/16/219."* "Lloseta. Permiso para bende-cir una imagen de la Inmaculada.1 octubre 1934. 1 F VI/16/233".* "Lloseta. Permiso para adqui-rir un sagrario según modelo ad-junto y para bendecirl'o. 10 no-viembre 1958. 1 F. VI/16/396".* "Biniamar. Permiso para quelas RR. residan en Lloseta. 20octubre 1966. 1 F VI/16/463".

Benvingut sia dita nova pu-blicació "Boletín..." i aquetsdocuments per a la nostra histo-ria.

SABEM(1) Veges: Bibliografia impresad'escriptors Llosetins, números:49, 54 i 98.

/''DEMOGRAFIA?áNacimientos

Angela Ramón Borras, hija deMiguel y Antonia. Día 9-2.Ma Antonia Reynés Borras, hija

de Juan y Ant8 Maria. Dia 1-2.Daniel Pérez Estrany,hijo de

Daniel y Catalina. Día 25-1.Sonia Gomez Arreza, hija de

Fernando y Ana Ma. Día 18-1.

áBodasLlompart conColi. Dia 21-

Jaime EstranySilveria Montici-1.Bernat Crespí Pol, con Ma Mag-

dalena Menayo Llabrés.DÍa 4-2.

H^3EJaäiÜfaÜÜmé&nzasm itìC

MEDICOS25/26 febrero: Dr. J. Moya4/5 marzo: Dr.Seco(Binissalem

Tel. 511297)11/12 marzo: Dr.B. Moya18/19 marzo:Dr.Cerda (Binissalem

Tel. 511056)

FARMACIAS20/26 febrero: Felá. Real27/2-5/3: Fcia. Bennasar6/12 marzo: Fcia. Real13/19 marzo: Fcia.Bennasar

Guardias Practicantes25/26 febrero:Selva (Tel.515598)4/5 marzo: Lloseta11/12 marzo: Selva18/19 marzo: Lloseta23 marzo: Lloseta.

Policía MunicipalTELEFONO:* Móvil: 908 136426* Oficina: 51 94 39

MUEBLES DE COCINA SOLER S.A.

Fabrica:

Juan Smdte. 10 - Tal 940879 - SA POBLA (Mafcxca)

R«pr«s«ntant« «n UoMta:

JUAN HORRACH *

eMO,SANTANDREU,57 TEL, 514199

LLOSETA-MALLORCA

Page 16: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

I LLOSETA 16(36)

HOTEL TEATRE PRINCIPALPere Ferregui

M'adheresc incondicionalmental Consell Insular de Mallorcaper la seva encertada iniciativade convertir el Teatre Principalde Ciutat en hotel majestuós.Anaven equivocats els que inter;cediem per la seva reconversióen un hipermercat. La seva pri-vilegiada situació dins la geo-grafia palmesana el converteixen,l'edifici idoni per a un sun-tuós establiment hoteler. Amblleugeres i no gaire costosesreformes, el Teatre Principalpot arribar a ser un dels mesatractius hotels de Mallorca.S'ha pensat en no modificar gensni mica l'escenari actual, imolt menys la platea, deixant-ho tot com esta -sense les bu-taques, naturalment: quin serial'objectiu de la seva descarnadapresencia?-, formant talmentun pati interior, de manera quetotes les habitacions que esconstrueixin disposin de vistesen ell. Les llotges actuals enconvertian en les terrasses d'a-questes futures suites principa-lesques, la qual cosa atorgaràa les mateixes un excepcionalencant. A més, es practicarandues obertures a la Plaça Majoramb la finalitat de connectarles dependències hoteleres ambel centre comercial de la ciu-tat. Aquestes sortides tenenper objecte apropar els clientsa la bullor del carrer, precisa-ment en un indret on el mateixes completament peotonal. Aixi-mateix es practicarà un accésdirecte als aparcaments subte-rranis de l'esmentada Plaça Ma-jor, dotant als inquilins ^àel'hotel d'una sortida d'emergèn-cia del tot insolita i estrate-gica. Hi ha molts altres projec-tes en aquesta senzilla reformadel Teatre Principal, tots ellsdirigits a equipar l'edificide totes les comoditats i totsels luxes que avui en dia gau-deixen els millors hotels delmón. Es clar que 1"Hotel f TeatrePrincipal tan sols estarà obertper una clientela força selecta,escollida entre la flor i lanata dels nostres visitants mésil·lustres. Amb aqueixa originaliniciativa institucional resultaben obvi acceptar que la recon-

