Llibre Setmana Santa de Tarragona 2015

SETMANA SANTA 2015 TARRAGONA

AASST_2015_11.indd 1AASST_2015_11.indd 1 13/02/15 10:0213/02/15 10:02

COBERTA:

Fotografi a coberta: RAM GINER FILELLA ©

Fotografi a pàgines 2 i 3: PERE AMENÓS BASORA ©

FOTOGRAFIES:

Pere Amenós Basora ©

Arxiu Francesc Gómez Masdeu

Arxiu família Iglesias

Arxiu Quim Mas Carceller

Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Daniel Pallejà Blay

Arxiu Joan Rossell Carol

Blanca Beltran Ras

Salvador Borrell Borrás

Pep Escoda ©

FERVI

Emilio García Salgado

Ram Giner Filella ©

Santi Grimau ©

R. López Monné ©

Carles Mallol Parga

Merche Mallol Parga

Quim Mas Carceller

Juan Luis Nogués Sánchez

José Pajares Jiménez

Joan Porta Puig

Eric Pujol Pedrol

Carme Ribes Moreno

Josep Mª Rios Fernández-Pacheco

Jaume Sáez Millán

Miquel Sanchis Bernabeu

Francesc Sech Buera

Javier Sobradillo Piqué

Tarracoimatge

Quim Vendrell Moreno

Oriol Ventura Pedrol

Marc Vidal Vives

Francesc Virgili Novel

Olga Xirinacs Díaz

EQUIP DE REDACCIÓ

Quim Mas Carceller

Joaquim Julià Panadés

Iolanda Jaimot Garin

Correcció de català:

Ramon Vidal

EDITA:

Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de

Tarragona

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:

Indústries Gràfi ques Gabriel Gibert, S.A.

Carrer Cartagena, 12 – 43004 Tarragona

Dipòsit legal: T. 227- 2015

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de

materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa.

Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfi cs, sense l’autorització de l’Agrupació

d’A.S.S.T. i dels respectius autors. Copyright de totes les fotografi es i imatges.

L’Agrupació d’A.S.S.T. no es farà responsable del contingut dels articles publicats.

La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional

per la Generalitat de Catalunya.

La processó del Sant Enterrament ha estat declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la

Generalitat de Catalunya, reclassifi cada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.


creo

Índex

5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona

7 Salutació de l’alcalde de Tarragona

7 Matinada de Divendres Sant. Enric Pujol Cayuelas

9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona

9 Les virtuts de la nostra Setmana Santa. Enric Pujol Cayuelas

11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona

11 Ventall cromàtic. Enric Pujol Cayuelas

13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona

15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès

15 Records d’infantesa. Enric Pujol Cayuelas

17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

17 Processó del Sant Enterraments. Enric Pujol Cayuelas

19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa

21 Programa d’actes Setmana Santa 2015

34 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2015

35 Setmana Santa seguint el Papa Francesc. Miquel Barbarà i Anglès

39 Tot fent història. Capítol XVII. Josep M. Sabaté i Bosch

47 Rentar-se les mans. Olga Xirinacs

49 El Sant Crist de la Salut i la seva capella a la catedral de Tarragona. Sofi a Mata de la Cruz

57 L’església de Sant Agustí de Tarragona. Joan Rossell Carol

63 La Confraria de Jesús Natzarè (1872-1892). Daniel Pallejà i Blay

69 Les representacions de la crucifi xió més antigues del món. Andreu Muñoz Melgar

73 Setmana Santa. Tarragona 1920-1924. Josep Ignasi Boada Gasulla

81 El claustre de la catedral de Tarragona: el cicle de la Passió de Crist. Marta Serrano Coll i Esther Lozano López

86 Pensaments. Àngels Ferrando i Gómez

87 Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro (capítulo 3 y 4). Fr. Artemio Vítores, OFM

97 Anys de passió. En commemoració del 75è aniversari de la fundació de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió (1940-2015). Quim Mas Carceller

102 In memoriam. Josep M. Sabaté Bosch

104 A l’oliu de Getsemaní. Enriqueta Catalán, versió en català: Lluís M. Salvat

105 Memòria 2014. Josep M. Sabaté Bosch

114 Fidelitat 2014. Josep M. Sabaté Bosch

115 La Setmana Santa a l’Advent. Josep M. Sabaté Bosch

116 Premi XVII Certamen de fotografi es 2014

117 Premi XII Certamen de fotografi a Jove 2014

118 Concurs de dibuix 2014

120 Premi concurs narrativa 2014: La llum de Tarragona. Pablo Gimeno Sarroca

122 Cartell Setmana Santa 2015

123 La Processó del 2014 al detall. Quim Mas Carceller


creo

SANT CRIST, DE LA SECCIÓ DE LES SENYORES DE LA PIETAT

Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre

Foto: Carles Mallol Parga


creo

5


5

Un any més ens trobem a les portes de la Setma-na Santa, la setmana més important de tot l’any, que amb tanta intensitat, devoció i alguns nervis vivim a Tarragona.

Vull, en primer lloc i com sempre, agrair a tots els confrares l’excel·lent treball que fan perquè tots els actes d’aquesta Setmana siguin ben dignes. Preparar els passos, organitzar tots els detalls dels viacrucis i les processons, així com els actes religiosos i culturals que comporta, requereix un gran esforç. Gràcies, de veritat, a tots vosaltres, i especialment a tots els qui treballeu en l’anonimat, que mai no se us veu però que sou, gràcies al vostre treball, els qui fareu que les nostres tan estimades imatges llueixin novament pels nostres carrers. Que Déu us ho pagui.

Us dono les gràcies i alhora m’agradaria que tots fóssiu conscients també del gran honor i responsa-bilitat que suposa ser membre d’una confraria, con-gregació o associació de Setmana Santa. Sou els he-reus a la nostra ciutat d’una llarga tradició, en alguns casos secular. Crec que des del cel us contemplen i intercedeixen per vosaltres tots aquells qui al llarg de la història d’aquestes institucions han estat també tan a prop de la representació dels grans misteris de la nostra fe: la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.

Sí, no podem oblidar que el que revivim, a més d’una tradició cultural i artística de primer ordre, és sobretot el record, la memòria, la representació i, en cert sentit, el memorial de la passió, mort i resurrec-ció de nostre Senyor Jesucrist. Que la presència de Jesús sofrent, però també gloriós, ens ajudi a tots a estimar-lo més, que la nostra fe sigui més ferma i la nostra esperança més segura, i que augmenti també la nostra caritat, l’amor a Déu i als germans.

Precisament les vostres confraries tenen com a objectius fundacionals l’atenció als pobres, als més necessitats, sigui materialment, sigui espiritualment. No podem oblidar aquesta dimensió de les vostres

institucions, que fomenten la generositat, de manera que us serà d’aplicació aquella frase de Jesús: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més pe-tits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40).

Viviu durant tot l’any l’esperit de la Setmana Santa i ajudeu també els més joves a descobrir en la missa dominical la renovació dels grans misteris que con-templem durant la Setmana Santa. Que tot el vostre esforç no s’acabi amb aquesta Setmana, ni fi ns i tot, a vegades, el Divendres Sant. Com diu el Catecisme de l’Església catòlica: “La resurrecció de Jesús és la veritat culminant de la nostra fe en el Crist, creguda i viscuda com a veritat central per la primera comunitat cristiana, transmesa com a fonamental per la Tradi-ció, establerta pels documents del Nou Testament, predicada com a part essencial del misteri pasqual al mateix temps que la Creu” (n. 638). Que el Diumenge de Pasqua sigui també per a tots vosaltres el punt culminant de tots els vostres esforços com a confra-res; viviu aquest dia amb especial goig i joia.

Feliç Setmana Santa. Rebeu, amb tot el meu afec-te, la meva benedicció.

† JAUME PUJOL BALCELLSArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Setmana Santa 2015


creo

CREU DELS PENITENTS

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist

Foto: Pere Amenós Basora


7


7

A Tarragona anomenar la Setmana Santa és fer evident la complicitat establerta entre la societat civil i la ciutat. Som una capital mil·lenària que és el refl ex de segles de tradició, art i cristianisme.

Enguany és un any electoral ple d’incògnites de tota mena. Tanmateix, en temps d’incerteses, Tarra-gona sempre ha demostrat ser una ciutat estable i segura, motiu de més per gaudir d’aquestes festes, una celebració única i admirada a Catalunya.

Els nombrosos visitants de Tarragona s’admiren de l’enorme participació de la nostra Setmana Santa, que convoca milers de confrares, però també gau-deixen d’una ciutat esplèndida per la seva història, la seva gastronomia i la seva cultura, i també pel co-merç, les platges i tantes coses més.

Agraeixo, de tot cor, a l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa la tasca realitzada en benefi ci de Tarragona.

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

MATINADA DE DIVENDRES SANT

La ciutat l’envolta el silenci, un silenci escruixidor que envernissa les teulades del barri jueu, un silenci de llàgrimes de cera en èxode cap a l’asfalt, un silenci de vesta de vellut i cucurulla de seda, de rampells de dolor empastifats d’esperança, de batzoles que xisclen, d’atxes i brandons que parpellegen teixint un tel de foc que s’esmicola per les cantonades, de creus en patibulari zumzeig i de roses amb espines que vessen sang i que es claven en els cors més brunyits.

Enric Pujol CayuelasFragments del pregó de la Setmana Santa (2011)

Foto: Ram Giner Filella


creo

DETALL DEL PAS DE LA PIETAT




9


9

Quan la primavera és a la vora, la població es pre-para per a l’arribada de la Setmana Santa. El repic de tambors pels carrers de pobles i ciutats ens re-corda que és temps de celebrar un dels moments més importants de l’any litúrgic cristià. És temps de recolliment i introspecció, però és al carrer on aquesta celebració se’ns presenta en tota la seva magnifi cèn-cia i plenitud. Les lluïdes processons per avingudes i places irradien espiritualitat, tradició i història, al ma-teix temps que conviden tothom a participar d’una de les celebracions més solemnes de totes les que se celebren a les nostres poblacions.

Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, aquestes festes es caracteritzen per la seva elegància i solemnitat. De fet, la Setmana Santa té ofi cialment categoria patrimonial en diversos indrets de les nos-tres comarques, i és una festivitat reconeguda i ad-mirada per la ciutadania, sigui quin sigui el seu grau d’implicació. Fragor, color i festa conviuen aquests dies amb el recolliment i el silenci, creant, sovint, un ambient corprenedor.

La fl ama de la Setmana Santa continua encesa i ben viva a casa nostra, gràcies a la tasca constant i desinteressada de les confraries i d’altres associaci-ons vinculades a tan magna celebració. És just reco-nèixer i agrair el paper de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona en l’arrelament i la promoció dels actes que conformen aquesta festivi-tat. Disposem-nos a viure-la amb plenitud i respecte, cadascú des de les seves conviccions personals.

JOSEP POBLET I TOUSPresident de la Diputació de Tarragona

La Setmana Santa surt al carrer

LES VIRTUTS DE LA NOSTRA SETMANA SANTA

M’agradaria donar-li veu al cor, tenyir de color les paraules i posar-li imatge a les sensacions, per cantar, amb la frescor de la matinada, amb la senzillesa del vol de les orenetes, enlluernat amb la claror mediter-rània i amb la fragilitat en què s’esfulla una fl or, les virtuts de la nostra Setmana Santa que s’emmiralla en l’espill de la primavera tot just encetada.

Enric Pujol Cayuelas



creo

ELS PENITENTS AL SEU PAS PEL PLA DE LA SEU


Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco


creo

11


11

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERNA TARRAGONA

Benvolguts amics i amigues, La celebració de la Setmana Santa requereix l’es-

forç de tots plegats per albergar als nostres cors el missatge que ens deixà Nostre Senyor. En el trans-curs de la història, la humanitat ha evolucionat i dels passos que fem actualment en dependrà el futur, però estic segur que el missatge d’esperança i amor que ens va transmetre amb la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció perviurà sempre entre nosaltres, si aquest és el nostre desig ferm com ho ha estat fi ns ara.

La solemnitat de la Setmana Santa esdevé fo-namental per recordar la seva paraula en el temps. Comporta un caràcter festiu i alhora refl exiu per l’es-perança i la celebració de la vida damunt de la mort. Tal com ens deia sant Agustí d’Hipona, en paraules del poeta Henry Scott Holland, la mort no és el fi nal: “La mort no és res, només he passat a l’habitació del costat. […] Per què hauria d’estar fora dels vostres pensaments? Simplement perquè no em podeu veu-re? Us espero, no estic lluny; sóc passada la canto-nada. Tot va bé.”

Així és la Setmana Santa per a mi: recordar que “tot va bé”, i aquest és el record que avui m’agradaria compartir amb tots vosaltres.

Per això, i perquè feu possible que aquest missat-ge d’esperança perduri en el temps, vull destacar, tant personalment com institucionalment, la feina de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, per l’oportunitat que ens doneu , any rere any, de sen-tir-nos ben orgullosos de la nostra ciutat i les seves tradicions.

Visca Tarragona i visca la Setmana Santa tarrago-nina!

JORDI SIERRA VIUSubdelegat del Govern a Tarragona

VENTALL CROMÀTIC

Una processó que ensenya tot un ventall cromàtic: el vermell rogent de la sang vessada, el blau difús de cel obert, el gris esmorteït de cendra de culpa, el blanc immaculat d’innocència sense desfullar, el morat mesquí de penitència incomplerta, el negre del trànsit cap a l’exili de la mort, del dolor empassat, de les tenebres, de l’angoixa de la fosca eternitat.




creo

DETALL DEL PAS JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES

Reial Germandat de Jesús Natzarè

Foto: Francesc Virgili Novel


13


13

Generalitat de CatalunyaDelegació del Govern

Les locucions llatines –molt apropiades en una ciu-tat romana com és Tarragona– ens ensenyen moltes coses. Hi ha aquella horaciana de “Bis repetita pla-cet”, que demostra la satisfacció davant la previsibi-litat, i bé podríem usar-la per a una nova Setmana Santa. Nova i, tanmateix, la de sempre. I la de sempre i, tanmateix, nova.

Cada any són els mateixos passos –o gairebé–, el mateix esperit, el missatge de passió, mort i resurrec-ció, l’esclat de la Pasqua i l’anunci de la vida. Però també cada any hi ha gent nova al costat de gent de sempre, i cada any hi ha ulls i sentiments que des-cobreixen tot el que vol dir la Setmana Santa. Cada any, també, hi ha vivències noves a partir de les noves vides i de la nova gent. La Setmana Santa es fa i refà contínuament sense deixar de ser mai ella mateixa, i potser aquesta és la seva grandesa i –per què no?– un dels seus misteris.

Es diu que les obres clàssiques són aquelles que, per llegides, sentides o vistes que siguin, sempre ens aporten alguna cosa nova, sempre permeten una mirada diferent, sempre són capaces de donar res-postes a noves realitats. En aquest sentit, doncs, la Setmana Santa de Tarragona també és un clàssic, i ho pot ser perquè, amb gent de sempre i amb gent nova cada vegada, va canviant i es va actualitzant per poder ser present sense repetir-se. I, tot i així, el que té de repetit, placet.

QUIM NIN BORREDÀDelegat del Govern a Tarragona

Setmana Santa, de sempre i nova



creo

14

DETALL DEL PAS JESÚS DE LA PASSIÓ

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió

Foto: Oriol Ventura Pedrol


creo

15


15

Molts records de la meva infantesa estan lligats a la Setmana Santa de Tarragona. Gaudir d’aquell am-bient misteriós i solemne, admirant les fi gures que m’evocaven la història ben coneguda dels últims dies de Jesús, m’emocionava, i va fi xar en la meva perso-na uns sentiments que, sense cap mena de dubte, comparteixo amb tots els tarragonins.

De tots vosaltres és ben conegut que des de fa anys participo activament en algunes de les proces-sons, revivint aquelles emocions infantils que perdu-ren fi ns avui.

A part de l’estimació natural pel fet de ser una acti-vitat ben nostra, hi ha l’orgull de saber que la Setma-na Santa de Tarragona és considerada per molts com la més important de Catalunya, i una de les principals de tot l’Estat. Així doncs, la nostra estimació està més que justifi cada.

Viure la Setmana Santa a Tarragona és una experi-ència inoblidable, cosa que cada cop saben apreciar més els turistes que ens vénen a visitar. Una mani-festació que es manté viva gràcies a la circumstància que, des de fa uns quants segles, mai no hagin faltat grups de voluntaris que, reunits a l’aixopluc de llurs confraries, no han estalviat esforços per organitzar-la i donar-li vida. A tots ells els faig arribar el meu reco-neixement i agraïment.

La nostra Setmana Santa és un esdeveniment d’una sensibilitat molt especial, que vessa espiritualitat i sentiments vius; independentment de les creences re-ligioses que hom tingui, no deixa ningú indiferent.

Com a president del Consell Comarcal del Tarrago-nès, no puc fer més que afegir-me amb entusiasme a la festa de la Setmana Santa, agrair-vos l’esforç que hi poseu a fer-la reviure i engrescar-vos a fer-nos-la retornar, any rere any, perquè en puguem gaudir du-rant molts segles més.

FREDERIC ADAN DOMÈNECHPresident del Consell Comarcal del Tarragonès

RECORDS D’INFANTESA

La Setmana Santa de Tarragona la descobrim d’infants com un tresor enterrat a la memòria; com un baix relleu que es va esculpint dins el nostre cor amb el cisell amorosit dels records, s’incrusta en la nostra existència a la vegada que ens embriaga i ens deixem emportar per la seva sinergia.




creo

EL DESCENDIMENT DE LA CREU

Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu



creo

17


PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Quan desperta la primavera amb els amet-llers en fl or, la ciutat contempla amb joia com la Setmana Santa germina obrint els pètals humits com una rosa i ens envaeix amb la seva encisadora aroma. Els fanals es converteixen en sentinelles de ferro que guaiten la desfi lada de dolor mentre tota la resplendor daurada de la Mediterrània s’esmuny sobre el blau lluminós i s’esmor-teeix per cobrir amb el mantell de la foscor sòbria, turgent i recollidora el caminar lent de la processó del Sant Enterrament, pedra angular de les estacions de la Passió.


17

Un any més ens trobem immersos en la Setmana Santa. I una vegada més, a Tarragona som referent i punt de trobada. Molts dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat s’omplen de gent per acompanyar amb sentiment i cerimònia un acte que ens recorda un sacrifi ci d’immensa generositat humana i de gran profunditat religiosa. La Setmana Santa és una cele-bració que enorgulleix tots els tarragonins i tarrago-nines pel seu reconeixement i tradició. Sens dubte, la Setmana Santa a Tarragona és única per la seva empremta, i també per la rellevància que suposa, avui dia, mantenir vives les germandats, agrupacions i as-sociacions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa.

En el cas de la molt estimada Agrupació d’Asso-ciacions de Setmana Santa de Tarragona, voldria destacar la seva participació en la Setmana Santa, la seva fi delitat i respecte vers la processó de Divendres Sant, tot silenci i admiració envers els passos que es manifesten en tota la seva intensitat. I també, molt especialment, el seu gran esforç organitzatiu i partici-patiu, que passa pel treball en equip, per la dedicació i cura amb què es preparen els diferents detalls, i per la seva disponibilitat i entrega envers la nostra Setma-na Santa.

L’espiritualitat de la Setmana Santa envaeix aquest mes d’abril, en uns dies d’intens sentiment religiós que ens conviden a la refl exió, al recolliment, a en-dinsar-nos en els racons de la nostra ànima. Enco-ratjo tots els membres de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona a viure activament la Setmana Santa amb fe cristiana, devoció, honradesa i generositat, i a continuar amb la seva gran tasca.

JOSEP ANDREU I FIGUERASPresident del Port de Tarragona

La Setmana Santa, ànima de la nostra ciutat



creo

L’OU COM BALLA

Monument del Corpus Christi als jardins del claustre de la catedral de Tarragona.

Foto: FERVI


creo

19


19

JUNTA DIRECTIVA DE L’AGRUPACIÓ 2015

Consiliari: Miquel Barbarà Anglès • President: Joan Joaquim Julià Panadès • Vicepresidents: Eulàlia Veà Mi-randa i Josep Maria Fortuny Miró • Secretari: Pere Ramon Armesto Benavent • Tresorer: Joan Seritjol Tomàs • Publicacions: Joan Rossell Carol • Fotografi a: José Maria Santiago Santiago • Pintura: José Liébana Benítez • Dibuix escolar: Dolors Fontana Milà • Montserrat Aleu Calvet • Salvador Borrell Borràs • Joana Carrasco Forés • Josep Francesc Ferrer Val • Vicenç Gabriel Ascaso • Francesc García Colet • Jacinto Sáez Sánchez-Guerrero • Pere Leal Granado • Lluís Oliver Moltanban • Tomàs Palau Pedrol • Víctor Pomerol Español • Josep Reig Monclús • Eduard Seriol Cabiscol • Óscar Iván Trigos Rodríguez • Josep Ramon Tules Armela • Cronista: Josep Maria Sabaté Bosch • Coordinador publicacions i web: Quim Mas Carceller

El llibre que teniu a les mans, així com les que l’han precedit, és un recull d’activitats, escrits, poesies, memòries, vivències, concursos i fotografi es de la Setmana Santa tarragonina. Si la mirem, si la llegim amb ulls de la fe, una llum transformadora arribarà als nostres cors.

La Setmana Santa és una fi ta molt important per als tarragonins, d’ençà de molts i molts anys. Segles que fossilitzen tradicions. Però d’una religiositat po-pular viva i actual.

La dimensió vigent de les manifestacions tradicio-nals de la nostra Setmana Santa vénen marcades no solament pel seu sentit religiós o el seu valor artístic, sinó perquè constitueixen una mostra de la manera de ser de la nostra ciutat.

Podríem aturar-nos temps i temps en cadascuna de les escenes reviscudes al fullejar la revista, al veure les nostres processons i els nostres viacrucis. Repas-sar, amb l’ajut de les fotografi es, tots els gestos i mi-rades, el que ens volen transmetre els nostres passos de fusta o de guix, policromats o de vestir.

Però la nostra Setmana Santa no ha de roman-dre aturada en el passat. Ha de respondre als temps actuals. El missatge sempre serà el mateix: presen-tar-nos la força de la Creu embolcallada de silenci i soledat; però la forma és canviant.

Obrir les esglésies i que Sant Agustí esdevingués la seu de l’Agrupació d’Associacions i a la vegada allot-gés la resta de passos que no eren en una església ha signifi cat obrir el gran fi nestral de la Setmana Santa tarragonina, cosa que ens permet endinsar-nos clara-

ment i decididament en el que és i el que representa aquesta celebració per a nosaltres.

És hora d’enorgullir-nos per gaudir, entre altres vir-tuts, d’una Setmana Santa apreciada arreu i expo-nent de la fe senzilla i ferma de tot un poble. És hora de valorar el que tenim i el que som i de projectar-ho, totes les confraries juntes, cap al futur. Futur que hem de compartir amb les noves generacions de confra-res.

En defi nitiva, hem de viure la nostra Setmana San-ta; però per viure-la, l’hem de preparar des del cor, que és molt més que preparar les vestes, els penons i els passos, molt més que els treballs i els esforços perquè tot estigui a punt. Preparar-la per ser exem-ples de solidaritat i de proximitat. Hem de ser testi-moni creïble.

Que tingueu una bona Setmana Santa i millor Pas-qua de Resurrecció!

JOAN JOAQUIM JULIÀ PANADÈSPresident de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona

AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONSDE LA SETMANA SANTA


creo

20

LA SOLEDAT

Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat

Foto: Marc Vidal Ribes


21


21

Programa d’actesSETMANA SANTA 2015

Dimecres 28 de gener, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Organitzada per l’Agrupació d’ASST - Agrupació d’Associa-cions de Setmana Santa de Tarragona, TERTÚ-LIA CONFRARE: taula rodona “Cinc visions de futur”. Moderador: Sr. Xavier Ribera Fernández.

Del divendres 6 al diumenge 8 de febrer a la ciutat de Tortosa. VII CONGRÈS DE CONFRA-RIES DE CATALUNYA, a la qual assistiran repre-sentants de les nostres associacions, confraries, congregacions, germandats i gremis.

Divendres 20 de febrer, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA SANTA 2015, confeccionat a partir d’una fotografi a d’ORIOL VENTURA PEDROL. A continuació, acte de l’EN-CESA DE LA LLUM. En acabar, en el marc del V Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càrrec de la BANDA UNIÓ MUSICAL DE TAR-RAGONA. Organitza: Agrupació d’ASST.

Dissabte 21 de febrer, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). XXIII VI-SIONS DE SETMANA SANTA - TARRAGONA 2015, amb la participació de la Setmana San-ta de Jaén. En faran la presentació els senyors Alberto Lara Redondo i Bruno Trujillo Ruiz. Organitzen: Agrupació d’ASST i la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.

Dijous 26 de febrer, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PROGRAMA DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2015, a càrrec de la Sra. ESTER ROCA DOMEDEL, tècnica de Cultura de l’Ajun-tament de Tarragona. En acabar, CONCERT a càrrec del COR JOVE DE LA SCHOLA CANTO-RUM DELS AMICS DE LA CATEDRAL DE TAR-RAGONA.

ARMATS DE LA SANG PEL CARRER SANT PAU. Foto: Carme Ribes Moreno


creo

22

Dissabte 28 de febrer, a les 20 h. Ciutat de Va-lència, barri del Cabanyal-Canyamelar. Presenta-ció de la SETMANA SANTA DE TARRAGONA, organitzada per l’Agrupació d’ASST i la Confra-ria de Pescadors de Tarragona.

A les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. CONCERT a càrrec del grup Cantabambolines, organitzar per la Reial Germandat de Jesús Nat-zarè.

Dilluns 2 de març, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Presentació del programa de la GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO, a càrrec del Sr. ENRIC PUJOL CAYUELAS.

Dimarts 3 de març, a les 20.15 h. Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona (carrer Enric d’Ossó, 1). Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESU-CRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec del Sr. PAU MUÑOZ PÉREZ.

Dijous 5 de març, a les 19 h. Refugi número 1 del Moll de Costa. Inauguració de l’EXPOSI-CIÓ COMMEMORATIVA DELS 75 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE LA GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ. L’exposició resta-rà oberta del dijous 5 de març al divendres 27 de març.

Divendres 6 de març, a les 20.30 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). En el marc del V Festival de Música de Setmana Santa, CON-CERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCI-ACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA - ESTUDI DE MÚSICA. Organitza: Agrupació d’ASST.

Dissabte 7 de març, a les 11 h. PELEGRI-NATGE A MONTSERRAT de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb motiu del 25è aniversari de la banda i de la por-tada a espatlles del pas: assistència a la missa conventual, cant de l’Escolania, processó amb el pas de la Soledat fi ns a l’interior del santuari i exercici de la Corona Dolorosa.

A les 17.15 h. Des del tram central de la Ram-bla Nova sortirà la IV TROBADA ESTATAL DE BANDES 2015, fi ns a la plaça de les Cols. Orga-nitza: GREMI DE MAREJANTS.

Dilluns 9 de març, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). TAULA RODONA or-ganitzada per l’Agrupació d’ASST: “Setmana Santa: la música”. Moderador: Sr. Josep M. Rota Aleu.

Dimarts 10 de març, a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor - Jesús i Maria (car-rer Méndez Núñez, 14). CONFERÈNCIA QUA-RESMAL a càrrec del germà JAVIER NÚÑEZ

CINQUÈ DISSABTE DE QUARESMA. Viacrucis del Serrallo. Foto: Pere Amenós Basora


23


23

FONTIVEROS. Organitza: ASSOCIACIÓ LA SALLE.

Divendres 13 de març, de 18 a 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). VII CERTA-MEN DE PINTURA. Termini de recepció d’obres per al certamen 2015 organitzat per l’Agrupació d’ASST.

A les 20 h. Saló d’actes de la Llotja del Peix - Confraria de Pescadors. Presentació del progra-ma de l’ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS - CONFRARIA DE PESCADORS, a càrrec del Sr. JORDI VERGÉS RIART.

Dissabte 14 de març, a les 12 h. Moll de Cos-ta, des de l’Escala Reial fi ns a la Confraria de Pes-cadors, al barri mariner d’El Serrallo: 1r APLEC DE BANDES LA PRESA DE JESÚS. Hi partici-pen les bandes tarragonines de l’Associació La Salle, Presa de Jesús, Jesús de la Passió, Gremi de Marejants –Sant Sopar– i la Soledat i la Con-fraria de Santa Llúcia de Riudoms.

A les 20.30 h. Església parroquial de Sant Pere del Serrallo. Presentació del programa del GRE-MI DE MAREJANTS, a càrrec del Sr. XAVIER ABELLÓ TOMÀS.

Diumenge 15 de març, a les 12.30 h. Palau Firal i de Congressos, Auditori August. Presen-

tació de l’himne basat en els goigs de la Mare de Déu de la Soledat, interpretat per la Banda Unió Musical i la Banda de Tambors de La Soledat. Organitza: Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.

Dilluns 16 de març a les 20 h. Església de Natzaret. El Sr. JOSEP MARIA SOLÉ POBLET presenta el programa revista LA SANG 2015, confeccionada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST.

Dimarts 17 de març, a les 20 h. Església de Natzaret. Presentació del programa de la CON-GREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT, a càrrec de la Sra. SOFIA MATA DE LA CRUZ.

Dijous 19 de març, a les 20 h. Església gò-tica de Sant Llorenç. Presentació del programa del GREMI DE PAGESOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE, a càrrec del Sr. JOAN RAMON SAURA ARANDA.

Divendres 20 de març, a les 20.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protecto-rat, 36). Presentació del programa de la COFRA-DÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUES-TRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN

DIVENDRES DE DOLORS. Viacrucis del Gremi de Pagesos. Foto: Pere Amenós Basora

PROGRAMA D’ACTES


creo

DE LA GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.

Dilluns 23 de març, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Lliurament de premis del IV CERTAMEN DE PINTURA 2015, i tot seguit inauguració de l’exposició de quadres, que restarà oberta del 20 de març al 10 d’abril, de les 18 a les 20 h.

Dimarts 24 de març, a les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. Presentació del programa de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona i primat, Dr. JAUME PUJOL BALCELLS.

Dimecres 25 de març, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12), i organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec de Mn. RAMON CORTS BLAY.

Dijous 26 de març, a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. JOSEP MARIA SABATÉ BOSCH. En aca-bar, CONCERT CORAL Al voltant de la Creu, a càrrec de la coral Vadeveus.

Divendres 27 de març, a les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’es-glésia.

A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS. • Hi par-ticipen: armats de Constantí, armats del Gremi de Pagesos, els passos La Pietat i Sant Sepulcre, del Gremi de Pagesos, i el Sant Crist de la secció

24

JUAN EVANGELISTA, a càrrec del Sr. JOAN MENCHÓN BES.

