POCA MODERNA

56 SPIENS

armes que sen aportan los presos, anem a salvar-los las vidas. Entre els presos de les autoritats borbniques, hi tenien fills, marits, germans i amics. Per lepisodi ms significatiu va ser una vertadera revolta pensada i executada per les dones quan, sis mesos ms tard, exrcits borbnics i aliats van lliurar la batalla de Montjuc.

El 13 dabril del 1706, dos nois de vint-i-tres i vint-i-un anys van enfrontar els seus soldats: eren Felip V i larxiduc Carles. El duel entre els dos monarques es va lliurar prop de Barcelona: les tropes borbniques van ser molt rpides, per els austriacistes van respondre amb audcia i tena-citat. Felip V, el primer rei de la dinastia borbnica al tron del regne dEspanya, va atacar massivament Montjuc i hi va haver forts combats a Santa Madrona. Montjuc es podia perdre, la notcia va crrer rpid i les dones es van mobilitzar. Sembla que eren un grup molt nombrs i anaven armades. Els crits eren: A les armes, a les armes, germans, que desemparen Montjuc. Amb pistoles i objectes de fusta i de metall, es van dirigir primer a la plaa de Sant Jaume a demanar que salcessin les banderes de Sant Jordi i Santa Eullia. Desprs, acompanyades per unitats de la Coronela, lexrcit popular de la ciutat, van anar a Mont-juc a ajudar lExrcit aliat. Van sortir pel portal de Sant Antoni i van marxar contra els batallons francoespanyols

C om que la historiografia bllica se centra en les institucions i els aspectes militars, i aquests han tingut protagonistes mascu-lins, les dones han estat les grans absents del relat de la guerra. Una absncia que no vol dir, de cap manera, que no hi hagin tingut un paper actiu, molt actiu. En la guerra de Successi, en la resistncia contra els Borb i en els diferents moments de setge a la ciutat de Barcelona, les dones hi van tenir un paper fonamental. Aquesta s la crnica dun episodi que acumula encara un gran buit documental.

HERONES ANNIMES

Un destacat gruix de dones armades amb pistoles van marxar contra lenemic i van frenar latac de les tropes francocastellanes. En els successius setges que va patir Barcelona, les dones van protagonitzar ms duna revolta. La primera va ser el 14 doctubre del 1705, quan es va saber que el virrei Velasco volia executar presos austriacistes i emportar-sen daltres en la seva retirada de la ciutat. Feia cinc dies que larxiduc Carles havia entrat a Barcelona rebut per una poblaci agrada, que el proclam Carles III. Les crniques expliquen que lavalot va ser promogut bsica-ment per dones que cridaven: A les armes germans, a les

LACTUACI FEMENINA DURANT LA GUERRA

Elles tamb hi eren. Guarint ferits, treballant als tallers i obradors dels homes absents, portant la terra, tenint cura de la famlia quan els bns eren escassos i mantenint, com podien, leconomia productiva en temps de guerra. Per tamb acompanyant les tropes, participant en la lluita armada o movent els fils subtils de lespionatge. PER CRISTINA MASANS, AMB LASSESSORAMENT DEVA SERRA

DONES CONTRA BORBNICS

A la Biblioteca de Catalunya es

conserva un text que narra la valentia

de les dones durant la revolta de

Montjuc del 1706. Amb una sorprenent

conscincia de gnere, lautor

annim deixa clar que ho escriu

perqu la seva gesta no caigus en loblit.

que pujaven a la muntanya. A la batalla, van guarir ferits, van animar els soldats aliats fos quin fos el seu origen, els van portar menjar i beure i van lluitar. Una de les dones va ser Francesca Gual, que, davant dun fill ferit de mort, va portar la voluntat de lluita fins al lmit quan va dir: Ara hi enviar un altre fill que em queda, i si es mor, hi anir jo. Duna manera inslita, les dones van frenar latac borbnic.

