LLIBRES llibrescopi...
3
10 Cultura|s La Vanguardia Dissabte, 12 gener 2019 LLIBRES Després del Nadal blanc, es palpa a l’aire una brisa negra. Marc Moreno és escriptor negrecriminal i també batalla com a editor al capdavant de Llibres del Delicte. Me’l trobo fent meditació zen sobre un dels rústics barrils del celler Espinaler de Vilassar de Mar, on comissaria el seu festi- val policíac, Vilassar de Noir. M’explica que posarà en marxa a partir del 21 de gener Delito, una línia de novel·la negra en castellà. Li pregunto com dimonis s’obrirà forat en un gènere que sembla estar arribant al seu nivell de saturació: “Intentarem sorprendre el lector amb bona novel·la negra però anant més enllà dels policials procedimentals amb fórmules i apos- tes diferents”. Com faig cara de no creure-m’ho, m’explica que debuten amb un llibre a vuit mans! (O sigui, a quatre caps) titulat La reina de dia- mantes, escrit entre Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip i el mateix Marc Moreno. Després d’uns anys de regnat del policíac nòrdic, li pregunto quin creu que serà el següent boom negre: “El dels autors nacionals. De fet ja l’estem vivint perquè és el que es publica cada vegada més. I és lògic, perquè en un gènere tan social com el negre el valor afegit de l’autor que explica el món en el qual viu el lector és una cosa que no pot aportar algú que descriu la societat d’un poblet nevat del nord de Suècia. Desgraciadament no crec que vagi a ser un boom a nivell de vendes, però sí de visibilitat i presència”. El gènere policíac se suma a la saludable moda del consum de produc- tes de proximitat. Un signe inequívoc és que el proper 15 de gener, el gran Pepe Carvalho tornarà a patrullar els carrers de Barcelona. Carvalho, gallec incrustat al barri xino de Barcelona, gastrònom abans que estigués de moda la gastronomia i esquerrà amb consciència de classe, va demos- trar que els detectius no tenien per què viure a Nova York, sinó que po- dien trepitjar la Rambla i menjar gambes de Palamós. Aquest 2019 el seu creador, Manolo Vázquez Montalbán, hauria fet els 80, però fa uns anys a l’aeroport de Bangkok li va fallar el cor i va perdre el seu últim avió. Quinze anys després de l’última aventura del seu detectiu, torna als car- rers empès per una altra mà, la de Carlos Zanón, que va acceptar el repte arriscat –gairebé suïcida– de reviure’l. Dimarts vinent es publica el nou lliurament de Carvalho firmat per Zanón: Carvalho, problemes d’identitat. Un retorn literari, observat amb expectació –i ganivets afilats– per part dels carvalhians. Els Reis d’Orient m’han portat unes galerades i dono fe que Carlos Zanón salda amb excel·lent el repte perquè ha tingut la lucide- sa de no fer una imitació d’una novel·la de Carvalho sinó escriure una novel·la 100% de Carlos Zanón, connectant-se a Montalbán pel melic de la poesia i tocant la seva pròpia música de baix que se’t fica a les tripes. Em trobo a Zanón per la Rambla i li dic que el seu Carvalho està més crepus- cular i desencisat, també aferrat rabiosament als seus codis, que perse- gueix el que el destrueix. Zanón somriu malenconiós: “Sembla que, en el fons, vol que li clavin una estaca al cor i el matin. Busca una cosa per la qual morir”. Acudeix al Palau de la Virreina a ultimar els últims detalls del festival de novel·la policíaca BCNegra, del qual és comissari (els escriptors són pluriocupats eterns) després d’agafar el relleu d’un altre tòtem del gènere, el gran Paco Camarasa. A partir del 24 de gener Barcelona es posa negra amb una nova edició que porta per lema “el port” i comptarà amb grans autors del gènere, com Claudia Piñeiro, que recollirà el premi Pepe Car- valho. Llarga vida a Carvalho! | llibrescopi Policíac de proximitat ANTONIO ITURBE L’escriptor Carlos Zanón A. ITURBE Història El llegat d’una historiadora amb anys de militància radical que acabaria per