1

Llibre d’estil de La Xarxa, la plataforma multimèdia de la Diputació de Barcelona

2

ÍNDEX GUIA EDITORIAL ............................................................................................................................... 5 1. Introducció ...................................................................................................................................... 6 2. La raó de ser de La Xarxa .............................................................................................................. 8 3. Guia editorial................................................................................................................................... 9 4. L’organització................................................................................................................................ 10

4.1. Organització........................................................................................................................... 10 4.2. Les fonts ................................................................................................................................ 11 4.3. Convocatòries informatives ................................................................................................... 12

5. Els formats informatius ................................................................................................................. 12 5.1. La notícia ............................................................................................................................... 12

5.1.1. La notícia a la ràdio ........................................................................................................ 12 5.1.2. La notícia a televisió ....................................................................................................... 13 5.1.3. La notícia a la ràdio i la televisió ..................................................................................... 14 5.1.4. El portal: breus i notícies ................................................................................................ 14

5.2. La crònica .............................................................................................................................. 17 5.3. Stand up ................................................................................................................................ 18 5.4. L’entrevista informativa: consideracions generals ................................................................. 19 5.5. La videoentrevista.................................................................................................................. 19 5.6. El reportatge .......................................................................................................................... 20 5.7. Informatius ............................................................................................................................. 20

5.7.1. Les fórmules de salutació i comiat.................................................................................. 20 5.7.2. Els titulars ....................................................................................................................... 21 5.7.3. Els butlletins de ràdio...................................................................................................... 21 5.7.4. L’informatiu de ràdio i televisió ....................................................................................... 21

5.8. Altres formats televisius......................................................................................................... 23 5.8.1. Off conductor .................................................................................................................. 23 5.8.2. Insert a la televisió .......................................................................................................... 23 5.8.3. Presència a càmera........................................................................................................ 23 5.8.4. La nota de premsa.......................................................................................................... 24

6. Les xarxes socials ........................................................................................................................ 25 6.1. Plataformes de microblocs .................................................................................................... 25 6.2. Indicacions per a l’ús de les xarxes socials ........................................................................... 26 6.3. Integració de comptes ........................................................................................................... 26

7. Cura del material .......................................................................................................................... 27 8. Autoprotecció del periodista ......................................................................................................... 27 LLENGUA......................................................................................................................................... 27 1. Assessorament lingüístic i model de llengua................................................................................ 28

1.1. Assessorament lingüístic ....................................................................................................... 28 1.2. Llengua estàndard ................................................................................................................. 29 1.3. La relació amb l’audiència i les formes de presentar-se........................................................ 29 1.4. La llengua en la compartició de notícies................................................................................ 30

2. Estil de redacció de textos............................................................................................................ 30 2.1. Declaracions i citacions ......................................................................................................... 31

2.1.1. Criteris generals.............................................................................................................. 31 2.1.2. Les citacions: tipografia i selecció .................................................................................. 32 2.1.3. Estils de citació i atribució............................................................................................... 32 2.1.4. Adaptació i literalitat en les citacions i declaracions ....................................................... 33

3. Criteris de locució ......................................................................................................................... 34 4. Referències geogràfiques............................................................................................................. 34

4.1. Comarques ............................................................................................................................ 34

3

4.2. Altres referències territorials .................................................................................................. 35 4.3. Comunitats autònomes.......................................................................................................... 36 4.4. Els Països Catalans............................................................................................................... 36 4.5. Noms de llocs no catalans..................................................................................................... 36

5. Referents polítics i institucionals................................................................................................... 36 5.1. País, nació, nacional, govern, president i Parlament............................................................. 36

6. Referències temporals.................................................................................................................. 38 6.1. Indicacions horàries............................................................................................................... 38 6.2. Salutacions ............................................................................................................................ 39 6.3. La referència temporal en la redacció de notícies ................................................................. 39 6.4. La indicació temporal en la informació de la plataforma multimèdia ..................................... 39

7. Referències a persones, càrrecs i institucions ............................................................................. 40 8. Referències de llocs i persones en la retolació o càirons............................................................. 43

8.1. Localitzacions de municipis, pobles i barris catalans ............................................................ 43 8.2. Abreviacions .......................................................................................................................... 44 8.3. Localització de la resta de topònims...................................................................................... 44 8.4. Accidents geogràfics.............................................................................................................. 45 8.5. Pantans.................................................................................................................................. 45 8.6. Edificis institucionals.............................................................................................................. 45 8.7. Altres: estacions, aeroports i carreteres ................................................................................ 45

9. Magnituds i altres referències amb nombres................................................................................ 45 9.1. L’escriptura dels nombres...................................................................................................... 46

10. Expressió de la hipòtesi.............................................................................................................. 47 11. Puntuació.................................................................................................................................... 47