Dissabte 21 de març, a les 18.30 h. Refugi nú-mero 1 del Moll de Costa. Presentació del progra-ma de la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, a càrrec de Mn. JOAQUIM FORTUNY VIZCARRO.

A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’es-glésia de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PRO-CESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri. Itinerari: plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Sa-lou, Sant Joan, Sant Pere, Trafalgar i plaça Bisbe Bonet. Hi participaran els armats del Gremi de Marejants, els passos Presa de Jesús (Confraria), Sant Sopar i Sant Enterrament (Marejants), el Sant Crist de l’església de Sant Pere i la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Seran acompanyats per les ban-des de tambors de les confraries del Serrallo.

Diumenge 22 de març, a les 10 h. Des del Re-fugi núm. 1 del Moll de Costa fi ns al Serrallo, on es farà una exhibició. TROBADA DE BANDES DE TAMBORS I BANDA UNIÓ MUSICAL en commemoració del 25è aniversari de la BANDA

DIUMENGE DE RAMS. Benedicció de palmes a les Coques.Foto: Oriol Ventura Pedrol

DISSABTE DE PASSIÓ. Viacrucis de la Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: FERVI

DIUMENGE DE RAMS. Pas de l’Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Processó de Diumenge de Rams.Foto: TARRACOIMATGE


25


25

de les Senyores de la Pietat. • Itinerari: Arc de Sant Llorenç, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòr-dia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria, plaça del Rei, Santa Anna, plaça del Fòrum, Merceria, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços i església de Sant Llorenç.

Del dissabte 28 de març al dissabte 4 d’abril. MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFE-RENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, organitzada per l’Agrupació d’ASST, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, Sant Llorenç, Sant Mi-quel del Pla i l’església de Natzaret, de dilluns a dissabte, d’11 a 20.30 h; a l’església de Sant Nico-lau de Bari: Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h, i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, tru-queu al telèfon 977 229 630).

Dissabte 28 de març, a les 16 h. Des de la par-ròquia de Sant Francesc, organitzat per la Reial

Germandat de Jesús Natzarè i en commemora-ció del 75è aniversari de l’adquisició i dipòsit del Sant Crist a l’assenyalada parròquia, se celebrarà un VIACRUCIS fi ns a l’ermita de la Salut, en re-cord dels que es van celebrar al segle passat.

A les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36). VIACRUCIS per l’interior de l’església. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.

A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tradicional CONCERT SACRE, a càrrec de COR L’ÀNCORA i COR GREGAL. Organitza: GREMI DE PAGESOS.

DIUMENGE DE RAMS, 29 de març, a les 11 h. Al carrer de les Coques i organitzada pel Ca-pítol de la Catedral. Solemne BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE PALMES I RAMS pel carrer de les Coques i el pla de la Seu fi ns a l’interior de la catedral.

A les 11.30 h. A l’altar major de la catedral. Missa Pontifi cal de Diumenge de Rams, presidi-da per l’arquebisbe, Dr. Jaume Pujol i Balcells. Durant l’Ofertori, LA CONGREGACIÓ DE SE-

PROGRAMA D’ACTES

DIUMENGE DE RAMS. Viacrucis de La Sang pel recinte emmurallat i la Part Alta. Foto: Quim Mas Carceller

DILLUNS SANT. Missa Crismal a la catedral.Foto: FERVI


creo

26

NYORES DE LA SOLEDAT lliurarà el ciri pas-qual en nom de l’Agrupació d’Associacions.

A les 13 h. Al Saló de Plens de l’Ajuntament. Organitzat per l’AJUNTAMENT DE TARRAGO-NA i l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2014, a càrrec del Sr. FRANCESC ROIG QUERALT.

A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. • Organitza: GERMANDAT DE NOS-TRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ • Itinerari: plaça de l’església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna.

A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta. • Organit-za: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: plaça del Rei, Portella, Granada, portal de Sant Antoni, pas-seig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic, portal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major, Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. A l’interior de la catedral es fa una breu predicació i els fi dels veneren la imatge del Sant Crist mentre canten l’Stabat Mater. En acabar, la imatge és conduïda novament a l’església de Nat-

zaret, acompanyada amb el cant del Miserere pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau i plaça del Rei.

DILLUNS SANT, 30 de març, a les 10.30 h. A la catedral. MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral.

A les 19.30 h. A l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro), celebració de l’Eucaristia.

A les 20.15 h. Des de la mateixa ermita, VI-ACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. • Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE, CONGRE-GACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR. • Itine-rari: Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Es-crivanies Velles, pla de la Seu, Nou del Patriar-ca, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro.

DIMARTS SANT, 31 de març, a les 19 h. A l’església de Sant Francesc d’Assís i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZA-RÈ, missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església.

A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un escamot dels armats de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè

DILLUNS SANT. Viacrucis des de Sant Magí. Foto: FERVI


27


27

i Jesús és despullat de les seves vestidures–, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, Banda Infantil de Timbals, Banda de Cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers.

DIMECRES SANT, 1 d’abril, a les 19 h. A l’es-glésia de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació.

A les 19.30 h. Des de la plaça de Sant Joan Baptista. PROCESSÓ DEL DOLOR. • Organit-za: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ. • Hi participen: armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc passos corresponents al Rosari del Dolor: L’oració de Jesús a l’Hort (Associació La Salle), La fl agel·lació (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo), El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i Jesús de la Passió i Sant Crist (Germandat de N. P. Jesús de la Passió). • Itine-rari: Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsi-ni, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna. Nota: Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible,

a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla pe-nitencial.

DIJOUS SANT, 2 d’abril, a les 19 h. Des de Sant Agustí fi ns a la Rambla Nova, esmendada. Trasllat dels passos del Gremi de Marejants.

Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciu-tat. A la catedral se celebrarà a les 20 h, presidida per l’arquebisbe.

A les 20 h, i fi ns a les 22 h. A l’església de Nat-zaret i després de l’ofi ci de Dijous Sant. Torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de La Sang al Santíssim Sagrament.

A les 21.30 h. A l’església de Sant Pere del Serrallo. PASSADÍS DE LA LLUM I TORNS DE GUÀRDIA D’HONOR dels armats del Gremi de Marejants, davant del Santíssim Sagrament.

DIVENDRES SANT, 3 d’abril, a les 0.15 h. VIACRUCIS fi ns al santuari del Loreto. • Orga-nitza: GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO I ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO. • Itinerari:

DIMARTS SANT. Viacrucis dels Natzarens. Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

DIMECRES SANT. Processó del Dolor.Foto: Carme Ribes Moreno

PROGRAMA D’ACTES


creo

28

avinguda Maria Cristina (davant de l’edifi ci de Sanitat), carretera del Cementiri, camí Vell del Llorito fi ns a arribar al santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’autocars per re-tornar a Tarragona.)

A les 6 h. A la catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”.

A les 6.15 h sortiran de l’església de Natzaret, encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i re-presentants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la catedral, des d’on a les 6.30 h s’iniciarà el VIACRUCIS PRO-CESSIONAL per la Part Alta, que fi nalitzarà a l’església de Natzaret. • Organitza: REIAL I VE-NERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, baixada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 10 h, a Sant Joan Baptista, amb la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, i a Sant Pau, amb la CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT. A les 11 h, a Sant Francesc d’Assís, amb l’assistència de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZA-RÈ.

El MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE, al car-rer de les Coques, 1-C, ofereix una jornada de portes obertes de 10 a 13 h (entrada gratuïta).

A les 12 h. A la catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT.

A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Por-tal del Carro). SERMÓ DE LES SET PARAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL MOS CANTARS.

A les 16 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, carrer Unió, Ram-bla Vella i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reve-rències als horaris assignats:

Primera recollida: Rambla Nova, carrer Unió i Rambla Vella

• A les 16.20 h. A la Rambla Nova, coca central del tram Méndez Núñez - Cañellas, quatre pas-sos: Cristo del Buen Amor, Ntra. Sra. de la Amar-gura con San Juan Evangelista, Ecce-Homo i Descendiment de la creu.

• A les 16.40 h. Al carrer Unió, Jesús de la Pas-sió.

• A les 16.50 h. A la Rambla Vella, tram Sant Agustí - passeig de les Palmeres, tres passos:

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de l’Ecce-Homo al Llorito. Foto: Oriol Ventura Pedrol

DIJOUS SANT. Cerimònia del rentat de peus a la catedral.Foto: Oriol Ventura Pedrol


29


29

L’oració de Jesús a l’Hort, Vetlleu i pregueu i Pre-sa de Jesús.

Itinerari de la primera i tercera tandes: Ram-bla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria (on es fa la tradicional pujada de misteris) i plaça del Rei.

Segona recollida: Part Alta• A les 17.30 h. A la plaça de la Pagesia, dos

passos: La Pietat i Sant Sepulcre. • A les 17.40 h. Al pla de la Seu, un pas: La So-

ledat. Itinerari de la segona recollida: les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

Tercera recollida: Rambla Nova, sectors cen-trals i est

• A les 18 h. A la coca central del tram Adrià - Méndez Núñez, dos passos: Sant Enterrament i Sant Sopar.

• A les 18.10 h. Tram Adrià - Roger de Llúria, quatre passos: Jesús és despullat de les seves ves-tidures, Jesús Natzarè, El Cirineu i Retorn del Calvari.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, a les 20 h. Des de l’església de Natzaret, a la pla-ça del Rei, sortirà la magna i tradicional PRO-CESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, declarada

FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi participen els armats de La Sang i les dotze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en to-tal). • Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claus-tre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Ma-jor, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Bocacalle, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT EN-TERRAMENT

1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i matra-ques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. 4. Associació La Salle, amb els passos L’oració de Jesús a l’Hort i Vetlleu i pre-gueu. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas Pre-sa de Jesús. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas La fl agel·lació.

DIJOUS SANT. Monument al Santíssim de la catedral. Foto: Pere Amenós Basora

PROGRAMA D’ACTES


creo

30

7. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelis-ta, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nues-tra Señora de la Amargura con San Juan Evan-gelista. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. 9. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas Jesús de la Passió. 10. Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és des-pullat de les seves vestidures. 11. Reial i Venera-ble Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la Creu dels Penitents, i penitents amb improperis amb el pas Crist dels Penitents. 12. Sant Crist de la Sang. 13. Congre-gació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descen-diment de la Creu, amb el pas Descendiment de la creu. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas La Pi-

etat. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, amb el pas Retorn del Calvari. 16. Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterra-ment i escorta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas Sant Sepulcre i armats del Gremi. 18. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acompanyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompa-nyat dels capitulars. 21. Presidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autori-tats provincials. 24. Banda Unió Musical de Tar-ragona.

DISSABTE SANT, 4 d’abril, a les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SO-LEDAT, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SO-LEDAT. Hi participa el pas de La Soledat, acom-panyat solament per les senyores de la Congrega-ció, amb vesta, i per les senyores convidades que pertanyen a les altres associacions tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Coral Augusta. • Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predicació, surt de la catedral per retornar a l’es-glésia de Natzaret, seguint pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, baixada de la Miseri-còrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat, or-ganitzada pel COR GREGAL.

A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, or-ganitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa, amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa.

Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CA-RAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la Sala dels Canonges de la catedral. El diumenge al matí actuaran pels carrers del Serrallo.

DIUMENGE DE PASQUA, 5 d’abril, a les 11 h. A la catedral, OFICI DE PASQUA.

Divendres 10 d’abril, a les 20 h. Al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau, 4). V CONFERÈNCIA PASQUAL “LIGMUN CRUCIS”,

DIVENDRES SANT. Acció litúrgica a la catedral.Foto: Carles Mallol Parga

DIVENDRES SANT. Funció de les Set Paraules a Sant Magí.Foto: Miquel Sanchis Bernabeu


31


31

a càrrec del Sr. JORGE MANUEL RODRÍGUEZ ALMENAR. En acabar, V CONCERT PASQUAL a càrrec del COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL, dirigit per Anna Mateu. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Se-pulcre de Jerusalem.

Terminis d’admissió i devolució de les obres dels concursos:

Dilluns 13 d’abril, de 18 a 20 h. A l’església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Devolució d’obres no premiades del certament de pintura 2015.

Dilluns 20 d’abril, a les 20 h. Al local social de l’Agrupació d’ASST (carrer de les Coques, 1-C). Termini d’admissió de les obres dels dos certà-mens de fotografi a 2015.

Divendres 15 de maig, a les 20 h. Al local social de l’Agrupació d’ASST (carrer de les Coques, 1-C). Termini d’admissió de les obres dels concursos de DIBUIX ESCOLAR i NARRATIVA 2015.

Veredictes i lliurament dels premis:Dimecres 29 d’abril, a les 18 h. Al local social

de l’Agrupació d’ASST (carrer de les Coques, 1-C), reunió del jurat dels concursos de fotografi a.

Dijous 30 d’abril, a les 19 h. Al mateix local, veredicte dels certàmens de fotografi a 2015.

Divendres 8 de maig, a les 20 h. A l’església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12), lliurament de

premis dels certàmens de fotografi a. A continua-ció, inauguració de l’exposició fotogràfi ca de les obres, que restarà oberta del 8 al 24 de maig.

Dimarts 19 de maig, a les 19 h. Al local soci-al de l’Agrupació d’ASST (carrer de les Coques, 1-C), reunió del jurat del concurs de dibuix i ve-redicte.

Divendres 29 de maig, a les 18 h. A l’església de Sant Agustí (Rambla Vella, 12). Lliurament dels premis del CONCURS DE NARRATIVA i el CONCURS DE DIBUIX 2015. L’exposició de di-buix restarà oberta del 29 de maig al 14 de juny. Horari: de 18 a 20 h.

Diumenge 7 de juny. Festivitat de Corpus Christi. A les 18 h, a la catedral, missa, i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 20 h, a la seu de l’Agrupació d’ASST (carrer de les Coques, 1 C), celebració de la diada de Corpus amb coca de cireres.

Del divendres 18 al diumenge 20 de setem-bre. A la ciutat d’Alzira (València), XXVIII Encu-entro Nacional de Cofradías Penitenciales.

Dimarts 23 de setembre, a les 19 h. PROCES-SÓ DE SANTA TECLA, organitzada pel Capítol de la Catedral. El Braç de Santa Tecla serà dut per membres de les confraries de la ciutat.

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de La Sang per la Part Alta. Foto: Pere Amenós Basora

PROGRAMA D’ACTES


creo

32

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Cristo del Buen Amor. Foto: Carles Mallol Parga

DISSABTE SANT. Processó de la Soledat des de l’església de Natzaret. Foto: Francesc Sech Buera

LES CARAMELLES. El Cor Gregal a la Sala dels Canonges de la catedral. Foto: Quim Mas Carceller

Divendres 27 de novembre, a les 20 h. Al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau, 4). ACTE DE LLIURAMENT DELS PRE-MIS A LA FIDELITAT 2015. En acabar, sopar de germanor al mateix Seminari.

Divendres 11 de desembre. Celebrem el Na-dal. A les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla


33


33

Vella, 12). Concert de Nadal a càrrec de la Ban-da de Música de l’Associació La Salle - Estudi de Música. Organitza: Agrupació d’ASST. La Con-gregació de la Puríssima Sang lliurarà un obse-qui als assistents.

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRALFoto: Blanca Beltrán Ras

Les dades del programa estan tancades l’11 de febrer de 2015. Tota modifi cació posterior a aquesta data es podrà consultar al telèfon de l’Agrupació (977 22 96 30) els dimarts i dijous de 18 a 20 h.

Custòdia de la processó de Corpus.Foto: FERVI

Monument del Corpus Christi als jardins del claustre.Foto: FERVI

PROGRAMA D’ACTES


creo

34

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2015

VENDA DE TIQUETS PEL LLOGUER DE CADIRES 2015 Lloc de venda: ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ (Rambla Vella)Dimecres i Dijous Sant, 1 al 2 d’abril: de 12 a 14 h. i de 17 a 19 h.Divendres Sant, 3 d’abril: d’11 a 14 h. i de 16 h. a l’inici de la processóNO ES FARÀ RESERVES DE CADIRES.

PREU DE LES CADIRES: 6 i 7 €Fila única: 7 € - 1a fi la: 7 € - 2a fi la 6 €

Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació d’Associacions: 977 22 96 30e-mail: [email protected]

RECORREGUT PROCESSÓ

DIRECCIÓ PROCESSÓ

ACCÉS AL RECORREGUT

MONUMENTALAMBULANCIA

ACCÉS RESTRINGIT

ALS VIANANTSSORTIDES DEL CIRCUIT

PROCESSIONAL

CADIRES

ÉNDE

�

N��E

�

�RIA

AR�AN��DING

�LAT��AScelona

VISITA GUIADA: LA SETMANA SANTA DE TARRAGONAVisita guiada per a conèixer els passos de la processó de Tarragona.

Per a més informació:Patronat Municipal de Turisme de Tarragonacarrer Major, 3943003 TARRAGONATelèfon 977 25 07 95www.tarragonaturisme.cat


creo

35


35

En el moment actual, sort en tenim, del papa Francesc. És l’únic dirigent mundial que dóna la talla. És escoltat per moltíssimes persones, no so-lament catòlics i cristians, sinó també per fi dels d’altres religions, i fi ns i tot per agnòstics i ateus.

Amb el lideratge dels papes passa de vega-

des que quan llancen un missatge, que pot ser en forma de crida breu (una frase impactant), molts s’hi apunten i la repeteixen però, de fet, es continua fent el mateix o gairebé.

Es pot parlar de l’ars celebrandi (l’art de cele-brar) i continuar fent el mateix. Es pot parlar de

Setmana Santa seguint el Papa FrancescMiquel Barbarà AnglèsDelegat episcopal, consiliari de l’Agrupació,

prefecte i president de la Sang

Foto Oriol Ventura Pedrol



creo

36


Foto Blanca Beltrán Ras

l’atri dels gentils i no anar a cap atri dels gentils. Es pot parlar d’anar a les perifèries i continuar a la vora del foc. I així podríem anar seguint.

Tot això es pot donar també amb les altres orientacions i els exemples del papa Francesc. I després d’haver-ne tractat, ens podem pregun-tar si estem disposats a canviar alguna cosa. Per exemple, els no que posa a l’Exhortació Apostò-lica LA JOIA DE L’EVANGELI.

I podem fer esment també de les quinze pos-sibles malalties que enumera en el discurs de Nadal del 2014 a la Cúria Romana.

Citem-ne només breument alguna: la malaltia de sentir-se imprescindible, de la fossilització mental i espiritual, de l’Alzheimer espiritual, de la rivalitat i de la vanaglòria, de les murmuraci-ons i de les crítiques, de la indiferència envers els altres, d’evangelitzar amb cara de funeral, dels grups tancats, de l’acumulació…, que de ve-gades ho ha expressat explicant que la seva àvia deia que “la mortaja no tiene bolsillos”.

Ell mateix diu que aquestes malalties o temp-tacions “són naturalment un perill per a cada cristià i per a cada cúria, comunitat, congrega-ció, parròquia, moviment eclesial, i poden col-pejar tant a nivell individual com a nivell comu-nitari”.

Les associacions de Setmana Santa tenim aquí molt a revisar, per fer examen de conscièn-cia i esmenar-nos si realment volem ser testimo-nis del CRIST MORT I RESSUSCITAT.

Bona Setmana Santa i BONA PASQUA DE 2015!


37


37

SAN JUAN EVANGELISTA

Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista

Foto: Merche Mallol Parga

SETMANA SANTA SEGUINT EL PAPA FRANCESC


creo

38

SANT ENTERRAMENT

Gremi de Marejants

Foto: Carme Ribes Moreno


39


39

1950Tot fent HistòriaCapítol XVII

Amb el perill de repetir-nos una vegada més, encetem aquest capítol de la nostra particular història retornant al que ja apuntàvem en anteri-ors entregues d’aquesta sèrie, o sigui, les difi cul-tats per aconseguir editar un opuscle del nivell i la qualitat d’aquells que marcaren un estil propi d’ençà dels orígens de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona.

De ben segur que contribuí a aquesta parcial decadència l’aparició de fullets publicats per al-gunes de les entitats agrupades, tal com ens diu el bon amic i recordat Enric Baixeras i Sastre:

“Hi inclogueren anuncis comercials per aba-ratir el cost […]. El resultat editorial és per dol-dre’s: les publicacions baixaren de to; algun taller descurà la maquetació, esgotà l’espai, col·locà els anuncis a tort i a dret, no només al fi nal del volum, com la discreció tolera, sinó també al començament i barrejats amb els textos i les il-

Josep M. Sabaté i BoschCronista ofi cial de l’A.A.S.S.T.

Programa de mà del 1950.El Capità Manaies Pau Espinosa Guità (1930-1951).

Cartell del 1950, litografi a de Garrido. Peu d’impremta: Imp. y Lit. Ortega. Valencia


creo

40

lustracions, o, pitjor encara, trepitjant els dibui-xos emblemàtics de la Setmana Santa i els seus misteris […]. Repetiren sense consideració, un any i un altre, els gravats publicats anteriorment, ignorant la dignitat […]. La propaganda de la Setmana Santa en sortí ben mal parada.”1

Avui encara mantenim un debat entorn de la denominació d’algunes d’aquestes publicacions que palesen semblants desqualifi cacions quan les comparem amb un veritable llibre, i que certa-ment no passen de ser un fulletó propagandístic de l’entitat, amb defectes d’impressió condicionats per la necessitat econòmica de supeditar l’edició a una publicitat gens digna quant a disseny gràfi c i que desmereix qualsevol text que porti inclòs.

Però deixem velles polèmiques per endins-ar-nos en el senzill “fullet” de la Setmana San-ta de 1950, no res més que un quadernet de vuit pàgines de 23 x 10 cm, a dues tintes, editat per l’“Excelentísimo Ayuntamiento de la ciudad de Tarragona” i imprès per Sugrañes Tarragona.

Tal vegada, tot i la senzillesa d’aquest “opus-cle” de caire més turístic que religiós, hauríem de destacar-ne la portada, amb el retorn a una temà-

1. Setmana Santa Tarragona. 75 anys d’opuscles (1928-2003). Tarragona, 2003, pàgs. 16-17.

tica que des de l’any 1936 no s’havia emprat i que per primer cop defugia el dibuix o la fotografi a re-ligiosa, per personalitzar la imatge d’un conegut Capità Manaies: era la d’un encara relativament jove Josep Fornos. En els opuscles anteriors, mai abans ningú havia estat protagonista d’una por-tada, i el tema dels armats sols havia sortit en el primer opuscle de l’Agrupació d’Associacions de l’any 1928, amb un dibuix d’un irreal Capità Ma-naies, o en un fullet turístic de l’any 1930, també amb un altre dibuix de la fi gura del trompeter de la cohort romana de Tarragona, amb la silueta de la façana de la catedral com a fons.

A partir d’aquesta primera plana, amb l’estil dels primers opuscles, segueix una pàgina lite-rària o “Pórtico” en la qual es canten les excel-lències de la ciutat “que no ha dejado nunca de sentirse romana” i que invita a viure una Setmana Santa “con un suspiro de liberación que consuela el espíritu”. Resumeix líricament els actes princi-pals així: “Esas palmas y laureles agitándose bajo el enorme rosetón de su Catedral; ese Via-Crucis matinal dentro de un baño de luz aterciopelada y tímida de abril; la Procesión del Viernes Santo, tan llena de vivos resplandores bajo el manto os-curo de la noche; su total aspecto de templo lleno de resonancias y claroscuros…”.

Les quatre planes següents vénen il·lustrades per sengles fotografi es d’imatges religioses, ca-dascuna d’elles acompanyada d’un petit comen-tari i un determinat grafi sme: el Natzarè amb

Fotografi a del programa de mà de 1950

Fotografi a del programa de mà de 1950


41


41

el dibuix de tres claus, el Sant Crist de la Sang amb una corona d’espines i les siluetes d’un pa-rell d’orenetes, la professó a la Rambla amb el desfi lar dels penitents i una escala, i una Verge Dolorosa amb el grafi sme d’un parell de daus.

Clouen el fullet una pàgina amb el programa dels dies sants i la darrera, dedicada a uns iti-neraris turístics que recomanen pel Dissabte de Glòria: a partir de les onze del matí, des del pa-lau municipal, una visita als museus Arqueològic i Paleocristià, amb una conferència de l’arxiver Feliciano Conde, i a la tarda, a les cinc, la visita a la catedral i la conferència per part del canonge Pere Batlle; per l’endemà, Diumenge de Pasqua, proposaven també una visita a l’aqüeducte romà –“el Pont del Diable”–, el Passeig Arqueològic, la pedrera del “Medol” i la “Torre dels Escipions”, acompanyats pel mateix Feliciano Conde; per a aquesta “excursió” calia inscriure’s a la seu del Sindicat d’Iniciativa –“Rbla. Generalísimo, 50”. A més, s’informa que aquell cap de setmana, de dotze a dues, restarien obertes les voltes del Circ, a la baixada de la Pescateria.

El programa donava notícia dels actes dels dies sants des del Diumenge de Rams fi ns al Di-vendres Sant. Els del primer dia començaven amb una missa a dos quarts de deu, benedicció de palmes i altres ofi cis; a les cinc de la tarda, el tradicional viacrucis organitzat per La Sang. El Dimarts Sant, a les vuit de la tarda, hi havia el vi-acrucis dels natzarens, i el Dimecres Sant, a tres quarts de vuit, un altre viacrucis organitzat per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. El Dijous Sant, a la catedral, a les deu del matí, els ofi cis propis del dia, la professó “Lavatorio” i el solemne ofi ci de “Tinieblas”. Finalment, el Diven-dres Sant, també a la catedral i a les deu del matí, l’ofi ci de “Presantifi cados”; a la tarda i a partir de dos quarts de quatre, la recollida dels passos, i al vespre, a dos quarts de vuit, la tradicional profes-só del Sant Enterrament, amb una similar parti-cipació de les actuals associacions amb els seus passos, a la qual s’afegia la presència d’un nodrit grup de seminaristes amb sobrepellís i el piquet militar que tancava el seguici; en la relació dels misteris hi mancaven, evidentment, alguns pas-

LA PIETAT. Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant IsidreFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

TOT FENT HISTÒRIA


creo

42

sos, com per exemple el dels pescadors –la “Con-fraria” o “el del Pòsit”, avui Associació del Pas La Presa de Jesús–, els dels andalusos –el Cristo del Buen Amor i el de Nuestra Señora de la Amargura con san Juan Evangelista–, el del Despullat dels natzarens i el del Descendiment.

Una última nota feia referència a la venda de les cadires i llotges instal·lades al pla de la Seu i a la Rambla.

Per completar aquesta escadussera informa-ció, ens cal ara recórrer un cop més al Diario Es-pañol de l’època, on les primeres notícies comen-cen el dijous 23 de març inserint una circular sobre el “Día de Oración y Penitencia” pel Diu-menge de Passió, signada pel llavors arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro. També s’hi inclou ja diversa informació referida a l’edició del fullet propagandístic de la Setmana Santa, editat per l’Ajuntament, que, ampliada amb dos mil exem-plars més, arriba als vuit mil; una referència a la propaganda feta en la premsa barcelonina amb un suplement publicat a El Correo Catalán en l’edició del diumenge 18 de març, amb un treball de Carmelo Martínez Peñalver sobre la coneguda anècdota del pas dels marejants a la Volta de Sal-vi; una glossa de Manuel de Montoliu; l’entrevis-ta al tinent d’alcalde i president de la Comissió de Cultura i Festes, Pau Olivé Sanromà, i una suc-cinta història de la Confraria de Sant Magí, Màr-tir, de Barcelona; a més, la informació del diari local fa esment de la publicació de l’opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, destacant un article, “Desfi le de improperios”, de José Roca

García, i el poema “El dolor de mirarte”, de Juan Casanova Andrés.

L’edició del divendres 24 de març, pel que fa a la nostra particular història de la Setma-na Santa tarragonina, només presenta l’article “El espíritu de los Días Santos”, signat per N. N., i la nota de l’assistència de la Confraria dels “maginets” de Barcelona, amb el seu president, Luís Bonet y Punsoda, a la professó del Sant Enterrament.

El dissabte publica l’avís de les conferències quaresmals que tindrien lloc a l’església de Sant Francesc a partir del dilluns dia 27 de març, im-partides per l’arquebisbe Benjamín, organitzades per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, retransmeses per Ràdio Tarragona i dirigides als homes i joves de l’arxidiòcesi.

Segons el Diario del diumenge 26 de març, també hi hauria la cloenda de les conferències a l’església de la Trinitat pel canonge Francisco Tà-pies; a més, hi ha notícia dels opuscles dels “ma-ginets” i de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió –aquest darrer amb 36 pàgines!–, i del concert que la banda del Regiment Jaén oferi-ria el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Pasqua (8 i 9-IV-1950, respectivament).

El diari del dimarts 28 de març només destaca els noms dels portants de la bandera de la Ger-mandat del Sant Ecce Homo: pendonista, Esta-nislao Sevil Guinovart, i cordonistes, José Luis Rubio i Rafael Nadal.

El dimecres 29 l’arquebisbe publica al diari la primera entrega d’una sèrie que amb el titular “La

Portada dels opuscles dels Maginets, de la Germandat de N. P. Jesús de la Passió i dels Natzarens del 1950.


43


43

Pastoral del Prelado” continua en dies successius amb un tema sempre adient: “El deber de los ca-tólicos en la hora presente”. I a les pàgines dedi-cades a Tarragona trobem tot un seguit d’avisos o “notícies”: la convocatòria d’un concurs “Naci-onal” de fotografi a organitzat pel Sindicat d’Ini-ciativa; el banderer dels “maginets”, Juan Sedó Peris-Mencheta, i el de La Sang, Roberto Vendrell, acompanyat per l’advocat José Yxart de Moragas i l’arquitecte Francisco Monravá Soler, com a cor-donistes; i la missa del Diumenge de Rams, a les vuit del matí, a la capella de Sant Magí, al Portal del Carro, en la qual es resaria l’oració de l’“Año Santo” i es repartirien branques de llorer.

El Divendres de Dolors, 31 de març, seguei-xen publicant-se encara més notes i avisos, com els dels assaigs dels armats, la retransmissió del pregó pels micròfons de Ràdio Tarragona l’en-demà, dissabte 1 d’abril, a dos quarts d’onze de la nit, a càrrec de Carmelo Martínez Peñalver, o els noms dels portants de la bandera de l’Associ-ació La Salle –pendonista, el reusenc Francisco Miró de Dalmau, i cordonistes, el regidor mu-nicipal José M. Hernández i el diputat Antonio Soler Morey–, així com l’organització d’un con-cert en el qual actuarien els germans canongins Pablo i María Francisca Vidal i la rapsoda María Cavallé.