ser un dels referents intel·lectuals de l’independentisme Demolicions 1714 Grafiti del segle XVII situat en la porta de l’antic hospital de la Santa Creu ÁNGELA SILVA JORDI AMAT A mitjans dels seixanta, quan el ca- talanisme de postguerra es volia re- constituir com a cultura política, Jo- sep Benet va pensar que calia redac- tar una breu història de Catalunya segonslesnovescoordenades.Quila podria escriure? Benet en va parlar amb Emili Giralt i al cap d’uns dies aquest reprenia la qüestió per carta. “Vaig parlar amb la senyoreta Serra del projecte d’una història de Cata- lunya”. Eva Serra (Barcelona, 1942- 2018) tenia 23 anys, potser ja milita- va al Front Nacional i acabava de pu- blicar La guerra dels Segadors en una edició popular. L’època moderna a Catalunya seria sempre el centre de la recerca d’una historiadora que, amb anys i anys de militància radical a l’esquena, esdevindria uns dels re- ferents intel·lectuals de l’indepen- dentisme de les darreres dècades. Quan ja estava molt malalta, Jo- sep Fontana –l’havia llegit amb pro- fit–vaproposaraSerraqueaplegués enunvolumalgunsdelsseusarticles d’investigació dispersos. I Fontana encara va ser a temps d’escriure el pròleg d’un llibre que és erudit, molt exigent, i que s’ha publicat després de la mort de tots dos. I com a mínim pel seu títol, sembla que hagi estat concebut pels seus editors com una mena d’ spin-off de La formació d’una identitat. Si l’exitosa síntesi de Fontana preteniaexplicarlahistòria completa de Catalunya, a La for- mació de la Catalunya moderna hi ha una allau de claus per entendre un període molt desconegut: l’evo- lució institucional que va començar a prendre forma arran de la pèrdua d’una dinastia pròpia i l’entronitza- ció dels Hausburg i que al cap de dos segles, com a conseqüència del final de la guerra de Successió, col·lapsa- ria en tant que sistema de governan- ça autònom. Tal vegada la seva tesi ideològica última, fonamentada en una recerca exigent, sigui aquesta: “Catalunya ha tingut sempre un papersubaltern i subordinat en la configuració polí- ticad’Espanya”. Malgrat que l’època que estudia no correspongui amb l’existència de les nacions polítiques modernes, és indubtable que Serra analitza el passat des d’una òptica nacional. Aquest llibre, a través de l’estudi metòdic de les corts i les guerres, va desgranant com els cata- lans van intentar preservar un en- tramat institucional en aquest con- text de subordinació constant i en- front de la pulsió controladora de la monarquia. I allò més valuós de la seva aportació és provar com l’afany de neutralitzar aquesta pulsió, so- bretot a començaments del XVIII, va acabar generant una legislació “fruit de l’experiència, l’empirisme i el pragmatisme”. És la legislació que va abolir, sense contemplacions, el decret de Nova Planta. | Eva Serra i Puig La formació de la Catalunya moderna (1640-1714) EUMO EDITORIAL. 294 PÀGINES. 24,50 EUROS
Transcript of LLIBRES llibrescopi...
10
Cultura|sLaVanguardia
Dissabte,12
gener2019
LLIBRES
Desprésdel Nadalblanc, espalpaa l’aireunabrisanegra.MarcMorenoésescriptornegrecriminal i tambébatallacomaeditoral capdavantdeLlibresdelDelicte.Me’l trobo fentmeditaciózensobreundels rústicsbarrilsdel cellerEspinalerdeVilassardeMar,oncomissariael seu festi-valpolicíac,VilassardeNoir.M’explicaqueposaràenmarxaapartirdel21degenerDelito,una líniadenovel·lanegraencastellà.Lipreguntocomdimonis s’obrirà foratenungènerequesemblaestararribantal seunivelldesaturació: “Intentaremsorprendreel lectorambbonanovel·lanegraperòanantmésenllàdelspolicialsprocedimentalsambfórmules i apos-tesdiferents”.Comfaigcaradenocreure-m’ho,m’explicaquedebutenambunllibreavuitmans! (Osigui, aquatrecaps) titulatLareinadedia-mantes, escrit entreSebastiàBennasar, Lluís Llort,SalvadorMacip i elmateixMarcMoreno.Desprésd’unsanysderegnatdelpolicíacnòrdic, lipreguntoquincreu