versió del Teatre Principal enhotel, tant en el seu aspecteeconòmic com social, per no es-mentar l'evident caire cultural,constituirà una acció d'admira-ble prudència política.

Al principi em costava decreure-ho, i fins i tot vaigpensar que es tractava_ d'unabroma de mal gust. Però, mesendavant, i justx anava passantel temps i desprès de reflexio-nar seriosament i detingudamentsobre el tema, no puc deixarde manifestar públicament elmeu suport mes entusiasta a tansingular empresa.^El fet de, la miserable assis-

tència de públic a les represen-tacions teatrals que s'ofereixenactualment a l'esmentat local-de manera molt especial quanles obres representades ho sonen mallorquí-, es va decidiren el seu moment tancar lesportes del Principal al teatreen llengua vernacle i obrir-lesnomés als muntatges en castellài altres idiomes forans. Però,com sempre hi ha gent disposadaa no acceptar les clarividentssuggerències del poder, i perallo de no ferir susceptibili-tats de cap mena i davant larepugnància de que algú fos tit-llat de deslleial amb els seus,posteriorment es va decidir tan-car el Teatre Principal com atal Teatre per a tothom, de ma-nera que en ell no es tornàssina representar obres teatralsde cap tipus ni en cap _ idiomaconegut, ja fossin _ autòctoneso ultramarines. Així ningú noes podria sentir injustamentlesionat en els seus drets mesllegitims.^ La millor solució,doncs -ido-, era convertir elTeatre en Hotel, amb la qualcosa, i tot sigui dit, esmataven dos ocells -ó més- d'unsol tret: per una part s'evita-ven perdues économiques conside-rables i, per l'altra, es recu-perava pel ,poble un local emi-nentment cèntric amb el qualfer acreixer els calaixos insti-tucionals.És veritat que aquesta asse-

nyada reconversió pot fer aixe-car algunes veus -força reduï-des, que ningú no ho dubti- rei-vindicat el dret del ^poble deMallorca a l'art dramàtic. In-

sensats. Amb quin dret exigeixdrets aquesta gent? Fins i tot,per fer callar aquestes veus,es va rumoreja a determinatsmitjans informatius, que a canvide la reconversió del TeatrePrincipal en hotel, es propor-cionaria un local adequat a lesdependències de l'enorme edificide La Misericòrdia. Si, realmentes podria dur a terme aquestaltre projecte, però, en quinobjectiu? Per a qui i j>er a què?¿Per donar satisfaccio a un in-significant grup de gent tronadaque cçnfessa la seva extravagantafició al teatre? No crec queaquest projecte vagi endavant.I tampoc m'agradaria tenir notí-cies de que algú es fes il·lu-sions amb ell, ja que a poste-riori el seu desencant seriamolt gran. I àie, tot això perquèhi ha -aquest sí que és un pro-jecte molt avançat- una Afermavçluntat de que La Misericòrdia,més a curt que no a llarg termi-ni, sigui reconvertida en unessofisticades Galeries Comer-cials. Tots els estudis duitsa terme darrerament en direccióen aquesta proposta mercantilcoincideixen en concebre enormesesperances sobre l'alta rentabi-litat^del projecte.Però no es tracta aquí d'ade-

lantar acontaixements sobre elfutur més p menys immediat deLa Misericòrdia. De moment jan'hi ha prou en la satisfacciód'aplaudir l'encertada iniciati-va política de convertir el Tea-tre Principal en primer hotelinstitucional de Mallorca. _ Pera millor glòria i reputació dela nostra estimada illa.