El Dissabte de Dolors, en caure l’1 d’abril, l’edició del Diario Español està dedicada a la commemoració de l’anomenat “Día de la Victo-ria” i a la missa de campanya que es feia a la Rambla, tot i que encara hi ha espai per a una nota de l’Arquebisbat amb l’horari de la mis-sa del Diumenge de Rams a la catedral, a dos quarts de deu del matí.

En l’edició del Diumenge de Rams es confi r-ma la notícia de la retransmissió del pregó de Setmana Santa, i ens afegeix que fou presentat per Josep Maria Tarrasa; s’avisa de l’horari –a les cinc de la tarda– i de l’itinerari del viacrucis de La Sang; Petrófi lo –Lluís M. Mezquida–, en un article titulat “Facetas de Semana Santa”, ens posa al corrent de les novetats de la Confraria de Sant Magí: les cartes que s’envien als tarragonins absents, l’auca editada pel Sindicat d’Iniciativa, amb rodolins força simpàtics –“Com que són de Barcelona, porten música molt bona”–, la presi-dència a càrrec de José M. Canals i de Siscart…; també hi ha una llarga referència a l’opuscle com-memoratiu del desè aniversari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, imprès per S.T. Virgili, amb portada de José Riera, i les presenta-cions institucionals de l’arquebisbe, el president de la Germandat, Joaquín Pons, el consiliari Dr. Blas Quintana, i l’alcalde, Enric Olivé, a més dels articles de Marcelo Riera sobre la talla de Cosco-lla, de Luis M. Mezquida sobre la cohort romana, de Juan Salvat y Bové, de caire costumista, i de Timoteo Zanuy, a l’entorn de l’ensenyança de la Passió, amb les il·lustracions fotogràfi ques cor-responents.

TOT FENT HISTÒRIA

Viacrucis a Santa Maria del Mar de Barcelona del 1950 organitzat pels Maginets. Foto: Arxiu Quim Mas

Seminaristes al viacrucis de Diumenge de Rams per les muralles. Foto: Joan Porta Puig


creo

44

Com que en aquell temps els dilluns no sor-tia cap diari i sols hi havia l’Hoja del Lunes gene-ralitzada arreu, bona part de la informació del Diumenge de Rams i la de tota la Setmana Santa apareix a partir del Dimarts Sant: els anuncis del viacrucis dels natzarens a les vuit del vespre, amb la funció litúrgica una hora abans a l’església de Sant Francesc, el de la missa de comunió general com a cloenda de les conferències quaresmals i el d’un concert el dimecres al Salón Moderno orga-nitzat per l’Associació La Salle, en el qual també es recitarien els poemes “Cristo de la Buena Mu-erte”, de J. M. Pemán, i “La Pedrada”, de J. M. Gabriel y Galán.

L’avís del viacrucis de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió a tres quarts de set de la tarda, amb la funció religiosa a càrrec del canon-ge Salvador Castellví Oller, enceta la informació del Dimecres Sant, 5 de març; continua amb el programa dels concerts que realitzaria la Banda de Música del Regiment Jaén els dies 8 i 9 i les au-dicions de sardanes per la Cobla Tarragona; tenim també notícia dels portants de la bandera del Gre-mi de Pagesos: al Sant Sepulcre, com a pendonis-ta, Jaime de Samá y Coll, comte de Solterra, i com a cordonistes, el president del Sindicat de Regs del

pantà de Riudecanyes, Rodolfo Cavallé Borràs, i l’enginyer agrònom Tomás Rivero; pel que fa als natzarens, a banda de la ressenya del viacrucis del dia anterior, amb el detall de la presència del ca-nonge Dr. Pascual, el governador militar, Salvador Ascaso, l’alcalde, E. Olivé, el sotscap provincial del Movimiento, Julio Martínez Rocesa, s’informa que a la professó la bandera seria portada per Pe-dro Gual Canó en substitució de Pedro Gual Villal-bí i que els cordonistes serien els germans Luis y Carlos Ahumada Gual.

El Diari dels Dijous i Divendres Sants, 6 i 7 de març, per la festa del Divendres s’aplega en un sol exemplar monogràfi c de la Setmana Santa, i per aquesta petita història, que des de fa disset capítols bastim cada any amb la documentació que podem fer servir, l’edició esdevé un succeda-ni dels opuscles tradicionals, perquè, deixant de banda les notícies pròpiament periodístiques del dia anterior i els avisos corresponents a les da-tes de referència, recull prou quantitat d’articles signats per reconeguts escriptors per no fer-nos enyorar aquells vells i primitius opuscles de la nostra associació, tot i la llengua emprada.

Vegem, doncs, ara les notícies i els no gens menys interessants avisos: les ressenyes del via-crucis del dia anterior organitzat per la German-dat de la Passió i del concert sacre de l’Associa-ció La Salle; notícia de la reunió de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, presidida pel Dr. Pere Batlle i que havia tingut lloc el dia abans, a les vuit del vespre, per tal de canviar impressions i defi nir defi nitivament els tres torns de recollida dels passos a partir de dos quarts de cinc: primer, el dels “maginets” i els dels natzarens, en segon lloc el de La Salle, el de la Passió i el dels marejants –“pescadors”–, i fi nalment els pagesos i l’Ecce Homo; també es publicaven unes normes referides a la professó del Sant Enterrament que sortiria el Divendres Sant a dos quarts de vuit, amb les prohibicions dels personatges bíblics, de donar caramels, de fer parades o reverències i de circular per altres carrers no establerts en l’itinerari ofi cial, la re-comanació de dur sabates negres, la prohibició d’anar descalços –exceptuant-ne els penitents–, com també estava prohibida l’assistència de dones –llevat de les penitents amb la cara tapa-da– i nens; l’avís de l’al·locució des del Semina-ri de Tarragona a través de les ones de Ràdio Tarragona a les nou de la nit amb motiu de la “Campaña del Perdón Universal”; un altre avís

Ecce Homo obra de Carles Moyà de 1947. Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu


45


de l’obertura de les voltes del Circ romà de la baixada de la Pescateria; una nota de l’alcaldia dirigida a la ciutadania que sortís al camp i l’or-denança municipal que prohibia la circulació de vehicles entre les dotze del Dijous Sant i la una del migdia del Divendres Sant.

Quant als articles propis dels dies sants, la rela-ció correspon als següents autors i títols: el prevere F. Giralt, “A la vista del Hijo Crucifi cado”; N.N, “El Monumento de Jueves Santo”; M. Meler, prevere, “Es preciso adoptar una postura”; Fray Francisco Iglesias O.F.M., “Un tarraconense en Palestina: El templo del Santo Sepulcro restaurado” i “Ante la dolorosa del Calvario”; Paul Claudel, “La crucifi -xión”; Marcelo Riera Guell, “Acuarela de la plaza del Rey”; Petrófi lo, “Los dioramas de la Pasión”; J. A., “El Museo Bíblico del Seminario Pontifi cio”; Josefi na Domingo de Balañá, “Piedra del Calva-rio”; Juan Serra Vilaró, prevere, “Cruces procesi-onales” –molt documentat–; Manuel de Montoliu, “Acotaciones a la procesión del Santo Entierro” –amb un decàleg crític força interessant–, i José Alsina Gebellí, “Glosas de los días santos”.

Finalment, el nostre Diario, el Dissabte de Glò-ria, publica la notícia de la professó del Sant En-

terrament amb una referència a la primera plana i a l’última, i l’article “Pasó la procesión”, de Pe-trófi lo. El Diumenge de Pasqua s’insereix un co-mentari sobre aquella al·locució radiada des del Seminari, una altra sobre el concert de la Banda de Música del Regiment Jaén i l’actuació de les caramelles del dia anterior. Encara el dimarts 11 d’abril Petrófi lo signa l’article “Después de las fi estas”, en el qual, d’acord amb el seu estil, no mancat de crítica constructiva, destaca l’interès dels natzarens per tirar endavant un nou misteri, elogia la presència de les bandes de música, que distaven ja dels passats “pedaçots” d’anys anteri-ors, però també es dol de la no participació dels passos dels pescadors i del Descendiment, així com dels pocs armats i penitents. I l’última notí-cia la trobem en l’edició del dimecres 12 d’abril, amb la ressenya del pontifi cal del Diumenge de Pasqua.

Sense menysprear la important documenta-ció que ens ofereix el Diario Español, ens caldrà esperar-nos a l’any vinent per retrobar-nos amb un nou “opuscle” i poder seguir aquest passeig per la història de la nostra Agrupació. (Conti-nuarà)

PAS DE LA FLAGEL·LACIÓ. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist. Foto: Carme Ribes Moreno

TOT FENT HISTÒRIA


creo

46

EL SANT SOPAR

Gremi de Marejants


DETALL DEL SANT SOPAR

Gremi de Marejants



47


Foto: Olga Xirinacs

Rentar-se les mansOlga Xirinacs

Els rentamans apareixien sovint descrits, pin-tats i retratats en escenes de cada dia fi ns que l’aixeta d’aigua corrent va relegar aquests estris a peces per decorar i a botigues d’antiquaris. De terrissa, fusta, coure, plata i or, els rentamans eren indispensables en tota llar. Per als orientals en general era costum necessari. La tradició oral hebrea n’havia fet un ritual carregós del qual Je-sús i els seus deixebles havien prescindit algunes vegades, no pas per rebutjar la neteja, sinó la for-ma predeterminada de fer-la. Per això havien es-tat acusats d’impurs, de bruts.

Al misteri tarragoní del Sant Sopar, un renta-mans amb la seva plata, gerra i tovallola blanca, brodada i ben planxada brilla en un angle, ben vi-sible. N’he retratat un altre d’un quadre fl amenc del segle XVIII. També lluent, preciós, a punt per fer servir. El rentamans del Sant Sopar no sabem com era. El de la pintura fl amenca sí, perquè els interioristes dels segles XVII i XVIII reproduïen fi -delment els costums i estris de les seves socie-tats. A mi m’ha semblat que les dues fotografi -es es complementaven, però en el primer i únic signifi cat que hauríem de donar a un rentamans: purifi car, netejar, polir.

Des de fa uns dos mil anys, en la nostra so-cietat d’infl uència cristiana ha quedat ben viva

la dita “rentar-se’n les mans”. L’origen correspon a les mateixes escenes de la Passió, quan Ponç Pilat demana un recipient per rentar-se les mans, descarregant-se així de la responsabilitat de l’exe-cució de Jesús. D’aquesta manera el rentamans adquireix un doble i sinistre sentit que tothom entén: no el de rentar-se les mans sota l’aixeta, sinó el gest evident i públic, ostentós, de fer-ho en l’estri apropiat i eixugar-se vistosament amb la tovallola.

“De l’home mira sempre les mans”, aconsella i canta Raimon: “mans dels que maten, brutes, / mans fi nes, que manen matar…”. Les mans dels pescadors amics de Jesús no devien ser fi nes, però sí les d’alguns deixebles dedicats a altres ac-tivitats. Però no mataven sinó que guarien i con-solaven. Les mans de Ponç Pilat, governador, a més de fi nes devien ser perfumades. Les dels sa-cerdots que decretaren la mort de l’innocent, de-vien ser purifi cades. Les mans dels dictadors que manen matar, també. A casa nostra, les últimes morts signades pel dictador van arribar fi ns als anys 1974 i 1975. De les del 1974, una a Tarrago-na, com un últim record de govern. De les altres en farà quaranta enguany, 2015. ¿Convindrà que tornem a oferir rentamans només de primera in-tenció?


creo

48

CRIST DELS PENITENTS


Foto: Blanca Beltrán Ras


49


49

El Sant Crist de la Salut i la seva capella de la catedral de Tarragona

Sofi a Mata de la Cruz

A la catedral de Tarragona és habitual trobar-hi moltes persones agenollades o assegudes davant de la capella del Sant Crist de la Salut, les quals, de manera discreta i amb recolliment, adrecen de-votament les seves oracions al Sant Crist, dema-nant el seu favor en relació amb la salut, ja sigui la personal o bé la dels seus familiars o amics. Tam-bé s’hi encenen moltes espelmes. Es tracta d’una devoció arrelada des de fa segles a Tarragona, que avui en dia continua ben viva.

La capella és un àmbit reduït, però d’una gran bellesa formal, elegant i simple, si més no des de la darrera restauració, que ha sabut recuperar el seu aspecte original. Hi destaquen les tres imatges presents: Crist crucifi cat, fl anquejat per la Mare de Déu Dolorosa a l’esquerra i sant Joan Evange-lista a la dreta, que constitueixen el grup bàsic del Calvari. La capella conforma un marc destacadís-sim, amb una arquitectura tardogòtica fi ligranada i una delicada policromia present a la volta. Tant la capella com les imatges que s’hi troben com-parteixen una mateixa història, en part molt docu-mentada, en part desconeguda encara.

L’arquitectura i l’escultura es van realitzar en temps de l’arquebisbe Gonzalo Fernández de He-redia (1490-1511). Es deuen a la generositat del canonge Anton Barceló, germà del senyor dels Montgons, un feu molt extens proper a Tarragona, situat entre Sant Pere Sescelades, el camí de Reus i el riu Francolí.1 Hi havia hagut un poblat amb el

1. RAMON I VINYES, Salvador. “Los crucifi jos de la catedral de Tarragona”. Semana Santa. Tarragona, 1967, s.p.

seu castell i la seva església, dels quals resten unes poques ruïnes. El canonge va fundar quatre cape-lles a la catedral, la del Sant Enterrament i les tres del braç dret del creuer. D’aquestes tres, la central és la del Sant Crist, mentre que les dues laterals es van dedicar en origen a sant Bartomeu i sant Este-ve Protomàrtir. A l’inici, la capella central es va po-sar sota l’advocació del Mont-i-Calvari (Muntanya del Calvari): “Tot el conjunt de referències permet de suposar que l’oratori de Mont-i-Calvari era la capella de l’actual Sant Crist de la Salut.”2 No seria coneguda com a capella del Sant Crist de la Salut fi ns molt de temps després. Amb la fundació de les capelles el canonge Barceló evidenciava la seva devoció per la Passió de Jesucrist. Potser encara en vida del fundador de la capella, o uns anys des-prés, Lorenzo Pérez, bisbe de Neàpoli i auxiliar de l’arquebisbe Fernández de Heredia entre el 1502 i el 1542, hi va fundar una missa diària cantada en honor del Sant Crist i de les Cinc Nafres, una devoció estretament lligada a la de la Passió.3

Antoni Barceló va ser canonge simple entre el 1451 i el 1500, i va obtenir la dignitat d’entonador segon el 1502 i de succentor primer el 1503. El seu escut es troba representat diverses vegades, tant a

2. CAPDEVILA I FELIP, Sanç. “El Mont-i-Calvari de la nostra Catedral” (Publicat en origen a La Cruz (Tar-ragona), el 24 de març del 1932). Reproduït a Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932). Tarragona: Diputació de Tarragona. Institut d’Estudis Ramon Berenguer IV, 1980 (Els llibres de la Medusa), 1), p. 67-68.

3. RAMON I VINYES, 1967, s.p.



creo

50

Postal de les capelles de fi nals de segle XIX Observem que no hi ha les imatges de la Mare de Déu ni de sant Joan però hi ha una Dolorosa vestida procedent del convent de Sant Francesc. Foto: Arxiu Quim Mas

Fotografi a de principis del segle XX. El Sant Crist porta el pany de la puresa fet de roba. Foto: Arxiu Quim Mas

la capella del Sant Enterrament com a les tres del creuer, amb una barca com a tema central (que simbolitza el cognom Barceló), amb les veles ar-riades i surant sobre les ones. La seva divisa és la següent: In fi ne diebus meorum Domine da portu salutis (Al fi nal dels meus dies, Senyor, porteu-me al port de la salvació). S’han publicat algunes tra-duccions diferents.4 També apareix l’escut capitu-lar, repetit a bastament. Antoni Barceló va morir el 26 setembre del 1508,5 víctima d’una plaga de pes-ta bubònica –produïda per les puces de la rata ne-gra–, que va assolar la ciutat de Tarragona entre els mesos de maig i desembre d’aquell any. La plaga va ser coneguda també com a “pesta llevantina”, perquè procedia de l’altra banda del Mediterrani.

És habitual trobar repetit un error respecte al nom de fonts del comitent, que sovint és anomenat Joan en comptes d’Antoni. L’errada prové d’una informació inexacta del canonge Blanch, que al seu Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropo-litana i Primada de Tarragona (1654), en comentar la fundació de la capella, va confondre els noms.6

4. RAMON I VINYES, Salvador. “Sant Crist de la Sa-lut”. Setmana Santa. Tarragona. 2007. Tarragona: Agru-pació d’ASST, 2007, p. 72-73.

5. RAMON I VINYES, Salvador. “Canonges de la ca-tedral de Tarragona”. Butlletí Arqueològic de Tarragona, època V, núm. 21-22 (1999-2000) p. 241-384.

6. BLANCH, Josep. Arxiepiscopologi de la Santa Es-glésia metropolitana i primada de Tarragona. Transcrip-ció i pròleg de Joaquim Icart. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona. Institut d’Estudis Tarraconen-se Ramon Berenguer IV, 1985 [Facsímil. Tarragona: Agrupació de Bibliòfi ls de Tarragona, 1951] vol II, p. 124.

És comprensible, ja que hi va haver dos canonges amb el mateix cognom Barceló, contemporanis, però sembla que no tenien relació familiar. L’altre, Joan Barceló, era natural de Constantí i va accedir al capítol l’any 1496. Al cap de poc temps va mar-xar a Roma, a regir l’ofi ci de la Penitenciaria Apos-tòlica, i en aquella ciutat va morir el 16 d’agost del 1511.7 La documentació de l’època de fundació de la capella sempre fa al·lusió a Antoni Barceló.

Les tres capelles del creuer es poden adscriure plenament a l’estil tardogòtic. Situades a la part inferior de la rosassa del braç dret del creuer, hi destaquen les delicades cresteries que ornamen-ten els intradossos dels arcs apuntats de les porta-des, més elevat el central, així com la balustrada calada de la part superior. El projecte original te-nia prevista una prolongació pels costats, que va quedar truncada, possiblement a causa de la mort del canonge Barceló. Les tres capelles es cobrei-xen amb voltes de nervadura estrellada. La recent restauració ha tret a la llum la policromia original dels murs, un carreuat “de pinzell”, en què s’hi van pintar línies negres, blanques i vermelles sobre un fons més clar, imitant carreus de pedra. Però des-taca especialment la recuperació de la policromia i dels daurats originals de les voltes i de les claus

7. CAPDEVILA, 1980, p. 69-70.


51


51

de volta. A la capella del Sant Crist la clau de volta central mostra una Maiestas Domini in sede, po-licromada i daurada. El mateix tema es repeteix a les quatre claus de volta més petites, daurades. Mentre que les nervadures presenten una policro-mia variada als carreus, a la plementeria el cam-per està pintat de blau, amb uns estels de paper daurat adherits.8

La imatge del Sant Crist va ser aportada pel co-mitent de la capella poc abans del 1502. D’autor desconegut, en paraules del canonge Blanch: “ell donà a la Iglésia aquella tant devota imatge, y no-s diu de ahont la agué”.9 Es tracta d’una escultura de fusta tallada i policromada, que representa Je-sucrist ja mort, amb el cap inclinat i els ulls tan-cats, en el moment immediatament posterior al cop de llança del costat, com descriu l’evangeli: “Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels sol-dats li traspassà el costat amb una llançada, i a l’instant en va sortir sang i aigua” (Jn 19,33-34).

L’estil de la imatge permet posar-la en relació amb l’escultura d’infl uència fl amenca que es va anar imposant a Catalunya al llarg de la segona

8. MARTÍNEZ SUBÍAS, Antonio. “Descoberta de noves policromies a la Catedral”. Església de Tarra-gona, 268 (agost-setembre 2012) p. 18-20. CONEJO, Antoni. “La ‘nova’ catedral de Tarragona”, http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/2013/01/08/catedral-tarragona.

9. BLANCH, 1985, p. 124.

meitat del segle XV i que va anar substituint l’es-til internacional. Clavat amb tres claus, el tracta-ment de l’anatomia intenta apropar-se al màxim a la realitat, expressant un intens dramatisme per mitjà del rostre demacrat, del costellam molt mar-cat, de la musculatura tibant de les cames i dels regs de sang que s’escorren des del cap, ferit per la corona d’espines, de les mans i dels peus perforats pels claus o de la ferida del costat. La manca de proporció i la inexactitud anatòmica no són im-pediments per a la visió de la realitat pròpia del fl amenquisme. Els plecs durs i molt marcats del perizoni són també característics de l’apropament als corrents fl amencs. La policromia és sòbria en general, amb les carnacions groguenques i el pe-rizoni blanc, però amb els cabells i la barba molt foscos. Hi ha hagut diverses actuacions en què se li han aplicat capes successives de policromia.

Pel que fa a les imatges de la Mare de Déu Do-lorosa i de sant Joan, tot i que possiblement foren col·locades ensems amb el Sant Crist, s’esmenten per primera vegada el 1508. La gestualitat expres-sa de forma rígida i hieràtica un cert recolliment a la primera, amb el cap baix i les mans unides en oració, mentre que la segona, amb la mà es-querra afegida el 1932, presenta actualment una estranya actitud, com de sorpresa, ja que se li va col·locar en posició aixecada. Els cossos queden amagats sota unes vestidures de textura gruixuda i d’aspecte pesant, amb uns plecs molt marcats i

Retaule de l’any 1932. Foto: Arxiu Quim Mas


EL SANT CRIST DE LA SALUT I LA SEVA CAPELLA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA


creo

52

treballats. Tot plegat remet també a una traducció dels corrents fl amencs.

La imatge de la Mare de Déu Dolorosa, en vista frontal, està formada per una sola peça central de fusta de pi, buidada pel darrere, amb afegits de fus-ta al braç esquerre i a part de la vestimenta. Dem-peus, vesteix túnica vermella, toca blanca i mantell blau fosc que li cau des del cap, i té les mans unides en oració. La policromia actual està feta amb pin-tura a l’oli a les carnacions, pintura al tremp a les vestidures i pa d’or a les sanefes del mantell.

La de sant Joan Evangelista, també en vista frontal, està formada per una sola peça de fusta

de pi, buidada pel darrere, amb afegits de fusta al braç esquerre, especialment la mà, i a part de la vestimenta. Dempeus, vesteix túnica verda i man-tell vermell, sosté un llibre tancat amb la mà dreta i mostra la palma de la mà esquerra. La seva po-licromia actual està realitzada amb pintura a l’oli a les carnacions i a la túnica, pintura al tremp al mantell i a l’exterior del llibre, i pa d’or als cabells, al llom del llibre i a les sanefes de la túnica i del mantell.

La policromia d’aquestes dues imatges ha patit moltes intervencions, com en el cas del Sant Crist, cosa que fa molt difícil la seva anàlisi. Pel que fa a la seva autoria, falten estudis més complets so-bre la producció escultòrica de fusta a les nostres contrades en els anys de pas entre els segles XV i XVI, en què es documenta la presència d’artistes fl a-mencs i francesos (Pere Pellet, Daniel Renart, Peris de Nuert, etc.), però sense poder defi nir els catàlegs de les seves obres, és complicat aportar més infor-mació.10 I això suposant que les imatges no s’ha-guessin comprat o encarregat a Barcelona, on està documentada la presència de molts mestres especi-alitzats en el treball de la fusta, escultors de segona fi la procedents dels Països Baixos o d’Alemanya.11

10. MATA DE LA CRUZ, Sofi a. La pintura del Cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620). Entre la per-manència del gòtic i l’acceptació del Renaixement. Tarra-gona: Diputació de Tarragona, 2005, p. 67-68.

11. TERÉS I TOMÀS, Maria Rosa. “L’època gòtica”. Escultura antiga i medieval (Art de Catalunya/ Ars Cata-loniae, 6). Barcelona: L’isard, 1997, p. 314-315.

Foto: Arxiu Quim Mas


Foto: Carles Mallol Parga Foto: Arxiu Quim MasL’any 1932 el pintor i decorador Joaquim Renart pintà les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan.


53


Algunes notícies documentals ajuden a narrar la crònica de la capella. L’any 1502 la imatge del Sant Crist ja hi era col·locada, però de feia poc, perquè se l’anomena “lo crucifi x nou”: “Item a XXVII de dit mes [març] paguí al ferrer q(ue) adoba lo rotllo devant lo crucifi x nou p(er) manament de mossèn Antony Barceló. IIII sous.”12 El 1505 la ca-pella i el Sant Crist formaven part de la litúrgia de la Setmana Santa. El dia 1 d’abril d’aquell any, el canonge Miquel Albanell va inaugurar la processó de les matines de Pasqua: “Partint del cor, anant de vers lo altar major e girant al Mont-i-Calvari e vagen al sepulcre ahont sia feta la ceremonia y representació de les Maries ab los Ángels sobre la Resurrecció de nostre senyor Jesucrist”.13

El dia de la mort d’Antoni Barceló, el 26 de se-tembre del 1508, s’apunta al Necrologi de la Seu: Obiit Antonius Barceló qui construixit capellam Sti. Sepulcri Dni. et lampadem unam in eadem et capellam Montis Calvarii cum imaginibus Crucifi xi et Bte. Ma. et aliorum SSum. in eadem, et capelles Sti. Bartolomei et Sti. Stephani, non tamen altaria.14 La notícia informa del fet que el canonge Barceló havia manat fer la capella del Sant Sepulcre, la del Sant Crist amb les seves imatges i les altres dues del creuer, i que havia fet col·locar làmpades a totes les capelles, però que encara no hi havia els altars.

L’any 1510 ja era costum col·locar a la capella del Mont-i-Calvari, el dia de Dijous Sant, un qua-dre antic que habitualment es guardava a la sa-gristia, cobert amb una tela blanca. El 27 de març d’aquell any es van pagar 54 sous al pintor Joan Montoliu “per adobar les coses trencades en lo cuadro antich que esta en la Sacristia, cubert de tela blanca, e serveix lo dijous Sta. Cena, davant la capella de Monticalvari, per a dorarlo e pintarlo de nou”.15

El 9 de novembre del 1522 el canonge Agus-tí Onofre Ortells (1490-1522) va instaurar la ce-lebració de la Passione imaginis a la capella de Mont-i-calvari.16 El 1536 es va instituir un benefi ci a la capella, sota l’advocació de les Cinc Nafres de

12. ACT. Llibre de l’Obra 1500-1599. 27 de març del 1502, fol. 43v. CAPDEVILA I FELIP, Sanç. La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1935, p. 50. RAMON I VINYES, 1967, s/p. CAP-DEVILA, 1980, p. 70.

13. CAPDEVILA, 1980, p. 67-71.

14. CAPDEVILA, 1935, p. 50.

15. MATA, 2005, p. 207, doc. 5.

16. RAMON, 1999-2000, p. 280.

Nostre Senyor.17 El 1563 s’hi celebraven dues mis-ses setmanals. Ja ben entrat el segle XVII, gràcies a diverses notes documentals sabem que la devo-ció al Sant Crist continuava amb molta intensitat. L’any 1638 el degà Galcerà Rossell (1617-1638) va llegar en el seu testament una llàntia de plata per a cremar davant de la imatge, nit i dia.18

Una notícia del 23 de juliol del 1647 informa que el sagristà Francesc de Montcada (1618-1654) havia rebut una petició d’un devot: “Fonch p(ro)posat p(er) lo Sr. Francº de Mon(t)cada q(ue) un devot vol fer pintar les Maries del S. Christo y pera pintarles es menester les traga de la Iglésia.”19 És una notícia curiosa perquè, d’un costat, explica les moltes intervencions maldestres que es feren sobre les imatges, però, de l’altre, és un senyal de la preocupació dels devots respecte a la seva con-servació. També crida l’atenció que les dues imat-

17. PALLEJÀ BLAY, Daniel. “El Sant Crist de la Sa-lut”. Projecte Confraria del Sant Crist de la Salut. http://cristsalut.blogpot.com.es/p/historia.html.

18. CAPDEVILA, 1935, p. 50. RAMON, 1967, s.p.

19. ACT. Actes capitulars. 1643-1647. 23 de juliol del 1647, fol. 45v. CAPDEVILA, 1935, p. 50. RAMON, 1967, s.p. CAPDEVILA, 1980, p. 68.


Fotografi a actual de la capella del Sant Crist de la Salut.Foto: Santi Grimau


creo

54

ges siguin descrites com “les Maries”, en el que sembla una confusió entre la imatge de sant Joan, d’aspecte certament feminitzat en aquest cas, amb una de les santes dones de l’evangeli.

Una altra mostra del fet que la devoció al Sant Crist era molt popular en el segle XVII es troba en una notícia del 4 de juny del 1646. Els devots hi havien deixat tants exvots i ofrenes de plata que el tresorer Brauli Sunyer (1645-1663) va proposar fondre’ls i fer-ne uns salomons per a il·luminar la capella: “D. Tessaurarius proposuit que en lo S. Cristo ha moltes presentalles de plata i té falta lo altar de alguns salamonets, i així proposa desfer les presentalles i fer salamons. – Que’s fassa”.20

A l’inici del segle XIX sembla que l’advocació del “Sant Crist de la Salut” ja era l’habitual. Amb la intenció de fer destacar encara més la imatge del Sant Crist, l’any 1801 el canonge hospitaler Josep de Vilallonga (1783-1805) va encarregar a l’escul-tor tarragoní Vicenç Roig (Vicentó) un retaule de fusta daurada.21 L’escultor va dissenyar una obra de línies neoclassicistes, amb un alt basament i dues columnes laterals que fl anquejaven la forní-cula central on hi havia el Sant Crist, i que sos-tenien un entaulament i un timpà triangular. El frontal de la mesa de l’altar mostrava un relleu amb un Sant Sopar. El canonge es va fer enterrar al paviment davant de la capella.

Les imatges laterals es van considerar antiqua-des i foren retirades a la capella de Santa Tecla la Vella, no a un “recambró”, com asseguren alguns autors. Alguna postal del fi nal del segle XIX mostra l’aspecte de la capella, amb un clar xoc visual entre l’estil gòtic de l’arquitectura i el classicisme del re-taule. A mitjans del segle XIX es va col·locar als peus del Sant Crist una imatge d’una Dolorosa vestida, que procedia del convent de Sant Francesc.22 L’any 1896, un inventari redactat pel canonge Josep Ser-radell (1884-1931) informa del següent: “La (capi-lla) del Sto. Cristo de la Salud ocupa el centro del referido cuerpo arquitectónico. Su retablo de estilo renacimiento contiene únicamente un crucifi jo de talla de tamaño natural y a sus pies una imagen de la Virgen Dolorosa, vestida de ropa.”23

20. CAPDEVILA, 1935, p. 50. RAMON, 1967, s.p. CAPDEVILA, 1980, p. 70.

21. CAPDEVILA, 1935, p. 50.

22. RAMON, 1967, s.p.

23. ACT. Inventario de los objetos pertenecientes a esta Sta. Metropolitana y Primada Catedral Basílica de Tarra-gona en el presente año de mil ochocientos noventa y seis, extendido por riguroso orden alfabético.