Hi ha un text annim, Proesas que las barcelonesas donas han ostentat en este siti del any 1706, conservat a la Bibliote-ca de Catalunya que narra la valentia de les dones en la seva revolta de Montjuc. Lopuscle segueix amb una descripci heroica i ressalta, en ms de dos-cents versos, la fortalesa de les barcelonines tot evocant Semramis, la reina dAss-ria, guerrera i fundadora de Babilnia. El gros Exercit de Donas deixant Casas, Pa-tria, Fills / y com furiosas Lleonas, / pujant van per la Montanya / com lo Cervo ferit

corra. Quan sels demanava on anaven, segueix la crnica, algunes responien: A

morir per nostre Rey; i daltres, A dar anima als Garmans. El text explica que portaven

draps i venes, i quan trobaven un ferit, el so-corrien. Amb una sorprenent conscincia de

gnere, lautor annim deixa molt clar que escriu lopuscle perqu la valentia daquestes dones no

quedi en silenci: Essent, com son memorables/ no es just quel Mon las ignoria.

MS VULNERABLES QUE DE COSTUM

En el curt regnat de larxiduc Carles a Barcelona, va mostrar certa sensibilitat per la situaci de les dones. Entre el 1706 i el 1707, dict unes ordenances militars que les protegien en temps de guerra: el rapte i la violncia fsica serien castigats amb la pena capital. Va tenir cura tamb de les esposes dels soldats: si estaven amb el marit, quedaven incloses sota la jurisdicci del regiment i, si eren en un altre lloc, sota la jurisdicci militar. Daltra banda, mentre larxiduc tingu la cort a Barcelona, hi hagu un moviment important per integrar els nouvinguts a travs dels casaments: les noces entre barcelonines i personal de la cort, soldats i els qui viatjaven amb les tropes van ser habituals.

Quan el 1711 larxiduc va haver de sortir cap a Alema-nya per ser nomenat emperador romanogermnic, ja que el seu germ Josep I havia mort sobtadament i no tenia descendncia, va deixar la seva esposa, la bella Elisabet

LES DONESDEL

Larxiduc establ la pena capital contra els assetjadors, va vetllar per les esposes dels soldats i va fomentar els casaments amb barcelonines per integrar els estrangers

LLOCTINENT DE CATALUNYAElisabet Cristina de Brunsvic, esposa de larxiduc

Carles, va ser, tot i que efmerament, una dona molt influent en la Catalunya de linici del segle

XVIII. A la imatge, lemperadriu en un quadre que es troba al Museu Palau Mercader

de Cornell de Llobregat.

1714

RAMO

N MAN

ENT

MH

CB

SPIENS 57

Cristina de Brunsvic, com la seva representant a Catalunya i als territoris hispnics. Una situaci que va durar poc: el mar del 1713, lemperadriu i tota la cort van marxar cap a Viena. Amb levacuaci de la ciutat sen van anar bona part de les dones que shavien aparellat amb cortesans i soldats estrangers. Teresa de Montaner, Gertrudis Sans, Abba Copons o Gertrudis de Lanuza van ser algunes de les que van embarcar. Daltres, no van voler abandonar una Barcelona novament assetjada. Violant de Palafox i Cardona o Teresa de Severio, la comtessa de Cirat, es van quedar en el que hauria de ser el setge ms llarg i ms dur de la ciutat, el del 1713 i 1714.

COMBATENTS DISFRESSADES DE SOLDAT

Quan va comenar el setge, el juliol del 1713, les institucions catalanes van concedir perms per marxar a religiosos, vells, dones i nens. Algunes dones shi van acollir. Les perspectives eren molt negres: sense aliments, sense com-bustible i sense poder atendre als ferits. Ja que el desnim, les fugues i el desig de rendici eren previsibles, es feia necessari animar el poble a defensar la ciutat. Novament, les dones, des dels seus diferents espais socials, hi van tenir un paper destacat. La mstica Magdalena Bolig, de Piera,

defensora de la resistncia fins al final, va ser consultada abans i desprs del setge pels consellers de la ciutat. Altres dones van mobilitzar-se amb actes religiosos i mostres de pietisme. Vestides de negre i cobertes amb mantons, feien novenaris: durant nou dies, recorrien la ciutat en process dient lletanies.

