Llibre festes MiC Alzira 2014

44
Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 1

description

 

Transcript of Llibre festes MiC Alzira 2014

Page 1: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 1

Page 2: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 2

Page 3: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 3

Salutació de l´Alcaldessa

Com ja ve sent tradició, Alzira s’endinsa en la tardor revivint, d’una manera lúdica, la conquesta de la ciutat per part del rei Jaume I. Durant el primer cap de setmana d’octubre, el casc antic d’Alzira tornarà a vibrar amb les marxes mores i cristianes i l’alegria dels pasdobles contrabandistes i a brillar amb els lluentons dels vestits. En definitiva, a respirar l’ambient de festa.

En pocs anys d’història, la festa dels Moros i Cristians de la Vila s’ha convertit en un referent més dins l’agenda festiva del nostre municipi que, a més, està creant sinèrgies amb altres sectors de la ciutat, com el comercial.

Vull felicitar a tots els festers dels Moros i Cristians de la Vila, que, encapçalats pel seu president, David Chordà, treballen durant tot l’any per engrandir la festa i representar a Alzira en aquells pobles germans que també celebren esta manifestació cultural, com la Vila Joiosa, els poblats marítims de València, la veïna població de Llaurí així com els germans de la Barraca d’Aigües Vives.

Així mateix, vull transmetre una salutació ben especial a Lourdes García, que enguany assumix el paper de Na Violant d’Hongria. Li desitge que disfrute de cada segon de la festa, perquè cadascun d’ells va a deixar-li un dolç record.

Per finalitzar, vull animar a tots els alzirenys i alzirenyes a participar de l’alegria que es viurà als carrers de la Vila durant la festa dels Moros i Cristians. Sumeu-vos a la festa!!

Una afectuosa salutació

s Elena Bastidas Bono s

Page 4: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 4

Page 5: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 5

Salutació del President de la UNDEF

De sobres és coneguda la Vila d’Alzira per les seues Festes de Moros i Cristians. Situada a la comarca de la Ribera Alta i banyada pel riu Xúquer, el seu rang de Vila Real transcendeix d’antany.

Prest s’aproxima el mes en què es rememora l’entrada a la vila musulmana de les tropes del Rei Jaume I d’Aragó. Els alzirenys preparen amb anhel el que sens dubte seran unes excepcionals Festes de Moros i Cristians del 3 al 5 d’octubre.

El compte enrere ha començat, els preparatius estan en marxa i dins d’escasses setmanes els seus carrers i muralla contemplaran l’esplendor de les seues Entrades, la seua espectacular ambaixada i la convivència que regna des del primer acte del matí fins a l’últim de la matinada. Mentrestant, els seus protagonistes esperen.

Esta Festa és el resultat de l’esforç i treball desinteressat de molts festers i festeres, de persones vinculades a la Festa, de col·laboradors i institucions implicades. Caracteritzada per la seua història, cultura, tradició, gastronomia i de manera destacada per l’ímpetu i dedicació dels seus integrants. I encara que la situació actual és molt diferent de la que Alzira va viure en el passat, durant el període de la Reconquesta, en el present, les Festes de Moros i Cristians d’Alzira han superat circumstàncies complicades gràcies al valor, voluntat i implicació d’aquells que dediquen gran part del seu temps a esta, especialment dels seus representants, la seua Junta Directiva.

Des d’UNDEF caminem al vostre costat i vos oferim el nostre suport incondicional i el nostre reconeixement. I desitgem que Alzira i la seua gent gaudisquen plenament d’unes Festes de Moros i Cristians irreemplaçables.

Com a president de la UNDEF voldria destacar la gran tasca realitzada per tots els que fan possible que les Festes de Moros i Cristians d’Alzira continuen formant part important del nostre calendari fester anual. I molt particularment, a la seua Junta Directiva. La unió fa la Festa.

Una cordial salutació.

s Francisco López s

Page 6: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 6

President: David Chordà

Vicepresidents: Juan Carlos Costa i Ricardo Ferrando

Secretària: Adela López

Tresoreria: Juan Santacreu, Bernat Calatayud i José Arribas

Delegat de loteria: Juanjo Martí

Delegat de festes: Paco Chillarón

Delegat de cultura i relacions externes: Bernat Iborra

Delegada de protocol: Lola Juan

Delegada de secció femenina i ballets: Rosa Villena

Vocals: Juan Borrás, Pepe Jordán, José Gabriel Piera,

Tomás Castany i Miguel Tudela

Este llibre s’acabà d’imprimir a Lleó el 14 de setembre de 2014

AGRAÏMENTS:

Coordinació: David Chordà.

Fotografies: Fina Valiente, Víctor Balaguer, Toni Gordó, Digital Flash, El Seis Doble, Miguel Ángel Martínez i Ribera

Express.

Estudi literari: Mar Serra.