L’historiador Emili Morera i Llauradó oferia el 1904 algunes dades interessants referents a la de-voció al Sant Crist i a l’ús que tenia la capella en la litúrgia de la Setmana Santa: “La [capilla] del cen-tro está dedicada a un devoto Crucifi jo, de natural tamaño, regalado por el canónigo fundador para su culto y veneración, conocido por el Cristo de la Salud, sin que conste, según el cronista Blanch, de quien lo adquirió, ni el autor material de la obra; profesándose a aquella imagen popular devoción, y siendo ceremonia de esta Catedral pasar el vi-ernes santo todo el clero a dicha capilla, después del ofi cio de tinieblas, y cantar ante tan patético Crucifi jo el salmo Miserere mei Deus, después de recorrer la Catedral rezando el mismo salmo y commemorando el entierro del divino Salvador.”24

L’any 1914 les imatges de la Mare de Déu Do-lorosa i sant Joan, que es trobaven a Santa Tecla la Vella, van ingressar al Museu Diocesà de Tar-ragona, que estava proper a inaugurar-se.25 L’acta

24. MORERA I LLAURADÓ, Emili. Memoria o des-cripción histórico-artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona desde su fundación hasta nuestros días. Tar-ragona: Establecimiento Tipográfi co de F. Arís e Hijo, 1904, p. 82-83.

25. Amb els números d’inventari 213 i 214.

Les tres imatges es van restaurar el 2003.Foto: Santi Grimau


55


capitular del dia 1 d’agost del 1922 es feia ressò del desig del capítol d’adequar la capella del Sant Crist: “El propio Sr. Obrero hace una moción so-bre el arreglo del altar del Santo Cristo de la Sa-lud, lamentando que unas señoras tengan la ad-ministración de las limosnas que se recogen para dicho altar independientemente del Cabildo y se acordó dar un voto de confi anza al señor Obrero para que disponga lo que proceda.”26

A l’opuscle de la Setmana Santa del 1930 el ca-nonge Ramon Sabaté Balsells va encapçalar el seu treball sobre diverses imatges de Crist crucifi cat amb la de la capella del Sant Crist de la Salut, “la cual atrae singularmente las miradas de los devo-tos y que es imposible contemplar sin sentir honda compunción. Por tradición inmemorial recibe el nombre de «El Santo Cristo de la Salud»”.27 Segons una nota del capítol del 14 de juliol del 1930: “Ma-nifestó el Sr. Presidente que, recibida una limosna para hacer mejoras en el altar del Santo Cristo de la Salud, se compre una corona de plata para la Santa Imagen; que el fondo del altar se adornará con un damasco, así como se pondrán de nuevo, después de haberse limpiado, los que había en las paredes laterales de la capilla, y se haría alguna otra mejo-ra. Se dio por enterado y conforme”.28 Aquelles ac-tuacions van prosseguir el mes d’octubre següent: “Asimismo manifestó el Sr. Presidente que, como sabe el Excmo. Cabildo, se está restaurando el al-tar del Santo Cristo de la Salud y que es de desear vayan restaurándose otros altares o capillas”.29

L’any 1932 el capítol va fer retirar la imatge de la Mare de Déu Dolorosa vestida i es va decidir traslladar-hi des del museu les imatges de la Mare de Déu i sant Joan, que Sanç Capdevila descriu com “de misticisme corprenedor i d’extraordina-ri valor artístic”.30 Es van col·locar al damunt del basament del retaule, girades vers el Sant Crist, com es pot veure en alguna postal de l’època.31 Com que l’estat de conservació era precari, s’havia encarregat la restauració de les imatges al dibui-xant, pintor i decorador Joaquim Renart Garcia

26. ACT. Actes capitulars. 1 d’agost del 1922.

27. SABATÉ, Ramon. “Imágenes de Jesús Crucifi ca-do”. Semana Santa de Tarragona. Tarragona, 1930, p. 93-123.

28. ACT. Actes capitulars. 15 de juliol del 1930.

29. ACT. Actes capitulars. 15 d’octubre del 1930.

30. CAPDEVILA, 1980, p. 68-69.

31. CALLE, Rafael; BENAGES, Jaume. Tarragona, segle XX a través de les postals (VII). Tarragona: Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1996, p. 51.

(1879-1961), el qual va fer gratuïtament la seva la-bor.32 Malauradament, sembla que la intervenció no va ser gaire afortunada, si més no és el que es desprèn dels informes fets el 2003-2004, quan el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Gene-ralitat de Catalunya es va encarregar de la restau-ració. Es va descobrir que s’havien refet amb fusta diverses parts de les imatges, entre les quals la mà esquerra del sant Joan, col·locada en una postura molt estranya, inhabitual. També es va observar que tenien capes successives de repintats, la dar-rera de les quals havia consistit a “maquillar” els rostres de les imatges de forma abusiva.33 Possi-blement també va intervenir al Sant Crist.

En esclatar la Guerra Civil, el 1936, les imat-ges es van guardar al vestidor dels canonges. L’any següent el retaule es va desmuntar i els elements es van portar a l’església de Sant Francesc, usa-da llavors com a magatzem col·lectiu dels fusters, i d’allà van desaparèixer. L’any 1939, acabada la contesa, la imatge del Sant Crist va ser la primera a ser col·locada al seu lloc, cosa que va fer un grup de fi dels.34 Aquell mateix any, la imatge de la Mare de Déu va sortir a la processó de Divendres Sant, substituint la imatge de la Mare de Déu de la Sole-dat, que havia estat destruïda el 1936.

Sense el retaule, els murs de la capella es van recobrir amb domassos vermells, es va col·locar al centre el Sant Crist, i les imatges de Maria i Joan als costats, damunt d’unes pilastres. Al davant hi havia un altar, i de l’intradós de l’arc d’accés penjaven tres làmpades.35 La restauració duta a terme a les imat-ges laterals el 2003-2004 va ser un precedent de la restauració de la capella, aquesta en el marc de les actuacions realitzades a la catedral entre els anys 2010 i 2012, que han permès recuperar l’esplendor de l’arquitectura i de la policromia originals. L’any 2013 els restauradors Jesús Mendiola i Emma Za-honero van ocupar-se de restaurar la imatge del Sant Crist, netejant-la i consolidant la seva policro-mia. També van fer retocs a les imatges de la Mare de Déu i sant Joan, en especial als rostres, retirant els excessos de policromia de l’any 1932.

32. RAMON, 1967, s.p.

33. CRBMC, fi txa núm. 9143 (22-08-2003/ 18-05-2004). L’actuació del Centre va consistir a netejar, con-solidar i estabilitzar la capa pictòrica. No es va poder endegar una recuperació de la policromia original per manca de pressupost.

34. RAMON, 1967, s.p.

35. BATLLE I HUGUET, Pere. La Catedral de Tarrago-na. León: Everest, 1979, p. 40.



creo

56

DETALLS DEL RETORN DEL CALVARI

Il·lustre Confraria de sant Magí, màrtir, de Barcelona

Fotos: Pere Amenós Basora


57


57

L’any passat, 2014, tinguérem el goig d’assis-tir a la inauguració de l’exposició permanent de passos de la nostra Setmana Santa dins de l’església de Sant Agustí. Com és sabut, la bona disposició del nostre arquebisbe i les gestions fetes amb insistència i molta cura pel nostre president, Joaquim Julià, juntament amb altres companys, donaren els seus fruits, avui patents.

El que més ens sorprèn d’aquest temple és la seva història variable a través dels temps, his-tòria que fi nalment ens ha deixat un nom, Sant Agustí. Però qui han estat els ocupants d’aquest magnífi c temple renaixentista?

Els pares agustins arriben a Tarragona l’any 399, segons l’antic arxiu dels agustins que es conservava a Calella, i el seu convent és destruït durant la invasió musulmana al segle VIII. A les darreries del segle XVI tornen a fundar un altre convent als afores de la ciutat, sota la invocació de santa Anna, i no és fi ns a la primera meitat

del segle XVII que s’estableixen a la plaça del Rei, on edifi quen un nou convent, també sota aques-ta invocació (Historia de la provincia de la coro-na de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre San Agustín, de J. Jordán).

Els pares jesuïtes construïren el temple dels Sants Reis, a la Rambla Vella, entre els segles XVI i XVII, sota el patrocini del prohom Onofre Mo-rell, mort el 1642 i enterrat al centre del presbi-teri. (Per cert, la cripta mortuòria d’aquesta pri-mera època no fou documentada fi ns al 1969.)

Els jesuïtes foren expulsats el 1767 per vo-luntat de Carles III, i el seu orde suprimit per disposició del papa Climent XIV. El nostre tem-ple tingué aleshores una importància cabdal en l’expulsió. El noviciat fou la presó de més de cinc-cents jesuïtes provinents de Catalunya, Va-lència i Aragó. La seu de Tarragona concentrà, dins de l’església i del convent, els expulsats. No hi faltaren problemes de logística, i els matalas-

L’església de Sant Agustí de TarragonaJoan Rossell Carol

Fotografi a de l’església de Sant Agustí de 1902. Foto: Arxiu Joan Rossel Carol


creo

58

sos de l’hospital general de Tarragona pal·liaren els problemes. Els novicis, trenta-nou, segons expliquen les cròniques, foren convidats a dei-xar l’orde, però dinou d’ells no ho feren. A la Rambla Vella, davant del convent, es carregà en carros tota la comunitat, la qual fou portada al port de Salou, des d’on sortiria vers els Estats Pontifi cis (Expulsión de los jesuitas en Cataluña, d’Enrique Jiménez López).

Aquest temple, vacant, per concessió reial de Carles III, fou atorgat a la comunitat dels agus-tins calçats. L’acte de presa de possessió fou a les darreries del 1780, amb la lògica autorització de l’arquebisbe de la ciutat, Joaquín Santiyán, i de l’alcalde com a comissionat del rei, i ja dins del mes de gener del 1781 es fa el trasllat des de la plaça del Rei fi ns a la Rambla Vella.

L’església de Santa Anna seria atorgada als pares trinitaris calçats, i per això avui té el nom de la Trinitat.

A tocar de l’església de Sant Agustí existia, a la part oriental, un convent de dos pisos amb fa-çana a la Rambla, les cel·les i el claustre del qual es trobaven a la part inferior. El refectori estava situat al sud, i a l’est la sala capitular; i a la part del darrere hi havia l’hort de la comunitat. No cal dir que l’altar major estava presidit per una imatge de sant Agustí. Segons consta al Diccio-nario histórico de los más ilustres profesores de bellas artes, de l’autor Juan Ceán Bermúdez, a la capella de la Concepció hi havia pintures de Manuel Tramulles i d’Antoni Viladomat.

Els agustins no estigueren gaire temps al seu convent. Després de la Guerra del Francès, du-

Fotografi a de 1895 de la façana principal de Sant Agustí. Arxiu: Joan Rossell Carol

Arxiu: Quim Mas Carceller


59


59

rant la qual fou caserna militar, retornaren, per ser defi nitivament expulsats el 1821.

Regnant Ferran VII, el papa Pius VII revocà la supressió de l’orde dels jesuïtes el 1814, però no retornaren a la seva església fi ns després de l’exclaustració i desamortització del 1835, si bé el convent era lloc d’allotjament de la tropa militar, i l’hort, plaça per a les maniobres dels soldats. Fou testimoni ocular d’aquest fet, el 1895, el ca-nonge de la seu barcelonina Cayetano Barraquer Roviralta, que fotografi à l’entrada principal, on s’hi poden veure els dos suports desapareguts de pedra, un a cada costat dels pedestals de la doble columna. Ell ens diu que les estàtues de mida na-tural situades sobre la porta principal represen-ten la fe i la caritat. Aquesta portalada barroca fou feta l’any 1789, la qual cosa vol dir que ja era propietat dels pares agustins, que la van refor-mar i enriquir.

Els jesuïtes, recuperat el temple, hi roman-dran fi ns a la Segona República, l’any 1932, quan Manuel Azaña els torna a expulsar. El tem-ple el recuperarien després de la Guerra Civil i el deixarien defi nitivament a les primeries de l’any 1950.

Finalment, l’Arquebisbat cedí el temple als pares claretians, que hi romandrien des del 1951 fi ns al 2012.

Aquest llarg periple al voltant del temple ens ha deixat testimonis veritables de la nostra his-tòria. Desitgem que ara, amb la presència dels nostres passos, es reforci la fe que ha recolzat sobre els seus fonaments al llarg dels anys, i si-guem dignes del nou ús que hem donat a l’antic temple dels jesuïtes, avui església adjutora de la parròquia de Sant Francesc.

VETLLEU I PREGUEU. Associació La Salle de Tarragona. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

L’ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ DE TARRAGONA


creo

60

Façana de Sant Agustí. Foto: Quim Mas Carceller Escuts ubicats a l’entrada de Sant Agustí. Foto: Quim Mas Carceller

Instantànies de la Mostra del patrimoni artístic de la Setmana Santa tarragonina a l’interior de Sant Agustí. Fotos: FERVI


61


Mostra del patrimoni artístic de la Setmana Santa tarragonina a l’interior de Sant Agustí. Foros: FERVI

Foto: Juan Luis NoguésFoto: Juan Luis Nogués

L’ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ DE TARRAGONA


creo

62

DETALL D’EL NATZARÈ

Reial Germandat de Jesús Natzarè



63


La Confraria de Jesús Natzarè (1872-1892)

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarra-gonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aques-ta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut ales-hores com el Porta Creu, i sol·licita poder treure’l en públic a la processó de Dijous Sant.

També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals i artesans, i fi ns als alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment, l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fi ns avui dia s’encarrega d’acompanyar la dita imatge.

El pas de Jesús Natzarè ha anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era ve-nerat a l’antic convent de Santa Clara i al qual, quan sortia en processó, se li incorporava tam-bé la fi gura de la Verònica, va ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat. Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els pares franciscans al seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936 va ser cremat juntament amb to-tes les imatges que es conservaven dins l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any 1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser des-truït en els mateixos fets.

En aquest article, però, em vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també aquesta imatge a

l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.

Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no no-més es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i ger-mandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven a les seves seus i locals, assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consul-tats i que ens ajudin a poder descobrir noves da-des històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ser una bona font d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina, que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques, ens permeten completar aquesta història.

Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest ar-ticle. Entre aquestes petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarrago-na del 25 de març del 1875 en què se’ns diu que

Daniel Pallejà i Blay

El Natzarè. Anys 30 del segle XX.Foto: Arxiu Daniel Pallejà Blay


creo

64

“hasta ahora no han podido vencerse las difi cul-tades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta directiva de la Congregación de la Pu-rísima Sangre practicando vivas gestiones para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que tenían a su cargo aquellos pasos”.

Sabem que, després de l’exclaustració dels or-des religiosos i els convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la catedral juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863, aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Fran-cesc, i quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’arquebisbe Fleix i Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge no tenia acompanyament estable i alguns anys fi ns i tot no arribà a desfi lar. L’església de Natzaret és el lloc on es va venerar fi ns al 1936.

La nota no és gaire precisa, però deixa entre-veure que existeix una confraria que fi ns alesho-res acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí que es té constància documental. Però davant de certs dubtes de si era una confraria o un gremi el que l’acompanyava, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que “se nos ruega hagamos constar que no es exacto lo que se nos dijo de no poder

asistir a la procesión del Viernes Santo los pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las cofradías a que aquellos perte-necen, pues dichas cofradías existen, animadas del mismo espíritu de devoción que en sus pri-meros días, y si últimamente no han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se habían realizado las cuotas mensu-ales para hacer frente a los cuantiosos gastos de su asistencia a la procesión”.

Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les quotes. Per tant, la suposada confraria de Je-sús Natzarè la podríem datar almenys tres anys enrere, això és, el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no ho podem confi rmar, de moment.

El que sí que sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle XIX van ser molt difí-cils. L’any 1873 es va proclamar la Primera Re-pública Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.

En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per desig exprés de les confraries implicades en veure anunciada la seva desapari-ció. Per tant, si la confraria que acompanyava el Natzarè fos un gremi, com per exemple el d’arte-sans, boters o menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.

A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més llum al tema fi ns al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada tam-bé al Diario de Tarragona que ens informa que “según nuestras noticias la procesión del próxi-mo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de los gremios de labra-dores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y Nazareno concurrirán a dicho acto”. Aquí ja veiem clarament com es diferen-cien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que existia una confraria que es feia càrrec del pas de Jesús Natzarè, tot i que no tenim clar el seu nom, ni si era hermandad, cofradía…

La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril del 1882, publicada al diari La Opi-

El Natzarè. Anys 30 del segle XX.Foto: Arxiu Daniel Pallejà Blay


65


nión: “Hoy, a las diez y media, en la iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un ofi cio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado”.

Ara sí que ja trobem defi nitivament confi rma-da l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona, junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs membres associats i decidí convidar el Col-legi per tal de donar el màxim esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que un dels professors del Col·legi de Tarragona que participava i acompanyava la imatge era Ramon Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè es-tava molt arrelada a la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835 salvà la imatge de la seva segura destrucció. Con-vidat, doncs, el Col·legi de Tarragona per la Con-fraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a donar lluïment i esplendor a l’acom-panyament de la imatge per part de l’alumnat i el professorat de la institució escolar. Ja la prem-sa de l’any 1877 destacava que la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè havia sigut una de les més concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb tú-

nica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fi ns a vuitanta participants, entre alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i representants.

A La Opinión del 22 de març del 1883 hi lle-gim que “A la procesion del Viernes Santo asis-tirá también este año el «Colegio de Tarragona» acompañando el paso del «Nazareno» en union con la hermandad que tiene por protector á la espresada imagen, tres de cuyos indivíduos don José Arts, don Francisco Cabré y don Ramon Pe-legri serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del indicado colegio, lle-vando el de segunda enseñanza los señores don Juan Mani y Ferrer, don José Llevat y Mariné y don Jacinto Pamies Espinós; y el de primera enseñanza los señoritos don Juan Monté y Cots, don Roque Montagut y Pijoan y don Manuel Cor-bella y Ginovart; representantes del pendon de segunda enseñanza don José Solá y Rovira y don Manuel Roig Guasch y del de primera don José Masvidal Guinovar y don Ramon Garcia Molas”.

Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè surten publicades al Diario de Tarragona. La primera, el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa que “Con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofra-día de «Jesús Nazareno» celebrará hoy, á las tres y media de la tarde, junta general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales”. I l’última és del 29 de març de 1892: “En la Junta general que celebró anteayer la cofradia de Jesus

L’any 1903, Ramon Salas i Ricomà decidí fundar la Reial Germandat de Jesús Natzarè, incorporant la imatge del Porta Creu documentada el 1698. L’any 1907 s’afegiren al pas les imatges de les tres Maries. Foto de l’Arxiu Nacional de Catalunya-Sant Cugat. Fons Gabriel Casas Golobardes. 1930. (227638).

LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ 1872-1892


creo

66

El Natzarè a la seva capella de l’església de Natzaret. Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu.


67


Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso á la procesion del Viernes Santo, á cuyo fi n procedióse despues al nombramiento de pendo-nistas, mayorales y administradores, siendo ele-gidos los señores siguientes: Pendonistas.—D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros. Mayorales.—D. Ramon Altés, D. Tomás Cli-villé y D. Sebastian Solé. Administradores.—D. Vicente Balcells, don Juan Vidal, D. Antonio Al-bareda y D. José Ros.”

Arribaren moments difícils per a la Confra-ria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 la confraria es dissolgué, ja que l’any 1894 el pas desfi là entre les fi leres dels penitents amb improperis de La Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

Un apunt fi nal: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a pas-sar problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Con-fraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’Arquebisbat perquè l’aprovi titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del

Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recoma-na canviar aquest nom pel d’“Hermandad de Je-sús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació fi nal dels estatuts, “el título de Santo Nazareno no es muy común en el lenguaje cristiano”.

Amb aquest petit article he volgut donar a co-nèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confi rma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Fonts consultades:ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca

Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarrago-na Fundació Catalunya - La Pedrera; consulta de les capçaleres següents: Diario de Tarragona i La Opinión, del 1870 al 1903.

GIBERT I FORTUNY, Josep Maria. 1903, funda-ció de la Germandat. La denominació propo-sada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona, 2003.

SALVAT BOVÉ, Juan. La Real Hermandad de Je-sús Nazareno (1903-1953). Opuscle Reial Ger-mandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tar-ragona, 1953.

Foto: Pep Escoda ©

LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ 1872-1892


creo

68

SANT CRIST DE LA SANG


Foto: Blanca Beltran Ras

LA CREU CAMINA

La Creu camina plena de Jesúspels carrerons estrets de Tarragona,i el gest de tots es lliga com un nusdamunt el pas que duu cada persona.

I els peus obren un cel de processómentre el Misteri gronxa l’harmonia;per la muralla llisca la clarord’aquella creu oberta que fa via.

És el teu pas, que omplena la buidesaoh Jesús meu, que en el silenci em vius,em parles sense veu, i amb la certesa,que a dintre del meu cor la fe m’escrius.

La creu de Crist es fon dintre l’albadai l’ombra m’il·lumina la mirada.

Gòria Ganga

LA CREU CAMINA

La Creu camina plena de Jesúspels carrerons estrets de Tarragona,i el gest de tots es lliga com un nusdamunt el pas que duu cada persona.

I els peus obren un cel de processómentre el Misteri gronxa l’harmonia;per la muralla llisca la clarord’aquella creu oberta que fa via.

És el teu pas, que omplena la buidesaoh Jesús meu, que en el silenci em vius,em parles sense veu, i amb la certesa,que a dintre del meu cor la fe m’escrius.

La creu de Crist es fon dintre l’albadai l’ombra m’il·lumina la mirada.

Gòria Ganga


creo

69


69

Creus de la teulada de la catedral de Tarragona. Foto: Quim Mas Carceller

Andreu Muñoz Melgar

Director del Museu Bíblic Tarraconense

El signe de la creu començà a utilitzar-se, en el cristianisme, des dels seus orígens, com a emble-ma que recordava Crist i la seva acció redemp-tora. D’aquesta manera, la creu no es representa com a signe de suplici sinó de triomf i de victò-ria, és el trophaeum Christi.

A partir del segle IV i en determinats cicles ico-nogràfi cs, la creu pren un sentit més literal de re-surrecció. És freqüent veure-la representada en els sarcòfags anomenats de la Passió o de l’Anàs-tasi. En aquest cas, la creu presenta, a la part su-perior, un crismó emmarcat per una corona de llorer amb aus que piquen l’esmentada corona, signe de la comunió entre les ànimes dels fi dels i Crist ressuscitat. La creu és fl anquejada per dos soldats romans. La representació és tota una fi -guració de l’Anàstasi, del Sant Sepulcre de Crist en el moment de la seva gloriosa resurrecció.

No serà fi ns al segle V que tindrem les primeres representacions de la crucifi xió com a expressió narrativa i no icònica. Només el paganisme repre-sentà amb anterioritat, i d’una manera burlesca, la crucifi xió, ubicant a la creu un ase com a fi gu-ració ignominiosa de Crist. Un grafi t trobat en un mur del Palatí de Roma i datat entre els segles II i III representa un cristià saludant la creu amb l’ase crucifi cat. Porta la inscripció Αλεξαμενος σεβετε θεον (Alexamenos adora [el seu] Déu) (fi gura 1).

Les representacions cristianes més antigues de la crucifi xió de Crist les trobem en una placa d’ivori conservada al British Museum (fi gura 2)

i, sobretot, en un dels plafons de la porta lignea de la basílica de Santa Sabina a Roma, al turó de l’Aventí (fi gura 3). Aquesta porta està datada en-torn dels anys 30 del segle V, entre els pontifi cats dels papes Celestí I i Sixte III.

La porta mesura 11 x 18 peus romans (3,22 m x 5,42 m) i als seus batents, a la part exterior, es representaven vint-i-vuit escenes de l’Antic i del Nou Testament. Avui només se’n conserven divuit. L’escena de la crucifi xió ocupa el plafó superior esquerre. Crist apareix entre els dos criminals (Mt 27,38; Mc 15,27; Lc 23,32-43; Jn 19,18), emmarcats per un fons arquitectònic que representa la ciutat de Jerusalem. Els cossos es troben nus a excepció d’un petit tapall, un sublin-gaculum. Crist adquireix un tractament jeràrquic superior, ja que és representat amb més alçada i com un home adult i barbat. Els criminals han estat representats amb aspecte jove i, con-següentment, amb menor alçada. Les seves ex-pressions facials presenten una absència de do-lor, de pathos. Tot i que a les palmes de les mans s’inscriuen els claus de la crucifi xió, la disposició relaxada de braços i cossos els apropen més a les representacions dels orants que a la narrativa tràgica del suplici. No hi ha dubte de la dimensió pasqual que adquireix l’escena.

L’altra representació forma part de la col·lecció del British Museum i és una placa d’ivori datada entre 420 i 430. Aquesta placa (alçada: 7,5 cm; amplada: 9,8 cm) forma part d’un cofre d’ivori

Les representacions de la crucifi xió més antigues del món


creo

70

amb tres escenes més de la Passio Christi: Jesús carregat amb la creu, el sepulcre buit i Tomàs l’incrèdul. La placa en qüestió presenta, a la seva esquerra, l’escena del suïcidi de Judes penjat a un arbre i amb la bossa de les trenta monedes de plata llançades a terra (Mt 27,3-10). Dalt de l’ar-bre es troba representat un ocell que alimenta els seus pollets com a símbol de la força vivifi cadora de Crist sacrifi cat. A la dreta apareix l’escena de la crucifi xió amb Crist clavat en creu amb una cartel·la inscrita que diu REX IUD[AEORUM]. A la seva dreta Maria i Joan (Jn 19,25-27) i a la seva esquerra el soldat (Longí, segons algunes narra-cions apòcrifes), que li clava la llança al costat (Jn 19,34) i que va uniformat amb el barret pa-nònic. El tractament de les dues escenes denota realisme i naturalisme, i una voluntat narrativa que recorda les composicions dels sarcòfags i la continuació de la tradició clàssica de la talla d’ivori a Roma.

A partir del segle VI el tema de la crucifi xió s’anirà generalitzant fi ns a convertir-se en una de les iconografi es més freqüents de l’art cristià de tots els temps.

Fig. 1. Grafi t trobat al Palatí de Roma, entre els segles II i III. De manera burlesca té ubicada a la creu un ase com a fi guració ignominiosa de Crist

Fig. 2. Placa d’ivori conservada al British Museum, una de les representacions cristianes més antigues de la crucifi xió


71


71

Fig. 3. Plafó de la porta lignea de la Basílica de Santa Sabina de Roma (segle V)

Detall de la creu del pas d’El Descendiment. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

LES REPRESENTACIONS DE LA CRUCIFIXIÓ MÉS ANTIGUES DEL MÓN


creo

72

EL CIRINEU

Reial Germandat de Jesús Natzarè.

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco


73


73

Iniciem una dècada, la que recordem com a “feliços anys vint”. Si en els anys precedents vam poder comprovar com les sis confraries existents havien fet millores, a continuació veurem com no s’aturen i continuen treballant amb un seguit de novetats, que van donar forma i cos al que du-rant els anys trenta no va poder ser, però que es tornà a recuperar una vegada acabada la Guerra Civil del 36, malgrat les pèrdues que hi va haver. Encara que, certament, no tornà a ser el mateix. Sens dubte, les pèrdues de persones i patrimoni foren massa importants, però l’esperit es mantin-gué, crec jo, encara que embolcallat de l’aparell del nacionalcatolicisme.

1920

4 de març, Diari de Tarragona, en endavant DT: tornem a topar amb les sempre escadusseres no-tícies sobre Setmana Santa. Aquest dia en trobem dues, la primera referida a la intenció del Sindicat d’Iniciativa d’editar un programa de festes i la se-gona referent a La Sang, com a organitzadora del sorteig d’una vaixella de porcellana per recaptar fons, a fi de cobrir les despeses de les celebracions, vaixella que restà exposada als aparadors de dife-rents establiments. La qüestió econòmica sempre estava present, amb solucions ben curioses.

23 de març, DT: amb el títol “Fiestas de Sema-na Santa”, hi trobem un recull de notícies: “Hoy termina el plazo de admisión de dibujos para la portada de la Guia de Tarragona, convocada por el Sindicato de Iniciativa […] el proyectado con-

cierto de música sacra, esta ya defi nitivamente acordado como número del programa de fi estas y tendra lugar la noche del Miercoles Santo […]. Se estan haciendo gestiones para que a la solemne procesión del Viernes Santo, concurra una sec-ción de soldados romanos (Armats) a caballo.” Més endavant no hem trobat cap notícia referent al concert ni als cavalls.

27 de març, DT: “S.M. el Rey D. Alfonso XIII ha aceptado el nombramiento de hermano mayor de la Congregación de la Purísima Sangre de N.S.J. de esta ciudad.”

28 de març, Diumenge de Rams, DT: “La es-colania de la Catedral asistira a la procesión del viernes santo acompañando a los Aspirantes de la Congregación de la P.S. con el paso la Flagelación […]. Dicese que este año no concurriran los pasos de los labradores ancianos, el de los labradores jovenes ni el de pescadores […]. Sentimos se con-fi rme semejante resolución, mucho más por estar fundada en la falta de recursos de los respectivos Gremios […]. De hoy a mañana se decidirá, es-perando se logrará una resolución satisfactoria.” Amb relació a les celebracions, no hem trobat cap més notícia.

31 de març, DT: a la crònica local, hem trobat una petita nota amb els abanderats de la German-dat de Jesús Natzarè i la banda de música que els acompanyarà, la del regiment de Luchana. No trobem cap comentari sobre el que hem exposat el dia 28.

1 d’abril, Dijous Sant, DT: dos articles, un dedi-cat a la Bíblia i l’altre titulat “Redención”, ocupen

Setmana Santa. Tarragona 1920-1924Josep Ignasi Boada Gasulla


74

la meitat de la primera plana del diari, a tocar d’una altra columna amb l’ordre militar de la pla-ça. A segona pàgina hi fi guren les típiques pres-cripcions de La Sang per a la processó, i al costat, els horaris dels ofi cis de la catedral.

