NÚM 21 - DESEMBRE 2006 - GENER 2007NÚM 21 - DESEMBRE 2006 - GENER 2007

C o n t i n g u tNúm 21 - desembre 2006, gener 2007Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA:Associació del Patrimoni Artístici Cultural de Toràc/ Convent, s/n25750 TORÀTel. 649 352 877

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Antònia Balagué, Albert Brau, Ramon Fitó, MariaGarganté, Fermí Manteca, Ferran Miquel, MariaMorros, Imma Raluy, Daniel VidalCoordina: Xavier Sunyer

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Noemí Mases, Montse Miquel,Marta Miramunt, Xavi Moreno, Montse Oliva,Sílvia Porta, Ramon Santesmasses, MontseTorné, Montse Vives

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROM. Rosa Argerich, Jordi Bibià, M. Rosa Cardona,Maribel i Rosa Gené, Miguel Martínez, Mercè Valls,Modest Vila, Josep A. Vilalta

Fotografia: Xavier SunyerDisseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal

Subscripció anual: 12,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,30 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 700 exemplars

Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor

http://www.llobregos.infocorreu-e: info@llobregos.info

Portada: una nova activitat esportiva haobert les seves portes al Llobregós: el golfpitch & putt de Massoteres.

és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. LaRedacció manifesta que no està obligada a acceptartotes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal

12Nou catàleg de masies delmunicipi de Torà

21Pedagogia:Reis amb coneixement

23Massoteres: nou camp de golfpitch&putt al Llobregós

28El romànic més original alLlobregós: Cellers i Talteüll

51Crema de ceps: la cuina deTeresa Maria Rosich, de cal Santo

52Futbol a Sanaüja: trajectòria d’unequip amb història

... i a més, suplement de regal:el Còmic de la Premsa Comarcal

Editorial3 Editorial5 Noticiari12 ... de la Vall20 La salut21 Pedagogia23 Golf a Massoteres28 Patrimoni a la Vall30 Natura a la Vall32 Caminades de tardor34 Heràldica35 Foto record36 Prades: fa 70 anys38 El ventilador41 Agenda42 Opinions46 El temps47 Passatemps49 No em feu cas50 Des del balcó51 La nostra cuina52 Esports

www.llobregos.info

AMB EL SUPORT DE

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Malgrat el caire local i comarcal de la nostrarevista, no podem ni hem de romandre tancats a totallò que ultrapassa les nostres "fronteres", sobretotsi ens afecta tant per al present com per al futur detots nosaltres i dels nostres fills. Ara i aquí, en plenatardor del 2006, el fet cabdal a casa nostra han estatles eleccions autonòmiques al Parlament deCatalunya.

No tenim la pretensió de valorar aquí elsresultats electorals ni les negociacions ulteriors.D’altres mitjans de difusió ja ens han saturat proude notícies i comentaris i el Ventilador també ens enparla.

Però amb les xifres electorals a la mà sí quepodem treure una conclusió ferma i determinant: eldesprestigi de tota la classe política imperant s'hapalesat per obra i gràcia d'un percentatgeabstencional d'un 43%. A aquesta abstenciócontundent s’han de sumar els gairebé 60.000 votsen blanc. I que aquesta vegada han anat a votar300.000 persones menys que les darreresautonòmiques de l'any 2003.

En conseqüència, la lliçó magistral d'aquestscomicis ha estat el vot de càstig que la ciutadaniaha donat a tota una classe política que, pel que esveu, no està a l'alçada. Mentre els gestors de lacosa pública sembla que només estan pendentsd'assegurar-se el càrrec, la popularitat... i la nòminavitalícia, en lloc de treballar realment pel benestarde tots plegats, res té d'estrany que a l'hora de laveritat el personal s'hi tombi d'esquena. Algun diaaprendran la lliçó?

4

5

Noticiari

El passat dia 1 d'octubre el Centre Excursio-nista de Vilafranca el Penedès va efectuar una visi-ta cultural pels termes de Torà i Pinós. L'objectiuera, sortint de Torà, arribar a peu al vèrtex geodèsicde primer ordre de Pinós (931 m).

Durant la caminada, d'una vintena dequilòmetres, van visitar el casc antic de Torà, SantMiquel de Fontanet, Sant Pere de Figuerola, SantaMaria de Claret, l'oratori de la Petxa, la torre deguaita d'Ardèvol i finalment el santuari i la rosa delsvents de Pinós.

Una cinquantena de membres d'aquestaentitat excursionista van prendre part en aquestacaminada, el recorregut de la qual va ser organitzati guiat per membres de l'APACT. Xavier Sunyer

Visita cultural del Centre Excursionista del Penedès al Llobregós

Es reprenen les obresper portar l’ADSL

Durant el passat mes d’octubre la companyiaTelefònica va reprendre les obres per portar lesnoves línies a través de cables de fibra òptica desde la central de Sant Ramon fins a Torà, passantper Ivorra, un cop superats els entrebancs que s’hihavien presentat.

Després de quasi dos anys, el tram de líniad’un quilòmetre que quedava per estendre, l’hansoterrat seguint el curs de la carretera que uneixSant Ramon i Torà, a l’altura de cal Tarruella.D’aquesta manera, el servei de telefonia, inclòsl’ADSL per a transmissió de dades a travésd’Internet, aviat entrarà en funcionament.

Segons els tècnics que realitzen les obres,abans de final d’any els municipis d’Ivorra i de Toràja podran gaudir d’aquest servei que suposarà unpas endavant en les comunicacions pròpies ja delsegle XXI. Fermí Manteca

CIU repeteix resultats alLlobregós

Convergència i Unió ha guanyat leseleccions al Parlament de Catalunya en elLlobregós amb un 55,78% dels vots,observant-se un lleuger retrocés respecteals resultats de fa tres anys quan va obtenirun 57,7% dels vots.

La victòria convergent a la Vall ha estatcontundent, com també ho ha estat elperceptiu retrocés d'Esquerra Republicanade Catalunya que, amb un 18,52% de votsen el conjunt de la Vall, ha perdut gairebécinc punts percentuals respecte al 2003.Mentre que PSC (9,43%), Partit Popular(6,33%) i Iniciativa (3,81%) repeteixenresultats.

Pel que fa a la participació, ha assolit un72,77% del cens. Tot i ser molt més elevadaque la mitjana a Catalunya ha batut un rècorda la baixa: 9 punts menys que l'any 2003.Redacció

FERMÍ MANTECA

FER

MÍ M

AN

TEC

A

6

Noticiari

RA

MO

N B

OV

ET

El museu del pa de Torà, a Europa

La prestigiosa fundació Balkankult, (http://www.balkankult.org/bk) amb seu a Belgrad (Sèrviai Montenegro), ha inclòs el museu del pa de Torà en

la primera edició de l’"Atlas of bread Museums inEurope".

Es tracta d'una publicació editada en anglès,francès i alemany, de 114 pàgines en color,que recull dades, informació històrica ifotografies dels museus del pa europeusmés representatius.

El llibre només recull dos museus al'estat espanyol, el de Tona i el de Torà, fentuna menció especial a aquest darrerdedicant-li dues pàgines amb nombrosesfotografies i comentaris.

La inclusió del museu del pa de Torà enaquesta publicació ha estat possible gràciesa la divulgació que n'ha fet l'APACT, entitat queel gestiona i en fa el manteniment juntamentamb la col·laboració desinteressada del fornMiramunt de Torà. Xavier Sunyer

El dia 16 de setembre un grup de 22 perso-nes es reunien per tal de celebrar els seusprimers 40 anys. En efecte, tots els empadronatsa Torà i amics de les rodalies que van néixerl’any 1966 es van aplegar en una jornada festi-va.

Van trobar-se a Sant Serni per sopar i recor-dar la seva infantesa, els anys conviscuts i lesvivències que van marcar la seva joventut. Tambévan compartir llurs trajectòries i el camírecorregut per cadascú.

Posteriorment es van desplaçar a laToranesa on van passar la vetllada escoltant lamúsica dels anys 70 i 80 i acabar la festad’aniversari. Tots van manifestar la sevasatisfacció ja que van tenir ocasió de xerrar en-tre ells i confraternitzar tot estrenyint els llaçosde l’amistat. Redacció

Celebren el quarantè aniversariAssociació de dones a ToràHa estat constituïda a Torà l’Associació de

Dones Toraneses, que ja té aprovats els estatutsi registrats en el Registre d’Associacions deldepartament de Justícia de la Generalitat deCatalunya. Igualment ha estat reconeguda perHisenda com a entitat oficial.

Un total de 9 dones de Torà es van consti-tuir com a Junta Constitucional per tal d’elaborarels Estatuts i presentar l’Acta Fundacional pertal d’iniciar els passos per a la creació d’aquestaassociació de dones.

Segons els Estatuts, la finalitat és canalitzarles seves inquietuds i realitzar totes lesactivitats culturals i socials, com ara cursets,reunions, tallers, sortides i, en definitiva, tot allòque pugui representar un bé per a les dones dela població.

Per al dia 15 de desembre tenen previstconvocar una reunió de totes les donesinteressades per a celebrar la primeraAssemblea General. El domicili social estàestablert al carrer Sant Gil, núm 1.

Les membres de la Junta Constitucionalhan manifestat el seu desig que moltes donesde Torà s’inscriguin a l’associació. De fet enles pàgines d’opinió del núm. 17 deLLOBREGÓS INFORMATIU ja es manifestavaaquest desig de constituir una associació comaquesta.

L’entitat estarà oberta també a admetrehomes com a socis, sempre que assumeixinels seus criteris i les finalitats. Redacció

7

Part de la teulada i del sostre de la casaanomenada ca l’Isidre d’Ivorra (abans cal Camats)es va ensorrar sobre el carrer a principis del mesde novembre. Aquesta casa, situada al carrer Major,està en estat ruïnós des de fa temps, ja que elpropietari no hi ha efectuat cap mena d’obres de

Ivorra: s’ensorra una casa amb històriamanteniment des que la va adquirir ja fa molts anys.L’incident no va provocar cap dany personal alsveïns que sovint transiten per la zona.

Malgrat que l’Ajuntament ha avisat el propietarien diverses ocasions, aquest no ha respost mai acap requeriment del consistori. Ara, l’Ajuntament

iniciarà l’expedient de declaració deruïna per tal d’instar a la seva reparacióo enderrocament. En cas contrari l’Ajun-tament podrà expropiar l’immoble iprocedir a les obres que calguin.

Ca l’Isidre és un edifici del segleXVI. Va ser propietat de Francesc deSalavert que la va vendre a Francesc deCamats, i aquest a Bernat Tristany l’any1687 pel preu de 335 lliures. Pos-teriorment, a finals del segle XVIII, el carlàMiquel de Tristany, baró de Perpinyà, vacedir el primer pis al beneficiat de SantAntoni Abat, Benet Llaunet, per tal de con-vertir-la en la primera escola conegudadel poble, on s’ensenyava a llegir,escriure i les quatre regles d’aritmètica,doctrina i gramàtica al habitants d’Ivorra.Fermí Manteca

Web del cas Torà

L’anomenat «Cas Torà» té un lloc a Internet,ja que el grup que dóna suport al jove detingut famés de tres anys ha elaborat una pàgina webper tal d’informar de les novetats que es vanproduint, tant a l’Audiència Nacional com en laquerella per tortures que es tramita a Lleida.

Aquesta web (www.justiciatora.net), a mésd’explicar els fets ocorreguts l’abril de 2003, in-forma dels actes de suport que s’han fet o que esprojecten i les campanyes en marxa, com la querecentment han portat a terme amb motiu de leseleccions al Parlament, en què demanaven el votnul. Redacció

Pinós rebutja el parc eòlic

La consulta popular convocada perl'Ajuntament de Pinós entre els seus veïns harebutjat de forma aclaparadora el parc eòlicprojectat al municipi per l'empresa EndesaCogeneración. En total, 120 vots en contradavant dels 30 a favor, 8 en blanc i un nul.

El parc eòlic de Pinós projectava a l'altiplàde la serra de Pinós la construcció de 42aerogeneradors. Es tracta de torres tubularsd'acer de 65 metres d'alçada, amb pales d'undiàmetre de 58 metres.