queseràel següentboomnegre: “Eldelsautorsnacionals.De fet ja l’estemvivintperquèéselqueespublicacadavegadamés. Iés lògic,perquèenungènere tansocial comelnegreelvalorafegitde l’autorqueexplicaelmónenelqualviuel lectorésunacosaquenopotaportaralgúquedescriu lasocietatd’unpobletnevatdelnorddeSuècia.Desgraciadamentnocrecquevagia serunboomanivelldevendes,peròsídevisibilitat ipresència”.Elgènerepolicíac sesumaa la saludablemodadelconsumdeproduc-
tesdeproximitat.Unsigne inequívocésqueelproper 15degener, el granPepeCarvalho tornaràapatrullarelscarrersdeBarcelona.Carvalho,gallec incrustatalbarrixinodeBarcelona,gastrònomabansqueestiguésdemoda lagastronomia iesquerràambconsciènciadeclasse, vademos-trarqueelsdetectiusno tenienperquèviureaNovaYork, sinóquepo-dien trepitjar laRambla imenjargambesdePalamós.Aquest2019el seucreador,ManoloVázquezMontalbán, hauria fetels80,però faunsanysa l’aeroportdeBangkok liva fallarel cor ivaperdreel seuúltimavió.Quinzeanysdesprésde l’últimaaventuradel seudetectiu, tornaalscar-rersempèsperunaaltramà, ladeCarlosZanón, quevaacceptarel reptearriscat–gairebésuïcida–dereviure’l.Dimartsvinentespublicaelnou
lliuramentdeCarvalho firmatperZanón:Carvalho,problemesd’identitat.Unretorn literari, observatambexpectació–iganivetsafilats–perpartdelscarvalhians.ElsReisd’Orientm’hanportatunesgalerades idonofequeCarlosZanónsaldaambexcel·lentel repteperquèha tingut la lucide-sadeno feruna imitaciód’unanovel·ladeCarvalhosinóescriureunanovel·la 100%deCarlosZanón,connectant-seaMontalbánpelmelicdelapoesia i tocant la sevapròpiamúsicadebaixquese’t ficaa les tripes.EmtroboaZanónper laRambla i lidicqueel seuCarvalhoestàméscrepus-cular idesencisat, tambéaferrat rabiosamentals seuscodis,queperse-gueixelqueeldestrueix.Zanónsomriumalenconiós: “Semblaque, enelfons,volque li clavinunaestacaal cor i elmatin.Buscaunacosaper laqualmorir”.AcudeixalPalaude laVirreinaaultimarelsúltimsdetallsdel festival
denovel·lapolicíacaBCNegra,delqualéscomissari (elsescriptors sónpluriocupatseterns)desprésd’agafarel relleud’unaltre tòtemdelgènere,el granPacoCamarasa.Apartirdel24degenerBarcelonaesposanegraambunanovaedicióqueportaper lema“elport” i comptaràambgransautorsdelgènere, comClaudiaPiñeiro, querecolliràelpremiPepeCar-valho.LlargavidaaCarvalho! |
llibrescopi
Policíac de proximitat
ANTONIO ITURBE
L’escriptor Carlos Zanón A. ITURBE
Història El llegat d’una historiadora ambanys demilitància radical que acabaria per ser undels referents intel·lectuals de l’independentisme
Demolicions 1714
Grafiti del segle XVII situat en la porta de l’antic hospital de la Santa Creu ÁNGELA SILVA
JORDIAMATAmitjans dels seixanta, quan el ca-talanisme de postguerra es volia re-constituircomaculturapolítica,Jo-sepBenetvapensarquecaliaredac-tar una breu història de Catalunyasegonslesnovescoordenades.Quilapodria escriure? Benet en va parlaramb Emili Giralt i al cap d’uns diesaquest reprenia la qüestió per carta.“Vaig parlar amb la senyoreta Serradel projecte d’una història de Cata-lunya”. Eva Serra (Barcelona, 1942-2018) tenia23anys, potser jamilita-vaalFrontNacionaliacabavadepu-blicarLaguerradelsSegadorsenunaedició popular. L’època moderna aCatalunya seria sempre el centredela recerca d’una historiadora que,ambanysianysdemilitànciaradicala l’esquena, esdevindriaunsdels re-ferents intel·lectuals de l’indepen-dentismedelesdarreresdècades.Quan ja estava molt malalta, Jo-
sepFontana–l’havia llegit ambpro-fit–vaproposaraSerraqueapleguésenunvolumalgunsdelsseusarticlesd’investigació dispersos. I Fontanaencara va ser a temps d’escriure elpròlegd’unllibrequeéserudit,moltexigent, i que s’ha publicat desprésdelamortdetotsdos.Icomamínimpel seu títol, sembla que hagi estatconcebut pels seus editors comunamena d’spin-off de La formaciód’una identitat. Si l’exitosasíntesideFontanapreteniaexplicarlahistòriacompleta de Catalunya, a La for-mació de la Catalunya moderna hiha una allau de claus per entendre