3 d’abril, Dissabte Sant, DT: com que Diven-dres Sant no hi ha diari, anem al dissabte i tro-barem el que va passar: ofi cis a la catedral i altres esglésies, tant dijous com divendres. Respecte al dijous, hi llegim: “La ciudad tomó a medio día el aspecto de las grandes solemnidades, aun cuando en el puerto se trabajó todo el dia, por acuerdo de la Cámara de comercio, a fi n de dedicar a la fi esta todo el día de ayer, como así se hizo.” Amb relació a la processó, trobem més de mitja columna. Hi ha coses prou interessants: “Desde las dos de la tarde reinó extraordinaria animación en nuestras calles, afl uyendo muchos forasteros para presen-ciar la organización de la procesión […] Los ar-mats iban acompañando los distintos pasos a la plaza del Rey para organizar la procesión, la cual salió a las seis y media.”

Faré un resum del que segueix, perquè, crec, ens donarà una visió bastant aproximada de com funcionava l’organització dels assistents a la pro-cessó: “Los alumnos de las escuelas de la Doctri-na cristiana [La Salle], en número de 200, con 25 arrengleradores, pendón, dos banderas, estan-

darte de la Asociación de la Guardia de Honor, […] seguían los 30 aspirantes a la Congregación de la Purísima Sangre, con nutrida escolanía […] El nuevo paso del «Ecce Homo» iba acompañado por 36 seminaristas. La Real Hermandad de Je-sús Nazareno, […] acompañando más de 100 lu-ces […] La Congregación de la Purísima Sangre, […] unos 130 congregantes con vesta y capuz, llevando luces, y unos 77 que eran portadores de los diversos atributos […] El paso «Cristo al pie de la cruz» iba acompañado por la Hermandad de los labradores [pagesos joves], con más de 70 luces. El Gremio de pescadores, con más de 100 luces, estandartes y bandera […]. El santo Sepul-cro, escoltado por la escuadra de gastadores de Almansa y acompañado de 50 luces […] pendo-nista principal, nuestro alcalde […], a quienes seguían los alumnos de la Universidad pontifi cia con su escolanía, que precedían al paso «La So-ledad». […] Unas cuatro horas tardó la procesión en recorrer el curso señalado”. Com podem llegir, van sortir totes les entitats, amb tots el passos. Com de costum, un dia diuen una cosa, i després és totalment diferent.

1921

23 de gener, diari La Veu de Tarragona, en en-davant LV: en aquest diari hi trobem un article de Francesc de Barcelona, dirigit al bon amic Anton Delclòs, on parla del fons religiós de la celebració de la Setmana Santa a Tarragona i de la seva ri-quesa. Diu textualment: “una Semana Santa que honoraria a Cataluña”.

13 de març, a tots el diaris: arribada del nou cardenal, Vidal i Barraquer.

21 de febrer, DT: notícia que parla de treure a la llum un àlbum amb les fotografi es de tots els passos. No trobem res més. També diverses notícies del Congrés de Turisme de Catalunya,


75


que es faria a Tarragona els dies 26, 27 i 28 de març.

23 de març, Dimecres Sant, DT: “El próximo Viernes Santo, a las 6’14 de la mañana, saldrá de la iglesia de Nazareth una solemne procesión que, rezando y meditando las estaciones del Vía Crucis, recorrerá las calles de plaza del Rey, Santa Ana, Santa Teresa, Mercería, Mayor, Nao y regre-so a Nazareth por la calle de Pilatos. Se invita a este solemne y religioso acto a cuantos devotos deseen asistir.” És la primera notícia que tenim del viacrucis matinal de Divendres Sant però, com podem veure, amb sortida i arribada només a Natzaret. A les sis del matí a la catedral feien el Sermó de Passió. Sabem que els dos actes no anaven lligats. La primera notícia del Sermó de Passió, a la catedral, l’havíem trobat el 14 d’abril de 1911, i no sabem si amb anterioritat s’havia portat a terme.

24 de març, Dijous Sant, DT: a la primera pà-gina hi trobem diversos articles de temàtica re-ligiosa que refl exionen sobre la mort de Crist. També una notícia del Congrés de Turisme que començava el dissabte dia 26. Però el més desta-cat és un article, també inclòs a la primera pàgina i signat per un congregant de La Sang, on es des-taca la importància que anava agafant la proces-só de Divendres Sant, ja que aquell any hi hagué una important petició d’improperis –superior al centenar–, cosa que provocà que la congregació n’hagués de fer més: “un fuerte número”. No diu el nombre. També fa una crida als més de 300 congregants perquè participin a la processó: “de asistir todos bastaría para cubrir la extensión que alcanzan los improperios”. No han canviat tant les coses com pensem.

26 de març, Dissabte Sant, LV: hi trobem, per primera vegada, aquesta nota: “El Via-Crucis del

dematí del divendres, pels carrers de la Tarragona vella, fóu una novetat que assolí èxit extraordina-ri, car la concurrència i la devoció dels assistents, sobrepujàren les esperances dels més optimistes”. És la primera notícia d’aquest acte, que avui en dia té tanta predilecció per a molts tarragonins. Així doncs, podem parlar que s’instituí l’any 1921, i que sortia i tornava a Natzaret, sense anar a la catedral, com passa ara.

27 de març, Diumenge de Pasqua, DT: a més de notícies del congrés que s’estava celebrant, publiquen un detallat programa d’actes del dia i un ampli resum del que s’havia fet el dia abans. Hi ha un interessant article titulat “Mantillas y peinetas”, on surt la relació de tarragonines que portaven la pinta per anar a visitar els mo-numents de Dijous Sant. Amb nom i cognoms, es poden trobar conegudes famílies tarragoni-nes. A la segona pàgina trobem un ampli resum de Divendres Sant, juntament amb una relació dels passos, entitats i músiques que els acompa-nyaven, i se citen també alguns abanderats. La bandera principal la portà D. José Boada Piqué, acompanyat dels Srs. Antonio Rossell i Emma-nuel Marsol.

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1920-1924


creo

76

1922

8 de març, DT: en un dels anuncis hi diu: “Pas-teles de posaidre rellenos de pescado. Confi teria y colmado M. Recasens, Unión 18”. Ens ha cridat l’atenció això del posaidre. La traducció que es pot donar és “pasta de full”.

9 de març, DT: “La Real i Venerable Congrega-ción de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo, en unión de la Congregación de Señoras de la Virgen de la Soledad, celebrará, como todos los años, mañana viernes, […] un solemne aniversario […]. Las respectivas Juntas directivas de ambas Con-gregaciones […]”.

19 de març, DT: “Hemos visto expuesto en los escaparates de Casa Brell un pergamino que la Congregación de la Purísima Sangre dedica a S. M. el Rey por nombrarle Congregante mayor y debido a nuestro paisano Sr. Molas.”

11 d’abril, Dimarts Sant, DT: “Para el jueves y viernes Santos están pedidas todas las habitacio-nes de los hoteles de esta localidad, con motivo de ser muchas las familias que vienen a presenciar el paso de la procesión, que con tanta solemnidad

se celebra, a la que concurren todos los pasos con nutrido acompañamiento.” Les promocions de la celebració fetes pel Sindicat d’Iniciativa estaven donant resultat.

12 d’abril, DT: “Hace algún tiempo, leyendo un viejo libro, hallé algo muy curioso respecto a las cofradías o hermandades y como que estos días de Semana Santa parecen despertar del letargo de todo un año, […]”. Firma Orián. Fa referen-cia a la funció benefi ca de les entitats i del pregó que es feia pels carrers, anunciant la mort d’un confrare, perquè la resta de membres anessin a l’enterrament. Amb el títol de “Normativa de la Sang”, apareix la següent nota: “El próximo Vier-nes Santo a las cinco y media de la mañana, saldrá de la iglesia de Nazareth una solemne procesión que rezando y meditando el Via Crucis, recorrerá las calles de plaza del Rey, Bajada Pescadería, Cos del Bou, Bajada Misericordia, Mayor, Mercería, Santa Teresa, Santa Ana y Plaza del Rey”. Li han donat el tomb, i han avançat l’hora. També hi sur-ten les funcions religioses de la catedral i el detall de tots els cants que es faran.

13 d’abril, Dijous Sant, DT: tres articles a la primera plana: l’ordre de la plaça i llista de mo-numents a visitar, i nota de la Germandat de Je-sús Natzarè; es torna a remarcar i avisar que està suprimit el “matar jueus” pels carrers; i la llista de les funcions religioses a totes les esglésies de la ciutat: en total, vint-i-una, entre esglésies, con-vents i col·legis.

14 d’abril, Divendres Sant, DT: és la primera vegada, des del 1900, que trobem edició del Dia-ri aquest dia. Articles religiosos: nota del Govern Militar, ja que el rei Alfons XIII havia acceptat la presidència de La Sang a la processó i havia delegat la representació en el governador militar. Nota d’horari i ordre de la processó, que sortirà a les 6.30 de la tarda.

16 d’abril, Diumenge de Pasqua, DT: escrit re-clamant el llicenciament dels soldats acomplerts de la Guerra d’Àfric i nota i llista de persones distingides que vingueren el divendres a veure la processó. No trobem cap més notícia sobre la processó. Avís que l’endemà, dilluns, no sortiria el diari.

1923

Poquíssimes coses, per no dir cap. Hem trobat notícia d’un abanderat i dels actes religiosos a la catedral i les parròquies.


77


13 de febrer, DT: Dimecres de Cendra. “El lunes de Semana Santa se consagrará a la memoria de la Santísima Virgen en su Soledad, rezándose a las seis de la tarde la Corona dolorosa, siguiendo la meditación, sermón y terminando con el canto del «Stabat Mater»”.

27 de març, DT: es fa un repàs dels visitants importants i dels tarragonins absents, amb noms i cognoms, que vénen a passar la Setmana Santa a la ciutat. Precedent de les revistes del cor.

28 de març, DT: nota de La Sang, donant ins-truccions.

29 de març, Dijous Sant, DT: dos articles de fons i “Tres trajes nuevos para las tres imágenes que acompañan a Jesús Nazareno”. Al diari La Cruz, en endavant LC: a primera pàgina surt el gravat d’un Descendiment i articles dedicats a les celebracions. Prescripcions de La Sang, abande-rat dels natzarens (marquès de Muller) i referèn-cia als nous vestits del Natzarè, explicant que han estat confeccionats per Dolores Ramos Caballero. Sermó de Passió a la catedral, a les 6 del matí, i a Natzaret, a les 6.30, processó del viacrucis. Enca-ra no hi havia acord. Al setmanari anomenat Tar-ragona: un curiós gravat a primera pàgina, i dife-rents articles de fons que continuen a la segona.

30 de març, Divendres Sant, DT: tres articles dedicats a la commemoració de Divendres Sant. A més d’anunciar l’hora de sortida de la proces-só, a les 6.30 hores, detalla l’ordre de la processó, amb els passos i abanderats, músiques i autori-tats. Els altres diaris no sortiran divendres. El Dissabte Sant no hi hagué Diari de Tarragona. No es posaven d’acord.

31 de març, Dissabte Sant, LC: surt el resum “Las fi estas de Semana Santa”. Parla de molta animació als carrers, visites als monuments, i hi afegeix: “Ya por la mañana, a las cinco y me-dia, salió de la iglesia de Nazaret la procesión del Via Crucis, […] que cada año va aumentando en solemnidad, no siendo aventurado predecir que esta ceremonia pasará a ser uno de los actos más solemnes de estos días”. També tractarà de la processó: “fi guraban en la procesión este año seis bandas de música. Llamó especialmente la aten-ción la capilla de música del Colegio del Sagrado Corazón”. Sens dubte, el periodista la va encertar de ple en relació amb el fet que el viacrucis de Di-vendres Sant al matí es convertiria en un dels ac-tes més importants que celebrem. Però fi xem-nos que l’horari se solapava amb el del Sermó de Pas-sió de la catedral. D’altra banda, cal valorar que

sis entitats, amb nou passos, portaven sis bandes de música, i almenys un cor. Molt bon acompa-nyament musical per escortar la processó. Em permeto ironitzar: com avui en dia! La processó va fi nalitzar a les 22 hores.

1 d’abril, DT: no hi ha cap referència de com va anar la Setmana Santa, només dues coses: la pre-sència de diferents “autoritats” i la següent nota, que no m’estic de transcriure: “Al pasar por la ca-lle del Conde de Rius en la procesión del Santo Entierro la Congregación de la Purísima Sangre […], atravesó la calle un gato y un chusco le apli-có el hacha encendida, por lo cual el felino em-prendió vertiginosa carrera, causando tal alarma que los concurrentes a la procesión se desparra-maron, abandonado a ésta. Por tal motivo hubo señoras desmayadas y se registró algún atropello. La serenidad de los que llevaban el Santo Cristo hizo que se restableciera la calma, continuando la procesión con el mayor orden.” No hem trobat més notícies de com va acabar el succés. Els al-tres diaris ni en parlen.

4 d’abril, setmanari Tarragona: l’article amb tí-tol “Comentario”, signat per Oliverio, fa una crida als tarragonins sobre la importància i la riquesa cultural de la Setmana Santa, i a més demana que hi hagi més i millor implicació de la ciutat i que se sàpiga aprofi tar el que es té.

1924

8 de març, DT: hi fi gura una nota, de l’Ajunta-ment, dient que no hi ha diners per a les festes de Setmana Santa.

18 de març, DT: trobem una nota titulada “En el Ayuntamiento”, on, després de l’ordre del dia, hi diu: “Comunicación del Excmo. señor gober-nador civil, autorizando al Ayuntamiento para subvencionar con 500 pesetas la procesión del



creo

78

Viernes Santo.” Al setmanari Tarragona, també hi trobem la mateixa notícia. Cal recordar que l’any 1916 hi va haver picabaralles a l’Ajuntament i als diaris per una subvenció semblant. Contrasta amb l’anterior notícia del dia 8.

13 d’abril, Diumenge de Rams, DT: per primera vegada, referint-se a l’església de Natzaret, hi tro-bem el següent: “A las seis de la mañana sermón de la Pasión. Después saldrá el Viacrucis de la iglesia Nazareth con canto de las estrofas popu-lares con letra del P. Nach, S. J.”. Les comprova-cions fetes ens porten a dir que el sermó es feia a la catedral, i mitja hora més tard, intentant en-caixar-ho, es fa el viacrucis des de Natzaret. Hem de tenir en compte que a Natzaret els ofi cis de Divendres Sant eren a les 7.30 del matí.

15 d’abril, Dimarts Sant, DT: dóna àmplies no-tícies del septenari, dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i organitzat per la seva Congregació, a l’es-glésia de Sant Miquel del Pla. També hi trobem aquesta nota: “Ayer fué entregada a su Emma. el señor cardenal una solicitud fi rmada por un buen número de devotos y devotas de la antigua y mi-lagrosa imagen del Santo Ecce- Homo, rogándole ordene sea puesta nuevamente en esta ciudad a la pública veneración y que concurra a la próxi-ma procesión del Viernes Santo. Varios fi rmantes de dicha solicitud, confi ando en la concesión del señor cardenal, han ofrecido a la Hermandad del Santo Ecce- Homo cooperar en la próxima proce-sión, para que dicho acto religioso resulte lo más

lucido posible con la asistencia de tan deseada imagen. Nos consta que un devoto de la misma ha prometido un nuevo vestido a dicha imagen, si su Emma. el señor cardenal da permiso para que salga todos los años en la procesión del Viernes Santo.” L’antiga imatge de Gurri quedà guardada a Natzaret, i no sortiria més d’ençà de la construc-ció del pas de Josep Rius, el 1918. Els dos misteris serien destruïts el juliol del 1936. Existien proble-mes entre la Germandat de l’Ecce-Homo i la Con-gregació de la Sang.

16 d’abril, Dimecres Sant, LA: “Circular del Sr. Cardenal sobre la Semana Santa”, que era una guia de la Setmana Santa, amb els horaris de les vint-i-dues esglésies.

17 d’abril, Dijous Sant, LC: articles i gravat a primera pàgina. Sota el títol “Instrucciones de Semana Santa”, llegim la prohibició de circular cotxes i carros, des de Dijous Sant a les 12 fi ns divendres a la una. La Sang demana als congre-gants que en arribar a Natzaret facin respectuós silenci perquè pugui passar el Sant Crist. I també diu: “El próximo Viernes Santo a las seis y me-dia de la mañana, se organizará la tradicional y solemne procesión que, rezando el via crucis, recorrerá las calles: Llano de la Catedral, Bajada del Patriarca, Mercería, Mayor, Bajada Miseri-cordia, Cos del Bou, Bajada Pescaderia, Pilatos, plaza del Rey, […]”. Sembla que no entren a la catedral, sinó que al fi nalitzar el Sermó de Passió s’inicia el viacrucis. És el primer cop que apareix.

18 d’abril, Divendres Sant, DT: primera pàgina plena d’articles de caràcter religiós. A la crònica local, hi fi gura una ressenya dels actes de Dijous Sant, com també detall de la processó que sortiria a les 6.30 de la tarda.

19 d’abril, LC: a primera pàgina hi trobem di-versos articles de temàtica religiosa, i un ampli re-sum de dijous i divendres. Parla d’èxit d’assistència al Sermó de Passió i posterior viacrucis, que per primer cop sortí del pla de la Seu. Tracta també de la presència del president del directori, general Primo de Rivera, i de la seva participació a la pro-cessó, fi ns al pla de la Seu. No ha aparegut cap al-tra notícia anunciant aquesta visita anteriorment. Tarragona: fa un resum dels actes, dels quals des-taquem aquests: “Y por primera vez el Colegio Tar-raconense, a cargo de los Hermanos Carmelitas, acompañando el paso del Ecce Homo”. També: “Asistió el Marqués de Estella”; a més de tots el comentaris habituals al cas, que ens diuen que la processó va fi nalitzar a les onze de la nit.


79


20 d’abril, Diumenge de Rams, DT: explica la visita a Tarragona del general Primo de Rivera, que, hostatjat al Parc Samà, propietat del mar-quès de Marianao, vindria a Tarragona el Diven-dres Sant i participaria a la processó. Àmplia nota de tots el actes: “En Nazareth fué recibido por la Junta directiva de la Real Congregación de la Purísima Sangre, notifi cándole se le nombra-ba Hermano mayor honorario, imponiéndosele la medalla, que ostentó durante la procesión, la que, dado lo avanzado de la hora hubo de aban-donar al llegar al Llano de la Catedral, emprendi-endo seguidamente el regreso al Parque Samá.”

22 d’abril, DT: a tota pàgina, amb columna de quatre: “En el Parque Samá”, on es relata la re-cepció que es féu a diverses autoritats i es comen-ta la brillantor i severitat de les “fi estas sagradas”. Es ressenya el que van fer el general Primo de Ri-vera i els seus convidats.

Conclusions

Com sempre, les notícies que apareixen als di-aris no són concretes ni aclaridores; ho podem comprovar amb el tema dels armats a cavall. És clar que no es va fer.

Hem trobat, l’any 1921, la creació del viacrucis de Divendres Sant a les sis del matí, que s’ha con-

vertit en un referent de la nostra Setmana San-ta que atreu cada any un important nombre de tarragonins. Tenim notícia del fet que en aquella època es contemplava com un acte que seria im-portant.

Hem localitzat uns quants articles que desta-quen la importància que pot tenir, per a Tarrago-na, la celebració de la Setmana Santa, sobretot la processó de Divendres Sant. Era i és una manera de glossar la ciutat, cridar turisme i, per tant, fer-la créixer. Les gestions del Sindicat d’Iniciativa anaven donant els seus fruits.

Els que hagin seguit l’article hauran vist que, a més de Diari de Tarragona i del Diario Católico La Cruz, n’apareix un anomenat Tarragona. Es trac-tava d’una escissió del Diari de Tarragona, que el temps arreglarà.

Cal destacar també la subvenció municipal de 500 pessetes. No era una cosa habitual.

Bibliografi a

Diari de Tarragona, Diario Católico La Cruz, Diari de Tarragona, La Veu.

Opuscles de l’Agrupació d’Associacions de Setma-na Santa de Tarragona.

Salvat i Bové, J.: Tesoro bibliográfi co de la Congre-gación… Sang.


Foto: Pep Escoda ©


creo

80

LA PRESA DE JESÚS

Associació del Pas de la Presa de Jesús - Confraria de Pescadors

Fotos: Pere Amenós Basora


81


81

INTRODUCCIÓ

La catedral de Tarragona s’erigeix com l’edifi ci més notable i sumptuós de la ciutat. Malgrat els esdeveniments bèl·lics que han marcat la ciutat, que en molts sentits van malmetre el seu patri-moni, i les successives restauracions, encara avui podem gaudir d’un dels conjunts arquitectònics més interessants i extraordinaris de la segona meitat del segle XII erigits en els regnes cristians peninsulars.

La seva excepcional situació es troba íntima-ment relacionada amb les estructures d’època fl àvia, en concret el mur del tèmenos que tancava l’àrea de culte dins la terrassa superior de l’ano-menada Imperial Tarraco. Aquest aprofi tament d’estructures romanes va ser determinant en l’as-sentament de la comunitat canonical després de la conquesta el 1129 i explica les dimensions ex-cepcionals del claustre i la seva situació respecte a la gran església. En aquest sentit, no deixarem mai d’insistir en aquesta singularitat: el temple catedralici, quan va ser iniciat a principis de la dècada dels setanta del segle XII (segons explica el testament de l’arquebisbe Hug de Cervelló da-tat el 1171), va plantejar-se amb les dimensions, en planta, que veiem avui i, per tant, amb una grandària inusitada en aquell moment. Si dimen-sionalment és un edifi ci descomunal respecte a la resta d’edifi cis religiosos de la Península, el claustre no es queda enrere, perquè és un dels més grans del món medieval.

No es pot explicar el plantejament i el procés constructiu del complex catedralici sense tenir en compte les rivalitats amb Toledo, amb qui l’arquebisbe tarragoní des del primer moment va voler reivindicar la seva primacia; els confl ictes derivats del govern bicèfal de la ciutat, que van culminar en tres assassinats (de Guillem, fi ll del príncep de Tarragona Robert Bordet i dels arque-bisbes Hug de Cervelló i, després d’uns anys, Be-renguer de Vilademuls); i la construcció de dos grans monestirs cistercencs molt propers, Santa Maria de Poblet i Santes Creus.

UN BREU RECORREGUT PER LA ICONOGRAFIA DELS CAPITELLS DEL CLAUSTRE

(fi g. 1) La potència iconogràfi ca dels capitells del claustre es troba en tres grans focus.

El primer d’ells, perquè és aquí, amb la Caigu-da, on comença el discurs fi guratiu del recinte claustral, és el feix central de l’ala adjacent a l’es-glésia, que anomenarem galeria sud, encara que tant l’església com el claustre, precisament per l’aprofi tament d’estructures imperials que abans comentàvem, estan uns graus desorientats. (fi g. 2) En aquest feix es troben set escenes de l’Antic Testament que semblen, a primera vista, desor-denades, ja que no segueixen cronològicament el discurs de la Bíblia. Seguint un ordre de lectura pendular, trobem: Pecat Original; Retret diví a la desobediència; Condemna al treball; Adam, Eva,

Foto: R. López-Monné ©

El claustre de la catedral de Tarragona: el cicle de la Passió de Crist

Marta Serrano Coll (URV-Templa) Esther Lozano López (UNED-Templa)

El claustre de la catedral de Tarragona: el cicle de la Passió de Crist

Marta Serrano Coll (URV-Templa) Esther Lozano López (UNED-Templa)


creo

82

Caïm i Abel; Abel pastor i Caïm agricultor. Aquest tema de la Caiguda de l’home i les seves conse-qüències es troba acompanyat per dues prefi gu-racions de la vida i la mort de Jesús: la Història d’Abraham i la de Josep. Pel que fa a la Història d’Abraham, a Tarragona s’exhibeix la Teofania de Mambré i el Sacrifi ci d’Isaac, mentre que de la Història de Josep es mostra Josep a la cerca dels seus germans, la Confabulació; i Jacob que rep la túnica ensangonada. Amb aquestes escenes, que arrenquen del Pecat Original, es posen de mani-fest diverses qüestions. Per una banda, la Cai-guda va tenir com a resultat el treball, el dolor, l’extensió del mal a la Terra i la mort. La resta de temes evidencien la tradicional idea cristiana de la lluita entre el bé i el mal, alhora que il·lustren els pecats de la supèrbia i l’enveja. Però, a més, tal com constaten els Pares de l’Església amb els

seus escrits, són l’antítesi de l’Anunciació i Re-dempció. Finalment, la presència de Caïm, pri-mer homicida i traïdor, encarna, d’acord també amb la patrística, els jueus com l’Anticrist, men-tre que el seu germà, Abel, personifi ca els gentils i el mateix Crist.

(fi g. 3) El segon focus, molt complex a nivell iconogràfi c, es troba en un feix cantoner, entre les galeries est i nord. Si el primer punt de po-tència iconogràfi ca que acabem de comentar breument es mostra amb una disposició d’esce-nes que obliga l’espectador a anar d’esquerra a dreta i entrar al jardí i sortir-ne, en una mena de deambulatio i moviment pendular, en el cas del segon focus l’amalgama i barreja d’històries és encara més notable. Malgrat que alguns es-tudiosos han suggerit un desordre derivat d’una col·locació precipitada de les peces, nosaltres de-fensem, basant-nos en l’exegesi, tot el contrari: la difi cultat en la comprensió de les escenes no és tal a la llum dels escrits eclesiàstics. Aquest pilar cantoner exhibeix escenes de la Història de Noè com l’Anunci del diluvi, la Construcció de l’arca, Noè i la seva esposa dins de l’arca, el Final del Di-luvi i les Oracions i Acció de gràcies. El cicle de la història d’aquest patriarca és un dels més repre-sentats de l’art cristià i enllaça amb el Pecat per-què obre l’època de l’aliança. Molt interessants resulten els termes de sant Pere, que establia una antítesi claríssima entre l’aigua castigadora i des-tructora del Diluvi i la salvadora i purifi cadora del Baptisme, qüestió que aviat reprendrem. El cicle s’interromp per mostrar les ofrenes i mort

Fig. 1: Plànol del claustre on s’assenyalen els focus de més potència iconogràfi ca.Foto: Arxiu de les autores

Figura 2: Parelles de capitells del primer arc abarcant de la galeria nord, amb escenes de Jesús. Foto: R. López-Monné ©


83


83

d’Abel, per tornar a reprendre’s amb tres imatges de l’Embriaguesa de Noè. I, dins del jardí, escenes de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. També veiem Déu en majestat envoltat pel Tetramorf, que inicia la lectura i recorda que la Redempció afectarà tots els creients: no en va, Ciprià expli-cava que ningú que no fos a l’arca va sobreviure, de manera que la història de Noè rememora la idea que els heretges que es troben al marge de l’Església correran la mateixa sort que la que van sofrir els condemnats en el Diluvi. Com hem po-sat de manifest recentment, el colom missatger (que apareix dues vegades: quan marxa i quan retorna a l’arca) és l’eix a partir del qual es de-senvolupa l’esquema compositiu que constata la protecció de Déu al poble escollit; un esquema pensat, organitzat, coherent i de caràcter mne-motècnic. No es tracta d’una mixtura d’escenes de diferents cicles desorganitzades i col·locades a l’atzar, sinó d’un acurat programa bíblic, tipo-

lògic i moral que és, a més, sacramental i, espe-cífi cament, baptismal, motiu pel qual suposem el destí de l’exedra romana que s’obria just davant: el primigeni baptisteri catedralici.

El tercer focus és, en general, tota la galeria nord, que un treball encara inèdit suposa com la més transitada pels novicis. Dins d’aquesta gale-ria hi trobem tres zones importants a nivell ico-nogràfi c. (fi g. 4) La primera és la conformada pels capitells que coronen les columnes del primer arc de la galeria, davant la capella del Salvador. Allà trobem sis episodis de la Infància de Jesús com la Nativitat, amb interessants particularitats iconogràfi ques que es justifi quen pels apòcrifs i, potser també, per la pràctica d’activitats fi lantrò-piques a la catedral; l’Anunci als Pastors, l’Adora-ció dels pastors –d’una raresa iconogràfi ca des-tacable–; l’Adoració dels Reis Mags; la Presenta-ció de Jesús al Temple; i Jesús trobat al Temple. També aquest focus presenta escenes del cicle de la Vida Pública de Jesús, fase vital del Salvador que està plena de miracles i infi nitat de predi-cacions i ensenyaments. Malgrat la prodigalitat d’escenes, el claustre tarragoní només en presen-ta tres. En primer lloc, el Baptisme a mans del considerat com l’últim dels profetes i el primer dels màrtirs: Joan Baptista, també conegut com el Precursor. Molt interessant és el vincle visual que es manifesta entre la Presentació de Jesús al Temple i el Baptisme, amb dues escenes de sant Nicolau, just al costat. De la Vida Pública tam-bé es presenten les Temptacions al Desert, amb les quals Jesús va ser víctima de la lluita entre el bé i el mal i demostrà amb la seva fortalesa un exemple a seguir; i les Noces de Canà, el primer miracle que, per molts exegetes, representa una

Figura 3b: Feix de columnes cantoner de la galeria nord i est. El Davallament. Foto: Quim Mas Carceller

Figura 3a: Detall de Noé amb el colom. Foto: Quim Mas Carceller

Figura 4: Panoràmica de les galeries nord i est. A la nord, amb escenes de Jesús. Foto: R. López-Monné ©

EL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA: EL CICLE DE LA PASSIÓ DE CRIST


creo

84

doble obediència: la de Jesús respecte a Maria i la dels serfs respecte a Jesús.

EL CICLE DE LA PASSIÓ DE CRIST

El misteri de la Salvació dels homes que cons-tata el compliment de la promesa de la Redemp-ció culmina amb el Cicle de la Passió, cicle que, pel seu profund signifi cat, ha tingut una excepci-onal fortuna iconogràfi ca. De fet, el claustre de la catedral de Tarragona és especialment prolix, ja que presenta fi ns a sis escenes, encara que no totes ubicades al mateix lloc: l’Entrada a Jeru-salem (dins del que anomenem tercer focus de potència iconogràfi ca que acabem de descriure), Crist clavat a la creu, el Davallament, la Visita al sepulcre o visitatio sepulchri (al segon focus, al pilar cantoner amb més amalgama de cicles) i, fi nalment, dues escenes ubicades al bell mig de la galeria nord al·lusives a la Resurrecció: el Noli me tangere i la Incredulitat de Tomàs. No creiem casual que aquestes dues últimes escenes, que evidencien visualment la culminació del missat-ge redemptor amb la victòria del Fill de Déu so-bre la mort i la seva comprovació per part dels deixebles, estiguin exactament contraposades al feix de columnes on s’inicia tot el programa dis-cursiu del claustre amb la Caiguda o Pecat Origi-nal (primer focus de potència iconogràfi ca).