La consulta ha posat de manifest queaquest tipus d'instal·lacions només gaudeixendel suport i l'aprovació del propietaris delsterrenys afectats, als quals se'ls promet elpagament anual d'un generós arrendament pelfet d'acollir una d'aquestes torres en terrenysde la seva propietat. Redacció

FER

MÍ M

AN

TEC

A

8

Noticiari

Les obres de restauració que s'estan efectuanta l'església parroquial de Sant Gil de Torà han posatal descobert el sostre de l'antiga capella dels Car-dona.

Es tracta d'un espai amb una vistosa volta decreueria gòtica que té esculpit un escut d'armes,amb un card de tres espigues, símbol dels Cardo-na; un toro rampant, simbolitzant Torà, envoltatd'una bordura escacada, símbol d'Urgell, i un marràacollat amb una esquella. Tota la volta està pintadaamb motius florals. Aquesta capella podria teniruna datació aproximada entre finals del segle XIV imitjans del XV.

L'església de Sant Gil està documentada l'any1069. L'actual temple és un edifici d'estructuragòtica tardana (segle XVI) modificat posteriormentper reformes del segle XVII.

La recuperació de la capella dels Cardona i larestauració de les valuoses pintures permetrienmantenir viu el testimoni de l'edifici medieval mésantic. Xavier Sunyer

Troballa a l'església parroquialde Torà

Sanaüja celebra la Festa de laGent Gran

El 24 de setembre es va celebrar aSanaüja la 7a festa de la Gent Gran. Els actesvan iniciar-se amb la missa solemne al'església parroquial, acompanyada per lamúsica del Duet Mediterrània i pel corparroquial. El dinar de germanor al casal degent gran va precedir l'entrega de les plaquesals homenatjats, que aquest any eren elmatrimoni format per Agustí Baró Vilella iMargarida Vilella Grau, com a parellasanaüjenca amb més anys de casats, i AgustíCinca Huguet -expresident de l'associació deGent Gran-, Manuel Rius Mas -exalcalde deSanaüja-, Maria Mosella Torra i Maria PuviaTugues.

L'entrega de les plaques va anar a càrrecde l'alcaldessa, M. Rosa Castellà; la delega-da del departament de Benestar i Família dela Generalitat, Elena Cervera, i la presidentade l'Associació de Gent Gran Verge del Pla,Miracle Rius. L'acte es va cloure amb unconcert a càrrec del mateix duet Mediterrània,seguit de ball obert a tothom al casal social.M. Rosa Argerich

Presentació de llibres a Torà

L'escriptor i periodista Víctor Alexandre va pre-sentar el dissabte 21 d'octubre, a la Bibliotecamunicipal de Torà, els seus darrers dos llibres "Laparaula contra el mur" i "TV3 a traïció", en un acte

organitzat per la CUP amb motiu del Correllengua."La paraula contra el mur", que ha rebut el Premi

d'assaig Ferrer i Gironès 2006, recull un intercanvid'opinions real, via correu electrònic, entre un català(el mateix autor) i un espanyol (un amic seu) sobreles identitats nacionals catalana i espanyola.

"TV3 a traïció" denuncia la progressivaespanyolització que, a parer de l'autor, està patintTV3 els darrers anys, tant a nivell lingüístic com,sobretot, a nivell de continguts i referents. Alexandrecreu que "TV3 té una visió hispanocèntrica de larealitat i l'està imposant, en un progressiu rentat decervell, als seus televidents". Josep A. Vilalta

9

El diumenge 8 d'octubre al poble de Massotereses van dur a terme diversos actes, organitzats perl'Associació de Gent Gran Camp-real i el Club deFutbol Sala, en motiu del Correllengua 2006.

Al matí, la tirada popular de bitlles catalanes vareunir 30 participants entre infants i adults.

A la tarda, Antònia Balaguer, de Torà, va explicarcontes infantils, i posterioment els Grallers i elsGegants Bojos de Sanaüja van fer una cercavilapels carrers del poble.

Al finalitzar, el Dani, de 13 anys, va llegir elManifest infantil i es va repartir coca i xocolata desfetaper a tothom.

La lectura del Manifest del Correllengua 2006va anar a càrrec d'Alba Batlle i després, al local so-cial, va tenir lloc una lectura de poemes perhomenatjar l'escriptor i músic mallorquí Guillemd'Efak. Es va recitar poesia de diversos autorscatalans amb l'acompanyament musical a la guita-rra de Maria Ribera. A l'acte hi van participar AntòniaBalaguer, de Torà, Cesc Rosell, de Guissona, i elsveïns de Massoteres: Antònio Gràcia, Judit Ibós,Dolors Martí, Mercè Sellés, Daniel Vidal i GemmaVillorbina.

El Correllengua és una proposta popular per ala defensa i la promoció de la llengua catalana entots els àmbits. L'impulsen la Coordinadora

El Correllengua 2006 passa per Massoteres

d'Associacions per la Llengua i Acció Cultural delPaís Valencià, i a cada població l'organitzen entitatslocals provinents de diversos àmbits.

Les activitats van començar al setembre a An-dorra i van finalitzar al novembre a Perpinyà(Rosselló), durant aquests mesos s'han organitzatmés de sis-cents actes en pobles, viles i ciutatsdels Països Catalans, amb el lema "Una llenguaviva, un poble en marxa". Dani Vidal

Ivorra: edició d’un calendari

L’ajuntament d’Ivorra ha editat un calendaride paret de 2007 per tal d’obsequiar tots els veïnsi els naturals d’Ivorra que viuen fora de lapoblació.

La publicació està il·lustrada amb 12fotografies del poble i mostra el santoral, lesllunes, les festes locals i els telèfons d’interès,així com una explicació del municipi d’Ivorra i

dels llocs mése m b l e m à t i c sd’aquest muni-cipi del Llobre-gós. La iniciativaha estat benrebuda per partdels habitantsque han facilitatles adreces delsseus familiarsforanis per tal quetambé puguin re-bre aquest recordd’Ivorra. FermíManteca

El passat 16 desetembre els peri-cos de Sanaüjavàrem tenir unaagradable sorpresa.Al poble era dia defesta, se celebravaun enllaç matrimo-nial i entre els con-vidats vam reco-nèixer un dels per-

sonatges més il·lustres de la història del nostreEspanyol: es tractava d'en Daniel Solsona, "el Noide Cornellà", jugador del R.C.D. Espanyol entreels anys 1970 i 1978, així com del València entre1978 i 1983 i internacional amb la seleccióespanyola. Actualment s'encarrega, amb Fernan-do Molinos i Rafael Marañón, de l'equip deveterans del R.C.D. Espanyol.

Molts dels pericos sanaüjencs vàrem poderconversar una bona estona amb en Daniel,compartint inquietuds i sensacions sobre l'inicide la temporada, sobre el present i el futur delnostre estimat equip. Modest Vila

Sorpresa blanc-i-blava a Sanaüja

DANI VIDAL

10

11

Noticiari

Jornades Europees del Patrimonial Llobregós

El passat 1 d'octubre diverses poblacions delLlobregós es van adherir a les JornadesEuropees del Patrimoni.

Castellfollit de Riubregós va participar un anymés en aquestes jornades de portes obertes pera promocionar el patrimoni arquitectònic i històric.Els visitants, que van venir de diferents indrets deCatalunya (Barcelona, Igualada, Manresa, etc.),van poder gaudir de les explicacions sobre lahistòria i l'arquitectura de l'església romànica delPriorat de Santa Maria que va oferir la col·la-boradora i amant de la història de Castellfollit,Maria Morros i Parcerissas.

Per la seva banda Calonge de Segarra tambéva celebrar aquestes jornades oferint als visitantsel patrimoni de Sant Pere de l’Arç i un concert delTrio Sttacato, d’Igualada. M. Rosa Cardona

L'Associació de Gent GranCamp-real estrena pàgina web

Aquesta entitat del municipi de Massoteresdisposa des del mes d'octubre d'un lloc webpropi, www.aggcampreal.org, on informa de lesactivitats que organitza l'associació. A més,aporta dades sobre el municipi, els actesculturals i esportius i un recull d'imatges deles esglésies de Camp-real, Massoteres,Palouet i Talteüll.

Durant els mesos d'octubre i novembre,l'associació ha participat en activitats com elCorrellengua o la castanyada. També haorganitzat, juntament amb l'Oficina de Consumdel Consell Comarcal de la Segarra, duesxerrades al local social de Massoteres: unasobre seguretat a la llar i una altra entorn deles pensions. Mentre que per al desembre haprevist diversos actes per col·laborar amb laMarató de TV3. Dani Vidal

El cap de setmana del 17 i 18 de novembrevan tenir lloc les presentacions a diferentspoblacions de la comarca (Sant Guim, Guissona,Sanaüja i Torà) de la campanyade promoció de la Història Natu-ral de la Segarra.

A través d'un vídeo, els autorsvan fer un tast del que serà lapublicació que sortirà a la vendapels volts de Nadal.

La Història Natural de laSegarra és una obra pionera pelque fa al coneixement del medinatural de la comarca i donarà aconèixer tota la informació que ahores d'ara hom té de l'estudi delmedi natural.

La publicació comptarà ambestudis sobre el paisatge, la

Un llibre donarà a conèixer el patrimoni natural de la Segarra

fesomia física, la geologia, el clima, els sòls, lahidrologia, la vegetació, la fauna, el medisocioeconòmic, els sectors productius, in-

fraestructures i serveis, i eines degestió dels recursos i usos delterritori.

El llibre va destinat a tot aquellinteressat en el medi natural, tanta científics (el llibre té tot el rigorcientífic necessari) com a aquellsque no ho són, ja que està escritamb un llenguatge assequible pera tot tipus de lector.

Es pot fer la reserva amb un25% de descompte sobre el preude venda al públic al Centre Muni-cipal de Cultura de Cervera( cmc@cerve rapae r i a . com) .Redacció

12

... de la Vall

EL CATÀLEG DE MASIES DEL MUNICIPI DE TORÀ

El catàleg de masies és una relació de masies icases rurals en sòl no urbanitzable del municipi deTorà susceptibles de recuperar o de preservar. Cadamasia té una fitxa individual on es descriu les sevescaracterístiques, l'estat de conservació, època d'origen,situació, imatges i sobretot les raons arquitectòniques,històriques, mediambientals, paisatgístiques osocials que justifiquen la recuperació o preservacióde la masia, mitjançant la seva reconstrucció o larehabilitació.

Aquest catàleg és una de les peces que confor-men l'anomenat Pla Especial Urbanístic del municipide Torà, juntament amb el plànol de situació de lesmasies i la normativa urbanística (normes que regiranla reconstrucció i rehabilitació, llicència d'obres,procediment a seguir, quines obres es poden realitzar,volumetria, materials... de manera que qualsevol

13

actuació o intervenció sobre el territori, de caràcterprovisional o definitiu, haurà d'ajustar-se a aquestanormativa).

En definitiva, l'objectiu essencial del catàleg és laintervenció en les edificacions del Catàleg per apermetre la seva utilització i gaudi, a la vegada ques'evita la degradació o abandó del patrimoniarquitectònic rural.

Actualment el Pla especial i també el catàleg demasies es troba a exposició pública, per tal que totesles persones interessades puguin examinarl'expedient i, si s'escau, formular les al·legacions iobservacions que considerin oportunes.

Des de l'Ajuntament volem conscienciar queaquest Pla especial té molta rellevància i moltaincidència en el món rural, i creiem que és importantque tot veí afectat consulti la seva fitxa.

MERCÈ VALLS I QUEROL,ALCALDESSA DE TORÀ

14

15

... de la Vall

L'acte estava anunciat per a les 12 del migdia i vacomençar prou puntual; just el temps d'arribar, parlaruna mica amb alguns coneguts i de cara a la feina. Vaobrir el foc el capellà d'Ivorra, en Fermí Manteca, queens va explicar quelcom de la història del lloc. Segonsaquesta història, el prodigi o miracle es va produirl'any 1010 -o sigui que mal comptat fa un mil·lennid'aquests fets- quan, tot dient missa, el capellà vadubtar de la presència de Crist en l'eucaristia iimmediatament el vi es va convertir en sang quebrollava del calze i va tacar les tovalles de l'altar mentreles campanes engegaven a tocar soles.

Assabentat del prodigi el bisbe d'Urgell, SantArmengol, va aprofitar un viatge que va fer a Roma perposar-ho en coneixement del Papa que era llavorsSergi IV qui va reconèixer el fet com a miracle i vaenviar a Ivorra tota una sèrie de relíquies entre les

MÚSICA CLÀSSICA AL SANT DUBTE D'IVORRAOrganitzat per l’àrea de Turisme i Cultura del Consell Comarcal

de la Segarra i pel Conservatori de Música de Cervera, hi va tenirlloc un concert de música clàssica el passat dia 22 d’octubre.