¿PluviometriaPrecipitaciones durante_ el

pasado mes de ENERO en el térmi-no municipal de Lloseta:DIA LITROS M2

2728

7,501,-

Total dias de lluvia: 2Total litros m2: 8,50

Page 17: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 17(37)

Incluye la monografía "Es MorulT

Número especial de "Lloseta"sobre las tradiciones navideñas

ü.M.

LLOSETA. - El número corres-pondiente al mes de diciembrede la publicación "Uoseta"incluye, además de la publica-ción propiamente dicha, tresseparatas que contienen in-formaciones y reportajes rela-cionados todos ellos con eltema navideño. Dos de estaspublicaciones, bajo la cabecerade "Estel del Coco", incluyendiversas reflexiones sobre lasactividades de esta asociacióncultural en los diversos ámbi-tos de su competencia.

El mencionado número dela revista incluye también unnuevo número de la colecciónde monografías "Es Morull",que se centra en las costum-bres y tradicional navideñas.

Se trata de un trabajo muydocumentado sobre los másdiversos aspectos de la Navi-dad y de sus tradiciones. Endicha monografía se habla de

la festa dels ases, la processódels profetes, La sibil, la, losbelenes, el árbol de Navidad,los regalos de Navidad y SantaClaus, los adornos navideños,"Ses Matines", las costumbresnavideñas, así como un resu-men de la gastronomía tradi-cional de estas fechas y un in-teresante reportaje sobre lasleyendas y las tradiciones na-videñas.

El autor de la monografía,Bernat Villalonga Bennássar harealizado un repaso exhaustivode lo que es y significa la festi-vidad de Navidad en diferenteslugares del mundo. BematVillalonga es licenciado en Fi-losofía y letras, historiador y hanacido en Lloseta. Con estemonográfico realizado en tomoa la Navidad, que significa elcuadernillo número 9, esta co-lección de "Es Morull" cobra undefinitivo realza y se clasificaentre las mejores publicacio-nes sobre distintos temasmallorquines realizados desdela parí forana.

Publicado en Diario de Mallorca,Edició Comarca d'Inca.

La Premsa Forana, entregó lostrofeos de la II ConvocatoriaPersones del Poblé

En «Ca'n Tronca» se cele-bró un acto convocado porla Associació de Premsa Fo-rana, para la entrega de la«II Convocatoria Personesdel Poblé», con representa-ciuón de todas las revistasque componen la «Associa-

Tras una reunión mante-nida con un representantede cada publicación, unavez realizadas las oportu-nas votaciones los trofeoscorrespondieron a SebastiàCardell, de la revista Lluc-major de pinte en ample;María Mesquida de la re-vista Bona äu, de Montimiy Francisca Oliver Bonnin,de la revista de Ca'n Pica-fort.

Todas las revistas propu-sieron un representante po-pular que pudiese optar alpremio. Todas las personaspropuestas reciubieron undiploma acreditativo delCIM. Mientras que los ga-nadores recibieron una es-cultura creación del artistaSarasate.

Acto seguido se celebróuna cena de compañerismocon los miembros de las dis-tintas revistas y personaspropuestas. En la mesa dela presidencia estaba Gui-

llem Vidal, Vicepresidentedel Consell Insular de Ma-llorca, que ostentaba la re-presentación de Joan Ver-ger, que se encontraba au-sente. Además del Presi-dent de la Premsa ForanaBiel Massot y otros miem-bros de la Asociación.

La cena fue muy animaday al final el President de laPremsa Forana, Biel Mas-sot, agradeció la presenciaal acto, y tuvo palabras deelogio para los ganadores ylos distintos aspirantes.