11.1. Coma ................................................................................................................................... 47 11.2. Punt ..................................................................................................................................... 49 11.3. Punt i coma.......................................................................................................................... 50 11.4. Dos punts............................................................................................................................. 50 11.5. Punts suspensius................................................................................................................. 51 11.6. Signes d’interrogació ........................................................................................................... 51 11.7. Signes d’exclamació ............................................................................................................ 52 11.8. Parèntesi.............................................................................................................................. 52 11.9. Claudàtors ........................................................................................................................... 53 11.10. Guió ................................................................................................................................... 53 11.11. Guió baix............................................................................................................................ 54 11.12. Barra inclinada................................................................................................................... 54

12. Majúscules i minúscules ............................................................................................................. 54 12.1. Noms relacionats a persones .............................................................................................. 54

12.1.1. Antropònims, déus, dinasties........................................................................................ 54 12.1.2. Sobrenoms, àlies i pseudònims.................................................................................... 55 12.1.3. Càrrecs, títols nobiliaris ................................................................................................ 55 12.1.4. Formes de tractament................................................................................................... 55

12.2. Noms relacionats a animals o vegetals ............................................................................... 55 12.3. Noms relacionats a coses.................................................................................................... 56

12.3.1. Objectes únics, obres d’art ........................................................................................... 56 12.3.2. Marques registrades, models de vehicles .................................................................... 56 12.3.3. Productes territorials i obres d’art anomenades pel nom de l’autor.............................. 56 12.3.4. Astres, planetes, satèl·lits, estrelles i constel·lacions................................................... 56

12.4. Noms relacionats a llocs...................................................................................................... 56 12.4.1. Vies urbanes i interurbanes .......................................................................................... 56 12.4.2. Accidents geogràfics i punts cardinals.......................................................................... 56 12.4.3. Topònims amb article ................................................................................................... 57 12.4.4. Denominacions geopolítiques, històriques, literàries i coreferents............................... 57 12.4.5. Edificis i sales ............................................................................................................... 57

4

12.5. Noms relacionats a la història i cultura ................................................................................ 57 12.5.1. Períodes i fets històrics, moviments artístics ................................................................ 57 12.5.2. Festes oficials, populars, religioses .............................................................................. 58 12.5.3. Fires, cimeres, congressos, simposis, col·loquis, jornades, dies mundials, anys commemoratius ........................................................................................................................ 58

12.6. Noms d’organismes, entitats i empreses............................................................................. 58 12.6.1. Òrgans de govern i administracions públiques............................................................. 58 12.6.2. Consolats i ambaixades................................................................................................ 58 12.6.3. Govern, executiu, administració, ajuntament, consistori i estat .................................... 58

12.7. Divisió per àmbits ................................................................................................................ 58 12.7.1. Vocabulari legislatiu i judicial ........................................................................................ 58 12.7.2. Vocabulari polític .......................................................................................................... 59 12.7.3. Vocabulari militar i cossos de seguretat ....................................................................... 59 12.7.4. Vocabulari religiós ........................................................................................................ 59 12.7.5. Vocabulari empresarial ................................................................................................. 59 12.7.6. Vocabulari financer i borsari ......................................................................................... 59 12.7.7. Vocabulari sanitari ........................................................................................................ 59

12.8. Òrgans internacionals.......................................................................................................... 60 12.9. Àmbit educatiu ..................................................................................................................... 60 12.10. Entitats i esdeveniments esportius .................................................................................... 60 12.11. Grups professionals, culturals i artístics ............................................................................ 60 12.12. Premis i medalles .............................................................................................................. 60 12.13. Documents oficials............................................................................................................. 60 12.14. Obres artístiques i publicacions periòdiques ..................................................................... 61

13. Apostrofació................................................................................................................................ 61 13.1. Regles generals................................................................................................................... 61 13.2. Article personal .................................................................................................................... 61 13.3. Sigles i acrònims.................................................................................................................. 62 13.4. Essa líquida (essa inicial seguida de consonant) ................................................................ 62 13.5. Cometes .............................................................................................................................. 62 13.6. Símbols................................................................................................................................ 63 13.7. Abreviatures......................................................................................................................... 63 13.8. Hac aspirada i hac muda ..................................................................................................... 63 13.9. Topònims no catalanitzats ................................................................................................... 63 13.10. Noms propis d’organismes i empreses.............................................................................. 63 13.11. Cursiva............................................................................................................................... 63 13.12. Davant de xifres................................................................................................................. 63 13.13. Pronoms febles.................................................................................................................. 64

14. Tractament de fenòmens recurrents........................................................................................... 64 14.1. Justícia i successos ............................................................................................................. 64 14.2. Manifestacions..................................................................................................................... 65 14.3. Violència contra les dones................................................................................................... 65 14.4. Informació igualitària............................................................................................................ 65 14.5. Discapacitat ......................................................................................................................... 65 14.6. Infància ................................................................................................................................ 65 14.7. Salut..................................................................................................................................... 66 14.8. Immigració ........................................................................................................................... 66 14.9. Nacionalitat .......................................................................................................................... 67 14.10. Terrorisme ......................................................................................................................... 67 14.11. Víctimes ............................................................................................................................. 67 14.12. Les forces de seguretat ..................................................................................................... 67