A banda de tots aquests actes, les dones tamb en-traren en combat. En una de les batalles fetes al voltant de la ciutat per socrrer els assetjats, el 12 doctubre del 1713, tres-cents vuitanta fusellers van aconseguir entrar a Barcelona creuant les lnies dels assetjadors: vint-i-vuit van caure presos i vuitanta hi van morir. Cinc eren dones. Es van trobar mortes, vestides dhome, amb les armes a les mans i una daga a la boca. En els darrers mesos del setge, abans que l11 de setembre caigus la ciutat, va lluitar tothom. No solament dones, tamb vells i nens, fent tasques auxiliars com carregar fusells o portant menjar als llocs ms arriscats.

Hi havia dones que, exposant-se al perill, resseguien diriament la muralla revisant lestat de les bretxes i avisant si veien al-guna cosa estranya. Davant la seva for-talesa i la necessitat daquesta funci, el Govern va decidir que rebrien una paga. Moltes dones van aconseguir entrar i sortir de la ciutat per portar menjar i bns. No cal dir que, a les morts per bombes caigudes i per malalties derivades de la mala alimentaci i dunes condicions sanitries inexistents, en el cas de les dones cal sumar-hi les infeccions durant el part i la criana. I el que en una situaci de guerra acostuma a

ser silenciat: les violacions, les vexacions i els raptes. Una mentalitat secular de domini mascul i la situaci de buit de la justcia ordinria fan de les dones un dels collectius ms vulnerables. Entre les quasi 4.000 baixes de lOnze de Setembre, hi havia, s clar, tamb dones.

EL COMPLICAT FUTUR DE LES VDUES

En la postguerra va tocar reprendre una vida que, tot i vo-ler-ho, no podia tornar a ser normal. En el cas de les dones, van tornar a les seves feines de criades o majordomes, a fer de bugaderes, planxadores i cosidores. Algunes van anar als tallers i comeros dels marits morts per repren-dre lactivitat productiva duna ciutat venuda. Vdues i fills, amb el vestit de dol, obrien botigues i obradors. Per encara que el negoci pogus anar b, la situaci legal no hi ajudava. Mort el marit, en el cas que shagus estipulat en el pacte de matrimoni o el difunt ho hagus deixat indicat, la dona tenia dret al retorn del dot i lescreix, o

b podia passar a ser tenutria (amb dret a lusdefruit i ladministraci dels bns fins que els fills fossin

grans). En cas contrari, la dona es convertia en criada del seu fill, lhereu.

Per en el cas de portar un taller, la men-talitat de lpoca era contrria a lacceptaci duna dona com a mestressa. O es tornaven

a casar, i llavors perdien lusdefruit dels bns del primer marit, o havi-en de viure en la pobresa. Per aix

es buscava un marit rpidament. Si en els setges shavia hagut de lluitar per menjar, per esquivar bombes, viola cions i humiliacions, ara tocava una altra mena de lluita: inventar una vida amb aparena de normalitat. S

Durant el setge, hi havia dones que, exposant-se al perill, revisaven les bretxes de la muralla. Daltres, van aconseguir entrar i sortir de la ciutat amb bns i menjar