Por su parte Juan Sara-sate, creador de los trofeosseñaló que la idea de laconstrucción de los mismosse la había dado el investi-gador Josep Mascaró, queestaba contento de habercolaborado con la PremsaForana, para estos pren-mios.

Cerró los parlamentosGuillem Vidal, .que excusóla presencia de Joan Verger,agradeció a la Premsa Fora-na la invitación y la colabo-ración en el acto. Manifes-tando que desde el CIM,apoyarán la próxima edi-ción con el deseo de que lamisma vaya superándose.Con un brindis ñnalizó elacto.

MADRESolo una madre puede saber

lo que significa amar y serfeliz.

****Las mujeres nuncaf se cansan

de ser madres.Llegarían a mere-cer hasta su propia muerte siviniera a dormir en sus rodi-llas.

****¿Una madre joven no consti-

tuye^uno de los mas dulces es-pectáculos de la vida?

****Una madre siempre perdona;

para ello ha venido al mundo.****

¡Madres jóvenes! Sois voso-tras las que tenéis en vuestrasmanos la salvación del mundo.

Gutrrafe

Mejorala imagen y elmedio ambientede Las Islas

.*&-^\>^

Cámara de Comercio, Industr ia y Navegaciónde Mallorca, Ibiza-Formentera y Cámara de Menorca.

Page 18: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

JLLOSETA 18(38)

EL MIRALLA CONÏRAROSCA

ITU, QUÈ SERÀS QUAN SIGUIS GRAN?PERELLOFRIU

Una de les preguntes que feia so-vint la gent gran, per qui sempre vaigsentir especial repèl.lència, era aques-ta de què seria en esser gran. No pucdir que fos conscient que era un doi, jaque. la meva infància va ésser d'allòmés mediocre. El que em molestava,almanco els primers anys, era quesempre m'agafaven d'imprevist, jo nopensava mai què seria, perquè ni tansols arribava a imaginar que algun diaarribaria a ésser gran. Els dies passa-ven anant a escola i jugant a bolles iamb indis de plàstic. D'un dia a l'altreno notava cap canvi que suposàs unaevolució a una altra fase de la vida. Noaspirava sinó a més bolles i més indis.De televisor, sols n'hi havia al cafè, iencara no marcava el ritme vital.

Però si no sabies què contestar,era clar que t'havies travat, i això síque no. Per tant, quan els al.lots ensu-màvem qualque visita era cosa decavil·lar què punyetes podríem fer enésser grans, almanco per complaureels grans que t'ho demanaven. I és queinsistien tant, que pareixia que els in-teressava. I a més, la gent gran era unainstitució. Institucions en realitat hoeren tot, i bastants eren sagrades. Elsoncles, els mestres, les xafarderes delbarri, tot això eren institucions, i esrespectaven una cosa grossa. No eracom ara. Però no vos penseu que bas-tas amollar un ofici qualsevol. Ni propfer-hi: havia d'esser un ofici graciós. Sihom contestava, per exemple, "mecà-nic", que era una cosa ben realista, etresponien: "Oh, ell sempre aniràs plede morques!" En canvi, si contestaves"artista de cinema" o "torero", queera una bajanada, deien "Ole!". Erauna llàstima que de tan jove t'estimu-lassin les bajanades.

En tornar un poc més gran, sí quevaig agafar consciència que les ideesque trobava per al futur canviavenamb el temps, és a dir, que l'ofici gra-ciós amb el qual a estones et sentiesidentificat, no era el mateix als onzeanys que als vuit: això sí que evolucio-

nava, però sense raons de pes, a noésser que la gràcia que feies als majorsfos determinant. Però era evident quela insistència torturant dels grans em-prenyosos, no rimava gens amb lapoca consitència de la vocació.

