LlocsOna Estapé

Llocs. Sentit.

Ruptura i continuïtat. Segueixo dins l’àlbum familiar però canvio la perspectiva 180o; ara soc jo la fotògrafa. Segueixo dins l’àlbum personal però no hi apareix cap persona; ara són espais buits. Són espais buits i amb una Història que desconec, estrangers. Són llocs dispars i distants que he anat col•leccionant dins del meu àlbum de viatges.

Tant viatjar com fotografiar són actes d’apropiació d’un fons o un escenari. Són formes de trepitjar llocs i enregistrar records. En simbiosi, la fotografia i el viatge es converteixen en l’epítom del trànsit. Recullen un detall d’un moment en el camí. Si hi tornes, el detall serà un altre. Les imatges que he seleccionat, són detalls de camins que he recorregut entre el 2008 i el 2011. Amb família o amics.

Viatjar és quasi una obsessió per a mi. Com més ho faig, més ho necessito. És així perquè cada viatge em reordena: surto diferent de com he entrat. La força d’aquesta experiència sovint em fa oblidar que duc la càmera a sobre; no faig gaires fotografies. Tampoc m’agraden els retrats turístics canonitzats. Prefereixo veure els llocs des d’altres perspectives. Busco i faig les meves pròpies postals. La meva road movie.

“Llocs” vol interpretar l’evolució de la típica imatge “jo he estat aquí”. Partint del pla general prototípic, vaig desfullant el paisatge fins a que-dar-me amb un pla curt irreductible, una mena d’àtom. La part pel tot; una sinècdoque. Aleshores disparo. El resultat és una fotografia que no sembla enlloc concret; en alguns casos, ni se sap què és. L’espai ha passat de ser un Lloc turístic reconeixible a ser un “lloc genèric”. Són no-llocs en el sentit estricte de l’expressió: no identificables, res concret. Però també són no-llocs en el sentit transitori que interpreta Marc Augé: per al visitant, la idea de parc d’atracció i d’aeroport és latent. Un espai per on passes sense quedar-t’hi. El concepte-trànsit desperta una nova idea, la frontera, que també és present en algunes fotografies com a línia divisòria o mur.

Les fotografies estan al límit entre abstracció i concreció. Amb aquesta indefinició, enceto un joc per discernir el què i l’on; el Tot del paisatge. Enceto el diàleg amb l’observador i obro el camí per a què cadascú inventi el seu viatge. A través de Natura i civilització. Així, els espais repre-sentats evolucionen de nou: es transformen d’un no-lloc a un tot-lloc. L’enquadrament curt i tancat s’obre per tots els costats i la continuació es pot dibuixar de maneres infinites.

Llocs. Forma.

La fotografia paisatgística es centra en composició i llum. El paisatge és el tema menys narratiu però alhora el que ofereix més joc. És el camp de batalla entre dos criteris: il•lusionisme i narració. Jo, aquí, he triat les dues coses; i barrejades. La narració neix precisament de la il•lusió i la sensació de cada fotografia en contacte amb la següent. Juntes conceben una història (moltes històries) interpretada per formes i colors, llum i enquadrament.

Mirada frontal primitivista. Pla tancat. Composició geomètrica/arquitectònica. Imatge en dos dimensions. Aquests són els atributs bàsics que uneixen formalment les imatges. Els jocs de línies dialoguen de les unes a les altres; l’enquadrament i el format també. Es tracta d’un col•loqui fotogràfic; o diàleg o monòleg segons qui ho llegeixi. La matèria es tradueix en textures que es fan palpables: vidre, roba, fusta... Els quatre elements es sumen i s’entrecreuen: aire, terra, aigua, foc. Sensacions diverses entren en relació, en xarxa.

Impressionisme: llum i color. Al plaer de per si suggerent de llum i color s’hi afegeix una segona raó de ser: són dos pilars relacionals. Els “Llocs” parlen i entren en conflicte gràcies a una “narració lumino-cromàtica”. La llum escriu el relat a través de les variacions de forma, intensitat, brillantor. El color és co-protagonista amb el xoc de freds i càlids, la saturació i el contrast.

Dos ulls obren i tanquen la col•lecció. Conviden a mirar, a endinsar-se en el viatge. El recorregut és lliure: pots anar endavant, enrere, saltar. L’objectiu és crear una ruta diferent cada persona cada vegada. Tot depèn dels paràmetres escollits, el Tema de cadascú: llum, color, forma, textura... Els materials suggereixen i proposen; a la fi, d’allò sensorial neix allò cerebral en forma de relacions, idees i ficcions.

Peak District Ironbridge Bristol Manchester Chivite Coppenhague Marrakech Madrid Llançà Biševo