Els alumnes de Grau Mitjà del Conservatori van oferir peces deBach, Schumann, Susuki, Churchil, Haëndel i altres amb els seusinstruments de corda o vent, per tal d’acostar la música al patrimonireligiós de la comarca. Hi van assistir un centenar de persones.

quals destaca un cabell de la Mare de Déu. Aquestahistòria i la presència de les relíquies varen crearmolta devoció i visites de pelegrins a l'església on esguardaven i al poble per la qual cosa al llarg del tempsdecidiren fer, i feren, l'actual Santuari que fou edificatel segle XVII.

Això és, esquematitzat i a "grosso modo" el queens va explicar en Fermí. Acte seguit va començar el"concert" i us he de reconèixer que em vaig quedarbocabadat; no entenc de música ni un brot, fins i totus diré que no m'agrada gaire, però sí que sé conèixerquan la cosa es fa bé o malament i cal dir que aquellatrepa de nanos, per l'edat que tenien, es varen lluirtots i cadascun en la seva feina i ens varen fer passaruna estona agradable. I que consti que no escompliment.

TEXT: MATEU SOLÉ I CASANOVAS

FOTOS: M. JOSEP JOVÉ

16

... de la Vall

En el núm. 16 de la revista LLOBREGÓSINFORMATIU dels mesos de febrer i març d'aquestany 2006 explicàvem la història i vida de la Coopera-tiva Sant Isidre de Torà, des de la seva fundació l'any1958 fins a l'absorció-fusió l'any 2000 per part de lad'Artesa.

Les negociacions per l'absorció-fusió d'una perl'altra van allargar-se durant molt temps a fi i efecteque l'entitat toranesa i sobretot els seus socis no ensortissin perjudicats. Com que els números vermellsque s'anaven acumulant any rere any feien inviablela pervivència de la Cooperativa de Sant Isidre, l'acordfinal es va produir el dia 13 de març del 2000, amb lasignatura del document de traspàs.

A 31 de desembre del 1999 el saldo negatiudels exercicis anteriors arribava fins a 6.686.369ptes. (encara no havíem entrat a l'euro). L'últiminventari-balanç fet amb aquesta mateixa dataassenyalava un actiu de 34.067.113 ptes. i un

COOPERATIVA D'ARTESA DE SEGRE SCCLANTIGA COOPERATIVA SANT ISIDRE DE TORÀ

passiu per la mateixa quantitat. En l'actiu quedavenrelacionats els edificis, el molí, la maquinària,altres instal·lacions, mobiliari i existències. Pel quefa al passiu destaquen, entre altres conceptes, uncrèdit amb Ibercaja de 6.176.363 ptes. i 7.384.377ptes. de deute a diferents proveïdors.

Amb aquests guarismes a la mà era evident quela situació de la Cooperativa de Torà no podia tirarendavant i que la direcció va prendre la mesura menystraumàtica per als seus associats.

D'entre totes les clàusules contractuals deldocument d'absorció-fusió, ens hem fixat espe-cialment en l'article 4t que diu així: La Cooperativad'Artesa s'obliga a invertir a les instal·lacions de Toràels possibles ajuts que les Administracions puguinconcedir amb motiu de la fusió d'ambdues entitats.En l'hipotètic supòsit que s'hagués de procedir a lavenda dels actuals immobles de la de Sant Isidre, lad'Artesa es compromet a reinvertir a Torà i en benefici

17

dels seus socis el producte de la venda. En aquestcas, el col·lectiu de pagesos de Torà, organitzats sotaqualsevol modalitat associativa, tindrà una opció decompra sobre els esmentats immobles.

No es diu en aquesta clàusula "tindrà una opció‘preferent’ de compra" com sembla que hauria dedir. Però és el que hi ha.

Ja han passat sis anys des que es va fer eltraspàs i la Cooperativa, sota la nova titularitat,segueix endavant i els socis d'aquí i els d'allà,d'Artesa, naveguen en el mateix navili i tenenidènt ics drets i deures. Però la f inal i tat decooperació queda desdibuixada si tenim encompte que ara ja no es fan els treballs propis alcamp, almenys aquí a Torà, perquè tothom té lamaquinària pròpia, ni existeix el molí transforma-dor. Ara bàsicament es comercialitzen els cerealsi els adobs i la botiga on s'expedeixen tota menade productes relacionats amb l'agricultura.

TEXT I FOTOS: ALBERT BRAU I BAGÀ

18

... de la Vall

UN ANY SENSE LA CARME CASES

Un mes d'abril de fa 61 anys vanéixer una criatura en un part difícil i lavan donar per morta. Al cap d'unabona estona, a la llevadora li vasemblar que la nena es movia, la vanreanimar una mica i va viure. El metges'havia rendit, però ella no. Haviacomençat la lluita, llarga i perseverant,de la Carme per tirar endavant. Viatgesa l'Aliança de Barcelona, metges i mésmetges, desafortunades operacionsa l'esquena amb un resultat nefast; lipronosticaren que no passaria dels20 anys.

El proppassat 29 d'octubre va ferun any que ens va deixar aquella nena, la nostra tieta,la Carme de Cal Cases. Els metges s'havienequivocat, no s'imaginaven de què eren capaces lesganes de viure combinades amb un caràcter tenaç:la Carme havia donat guerra durant 60 anys.

Aquest escrit és el nostre petit homenatge. Ensagradaria que la tinguéssiu una estona en el vostrerecord.

Volem destacar de la Carme que era una perso-na que estimava la vida, la gent i el seu poble: Torà. Liagradava la companyia, no era una persona solitària,ni esquerpa o depressiva, com de vegades es tornenalgunes persones que no acaben d'encaixar enaquesta societat i s'automarginen. Aquests dies,repassant els seus àlbums de fotos, se'ns ha fet en-cara més palès aquest amor per Torà, que n'és elprincipal protagonista: la festa dels priors i priores,les recaptes del Domund, les Caramelles, la Fontdels Dolors, el jovent banyant-se al riu o a la rocaquadrada quan encara no hi havia les piscines, lespujades a l'Aguda, la Creueta, la Festa Major, la Festadel Ram, les Festes del Brut i la Bruta, el PessebreVivent d'Ardèvol etc. No volem deixar de dir que la

Carme va estimar molt també el seupoble en un sentit més ampli:Catalunya, la seva cultura, tradicionsi llibertats.

Al nostre entendre, el tret mésadmirable de la Carme és que va seruna persona valenta, soferta, que noes va queixar del dolor fins als darrersanys, quan aquest ja devia de ser moltfort. En definitiva, va ser una personalluitadora fins al final. A nosaltres, comsegurament a molts de vosaltrestambé us passava, ens semblava quela Carme era una d'aquelles perso-nes que no es moriria mai. Ella mai

no es va cansar de buscar al·licients a la vida: de joveli agradava ballar el twist, tocar la guitarra, el DuoDinámico i en Serrat. La recordareu per la Festa Major-mai no fallava- davant la cobla comptant i ballant lessardanes. En època de mossèn Jaume, ellaensenyava els nens i nenes del poble a ballar-ne allocal de les monges. Quan les càmeres de vídeoencara no eren tan habituals com ara, ella jaenregistrava multitud de festes públiques del poble itambé de privades (sobretot comunions, batejos iconfirmacions d’un bon grapat de nens del poble).En els darrers temps es va engrescar amb la sevaparticipació en el Pessebre Vivent d'Ardèvol i sempreenregistrava la veu dels toranesos que col·laboravenamb ràdio Altiplà.

A la Carme li agradava ajudar i sentir-se útil.Sempre estava disposada a donar un cop de mà enallò que podia. Els que ja tenim una edat, ensrecordarem de l'època en què a Torà encara no hihavia telèfon automàtic. Ella, que sempre havia tingutuna memòria prodigiosa, se sabia tots els númerosde telèfon del poble (i rodalies!!!) de memòria. La gentla trucava per preguntar el número de tal o qual casa,

19

com si del servei d’informació de telefònica es tractés.La Carme sempre responia gustosament i mai no vatenir una paraula poc amable amb ningú. Quan laMilagros, la telefonista, es va posar malalta, la Carme-generosament- es va fer càrrec de la centraleta delpoble durant un llarg període de temps. Darrerament,col·laborava amb Càritas i va ajudar força gent vingudade fora, els nous toranesos. Toti les condicions adverses queli va tocar viure, mai va demos-trar el més mínim sentiment derancúnia cap a ningú ni enversla societat.

Us demanaríem que larecordéssiu com una perso-na bona, optimista, que l iagradava la gent i la com-panyia, sol idària, que es-timava molt el seu poble i -sobretot- que no esrendia fàcilment davant les adversitats. En aquestsentit ens podria servir d'exemple a tots nosaltres.Si la Carme no hagués tingut aquest caràcterlluitador i tossut (que, d'altra banda, tant ens ha fetpatir a tots), si no hagués tret sempre força deflaqueses, segurament s'haurien complert els

MARIBEL I ROSA GENÉ,NEBODES DE LA CARME DE CAL CASES

pronòstics dels metges i no hagués arribat als 20anys, potser ni tan sols hagués viscut.

La vida de la Carme no ha estat fàcil, comtampoc no ho és la vida de la gent ambminusvalieses físiques o psíquiques, personesque no acaben d'encaixar en aquest món depresses, dur i competitiu, on els més dèbils sovint

es queden pel camí i on pocagent s'atura per donar-los-hila mà. En aquest sentit, laCarme va tenir la sort de nonéixer en una gran ciutat,sinó en un poble, on la vidaés més humanitzada. Lasolidaritat dels toranesos itoraneses la va ajudar molt at i rar endavant. El nostreagraïment a totes aquelles

persones de Torà i comarca per haver-la acceptadai estimada tal com era i per haver-la integrat en lavida del poble. Creiem sincerament que la Carme,malgrat les seves limitacions, va fer un esforçd'integració i ha estat capaç de deixar la seva petitaempremta en la memòria col·lectiva de la nostravila.

Es va engrescaramb el PessebreVivent

d'Ardèvol i sempre enregistravala veu dels toranesos

a radio Altiplà

20

La salut

Per començar direm que el 75% de les lesionsinfantils per accidents de tràfic es podrien evitar fentun ús correcte dels sistemes de retenció. Fins quearribin a la mida de 150 cm d'alçada s'han d'utilitzarels sistemes adequats a la talla i el pes.

Ja sabem que és totalment obligatori portar unsistema adaptat de retencióal vehicle per als nens finsals 135 cm i recomanat finsals 150 cm. També que finsaquesta mida no poden anarals seients del davant.

A l’hora de comprar unsistema de protecció infan-til mireu si a la cadireta hi hal'etiqueta d'homologació. Nous fieu de les gangues nidels preus més barats. I,sobretot, s’ha tenir encompte la mida i el pes delmenut o menuts que han deprotegir. En qualsevol cas elvenedor us podrà orientarsobre quin és el millorproducte i mida que heu decomprar. Penseu que notenir o no utilitzar els sistemes de protecció potsuposar la pèrdua de 3 punts i una multa de fins a300 euros.

Penseu que sempre que porteu un nen/a demenys de 12 anys al cotxe heu de comptar amb unsistema de retenció adaptat a la seva talla i pes. Lanorma obliga a portar un sistema de retenció finsals 135 cm i entre aquesta mida i 150 cm es potutilitzar només el cinturó de seguretat.

És molt important consultar les advertències iinstruccions de la instal·lació del manual delpropietari del vehicle i del sistema de protecció in-fantil. I també tenir en compte que tots els ocupants

del cotxe han de portar el cinturó de seguretat. En elsupòsit de viatjar només el conductor i un menut, elmillor és que el nen/a vagi a la part central del darrereo si no a la dreta.

Un sistema de retenció infantil, sobretot deltipus de col·locació en sentit invers de la marxa,

mai ha de posar-se davant d'un airbag frontal delpassatger, a no ser que aquest hagi estatdesconnectat. La cadireta ha de quedar fixada alseient de manera que elimini qualsevol moviment.És molt important el recorregut del cinturó sobreel cos del nen; mai ha d'anar per sobre del coll,sempre s'ha d'ajustar el més baix possible sobreels malucs.