15. Bibliografia .................................................................................................................................. 67

5

CONSELLS LINGÜÍSTICS............................................................................................................... 68

GUIA EDITORIAL

6

1. Introducció El Llibre d’estil de La Xarxa, la plataforma multimèdia de la Diputació de Barcelona, respon a la necessitat d’unificar, actualitzar i ampliar les indicacions d’estil que fins ara s’havien recollit en els llibres d’estil i manuals corresponents als diferents mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona. Ens referim, en concret, a El manual dels informatius i les notícies de la Xarxa de Televisions Locals, al Llibre d’estil de lamalla.cat, el diari digital i al Llibre d’estil de COMRàdio; però també als reculls de consells lingüístics de la UDAL i dels Serveis Lingüístics de la XTVL i COMRàdio, que pràcticament a raó d’un consell diari, han difós recomanacions sobre el bon ús de la llengua d’acord amb les necessitats de l’actualitat informativa. La multiplicitat de referències d’estil denota l’interès dels mitjans de la Diputació de Barcelona per definir una identitat en l’àmbit comunicatiu i per marcar uns estàndards de qualitat. Però la diversitat de llibres d’estil també respon a una realitat de funcionament. Fins ara, les redaccions de televisió, ràdio i diari digital han treballat de manera independent amb necessitats diferents que han generat documents d’estil separats, tot i la unitat conceptual en molts aspectes. Aquest funcionament ha tingut un reflex en la relació entre les xarxes locals de ràdio i televisió, que han format constel·lacions autònomes. Però, certament, els temps canvien i els llibres d’estil s’han d’actualitzar. El 3 de setembre de 2012 els diferents mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona inicien un procés de refundació i neix La Xarxa, un model nou de gestió de la comunicació que dóna resposta a la demanda de cooperació i treball conjunt amb les emissores locals del país. La Xarxa pretén ser un model de gestió de la comunicació local que acollirà tant les ràdios com les televisions locals. Per fortuna, pel que fa la refosa i actualització dels diferents llibres d’estil, no es parteix de zero i és molta la feina feta fins ara, encara que la tasca d’unificar i ampliar és complexa. El primer repte a assolir és que el Llibre d’estil serveixi per renovar el compromís amb la qualitat de la informació, amb el rigor periodístic i els principis ètics de la professió. L’objectiu, novament, és definir un estil d’informar diferenciador. Però també és reflectir la pluralitat de la comunitat local a la qual ens adrecem i donar-li veu. Es tracta de promoure una actitud professional adequada per elaborar les notícies donant-les context i profunditat, de promoure la proactivitat a l’hora de cercar-ne de noves i investigar-les. Es tracta, també, de tenir una relació atenta davant les fonts per incloure-les de manera equilibrada, creïble, honesta i acurada, buscant tots els punts de vista i infravalorant la violència i la morbositat. En definitiva, es tracta de ser referents i referenciables, rellevants i transcendents. Aquest és el nostre compromís de servei públic amb la ciutadania. I és en aquest sentit que La Xarxa de la Diputació de Barcelona és necessària i respon a un model de comunicació vigent. El segon repte és elaborar un llibre d’estil per a la producció informativa en un entorn digital, interactiu i multimèdia. En aquest sentit, i des de la perspectiva de l’organització, les redaccions de La Xarxa tendeixen a convergir, amb el que suposa de desenvolupament i adaptació tecnològics, integració de redaccions i formació de periodistes polivalents. Per això l’horitzó multimèdia també exigeix definir els rols professionals i les bases d’una nova sintaxi narrativa per donar coherència als continguts que es publiquen en els seus diferents formats. I, amb aquests objectius, el Llibre d’estil de La Xarxa dóna directrius que orienten l’activitat i la producció informativa.