...I els anys passen, i a un ja no elmostren com a un escarabat, sinó queen té un per mostrar. I mirant pel re-trovisor, un comprova que del grupque férem el baxiller -l'elemental, jahem dit que parlam d'una infantesa in-conspícua- els que solien treure mésmales notes estan col·locats a un banco similar; dels que les treien millors,dos ja són a l'altre món, per accidentde cotxe i avioneta; un parell que noacabaren els estudis, s'han enxufat defuncionaris; i en "Tolito", que alsquinze anys no feia l'alçada d'un ca as-segut i era prim com ell tot sol, repar-teix bombones de butà. Servidor vapoder acabar quan pertocava amb de-vers un sis de mitja, però així mateixm'havien suspès la gramàtica un parelld'anys. I ara no digueu que es nota: jano val.

Un altre episodi prou clarificadord'això que estam parlant -com corres-pon a un "home"- fou durant el serveimilitar. Per apuntar-se voluntari caliapresentar un certificat de treball, queen aquest cas era de cambrer. En ésserdedins, em va semblar que estaria méscòmode a una oficina, i vaig dir queera d'això. Però el dia del reparti-ment, feia falta un cuiner, i precisa-ment aquest dia -i encara no sé perquè- era el primer de la fila. Idò això. Ifins que vaig acabar. Després, ja enplena crisi, vaig haver de fer moltescoses, però res del què he dit.

Els psicòlegs, diuen que la infan-tesa determina la vida adulta. No séexactament a què es refereixen, peròfer projectes per quan hom sigui mésgran, per a mi és perdre el temps. Simalgrat tot, encara vos queden ganesde fer-ne, de projectes, preniu exem-ple de Na Mercè -perdó, de DonaMercè Ibànez- qui en plena joventutja és directora de banc. Punyir a "ElMirall" també té emoció, però la pagano té consol.

BIBLIOGRAFIAP. REYTTÉS, L'Església de Lloseta. 75 anys com a Parròquia — Es Morull 8

(Lloseta 1988).

L'incansable historiador lloseti D. Pau Reynés i Vülalonga, ja co-negut en el nostre Butlletí per la seva obra "Nosaltres els Llosetins,H T. 1987" (BOBM 1987, 184), ha publicat en "Es Monili", Collecció deMonografies Llosetines, també ressenyada (BOBM 1988, 89), "L'Esglésiade Lloseta. 75 anys com, a Parròquia".

Componen aquest n.° 8, dedicat per complet a estudiar els 75 anysde Parròquia Q913-1988), 35 interessants pàgines, encertadament il·lus-trades amb 56 fotografies contemporànies. Encapçala l'Obra les parau-les aclaridores sobre "Com hauria d'ésser la nostra parròquia?" delnostre Vicari General, Mn. Joan Bestard, també lloseti, i del Rectoractual, Mn. Francesc Munar sobre "La Parròquia de Lloseta avui".

L'autor, coneixedor profund de la seva Història, ens presenta totsels esdeveniments ocorreguts en aquest temps; per aficar-nos ambpeu segur, i fer-nos reviure els diferents estaments socials, les Obresparroquials, l'Oratori del Coco, l'administració dels Sagraments ambl'estadística del moviment parroquial, entre els principals temes trac-tats...

Felicitam cordialment a! competent amic per aquesta tasca escor-colladora de la Història Llosetina.

(Butlletí Oficial del Bisbat deMallorca - Desembre 1988)

B. MOREY CARBONELL, Pvre.

Page 19: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

LLOSETA 19(39)

EXCURSIÓ AL PUIG DEL TOIX.-El passat 21 de gener el grupexcursionista dugué a terme laprimera de les rutes del progra-ma d'enguany, qualificada entreles mes feixugues a realitzar.Des del poble de Deia partirem

una tretena d'excursionistescap a les muntanyes pel camíde Ca'n Boqueta, primeramentamb una suau pendent que de en-tre marjadés, terrasses de con-reu en perfecte estat que ensdeixaren meravellats, ja queel dia era clar i podiem veurefins molt lluny, amb el poblede Deia als peus i la mar defons tot donant la impressiód'un betlem nadalenc.