Quant als més menuts que van amb cabàs,aquest s'ha d'ajustar de manera que l'extrem del capquedi davant de la part mitja del vehicle. D'aquestamanera es pot evitar un cop directe al cap del nen enun impacte lateral.

EVITAR ACCIDENTS VIARIS ALS MENUTS

MIGUEL MARTÍNEZ VICENTE,METGE TITULAR DE TORÀ

Sovint podem observar que molts pares permeten que els seus fillspetits vagin asseguts als seients de davant del cotxe i, per postres,sense cap mena de protecció. És per això que, a continuació,farem unes reflexions que poden ser molt útils per evitar ensurts i/oaccidents als nens/es, d'acord amb una normativa de la DGT(Dirección General de Tráfico) i amb el suport de la AEP(Associació Espanyola de Pediatria).

21

Pedagogia

MONTSE MIQUEL I ANDREU,PEDAGOGA

S’ACOSTEN ELS REIS

Ens portaran carbó?

Ja fa dies que a latelevisió i en horari infantilha començat la campanyade Nadal. Em refereixo albombardeig que, de cop ivolta, reben els nostresfills amb joguines de totesmenes i maneres i que jales comencen a escriurea la carta dels reis provi-sional.

Com cada any, els pa-res encara no hemcomençat a reaccionarpensant que encara hi fal-ten molts dies, però, nois,això és aquí a la cantona-da. Tot d'una, se'nsdesperten les neurones ila preocupació pel que han de portar els reis enscomença a afectar. Probablement tenim planificatdedicar-hi un pressupost concret i, sigui com sigui,ens hem de gastar aquells diners pel sol fet de de-mostrar-nos a nosaltres mateixos que ho podem feri per no defraudar els nostres fills i fins i tot els nostresveïns i familiars. Potser que parem el carro, oi?

Coneixem prou bé els nostres fills? Sabemexactament què volen o què necessiten? Hem estatal cas tots els dies de l'any observant la seva manerade jugar i de funcionar? Hem escoltat les seves de-mandes? Les tindrem en compte ara que s'acostenaquestes dates i que és més fàcil comprar

compulsivament que atu-rar-nos a pensar què ésallò que realment satisfàels nostres fills encaraque ells d'entrada no hocreguin així? Quantesjoguines tenim a casasense que hi haguemjugat pràcticament mai?

Hem de reconèixerque no és gens fàcil triarel regal ideal per alsnostres fills. Una partdels regals pot ser nego-ciada però una altra fórabo que es mantingués enel factor sorpresa. Peraixò cal que haguem estatatents tot l'any i quan es

deixa anar aquell comentari "m'agradaria tenir..." apun-tar-nos-el en alguna llibreteta i així ara tindríem mésrecursos. No tot han de ser regals cars o allò que elnostre fill demana sense saber per què ho vol. Sovintaquell regal que vàrem fer "sense pensar" (el nostresisè sentit funciona) és el que més resultat ens hadonat. També hi podem incloure coses necessàriescom roba (aquella peça de roba tan capritxosa,aquelles bambes tan especials, aquell polar de mar-ca...), material escolar específic, si es té algun hobbyafegir-hi complements... Siguem responsables iposem-nos les piles de pensar abans de posar-nosel vestit de reis.

22

LLIURE

23

La posada en funcionament del nou camp dePitch & Putt "bonÀrea" a Massoteres ha estat unade les notícies destacades aquest estiu i tardor alLlobregós.

Els darrers mesos molta gent de la comarcas'ha iniciat en aquest esport o, senzillament, havisitat les instal·lacions moguda per la curiositat.

Aquest camp de Pitch & Putt és una iniciativapromoguda per la Fundació Privada "bonÀrea", unainstitució de naturalesa benèfica, no lucrativa i cul-tural, amb uns objectius fundacionals que sónpromoure la pràctica d'activitats esportives, de lleure

MASSOTERESESTRENA CAMP DE GOLFPITCH & PUTT

i d'interès turístic que contribueixin al desen-volupament de l'entorn rural a la comarca de laSegarra.

La instal·lació ha tingut un cost d’1.200.000euros, import que ha estat aportat per les empresesfundadores de l'obra social: Corporació AlimentàriaGuissona SA, Agropecuària de Guissona S.Coop.L.i Caixa Guissona.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda pel sec-tor turístic de la comarca, ja que ofereix una novaalternativa de lleure per als clients dels hotels i deles cases rurals de la zona.

XAVIER SUNYER

24

GOLF PITCH & PUTT AL LLOBREGÓS

L'objectiu: fer popular un esport ambetiqueta d'elitista

El golf, tot i ser un esport força atractiu, és prohibitiuper a moltes butxaques. Habitualment els campsfixen elevades quotes d'ingrés i d'abonament,inaccessibles a la major part de la gent.

El Pitch & Putt de Massoteres, en canvi, haestablert uns preus a l'abast de totes les butxaques,aconseguint així trencar amb el tòpic que relaciona lapràctica d'aquest esport amb una determinadacondició social, generalment elitista.

El caràcter popular de les instal·lacions hodemostra el fet que a les poques setmanes de laseva inauguració ja compta amb 310 abonats,majoritàriament jugadors dels pobles veïns i queagafen els pals per primer cop.

Val a dir que el camp està obert a tothom, sigui ono sigui abonat. En total ocupa una superfície de 16hectàrees, amb un recorregut de 18 forats (tots par3), que es complementa amb una casa club ambrestaurant i botiga de material de golf.

25

Preus molt populars

A Massoteres l'abonament que permetjugar il·limitadament de dilluns a divendresval 15 euros al mes, mentre quel'abonament per jugar qualsevol dia de lasetmana és de 30 euros al mes. El mate-rial (pals i bossa) es regala a aquellsabonats que es comprometin a mantenirl'abonament durant tres anys.

No és condició necessària ser abonatdel camp per poder accedir-hi. Així, pels noabonats fer una volta de 18 forats aMassoteres costa 10 euros (15 euros elscaps de setmana). Ambdós importsinclouen l'esmorzar, dinar o sopar.

L'aigua de reg

El Pla Director Ambiental català de

camps de golf obliga aquestes ins-

tal·lacions a emprar aigua regenerada

provinent d'una estació de-

puradora. Aquesta imposició té

per objectiu racionalitzar el

consum d'aigua i no malbaratar

l'aigua de consum humà.

En el cas de Massoteres,

tota l'herba del camp és regada

aprofitant, únicament i exclu-

sivament, una part de l'aigua

residual de la planta depuradora

de l'es-corxador de la CAG, una

aigua que no és apta per al

consum humà.

26

GOLF PITCH & PUTT AL LLOBREGÓS

El Pitch & Putt és un esport similar al golf, originari d'Irlandai que està regulat a casa nostra per l'ACPP (Associació Cata-lana de Pitch & Putt).

Va ser introduït a Catalunya a finals dels anys 80,quan es va crear el primer camp a Solius (Girona). Ahores d'ara a Catalunya hi ha uns 12.000 jugadorsfederats i 34 camps.

Diferències amb el golf? Només una: ladistància dels forats, que en el Pitch &Putt no poden superar els 120 metresi tots tenen "Par 3", és a dir, que s'hande fer en 3 cops per complir el"par".

Què en sabem, d'aquest esport?

El Pitch & Putt català té,des de la seva creació,

una estructura i organitzacióindependents

de la resta de l'Estat

2727

Sabies que la selecció de Catalunyaés la vigent campiona del món?

El passat mes de maig Catalunya vaguanyar per segon any consecutiu la copadel món de Pitch & Putt, el que demostral'entusiasme que desperta al nostre país.

El Pitch & Putt català té, des de la sevacreació, una estructura i organitzacióindependents de la resta de l'Estat. LaFederació Catalana de Pitch & Putt formapart, com a membre fundador, de laFederació Internacional de Pitch & Putt(FIPPA). Aquest esport és dels pocs deCatalunya que té reconeixement interna-cional.

Joaquim Riera, en la seva excel·lentweb dedicada al Pitch & Putt (http://www.quimriera.com), ens recomana enprimer lloc tenir molta paciència. Diu elQuim que aquest esport costa força alprincipi i la majoria de les vegades és unaexperiència molt frustrant. Recomana quellogueu els serveis d'un professor (aMassoteres n'hi ha un, dos dies a lasetmana) que us ajudi amb els principiselementals del joc. Així aconseguireuassimilar molt ràpidament els movimentsbàsics. Després ja estareu preparats perfer una volta al camp i gaudir plenamentdel joc.

Més informació:http://www.cag.es/golf

Recomanacions per iniciar-se

28

EL ROMÀNIC MÉS SINGULAR DEL LLOBREGÓS:

SANT CELDONI I SANT ERMENTER DE CELLERSSANT PERE DE TALTEÜLL

... Patrimoni a la Vall

Sant Celdoni i Sant Ermenter deCellers, feliçment inacabada

Efectivament, l'església de l'antic cenobi o

monestir de Cellers és una església inacabada, la

qual cosa explica la inexistència d'una nau

longitudinal. Precisament aquesta mancança, que

dóna al temple una aparença de planta centralitzada

-en forma de trèbol-, constitueix un dels trets que li ha

imprès caràcter, juntament amb l'existència de la

magnífica cripta.

La cripta de Cellers no té pas res a envejar a una

altra de ben coneguda, com és la cripta de Sant Esteve

d'Olius, i podríem situar les dues com a hereves de la

monumental cripta de Sant Vicenç de Cardona -no

oblidem que Cardona va desplaçar Cellers en la

devoció a les relíquies dels sants màrtirs Celdoni i

Ermenter, que s'hi traslladaren al segle XIV- o bé, fins

i tot, de la cripta de la catedral de Vic.

L'església de Cellers ha viscut restauracions

diverses -la més recent va posar al descobert part de

l'antiga portada, que havia restat oculta per l'annexió

d'una casa als segles XVIII o XIX. No obstant això, la

seva presència es manté immutable i heroica, sobretot

des del fatídic incendi de 1998, que va malmetre de

forma devastadora la bellesa immensa de l'antiga

vall de Forest. Així doncs, com un preciós joier,

arraconat al fons de la vall, el monestir de Cellers és

encara, per si mateix i malgrat les ferides del paisatge

que l'envolta, un dels tresors amagats i sorprenents

del microcosmos del Llobregós.

29

Tot i els nombrosos exemples d'arquitectura romànica-alguns de primeríssima qualitat- que trobem per totsels racons de la Vall, Talteüll i Cellers sobressurtendels altres en un aspecte: la singularitat.

MARIA GARGANTÉ I LLANES

Talteüll és per a mi un dels topònims més bellsde la comarca, identificatiu al mateix temps de lasituació alterosa del poble. Taltevolio o Taltevull enels documents medievals, una teoria més o menysllegendària l'associa a la frase expressiva "tal tevull", dictada pel senyor feudal de la contrada - «aixíet vull: meu, lliure de tothom (rei, comte...)».

Segons explica Joan-Albert Adell, l'església deSant Pere "resulta extremament singular per la sevaestructura i tipologia, que fan d'aquest un edificitotalment excepcional en el context de l'arquitecturacatalana del seu temps".

Consagrada pel bisbe Amat d'Oloron l'any 1077,la seva estructura és de dues naus paral·leles, quearrenquen de pilars rectangulars adossats als mursperimetrals i d'un únic pilar cruciforme, situat al migde l'espai del temple. Les naus estan capçades a

llevant per dos absis semicirculars, cada un amb unafinestra de doble esqueixada. Immediat als arcspreabsidals, en els murs nord i sud de la nau s'obrenels braços d'un original transsepte o creuer, molt allargat,la singularitat del qual rau en la seva desconnexió del'estructura de la capçalera i en la presència de la portaprincipal del temple, ubicada al transsepte nord, mentreal transsepte sud, vora els dos absis, s'obre una portaadovellada, de factura gòtica, realitzada probablemental segle XVI i que constitueix l'accés actual al temple.

Els dos absis presenten decoració d'arcuacionscegues i bandes llombardes, pròpies del romànic delsegle XI. Un altre exemple més o menys properd'aquesta duplicitat absidal -pensem que són força méshabituals les capçaleres triabsidals que no pas lesbiabsidals- la trobem a l'església de Sant Esteve dePallerols, a la Baronia de Rialb.