7

El tercer repte és que el Llibre d’estil doni resposta a les necessitats de qualitat lingüística en el marc de convergència de redaccions. I és que no n’hi ha prou amb que tothom ens entengui, sinó que la nostra missió de servei públic ens exigeix esdevenir un referent de qualitat a seguir, un model a imitar. El Llibre d’estil no és un manual de llengua, però sí el detall de com fem les coses també en aquest camp. Es tracta de donar directrius per remar a favor, i no en contra, que la comunitat a la qual ens adrecem enforteixi les capacitats lingüístiques que necessita per desenvolupar àmpliament el seu potencial cultural i incidència social i econòmica. I és en aquest sentit que no ens podem permetre abaratir l’expressió, empobrir-la amb incorreccions fruit de la incompetència, la improvisació o la deixadesa. Aquests tres reptes tenen un correlat en l’estructuració del Llibre d’estil de La Xarxa. En els punts de l’1 al 3 s’exposa el sentit i la raó de ser de La Xarxa, les bases del suport de la Diputació de Barcelona a la comunicació local i els principis editorials que les sustenten. En l’apartat 4 s’esbossen les línies mestres de l’organització de la redacció multimèdia de La Xarxa. En el punt 5, es tracten els formats informatius i els principis de relació amb les xarxes socials. En els apartats 7 i 8 es donen indicacions per a l’ús del material i l’autoprotecció del periodista. En els punts del 9 al 22 es detallen les convencions lingüístiques i de qualitat de llengua propis de La Xarxa. Finalment, el Llibre d’estil conté també un apartat de bibliografia i un annex amb els consells lingüístics ordenats alfabèticament. Les indicacions d’estil estan escrites en present d’indicatiu, que té un valor no només descriptiu dels nostres usos, sinó també prescriptiu respecte de com s’ha de procedir en l’activitat periodística. El verb preferir escrit en present preferim indica obligació d’ús preferent, i no s’ha d’entendre que obre un ventall d’opcions d’ús a escollir. Si l’expressió preferim va acompanyada d’altres opcions, vol dir que hi ha altres formes que s’han de considerar secundàries en l’activitat periodística, un cop usada ja la preferent. L’elaboració del Llibre d’estil ha suposat un esforç col·lectiu complex i apassionant. Un procés participatiu, integrador, generador de coneixement i d’aprofitament de l’expertesa, que ha tingut en compte totes les veus i perspectives dels qui, dia a dia, fan possible la comunicació de proximitat. Per a aquest procés s’ha creat una comissió d’elaboració i seguiment del Llibre d’estil, de la qual en formen part Mabel Moreno, i Joan Catà, directors dels informatius de la XTVL; Dídac Boza, director del diari digital lamalla.cat; Pablo Planas, director dels informatius de COMRàdio; Manel Fran, director de Comunicació de COMRàdio i la XAL; Núria de José, directora de Programes de COMRàdio; Marc Melillas, director de la Xarxa de Televisions Locals; Rafael de Ribot, director de COMRàdio, i responsable i impulsor d’aquest projecte; i l’autora de la refosa i redactora d’aquest Llibre d’estil, Bruguers Jardí, que ha comptat amb la valuosa col·laboració de Georgina Cabanes, lingüista de la XTVL, i de Lídia Cóppulo, logopeda i pedagoga, especialista en reeducació de la veu i del llenguatge. Val a dir que en moltes ocasions totes aquestes persones han vehiculat les propostes, suggeriments i reflexions de periodistes i professionals que treballen en la plataforma multimèdia de la Diputació de Barcelona, fet que posa de manifest l’estima col·lectiva per la missió encomanada a La Xarxa, per la llengua i la professió periodística, i la voluntat de millora i superació per part de tots.

8

2. La raó de ser de La Xarxa La vocació de la Diputació de Barcelona des de la seva constitució ha estat promoure serveis locals de qualitat, capaços de generar benestar i cohesió social. I entre aquests serveis, hi té un paper destacat la comunicació local. La comunicació és un valor, i la comunicació de proximitat n’és un d’específic i crucial. Per això, a través de la plataforma multimèdia de la Diputació de Barcelona, La Xarxa, informem des de la proximitat i per al món local i donem suport a la comunicació. La comunicació de proximitat és també informació de proximitat. D’una banda, permet l’adequada comprensió dels esdeveniments de l’entorn més immediat amb les claus que els vinculen amb els més globals. Es tracta de comprendre el món local des d’una perspectiva global, i a l’inversa. I, d’altra banda, ofereix el coneixement indispensable per promoure i exercir la participació amb qualitat. L’orientació a la proximitat, en primer lloc, així com l’orientació al treball en xarxa, basat en la cooperació, el suport tècnic i en l’intercanvi de continguts i serveis amb els ajuntaments i la xarxa local d’emissores de ràdio i televisió, configura el sentit de les polítiques de comunicació de la institució. Però a més de la promoció de la comunicació local, La Xarxa té un paper destacat en la difusió de la llengua catalana. Les ràdios i televisions locals i els diaris digitals han impulsat la recuperació de l’ús públic de la llengua catalana, contribuint-ne a l’extensió social. És també missió indefugible de La Xarxa difondre un model de llengua de qualitat, afavorint-ne l’extensió de l’ús, el coneixement i l’estima. I és que només des del respecte pel patrimoni lingüístic propi i l’assumpció d’un model de llengua de qualitat es construeix una societat capaç de donar resposta als reptes de participació que requereixen les noves formes de comunicar a través dels mitjans de proximitat i també de les xarxes socials. Des de la perspectiva de la comunicació de proximitat, el Llibre d’estil de La Xarxa renova i amplia el compromís amb els serveis locals de qualitat de la Diputació de Barcelona. Responent als nous temps en què vivim en l’àmbit de la comunicació i fidels als principis fundacionals de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i del Consorci de Comunicació Local (CCL), aquest Llibre, amplia, actualitza i unifica diferents documents d’estil, n’estableix el marc editorial, lingüístic i periodístic, tenint especial cura per resoldre els reptes que plantegen tant les noves formes d’organització de les estructures audiovisuals com els nous canals per comunicar. És per això que aquest Llibre d’estil és vinculant per a tots els professionals de la comunicació de proximitat, periodistes multimèdia, presentadors, col·laboradors i corresponsals que treballen a La Xarxa. A més, és un referent en el treball amb les ràdios i televisions de la xarxa local.