(fi g. 5) Amb l’Entrada de Jesús a Jerusalem els mateixos integrants de la multitud que l’havien exalçat, en menys d’una setmana, se’n burlaran i condemnaran el Natzarè al suplici a la creu;

segons el mateix Ciceró, la mort més cruel i ter-rible. En l’escena tarragonina, com és habitual, el Messies munta sobre un ase, que Zacaries ex-plicava com a mostra de la justícia i humilitat de Jesús. El segueix un jove amb un llibre, pot-ser sant Joan –el llibre que porta recordaria el seu Evangeli. Als seus peus, un xai, símbol de la víctima del Sacrifi ci i, alhora, record de la im-minent Pasqua. Davant Jesús, un arbre sobre el qual s’encimbellen homes, ressò del nan Zebedeu dels Apòcrifs.

(fi g. 6) Davant els executors de la sentència ca-pital, el migdia del Divendres Sant, Crist és cru-cifi cat al Gòlgota, lloc que hauria servit com a pedrera de Jerusalem i que, per la seva semblan-ça amb un crani, es denominava calavera, és a dir, gulgoleth en hebreu. Aquest tema és el capital de la iconografi a cristiana: la víctima immolada per redimir l’home. Al capitell tarragoní, el mo-ribund Jesús mira vers un dels lladres represen-tats, la qual cosa pot referir-se a la misericòrdia del Fill de Déu cap al malfactor penedit descrita per sant Lluc. Es troba fl anquejat per Long i Esteve i, al capdamunt, el sol i la lluna, potser en record dels termes de sant Mateu: “Després de la tribulació d’aquells dies, s’enfosquirà el sol i la lluna no donarà llum”.

(fi g. 7) Amb certes presses, ja que l’endemà era dissabte, jornada de descans prescriptiva, i des-prés que Josep d’Arimatea demanés permís a Pi-lat, qüestió de gran interès pel que fa a la icono-grafi a del nostre claustre ja que, encara que una mica amagat, apareix representat el governant, es

Figura 5: Entrada de Jesús a Jerusalem. Foto: Arxiu de les autores

Figura 6: Crist a la Creu.Foto: R. López-Monné ©

Figura 7: Escena d’el Davallament.Foto: R. López-Monné ©


85


Figura 8: Visitatio SepulchriFoto: R. López-Monné ©

Figura 9a: Noli me tangereFoto: R. López-Monné ©

Figura 9b: Incredulitat de TomàsFoto: R. López-Monné ©

85

deslliga i es baixa el cos de Jesús per enterrar-lo a la tomba. Potser per inspiració dels sermona-ris místics del segle X, com Jordi de Nicomèdia, la Mare de Déu rep, amb tendresa, un dels bra-ços de Jesús ja alliberat per acostar-lo cap al seu rostre i poder besar-lo. El cos és acollit per Jo-sep d’Arimatea, mentre que al seu costat apareix l’humil Nicodem, que coneixem per l’Evangeli de sant Joan, apòstol també representat, desconso-lat i afl igit d’acord amb la seva trista gestualitat.

(Fig. 8) El matí del Dilluns de Pasqua les tres Maries acudeixen al sepulcre amb ungüents i tro-ben un àngel –dos, diria sant Lluc– que els indica que Crist ha ressuscitat. Ens diu Beda que, a par-tir d’aquesta fi ta en la història de la Redempció i que distingeix la fe cristiana de la resta de religi-ons, es va modifi car la relació entre els dies i les nits; ja que amb la Resurrecció, de la foscor en què es trobava l’home es va passar a la llum. A Tarragona, la certesa que el cos del Redemptor ja no es troba al sepulcre s’evidencia en primer pla: la coberta del sarcòfag, del qual sobresurt el su-dari, l’està aixecant l’àngel, a la dreta del qual es troben els dos soldats, que havien de garantir la seguretat de la tomba d’acord amb Pilat, defallits.

(fi g. 9) Maria Magdalena, trencant a plorar, comença a buscar Jesús desesperada. Després de confondre’l amb un jardiner, exasperada, es postra davant d’ell i rep la missió de donar testimoni de la Resurrecció i de transmetre als altres que havia vist el Fill de Déu ressuscitat. Però Tomàs dubtà, acció que Gregori Magne ex-plicà de la següent manera: al tocar les ferides

del mestre, aquest deixeble dubitatiu curava en nosaltres les ferides de la incredulitat. Així, a Tarragona, el deixeble incrèdul enfonsa el polze a la nafra del Mestre sense vacil·lar, encara que sembla postrar-se davant Crist: veritablement, el ressuscitat és el mateix que el crucifi cat. Amb aquest sol gest, Tomàs personifi cava i encarnava tota la humanitat. Convençut ja, acreditava que aquell home era veritablement Jesús, de manera que es confi rmava el compliment del missatge redemptor.

A MANERA DE CONCLUSIÓ

El claustre de la catedral de Tarragona presen-ta un programa iconogràfi c molt complex i de gran riquesa que es pot entendre a la llum dels textos bíblics i patrístics. En línies generals, il-lustra la Redempció, encara que, malgrat el seu compliment, la màcula del pecat persisteix entre els homes, motiu pel qual a aquest programa s’hi afegeix un glossari d’escenes de lluites que recor-den la psycomachia o diatriba interna de l’ànima entre el bé i el mal a la qual es veu sotmès l’home. Per altra banda, les escenes no es troben desor-denades, sinó que es relacionen per una clara raó literària. Les seves ubicacions i relacions entre elles ajuden, a més, a conèixer i defi nir els usos dels espais canonicals, com és el cas del primitiu baptisteri o l’escola catedralícia, que, arran d’un treball encara inèdit, explicaria també la presèn-cia del cicle de Sant Nicolau, íntimament relaci-onada amb la vida de Jesús.

EL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA: EL CICLE DE LA PASSIÓ DE CRIST


creo

86

SANT SEPULCRE



PENSAMENTS

Marinada silenciosaque avui plores amb mi,el teu vent m’embolcallaamb silenci aquesta nit.

El so trist d’una campanaemmudeix la nostra veu,en el moment que en processó passala imatge de la Santa Creu.

Flama viva que engalanala llum del ciri agonitzant,ferma fe que no s’acaba,somni viu i no frustrant.

Lluna tarragoninaque tens el cor desencaixat,en veure brandar els nostres Passosamb Jesús crucifi cat.

Àngels Ferrando i Gómez (Setmana Santa 2015)

PENSAMENTS

Marinada silenciosaque avui plores amb mi,el teu vent m’embolcallaamb silenci aquesta nit.

El so trist d’una campanaemmudeix la nostra veu,en el moment que en processó passala imatge de la Santa Creu.

Flama viva que engalanala llum del ciri agonitzant,ferma fe que no s’acaba,somni viu i no frustrant.

Lluna tarragoninaque tens el cor desencaixat,en veure brandar els nostres Passosamb Jesús crucifi cat.

Àngels Ferrando i Gómez (Setmana Santa 2015)


creo

87


87

Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro

(cap. 3 y 4)

Fr. Artemio Vitores OFMVicario de la Custodia de Tierra Santa

III. ANIMAR LITÚRGICAMENTE EL SANTO SEPULCRO

La Liturgia, en especial la Eucaristía, es el me-dio privilegiado del encuentro de los cristianos con Dios y con Aquel que Él ha enviado, Jesu-cristo, por medio del Espíritu. La Liturgia es, sobre todo, pascual, porque está centrada en el Santo Sepulcro, lugar de la Muerte y Resurrec-ción de Cristo. Es por eso que la presencia de

los franciscanos en el Santo Sepulcro está ínti-mamente unida a la Liturgia: las celebraciones cotidianas de la Eucaristía en el Calvario y en la Tumba Vacía del Señor; el canto del Ofi cio Divi-no, la Procesión de todos los días. Una vida litúr-gica intensa, todos los días y a todas las horas, a veces en soledad como sucede todas las noches aún actualmente, en latín y con las melodías del canto gregoriano, apoyados y animados por el órgano. Ha habido siglos en que los franciscanos no pudieron expresarse sino a través del lenguaje de la oración y de la celebración. Apenas había cristianos locales y los peregrinos eran escasos. Pero ellos cumplían la fi nalidad fundamental de su presencia en el Santo Sepulcro, según las bu-las del Papa Clemente VI, del 21 de noviembre de 1342: morar de continuo bajo el techo del Sepul-cro «y celebrar solemnemente en él la liturgia de las misas y los otros ofi cios divino».

1. LITURGIA Y PIEDAD POPULAR

Aún en la soledad y en las difi cultades, bri-lla el entusiasmo y la pasión de los hijos de san Francisco. La historia ha sido pródiga en estos

Capella del Sant Sepulcre de la catedral de Tarragona, segle XV. Foto: Pere Amenós Basora

Fray Artemio Vitores, autor del articulo


creo

88

momentos de difi cultad, que no han asustado nunca a los «frailes de la cuerda». De hecho, aun en los años últimos tan duros -con guerras, “intifadas” y otros peligros-, los franciscanos, a veces solos o con algunas religiosas, sobre todo, y con pocos peregrinos, han seguido celebrando la Eucaristía en los Lugares de nuestra Reden-ción. Siempre han sido conscientes de que esta Tierra, que es memoria viviente de la Historia de la Salvación, sólo puede ser interpretada, ex-perimentada y vivida, a través de la Liturgia, ya que ella misma no es otra cosa que «una Tierra hecha Liturgia». El tiempo y el lugar se aúnan formando un todo en la Eucaristía celebrada en el Santo Sepulcro: “hoy” y “aquí” Cristo ha resucitado. Sólo así ha sido posible dulcifi car esa experiencia durísima de la vida en el Santo Sepulcro. La fi delidad de los franciscanos -¡to-dos los días desde hace muchos siglos se hace la procesión en el Santo Sepulcro!- es un signo de amor a Aquel que tanto nos amó y ha sido la causa por la cual los hijos de san Francisco han podido conservar y vivifi car los Lugares sagra-dos, en especial el Santo Sepulcro. Los Papas, por eso, han alabado el empeño generoso de los franciscanos en la «animación litúrgica» en los Santuarios, donde han promovido «culto peren-ne en nombre de la Iglesia Católica», dice Pío XII. A pesar de las difi cultades enormes, sobre todo para la adaptación de la liturgia romana a causa de las leyes del Statu quo.

Conscientes de que la vida del cristiano es una vida en el Espíritu y que, como dice el Concilio, «la participación en la sagrada liturgia no abarca toda la vida espiritual», los franciscanos, además de la Liturgia, han creado otras actividades de tipo de piedad popular: la procesión cotidiana en el Santo Sepulcro, el Vía Crucis por las calles de Jerusalén, las peregrinaciones a los Santuarios de Tierra Santa, especialmente las que se realizan

al Santo Sepulcro. El aspecto bíblico y la actuali-zación histórico-salvífi ca hace que los ejercicios de piedad de Tierra Santa no degeneren en un «fácil pietismo», sino que se conviertan en testi-monio de fe de la comunidad y en celebraciones del pueblo de Dios en camino hacia la Jerusalén celestial, siguiendo los pasos de Jesús por la Je-rusalén terrena. Son por ello también un buen ejemplo de anuncio misionero, cuyas infl uencias se pueden ver en todo el mundo cristiano.

2. EL VÍA CRUCIS Y LA PROCESIÓN COTIDIANA EN EL SANTO SEPULCRO

Hay dos ejercicios de piedad que marcan la vida del Santo Sepulcro. El primero es el Vía Crucis por las calles de Jerusalén, realizado cada viernes a las tres de la tarde y que concluye en el Santo Sepulcro. El Vía Crucis nunca puede es-tar pasado de moda, pues no es otra cosa que el camino de seguimiento a Jesús, del acompaña-miento de Dios que comparte los sufrimientos de los hombres: «El que no lleve su cruz -dice Je-sús- y venga en pos de mí, no puede ser discípulo mío» (Lc 14,27). En la Ciudad Santa se hace ade-más por los mismos lugares por donde Él pasó: “aquí” Jesús fue condenado, “aquí” cargó con su Cruz, “aquí” se encuentra con su Madre y con las mujeres de Jerusalén, “aquí” cayó una y otra vez, “aquí” fue crucifi cado y “aquí” murió en la Cruz: cada piedra, cada escalera, cada calle de Jerusalén nos habla de Jesús que lleva su Cruz y muere en ella por nosotros y por nuestra sal-vación. El Vía Crucis nos adentra en la Pasión y nos conduce a la Pascua, pues en Jerusalén ter-mina ante el Sepulcro Vacío del Señor, en la XVª estación, con las palabras llenas de esperanza del ángel a las mujeres: «¡Ha resucitado! Venid a ver el lugar donde lo colocaron». El Vía Crucis es el camino de nuestra esperanza, pues «de este


89


89

Sepulcro» resucitó el Señor y por tanto forma parte del programa de un peregrino y de la vida de Jerusalén.

El segundo ejercicio de piedad es la procesión cotidiana en el Santo Sepulcro, que comenzaba antiguamente, y ahora, en el altar del Santísi-mo para poner en relación el Sepulcro con el Cenáculo. Se quería así, y se quiere, imitar al máximo el itinerario de Cristo desde el Cenácu-lo hasta el Calvario. La procesión recorre, can-tando el himno correspondiente, los altares de la «Prisión de Cristo», de la «Flagelación», de la «División de las Vestiduras», de la «Invención de la Cruz» y de Santa Elena. Llegados al Cal-vario, se canta el himno Vexilla Regis. La proce-sión llega aquí a su vértice teológico y emotivo, exaltando con el canto del himno el valor de la cruz en todos sus aspectos. Junto a la cruz de Jesús estaba su Madre, la Virgen Dolorosa: en el Gólgota el Stabat Mater colma de emoción el corazón de los devotos peregrinos. El punto culminante de la procesión -después de haber meditado todo lo concerniente a la sepultura de Cristo en la estación colocada en la «Piedra de la Unción»- tiene lugar en «el Glorioso Sepulcro de Nuestro Señor Jesucristo», en donde se canta con júbilo el triunfo de Cristo sobre la muerte. Aún hoy, aquí comienza a tocar el órgano para resaltar la gloria del resucitado. Todo termina con el alegre anuncio del ángel a las mujeres: «No tengáis miedo. No está aquí. ¡Ha resucita-do!». La proclamación de la Resurrección glo-riosa es el preludio del anuncio a María Magda-lena primero y a María, su Madre, después, que se conmemora en las dos últimas estaciones. En la última se pone de manifi esto la alegría y la felicidad de María al ver a su Hijo resucitado, pues, aunque el Evangelio no dice nada sobre

esto, la fe cristiana afi rma que Cristo, después de su resurrección, se apareció en primer lugar a su Madre.

IV. ENCONTRAR A CRISTO, MUERTO Y RESUCITADO, EN EL SANTO SEPULCRO

La labor de los franciscanos en Tierra Santa y, en especial, en el Santo Sepulcro, además de conservar la propiedad y el uso de la Basílica, ha sido la de celebrar el culto cristiano en los San-tuarios, dar un fundamento bíblico-arqueológico a los Santos Lugares a través de la ilustración de Tierra Santa, las excavaciones arqueológicas, lle-vadas a cabo por el Estudio Bíblico Franciscano, y a atender a los cristianos locales con la crea-ción de parroquias, escuelas, centros sociales. A ello hay que añadir la acogida de los peregrinos para que los cristianos, de todas las naciones, puedan encontrar aquí las raíces de su fe. Lo de-cía el Papa Juan XXIII en el 1960:

Visita del Papa Francisco a la casa de la Custodia del Santo Sepulcro de Jerusalén

Santo Sepulcro vacio de Jerusalén

Escudo de la Custodia de Jerusalén

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO


creo

90

«Conocemos bien hasta qué punto se debe atri-buir a la vigilancia de tus religiosos si los fi eles, que se dirigen en pía peregrinación a los Santos Lugares, pueden besar aún los sacrosantos vesti-gios de Nuestro Señor con piedad y amor».

Para Juan Pablo II el trabajo bien hecho de los franciscanos se manifi esta también en la «acogi-da de los peregrinos», «dando a los fi eles de estos lugares, y a cuantos a ellos se dirigen en devota peregrinación, un testimonio de amor y adhesión a Cristo, Redentor del hombre».

1. LOS FRANCISCANOS Y LOS PEREGRINOS

Han sido inmensas las difi cultades para pere-grinar a Tierra Santa. El peregrino que iba a Jeru-salén, desarmado, entraba prácticamente en una zona de guerra, teniendo que sortear muchos pe-ligros. Era un camino lleno de obstáculos, que se asemejaba desde el principio a la Vía Dolorosa. La fe de los peregrinos era tal que nada ni nadie les impedía llegar hasta el corazón de Jerusalén, hasta el Calvario y el Sepulcro Glorioso de Cris-to. Tenían que superar los impedimentos puestos por las mismas autoridades eclesiásticas, por las autoridades civiles musulmanas y las difi culta-des del ambiente musulmán de Jerusalén.

Los franciscanos ilustraban a los peregrinos en la religión, cultura, mentalidad y otros aspec-

tos de la vida de los musulmanes de Jerusalén. Les inculcaban el respeto a la religión musul-mana, la necesidad de que el peregrino fuese un hombre de paz, pues aquí no se viene a hacer la guerra, sino a encontrar a Cristo. Les pedían ser respetuosos con los demás, pero muy cuidadosos con sus cosas. Y no ser ingenuos. Los francisca-nos eran “todo” para el peregrino católico: guías e intérpretes, operadores pastorales y directores espirituales, intermediarios entre los peregrinos y las autoridades musulmanas; eran los repre-sentantes del Papa y estaban al servicio, también con la ayuda económica, del peregrino. Partici-paban de sus buenas y malas aventuras. Lo canta en una coplilla Messer Dolcibene de Firenze que, en 1349, visitó el Santo Sepulcro: «Por la noche entré en compañía de un fraile / y gané tantísi-mos palos / y fray Valentín era mi compañero / que tuvo parte conmigo en la ganancia». Sobre todo, los frailes dan a los peregrinos consejos prácticos para hacer una buena peregrinación: no era el momento de hacer polémica; es el mo-mento de la oración y del silencio para escuchar la voz del Señor. El peregrino viene a imitar a Jesús, por eso tiene que comportarse con la hu-mildad del Maestro y seguirlo hasta el Calvario, si el Señor se lo pide.

2. EL SANTO SEPULCRO: CORAZÓN DE JERUSALÉN PARA EL PEREGRINO

Como había sucedido a lo largo del primer mi-lenio del cristianismo, también en estos largos si-glos de la presencia franciscana, que conforman el segundo milenio, el Santo Sepulcro ha sido y será la realización del sueño del peregrino que camina hacia Jerusalén. El piadoso peregrino, después de su largo y difícil viaje, quiere “ver y

Plano del Santo Sepulcro de Jerusalén

Iglesia del Santo Sepulcro de Jerusalén


91


tocar” las huellas de Cristo, plasmadas en el Cal-vario y en el Sepulcro Vacío del Salvador; quiere adorar a Dios que se ha entregado por nosotros, que ha derramado hasta su última gota de sangre en su Pasión y que se muestra glorioso en su Re-surrección: por nosotros, por nuestro amor y por nuestra salvación.

a) Difi cultades para entrar en la Basílica del Santo Sepulcro

Nunca le ha sido fácil llegar al Sepulcro de nuestro Señor. Si en el primer milenio las des-trucciones y las construcciones de la Basílica se subsiguen, en el segundo milenio, y muy espe-cialmente después de la conquista de Jerusalén por Saladino, en el 1187, se puede defi nir como la lucha, no armada pero constante, de cómo entrar y permanecer dentro de la Basílica y po-der así adorar al Señor muerto y resucitado por nosotros. Y aquí entran en la historia los hijos de san Francisco. Saladino, en efecto, convirtió el Santo Sepulcro en una mina de oro para los musulmanes y en una fuerza política, pues para entrar en la Basílica había que pagar el tributo a los musulmanes encargados de la puerta.

Como es evidente, el hecho de pagar a los mu-sulmanes para visitar el centro de su fe no gusta-

ba a los cristianos, que lo aceptaban con pacien-cia y resignación, a pesar del trato vejatorio que recibían, y a veces con una pizca de desilusión: «Pagué de nuevo a Mahoma -escribió Chateau-briand cuando entró por segunda vez en la Ba-sílica del Santo Sepulcro, en 1806-, el derecho de adorar a Jesucristo». El precio a pagar varía según las épocas y era, además, diverso según el tipo de cristianos. Hasta pasada la mitad del si-glo XIX, precisamente en 1832, y gracias a la be-nevolencia de Muhammad Alí de Egipto, no fue eliminado este impuesto vejatorio para los cris-tianos, aunque no entró en vigor sino a partir del 1860. Actualmente las tres comunidades pagan, aunque sea poco, pero es un modo concreto de decir que la puerta de la Basílica del Santo Se-pulcro sigue siendo propiedad de los musulma-nes y que son ellos quienes la abren y la cierran todos los días.

b) El encuentro del peregrino con Cristo cru-cifi cado y resucitado

Según los relatos, la estancia del peregrino en el Santo Sepulcro, hasta que ha sido liberalizada la entrada, se desarrollaba más o menos así. Los peregrinos, guiados por el Custodio, hacían el in-greso solemne en la Basílica. Besaban primero


91



creo

92

la Piedra de la Unción, se dirigían después hasta la Tumba de Cristo y allí eran recibidos ofi cial-mente con palabras de bienvenida al lugar más sagrado para un cristiano, por parte del Custodio o su representante, quien ponía de manifi esto el signifi cado profundo de la muerte y resurrección de Cristo para todos los hombres. Es lo que se hace hoy cuando hay “ingreso solemne” en el Santo Sepulcro.

Comenzaba después la procesión solemne, como se hace actualmente todas las tardes, con las mismas 14 estaciones, y se ha hecho duran-te siglos, aunque sólo estuvieran los frailes que moraban dentro del Santo Sepulcro, como su-cede también hoy más de una vez. Terminada la procesión solemne, los peregrinos practica-ban sus devociones recorriendo personalmen-te los lugares anteriores, pues quedaban ence-rrados toda la noche dentro de la Basílica; los guías franciscanos explicaban con más calma a los peregrinos todos los lugares-memoria de la Basílica para que pudieran revivir mejor este momento fundamental de sus vidas. Aprovecha-ban también para confesarse. A medianoche los sacerdotes peregrinos celebraban la Santa Misa, unos en el Calvario y otros en el Santo Sepul-cro. Por la mañana, a la aurora, el Custodio de Tierra Santa celebraba la Misa en Tumba Vacía de Cristo. Todos los peregrinos comulgaban en esta Misa.

Era el momento del encuentro personal con Cristo crucifi cado, muerto y resucitado, el en-cuentro con el Calvario y el Sepulcro Vacío de

Cristo, el encuentro con la Virgen Dolorosa, Ma-dre de Jesús y Madre nuestra por decisión de su propio Hijo. Las gracias, las experiencias místi-cas, los sentimientos de cada peregrino están re-gistrados sólo en sus almas y en sus corazones.

A partir del 1860, cuando el peregrino puede entrar, libremente y sin pagar, todas las veces que quiera, ha desaparecido un poco esa tensión que se veía en los peregrinos antiguos. Ha quedado sin embargo el deseo de estar a solas con el Se-ñor en el Calvario o delante del Sepulcro Vacío de Cristo. Es lo que hacen tantos peregrinos que pasan una noche encerrados en la Basílica, ado-rando y meditando el misterio del amor de Dios: «Tanto amó Dios al mundo que entregó a su Hijo único, para que todo el que cree en Él no perez-ca, sino que tenga la vida eterna» (Jn 3,16). Es un deseo al que los franciscanos atienden gustosos. El contacto directo con el Santo Sepulcro es más evidente en los fi eles sencillos para quienes ver, tocar, rezar, besar el Sepulcro Vacío constituye el ápice de su peregrinación. Y a veces, nuestros sacristanes se las ven y se las desean para arran-carlos de la Tumba. La fe crece con la luz que da la certeza de que Cristo ha muerto “aquí” por nuestro amor y “aquí” ha resucitado para darnos una vida nueva.

c) La nostalgia del peregrino por el Santo Se-pulcro

Los judíos desterrados en Babilonia recuer-dan con nostalgia Jerusalén: «Si me olvidare de ti, Jerusalén...” (Sal 137,5-6). Los antiguos peregrinos, terminada la peregrinación y reci-bida la bendición del sacerdote, volvían a sus casas. En esos momentos comenzaba la nostal-gia de la Casa del Señor, «la nostalgia de Sión».

Juan José Domínguez con fray Víctor de la Peña Foto archivo Juan J. Domínguez

Visita a Tarragona de Fray Francisco Iglesias, Custodio de los Santos Lugares en Ramhle. Año 1948Foto: Archivo familia Iglesias


93


Y consideraban bienaventurados a los que viven permanentemente en Jerusalén y en el Templo del Señor, cantando sus alabanzas. Son senti-mientos que se ven en los peregrinos cristianos y manifi estan sobre todo la alegría, el consuelo corporal y espiritual que sentían en esos mo-mentos: no se acordaban ya de las penalidades del viaje ni de lo que habían tenido que pagar; tampoco les parecían largas las horas pasadas encerrados en la Basílica: «¡Qué hermosa cau-tividad! ¡Qué clausura más deseable! ¡Qué feliz prisión!», exclamaba el dominico Félix Fabri en 1483.

Como fruto de su peregrinación, el peregrino llevaba a su país reliquias o cualquier recuerdo del Santo Sepulcro. A veces, era tanta la pasión y el deseo de tener ese recuerdo, que, si no po-día conseguirlo por medios pacífi cos, intentaba arrancar con otros medios cualquier fragmento de piedra o de otro material para llevárselo con-sigo. Al menos el peregrino se lleva los objetos

religiosos comprados (cruces, rosarios, etc.) que haya «tocado el Santo Sepulcro», pues el mismo contacto con el Lugar Sagrado «impregnaba» el objeto de la virtud del Lugar. ¡Era tanta la atrac-ción de ese Lugar Santo!

Algunos deseaban más: ¡Quedarse para siem-pre a vivir en Jerusalén, al servicio de los Santos Lugares! Lo habían hecho los cristianos en tiem-pos de los bizantinos y de los cruzados, cuando Jerusalén era una ciudad cristiana. Más difícil era hacerlo en una Jerusalén islamizada, pero muchos lo intentaron. Fue el caso de san Igna-cio de Loyola, aunque no lo logró. Su ejemplo ha sido seguido con mayor éxito por tantos otros que sí han conseguido ese deseo de vivir junto al Sepulcro Glorioso de nuestro Salvador. Porque el cristiano, como el antiguo peregrino israelita, encuentra la felicidad junto a Dios, en su Tem-plo Santo, y puede decir, con el salmista: «Una cosa he pedido al Señor, eso buscaré: habitar en la casa del Señor por los días de mi vida, para

Detall del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos. Foto: Pere Amenós Basora



creo

94

gustar la dulzura del Señor y cuidar de su Tem-plo» (Sal 26,4).

d) Peregrinar hoy al Santo SepulcroJerusalén y los peregrinos seguirán siendo un

reto para los franciscanos y para los cristianos de Tierra Santa, ya que, como ha sucedido en la his-toria y se ha visto recientemente, las circunstan-cias políticas, la violencia y la falta de seguridad para los peregrinos condicionan fuertemente su afl uencia. Por eso los Papas siguen animando a los hijos de san Francisco a que continúen su la-bor en favor de los peregrinos, dándoles, como decía Juan Pablo II, «un testimonio de amor y adhesión a Cristo, Redentor del hombre». Esta será la misión de los hijos de san Francisco: se-guir siendo «los guardianes de las fuentes de la salvación». Ello será posible si están «tan ena-morados».

El camino al Sepulcro seguirá siendo también hoy un reto para los peregrinos cristianos. El pe-regrino tendrá que superar muchas difi cultades, sobre todo la desazón por el abandono en que los hombres han dejado el Lugar tan santo; el “es-cándalo” por la confusión existente en el Santo Sepulcro y por la división de los cristianos: las cinco comunidades que están haciendo sus cele-braciones cantando al mismo tiempo. ¿Éstos son los cristianos? ¿Qué hacen, se pelean o adoran al Señor? ¿No ha muerto Jesús para derribar el muro de separación, que es la enemistad, y for-mar así, por medio de la cruz, un solo Cuerpo, una comunión de hermanos unidos en Cristo (cf. Ef 2,14-16)? No importa. Al Santo Sepulcro se viene cantando, con los labios y con el cora-zón, como dice el salmista: «Que alegría cuando me dijeron, vamos a la casa del Señor» (Salmo 122,1). Porque se ha llegado a «la Iglesia de la Resurrección», la meta del «santo viaje». A pesar de las difi cultades, todos los cristianos quieren adorar al Señor en el Santo Sepulcro, el corazón del mundo cristiano, lo que de verdad conmueve a su alma. Al Santo Sepulcro se viene con el co-razón rebosante de amor.

V. EL SANTO SEPULCRO: FUENTE DE LA GRACIA DIVINA

Los Santos Lugares no son únicamente pie-dras, vestigios del pasado. Ante todo, son las huellas del paso de Dios por este mundo, piedras preciosísimas que han escuchado la voz y que han bebido la sangre del Salvador. Captar la voz

que surge de ellas, comprender su mensaje, ha sido, desde siempre, la labor de los hijos de san Francisco en Tierra Santa. Su misión ha consis-tido en vivifi car esas piedras, hacer que hablen al corazón y a la mente de todos, que sean «piedras amadas», porque cada una de ellas son testigos de Cristo.

En Tierra Santa, decía Pablo VI, el cristiano expresa «su amor al Dios hecho niño en Belén, al divino adolescente y trabajador en Nazaret, al divino maestro y taumaturgo a través de toda la región, al divino crucifi cado en el Calvario, al Redentor resucitado del sepulcro que se en-cuentra en el Templo de la Resurrección» (No-bis in animo). Esto es lo que se ha llamado «la gracia de los Santos Lugares»: «aquí el Verbo se hizo Carne”, decimos en Nazaret; o en Belén: «aquí de la Virgen María nació Jesús»; «en este Calvario murió el Señor» o «de este Sepulcro resucitó el Señor», cantamos en la Basílica del Santo Sepulcro. Estas piedras nos transmiten la alegría pascual que brota de las palabras del Án-gel a las mujeres: «Vosotras no temáis, pues sé que buscáis a Jesús, el Crucifi cado; no está aquí, ha resucitado, como había dicho. Venid, ved el lugar donde estaba» (Mt 28,5-6). Este anuncio pascual es la luz y la felicidad que iluminan y alegran la vida del hombre, es el verdadero gri-to de liberación para los hombres y mujeres de nuestro tiempo.

Sin la presencia de los franciscanos, su heroi-co esfuerzo y el precio de su sangre, la Iglesia católica estaría excluida de casi todos los Santos Lugares. Algunos se habrían convertido en esta-blos o en mezquitas; otros, propiedad exclusiva de las iglesias separadas. Un católico se vería en la imposibilidad de celebrar los misterios divinos en los lugares en donde Dios se ha manifestado, se sentiría como un extraño en la casa de Cristo. Gracias a los hijos de san Francisco todo está dis-puesto para encontrarse con Cristo y su Gracia, para experimentar su amor indecible manifesta-do sobre todo en la Cruz al morir por nosotros, para hacer nuestra la esperanza que Él nos trajo con su resurrección.