Edita: A. C. Moros i Cristians “La Vila d’Alzira”

Imprimeix: SM One (Lleó)

Dipòsit legal: D.L: LE-1342

s Directiva s s Staff s

www.morosicristiansalzira.com

@micalzira

Page 7: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 7

Salutació del President

Estimats festers i festeres,

encarem les últimes dates de l’any fester amb la il·lusió de seguir fent créixer la nostra festa. Els Moros i Cristians han anat fent-se un lloc al cor dels alzirenys. Molts dels nostres conciutadans ja tenen assumit que, a l’igual que Falles són en març i Sant Bernat en juliol (encara que no tots estiguem d’acord), els Moros i Cristians desfilen el primer cap de setmana d’octubre.

Enguany encarem una nova etapa. Després de la prova realitzada en el Mig Any, canviem el campament fester a la plaça del Mercat, abandonant les Muralles de l’Aràbia Saudita que no ens mantenien tan a prop de la població. Volem seguir fent poble, ajudant a Alzira en qualsevol aspecte i amb la nova ubicació serem un focus d’atracció de visitants, junt al Mercat Medieval, que ajudarà a acostar encara més persones a la Fira Comercial i de la Tapa, situades a la plaça del Regne.

En este espai qui subscriu aprofita per a agrair i sens dubte estic profundament agraït a tots i cadascun dels membres de l’Associació. Després que la filà que ostentà l’última sultania, Al-Jazirins, hagen decidit parar (esperem que siga un descans per tornar amb més força) i altra filà haja preferit estar a la costat de la festa que tots els festers estimem oblidant la que anaven a ser els màxims protagonistes, ens hem unit totes les filaes per fer aportacions extres i que l’Entrada siga el més espectacular possible.

Li agraisc a la Na Violant eixint, Lola Juan, els dos anys que hem passat i li desitge a la festera que ostentarà el càrrec, Lourdes García, que aprofite cada moment de la festa on va a ser la màxima protagonista de l’Associació.

Un agraïment especial vull dedicar-li a la Falla Les Cantereries perquè enguany han dedicat íntegrament el seu monument infantil a la nostra festa i els felicite per haver obtingut el primer premi i millor ninot de la 3ª secció. El ninot que ens regalaren tindrà un lloc d’honor quan disposem del nostre museu fester.

Per últim anime als fotògrafs aficionats i professionals a participar al 1r concurs de fotografia que anem a organitzar i esperem que ens oferisquen unes grans instantànies de les festes.

Festeres, Festers, Avant la Festa!!!

s David Chordà i Argente s

Page 8: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 8

Page 9: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 9

Pregoner 2014

Carles Alberola va nàixer a Alzira en 1964.

És titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València des de 1986. A la dècada del 1980 fou actor en diverses companyies valencianes i va impartir classes a les Escoles Municipals de Teatre. A partir de 1989 començà a simultaniejar l’escriptura, la direcció i la interpretació. Entre 1989 i 1999, Alberola estrenà 14 comèdies, de les quals en va dirigir tretze i en va interpretar sis.

En 1993, amb NIT I DIA obté el Premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle.

Un any més tard, amb CURRICULUM, on també va ser actor, director i autor obté el mateix Premi de la Generalitat Valencianan en este cas al millor text i el premi de la crítica de Barcelona al millor actor (Carles Alberola).

Just ara fa 20 anys, en 1994, fundà la companyia ALBENA TEATRE, amb Toni Benavent, tot un referent en el teatre de la Comunitat Valenciana.

En 1996 amb POR QUÉ MUEREN LOS PADRES? guanya el Premi de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral.

Seguien els èxits en 1997 on continua compatibilitzant les tasques d’ Autor, director i actor. MANDÍBULA AFILADA obté el premi Cavall Verd de l’Associació de Escriptors en llengua catalana al millor text teatral, el de la crítica valenciana de teatre al millor text i el Cartelera Turia al millor espectacle valencià.

L’èxit a nivell estatal li arriba en 1999 BESOS, del mateix Carles Alberola i Roberto García. Va obtindre el reconeixement del públic de tota Espanya i aconseguí el Premi de las Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle, el de la Cartelera Turia al millor espectacle valencià, el Premi de l’ Associació d’Escriptors valencians al millor text teatral i el Premi MAX de las arts escèniques al millor text en català.

Més reconeixements arribaven en 2001 quan va adaptar i dirigir Paraules en penombra, de Gonzalo Suárez, que li reporta el premi de las Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor direcció i el de la crítica de València a la millor direcció escènica.Al desembre de 2003 rep el premi “PORROT D’HONOR DE LES LLETRES” a Silla pel conjunt de la seua obra. Este guardó l’havien rebut prèviament escriptors de la talla de Vicent Andrés Estellés, Ramón Lapiedra, Enric Valor, Francesc Ferrer i Pastor, Matilde Salvador o Isabel Clara Simó.