58 SPIENS SPIENS 59

MH

CB

TESTIMONIS FEMENINS

HONOR, LLIBERTAT I PTRIA

S n poques les veus de dones que ens han arribat. El cronista de lpoca Francesc de Castellv, un austriacista que es va exiliar a Viena, en recull unes quantes que, tot i ser breus, donen la mesura del paper de les dones resistents en una ciutat assetjada. Tot i que lobra de Castellv s originalment en castell, us les oferim tradudes al catal. Recull el testimoni duna dona amb un fill que li diu al proms quan aquest decideix canviar de bndol: Aqu tens el teu fill, que no the de veure ms, primer em morir que no em casar amb tu, que em tinc per ms honrada confessant el meu deshonor i la meva feblesa que no cometent un delicte tan lleig com casar-me amb un trador. Paula Vias respon al marit que la vol protegir abans

danar a la batalla: Aneu a lluitar per la llibertat, que si aquesta es perd no importa morir, ni que jo i els teus fills ens perdem. Eullia Flagell diu a un marit dubts: Aixecat, que si tots diguessin el mateix que tu, la ciutat ja fra perduda, que jo vull seguir-te i no apartar-me del teu costat.

LES ARENGUES DUNA MARE

Francisca Peir arenga als soldats quan li porten un fill mal ferit: Deixeu-mel veure, que sc una mare joiosa, que tinc un fill que sap morir per la seva ptria. Encara men queden dos, i estar contenta si compleixen com aquest, i si no ho fan els sabr matar amb les meves mans. I al fill: Fill meu, nims, que la teva ferida no ser mortal, i si ho s, sers afortunat de morir per la ptria.

TORNAR A COMENAR

El Bornet, desprs de la guerra. Moltes de les supervivents shavien quedat vdues. La llei els permetia recuperar el seu dot i administrar bns, per socialment no estava ben vist: o es tornaven a casar o vivien en la pobresa.

:: castellv, francesc de. Narraciones histricas desde el ao 1700 al 1725 (vols. III i IV). Madrid: Fundacin F. Elas de Tejada y E. Prcopo, 1999.:: diversos autors. La guerra de successi dia a dia (6 vols.). Barcelona: Spiens Publicacions, 2013.:: carbonell, montserrat. Sobreviure a Barcelona: dones, pobresa i assistncia al segle XVIII. Vic: Eumo, 1997.

PER SABER-NE MS

CRISTINA MASANS S PERIODISTA.EVA SERRA S HISTORIADORA I CATEDRTICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

AMB NOMS I COGNOMS

DONES DE BANDERA

1 LEMPERADRIU IMPLICADAVa arribar al port de Matar lany 1708. Casada amb larxiduc Carles a Santa Maria del Mar, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel va assumir el paper de lloctinent quan el marit va marxar cap a Viena. Quan va deixar la ciutat, el 19 de mar del 1713, en una evacuaci acordada per les potncies implicades en la guerra, es va dir que havia estat segrestada per assegurar lajuda de larxiduc, per aix no ha estat mai provat. Abans de deixar el moll de Barcelona, lemperadriu va assegurar que defensaria els drets dels catalans en escenaris internacionals.

2 LA CONFIDENT DE LARXIDUCMaria Josepa Pignatelli i dAymerich, casada amb Miquel Joan de Liechenstein, comte dAlthann, es va exiliar a Viena, on es va convertir en una de les protegides de larxiduc Carles, nomenat emperador. El seu palau de La Favorita es va convertir en un dels cenacles de lalta cultura a Viena. Ella era una de les poques persones que veia diriament larxiduc, cosa que va generar tot tipus de rumors. Un poder que va utilitzar per ajudar un gran nombre dexiliats catalans.

3 LESPIA SEDUCTORAGran seductora i hbil espia, Marianna de Copons va salvar ms de tres-cents homes quan va filtrar informaci sobre latac previst per les tropes filipistes per encerclar Matar. Aquesta aristcrata de Barcelona, que durant el setge es va estar a Alella, va fer creure als cercles de poder de lExrcit borbnic que estava de la seva part. Sedua els oficials i passava la informaci obtinguda als austriacistes. Entre les seves conquestes hi hagu la del coronel Le Querchois, un important comandant de la Gurdia Valona, una unitat delit de les tropes de Felip V. Va ser ell qui li va donar la informaci sobre latac sorpresa a Matar.

POCA MODERNA