Sant Pere de Talteüll: la duplicitat de l'espai

30

El proppassat dia 3 de novembre es va inaugu-rar i presentar a Sanaüja el Recorregut BotànicEducatiu, dins dels actes que es fan a nivell europeudurant la Setmana de la Ciència. Es tracta d'unrecorregut on s'han inventariat més de 50 espèciesd'arbres amb quasi 30 famílies diferents. Cal desta-car que, anecdòticament, gairebé la meitat delsarbres són d'origen asiàtic i la resta mediterrani.

El recorregut botànic s'inicia a la plaça Major,continua passant per la plaça de l'Ajuntament, fins alpati de l'escola, on el dia 10 s'hi plantaren 3 til·lersdurant la celebració de la Setmana de la Ciència.Continua el recorregut pel Jardí Municipal on, a partdels arbres típics de ribera, en tenim d'altres

d’espècies exòtiques. D'allà ens arribem al pontmedieval, el qual custodia una gran diversitat de fron-dosos arbres de ribera i acabem l'expedició botànicaa la terrassa de la Mallola, on abunden les espèciestípicament mediterrànies.

Cal dir que aquest projecte ha estat possiblegràcies a la tenacitat de la investigadora científicadel Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid(CSIC), Aurora Martínez de Castilla, una ànima sen-sible vers a aquests temes que ha aconseguit invo-lucrar un elevat nombre d'institucions i de personesper a l 'equipament i senyalització d'aquestrecorregut, i en definitiva per a revaloritzar aquestariquesa natural.

SANAÜJA: RECORREGUT BOTÀNIC EDUCATIUSANAÜJA: RECORREGUT BOTÀNIC EDUCATIU

... Natura a la Vall

Convidem els nostres veïnsdel Llobregós a visitar

aquest recorregut per unsespais quotidians del poble

Convidem els nostres veïnsdel Llobregós a visitar

aquest recorregut per unsespais quotidians del poble

JOR

DI B

IBIÀ

31

L'acte de presentació del recorregut va anaracompanyat de la ponència d'Aurora M. de Castilla,amb el títol ´´Millorar l'educació per a potenciar laconservació del nostre entorn natural´´ i lapresentació de l'exposició ´´Com col·lectar, preser-var i conservar les plantes silvestres´´, a càrrec delssenyors Àngel Romo i Alfonso Susanna, tots dos del’Institut Botànic de Barcelona (CSIC i Ajuntament deBarcelona). L'exposició es va poder visitar al mateixLocal Social des del 3 fins al 19 de novembre.

Els actes de la Setmana de la Ciència estancaren el dia 10 de novembre amb la plantada detres til·lers al pati de l'escola de Sanaüja, on hiparticipà tot l'alumnat. El mateix dia, també a càrrec

de l'Aurora i dirigit a tota la mainada, tingué lloc eltaller "Com plantar arbres: lliçons, la seva cura imanteniment".

Amb tot això, donem les gràcies al Museu Na-cional de Ciències Naturals de Madrid; també al ReialJardí Botànic de Madrid, al CSIC, al Centre EcològicForestal de Catalunya i a Forestal Silvicat. I, com no,també a l'ajut desinteressat i no menys ferm d'altrespersones de Sanaüja.

Ara, doncs, només ens resta convidar els nostresveïns del Llobregós a visitar aquest recorregut peruns espais quotidians, situats dins del poble o en elseu entorn més immediat, però que sorprenen perla seva diversitat.

TEXT: JORDI BIBIÀ, REGIDOR DE CULTURA I MEDI

AMBIENT DE L’AJUNTAMENT DE SANAÜJA

FOTOS: MARIA GARGANTÉ

32

LES DARRERESCAMINADES DE TARDOR

Després de cinc anys ininterromputs de caminades detardor donem per finalitzada una etapa que es va iniciarl'any 2002 quan, un grup de tres companys, ens vàremproposar compartir amb tothom les sensacions iexperiència de les nostres particulars caminades matinalsdels diumenges de tardor.

Des de llavors, desenes de persones han compartit ambnosaltres la descoberta o el retrobament d'espais i raconsforça sorprenents. El fet de caminar ha estat només unaexcusa, la prioritat era difondre i fer respectar l'entorn natu-ral i el patrimoni artístic de la Vall del Llobregós. Creiem quel'objectiu s'ha aconseguit amb escreix.

A tots els que, amb la vostra participació, heu fetpossible aquesta activitat volem manifestar-vos el méssincer agraïment.

33

XAVIER SUNYER

La prioritat era difondre i fer respectarl'entorn natural i el patrimoni artístic

de la Vall del Llobregós

34

L’ESCUT D’IVORRA

L'origen de la població actual d'Ivorra va ser unatorre de guaita i defensa, al voltant de la qual s'anàedificant el poble durant la primera meitat del segleXI, fins que quedà del tot emmurallat amb l'absis dela parròquia de Sant Cugat, consagrada en 1055. Elcastell quedà també integrat dins la població.

Aquest origen va donar lloc al cognom Satorraque és present en els fogatges a partir de 1497 i,anteriorment, segons els manuals notarials, capítolsmatrimonials i testaments que es conserven enl'arxiu de la Parròquia d'Ivorra dipositat en l'ArxiuDiocesà de Solsona, ja hi havia famílies que portavenaquest nom.

Segons Pere Costa (en el seu "NobiliarioCatalan"), Satorra era una família noble d'Ivorra queen 1317 ja eren cavallers i en descriu l'escut així: "encamp d'or una torre d'atzur, amb porta i finestres d'or".En 1472, en Ramon Satorra, que va ser Veguer de laSegarra pel comte de Cardona, va participar en laguerra civil catalana i, un cop acabat el conflicte, va

Heràldica

El departament de Governació i AdministracionsPúbliques de la Generalitat, en data 4 de juliol de2006, va signar una resolució per la qual es dónaconformitat a l’adopció de l’escut heràldic delmunicipi d’Ivorra, que s’organitza de la següent ma-nera: escut caironat d’atzur, dues torres d’argenttancades de sable; per timbre, una corona de poble.

Aquest escut havia estat aprovat oficialment perl’Ajuntament, després de consultar la població queho va decidir així, ja que tradicionalment havia tingutaquests elements en el seu emblema. També laSecció Històricoarqueològica de l’Institut d’EstudisCatalans va emetre un dictamen favorable sobrel’expedient.

constituir una fundació "per donar gràcies a Déu",construint una capella dedicada a Sant Jordi i SantMiquel en un lateral de la parròquia de Sant Cugatd'Ivorra, on va ser enterrat en un sarcòfag que enca-ra es conserva i que porta les seves armes.

Per altra banda, molts documents del segle XII iXIII parlen de les Ivorres, referint-se a dos nuclis depoblació: el més primitiu, al voltant de l'antigaesglésia parroquial dedicada a Santa Maria i el mésmodern al voltant de la Torre que encara presideix elpoble. Igual que les Oluges, de les Ivorres se'n deial'Ivorra Jussana i l'Ivorra Subirana. No és estrany,doncs, que les dues torres que sempre ha adoptatel municipi com a elements de l'escut heràldic facinreferència als dos nuclis de població que caliadefensar per igual. Existeix un lloc anomenat"Puigsatorra", molt a prop de l'antic nucli de SantaMaria i del tossal anomenat "de les Forques", quedóna idea d'una segona torre que defensaria el nuclide baix.

Sarcòfag d’en Ramon Satorra (s. XV) El nucli d’Ivorra amb la torre de guaita al mig

TEXT I FOTOS: FERMÍ MANTECA

35

16

9

8

7

6

5

4

3

21

15

14

13

12

11

10

UNA FOTO PER A RECORDARFO

TO: A

RXI

U P

ERE C

AELL

AS, D

E CA L

’AG

UST

INA

1- Marbà d'Enfesta2- Joan, de Massana3- Fernando Creus (Cal Baiona)4- Agustí Creus (Cal Baiona)5- Josep Centellas (Cal Beringués)6- Josep M. Noguera (Cal Noguera)7- Ventura Vilaseca (Torrescassana)8- Amadeu Musolas (Cal Badal Vell)9- Josep Fitó (Trivolví)10- Marbà d'Enfesta (fill)11- Pere Caellas (Ca l'Agustina)12- Josep Alsina (Cal Corraler)13- Antoni Viñals (Cal Viñals)14- Fernando Nadal (Cal Nadal)15- Joan (mosso de Suau)16- Josep Dalmases (La Morera)

Aquesta foto correspon a les caramelles que esvan celebrar a Calonge de Segarra l'any 1949.

En alguna època havien estat tanta gent fentCaramelles que s'havien fet dos grups, el de Calongei el d'Enfesta. Però això era abans del 1936.

A més dels cants de Caramelles, que normalmenttenien lletra de mossèn Pius Forn, de Calaf il'arranjament musical del músic Vives, de Sant Martíde Sesgueioles, els caramellaires de Calongeballaven el "Ball de Bastons" que l'acompanyavencantant al mateix temps cançons com la que posemal destacat.

Aqueix floret de minyonstot el dia ballarienal compàs dels seus bastons.

I per tindre força al braçi un bon pas quan ens posin de soldatsa la lluita estarem avesats.

Mentre piquen i repiquende cada un el bastó,l'alegria del dansairevos encomani l'aire, de debò.

RAMON FITÓ

Caramelles a Calonge de Segarra

36

... de la Vall

FA 70 ANYS DEL’INICI DE LA GUERRA A PRADES DE LA MOLSOSA

Aquest any es compleixen 70 anys de l'inici de laguerra civil espanyola. El llarg període de tempstranscorregut ens pot ajudar a valorar els fets llavorsocorreguts amb una major perspectiva i claredat. Enrealitat, d'un temps ençà hi ha hagut una revifalla del'interès que suscitaaquell període de lanostra història. Així hodemostren els nom-brosos estudis, llibresi treballs que els in-vestigadors i escriptorspubliquen.

Ma lau radamen tles terres del Llobregósno varen restar ab-sentes d'aquella tra-gèdia que tant desofriment va produir.Concretament avuivoldríem recordar elsfets que es varenesdevenir a Prades dela Molsosa poc desprèsd'haver-se iniciat la guerra.

Per entendre la situació que es vivia en aquellmoment, potser cal tenir present que durant els anysque precediren a l'esclat de la guerra ja es vivia unasituació de violència i es produïen assassinatsesporàdicament.

En produir-se el cop d'estat de Franco, Catalunyava romandre sota la legitimitat de la República, però,malgrat això, el clima bèl·lic que ja s'havia instauratva empitjorar i sovint el mateix govern republicà nopodia assegurar l'ordre públic i garantir el respecte ala llei i a la vida de les persones. Molts sectors socials,

com les classes benestants i els eclesiàstics,allunyats ideològicament dels valors republicans, sesentien amenaçats i no els quedava altre recurs queamagar-se per salvar la vida. Fou així com en moltescases i especialment a pagès varen acollir i protegir

aquesta gent perseguidapels "comitès" que ac-tuaven amb total anarquia.A la Molsosa moltes fa-mílies varen tenir aquestsemboscats que, de formapermanent o temporal,residien a la casa icol·laboraven en els tre-balls propis d'aquellmoment.

En un indret situat amig camí entre Prades i laMolsosa, anomenat el Clotdel Pineda, varen ser as-sassinats dos d'aquestsrefugiats. Era el dia 8d'agost de 1936 cap altard. Es tractava de Mn.

Pere Farràs Peipoch, prior de Calaf i de Wifred LladóRamonet, veí de Cererols (Súria) i germà de laMontserrat de cal Nicolau de Prades.

En Wifred havia tingut ja abans de la guerra pletsjudicials i greus enfrontaments amb un treballadorde casa, en Rufino C.P., un immigrant d'Astúries quehavia anat a Súria buscant treball. Un dia el vaamenaçar de mort, per això sempre s'ha cregut quehauria estat en Rufino qui, coneixent els lligamsfamiliars que tenia en Wifred a Prades, l'hauria espiati perseguit fins a trobar-lo i complir la seva amenaça.

Mn. Pere Farràs es trobava també refugiat a cal

FERRAN MIQUEL

37

Wifred Lladó

FERRAN MIQUEL

Nicolau, després d'haver abandonat la parròquia deCalaf, on residia fins que es va veure obligat a fugirels primers dies de la guerra veient el caire queprenien els fets i tement per la seva vida.