Al 2004 amb ALMENYS NO ÉS NADAL aconsegueix el Premi de la crítica valenciana al millor text i direcció.Des de 2005 dirigeix, escriu, coordina guions i actua al programa d’esquetxos d’humor per a Canal 9 AUTOinDEFINITS, SOCARRATS, MANIÀTICS o la sèrie UNIÓ MUSICAL DA CAPO, on participà la nostra Societat Musical d’Alzira. Totes produïdes per Albena Teatre.

El reconeixement de la seua localitat li va arribar en 1999 amb la Insígnia d’Or de la Ciutat i en 2013 amb el Premi Ciutat d’Alzira de teatre Palanca i Roca aconseguit amb la seua obra M’ESPERARÀS? Enguany, la companyia de què és fundador, Albena, compleix el 20é aniversari. 20 anys on s’han realitzat més de 2.000 representacions i ha rebut més d’una trentena de premis. Se li ha atorgat el premi Turia a la millor contribució teatral per FICCIÓ, de Carles Alberola i Pasqual Alapont.

s Carles Arberola s

Page 10: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 10

Benito Pérez Galdós, 15 46600 ALZIRA - VALENCIATelf.: 962 41 84 36

Page 11: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 11

Benito Pérez Galdós, 15 46600 ALZIRA - VALENCIATelf.: 962 41 84 36

Na Violant d’Hongria

Filà Contrabandistes-Bandoleres

s Lourdes García Giménez s

Page 12: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 12

Veure't somriureés la nostra vida

C/ Guadassuar, s/n 46600 Alzira (Valencia)Tel. 96 241 64 37 Mv. 609 64 74 74

www.cotonera.com [email protected]

Espais nous,renovats,

únics i exclusius.

Espais pensatsper a tu.

Page 13: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 13

DIJOUS, 25 DE SETEMBRE 20 h.: Presentació del llibre de festes i conferència a càrrec de Mar Serra Ausina, sobre Ibn Hafadja.

22 h.: Sopar-reunió.

DIUMENGE, 28 DE SETEMBRE 19 h.: Missa en honor a la patrona d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch. En acabant, processó de retorn de la imatge de la Moreneta al seu Reial Santuari.

DIJOUS, 2 D’OCTUBRE22 h.: Sopar-reunió.

DIVENDRES, 3 D’OCTUBRE21 h.: Entrada falsa des del carrer Calderón de la Barca, passant per l’avinguda Sants Patrons i plaça del Regne fins les Muralles del Mercat.

21’30 h.: Pregó de la Festa, a les Muralles del Mercat, a càrrec de l’actor alzireny, Carles Alberola.

22’30 h.: Olla Moruna a l’avinguda Luis Suñer. Ball de Túniques i Gel·labes a la plaça del Mercat.Qualsevol persona no festera pot assistir, previ pagament del ticket de 3 €.

DISSABTE, 4 D’OCTUBRE10 h.: Esmorzar al campament fester.

12 h.: Inauguració del Mercat Medieval a la plaça del Mercat.

14 h.: Dinar al campament fester.

19 h.: Entrada de Caps d’esquadra i bandes. Itinerari invers al recorregut de l’Entrada.

19’30 h.: Gran Entrada Mora i Cristiana. Itinerari: Avinguda Luis Suñer, carrer Salvador Enguix, Plaça de la Constitució, Major Santa Caterina, Correus, Avinguda Sants Patrons i Plaça del Regne. A lesMuralles del Mercat es representarà l’entrega de la Vila d’Alzira al rei en Jaume I el Conqueridor, duta a terme el 30 de desembre de 1242.

22’30 h.: Sopar de baix braç al campament fester (Plaça del Mercat).

DIUMENGE, 5 D’OCTUBRE10 h.: Esmorzar.

12 h.: Arcabussada pels carrers de la Vila. Itinerari: Parc de l’Aràbia Saudita, A/ Luis Suñer, carrer Salvador Enguix. Ofrena de flors i menjar a la patrona de la festa, Santa Caterina. Segueix l’arcabussada per Major Santa Caterina, Correus, avinguda Sants Patrons i plaça del Regne.

14 h.: Dinar de germanor en una sala de la ciutat.

Page 14: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 14

Page 15: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 15

11-09-2013.- Al jurat del concurs de cartells format per Julio Algaba i Víctor Balaguer s’unia Mai Hidalgo.

26-09-2013.- Presentació del llibret i conferència del director del Muma, Agustín Ferrer, sobre “La Vila, un tresor arqueològic”.

31-08-2013.- Alguns festers alzirenys ajudàrem en el boat de la seua capitania mora als amics de la filà Corda Curta de

l’Olleria, a la que pertanyen els mestres de l’escola de caps, Juan Ruano i Emilio Pascual.

05-09-2013.- Nomenament de Pepe Grau com a primer Compositor de Música Festera

al que ret homenatge la nostra associació.