un període molt desconegut: l’evo-lució institucional que va començara prendre forma arran de la pèrduad’una dinastia pròpia i l’entronitza-ciódelsHausburgiquealcapdedossegles, comaconseqüènciadel finalde la guerra de Successió, col·lapsa-riaentantquesistemadegovernan-çaautònom.Tal vegada la seva tesi ideològica
última, fonamentadaenunarecercaexigent, sigui aquesta: “Catalunyahatingutsempreunpapersubalterni subordinat en la configuració polí-ticad’Espanya”.Malgratquel’èpocaque estudia no correspongui ambl’existènciadelesnacionspolítiquesmodernes, és indubtable que Serraanalitza el passat des d’una òpticanacional. Aquest llibre, a través del’estudi metòdic de les corts i lesguerres,vadesgranantcomelscata-lans van intentar preservar un en-tramat institucional en aquest con-text de subordinació constant i en-front de la pulsió controladora de lamonarquia. I allò més valuós de lasevaaportacióésprovarcoml’afanyde neutralitzar aquesta pulsió, so-bretot a començaments del XVIII,va acabar generant una legislació“fruitde l’experiència, l’empirismeielpragmatisme”.Éslalegislacióqueva abolir, sense contemplacions, eldecretdeNovaPlanta. |
EvaSerra iPuigLa formacióde laCatalunyamoderna(1640-1714)EUMOEDITORIAL.294PÀGINES.24,50EUROS
45Del 26 de gener a l’1 de febrer del 2019
LA REPÚBLICA DE LES ARTS HISTÒRIA
umo Editorial, en cooperacióamb l’Institut d’Estudis Cata-lans, posen a l’abast dels lectors
alguns dels treballs que resumeixenperfectament la trajectòria d’EvaSerra. Es tracta de textos aparegutsen moments diferents i publicats enactes de congressos, en llibres col-lectius i en revistes especialitzades i,per aquest motiu, molt difícils delocalitzar. Malgrat aquests orígensdiversos, en el seu conjunt confor-men un llibre d’una notable cohe-rència. De fet, esdevé un manual im-prescindible per entendre algunsdels factors que van conduir a La for-
mació de la Catalunya moderna(1640-1714). El primer de tots ensofereix una panoràmica excel·lent
de la vida parlamentària de la Coro-na d’Aragó durant els segles XVI iXVII; en el segon, s’avaluen els esfor-ços per adaptar-se a l’Espanya delsÀustria, sobretot en el terreny fiscal imilitar; en el tercer, s’arriba a l’èpocacrítica del 1640, en què el país va
afrontar una doble crisi institu-cional i política. El treball
següent ressegueix “el pasde rosca en el camí del’austracisme”, un camíque conduirà a la cruïlladecisiva del 1702. La dar-rera aportació, que va ferun any abans de morir, se
E
Fragment de la Sentència Arbitral de Guadalupe ✏ ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ
centra en “la potencialitat democrà-tica” de la Catalunya aniquilada el1714, una diada que la historiadorareivindicava no pas com una derrota,sinó com un determinat model depaís i de societat.
Els articles posen en valor la con-tribució d’Eva Serra a la renovació dela historiografia catalana. El llibres’enceta amb un pròleg de JosepFontana, en què recorda la darreravegada que va parlar amb ella, quantots dos comentaven el canvi que ha-via experimentat la historiografia so-bre la Catalunya moderna desprésde la mort de Jaume Vicens Vives.Eva Serra va ser una de les peces bà-siques d’aquest canvi, amb estudisde referència sobre l’abast de la Sen-tència Arbitral de Guadalupe i la “re-volució política de les institucions”que es va viure el 1640. De fet, talcom afirma el mateix Fontana, “nin-gú no ha contribuït tant, i amb untreball de tanta qualitat, a aquestatasca de renovació històrica”. En totcas, la seva aportació va molt mésenllà del que es pot condensar en unllibre i, necessàriament, ha de teniren compte la seva incansable tascainvestigadora, la dedicació perma-nent a la docència i el compromíspolític, compartit amb el seu amicFontana. De ben segur que aquestllibre constitueix un dels millorshomenatges que se li podien fer i,sobretot, una lliçó d’història enmajúscules.