9

3. Guia editorial La vocació de La Xarxa és el servei públic. Entenem per servei públic la contribució a l’exercici efectiu del dret dels ciutadans a disposar d’una informació veraç, rellevant, de qualitat i fiable, no sotmesa a interessos particulars. Entenem per servei públic la difusió de continguts respectuosos amb la pluralitat d’idees i creences, que contribueixin a la formació de l’esperit crític i a la maduresa cultural i social. En tant que servei informatiu, La Xarxa no té ideologia pròpia, no transmet opinions pròpies, sinó notícies, cròniques, reportatges i anàlisis periodístiques, basats en la veracitat dels fets, la consulta de totes les fonts, el rebuig a la manipulació i el respecte als principis ètics per a l’edició i l’obtenció d’informació. La imparcialitat, l’exactitud i l’honradesa són principis ineludibles per aconseguir una informació objectiva i rigorosa en qualsevol format. Els periodistes han d’analitzar i contrastar la informació, presentar els punts de vista significatius, exposar els fets en el seu context, sense omissions deliberades i amb les paraules adequades, evitant que hi repercuteixin les creences o ideologia pròpies, i han d’actuar amb diligència i mètodes dignes en l’obtenció i en el tractament de la informació. Els periodistes han d’evitar el plagi i la còpia de comunicats sense elaboració periodística. Si es divulga informació d’altres mitjans, se n’ha de citar la font. Donem informació completa i en fem un seguiment acurat, així entenem el rigor i aspirem a la credibilitat informativa. El compromís per la qualitat exclou les especulacions, les conjectures i els rumors, dels quals no ens en fem ressò. Si es desconeix alguna dada rellevant de la informació que oferim, ho diem. Reconeixem els errors importants i els corregim amb la màxima diligència i donant a la rectificació una rellevància equivalent. Actuem amb imparcialitat, i respecte pel pluralisme. En un conflicte, mantenim l’equilibri raonable a l’hora de donar presència a les parts, sense reduir la informació a la simple cessió acrítica d’espai a aquestes parts. No prenem partit, contextualitzem les notícies i oferim elements de judici a la ciutadania. Vetllem perquè tots els continguts que s’emeten a través de La Xarxa compleixin els principis ètics i de rigor exigibles en la comunicació. Els periodistes,conductors i presentadors, col·laboradors de La Xarxa són responsables dels continguts que difonen, siguin d’informació, divulgació o entreteniment, i en responen en cas de

10

controvèrsia. Els continguts han de respectar la legislació vigent i s’han d’ajustar a les directrius editorials i d’estil establertes en aquest Llibre. No ens fem responsables de les opinions que formula l’audiència a través de les diferents plataformes de participació que posem a l’abast del públic. Tot i això, evitem difondre continguts contraris a la convivència i el respecte. Pel que fa al tractament informatiu i en tot el que fa referència als drets humans, les normes ètiques i les deontològiques que no queden recollides explícitament en aquest Llibre d’estil, cal seguir el codi ètic del Col·legi de Periodistes, a més de les instruccions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i dels principis periodístics de la UNESCO i del Consell d’Europa.

4. L’organització L’activitat informativa, divulgativa i d’entreteniment de La Xarxa es mostra de manera conjunta i completa en la plataforma multimèdia. La cronologia i la seqüència de la informació queda ordenada en el portal de notícies, que té una actualització continuada. D’acord amb la vocació de servei de proximitat, la informació local té una visibilitat destacada i predominant en la plataforma multimèdia.

4.1. Organització La redacció és un equip i com a tal ha d’actuar en base als principis de responsabilitat, respecte i cooperació amb l’objectiu d’aconseguir un producte informatiu de qualitat. Tots els membres de l’equip de redacció han d’aportar en tot moment el millor de les seves habilitats i la complementarietat necessària en la dinàmica de la generació del flux informatiu. És responsabilitat de l’equip d’Edició, d’acord amb la Direcció d’Informatius, establir la rellevància, la seqüència i el canal d’emissió d’informació i els formats de presentació de la notícia. El flux de notícies en la redacció s’ordena en base a dos paràmetres: la prioritat i el format. La responsabilitat final del flux de notícies és de l’equip d’Edició, que ha de saber valorar les propostes del redactor i les prioritats que marca la línia editorial per aconseguir l’equilibri i l’eficàcia en la tasca informativa. L’equip d’edició és responsable de validar que els continguts es distribueixin en els suports adequats i amb les prioritats precises, i que s’ajustin a les normes de publicació, tècniques, d’estil, lingüístiques i ètiques establertes en aquest Llibre d’estil. La notícia multimèdia té una sintaxi narrativa pròpia, en la qual no es reiteren continguts. És labor de l’equip d’Edició no només utilitzar el programa d’edició per processar i incorporar els elements informatius a un paquet integrat, sinó també tractar d’harmonitzar-lo i enriquir-lo per crear un contingut nou amb significat propi i adequat per a cada format de publicació: web, pantalles de TV, telèfons i dispositius electrònics, etc. Tot i això, en el procés d’integració multimèdia, els continguts originals no s’han de reescriure ni sotmetre a una edició que impliqui alterar-ne el significat. El redactor o redactora s’ha de responsabilitzar de la seva pròpia producció i revisar les notícies abans de sotmetre-les a la revisió d’Edició. Les ampliacions de les notícies s’han de fer respecte del primer original revisat per l’Edició, tant en contingut com en forma, i lingüísticament, per evitar repetir debats de contingut i correccions respecte del primer original.