10-09-2013.- Nomenament d’Aurelià Lairón com a Pregoner 2013

19-09-2013.- Lliurament del premi del 4t concurs de cartells a la carletina Sonia Álvarez Vanaclocha i Presentació de Càrrecs amb l’entrega de l’arma de la Capitana, Concha Morales, al Sultà, Víctor Boscà.

Page 16: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 16

Page 17: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 17

27-09-2013.- Primer concert de música festera i homenatge al millor compositor alzireny, José Grau Benedito.

29-09-2013.- Processó de la Verge del Lluch on membres de totes les filaes lluiren els seus trages oficials i la Capitana, Concha Morales, i Na Violant, Lola Juan, els seus trages de gala.

04-10-2013.- La nostra associació es caracteritza per fomentar la igualtat en tots els seus estaments. La secretària, Adela López i l’Ambaixadora Cristiana, Mayte Navarro participaren al programa d’Alzira Ràdio, “Un espai per la igualtat”.

Les filaes van donant color al campament fester amb les haimes i envelats.

04-10-2013.- L’Alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, va presenciar el pregó del cronista de la Ciutat, Aurelià Lairón, que recolzà la idea d’organitzar les festes de Sant Bernat en setembre.

Page 18: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 18

Page 19: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 19

Bàndol Cristià

Conqueridors

Creuats Riberencs

Page 20: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 20

Corsàries

Templaris

Page 21: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 21

Llauradors de Picassent

El públic ompli els carrers de la Vila

Contrabandistes Bandoleres

Page 22: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 22

Bàndol

Les de la Vila

Els de la Vila

Page 23: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 23

Mercaders

AMCOR FLEXIBLES ESPAÑA, S.L.U.

CV-50 • KM. 18.1. 46600 Alzira (Valencia) TFNO: 96 245 89 00 • Fax: 96 245 89 01www.amcor.com

Page 24: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 24

No poder fer l’arcabussada no va ser obstacle perquè no tinguérem festa l’últim dia. A banda de l’ofrena de flors a la nostra patrona, Santa Caterina, les filaes portaren aliments per a Caritas.

David Chordà, Marian Sanz i Juan Gómez van ser els guanyadors del primer

concurs de caps d’esquadra.

Els familiars de Tomás Castanycelebraren el seu aniversari amb la seua altra família, la festera, amb una tortada

amb el trage oficial de la seua filà, Mercaders.

09-10-2014.- Els Cavallers Conqueridors junt a na Violant reteren homenatge a Jaume I

el 9 d’octubre

Page 25: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 25

12-10-2013.- La nostra Na Violant, Lourdes García, es va estrenar com a Conqueridora en una nova desfilada a Carcaixent.

24-10-2013.- Un any més desfilàrem amb els amics de la festa de

Sant Judes, que estrenaren l’estendard de

Ben-Amirs.

2 i 3-11-2013.- Pleitesia a les Falleres Majors d’Alzira.

31-10-2013.- La unió entre els festers i les ganes de passar moments junts és cada volta major i es reuniren per celebrar Halloween.

09-11-2013.- Seguirem promocionant la festa a la Fira d’Associacions d’Alzira.

Page 26: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 26

10-11-2013.- Com a membres d’Undef acudírem a

l’assemblea d’Alacant, que es va fer coincidir

amb una nova edició d’Expofesta.

16-11-2013.-Assistírem a la presentació de la nova Dulcinea, representant de la Casa de

Castella La Manxa a Alzira, Ana Picazo.

22-11-2013.-No paràvem d’estar presents als

actes socials de les altres associacions de la ciutat.

El Cercle Alzireny celebràel seu 130 aniversari.

23-11-2013. -No podia faltar la nostra col·laboració

anual amb la Creu Roja.

01-12-2013.- Sopar de la Coordinadora de Festes de

Barris i Partides (en la foto la seua presidenta, Xelo Bono)

on coneguérem els presidents de la Colònia Alzirenya a València.

15-02-2014.- Les festes de la província de València aprovaren a Torrent la constitució d’una mancomunitat festera anomenada Mafemic,

de què és president Dani Català.

16-03-2014.- En Falles fórem convidats a la tribuna per vore una mascletà, on coincidírem amb Remedios Cervantes, Mayra Gómez Kemp i Ramoncín. Després anàrem a dinar al casal de la Junta Local Fallera.

Page 27: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 27

16-03-2014.- La Falla Les Cantereries va tindre el detall de dedicar la seua falla infantil a a nostra festa. L’artista va ser l’alzireny, Juanjo Tarrasó. Es va obtindre el 1r premi i el millor ninot de la 3ra secció.

Els màxims representants infantils eren Tania Oliver i Jordi Martínez. A més, la falla Plaça d’Alacant dedicà un article a la nostra festa, pel fet que membres de les filaes

Creuats Riberencs i les Corsàries pertaneyen a esta comissió. El Mercat també va reflectir la participació en l’Entrada de la filà Mercaders.