grair la feina dels guies MiquelCuenca i Adolfo Recio que acon-seguiren dur-nos fins a. sa Fontde sa Serp, __ sense camí ni fitesaqui decidíem no seguir peramunt per mor del mal temps.Creuant el pla de. Sa Serp en-

llaçarem amb el ,camí de S'Arxi-duc que ens dugue^ fins a la Fontdes Pol Is on dinàrem de torrat.Però haviem perdut molt de tempsi era necessari partir aviatsi no voúem arribar a la malahora. Així, primer amb un des-cens molt pronunciat que desprèses calmava, passàrem per la Fontde Na Rupit i fins a Valldemo-ssa.Degut a la boira, que ens im-

pedí veure cap paisatge,, s'haproposat repetir l'excursió prò-ximament, esperem no trobar-ni.

FOGUERO.- Elidia 4 de febrerl'Estel del Coco sopà, de torrata un foguero que ferem a SaTruiola per celebrar les fetescarnavalenques on les glosesi els ximbombers no faltaren.DIA DE CARNAVAL. I, una vegada

mes l'Estel, del Coco contribuía l'animació dels populars car-navals fent una ballada baixde la plaça.Imformaren: Tomeu Capó

Josep M* EscuderoJaume Morro.

Sempre pujant entre oliverespassàrem per unes belles barra-ques de la possessió i en endin-sarem, deixant ja el camí decarro, a un alzinar per un camíincert que ens dugué al pau d'u-na rosseguera que escalarem perun costat fent ziga-zaues enla inclinació del terreny ensobligava a una marxa molt lenta.Arribàrem a un lloc on el camíatravessa la rosseguera, essentaquest un dels punts críticsde la jornada. Descansarem mitjahoreta que aprofitàrem per bere-nar. Poc desprès vendria el pasdes xaragall de Ca'n Boqueta,on era indispensable aferrar-sea un fil de ferro existent, a-anant vius a no llenegar el peu

I a partir d'aquí entraremdins una boira que cada cops'espesseïa mes, i ja diuen queboira qui pastura aigo segura:pujàvem amb una bona brusca , iuna boira que^ a dues passes mesenvant no sabíem que hi hauria,enfilant una rosseguera de pe-druscall gros. I aquí hem d'a-

A* ¿«K| Pajarería «Nou Amic»

* PRODUCTOS Y ALIMENTOSPARA ANIMALES DE COMPARLA

» VENTA DE CACHORROS Y AVES EXÓTICAS* PELUQUERÍA CAMINA* RESIDÖCIA CANINA . " ' • " '

TELS. 504Î21 y 519515

Borne, íf (MERCADO CUBIERTO) /DCS

Page 20: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · al concierto de corales y bandas de música, el sábado 11 de fe-brero, en el templo

PROMOCIÓNVIVIENDAS I

.-.-.;.;.-.¡.¡.;.;.;. v.VVJLÍV»TT»V4Íy.V• • l f • • 4_fc> • • 1 4* • •• • vv * • *m^* ' * *V*_I * *• • <B • • • * • • * 1 T'^L"• *»*»"t*«^*^»"« W»f*r »^r»

Calle Santa Catalina Thomás esquina

Fray Cayetano de Mallorca

VIVIENDAS DESDE 5.200.000 ptas

ACEPTAMOS COMO PAGO A CUENTA DE SU NUEVA VIVIENDA:

- Casa antigua ¡Solar o Finca rústica

PROMOCIONA Y CONSTRUYE

CONSTRUCCIONES

Camino de Alaro. a/n. TELE FONOS 908-136433Apartado da Correos. 1407360 LLOSETA (Mallorca)

51 42 80

S. A.- C O L L O S A