11

Tant el redactor o redactora com l’editor han de comprovar que els criteris d’emmagatzematge i arxiu siguin clars, estiguin ben identificats i s’apliquin adequadament. Gestionar la xarxa local d’emissores de ràdio i televisió per aconseguir un rendiment dels fluxos informatius i promoure’n la dinamització i la cooperació per aconseguir notícies de qualitat és tasca del coordinador o coordinadora de la xarxa local. Els Serveis Lingüístics fan una revisió lingüística i de continguts de la producció informativa, que n’inclou l’adequació, la coherència i l’aplicació dels criteris d’estil. La revisió lingüística és posterior a la revisió per part de l’Edició. En cas que hi hagi canvis substancials, els Serveis Lingüístics els han de comunicar a l’equip d’edició. Tot i això, la tasca principal dels Serveis Lingüístics és assegurar que els professionals resolguin de manera autònoma i adequada la redacció i elocució de textos. En la publicació i emissió de notícies en diferents formats cal tenir en compte, entre d’altres, la llista de comprovació següent:

• Les diferents parts de la notícia tenen coherència, estan ben estructurades i no hi ha reiteracions ni efectes eco.

• El registre de la notícia és l’adequat, sense col·loquialismes o formalismes injustificats.

• Els temps verbals i les indicacions temporals són les adequades al canal (Internet, ràdio,

televisió).

• La notícia usa adequadament el lèxic i la sintaxi, tant des del punt de vista oral com escrit, i no hi ha errors, omissions, ni ambigüitats de llengua.

• En l’edició digital, cal comprovar que cos de lletra, negretes, puntuació i tots els

requeriments ortotipogràfics són els adequats.

• Les fonts estan ben identificades i citades, amb la referència completa i exacta de noms i càrrecs.

• La signatura i les autories estan ben consignades.

• Els enllaços s’activen de manera correcta i són els pertinents, així com les fotografies i els

talls de vídeo o documents sonors.

• El document informatiu té la llargària, qualitat de so i imatge adequats d’acord amb cada canal.

• No s’han desvirtuat les dades per a l’arxiu i l’emmagatzematge.

• La documentació embargada té clares les restriccions de publicació.

4.2. Les fonts La qualitat de la informació depèn de la qualitat i diversitat de les fonts, que són un reflex de la credibilitat de La Xarxa i dels professionals que hi treballen. L’atribució a la font és imprescindible. Alhora, també ho és la identificació del periodista davant la font.

12

La citació de les fonts s’ha de fer de manera precisa. En general, les fonts principals s’han d’identificar al començament de la notícia. Si són notícies urgents o molt rellevants, en l’entradeta. Les de menor importància, al llarg del relat. Les fonts que manifesten la voluntat de ser anònimes s’han d’esmentar de la manera més específica possible i que n’eviti revelar la identitat. Les notícies han de tenir fonts pròpies i cal evitar fer notícies amb fonts indirectes. Amb les fonts, tant si és un mitjà local o d’un altre tipus, s’hi ha de tenir una relació productiva i activa, fent-ne un seguiment continuat per promoure notícies pròpies. Un dels actius amb què compta La Xarxa és el treball amb les ràdios i televisions de la xarxa local d’emissores. La xarxa local permet generar en el territori un flux multidireccional d’informadors que tenen accés directe a les persones i els llocs on s’esdevenen les notícies. Cal tenir present la xarxa local d’emissores com a font. Sempre que tinguem declaracions pròpies s’ha d’esmentar. Diem en declaracions a La Xarxa tant en els informatius com en els butlletins o les notícies de la plataforma multimèdia. Cal evitar les fórmules en declaracions a aquesta emissora o a aquesta casa, perquè no concreten i no posen en valor la marca del propi mitjà. Ens abstenim d’esmentar que unes declaracions s’han fet en roda de premsa o en convocatòria informativa, ja que això no té res d’extraordinari.

4.3. Convocatòries informatives La planificació del treball periodístic i la confecció de les previsions informatives ha de tenir en compte el format de la convocatòria (roda de premsa, presentació, activitat parlamentària, convocatòria popular, etc.) amb l’objectiu de destinar-hi els recursos més adequats per fer-ne el tractament i la difusió. Cal tenir en compte que les convocatòries informatives s’atenen en nom de La Xarxa i no a títol personal. En aquest sentit, cal tenir cura d’assistir-hi amb puntualitat i amb la indumentària adequada al nivell de formalitat de la convocatòria. Les preguntes tampoc no es fan a títol personal, sinó en nom de La Xarxa, per això cal que es formulin utilitzant el vostè.