03-04-2014.- Els presidents eixint i entrant, Antonio Martínez i Jose Llácer i la Fallera Major, Ana Castelló, junt a l’artista Juanjo Tarrasó feren entrega a l’associació del ninot

que recordarà les Falles del 2014.

22-04-2014.- La nostra festera, Belén Santacreu, va repre-sentar la seua iaia, Victoria Francés, que va Capitana dels Maseros a les Festes de Banyeres en 1952. Amb motiu del 75 aniversari de que els Maseros fan l’ofrena a Sant Jordi, el matí de l’entrada van reunir els representants de les capitanies

des d’aleshores.

Bar LosCaracoles

C/. Virgen del Lluch, 19 ALZIRA | Tel. 962 015 189

Page 28: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 28

Mig Any Fester

10-05-2014.- Enguany prenguérem la decisió de traslladar el campament fester a la plaça del Mercat i va ser tot un encert. És per això, que en festes també tindrem allí el nos-

tre centre neuràlgic.

Seguint la nostra vessant solidària, col·laboràrem amb la campanya

de venda de melmelades per ajudar al xiquet alzireny Josep.

Gràcies a Audiovisión, vàrem proporcionar als xiquets un castell unflable gratuït el dissabte i Joan Carles Baldrés

va fer les delícies dels menuts el diumenge.El grup de lluitadors va ensenyar als nanos a utilitzar les armes (de plàstic, clar). A més, també férem dos desfilades

pels carrers de la Vila.

Page 29: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 29

18-05-2014.- Un any més estiguérem a l’ofrena a la Verge del Lluch.

24-05-2014.- Picassent és una cita ineludible en el calendari fester dels alzirenys. La unió dels Llauradors d’esta localitat, Contraban-

distes-Bandoleres i Mercaders és total.

24-05-2014.- Isabel espera esta data per desfilar a Picassent amb els Mercaders.

05-07-2014.- Enguany sols els Mercaders representaren a Alzira a l’entrada del Marítim (tot siga dit, amb dues contrabandistes infiltrades, Ángela i Adela). Esperem que l’any que ve s’animen altres filades per a gaudir d’una entrada

molt especial per carrer de la Reina del Cabanyal.

Page 30: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 30

El 25 de juliol visquérem una situació incomparable. Participàrem al boat del Rei Moro de la companyia Mercaders (es diu així al Capità/Sultà i a les Comparses/Filaes). Més de 30 carros i un sèquit amb més de 200 persones.

Digne d’una Festa d’Interés Turístic Internacional.

DR. LUIS SANCHEZ ARANDAC/ Correus, 6, 7º . 46600 ALZIRA - (VALENCIA)

T. 962 411 100

O d o n t o l o g í a y E s t o m a t o l o g í a . N º C o l e g . 6 9 0

Page 31: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 31

02-08-2014.- Els germans de la Barraca celebraven el 5é aniversari i ho

feren per primera volta amb els tres bàndols: Moros, Cristians i Contrabandistes-Bandoleres.

Com nosaltres, augumenten els actes amb el pas dels anys i el dia anterior feren un concert amb les bandes de la Barraca i Benimuslem i van fer una presentació dels caps d’esquadra de

la seua comparsa, Alí Ben Farcit.

Després que Pavel Piera eixira en l’entrada falsa, els Mercaders tingueren el plaer de vore desfilar altres tres

descendents: els fills de Toni, Tomás i Marcos.

31-07-2014.- En la reunió del mes de juliol va ser presentada a l’associació la nova na Violant, Lourdes García Giménez.

Page 32: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 32

Moro

MercadersAny de fundació: 2001

Cap de filà: David Chordà. Festers: Juan Borrás, Toni Carvillo, Tomás Castany Chorro, Tomás Castany Colomina,

Pepe Jordán, Eugeni Lozano, José Gabriel Piera, Andreu Serra i Marcos Signes. Carles Jordán, Bernat Martínez, Jaume Navarro (Ambaixador moro),

Miguel Tudela i Zoilo Gregori.Infantils: Claudia Gomis; Valentina Baviera, Patricia Burgos, Judith Grau, Tania Oliver, Alba Pascual i Ángela Ull. Toni Carvillo, Andreu Castany, Pavel Piera i Marcos Signes.

Page 33: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 33

Moro

Els de la VilaAny de fundació: 2001

Cap de filà: Fernando VeraFesters: Ricardo Ferrando, Juan Alfonso Gómez, Ximo Gomis, Pepe Palau, Javi i Xavi Ros i Víctor Sáez. Faustino Andújar, Isidro Belda, Voro Boluda, Juan Ureña “Carrucha”, Tasio Cuberos, Edu Expósito, Francisco Folgado, Clemente Hurtado, Ricardo Martínez,

Vicent Pla, Emilio Roca i Julio Tudela.

Les de la Vila Any de fundació: 2004

Cap de filà: Concha VidalFesteres: Verónica Aledo, Sabrina Bermúdez, Juani García, Rosana Mata, Mila i Esther Martínez,

Carmen Pons, Ángela Valera i Natalia Vera.