Este trabajo, con el título: Peregrinación al Santo Sepulcro, se publicó primero en la revista de vida consagrada Tabor n.º 7 (abril de 2009) 128-152. Para nuestra versión informática, el au-tor, P. Artemio Vítores, ha cambiado el título del trabajo, ha corregido un poco el texto y ha intro-ducido algunas modifi caciones.


95



PAS DE L’ECCE HOMO

Germandat del Sant Ecce Homo.

Foto: Salvador Borrell Borràs


creo

96

Nuestro Padre Jesús de la Pasión (1940-1973), obra de Felipe Coscolla Plana. Foto: Arxiu Quim Mas Carceller.


97


Anys de passió.En commemoració del 75è aniversari de la fundació de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió(1940-2015)

Quim Mas Carceller

Soci número 14 de la Germandat

Enguany, la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió està de celebracions pels primers 75 anys de vida confrare. Són moltes les vivències i vicissituds que ha passat en aquest període, però l’empenta, l’esforç i la dedicació dels seus cap-davanters ha fet que s’anessin superant els en-trebancs i, fi ns i tot, s’aconseguís convertir-la en una de les entitats més actives dins les nostres ce-lebracions. Per commemorar-ho com cal, farem memòria de la seva aportació a la Setmana Santa tarragonina, crònica que comença a les acaballes dels anys trenta del segle passat.

Eren temps difícils, ja que els estralls de la contesa civil del 36 havien destruït quasi tot el patrimoni de les confraries. L’any 1939, malgrat quedar mutilada la part artística però amb la serietat i el recolliment que havien caracterit-zat les antigues processons, la Congregació de la Puríssima Sang tornà a organitzar el Sant Enterrament del Divendres Sant. Veient aque-lla processó un grup d’amants de la Setmana Santa, la majoria empleats d’Abastos i de Ràdio Tarragona, van decidir crear una nova entitat que no tingués res a veure amb les existents, tot gràcies a l’impuls de Martí Marias Magriñá, lla-vors president de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle. Malgrat que ofi cialment la nova as-sociació de fi dels, que trià per nom Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión, es fundà en assemblea general del 16 de gener de 1940, l’embrió de la Germandat es va engendrar pas-sada la primavera del 1939 amb les primeres re-unions, fetes a l’antiga emissora de Ràdio Tarra-gona, que estava ubicada a la Rambla, número

77, 3r 1a, on es van fer les primeres passes per redactar els estatuts, decidir el nom i la creu in-sígnia, dissenyar la vesta i la bandera, escollir la Junta Directiva i sol·licitar a l’Arquebisbat, com a seu canònica, la parròquia de Sant Joan Baptista, així com cercar l’imatger que havia de cisellar el pas titular.




98

Per a la història, tal com cita el seu reglament intern: “serán socios fundadores los doce prime-ros números que hayan seguido a la inscripción del Mayoral”; i com així consta a l’acta fundaci-onal, transcriurem els noms dels membres de la primera Junta Directiva: Mayoral: Martí Marias Magriñá, fundador. Soci núm. 2: Josep M. Tar-rassa Alvira, primer president; 3, Antonio Álvarez Icart; 4, Rafael Gabriel Puig; 5, José Ruiz Caro; 6, José Siré Pérez; 7, José M. Vives Vilà; 8, José

M. Romaní Mas; 9, Enrique Olivé Martínez; 10, Francisco Barriach Sanromà; 11, Salvador Do-mènech Domingo; 12, Fernando Savín Coria, i 13, José Rovira Acarín.

Dels 200 socis inicials, nombre limitat estatu-tàriament, privats de ser-ne més per la difi cultat de trobar, en aquell temps de penúria, roba de vellut grana i llaneta blanca per confeccionar les lluïdes vestes, s’ha passat als vora 600 actuals. Els aspirants, que porten la vesta tota blanca, van sortir a la processó per primera vegada el 1942.

La Germandat ha participat en viacrucis i pro-cessons escortant fi ns a vuit passos: N. P. Jesús de la Passió de Coscolla (1940-1973), Sant Crist cru-cifi cat (des del 1948), Ecce-Homo (1977-1979), Descendiment de la creu (1980), pas del Sr. Pla (1987-1992), Jesús de la Passió, obra de Saumells (1993-2006), Entrada triomfal de Jesús a Jerusa-lem (des del 2003) i Jesús de la Passió d’Amenós (des del 2008).

Felipe Coscolla (amb gorra). Fotos: Arxiu Quim Mas Carceller


99


El primer misteri, obra pòstuma de l’escultor nascut a Graus (Osca) el 1886, Felipe Coscolla Plana, artísticament Felipe Coscolla de Riba-gorza, era una magnífi ca talla que ens recorda l’estil de les imatges del Renaixement espanyol. Destacava pel fet de ser una obra realista, sòbria de línies i amb gran valentia del gest, així com pels detalls anatòmics del tors i el rostre, amb els quals l’autor va voler representar la lluita entre el dolor físic del Crist-Home i la desbordant ener-gia del Crist-Déu. La fatídica nit del 28 d’agost de 1973 es va cremar en un incendi fortuït al magat-zem on es guardava, just trenta-tres anys després d’haver-lo cisellat.

El desànim del succés féu minvar les fi leres de la Germandat, fi ns al punt de sortir a la pro-cessó amb només el penó i uns quants germans fi dels. Fins i tot, durant tres anys, es va acom-panyar els misteris de l’Ecce-Homo (1977-1979) i del Descendiment (1980), que sortien amb pas però quasi sense confrares. L’any 1982 els pocs components que quedaven es van plantejar dis-soldre’s o potenciar l’entitat amb l’adquisició

Imatge feta pel Sr. Pla, d’Olot. Foto: José Pajares Jiménez

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

Grup de tarotes de la Germandat. Foto: Pere Amenós Basora

ANYS DE PASSIÓ


creo

100

d’un nou misteri. No va ser fi ns al 1987, quan un grup de joves entusiastes juntament amb alguns veterans van adquirir a Olot, als tallers del Sr. Pla, una imatge d’estil olotí que, si bé no guarda semblança amb l’anterior, representa Jesús camí del Calvari; això sí, dins una línia més senzilla, pensarosa i tendra.

Amb afany de millorar i donar impuls a la Germandat, l’any 1993 s’encarregà un nou mis-teri al prestigiós escultor i acadèmic Lluís Maria Saumells Panadès. Obra austera i estilitzada, en consonància amb l’estil de l’autor, mostra Jesús totalment diferent del dels dos passos anteriors, amb els ulls tancats en actitud d’acceptar el seu destí fi nal i la mà dreta estesa i tensa en senyal de patiment. Es guarda al convent de les Carmelites Descalces, al carrer del Carme.

Fruit de l’empenta dels capdavanters i por-tants del pas, l’any 2003 es beneí el conjunt de sis fi gures de l’Entrada triomfal de Jesús a Jeru-salem –cordialment, la Borriquita–, confeccio-nat al taller d’escultura religiosa Santiago Lara Molina, S.A., de Socuéllamos (Ciudad Real), re-producció del que havien creat els Tallers l’Art Cristià, d’Olot, l’any 1964. Les dues fi gures del mig són disseny de Joaquim Claret, el burro i Je-sús, de Jaume Martrus i Manel Traité, i les dues

del davant, de Joaquim Claret i Manel Traité. Surt a la processó de Diumenge de Rams, a la tarda del mateix dia.

Amb intenció d’intentar recuperar la magnífi -ca obra de Coscolla i aprofi tant les mides de les restes calcinades, el 2008 se n’encarregà una rè-plica al tarragoní Jordi Amenós Basora, que és el que podem veure actualment en processó.

Organitzat per l’Agrupació d’Associacions, l’any 1952 fou substituït el nostre viacrucis pel Rosari del Dolor. Sortia també pels voltants de la parròquia mentre es resava el Sant Rosari. Els assistents portaven a la mà grans rosaris, fets de boles de xiprer, i escortaven cinc passos repre-sentatius dels misteris dolorosos. El van supri-mir el 1963 arran de la prohibició governativa d’utilitzar aparells acústics i amplifi cadors a la via publica, que eren necessaris per poder fer-lo. Des del 1964 fi ns al 1990, coincidint amb la da-vallada general de la Setmana Santa, es tornà a celebrar el viacrucis tradicional, sols amb el Sant Crist, els darrers anys per l’interior de Sant Joan. L’any 1991 l’Agrupació d’Associacions encarregà a la Germandat organitzar la processó del Do-lor, que manté el mateix format del precedent,

La Germandat acompanyà el pas de l’Ecce Homo de 1977 a 1979 i el Descendiment el 1980. Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu


Jesús de la Passió, de Saumells (1993-2007).Foto: Arxiu Quim Mas Carceller


101


aquesta vegada participant de l’exercici del via-crucis per l’interior del temple i desfi lant després pel carrer amb els cinc passos esmentats, encap-çalats pels armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra.

Diverses formacions musicals ens han acom-panyat durant aquests anys. Recordem, entre d’altres, la Banda de La Salut de Sabadell, que als anys 50-70 tocaven a la processó, i la capella del mestre Roig a les celebracions parroquials. L’any 1989, i després d’altres experiències, es creà la

Banda de Tambors de la Passió, que el 2008 s’am-plià amb la incorporació inèdita d’un grup de ta-rotes, que donen un caire més auster i sentit a les composicions musicals.

I aquestes són, a grans trets, les vivències d’una Germandat que de mica en mica s’ha fet gran pel que fa a l’edat, encara que continua mantenint-se jove en esperit. Llarga vida, felicitats per l’aniver-sari i que per molts anys puguem gaudir de la teva presència a les celebracions de la Setmana Santa!

Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Foto: Pere Amenós Basora

Jesús de la Passió, obra de Jordi Amenós. Foto: Pere Amenós Basora

ANYS DE PASSIÓ


creo

102

JORDI GASOL VIRGILI. Nascut a Tarragona el 15 d’octubre de 1957. Alumne lasal·lià de soca-rel, estimava el col·legi pel que representava a la ciutat, de manera que participà en moltes de les seves activitats, especialment i molt activament en la secció de teatre, formant part de l’elenc ar-tístic en diferents obres i sobretot en els tradici-onals Pastorets –els de sempre–, durant les festes de Nadal i al recordat Metropol.

Pel que fa a la Setmana Santa, el Jordi també representà diferents papers fent-se present com a portant del pas, arrenglerador, coordinador de diversos actes de la litúrgia pròpia del temps, vicepresident de l’Associació La Salle i membre de l’Agrupació d’Associacions de Setmana San-ta,; també fou vocal representant de la matei-xa associació lasal·liana, des d’on va promoure l’obertura cap a altres setmanes santes de l’Estat espanyol, amb la fi nalitat d’aprendre d’elles i no tancar-nos només en la nostra.

In memoriamJordi Gasol VirgiliJosé Manuel Núñez Domínguez Josep Maria Aleu SardàTres homes bons de la Setmana Santa de TarragonaJosep Maria Sabaté Bosch. Cronista ofi cial de la Setmana Santa de Tarragona

Des d’aquestes pàgines del nostre llibre-programa anual volem deixar constància, cronològicament a l’hora de fer la darrera professó camí de la casa del Pare de tots, de la pèrdua de tres homes bons, els quals en el decurs dels últims anys han estat uns puntals de la nostra Setmana Santa i de la ciutat de Tarragona.

“Si vols fer feliç algú que estimes molt,per què no li ho dius avui?… En vida, amic, en vida.Si vols donar-li una fl or, no esperis que s’hagi mort,fes-la-hi arribar avui, amb amor… En vida, amic, en vida.No esperis que es mori la gent per a estimar-la i palesar-li el teu afecte… En vida, amic, en vida.Seràs feliç si aprens a fer feliços tots aquells que tu coneixes… En vida, amic, en vida.No visitis panteons, ni omplis de fl ors les tombes, omple d’amor els cors… En vida, amic, en vida.”

Fotos: FERVI i Oriol Ventura Pedrol


creo

103

SETMANA SANTA 2015 TARRAGONAIN MEMORIAM

JOSÉ MANUEL NÚÑEZ DOMÍNGUEZ. Des de la seva Constantina natal, arribà a Tarrago-na l’any 1960. Tot Torreforta fou testimoni de la seva integració al barri on residí fi ns aquest darrer temps: la parròquia, el centre social, el club esportiu Cultural Torreforta, el patronat de la vellesa, l’Associació de Pares del Col·legi Gual Villalbí, i altres entitats. Fou un dels fundadors de la Federació d’Associacions de Pares d’Alum-nes de Tarragona i Província, presidí i ocupà diversos càrrecs a la Junta Directiva de la Casa de Andalucía de Tarragona, de la qual també di-rigí la coral. Evidentment, fou el promotor i un dels fundadors de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista el 1993, quasi vint anys com a president i Hermano Mayor, motiu pel qual des del 1995 formà part de la directiva de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Morí el 16 d’octubre de 2013 i se li atorgà el pre-mi de la fi delitat el novembre del mateix any.

JOSEP MARIA ALEU SARDÀ. Va néixer el 14 de gener de 1922 i entrà en el grup d’aquelles persones amb sentit de col·laboració ciutadana dels tarragonins “de sempre”: confrare de Sant Magí del Portal del Carro; mosqueter de Maginet dins del Club del petit pelacanyes de Josep Maria Tarrasa; diploma de serveis distingits de l’Ajunta-ment de Tarragona; confrare de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, i membre de la seva Junta com a vo-cal, tresorer i president, del 2003 fi ns l’any 2008; premi a la fi delitat de l’any 1998 per a la seva con-fraria; representant de la confraria i tresorer a l’Agrupació de Associacions de Setmana Santa, des del 1994 fi ns al 2008. Morí el 23 d’abril de 2014.

La seva prompta col·laboració es féu notar en la preparació del pioner I Congrés Català de Con-fraries a Tarragona, en el XI Congreso Nacional de Oraciones del Huerto –Getsemaní– organitzat per l’Associació La Salle igualment a Tarragona, i

ajudà també a la preparació del XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales, també cele-brat a la nostra ciutat. Fou premi a la fi delitat a títol pòstum atorgat per la seva associació l’any 2013. Morí el 30 de juny de 2013.


Foto: Quim Vendrell Moreno


creo

104

L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORT

Associació La Salle de Tarragona


A UN OLIU DE GETSEMANÍ

Patriarca mil·lenarid’un ubèrrim llinatge:en el teu cos nuós,en la planta aguerrida, en la sàvia que et correper les venes llenyosesfi ns l’ànima dels fruitsteus, tens tu gravats esquitxos d’històriad’un temps ja passat.

Llàgrimes de doloragut i lacerant,i de tristor de mortt’inunden les arrels.“Facis la voluntatTeva”, li vas sentirdir, en moment supremi prodigiós d’amor.

Arbre anyenc, germà meu:no pateixis comiats,no ploris la mort seva,perquè un dia de glòriasortirà com el sol,i una llum d’esperança t’arribarà a la pell.

Enriqueta CatalánVersió en català: Lluís M. Salvat

A UN OLIU DE GETSEMANÍ

Patriarca mil·lenarid’un ubèrrim llinatge:en el teu cos nuós,en la planta aguerrida, en la sàvia que et correper les venes llenyosesfi ns l’ànima dels fruitsteus, tens tu gravats esquitxos d’històriad’un temps ja passat.

Llàgrimes de doloragut i lacerant,i de tristor de mortt’inunden les arrels.“Facis la voluntatTeva”, li vas sentirdir, en moment supremi prodigiós d’amor.

Arbre anyenc, germà meu:no pateixis comiats,no ploris la mort seva,perquè un dia de glòriasortirà com el sol,i una llum d’esperança t’arribarà a la pell.

Enriqueta CatalánVersió en català: Lluís M. Salvat


creo

105


El nou any s’encetà el dimarts 14 de gener amb la primera reunió de la Junta Directiva i amb un ordre del dia en què el més important era anar perfi lant ja el calendari defi nitiu dels actes de la propera Setmana Santa 2014, de manera que després de la lectura i aprovació sense esmenes de l’acta de la reunió darrera i de l’informe de la situació econòmica –migrada, com sempre– per part del tresorer, es passà de seguida a la infor-mació que, també com sempre, donà el presi-dent, però que aquest cop quedà reduïda al fet d’haver enviat la base de dades dels congressistes del proppassat Encuentro de Tarragona a l’or-ganització del nou Encuentro de Toledo per als

dies 28 i 29 de novembre i a l’anunci de la regla-mentària anual Assemblea General Ordinària de l’AASST prevista pel dimarts 11 de febrer, a les 19.30 h en segona convocatòria, amb la posterior reunió mensual de la Junta Directiva.

El dimarts 11 de febrer, com sempre en sego-na convocatòria i a les vuit del vespre, tingué lloc l’Assemblea General Ordinària i estatuària anu-al de l’AASST, que, també com quasi sempre, no tingué res de nou per comentar, cosa digna d’es-mentar, ja que en altres casos i vegades pinten bastos i no sempre se’n treu l’aigua clara.

Tot seguit i sense dilació es passà a la reunió mensual i ordinària de la Junta Directiva, en la

105

7.3.14 Presentació del cartell 2014 a Sant Agustí. Foto. FERVI

Catedral de Tarragona. Viacrucis del Divendres Sant a la matinada. Foto: FERVI

7.3.14 Mn. Joaquim Fortuny oferint un ciri durant l’acte de l’Encesa de la Llum a Sant Agustí. Foto: FERVI

Memòria 2014Josep M. Sabaté BoschCronista ofi cial de la Setmana Santa de Tarragona


creo

106

qual foren presents algunes de les poques de les persones que assistiren a l’Assemblea General.

L’ordre del dia, amb cinc punts bàsics, es de-senvolupà ràpidament: aprovació de l’acta de la sessió anterior; saldo positiu de tresoreria; infor-mació del president i d’altres membres de la Jun-ta sobre les “petites” obres que calia solucionar a l’església de Sant Agustí, exposició al centre El Seminari de l’obra de l’escultor Modest Gené des del 14 d’abril (Dilluns Sant) fi ns al 16 de juny; concert extraordinari del cor Ciutat de Tarrago-na, el cor Tyrichae de Tortosa i l’orquestra Ca-mera Musicae, que interpretaren a la catedral la versió original del Rèquiem de Durufl é; alguna referència a les dates de les XXII Visions, amb la presència de la Setmana Santa Marinera de Va-lència; una taula rodona –“La música, element integrador de la Setmana Santa”– organitzada pels natzarens amb motiu dels trenta anys de la banda i del cor dels aspirants; algun detall sobre els canvis en l’horari de la recollida (16.15 h) i la professó (20 h); i encara la petició d’una foto del Sant Sepulcre per tal d’il·lustrar els tiquets de les cadires.

A primers de març, el dimarts dia 4, la nova Junta Directiva tingué la seva reunió mensual or-dinària, en la qual s’aprovà sense esmenes l’acta de la sessió anterior en el seu primer punt de l’or-dre del dia.

Més interès marcà la informació de la Presi-dència sobre les obres bàsiques encetades a l’es-glésia de Sant Agustí i la distribució d’horaris i llocs decidits per a l’exposició dels passos de les corresponents associacions. També s’intentà quadrar el calendari i els horaris dels actes de la propera Setmana Santa, amb la difi cultat que el seu nombre provoca quant a solapament entre associacions. La solució fi nal de tot això quedà refl ectida en l’atapeït programa editat en l’opus-cle anual de l’Agrupació: Visions de la Setmana Santa Marinera de València, Presentació del Car-tell i Encesa de la Llum, etc. i dels actes més prò-xims en el temps. [Ramon: no entenc el que es vol dir des dels dos punts fi ns aquest punt fi nal. Potser es podria suprimir.]

Igualment, es donà informació del XVII Encu-entro de Toledo, del qual ja s’havien rebut algu-nes notícies.

7.3.14 Sant Agustí. Acte de l’Encesa de la Llum. Les confraries van oferir un ciri en la presentació del cartell 2014. Foto: FERVI

7.3.14 Sant Agustí. Concert de la Banda Unió Musical. Foto: FERVI


107


107

Per tot això i per la feina que comporten cada any a tots els membres de la Junta tots els actes de la Setmana Santa, amb l’afegitó enguany de la inauguració de l’exposició dels passos a l’església de Sant Agustí, s’anul·là la reunió ordinària del mes d’abril i no es recuperà aquesta sessió fi ns al dimarts 6 de maig, una vegada passat el més gros de tot. Aquest cop la reunió s’encetà amb el capí-tol de condol per la mort d’alguns germans molt vinculats a l’Agrupació i a la Setmana Santa de Tarragona: Josep M. Aleu Sardà, Jordi Frisach, Joan Franco i Jaume Colet, així com també pel decés de la mare del president, Joaquim Julià.

I com que hi havia molta cosa pendent, la Pre-sidència posà al corrent sobre diferents temes: la proposta de l’Assemblea Nacional de Catalunya d’adhesió al 9-N; les passes fetes i les que calia fer per aconseguir la declaració de Festa d’Inte-rès Nacional (“Estatal”) per a la nostra Setmana Santa, tenint en compte que l’Ajuntament de la ciutat ja ens ha donat el seu suport; el paper de les esglésies seus dels passos –en especial la de Sant Agustí i l’assegurança dels passos allí dipo-sitats–; la qüestió de la venda de les cadires, que

enguany havia anat bastant bé, ja que hi havia hagut un petit superàvit; l’actuació, la vestimenta i el nombre de fotògrafs en els diferents viacrucis; la necessitat de completar l’arxiu de l’Agrupació amb els opuscles anuals de les associacions, ja que hi falten alguns exemplars; les dates defi niti-ves del XXVII Encuentro a Toledo els dies 26, 27 i 28 de setembre, amb sortida el dijous dia 25; el llibre de la periodista Cinta S. Bellmunt en què, a manera de memòries, mossèn Miquel Barbarà va confessant records d’un passat no gaire llunyà.

Sense pausa i d’acord amb el punt tercer, el president de l’Agrupació va encetar el quart punt de l’ordre de la sessió anunciant la llista dels actes més propers i encara corresponents al programa de la Setmana Santa 2014: els actes d’atorgament dels premis del concurs de fotografi a per a les vuit del vespre el dia 29 de maig i els de dibuix i narrativa a les sis de la tarda de l’endemà, 30 de maig, al centre El Seminari; abans, però, la Reial Germandat de Jesús Natzarè celebrà el 19 de maig un concert a la seva seu de l’església de Sant Miquel del Pla per tal de commemorar el 30è aniversari de la seva coral infantil; les festivi-

8.3.14 Antiga Audiència. A les XXII Visions de Setmana Santa 2014, que foren organitzades per la Confraria de Pescadors, fou convidada la Setmana Santa Marinera dels barris mariners del Cabanyal-Canyamelar, de València. La presentació anà a càrrec del Sr. Francisco Carles Salvador. Fotos: FERVI

MEMÒRIA 2014


creo

108

tats del Corpus Christi, amb la processó i els qua-tre portants de la custòdia –La Sang (dos), Sole-dat i Natzarens– i Santa Tecla, amb els portants del Braç –Maginets, Presa de Jesús (Pescadors), Descendiment i Buen Amor.

S’informà de l’èxit de la distribució de la re-vista, que arriba fi ns a Terra Santa, i del benefi ci econòmic que suposa la seva venda, una solució davant la precària situació econòmica, que fou acceptada per altres associacions en vista a pro-peres edicions. Es felicità la feina feta per Quim Mas amb motiu del 15è aniversari del nou for-mat de la revista.

Joan Seritjol reclamà les mides de les peanyes dels passos allotjats a Sant Agustí, a fi i efecte de construir-ne unes per a l’assaig dels portants i no alterar així la seva exposició permanent.

Finalment, Miquel Barbarà agraí l’esforç que ha suposat per a tots l’obra duta a terme a l’es-glésia de Sant Agustí, que ha de seguir sent una exposició permanent en un lloc de culte i amb unes imatges exposades per a una pública vene-ració.

A fi nals del mes de maig, tal com marcava el programa general dels actes de l’Agrupació, després dels pertinents veredictes dels jurats respectius, tingué lloc el repartiment dels cor-responents premis als guanyadors; pel que fa al concurs de fotografi a jove, foren premiats Marc Vidal Ribes (1r) amb Calvari”, Javier Sobradillo Piqué (2n) amb Soledad con plenitud i Enric Pu-jol Pedrol (3r); i els de fotografi a en color, Emilio García Salgado (1r) amb Davant la Catedral, Ori-ol Ventura (2n) amb Divendres Sant a Tarragona i Carme Ribes Moreno (3r) amb Llums al capves-pre. Respecte als concursos de narrativa i de di-buix escolar, el veredicte del jurat i el lliurament de premis s’hagué d’ajornar fi ns al 16 de juny a causa d’un retard en la tramesa i recepció de les obres participants.

El 3 de juny tingué lloc la darrera reunió de la Junta Directiva de l’Agrupació abans de les ne-cessàries vacances estivals i, més enllà dels acos-tumats punts d’aprovació de l’acta de la sessió anterior i el de la presentació dels contes, que gairebé com sempre repeteixen els ja tradicio-

14.3.14 Sant Agustí. Mn. Jordi Figueras Jové va presentar el llibre de l’AASST 2014. Foto: FERVI

14.3.14 Sant Agustí. Concert del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Foto: FERVI

14.3.14 Quim Mas Carceller rebent un record en reconeixement de la feina feta amb motiu del 15è aniversari del nou format del llibre de l’AASST. Foto: FERVI

14.3.14 Mn. Jordi Figueras Jové rebent un record després de la seva presentació del llibre de l’AASST 2014. Foto: FERVI


109


109

nals i no menys confl ictius problemes de petits i grans detalls (errades de redacció, retards en les entrades de “capital”, pressa per part de tots a l’hora de cobrar, etc.), un dels temes estrella de l’ordre del dia era el de la valoració dels ac-tes de la passada Setmana Santa, especialment per l’ajornament de la presentació que el repre-sentant de La Sang havia de fer (recollida dels passos i professó del Sant Enterrament). En aquest sentit, i també com acostuma a esdeve-nir-se quasi cada any, s’establí una mena de llarg diàleg-discussió entre, d’una banda, Joan Álva-rez i, de l’altra, quasi tots els representants de les diferents associacions. S’acordà presentar per escrit i en particular, per cadascuna de les asso-ciacions, les al·legacions a la valoració presenta-da per Joan Álvarez, que ja serien contestades en el seu moment.

Encara hi va haver temps per a un breu infor-me de la Presidència amb la queixa de la man-ca de presència dels membres de la Junta en el proppassat repartiment de premis del concurs de fotografi a, el recordatori dels propers actes

–especialment el de la professó del Corpus, el diumenge 12, amb el torn de portants–, la re-serva de bancs per a la funció litúrgica corres-ponent i la recepció amb la tradicional coca de cireres, el lliurament del concurs de narrativa i dibuix escolar ajornat pel dijous 16, la professó de Santa Tecla amb el torn dels portants del Braç i el posterior XXVII Encuentro Nacional de Co-fradías Penitenciales a Toledo els dies 26, 27 i 28 de setembre.

Abans, però, ens calia lliurar aquells premis per als escolars tarragonins, la relació dels quals la trobareu a les pàgines 118 a 121 d’aquest lli-bre.

I ja a les portes de la tardor, el 14 de setem-bre la Junta Directiva va reprendre la seva re-unió mensual, tot i que l’activitat d’alguns dels seus membres no s’havia aturat, per tal de poder preparar la documentació necessària per a la de-manda del títol ofi cial per a la Setmana Santa de Tarragona com a Festa d’Interès Nacional.

La Presidència continuà informant en detall sobre el tema de les obres i reformes efectuades

12.4.14 Sant Agustí. Moment de la inauguració del temple com a nou espai de la Setmana Santa tarragonina. Foto: FERVI

MEMÒRIA 2014


creo

110

a l’església de Sant Agustí i de les partides econò-miques que s’hi havien destinat; també se seguí parlant dels treballs –una reunió amb represen-tants de l’Ajuntament, el Patronat de Turisme i la Generalitat concertada pel dia 21 de novem-bre– i dels documents requerits per a l’obtenció del títol de Fiesta de Interés Turístico Nacional, del pla d’autoprotecció de Setmana Santa, de la col·laboració amb la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i dels actes més propers ja refl ectits en el nostre calendari general.

La presència de 25 congressistes tarragonins en el XXVII Encuentro Nacional de Toledo serví per constatar el bon record i la fi ta difícil de su-perar que havia deixat el XXVI celebrat a Tarra-gona l’any 2013.

Pel que fa a les informacions de la Presidèn-cia, es recordà la necessitat de presentar una cò-pia compulsada dels estatuts de les associacions i tota la documentació periodística generada en els darrers anys per tal d’afegir-ho a la documen-tació necessària per a l’obtenció del reconeixe-ment del títol estatal, així com els opuscles que faltaven per incloure’ls a l’arxiu de l’Agrupació o

enviar-los a les hemeroteques de la ciutat. A més, s’anuncià la missa en sufragi del que fou presi-dent i Hermano Mayor de la confraria del Buen Amor, José Manuel Núñez, el dia 16, a les 19 h, a l’església de Sant Nicolau de Bari, seu de l’enti-tat; una trobada de portants del Sant Crist a Valls pel dia 19 d’octubre; una reunió el 21 d’octubre amb els responsables i promotors dels concur-sos de pintura, fotografi a i dibuix; el concert de Nadal pel 12 de desembre, i es presentà la candi-datura de l’Autoritat Portuària, representada pel seu president, Josep Andreu, al premi a la fi deli-tat atorgat per l’Agrupació, que fou aprovada per unanimitat.

Finalment i ja en el punt dels precs i pregun-tes, es comunicaren les següents qüestions: les previsions del nou calendari d’actes de la Setma-na Santa 2015 per tal d’anar encabint-los tots i no encavalcar-ne cap; en aquest darrer aspecte, es proposaren com a dates per al retorn de les Visions 2014 a València els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2015, i el de les Visions corresponents a la confraria del Buen Amor amb la presència a Tarragona de la Setmana Santa de Jaén pels dies

21.3.14 Sant Agustí. Concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle. Foto: FERVI

13.4.14 Lliurament del ciri pasqual a la catedral per part de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Foto: FERVI

13.4.14 Benedicció de palmes i rams al carrer de les Coques. Foto: FERVI

Aparador de Casa Jordi del carrer Portalet amb motius de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Foto: FERVI


111


111

21 i 22 de febrer; i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió recordà que, amb motiu del seu 75è aniversari, el 2015 celebraria un seguit d’actes encara per concretar.