Encara no feia, per tant, tres setmanes que erena Prades quan, el dia 8 d'agost, varen ser detinguts.Els milicians varen arribar a Prades amb dos cotxesque van aparcar a la bassa del Coll, indret que distaencara no 400 metres del poble. La canalla que jugavadavant de cal Pastisser van advertir la seva presència

i el nen de cal Nicolau, enGabriel, que llavors tenia9 anys, apreciant el perillque allò implicava vacórrer cap a casa per avi-sar. En Wifred es trobavaassegut a la taula de lasala berenat junt ambaltres de la casa i en rebrel'avís va sortir corrents perla portella, però elsmilicians ja havien rodejatel poble i de seguida elvaren encanonar. Se saptambé que Mn. PereFarràs estava assegut al

marge d'una feixa de sota l'era de la casa llegint "ElCriteri" de Balmes quan fou detingut. Els milicianss'endugueren també el Lluís de cal Nicolau, espòsde la Montserrat, però l'alliberaren quan encara nohavien recorregut 2 km amb els cotxes. Segonsdigueren van sentir llàstima ja que el Lluís tenia quatrefills i la seva esposa n'esperava un altre. Assa-ssinaren els altres al cap de poca estona. Quan vantrobar els cossos, Mn. Pere tenia un tret al cap, mentreque en Wifred havia estat torturat. Estava casat amb

la Quimeta Cor-tès i tenia tresfills encara jove-nets. Els cadà-vers varen serenterrats al ce-mentiri de laMolsosa i anysmés tard tras-lladats, Mn. Perea Calaf i en Wi-fred a Cererols. Acabada la guerra es va erigir en ellloc on van caure morts una creu amb una inscripciócom-memorativa.

La creu, situada prop de l'actual carretera dePrades fou sovint visitada en els anys posteriors perfamiliars i veïns de Calaf i del poble. No es va saber resmés d'en Rufino C.P. Probablement després de la gue-rra va haver d'exiliar-se a França com tants d'altres.Només al cap d'uns cinquanta anys es va rebre unacarta seva a l'Ajuntament de Súria en què sol·licitavaobtenir una pensió per invalidesa de guerra. L'atzar vafer que el funcionari municipal que va obrir aquella car-ta fos el Josep Lladó Cortès, fill d'en Wifred.

Quan aquests fets s'esdevingueren a Prades totjust acabava de començar aquella guerra que tantsofriment i mort havia de produir encara a totes duesbandes. Lamentablement trobaríem multitud de ca-sos, tan violents o més, que els aquí esmentatscomesos per uns i altres abans i, fins i tot, desprèsde la guerra. Potser ara sigui un bon moment peraproximar-nos de nou a aquell període tan fosc delnostre passat. No per furgar de nou en les feridessinó amb la voluntat de comprendre les raons i elssentiments que varen portar tots plegats a enfrontar-se amb tanta violència.

Mn. Pere Farràs

ARXIU CAL NICOLAU

ARXIU PARRÒQUIA DE CALAF

38

... de la Vall

EL VENTILADOR

Els analistes polítics, una de dues, o ens volenprendre el pèl o no hi pleguen un borrall. Ells diuen:"quan manava el Pujol això no passava", "l'Artur Masva de prepotent", "el Montilla és un xarnego", "el Carod-Rovira és pitjor que el dimoni", "tenim el millor Estatutque hem tingut mai", "el govern Tripartit ha estat undesastre", "CiU guanyarà per majoria absoluta i ArturMas serà President", "El govern d'Entesa no arribaràni a les municipals de l'any vinent"...

Tot plegat no són més que mentides que, a còpiade repetir-les, pretenen que es converteixin en veritats.I amb això passa el que passa, que la gent està tandesencantada que passa d'anar a votar i qui guanyales eleccions és l'abstenció.

A les societats envellides ens pot passar com ala gent gran, que ens recordem de les coses mésllunyanes i no guardem a la memòria les coses mésrecents i com que aquí no diem mentides i el quevolem és ajudar als que no estan contents amb lasituació política actual, anirem a fer un retrocés en lanostra memòria.

Va ser el 1996 quan el PP va guanyar leseleccions a Espanya i va fer un govern en minoria alqual CiU va decidir donar-hi suport parlamentari.Gràcies a aquest suport de CiU, el PP va tenir unalegislatura molt tranquil·la, la qual cosa va propiciar

que l'any 2000 guanyés per majoria absoluta. Va ser,però, a les autonòmiques de 1999 quan CiU, tenintl’oportunitat de triar entre els 12 diputats del PP o els12 diputats d'Esquerra, va preferir el suport delsdiputats del PP per tirar endavant un govern en minoria,ja que l'únic cost que li suposava era riure-li les gràciesal Govern d'Espanya, llavors amb majoria absolutadel PP.

Per això, el 2003, CiU baixava en suport electorali ERC ascendia fins a 23 diputats. D'aquesta maneraes va constituir el govern amb majoria d'esquerresanomenat Tripartit, l’historial del qual tots coneixemprou bé.

Però imaginem-nos què hauria passat si JordiPujol, l 'any 1996, hagués anat a cal notari acomprometre's no fer cap pacte amb el PP.

Si CiU no hagués pactat amb el PP en la legisla-tura 1996-2000, el PP mai hauria guanyat per majoriaabsoluta i ens hauríem estalviat d'anar a la guerra del'Iraq, -si el president americà està boig, és el seuproblema-, les autonòmiques del 1999 les hauriaguanyat CiU i s'hauria escollit el pacte CiU+ERC i el2003 Artur Mas hauria obtingut una victòria incontes-table, amb la qual s'hauria reeditat el pacte naciona-lista i s'hauria intentat reformar l'Estatut, que en veureque Zapatero ja no tenia credibilitat en la seva paraula

39

("aprobaré el Estatuto que apruebe el Par-lamento de Catalunya"), s'hauria decidit re-tirar-lo i esperar una millor ocasió. Ningúhauria hagut de votar NO perquè no hihauria hagut referèndum i el Govern de laGeneralitat s'hauria pogut dedicar ad'altres afers més importants per a la gent.

De manera que si els estrategspolítics del moment, Jordi Pujol icompanyia, haguessin tingut visió de futurl'any 1996, ens hauríem estalviat la Gue-rra de l'Iraq, els atemptats de Madrid del'11 M., el Tripartit que alguns pensen queha estat tan dolent, les campanyes contraels productes catalans, les trifulguesd'aquest Estatut de misèria i la crispaciópolítica que ha generat.

Per tant, els que ara estiguindescontents amb el govern de l'Entesa,que facin l'exercici de mirar enrera i potsers'adonaran que ells mateixos són culpa-bles de la situació política que no els hiagrada. Que pensin que les coses maipassen per que sí i que tot té el seufonament en moments a vegades forçaallunyats en el temps.

LA MEMÒRIA MÉS RECENT

40

41

Ja pots adquirir la revista

digitalitzada en format PDF

Telèfons d’interès

BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036LOCAL SOCIAL 973 524 100PARRÒQUIA 973 524 039

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS - ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380

973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

agenda

HORARIS Km. ITINERARI HORARIS06,45 17,00 ANDORRA 11,36 21,0607,09 17,24 9 LA SEU D’URGELL 11,06 20,3607,15 17,30 LA SEU D’URGELL 11,00 20,3008,18 18,33 79 PONTS 09,57 19,2708,28 18,43 PONTS 09,47 19,1708,44 18,59 92 SANAÜJA 09,31 19,0108,51 19,06 98 BIOSCA 09,24 18,5408,56 19,11 102 TORÀ 09,19 18,4909,02 19,17 107 CASTELLFOLLIT 09,13 18,4309,14 19,29 117 CALAF 09,01 18,3109,48 20,03 144 IGUALADA 08,27 17,5710,45 21,00 212 BARCELONA 07,30 17,00

BARCELONA - ANDORRA

HORARI ITINERARI HORARI06,40 SOLSONA 14,5507,06 BIOSCA 14,2907,12 SANAÜJA 14,2308,35 LLEIDA 13,00

SOLSONA - LLEIDA

HORARIS ALSINA GRAELLS

DIGITALITZA’T

1 CD (1 any) ................................ 25 Euros1 CD (anys 2003, 2004 i 2005) .... 60 Euros

Podràs tenir la col·lecció completaamb índex de búsqueda ràpida

Telèfon 649 352 877E-mail: info@llobregos.info

AVÍS ALS SUBSCRIPTORS

Les subscripcions a la nostra revistaLLOBREGÓS INFORMATIU quedaran automàticament

renovades, si no hi ha prèviament la comunicacióexpressa de donar-se de baixa.

El cobrament de la subscripció es faràde la forma habitual escollida pel subscriptor

42

opinions

A causa dels articles crítics sobre l’escala d’accésa la torre de Vallferosa que es van publicar en el núm.20 de la nostra revista, l’Ajuntament de Torà va convo-car una reunió dels tècnics d’INCASOL, que estan fentles obres per part del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, i les persones interessadesen aquest cas.

Hi va estar present una representació deLLOBREGÓS INFORMATIU per tal de vehicular tambéles opinions d’aquests tècnics.

En la reunió es va qüestionar, tal com feien elsarticulistes esmentats, l’oportunitat de fer accessiblela torre, desvirtuant així l’origen, la història i la utilitzacióoriginal d’aquesta edificació medieval inexpugnable.

Per la seva banda, els tècnics que realitzen lesobres van fer esment dels primers contactes amb lesassociacions locals implicades en la conservació delpatrimoni previs a l’elaboració del primer projecte derehabilitació. En aquells contactes la majoria dels quehi eren presents demanaren que l’edifici fos accessibleals visitants per tal de fer-la més atractiva. D’aquestamanera, els projectes posteriors i l’aprovació de lesobres per part de Cultura de la Generalitat van inclourel’escala ara construïda, que no malmet la torre i dónaseguretat als visitants que hi accedeixin.

Al llarg de la conversa es va posar de relleu lareversibilitat d’aquesta escala, de tal manera que, mésendavant, si la gent interessada i l’Ajuntament local hodemanen es pot replantejar el seu desmuntatge deixantla torre tal com es va construir originàriament i fer-la, entot cas, accessible només als estudiosos i tècnics,però no al gran públic. Redacció

VALLFEROSA:REPERCUSIÓ DE LANOSTRA REVISTA

43

opinions

ACLARIMENT: l’article d’opinió sobrel’avi Josep Badia, publicat en el número anterior de LLOBREGÓS INFORMATIU, haviad’haver estat signat per les germanes Aurora i Montse Garriga, nétes del finat.

UN NADAL QUE NO ÉS NADALD'uns anys ençà, el Nadal ens incita a consumir

d'una manera fora mida. Sembla que la quantitatd'euros llençats al vent durant les festes siguidirectament proporcional a l'alegria que tinguem perl'esdeveniment que celebrem, a l'estima que tinguemals nostres familiars... Així, ens sembla que com mésvalor tinguin els regals que els hi fem, més estimatsse sentiran.

Ens oblidem que estem celebrant una festa cris-tiana i que el cristianisme, lluny de fer apologia delconsumisme i l'ostentació, convida a la vida senzilla ipoc materialista. Estem celebrant el Nadal, doncs,d'una manera que no li correspon. Un mes i migabans de l'esperat 25 de desembre (fum, fum, fum...!),la televisió ens satura amb anuncis de joguines i pro-

grames especials per celebrar la "noche buena".Recordo que, de petita (i ja sé que als nens

aquesta festa els encisa), el Nadal era una celebraciómés sincera i íntima... més casolana, tu! L'esperavaimpacient, donant mandarines i pa sec al Tió, queem somreia permanentment. Hom sentia vivamentno solament la il·lusió de l'espera, sinó, a més, lacomunió amb el món: era una època per reflexionarsobre la pena dels qui passen gana, que no són pocs.El que vull dir és que la festa ha perdut en continguthumà i ha guanyat en contingut material... Però suposoque tota festa és un reflex de la societat que la cele-bra.

Montse Torné

Com quasi totes les coses en la vida, la riquesai la pobresa són també relatives. Per això és moltdifícil definir on és el límit entre ambdues coses odecidir a partir de quin moment o de quina quantitatuna persona es pot considerar rica o pobre. En elfons, el concepte de riquesa ve donat per la relacióexistent entre les necessitats i els mitjans per satisfer-les. Una persona rica és, doncs, aquella que tépoques necessitats sense satisfer i una personapobra és aquella que té moltes necessitatsinsatisfetes.

