SANT JORDI A LES ESCOLES

2013

Llibre de Normalització Lingüística

XIV JOCS FLORALS BADALONA SUD

Pla educatiu d’entorn

Badalona Sud 2013

CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS

Llar d’infants Ralet-ralet Escola Baldomer Solà

I.Eugeni D’Ors CC Lestonnac

CC Mare de Déu de l’Assumpció CC Santíssima Trinitat

Escola Maregassa CFA Sant Roc

Escola Oficial d’Idiomes Centre de Normalització lingüística

AMPA’s

ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura

COL·LABORACIÓ Consorci Badalona Sud

El jurat atorga la FLOR NATURAL a:

Norma Márquez

Pel seu treball: “ Camí ” El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a:

Alfredo Rodríguez Pel seu treball: “Cel” El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a:

Cristóbal Rubio Pel seu treball: “ Penya-segat ”

CATEGORIA TITOL AUTOR/A CURS

GRUP 2 Sensacions i sentiments d’una nova etapa de vida Ana Mora Nivell

Elemental

GRUP 2 Estudiar a partir dels 50 anys Federico Wilmot Pérez

Nivell Elemental

GRUP 2 El viatge Juan Pablo Caminos Nivell Elemental

GRUP 2 El que més m’agrada Pedro Simón Nivell Elemental

GRUP 2 Jo també vaig ser emigrant Rafael Tirado Nivell Elemental

CATEGORIA TITOL AUTOR/A CURS

GRUP 1 Cavall Yu Zhang Nivell Bàsic

GRUP 1 Cel Alfredo Rodríguez Nivell Bàsic

GRUP 1 Penya-segat Cristóbal Rubio Nivell Bàsic

GRUP 1 Al vent Amelia Carcamo Nivell Bàsic

GRUP 1 Camí Norma Márquez Nivell Bàsic

El jurat atorga la FLOR NATURAL a:

Rafael Tirado

Pel seu treball: “Jo també vaig ser emigrant” El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a:

Pedro Simón Pel seu treball: “El que més m’agrada ” El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a: Juan Pablo Caminos

Pel seu treball: “El viatge”

Yu Zhang Bàsic

Córrer a la llibertat.

Companyia per sempre.

Felicitat.

Pseudònim: CAVALL

Alfredo Rodríguez Bàsic

El cel.

Ocells.

El somni de volar.

.

Pseudònim: CEL

Cristóbal Rubio Bàsic

Núvols d’humanitat.

Abisme incert.

Riu de l’esperança.

Pseudònim: penya-segat

Amelia Carcamo Bàsic

Cap a la llibertat.

La soledat entristeix.

L’amor és felicitat.

Pseudònim: Al vent

Norma Márquez Bàsic

Un llarg camí de nostàlgia.

Sota un cel gris de soledat.

La importància de la lluita.

Pseudònim: Camí

Ana Mora Elemental SENSACIONS I SENTIMENTS D’UNA NOVA ETAPA DE LA VIDA El dia que vaig conèixer en Jordi, la meva actual parella, no

vaig imaginar que seria el causant de totes les sensacions i

sentiments que avui tinc.

Emocions que no es poden explicar fàcilment fins que les

vius.

Fa dos anys amb ell van començar a aflorar emocions,

pressentiments com el que havia trobat el meu company per

a tota la vida. I això d’ara no té comparació.

Fa tretze setmanes vaig assabentar-me que les nostres

tranquil·les vides no tornarien a ser les mateixes, ja que una

petita vida creixia dins meu, un cúmul de sensacions i

sentiments sorgien en mi.

Malgrat antigues “experiències”, ser la major de cinc

germans, ajudant a criances de nadons,amb què te’n pots

fer una idea, crec que no es tracta de la realitat. Per això

tracto de llegir llibres, webs, etc, per intentar estar

preparada.

Federico Wilmot Pérez Elemental

ESTUDIAR A PARTIR DELS 50 ANYS

Cada dia que passa és més normal veure persones grans que estudien. Fa 20 o 30

anys era una cosa excepcional i la pregunta de moltes persones era si valia la pena

tant esforç.

Una de les preguntes més freqüents que es fa un, és a quina edat s’acaba d'estudiar

i si en podrem treure profit.

D'una banda tenim desavantatges:

Cal dedicar-hi bastant temps i canviar el ritme de vida.

Hi ha molts estudis científics que avalen el que tots sabem: costa molt més estudiar

als 50 anys que als 15 o 20.

Un altre aspecte a tenir en compte és el de passar vergonya. De vegades fa la

sensació que pel sol fet de ser més gran ja has de saber més.

Pel costat positiu tenim que:

Aprendre coses sempre suma. Després cadascú fa el que vol amb el que ha après i

sobretot el plaer que dóna aprendre.

Juan Pablo Caminos Elemental

EL VIATGE Em vaig acomiadar de casa meva, inclosos els meus gossos, els gats, els arbres,

la pastura i el vent. També em vaig acomiadar dels meus amics amb abraçades

molt fortes i vaig viatjar fins a l´aeroport. Camí cap a l´aeroport tots estàvem molt

callats i jo mirava cada trosset de terra que deixava. Dins de l'avió, encara recordo

quan l'hostessa de bord deia: “Cordeu-vos els cinturons i apagueu els mòbils que

anem a enlairar-nos...” Vaig mirar els amics amb qui viatjava i vaig somriure. Primer

vaig pensar que un viatge de 14 hores no es passava ràpid, però el vaig passar

molt de pressa, i quan vaig mirar per la finestreta de l'avió estàvem arribant a

l'aeroport.