TotAlzir@

TotAlzir@

Page 34: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 34

Cristià

Cavallers Conqueridors del Rei en JaumeAny de fundació: 2007

Caps de filà: Juan Carlos Costa i David Mercado.Festers: Emilio Alfonso, Manu Carrión, Rafa Fita, David Gabardó, Bernat Iborra,

Juanma Merenciano, Juan Ortega i Rafa Sangil.

Creuats RiberencsAny de fundació: 2008

Cap de filà: Juan GómezFesters: Jose Arribas, Bernat Calatayud, Paco Chillarón, José Corderana, Agustín España, Ismael Fernández, Juanjo Martí, Juan Santacreu i Vicent de la Concepción.

Bernardo Bretó, Miguel Ángel Gil i José Zanón.

Page 35: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 35

Contrabandistes-BandoleresAny de fundació: 2009

Caps de filà: Adela López i Rosa VillenaFesteres: Nuria Aparisi, Ángela Bosch, Ana i Maria José Buitrago, Merce Colomina, Encarna Fernández, Ana Ferrer, Lourdes García, Enri García, Sonia González, Fina Gregori, Loly Llopis, Lola Juan, Loli Martínez, Concha Morales, Feli Romero, Encarna Sifre i Olga Valor. Pedro Gilabert. Infantils: Aitana Costa, Carla Blasco, Mer Castany, Cinthya Clari, Daniela España, Andrea

García, Carla Juan, Natalia Martínez, Carla Mateo, Blanca Morales, Paola Morales, Nadia Pinto i Paula Ros.

Corsàries de la RiberaAny de fundació: 2012

Cap de filà: Marian SanzFesteres: Eva Adán, Mª Ángeles Barberà, Eva Calatayud, Gemma García,

Belén Santacreu, Celia Tejada i Mari Luz Trinidad.

Page 36: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 36

El treball triat enguany per ser editat en el nostre llibre de festes és aquell que va ser guardonat en 2010 amb el premi Alteris per a menors de vint anys. Eixa edició es va dedicar a els personatges oblidats de la nostra història. La guanyadora, Mar Serra Ausina, aleshores estudiant de 2n d'ESO i ara de 2n de Psicologia a la Universitat Jaume I de Castelló, el va dedicar a l'insigne poeta alzireny Ibn Jafadja. Un personatge tan important com desconegut per als alzirenys.

Introducció

He triat el poeta alzireny Ibn Jafadja per ser un poeta oblidat, que vaig descobrir en la xarrada que realitzà el dissabte 8 de maig de 2010 a la Casa de la Cultura, l'Assemblea de Joves "El Cau", dins de les jornades que organitzaren amb el lema "Jornades interculturals Alzira/Al-Jazirat".

La meua sorpresa arribà quan el president de l'associació islàmica d'Alzira intervingué amb la lectura d'uns poemes, obra d'un autor que ells admiraven, que havia nascut a Alzira i que nosaltres desconeixíem, Ibn Hafadja. Quan em plantejaren la realització d'este treball, no ho vaig dubtar. Era l'oportunitat de fer-li el meu particular homenatge.

Vida del poeta

Ibn Jafadja (1058-1139)

El nom àrab d'este poeta el podem trobar escrit de diverses maneres segons es castellanitze/valencianitze la seua pronúncia: Ibn Jafadja, Ben Jafadja, Ben Hafadja, Ibn Jafaya, Ben Khafaja, Ibn

Jafacha (apitxat),...

Ibn Hafadja és el més gran poeta hagut a la nostra ciutat de tots els temps i totes les cultures que han passat per les nostres terres fins els nostres dies. Ha estat reconegut pels més destacats estudiosos mundials de la poesia musulmana i traduït a diversos idiomes en distints continents. Va nàixer a Alzira -nom evolucionat de l'àrab Al-Jazira, que significa "l'Illa", ja que estava rodejada pel riu Xúquer- en l'any 1058, a la llar d'una família acomodada i amb terres de conreu. Fill d'un bereber de Hawwara. Ibn Hajadja va viure sempre a la terra dels seus orígens, on assolí

la formació suficient per ser considerat "el cim extrem de la lírica neoclàssica". Va morir el 1139, als huitanta-un anys d'edat.

Lluny de ser un poeta cortesà, va preferir viure a la seua terra nata, entre els seus, tot i que, home del seu segle, dedicà els elogis a un príncep almoràvit. En la seua joventut va conéixer els plaers de l'amor i va gaudir d'una vida sense complicacions. La va dedicar a cantar a la naturalesa i, encara que tractà tots els temes, este va ser el seu gran motiu d'inspiració i pel que ha estat més conegut al camp universal de la poesia.