Es pot donar el cas que una persona amb moltsmilions s'hagi creat una tal quantitat de necessitatsque mai no les podrà aconseguir i en conseqüènciaserà terriblement pobra. O, pel contrari, una personaamb pocs mitjans, però que, tenint les necessitatsbàsiques cobertes, no té afegides altres grans

necessitats, serà rica.El que sí que és cert és que les riqueses no són

en elles mateixes un valor absolut sinó que són unmitjà per aconseguir una millor qualitat de vida.També és cert que amb els diners no es potaconseguir tot. Per això les persones que nomésposen la seva confiança en els diners són personesque mai no estan satisfetes i, per tant, la diferènciaentre necessitats i grau de satisfacció les fa pobres.

Un amic meu distingia entre "rics-rics", aquellsadinerats que posen la confiança només en els dinersi els "rics-pobres" que són els desvalguts que posenles seves il·lusions en posseir algun dia un bon tresor.Tant els uns com els altres mai no tindran les sevesnecessitats acomplertes i la seva insatisfacció els fadesgraciats, tristos i pobres.

Fermí Manteca

RICS I POBRES

44

opinions

Restauracions, estètica, afecció del paisatgeo faci l i tar les visites: tot això és un conjuntd’ingredients que per a mi tenen a veure molt ambla torre de Vallferosa i el seu estat actual.

Qüestionem la Torre i la seva restauració i lesescales que s'han adossat per facilitar l'accés al'interior i a la part superior. Per restaurar-la erafonamental facilitar aquest accés o només calialimitar-se a reforçar la torre en si?

Si un dels motius de la restauració era facilitarl'accés, les escales tenen la seva lògica i val a dir,és opinió personal, que l ' impacte estèt ic ipaisatgístic es pot assumir. Ara, si el motiu erauna restauració per refermar-la, en aquest cas nohi tenen cap funció útil i per descomptat que es potdir que l'efecte és negatiu.

TORRE DE VALLFEROSA

Quina de les dues opcions pot ser mésacceptada pel públic potencial a l'hora de visitar-la? Em sembla que potser seria l'última, ja que nocrec que es donés molta importància al fet de po-der accedir per l'interior al seu cim i sí crec que feruna adequació i conservació de l'entorn seria cosade més agrair per als visitants.

De totes formes el problema de fons sempreés el mateix: la gran inversió que representa res-taurar el patrimoni i, si afegim que a l'hora dedemanar subvencions aquestes són atorgadesamb uns condicionants, el debat queda tancat peruns motius merament materialistes, el qui posael diner principal és el que acaba imposantcondicions.

Josep Gatnau i Grau

Si teniu l'oportunitat d'anar al districte de SantMartí, a Barcelona, prop de la rambla Guipúscoa, nodeixeu d'endinsar-vos pels carrers que us queden alcantó muntanya. Allà trobareu un barri obrer de la novaBarcelona construïda durant les dècades dels 60 i70. Notareu una tranquil·litat que de vegades és difícilpercebre en una gran ciutat, tan sols torbada pelscants dels lloros verds tan abundants en l'actualitat.

Tot passejant hi haurà un moment que topareu,inevitablement, amb un petit carrer de no més de 500metres, flanquejat per un centre d'ensenyament. Deben segur que en reconeixereu el nom, es tracta delcarrer de Torà.

Certament és un carrer modest, però els quitenim alguna relació amb Torà agraïm aquest detallper part de la Capital.

Jordi i Montse Mases Coberó

EL CARRER DE TORÀ A BARCELONA

45

opinions

LA NOSTRA SENYERA

No us podeu imaginar quina impressió més agra-dable em va produir veure en un país llunyà la nostrasenyera.

M'explicaré: fent un viatge per terres del nordd'Europa, concretament a Dinamarca i Escandinàvia,vaig veure un regitzell de coses molt interessants.Però el que més em va colpir fou que en la ciutat deBergen (Noruega), segona ciutat del país, i a una plaçamolt gran on hi havia un monumental mercat, en unaparada de peix bastant gran onejava una senyeracatalana que es veia de bon tros lluny. No cal dir que

aquest punt de venda era d'un català, que a més esdeia Jordi, i que tots els dependents eren originarisde Catalunya.

Jo que em sento catalana de soca-rel vaig sentiruna alegria immensa en veure que tan lluny de casa,en un món globalitzat, aquest símbol nostre hi estavapresent. Podeu creure que n'hi ha per emocionar-se.Només hauria faltat posar-nos a cantar "El cant de lasenyera".

Dolors Brau i Bagà

Qui li havia de dir, al nou govern tripartit,encapçalat per José Montilla, i que ara comença laseva singladura, que no aconseguiria el ressòmediàtic madrileny que va tenir el seu antecessor,Pasqual Maragall. Ni tan sol la recuperació del líderd'ERC, Josep Lluís Carod Rovira, com a número dosdel govern ha aixecat les passions que temps enreredespertava a Madrid el simple fet d’anomenar-lo.

I el PP? Que dorm aquests dies? S'hauria deveure l’Ángel Acebes criticant gairebé d'esma i ambmolt poca convicció la reedició del govern tripartit aCatalunya. Ves per on, que l'home sembla emmurriatquan algun periodista li pregunta pels greus efectesque tindrà per a la unitat d'Espanya la presència dels"malignes" a la Generalitat. A Acebes ja no l'engrescauna hipotètica reconquesta que podria sortir del balcóde la Generalitat. No és que s'hagi cansat de predicaral desert; és que ja és incapaç de creure-s'ho ellmateix.

I és que l'home té posat l'ull més cap a l'esquerrade la Pell de Brau. Concretament, mira cap a Euska-di, des d'on confia que li arribin els vots que no ha

aconseguit per molt que s'hagi dedicat a desgastarel PSOE a compte de les aventures i desventures del'anterior tripartit. Catalunya representa pel PP unimmens llac per pescar vots a la resta de l'Estat. Però,no ens enganyem, la direcció del PSOE instal·lada aMadrid, veient que allò de que "Espanya es trenca" jano s'ho creu ni Mariano Rajoy, a hores d'ara prefeririaque la plana major del PP s'entretingués amb el nougovern de Catalunya i no pas amb Euskadi.

El setge que alguns sectors -evidentment, no tots-han practicat els darrers anys contra Catalunya, elsseus partits, les seves institucions i, en definitiva,contra la seva societat civil ha estat molt greu. El malencara no està del tot curat, però pot ser que lesferides a poc a poc es vagin tancat. Però si es detectaun pas en fals a Euskadi pot dur tots els avenços al'abisme. I la caiguda podria suposar un salt mortal albuit. El PSOE sap què s'hi juga i potser en aquestsmoments agrairia qualsevol distracció "mediàtica" perseguir avançant en un front on s'ha de vigilar bé elterreny que es trepitja.

Montse Oliva

TRANQUIL·LITAT SOTA EL SOL

46

LA TEMPERATURA DE 15 A 15

el temps

TEXT: FERMÍ MANTECA

DADES FACILITADES PER RAMON SANTESMASSES

Alts i baixos de tardor

El temps propi de la tardor es caracteritza pelscanvis sobtats en les temperatures. És el temps propidels refredats, ja que igual passes calor i, de sobte,baixa de cop la temperatura i el constipat ja el tens asobre.

Fixeu-vos, si no, en la gràfica i mireu com lesmàximes d’aquesta tardor semblen unes muntanyesrusses amb els alts i baixos propis d’aquesta època.De totes maneres aquest any hem tingut una tardorque, en termes generals, ha estat colorosa, perquèdurant tot el mes d’octubre les màximes han basculatper sobre dels 30 graus en moltes ocasions, mentreque les mínimes han estat més constants amb unadavallada progressiva, però sense arribar a gelar,almenys fins al 15 de novembre que és quan hemtancat la recollida de dades.

Les pluges han estat minses i la poca aigua queha caigut ha servit únicament per aguantar la saó enels camps, però no per omplir les aigues freàtiquesque alimenten les nostres fonts.

Esperem que la sequera se superi durant l’hivern,cosa que agrairan els nostres camps i els nostresboscos.

LES PLUGES

Dia 23 setembre 3 litresDia 24 setembre 17 litresDia 12 d’octubre 5 litresDia 19 d’octubre 2 litresDia 24 d’octubre 7 litres

15 setembre 1 octubre 15 octubre 1 novembre 15 novem.

MÍNIMA

MÀXIMA

47

passatemps

SOPA DE LLETRES ANTÒNIA BALAGUÉ

SOLUCIONS

SOPA DE LLETRES:

ENDEVINALLA:La lletra A

L’acudit del Pleixats

D E C D V E J P A S T O R E T E L S RU C S P L O T E F A N C A S G A N L AR E N T S A T S T S X C P R E G A X TS D E S S E N O T O C U O A C N I C FR C A D C A R J N S F D F R G D A D ET A N T I O C I M P A E D E I M E N TS Q U E I D H J B R A H L P E L V B JO N D C O S G T E M O L T L I L A D EV I L B R U R E S S O V I N T R L R SE E T D V N I J O E U T A C P M A I AM L A L Ç O D A P E I S E C N S P M ES E T C C F A N M D E A L O Q U A N GO S Q A I R A M C E N Y S C P H O G ES P E G E S T C A G L R A F E S C D EB O L A P R E J G I N J A G O T A C OS T A N D A I X O V B N O P R E C G VO L E E X F G L L S X V O R S Z Q U ET N E R I M F R E N T A D O R A I N CI A L S X C A M I S F J T A T S G E SV T I R E R A S A T L A B T R E U E N

Comencem a buscar les figuretes per fer el pessebre. A veure si en sabeutrobar deu...

Josep, Maria, Jesús, caganer, àngel, pastoret, rentadora,Melcior, Gaspar i Baltasar

ENDEVINALLA

Sóc en la mar i en la terra,en la muntanya i la plana,en la guerra i en la paui en la terra catalana.

ACUDIT

Un pagès pasturava elramat, un dia de molta calor,quan allà mateix para unhelicòpter. El conviden a pu-jar i l 'home, bocabadat,accepta d'anar-hi a fer untomb.

Quan ja s'havien enlairat,el pagès encara suava mésque abans i diu:

-Mestre, qui l'ha inventa-da aquesta màquina?

-Els francesos.-Ah, per això. A qui se li

acut, amb aquesta calor, defotre el ventilador a fora!?

REFRANYS:El vi de Cellers fa caure el pagès,el de Calonge fa dormir la monja,el d'Ivorra fa ballar la sograi el de Nadal no fa ni bé ni mal.

Què t’ha semblat,Albert, aquesttenor? Que canta massa

fort. M’ha despertattres vegades!

48

Servei permanent 24 h973 390 862

SERVEI PER A PARTICULARS I PER

A TOTES LES COMPANYIES

D’ASSEGURANCES

REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ

PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423

49

no em feu cas...

ROGER BESORA

Esperant les eleccions municipals, que és lamillor telenovel·la després del govern catalanista,d'esquerres, verd, poligàmic i alternatiu que ens ve asobre, us he de confessar que encara em trobo enestat de xoc després de les eleccions al Parlament.

L'amic Mas, afamat de poder, va cruspir-se totsels vots que va poder a les demarcacions de Lleida,Tarragona, Girona i Barcelona. En un acte d'egoismedemocràtic, va deixarsense paraules, niescons, al sempreloquaç Montilla. I ésclar, quan els trespartits d'esquerres vanposar-se d'acord perfer el Pacte Nacionalper al Progrés, alsdefensors de la pàtriaels va faltar temps perreclamar a Zapateroque posés ordre. Ésque té raó Conver-gència, què s'hancregut aquests delPSC de decidir elgovern català a Ca-talunya, sense fer casdel Gran HermanoPSOE. Els qui s'havien passat vint-i-tres anys ambel discurs del sucursalisme ara reclamaven que fosMadrid qui dictés la política catalana! Si això no usdeixa sense alè, espereu-vos a veure Montilla dirigintla política lingüística.

I és que, amics, la situació del país és insoste-nible. No pot ser que després de treure 11 escons

més que el segon, el gran Artur es quedi a l'oposicióquatre anys més, amb el fred que hi fa. Sort queDuran Lleida tampoc no tindrà massa feina (deministre, s'entén) i tots dos podran passar-se quatreanys més veient el DVD del David Madí, que s'harevelat com el millor director de campanya del Tripartit.