Vaig aterrar a Barcelona un 23 de juny i aquell dia les persones estaven molt

boges, caminaven amunt i avall, xocaven, reien, saltaven, cridaven. Penso que en

aquell moment em van semblar ramats d'animals corrent a la selva; uns de pell

molt blanca i rossos i altres de pell negra, tots junts. També em va sorprendre i em

va agradar molt la diferència d'idiomes que hi havia entre aquestes ``ramats''.

Quina festa, Barcelona! Però una noia ens va dir que en realitat era la festa de Sant

Joan, que em quedés tranquil, que no eren tots els dies així ... Llavors em vaig

assabentar que a Espanya hi ha gairebé una festa per mes dedicada als sants,

molt diferent del meu país que només festegen Nadal i Any nou. A través de la

Rambla de Catalunya vaig travessar antics carrers del barri gòtic. És impressionant

com conserven i donen vida a l'arquitectura antiga, i aquest mateix dia sense voler-

ho, vaig conèixer l'arquitectura de Gaudí. Tots de festa i amb els meus amics

sorprenent-nos a cada pas. I això que només va ser el primer dia ...

Pseudònim: Viatger

Pedro Simón Elemental

EL QUE MÉS M'AGRADA Hola, sóc en Pere i això és el que més m'agrada : M'agrada que els governs governin per a tots. M'agrada que els nostres fills tinguin un futur. M'agrada que s'internacionalitzin les reserves forestals. M'agrada que les armes s'oxidin. M'agrada que tots els adults puguin treballar. M'agrada que les plantes floreixin. M'agrada que es consumeixi solament el necessari. M'agrada que s'internacionalitzin les reserves de petroli. M'agrada que a ningú se'ls tanquin les portes. M'agrada que les aigües dels mars i rius estiguin lliures de contaminació. M'agrada que els nens juguin. M'agrada que es vegin els estels a la nit. M'agrada que la sanitat sigui gratuïta per a tots. M'agrada que les religions es dediquin solament a enriquir l'esperit. M'agrada que no existeixin les fronteres. M'agrada que els animals no visquin en peixeres ni gàbies. M'agrada que les famílies es parlin. M'agrada que l'aire estigui pur. M'agrada que la gent gran somrigui. M'agrada que l'ensenyament sigui gratuït.

M'agrada que els nens no treballin. M'agrada que ningú estigui trist. M'agrada que tots tinguem una llar on viure. M'agrada que les parelles es besin. M'agrada que la gent es saludi. M'agrada que les energies siguin renovables. M'agrada que el pa sigui com el d'abans. M'agrada que les lleis siguin justes per a tots. M'agrada que el meu gos mogui la cua. M'agrada que la meva dona m'estimi. M'agrada que es respecti la vida. Somni, aparentment impossible, que encara no existeix però que seria convenient i

possible que existís, i així construiríem una nova i millor realitat. Perquè un gran

somni es faci realitat, primer cal tenir un gran somni.

Pseudònim: Somni

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rafael Tirado Elemental

JO TAMBÉ VAIG SER EMIGRANT

Tenia quatre anys quan em vaig adonar que alguna cosa no anava bé en la meva

família. Al poble, els meus pares ho tenien tot per viure bé la vida .Una llar,

bestiars, la meva família contenta per estar tots vivint junts. Érem tots feliços, fins

que un dia plujós es va sobreeixir el riu i es va emportar totes les pertinences de

tot el poble.

Va ser horrible, angoixant ,terrible, no hi ha adjectius qui puguin descriure la

situació de la meva família per aquelles circumstàncies que van passar.

Amb molta impotència i manca de seguretat en ells mateixos, els meus pares

juntament amb alguns amics van decidir anar-se’n a un altre país , una altra ciutat

que els donés l’oportunitat de viure sense patir i pensar què passaria demà amb el

riu.

Va ser llavors quan amb uns quants estalvis dels meus avis i poca cosa a les

maletes vam començar el viatge.

Els meus avis, veient con ens l’anàvem, van plorar molt, sense que ningú els

consolés, perquè sabien que la nostra situació era molt difícil.

El viatge era molt llarg, però molt entretingut i amè pels paisatges diferents, ja que

el tren no corria com els d’ara, circulava lentament.

El tren no era gaire còmode , perquè els seients eren de fusta. Això sí que ho

recordo, tenia moltes parades i en cadascuna d’elles hi havia molta gent a les

estacions . Venien menjars, begudes i tota mena d’objectes artesanals.

La nit va ser molt llarga i freda, procuràvem trobar un lloc on dormir. Vaig escollir el

sostre del vagó, que era on es col·locaven les maletes i bosses de viatge.

Al matí següent, després d’unes quantes hores més de viatge, ens vam despertar i

davant nostre ens vam trobar amb l’estació més gran que mai havíem vist.

Tenia molts trens i vagons i molta gent caminant per les andanes. Crec que en la

mateixa situació que nosaltres, sense saber on anar i què fer.

Vam baixar d’aquell tren i seguidament vam pujar en un altre , que ens portaria a

una altra ciutat.

Era la que van escollir els meus pares per refer les nostres vides.

Pseudònim: La infantesa