La darrera lliçó d’Eva Serra
HISTÒRIA
✎ PERE BOSCH I CUENCA [email protected]
LA FORMACIÓ DE LACATALUNYA MODERNA(1640-1714)Editorial: EumoCol·lecció: ReferènciesPàgines: 294Preu: 24,50 euros
EVA SERRA I PUIG(Barcelona, 1942-2018) esva doctorar a la Universitatde Barcelona el 1967.Va combinar la recerca ila divulgació sobre elssegles XVI i XVII, ambl’ensenyament a la UAB, laUB i la UPF i el compromísindependentista.
UN PETIT TAST
“L’11 de setembre de1714 [...] posava fi a unasocietat en què prevaliaun funcionamentinstitucional civilsocialment molttransversal i ambcapacitat d’evolució, elqual era substituït manumilitari per un model enquè ciutadania i políticaquedaven ferotgementsotmesos a un modelmilitaritzat i jeràrquic”
24 diarimés 30/01/2019 A L’ÚLTIMA
SUDOKU
Nivell mitjà
Nivell fàcil
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,
omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir
cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni
dins de cada quadrat.
14º
Estat del celAl vessant nord del Pirineu estarà cobert o molt ennuvolat fins a migdia, a partir d’aleshores s’obriran clarianes. A la resta, es-tarà serè o poc ennuvolat fins a mitja tarda, tret de punts de la depressió Central i del sud de la costa Brava on durant el matí hi haurà intervals de núvols baixos, i de l’interior del nord-est on es formaran núvols a sotavent del Pirineu. A partir de mitja tarda la nuvolositat augmentarà per l’oest.
PrecipitacionsFins a migdia s’espera precipitació feble o localment moderada al nord del Pirineu. Al final del dia arribarà precipitació dispersa al terç oest. Nevarà a totes les cotes al vessant nord del Pirineu, mentre que al final del dia al terç oest la cota de neu es situarà entorn dels 1400 metres al sud i dels 1000 metres al nord.
EL TEMPS
6ºMàxima Mínima
Cristina SerretLa historiadora Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018) és una de les figures més destacades de la historiografia catalana. Demà es presenta un llibre que recull bona part del seu tre-ball, i que ha estat publicat per Eumo Editorial.
—Al pròleg del llibre, l’histori-ador Josep Fontana afirma que ningú ha contribuït tant, ni amb tanta qualitat, a la tasca de renovació històrica com l’Eva Serra. Hi està d’acord?—En el camp de la Història Moderna o de la darrera època medieval, evidentment. L’Eva Serra fa una cosa que, si bé no és novedosa, no es troba amb gaire freqüència: ella va als docu-ments. És una historiadora «com d’abans», va a cercar tota la do-cumentació disponible per veure què va succeir. I, en aquest sen-tit, el seu treball ha ajudat, d’una banda, a desfer algunes malin-terpretacions o coses assumides que s’ha demostrat que no eren veritat i, de l’altra, n’ha descobert altres que havien quedat oblida-des en el temps. —Quin va ser el seu principal àmbit de recerca?—Sobretot es va centrar en les institucions catalanes prèvies al Decret de Nova Planta. Va estudi-ar les institucions pròpies catala-nes que venen d’època medieval, arran de la instauració, primer, dels Comtes de Barcelona, i des-prés de la monarquia comparti-da amb la resta de territoris de la Corona d’Aragó. En el cas de Ca-talunya, donen lloc a unes Corts, que en algunes èpoques funcio-nen millor i, en unes altres, pit-jor, però que van negociant amb el rei el nivell de representativi-tat. Estem parlant d’una època en què paraules com «democrà-cia», «nació» o, fins i tot «repre-sentació», s’han de posar entre cometes, o en molts casos ni tan sols existeixen, o no existeixen com les coneixem avui dia. Però el que sí que veiem és que el po-der negociador, allò tan mitificat de la voluntat de pacte catalana, ja s’evidencia allà. La veiem en la voluntat de les classes dirigents o que tenen representació, que numèricament són poques, però que tenen un cert pes i un poder que fins a un cert punt està com-partit amb el monarca. A Catalu-nya no tindrem una monarquia absoluta, sinó una monarquia pactada. Evidentment, amb unes Corts que responen a uns inte-