La seua obra

Rius, estanys, jardins, arbres, flors i fruits tingueren en ell un cantor apassionat, el que li valgué el sobrenom d'El Jardiner. Els antòlegs andalusos més importants prestaren gran atenció a la recopilació de les seues obres, ja que, en la vida de l'autor, la seua poesia gaudia de merescut renom.

Abu Ishaq Ibn Ibrahim Ibn Abu Al-Fath Ibn Khafaja, nom complet d'Ibn Hafaja, es dedicà també a cultivar la prosa rimada, de la que s'han conservat alguns fragments sobre el tema de la pèrdua d'un amic. Tractà també els seus versos amb un sentiment delicat, amb accents evocadors i melangiosos. Inspirat en part d'altres poetes orientals, exercí una clara influència sobre una sèrie de poetes d'Al-Andalus. De fet se'l considera el creador de l'"Escola de Llevant", amb un estil que trobem fins als últims temps del Regne de Granada.

Ibn Jafadja s Un poeta oblidat s

Page 37: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians d´Alzira 37

Repercusió de la seua obra

fora del Regne de ValènciaIbn Hafaja és també un dels grans poetes de la península, famós sobretot per les descripcions de jardins, gènere que a l'Orient cultivà brillantment el poeta Sanawbari. Tant que se'l va qualificar com el "Sanawbari d'Al-Andalus". Els llibres escolars dels països àrabs inclouen una selecció dels versos del nostre poeta i el reconeixen com un dels millors d'Al-Andalus. Pel contrari, en els nostres programes d'estudi no apareix com a personatge a treballar ni es fa menció a la seua obra, tot i que, com veiem, és de gran rellevància.

Temàtica

Els paisatges d'Ibn Hafaja, encara plens de vida a la nostra Alzira, els retrata amb un art insinuant, creant escenaris idíl·lics. Esta manera d'entendre la naturalesa no l'hem de vore com un precedent. Siga com siga, el poeta alzireny, va adquirir una fama perenne dins de la literatura àrab general per la seua sensibilitat i pel seu art.

Els elogis que dedica Ibn Hafaja a la bellesa natural de la seua terra són tan grans que aplega a dir inclús que "els seus habitants no poden condemnar-se, ja que no és possible entrar a l'infern, després d'haver viscut al paradís".

El singularíssim Ibn Hafaja, junt al seu nebot per rama materna, Ibn Al-Zaqqaq, cultivaren el gènere paisatgista. Recordem que se li va posar el sobrenom d'Al-Jannan (el Jardiner). A més a més, com a escriptor de prosa rimada, donà també diverses notícies sobre les inundacions del Xúquer al seu pas per Alzira, desastres que coneixia bé per tindre una "al-kària" a l'Al-burgí (nomenat així per la presència d'una torre de vigilància (o de guaita), en àrab, al-Burj.

Opinió d'escriptors i

estudiosos sobre la seua obra

Eduardo Soleriestruch, escriptor i cronista, va dir estes suggestives paraules sobre el poeta alzireny al seu llibre "Alzira al cor" (1976):

"Si l'obra és la finestra per on s'assoma l'autor, l'obra d'Ibn Hafaja ens dexa vore un home impressionable, intel·ligent i sensual, a qui li va molt bé allò d'ànima de nard de l'àrab espanyol".

"Dóna a entendre ben a les clares que considerava el temperament i la sensibilitat sobre l'erudició: que era dels qui creuen que la vida paga la pena ser viscuda fins arribar a traure-li els pinyols; que l'amor és, possiblement, l'única cosa que al nostre viure cal tindre en compte".

"Ben repoquets han aconseguit dir coses tan boniques com ha dit d'Alzira Ibn Hafaja".

"Ha estat, potser, el poeta que més forta petjada ha deixat en la lírica aràbic-hispana. Fou el creador de l'estil "Hafají" que va perdurar tot ple de vida, fins els últims anys d'existència del Regne de Granada".

"N'era un artífex creador d'alicatades metàfores, que duia a la seua Alzira ficada molt endins del cor". Un altre insigne estudiós, catedràtic de la Universitat Central de Madrid, membre de la Reial Acadèmia de la Història i acadèmic de l'Espanyola, l'arabista Emilio García Gómez, al seu llibre "Poemas Arábigo-andaluces" (1940) retrata així al nostre poeta:

Page 38: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 38

"Entre els molts poetes provincians que, més que amb la cancelleria central, mantenien relacions amb els governadors de comarca, figuren dos llevantins d'Alzira: Ibn Hafaja i el seu nebot Ibn Al Zaqqaq (m. 1134), els quals en la seua joventut tractaren la generació anterior. El primer és un dels més grans poetes espanyols, famós, sobretot, per les descripcions de jardins, que li va valdre el sobrenom d'Al Jannan (El Jardiner). És un gènere que, en l'Orient, en l'època dels "moderns", cultivà brillantment Sanawbari. Els paisatges d'Ibn Hafaja són deliciosos i pintats amb art insinuant, com escenaris d'idil·lis o partides bàquiques, però seria exagerat vore en ells un precedent de la nostra manera d'entendre la naturalesa. La seua influència va ser enorme i l'estil "hafají" arribà als temps del regne granadí".