És per això que, des d'aquí, em permeto feralgun suggeriment al govern municipal del nostre

poble. Com que al'Artur Mas li han fetMobbing, i aquí tenimcamps de blat urba-nitzables al mig deTorà, potser dina-mitzaríem l'economiamunicipal si féssimpisos de protecció ofi-cial per tots elsc o n s e l l e n c i a b l e sconvergents. Tambécaldria donar-li uncàrrec honorífic alsenyor Mas, com aadjunt a l'alcaldessa-presidenta. I DavidMadí com a cap depremsa i elaboradord'enquestes, que

d'això en sap molt. Mentrestant, preneu seient davantde la tele, que el nou Govern d'Entesa ja surt del forn.Perquè si no en tenim prou amb en Saura aplicantl'ordre, ara veurem al Carod de florero i el presidengMontilla ben callat.

Que Pompeu Fabra ens ajudi. Bones nochs ibona sort.

TRIPARTIT RETURNS

50

Des d’aquest balcó obert, esperem la col·laboraciód’aquelles persones que ens vulguin enviar els seusescrits literaris i els seus pensaments i records.L’equip de redacció valorarà cada un dels escrits idecidirà publicar el més adient. Moltes gràcies. Avuipubliquem aquest conte infantil original d’AntòniaBalagué.

des del balcó

La torre de Vullformosa, vista de lluny, és unafortalesa gran i sòlida de molts metres d'alçada. Deprop, des de les planes de Tortera, crida l'atenció laseva majestat, que sembla tocar el cel.

Fa molts i molts anys, a la torre hi vivia un ducmolt i molt ric. Se'l coneixia per totes les rodalies de laSegarra, el Solsonès i el Bages com un gran homede molta bondat.

Un dia de l'estiu, el duc de Vullformosa va cridarels seus tres fills i els va dir:

- Jaume, Arnau i Berenguer: Com veieu, som aljuny i, ja sabeu, "al juny, la falç al puny". Aviat arribarantots els nostres masovers amb els carros plens deblat, ordi, vaques, xais, conills, gallines, oques, ànecsi coloms. Ompliran tot el rebost amb el gra i el bestiar,i ja podrem viure tranquils el que resta de l'any.M'agradaria que, amb la vostra col·laboració,volguéssiu marxar un parell de mesos a voltar per totCatalunya, per Castella i, si convé, fins i tot per tot el

món, i em portéssiu un regal. Vull veure fins a onarriba la vostra imaginació i el vostre gust.

Els donà una bossa de monedes d'or, unaespasa, un cavall a cada un -un de blanc, un denegre i un de ros-, i els tres nois van emprendre lamarxa encantats de servir el seu pare.

Dos mesos després, el dia assenyalat a lesdotze del migdia, els tres germans eren davantl'església que hi ha just al costat de l'edificació deVullformosa.

En Jaume va arribar molt carregat. Darrera el seucavall blanc, en menava més de cinc-cents de totesles races i colors. Al seu pare li van agradar molt.

Damunt del seu cavall negre, arribà també l'Arnau,amb deu elefants magnífics, carregats amb alforgesplenes de les joies més costoses del món per a laseva mare, la gran duquessa: diamants, robís,brillants, collars de perles i quadres de pedreria peradornar la torre. El duc n'havia sentit a parlar, dels

elefants, però no n'havia vist mai cap. Vaquedar molt impressionat amb l'ofrena delseu segon fill.

En Berenguer arribà, amb el seucavall ros i la bossa de les monedes queli havia donat el seu pare penjada delcinturó.

-Pare, he voltat com un boig per totsels territoris i no he trobat cap regal per tumés adequat que aquest.

I allargant el braç, li lliurà una capsetaquadrada no gaire grossa.

El duc, una mica nerviós, obrí la capsai quedà molt parat en veure que no hi haviares.

-Berenguer! Quina broma ésaquesta?

-Pare, pare meu, no he trobat capregal que fos més digne de tu que el meuamor... i... no sabia com embolicar unaabraçada i un petó molt fort que he posatdins la caixeta. Té, del teu estimat fill.

Al gran duc de Vullformosa li saltavenles llàgrimes de l'emoció. Abraçà enBerenguer i li digué:

- Fill meu, és el millor regal que herebut mai, el més senzill i el més just.Seràs un gran triomfador!

Antònia Balagué

LA TORRE DE VULLFORMOSA

51

la nostra cuina

LES CUINERES DEL LLOBREGÓSQuan escrivim aquestes ratlles és la tardor,

temps de bolets. Als pobles de la vall del Llobregóssempre hi ha hagut una gran tradició d'anar a bus-car bolets, cuinar-los o fer-ne conserva per tald'excel·lir els guisats que es fan durant l'any. Avuiparlem de la Teresa Maria Rosich i Comas, de CalSanto de Castellfollit, encara que actualment s'hatraslladat a viure al mas familiar de cal Quec desprésde convertir la casa natal en un acollidor establimentde turisme rural. La Teresa Maria explica que la sevamare Conxita, filla de la Morera de Torà, ha estatsempre la que ha cuinat i que ella no es va dedicara la cuina fins que la mare no va poder fer-ho. Va sersota aquest mestratge i a l’atenció que va posar ales receptes de la seva sogra, que també cuinava

molt bé, que la Teresa Maria va reeixir com a cuinera.Ella confirma que a casa els agraden molt els boletsi que la seva mare n'era una gran buscadora. Elsllocs preferits eren els boscos de l'Hostal del Vent iles obagues de Cellers. La Conxita omplia el cistellde rovellons, llenegues, fredolics, moixernons... Detota manera a en Jaume, fill de la Teresa Maria, liagraden molt els ceps i els rossinyols però els had'anar a cercar més lluny, a l'Alt Urgell.

La seva cuina dels bolets es basa en aquestsplats: rovellons a la brasa amb botifarra, conill ambllenegues, sopa de fredolics, truita de rossinyols,magre de porc amb moixernons, vedella amb boletsvariats... La crema de ceps que ens presenta avuil'ha après de la Judit, promesa del seu fill.

MARIA MORROS I PARCERISAS

CREMA DE CEPSDificultat: mínima - Temps: 45 minuts

Elaboració:En una cassola, hi posarem l'oli, la mantega i la

ceba; quan estigui enrossit hi afegirem els ceps i el vi,es cou durant 15 minuts i després es tritura tot.

En una altra cassola farem la beixamel amb laMaizena i el brou de pollastre (per 1 litre de brou, 3cullerades de Maizena). Quan estigui fet, ho afegim a lacassola anterior junt amb la crema de llet, un polset depebre blanc i ho deixem bullir 5 minuts.

Ho presentem en un plat soper i s'hi incorpora elformatge parmesà ratllat. Bon profit!

Frases fetes:

Somiar truitesFer la botifarraEstar tocat del bolet

Ingredients: 1 bossa de ceps filetejats (500 grams); 1/2ceba; 1 litre de brou de pollastre; vi blanc (1 vaset petit);pebre blanc; Maizena (3 cullerades); 1/4 de crema dellet; 200 g de mantega; oli d'oliva verge.

JAUME VILARDOSA I ROSICH

52

Esports

Després d'anys sense futbol, des delpoble torna a sentir-se, els diumengesa la tarda, aquella remor tan caracterís-tica procedent de l'indret de la Mallola:els crits dels afeccionats animantl'equip local.

El Futbol Club Sanaüja ha iniciat la seva singla-dura aquesta temporada al campionat de TerceraRegional, on coincideix amb els altres equips de laVall del Llobregós: Torà i Vilanova de l'Aguda. Lanova junta està presidida per Ricard Llordés i l'equipestà entrenat per Jordi Jounou, que exerceix tambéde jugador, i Jordi Jovell. Cal assenyalar la presènciaen aquest nou equip de molts jugadors que sónsanaüjencs o que han establert vincles amb elpoble.

Però el futbol a Sanaüja no és cosa de fa quatredies: dos antics presidents del club, Josep M. Gatnaui Modest Vila, han rememorat alguns aspectes delque ha estat la història del futbol al nostre poble.

Trajectòria d’un equip amb història

Expliquen com el camp més antic era a l'indretconegut com el "Llac del Caus", darrere el cementiri.El segon camp va ser el "tros del Canriu", darrere elconvent. En temps de la guerra es jugava al'anomenat "tros del Gília" -entre l'antic quarter de laGuàrdia Civil i la granja de cal Pujolà- i després vavenir el camp de "Les Cabanetes", pel qual espagava un arrendament de 600 pessetes a l'any.Finalment, durant els anys seixanta es va produir eltrasllat a l'actual camp de La Mallola.

L’EMOCIÓ DEL FUTBOL TORNA A SANAÜJA

Anys 50

Anys 69-70

Anys 40

53

El Modest Vila recorda, dels seus temps de juga-dor com, sense presidents ni entrenadors, sovint cadajugador havia de pagar un duro per poder comprar lapilota. Els diumenges es jugava un partit amistósdesprés de missa i a la tarda hi havia el partit oficial,en el qual l’equip visitant sempre portava l'àrbitre, queno portava l'actual equipament de color negre, sinóque anava vestit de paisà. En moments de gran"efervescència" futbolística, a Sanaüja s'havien arribata fer dos equips.

Els dos expresidents coincideixen a assenyalarJoan Rius, de cal Miquelot (avui de 86 anys), com amillor jugador de tota la història del Sanaüja. Haviaanat a reforçar altres equips més grans, com el

Anys 80

Anys 90

Guissona, i va estar a punt de fitxar per l'Espanyol,amb qui havia compartit partits d'entrenament amb elporter Martorell o jugadors com Teruel.

El futbol sanaüjenc també ha rebut visitantsil·lustres, com l'exblaugrana Fuster, o quan, essentpresident Modest Vila, van venir a jugar els veteransde l'Espanyol.

La màxima fita esportiva del club fou aconseguirl'ascens -durant la temporada 84-85 i durant lapresidència de Josep M. Gatnau- a la categoria deSegona Regional.

Cal celebrar, doncs, el retorn de les tardes dediumenge al camp d'esports de la Mallola, totdesitjant-li a l'equip una temporada plena d'èxits.

En moments degran"efervescència"futbolística, aSanaüja s'havienarribat a fer dosequips

TEXT: MARIA GARGANTÉ I LLANES

FOTOS: ARXIU RAMON CODINA

Equipactual

54

Un tranquillloc d’encant rural

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

- Masia amb capacitat per a 9 persones- Llar de foc- Banyera d’hidromassatge- Calefacció central- Televisió i fil musical a totes les habitacions- Barbacoa- Piscina pròpia a 1,4 Km.

AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain)Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com

Esports

ENDURO A LA MOLSOSA

La 46a edició del ral·li 2000 Viratges, celebra-da el 18 de novembre, va posar fi al campionat deCatalunya de ral·lis d'asfalt. La prova puntuavatambé per a les copes de promoció com el VolantRACC, Desafío Peugeot 2006 i el RACC Hyundai.

El recorregut acumulava un total de 85quilòmetres cronometrats. Dues d'aquestesespecials cronometrades s'han efectuat alLlobregós: el tram Hostal Nou-Torà i el d'Aleny,mentre que Calaf ha acollit un parc d'assistència.

El 2000 Viratges és la prova automobilísticamés veterana de l'Estat espanyol i es calcula quevaris milers d'espectadors van seguin la competicióen directe. Redacció

EL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAL·LISTORNA AL LLOBREGÓS

El passat diumenge dia 12 de novembre esva disputar a la Molsosa la quinzena edició deltram d'Enduro organitzada per Amics Moto Vallsde Torroella (AMVT)

Hi varen prendre part un total de 64competidors en un circuit de 8 km formatper camí forestal i, en sector tipus crono,per camps. Hi hagué entrenaments lliuresde 45 minuts amb dues tandes de cro-nometrats. Segons el temps de cada pilotes feia una classificació scratch per confec-cionar l'ordre de sortida.

El guanyador absolut fou Jordi Farrés(AMVT) amb un temps de 5.08.42. La provaes disputava en sis categories: Sènior 125,Sènior Superior, Sènior 4T., Júnior 125,Júnior Superior i Júnior 4T.

El temps emboirat va fer que esmantingués la pista en bon estat d'humitati evità la pols excessiva. Durant tot el matí hi

FOTO

hagué una important assistència de públic així comuna nombrosa presència de voluntar is icol·laboradors. Ferran Miquel

FOTO: JULIÀ ARPA

FOTO: ROSA VILA

55