5. Els formats informatius Consulteu també els apartats del bloc de llengua (apartats 9-22).

5.1. La notícia

5.1.1. La notícia a la ràdio La notícia de ràdio dura entre 30’ i un minut, segons la informació. El format estàndard consta de dóna-pas o entradeta i cos de la notícia, amb variacions en funció de les dades que es donen i de com es vulguin oferir. El dóna-pas ha de començar per una frase, si és possible curta, amb verb conjugat, i per tant caldrà evitar fórmules més semblants a titulars. No: Nou cop policial contra la pornografia infantil.

13

Sí: La policia ha donat un nou cop a la pornografia infantil. En l’entradeta reflectim les idees essencials de la notícia i que tot seguit s’han de desenvolupar, alhora que hem de procurar que els fets o la dada més destacada no aparegui més endavant sense que l’haguem presentada primer. Evitem les entradetes que es limiten a situar sense aportar notícia, tret de les connexions en directe que es repeteixen al llarg del dia, com ara: Avui és el torn de paraula de l’oposició en el debat de política general del Parlament. Coneguem-ne els arguments. En acabar l’entradeta, l’editor dóna el nom del redactor que presenta la informació. El cos de la notícia ha de començar independentment del dóna-pas (com si fossin textos diferents), sense fer-hi referència directa, amb fórmules com a més d’aquestes dades, segons aquest estudi. Cal evitar també les expressions de confirmació o assentiment introductòries com efectivament, així és, tret que l’editor faci una pregunta explícita. La notícia ha de combinar text escrit amb talls de veu, tot mantenint l’equilibri entre els dos elements a fi d’evitar tant els llençols com els talls de veu massa llargs. En introduir unes declaracions, diem el nom de la persona i el seu càrrec (en aquest ordre o a la inversa), però excepcionalment es pot obviar el càrrec per a persones prou conegudes. La notícia ha d’acabar amb un text breu del redactor, tot i que excepcionalment pot acabar amb un tall de veu.

5.1.2. La notícia a televisió La notícia de televisió dura entre 40 segons i un minut i 20 segons, amb variacions en funció de les dades que es donen i de com les vulguem oferir. El periodista explica el fet noticiable amb l’off i les imatges. Pot incloure declaracions de persones que tenen a veure amb el tema de la notícia, d’entre 15’’ i 20”. Del binomi imatge-text, preval la imatge com a essència del llenguatge visual. Només quan la imatge tingui un atractiu menor, o bé si és d’arxiu o no reflecteix adequadament la importància d’un fet, el text marca la pauta. La peça té moltes variacions i ha de ser el resultat de la correcta combinació d’imatges, off, declaracions i so ambient. Però també està condicionada, tant pel que fa a durada com respecte dels diversos fragments visuals i sonors que la conformen, per les possibilitats de percepció i atenció del teleespectador. Per això el periodista té present que la varietat d’estímuls ajuda a mantenir l’atenció i que convé fer frases no gaire llargues. Les imatges han de narrar la notícia amb sentit periodístic, s’han d’ordenar en funció de la importància i l’expressivitat i han de mostrar els fets. És recomanable començar amb les imatges més impactants. Cal evitar els plans repetits i seguits i arrencar millor amb plans generals i de situació. La durada màxima dels plans és de set segons per als estàtics i onze per als panoràmics o zoom.

14

En el muntatge d’imatges s’ha de mantenir el raccord, la continuïtat entre els elements, la il·luminació i perspectiva, perquè en passar d’un pla a un altre no hi hagi salts ni canvis en les proporcions. No s’ha de trencar amb l’eix d’acció, o posició de l’espectador respecte del subjecte, per evitar enllaçar plans filmats amb desplaçaments de càmera superiors a trenta graus. En el muntatge sonor de la peça s’han d’ajustar els nivells de la veu en off i de les declaracions perquè siguin equilibrats, i mantenir-hi el so ambient per sota. Les declaracions s’han d’inserir tenint en compte que la informació més rellevant va en primer lloc. La narració de l’off ha d’acompanyar el contingut i el ritme de les imatges.