La Presidència insistí en el tema dels estatuts i opuscles que manquen per enfortir el dossier de cara a la petició del títol. Presentà com a soluci-ons d’economia domèstica l’ús d’Internet per als concursos de fotografi a i narrativa, deixant els de pintura i dibuix en el format tradicional; i la col-laboració a proposta de l’Ajuntament d’una llista d’enginyers per a la redacció del pla d’autoprotec-ció. Com que ja es començaven a saber dates del nou calendari per a la presentació dels opuscles de les associacions, també s’arbitrà com a solu-ció la possibilitat d’enviar per correu electrònic les particulars i corresponents propostes, d’acord amb un formulari general d’actes que inclouria el nom dels presentadors i dels banderers. També informà que s’havia rebut una sol·licitud del lli-bre dels armats enviada des de Totana (Múrcia), i una altra de Campo de Criptana (Ciudad Real) demanant material fotogràfi c del Gremi de Page-sos per a una exposició. A més, quedà establerta

la nova data de l’acte de lliurament dels premis a la fi delitat i el posterior sopar pel dia 21 de no-vembre –encara que estava fi xat pel 28.

Com un dels actes fi nals d’aquest any 2014, el divendres 21 de novembre tingué lloc el tra-dicional lliurament dels premis de la fi delitat a la Setmana Santa de Tarragona, que aquest cop van distingir els següents guardonats: Josep An-ton Amela Quílez (a títol pòstum), Associació La Salle; Ramon Alujas Vallvé (a títol pòstum), Associació del Pas de la Presa de Jesús; Francis-co Montes Castro, Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista; Pere Boada Caparrós, German-dat de l’Ecce-Homo; Banda de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió; Magí Mejias Sen-dra, Reial Germandat de Jesús Natzarè; Joaquim Lordan Torrentó, Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist; Rosa Maria Herrera Roda, Congregació del Ve-nerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu; Pilar Ortiz de Paz, Secció de Senyores de la Pietat del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona; Josep Albert Ymbert

13.4.14 Recepció de l’alcalde al pregoner, polítics i representants de l’AASST. Foto: FERVI

13.4.14 L’Excm. Sr. Àngel Ros i Domingo, alcalde de Lleida, pregoner de la Setmana Santa 2014. Foto: FERVI

13.4.14 Lliurament d’un record al pregoner 2014. Foto: FERVI

MEMÒRIA 2014


creo

112

Bonet, Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona; Tomàs Palau i Pedrol, Gremi de Marejants; Pere Leal Granados, Gremi de Page-sos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona; Rosa Teixell Càcharo (a títol pòstum), Congrega-ció de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Santíssima Verge de la Soledat; i Josep Andreu i Figueras (Autoritat Portuària), Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

Però, sobretot, aquest mes de novembre també va ser una miqueta mogut per a alguns membres de la Junta que publicitaren la Setmana Santa de Tarragona arreu de l’Estat espanyol, per dife-rents ciutats: en primer lloc, president, secretari i cronista es desplaçaren a la localitat de Marche-na (Sevilla), on els dies 14, 15 i 16 assistiren al IV Congreso Nacional Cofrade “Pasión a Hom-bros”, en el qual fou homenatjat, en agraïment per la seva participació en totes les edicions an-teriors, qui escriu aquesta crònica; així mateix, el següent cap de setmana –dies 22 i 23–, president i cronista, acompanyats per Josep Ignasi Boada

Gasulla –expresident de la nostra Agrupació–, participaren a Màlaga, en viu i en directe, en la professó extraordinari del Sant Crist El Cautivo, i encara, el dissabte 29, fou altre cop aquest cro-nista qui, a la ciutat de Barbastre (Osca), presen-tà una jornada confrare organitzada per la Junta de Confraries de la localitat.

I el mes en què donem cloenda a l’any 2014, el dissabte 13 de desembre, l’Agrupació oferí el ja tradicional concert de Nadal a la seva seu de l’església de Sant Agustí, amb la participació de la Banda de Música de l’Associació La Salle - Es-tudi de Música i amb un petit obsequi-recorda-tori lliurat pel Gremi de Marejants, gràcies a la col·laboració desinteressada del bon amic i soci marejant Josep Maixé Vicens, que, de forma arte-sanal, confeccionà els tres-cents clauers amb un dels nusos mariners més tradicionals de la gent de mar del Serrallo de Tarragona.

Al fi nal, diferents associacions informaren de les seves activitats: els natzarens amb un concert pel dia 19 de desembre; pescadors i lasal·lians amb les recollides d’aliments solidaris; els de la

25.4.14 Seminari Pontifi ci. IV Conferència Pasqual a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodríguez Almenar.Foto: FERVI

30.5.14 Seminari Pontifi ci. Lliuram ent de premis del concurs de dibuix i narrativa 2013. Fotos: FERVI

29.5.14 Seminari Pontifi ci. Premiats dels concursos de fotogra-fi a 2014. Foto: FERVI

25.4.14 Seminari Pontifi ci. IV Concert Pasqual del Cor Jove dels Amics de la Catedral. Foto: FERVI


113


113

germandat de l’Ecce-Homo amb una recollida també solidària de joguines; l’activitat del Pare Noel dels pescadors, etc.; i mossèn Barbarà amb la seva nadala i l’anunci d’un concert al Seminari i un altre d’orgue a la catedral a càrrec de Mont-serrat Torrent.

Amb el desig d’unes bones pasqües i un feliç any nou per a tothom, el refrigeri humil i conse-qüent amb les circumstàncies del temps no es-borrà la bona companyonia d’aquesta “darrera” sessió.

28.11.14 Saló de Sessions de l’Ajuntament. Guardonats de les diferents associacions amb el Premi a la Fidelitat 2014. Foto: FERVI

22.6.14 Catifes de fl ors de la plaça del Rei i del pla de la Seu per a la processó del Corpus Christi. Fotos: FERVI

MEMÒRIA 2014


creo

114

L’Agrupació d’Associacions de Setmana San-ta de Tarragona, per acord unànime de tots els membres de la seva Junta Directiva, reunida en sessió ordinària el dia 14 d’octubre de 2014, acordà atorgar el seu premi anual de fi delitat a la Setmana Santa de Tarragona del present any a l’Autoritat Portuària de Tarragona, representada avui pel seu president, Josep Andreu i Figueras.

Josep Andreu i Figueras és un tarragoní amb arrels serrallenques, nascut l’any 1964. Enginyer industrial superior i especialitzat en organització d’empreses per l’Escola Tècnica Superior d’En-ginyers Industrials de Barcelona de la Universi-tat Politècnica de Catalunya, titulat en programa d’Alta Direcció d’Empreses i diplomat en Direc-ció d’Empreses i Serveis. Ha ocupat diferents llocs de responsabilitat en l’àmbit de la direcció i la gerència en el sector de les assegurances i farmacèutic, abans d’assumir tasques igualment directives en l’àmbit de la salut i els serveis soci-als de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, per passar a presidir actualment l’Autoritat Portuà-ria de Tarragona, lloc que comparteix amb altres càrrecs en diverses entitats relacionades d’abast local, provincial i estatal.

És ben conegut que la Setmana Santa tarrago-nina esdevé un fet de caràcter cultural, tradicio-nal, artístic i religiós amb una gran repercussió i participació d’una gran part de la societat tarra-gonina i de moltes de les seves diverses entitats, com a representants del nostre particular taran-nà. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària, encap-çalada pel seu actual president, ha donat reitera-des mostres de suport amb la seva col·laboració de tota mena en les activitats, publicacions i ma-nifestacions de la nostra Setmana Santa, una col-laboració que especialment es palesà l’any 2013 amb motiu de la celebració a Tarragona del XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales i amb l’exposició “Passio”, amb la concurrència de gairebé tots els passos de la Setmana Santa tar-ragonina, al Refugi número 1 del port, renovat i inaugurat per a aquesta ocasió.

Encara i demés, cal afegir-hi les habituals aportacions i ajuts, també de tota mena, que any rere any l’Autoritat Portuària, presidida ara per Josep Andreu i Figueras, amb les seves instal·lacions, ofereix a totes les associacions de la nostra Agrupació, esdevenint així una mena de silenciós far que des de la costa tarragonina ajuda a fer resplendir la llum de la nostra Set-mana Santa.

Per tot això, des de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona estem con-vençuts que l’Autoritat Portuària és una entitat que s’ha fet mereixedora amb escreix d’aquesta distinció, motiu pel qual el dit guardó fou reco-llit pel seu president, Josep Andreu i Figueras, de mans del president de la nostra Agrupació, Jo-aquim Julià Panadès, dins del solemne acte de lliurament general d’aquests premis, que tingué lloc el divendres 21 de novembre de 2014 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Tarragona.

Josep Andreu, en nom de tots els guardonats, dedicà unes paraules d’agraïment i exposà el de-sig de seguir col·laborant amb l’Agrupació pel bé de la Setmana Santa i de la ciutat.

Fidelitat 2014L’Autoritat Portuària de Tarragona: Josep Andreu i Figueras

Josep M. Sabaté BoschCronista ofi cial de la Setmana Santa de Tarragona

28.11.1 Lliurament del Premi a la Fidelitat 2014 al Sr. Josep Andreu Figueras en representació del Port de Tarragona. Foto: FERVI


115


Josep M. Sabaté BoschCronista ofi cial de la Setmana Santa de Tarragona

12.12.14 Concert a càrrec de la Banda de l’Associació La Salle de Tarragona. Foto: FERVI

La Setmana Santa a l’Advent: el concert de Nadal

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona no sols rememora cada any la pas-sió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, en una catequesi viva que surt dels temples i pre-ga en les desfi lades professionals amb una manera com altra de resar, sinó que ja fa uns anys que, tot i que pugui semblar una paradoxa, en un intent de presència a Tarragona gairebé els 365 dies de l’any, vol reviure també la joia del Nadal. Perquè igualment que no hi hauria Pasqua de Resurrec-ció sense la passió i mort de Jesús, tampoc res hauria estat igual sense que el fi ll de Déu s’hagués fet home nascut d’una mare, la Verge Maria, que donà aquell sí a l’àngel Gabriel en l’anunciació, i a més gaudim de l’alegria que ens porta la vinguda del nen Jesús en aquell portal de Betlem.

I ho volguérem fer, d’acord i amb la col-laboració de totes les associacions de l’Agrupació, amb el so de la música, en un concert on aquelles partitures de la lluna de Nissan, que, en primave-ra esclatant, ens inspiren sentiments de tristesa, dolor i afl icció, a l’Advent, durant els darrers dies de la tardor tarragonina, ens tornessin el goig de reviure un pessebre de molsa i fi guretes de fang amb melodies nadalenques i algunes bandes sonores de pel·lícules per tots reconegudes, els

sons d’una renovada oració, el 13 de desembre de 2014, altre cop a l’església de Sant Agustí, com a seu i exposició permanent, per primera vegada, de les imatges dels deu passos; amb les seves fi -gures serenes i mudes, de ben segur entenen mi-llor que nosaltres les melodies que ens van oferir els components de la Banda de Música de l’Asso-ciació La Salle - Estudi de Música.

Gaudírem, tots els allí reunits, del concert i del petit obsequi que en aquesta vetllada ens oferí el nostre Gremi de Marejants, gràcies a la col-laboració desinteressada del bon amic i soci ma-rejant Josep Maixé Vicens, que, de forma artesa-nal, confeccionà tres-cents clauers amb un dels nusos mariners més tradicionals de la gent de mar del Serrallo de Tarragona.

Caldrà esperar que un any més i ja dins de l’Advent del Nadal del 2015 ens puguem retrobar tots de bell nou per seguir aquesta tradició en un tercer concert, i que allò que començà amb les avellanes del Camp de Tarragona amb què ens obsequiaren els pagesos del Gremi de Sant Llo-renç i Sant Isidre en la primera edició d’aquesta trobada musical, continuï i no defalleixi mai amb la resta d’associacions de l’Agrupació de Setma-na Santa de Tarragona.


creo

1er premi

Títol: Davant la catedral

Autor: Emilio Garcia Salgado

3er premi

Títol: Llums al capvespre

Autor: Carme Ribes Moreno

2n premi

Títol: Divendres Sant a Tarragona

Autor: Oriol Ventura Pedrol

2014

PREMI XVII CERTAMEN DE FOTOGRAFIES

116


creo


2n premi

Títol: Soledad con plenitud

Autor: Javier Sobradillo Piqué

3er premi

Títol: Passió rendida

Autor: Eric Pujol Pedrol

1er premi

Títol: Calvari

Autora: Marc Vidal Vives

2014

PREMI XII CERTAMEN DE FOTOGRAFIA JOVE

117


creo

118

1r: Nerea Garcia Barrio COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: David Cruz COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

2n: Alessandra Ribo Melo COL.LEGI LA SALLE TARRAGONA

2n: Sergio Romero González CEIP SANT PERE I SANT PAU

3r: Melissa Molina Torres CEIP SANT PERE I SANT PAU

3r: Mireia Gallart COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

3r: Laia Galan Figuerola COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

3r: Carolina Bernat Magrinyà COL.LEGI LA SALLE TARRAGONA

1r: Gemma Sanahuja COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: Maria del Mar Folch Ranjel COL.LEGI SAGRAT COR

2n: Nastia Osmachko COL.LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

2n: Paula Miró De MiguelCOL.LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

PRIM

ARIA

CIC

LE IN

ICIA

LPR

IMÀR

IA S

EGON

CIC

LEPR

IMÀR

IA T

ERCE

R CI

CLE

ESO

PRIM

ER C

ICLE

COL·LEGIS PARTICIPANTS

COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAELCOL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARMECOL·LEGI SAGRAT COR

COL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMANCEIP SANT PERE I SANT PAUCOL·LEGI EL CARME

Concurs de dibuix 2014


creo


119

1r: Rafael Mendoza Vargas COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Paola Mrtín BenjumeaCOL.LEGI EL CARME

2n: Jenni García COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Aleix Ortiz de Pinedo COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Aaron OyaCOL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Míriam Sánchez López COL.LEGI EL CARME

3r: Iván DomínguezCOL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Patríocia Diana COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Aaron Villalba COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Iván Sànchez Serrano COL.LEGI EL CARME

1r: Jennifer Lillo COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Claudia Filella COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Armand Rubies COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Moisés Tio COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Evelyn Macarena COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESO

SEGO

N CI

CLE

ESO

ADAP

TADA

ESPE

CIAL

. PTV

LES

PECI

AL. P

QPI

ESPE

CIAL

. PTV

A


creo

Premi CONCURSNARRATIVA 2014La llum de Tarragona Pablo Gimeno Sarroca

Mai havia estat aquella mena de persona que s’emociona amb aquells exagerats pas-sos, no hi trobava el sentit, a la Setmana San-ta, i no entenia per què aquella gent plorava al veure les imatges. Però la Setmana Santa de Tarragona ho va canviar tot.

Vaig néixer en un petit poble d’Aragó, però els orígens del meu llinatge es remunten a Tarragona, on encara viuen els avis al nucli antic, també conegut com la Part Alta.

S’acostaven les vacances de Setmana Santa i com cada any ja tenia els plans fets per no avorrir-me durant aquests dies. Però el cap de setmana anterior a les vacances va entrar la mare a la habitació: “Fes les maletes, visi-tarem els avis de Tarragona i així aprofi tem i veiem alguna cosa de la Setmana Santa, que la de Tarragona és de gran renom, diuen”, va dir tot somrient. Li vaig preguntar el per-què d’aquesta idea tan sobtada, però no vaig obtenir cap resposta més que un “afanya’t i prepara’t les coses, ja veuràs com t’ho passa-ràs molt bé!”. Quin avorriment! Els avis me’ls estimo molt, però les vacances de Setmana Santa són per passar-les amb els amics! Vaig insistir a la mare, però ella es mantenia fer-ma en la seva posició. No m’ho vaig prendre exactament bé, de manera que vaig sopar

aviat i me’n vaig anar a l’habitació ràpida-ment a cancel·lar tots els plans prèviament establerts. El WhatsApp treia fum, però els missatges no tenien precisament la intenció d’ajudar-me: tots eren del tipus “que t’ho passis bé!” o “ja quedarem, que hi ha molts dies”… Quins amics! No pretenien salvar-me. Bé, almenys portaré amb mi el meu fi del com-pany: el mòbil! Tarragona no és precisament un poble, per tant tindré cobertura. Potser la idea de la mare no està tan malament… No-més són uns dies i estaré comunicat, passarà ràpid!

Diumenge al matí, ben d’hora, va sonar el despertador. Em vaig despertar totalment destapat, una mala nit. Vam esmorzar rà-pidament i vam emprendre el viatge. Dues horetes, que per a mi van ser 10 minuts, ja que vaig caure totalment adormit al cap de poc temps de començar. Ens trobàvem en un carreró de la Part Alta, sens dubte ja érem a Tarragona. L’àvia, com un sentinella de la muralla, ens va localitzar des del balcó. “Ja són aquí!”, va exclamar amb il·lusió. “Sembla mentida… L’última vegada que ens vam veure estaves molt més petit i mira ara! Estàs ben alt i guapíssim!”, frase clàssica de l’àvia, que per cert em va deixar les galtes més verme-

Mai havia estat aquella mena de persona que s’emociona amb aquells exagerats pas-sos, no hi trobava el sentit, a la Setmana San-ta, i no entenia per què aquella gent plorava al veure les imatges. Però la Setmana Santa de Tarragona ho va canviar tot.

Vaig néixer en un petit poble d’Aragó, però els orígens del meu llinatge es remunten a Tarragona, on encara viuen els avis al nucli antic, també conegut com la Part Alta.

S’acostaven les vacances de Setmana Santa i com cada any ja tenia els plans fets per no avorrir-me durant aquests dies. Però el cap de setmana anterior a les vacances va entrar la mare a la habitació: “Fes les maletes, visi-tarem els avis de Tarragona i així aprofi tem i veiem alguna cosa de la Setmana Santa, que la de Tarragona és de gran renom, diuen”, va dir tot somrient. Li vaig preguntar el per-què d’aquesta idea tan sobtada, però no vaig obtenir cap resposta més que un “afanya’t i prepara’t les coses, ja veuràs com t’ho passa-ràs molt bé!”. Quin avorriment! Els avis me’ls estimo molt, però les vacances de Setmana Santa són per passar-les amb els amics! Vaig insistir a la mare, però ella es mantenia fer-ma en la seva posició. No m’ho vaig prendre exactament bé, de manera que vaig sopar

aviat i me’n vaig anar a l’habitació ràpida-ment a cancel·lar tots els plans prèviament establerts. El WhatsApp treia fum, però els missatges no tenien precisament la intenció d’ajudar-me: tots eren del tipus “que t’ho passis bé!” o “ja quedarem, que hi ha molts dies”… Quins amics! No pretenien salvar-me. Bé, almenys portaré amb mi el meu fi del com-pany: el mòbil! Tarragona no és precisament un poble, per tant tindré cobertura. Potser la idea de la mare no està tan malament… No-més són uns dies i estaré comunicat, passarà ràpid!

Diumenge al matí, ben d’hora, va sonar el despertador. Em vaig despertar totalment destapat, una mala nit. Vam esmorzar rà-pidament i vam emprendre el viatge. Dues horetes, que per a mi van ser 10 minuts, ja que vaig caure totalment adormit al cap de poc temps de començar. Ens trobàvem en un carreró de la Part Alta, sens dubte ja érem a Tarragona. L’àvia, com un sentinella de la muralla, ens va localitzar des del balcó. “Ja són aquí!”, va exclamar amb il·lusió. “Sembla mentida… L’última vegada que ens vam veure estaves molt més petit i mira ara! Estàs ben alt i guapíssim!”, frase clàssica de l’àvia, que per cert em va deixar les galtes més verme-

120


creo


Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

lles que un tomàquet! “Estàs fet tot un home! Quan jo tenia la teva edat…”, va continuar l’avi. Després d’escoltar la llarga història de l’avi, vaig pujar a la habitació on dormiria. Al desfer la maleta em vaig adonar d’un petit detall: el mòbil no hi era! Me l’havia deixat! No!, i ara què? Pensava que seria més dur d’assimilar, però em vaig fer a la idea: puc aguantar sense mòbil!

Era Diumenge de Rams, de manera que vaig sortir amb la família a passejar. A les portes de les esglésies els mossens beneïen els rams que duien els infants. La seva cara de felicitat era tot un poema. L’àvia em re-cordava que quan era petit m’agradava molt anar a l’església el dia del Diumenge de Rams. Era cert, encara recordava certs mo-ments d’aquells dies d’innocència a Tarrago-na, sense mòbil i sense cap preocupació. Les nits se’m feien llargues, de manera que vaig agafar un bon hàbit: el de llegir. Vaig comen-çar a llegir tot de llibres relacionats amb la Setmana Santa de Tarragona, alguns d’ells amb il·lustracions molt antigues. Encara que eren en blanc i negre, s’hi podia percebre el to que caracteritza aquesta ciutat en aquests dies, la llum de Tarragona.

Amb el pas dels dies, la Setmana Santa de Tarragona em va anar calant cada vegada més profundament. Les diferents celebraci-ons, el folklore de la gent de la ciutat, el color de Tarragona il·luminada per la tènue llum dels ciris…

Però el que em va acabar d’enamorar va ser la processó del Divendres Sant. Els passos i les imatges moguts per les confraries unides, l’esperit de germandat i l’esforç, l’emoció de contemplar com la història que expliquen les Escriptures des de fa dos milers d’anys cobrava vida davant els meus ulls… Ara ho comprenia tot! Amb raó la Setmana Santa de Tarragona és tan important! l tot això ho vo-lia compartir amb els meus amics, gaudir de la seva companyia en aquest ambient únic.

Va arribar el Dilluns de Pasqua. Els padrins van visitar-nos i vam dinar tots junts, i, és clar, no podia faltar la deliciosa mona! Estava tip! L’àvia sempre ho prepara tot, diu que em veu prim… Quan vam acabar vam descansar una estona abans d’agafar el cotxe. De tornada, quan ja estava mig endormiscat al cotxe vaig xiuxiuejar: “Mare, tenies raó: l’any vinent vull repetir”. I de nou vaig caure en un son pro-fund. La Setmana Santa havia acabat.

lles que un tomàquet! “Estàs fet tot un home! Quan jo tenia la teva edat…”, va continuar l’avi. Després d’escoltar la llarga història de l’avi, vaig pujar a la habitació on dormiria. Al desfer la maleta em vaig adonar d’un petit detall: el mòbil no hi era! Me l’havia deixat! No!, i ara què? Pensava que seria més dur d’assimilar, però em vaig fer a la idea: puc aguantar sense mòbil!

Era Diumenge de Rams, de manera que vaig sortir amb la família a passejar. A les portes de les esglésies els mossens beneïen els rams que duien els infants. La seva cara de felicitat era tot un poema. L’àvia em re-cordava que quan era petit m’agradava molt anar a l’església el dia del Diumenge de Rams. Era cert, encara recordava certs mo-ments d’aquells dies d’innocència a Tarrago-na, sense mòbil i sense cap preocupació. Les nits se’m feien llargues, de manera que vaig agafar un bon hàbit: el de llegir. Vaig comen-çar a llegir tot de llibres relacionats amb la Setmana Santa de Tarragona, alguns d’ells amb il·lustracions molt antigues. Encara que eren en blanc i negre, s’hi podia percebre el to que caracteritza aquesta ciutat en aquests dies, la llum de Tarragona.

Amb el pas dels dies, la Setmana Santa de Tarragona em va anar calant cada vegada més profundament. Les diferents celebraci-ons, el folklore de la gent de la ciutat, el color de Tarragona il·luminada per la tènue llum dels ciris…

Però el que em va acabar d’enamorar va ser la processó del Divendres Sant. Els passos i les imatges moguts per les confraries unides, l’esperit de germandat i l’esforç, l’emoció de contemplar com la història que expliquen les Escriptures des de fa dos milers d’anys cobrava vida davant els meus ulls… Ara ho comprenia tot! Amb raó la Setmana Santa de Tarragona és tan important! l tot això ho vo-lia compartir amb els meus amics, gaudir de la seva companyia en aquest ambient únic.

Va arribar el Dilluns de Pasqua. Els padrins van visitar-nos i vam dinar tots junts, i, és clar, no podia faltar la deliciosa mona! Estava tip! L’àvia sempre ho prepara tot, diu que em veu prim… Quan vam acabar vam descansar una estona abans d’agafar el cotxe. De tornada, quan ja estava mig endormiscat al cotxe vaig xiuxiuejar: “Mare, tenies raó: l’any vinent vull repetir”. I de nou vaig caure en un son pro-fund. La Setmana Santa havia acabat.

121


creo

122


creo

123


La Processó de 2014, al detall

Cohort Romana. Armats de la Reial i Venera-ble Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist –armats de La Sang de Tarra-gona–, amb quaranta-un components: el Capità Manaies, un Signífer, un trompeta, sis timbalers, trenta-dos armats de tropa, acompanyats de qua-tre portadors d’atxes.

Bandera Negra de la Reial i Venerable Congre-gació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Je-sucrist, amb matraques.

Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. Acompanyament musical: Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Ma-rejants. Banderer: Josep Andreu Figueras, acom-panyat de Blanca Andreu Vázquez de Parga i Na-tàlia Chause Vázquez de Parga.

Associació La Salle. El Col·legi La Salle, amb el misteri L’oració a l’Hort, va anar compassat per la seva banda de timbals. La bandera del col·legi fou portada per Francisco Javier Rodríguez Cabrera

i, com a cordonistes, anaven Luis Sanz Lorente i Carlos Díaz de Argandoña. Els Antics Alumnes, amb el pas Vetlleu i pregueu, foren acompanyats per la Banda de Música La Salle de Tarragona - Estudi de Música. La bandera de l’Associació la portà Josep Poblet Tous, i els cordonistes foren Josep Poblet Ventura i Pau Toquero.

Associació del Pas La Presa de Jesús - Confra-ria de Pescadors, amb el pas La presa de Jesús. Fou compassat per la Banda de Timbalers de la Presa de Jesús. La bandera de les dones la portà Montserrat Adán Domènech, acompanyada de Neus Pàmies Musté i Sandra Domènech Molné. La bandera gran la portà Òscar Busquets Obré, acompanyat de Pep Manresa Nolla i Xavier Fi-gueras Moreno.

Aspirants de la Reial i Venerable Congrega-ció de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i pe-nitents amb fl agells, amb el pas La fl agel·lació, acompanyat per la Banda de Timbals de la Con-

Quim Mas Carceller



creo

124

gregació i de la Secció d’Aspirants. Va portar la bandera dels aspirants Robert Vendrell Aubach, acompanyat de les seves fi lles Marina i Neus Ven-drell Briansó.

Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nues-tra Señora de la Amargura con San Juan Evan-gelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, escortats per la Banda de Cornetas y Tambores de la Cofradía. El banderer fou Joan Maria Basora Robert, i les cordonistes , M. Án-geles Guerrero Pulido i Elena Vallverdú Perelló.

Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. Acompanyament musical a càrrec de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs de la mateixa Germandat. Abanderat: Albert Vallvé Navarro; cordonistes: Elies Torres Gil i Salvador Borrell Borràs.

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Pas-sió, amb el pas Nostre Pare Jesús de la Passió, compassat per la banda de timbals i tarotes de la Germandat. La bandera d’aspirants era porta-da per Ana Maria Luna Márquez, acompanyada de Laura Casado Luna i Maria del Mar Jurado. Bandera principal: Joaquim Nin Borredà; cor-donistes: Jordi Agràs Estalella i Cèsar Puig i Ca-sañas.

Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és des-pullat de les seves vestidures. Música: Banda In-fantil de Timbals de la Germandat, Cor d’Aspi-rants de la Germandat, Banda de Cornetes, Gai-tes i Timbals de la Germandat i Banda Triunfal. Banderes: la de la Secció d’Aspirants la portaren els germans Guillem, Roser i Ignasi Espinosa Alegret. La bandera de la Secció de Maries del Calvari era portada per Marta Maymús Colomar, acompanyada de les seves dues fi lles. La bande-ra principal la portà Jordi Miquel Sendra Vellvé, acompanyat d’Erik Sendra Kastman i Eduard Pahissa Sendra.

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist. El Crist dels Penitents, acompanyat per una setantena de penitents amb improperis, fou precedit per la Creu dels Peni-tents i els congregants de La Sang. La imatge ti-tular, el Sant Crist de la Sang, amb escorta de la Congregació, va ser acompanyada pels càntics de la Coral Augusta. Fou portador de la bandera principal de la processó Frank Torres Figueras, acompanyat de Francesc Torres Queraltó i Edu-ard Torres Figueras.

Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descen-diment de la creu, acompanyat de la Banda de Timbals del Descendiment. Abanderada: Dolors



Foto: Josep Mª. Rios Fernández-Pacheco


125


Foto: Jaume Sáez Millán


Foto: Josep Mª. Rios Fernández-Pacheco

LA PROCESSÓ DE 2014, AL DETALL

Amell Pons, acompanyada de Marta Folch Ras i Teresa Pons Mallol.

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas La Pietat, fou compassat mu-sicalment per la Banda de Timbals del Gremi. Portava la bandera Laura Castel Font, i com a

cordonistes, desfi laren Àngels Vilanova Navarro i Fàtima Sabat Anchon.

Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona (maginets), amb el pas Retorn del Calvari, acompanyat dels Ministrers d’Instru-ments Tradicionals de Tarragona. Banderer: Llu-ís Orozco Delclòs; cordonistes: Xavier Orozco Delclòs i David Orozco Felip.

Societat Marítima i Protectora - Gremi de Ma-rejants, amb el pas Sant Enterrament, fl anquejat per l’escorta romana del Gremi de Marejants i compassat per la Banda de Timbalers del Sant Enterrament del Gremi de Marejants. Banderer: Jesús Loma Osorio; cordonistes: Lorena Loma Gómez i Eduardo Loma Gómez.

Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isi-dre, amb el pas Sant Sepulcre, escortat pel grup d’armats del Gremi de Pagesos i compassat per la Banda de Timbals del Sant Sepulcre. Bandere-ra: M. del Carme Blanco Segura; cordonistes: M. Antònia Blanco Segura i Teresa Blanco Segura.

Foto: FERVI


creo

126


Foto: Francesc Sech


Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat, acompanyades de la seva Banda de Tambors. Bandera de la Secció d’Aspirants portada per

Laura Passitti Franquet, acompanyada d’Irene Pérez Passitti i Olga Rosario Boronat. La Bande-ra principal la portà Josep M. Vives Sendra, i les cordonistes foren Pili Vives Turégano i Carolina Ibáñez Luengo.



127



creo

Llibre Setmana Santa de Tarragona 2015

Documents

Transcript of Llibre Setmana Santa de Tarragona 2015