ressos concrets, de la noblesa i l’església, però que molt lenta-ment començaran a representar altres capes socials que van sor-gint amb el pas dels segles, com els menestrals, els grans comer-ciants, allò que sempre n’hem dit la burgesia. —Quines considera que han estat les aportacions més im-portants de Serra?—Una ha estat demostrar allò que havíem intuït, aquesta ca-pacitat de la societat catalana del moment per anar a buscar una compensació reial i un po-der limitat sobre el poder del rei a través del pacte. I això ho va constatar amb documentació. Veiem que cada cop que el rei convocava Corts, sobretot amb la voluntat d’obtenir recursos eco-nòmics, les Corts ho utilitzaven per aconseguir acords polítics amb el monarca. En segon lloc, el Tribunal de Contrafaccions, que és un tribunal que es constitueix a finals del període que ella estu-dia i que, salvant les diferències i les ucronies històriques entre un període i l’altre, va ser una mena de Tribunal Constitucional. En cas de conflicte d’interpretació de les lleis entre la classe que té representació a les Corts i el rei, és aquest tribunal qui decideix. Això no deixa de ser una inno-vació, perquè a l’Europa del mo-ment i en aquest període històric no tenim contraexemples o, com a mínim, no els hem sabut tro-bar. —El llibre recull bona part del
treball d’Eva Serra, que estava dispers, i en formats diversos. De quina manera s’ha plantejat l’edició?—Aquest llibre es comença a preparar quan tant l’Eva Serra com l’historiador Josep Fonta-na estan vius. És una proposta que sorgeix de Fontana i que l’Eva Serra entoma. La idea era fer un llibre homenatge però al mateix temps posar a disposició del lector una sèrie d’articles que, donat que ella es dedica-va molt a la recerca, havia anat publicant en llibres col·lectius, articles de revistes, conferències, etc., i per tant sí que estaven una mica dispersos. Els textos no són senzills, demanen un cert esforç per part del lector. Però estem parlant d’una recerca que ens va fer canviar la forma d’entendre la història moderna de Catalunya, i que han tingut influència. Potser n’hauria tingut més si la gent de fora de Catalunya hi fes una mica més de cas. El fet d’escriure en català no era un problema anys enrere per a la divulgació cien-tífica, però ara hi ha molta gent que, com que està escrit en cata-là, ja no ho llegeix.—Creu que el treball d’Eva Ser-ra ens pot ser útil en el context polític actual?—Estic convençut que ella ho hauria volgut així. És difícil des-triar l’Eva Serra historiadora de l’Eva Serra activista. Ella estudia Catalunya perquè és objecte del seu interès científic, però també perquè se sent vinculada al país.
«El treball d’Eva Serra ha fet canviar la manera d’entendre
la Història Moderna»
Jaume Claret MirandaDirector de la col·lecció ‘Referències’ d’Eumo Editorial
Aquest dijous a les 19.30 h. es presenta, al Centre de Lectura de Reus, el llibre ‘La formació de la Catalunya moderna (1640-1714)’, d’Eva Serra
JOSÉ CARLOS LEÓN
Jaume Claret és director del Grau en Història de la UOC.
Sovint diem allò de «és injust» sense saber de què parlem. Però avui us explicaré el significat real de la paraula a través de la vivència d’un amic. Perquè ho enteneu bé, us convido a passejar entre les flors seques i les fotografies esgrogueïdes del cementiri de Tarragona fins a arribar a la làpida més bonica que trobeu. Dediqueu tres minuts a mirar en silenci la inscripció de marbre on es llegeix «Clara Zapater Caminal». Imagineu que allà dins no hi ha la Clara, sinó la vostra filla, jove, alegre i vital. Ploreu. Ara vull que us traslladeu mentalment a l’aeroport. Fa unes hores algú ha trucat per dir-vos que la vostra filla està dins una nevera del dipòsit de cadàvers.
No heu dormit, no heu menjat i esteu agafant l’avió per veure «la nena» morta i trepitjada dins una ne-vera. Com a les pel·lícules, però sense càmeres que ho filmin. És real.
Ara, que ja ens entenem, anem a l’altra banda. Imagineu una reunió de fills de puta organitzant un concert en una taula de Duisburg. Les sortides d’emergència no importen i tant se val si en un túnel sense sortida hi poden entrar cent, dues-centes mil, o un milió de persones. És igual! No són les seves filles! Ara, entra en joc una justícia exemplar: uns representants de la Cort alemanya. Porten togues per poder amagar els sants collons que els permeten deixar marxar aquests homici-des cap a casa amb una multeta, com si els hagues-sin enxampat conduint amb el mòbil. El cas Love Parade és una farsa. El judici, un teatre. Els fills de puta d’abans riuen en un bar de Düsseldorf i la vostra filla no ho podrà tornar a fer mai. Scheiße. En alemany, «merda».
ELS MANAMENTS DE MOISÉS
Clara Zapater i la merda alemanya
MOISÉS PEÑALVERPeriodista