Entre les poesies que destaca García Gómez i que insereix al seu llibre, traduïdes per ell mateix al castellà, figuren "Escena de amor", "El nadador negro", "El caballo Alazán", "El río", "El azahar y la rosa", "El Jardín" y "Escena báquica". A més, a més, l'il·lustre poeta alzireny Ibn Hafaja va deixar una poesia titulada "L'entrada del Cid" on, possiblement, com insinua Soleriestruch sense arribar a afirmar-ho, estaria dedicada a la ciutat que el va vore nàixer, Alzira.

Els prestigiosos Premis Literaris Ciutat d'Alzira li posaren el seu nom en 2006 al guardó de poesia que patrocina la UNED amb 5.000 €.

Alzira li dedicà un carrer

Alzira va reconéixer al seu poeta més important amb un carrer entre la carretera de CArcaixent i la partida de materna, situat al meu parer en un lloc d'Alzira no suficientment important. L'1 de març de 1954 el ple de l'Ajuntament va aprovar dedicar-li tres carrers al citat Ibn Hafaja, a Ben Amira (perpendicular a l'anterior) i a Aben Tumlús (paral·lel a Xúquer i Joanot Martorell). El dia 17 es va fer l'acte commemoratiu del descobriment de plaques.

Vivenda del poeta

El poeta Ibn Hafaja tenia una al-kària prop de l'al-Borjí. Coneixia molt bé el tema de les inundacions perquè les patia a la seua mateixa casa. La zona de l'Alborxí (transcripció apitxada de la paraula) compta amb una escola que duu el mateix nom, una llar d'ancians i un parc que el regne de l'Aràbia Saudita va pagar la seua reconstrucció després de la pantanada de 1982.

Bibliografia

Informació obtinguda a l’Arxiu i Biblioteca Municipalsd’Alzira, ajuda de la meua família i els llibres:

- “50 alzirenys il·lustres” de Salvador Andrés i Pascual (1980).- “Alzira, crònica del s. XX (1941-1955), d’Aurelià Lairón Pla (2004)- “Els poetes aràbic-valencians”, de Josep Piera. - “Poemes de l’orient d’Al-Andalus”, de Josep Piera (1983).

Page 39: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 39

Con la garantía de Pirotecnia Valenciana de Llanera de Ranes

C/ Ramón y Cajal nº 3. CARCAIXENT

Pedidos al teléfono:

606 45 66 61

Page 40: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 40

Dos versos al riuDéu meu, com era bell, el riu, en aquell llit,

més delitós per beure que els llavis d'una bella!

El nadador negreUn negre nadava en un ullal

i l'aigua no amagava els codolets del fons. Quin ull blau, i lluent,

la nina negra!

Fragment elegíac a la pèrdua d'AlziraHauríem desitjat aturar-nos vora el Xúquer

a l'indret on s'abracen els dos ramals del riu. L'esperança ha hagut d'abandonar estes llars

on caderneres canten sense sentir prohibicions!A pesar del regal de llurs encants:

fruits saborosos a l'ombra ajaduda del capvespre. La vida ens ha acariciat ben poc els esperits

repartia en passejos matiners i nocturns. Ai, l'alegria ens doblegava com brancatgestant pels clots com pels alts del boscam.

I s'esgotà la vida, ai, i s'esgotà, com si només haguera durat un ai!

El paradísValencians, quin goig el vostre!

Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.L’evitern paradís és a ca vostra.

De donar-me a triar, meu el faria. Viviu-lo. No penseu en l’infern.

Del paradís al foc no s’hi va mai.

Lament a la caiguda de València sota el Cid

El tall de les espases, ai, de ma casaha tacat de sang tota la plana.

El foc sofrent t'ha socarrat el rostre!Ai, qui et mira queda mut, vessa planys.

Fugir has vist els habitants de colp,València meua, terra desgraciada;

els monuments, enderrocs del destí,com tu, ciutat, s'afonen i s'esborren. Ara, jo em sent recitant per als savis,

senyors que amb goig i estima la poblaven:tu ja no eres tu, València, no eres tu;ja no hi ha cases a les teues cases.

Poemes i

Escena d'amorAmb llambrecs de gasela

i el coll -quin coll!- talment del cérvol blanc;els seus llavis rojos com el vi roig;

i les dents -ah, les dents!- quina bromera.Com els estels, lluents, entrellacen la lluna,d'embriaguesa llanguia dins la túnica d'or.

La mà d'amor ens visità en la nit, vestit d'abraçades que l'aurora esgarrava.

Page 41: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 41

Page 42: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 42

Page 43: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 43

Page 44: Llibre festes MiC Alzira 2014

Moros i Cristians de la Vila d’Alzira 44