5.1.3. La notícia a la ràdio i la televisió Les notícies en l’escaleta Cal tenir en compte la posició de la peça en l’escaleta a l’hora d’abordar-ne la redacció i el muntatge. La notícia no ha de començar de la mateixa manera si és el presentador o presentadora qui li dóna pas o si, per contra, va lligada darrere d’una altra notícia. La combinació dels dos models aporta ritme a l’informatiu, i és recomanable alternar-los quan es vol ampliar una informació més genèrica amb un cas concret que serveix d’exemple d’allò que s’ha explicat prèviament, o quan es volen aportar diferents punts de vista sobre un mateix fet i es considera que amb una única notícia no n’hi ha prou. En aquests casos, cal que la segona peça comenci de manera que el teleespectador o l’oient entengui el lligam que s’hi ha volgut establir. Sigui com sigui, cal evitar enllaçar les notícies amb vincles febles o incorrectes tipus en paral·lel, mentrestant... Notícies llargues En notícies llargues tant de ràdio com de televisió, és molt recomanable que els paràgrafs posteriors s’escriguin com si fossin tots finals, de manera que se’n pugui reduir la llargària i es puguin emetre o publicar incompletes sense plantejar problemes tècnics o de comprensió per al teleespectador o oient, que ja haurà rebut des de l’inici els elements bàsics de la notícia. També, de manera preventiva, en el cas de les videonotícies, els plans de transició dels últims paràgrafs han d’encavalcar amb durada suficient les últimes paraules d’un paràgraf i les primeres del següent, que és el paràgraf que no s’emetria en cas d’haver d’escurçar. La notícia dialogada Algunes notícies poden prendre forma de diàleg entre l’editor i el redactor. És el cas, per exemple, de notícies en què vulguem estendre’ns lleugerament, més enllà de l’estricta informació d’actualitat. L’objectiu és evitar una notícia llarga i pesada i convertir-la en una de dinàmica, amb dues veus que s’alternen per mitjà d’incisos breus de l’editor que donin pas de nou a la següent explicació del redactor. El breu El breu és una notícia curta, de 30 segons com a màxim, sense tall de veu. Pot constar d’un petit dóna-pas de l’editor, d’una sola frase, i d’un cos de notícia també reduït, amb dues o tres frases que n’expliquin les dades essencials.

5.1.4. El portal: breus i notícies Els breus del portal poden incloure fotos i altres recursos d’imatges, sempre que respectin el caràcter breu de la notícia.

15

Una notícia del portal es compon dels elements següents: titular, subtítol, encapçalament o entradeta i cos. Per als criteris de les citacions, consulteu l’apartat Citacions dels apartats de llengua. Titular El titular és la porta d’entrada de l’usuari cap a la notícia i serveix per captar l’atenció del lector. Dóna la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir, veure o escoltar la informació. Optem preferentment per titulars informatius, fet que no exclou la possibilitat de fer titulars més literaris o creatius en determinats casos. Per exemple, una victòria esportiva es pot titular Campions!, si la imatge i el ressò de la notícia ja evidencien la resta (equip, competició, etc.). La creativitat no pot anar en detriment del rigor informatiu, però un titular estrictament descriptiu no ha de caure en la mera referència a un acte o un fet sense aportar cap valor informatiu afegit. En aquest sentit, cal evitar la redacció plana i rutinària: No: El Parlament debat els pressupostos de la Generalitat. Sí: El Parlament debat els pressupostos més restrictius en 30 anys. La creativitat del titular ha d’estar d’acord amb el contingut de la notícia, no hem de fer grans titulars si el cos de la notícia és pobre o a la inversa. La idea del titular ha de quedar desenvolupada bàsicament en el títol i l’entradeta o bé en el primer paràgraf del text. Hem d’evitar mots com insisteix, reitera, previst, espera en els titulars, perquè en desvirtuen l’essència, que ha de contenir sorpresa, drama, rellevància, interès humà, proximitat, etc. Cal evitar els verbs en condicional, que expressen potencialitat o possibilitat i difuminen la rellevància informativa: acceptaria, decidiria, guanyaria, podria, hauria... Cal definir bé l’oportunitat de la notícia i preferir els verbs en present: accepta, decideix, guanya, etc. En els titulars, cal evitar la referència a obres literàries, títols de cinema, dites populars o frases col·loquials, també cal fugir del sensacionalisme. No: Mubarack: Crònica d’una mort anunciada. El duc palma... És millor escriure frases que indiquen acció que les oracions enunciatives o descriptives. Cal evitar les negacions en els titulars, les repeticions de paraules i les rimes. Els dos punts en els titulars s’usen per indicar l’autoria de les citacions. És millor no començar les notícies amb xifres. Cas que en el titular n’hi hagin, cal valorar si s’han d’arrodonir i fer-les intel·ligibles. Els noms, sigles o càrrecs només es poden posar als titulars si són suficientment coneguts. No usem la lletra cursiva als titulars. Les paraules que hi hagin d’anar, s’escriuen entre cometes simples (com l’apòstrof). Subtítol (només el suprimim excepcionalment)

16

El subtítol permet incorporar dades que complementen el titular i que ajuden a fer més interessant la lectura de la notícia. Encapçalament o entradeta En general, s’hi apliquen les mateixes recomanacions que per als titulars. L’encapçalament és el primer paràgraf que segueix el titular o el subtítol. Ha de contenir els elements més rellevants de la notícia. Marca l’enfocament i la línia narrativa de la notícia, i n’és un resum amb significat autònom. Cal deixar per als paràgrafs següents la resta de detalls. Una entradeta ha de contenir una sola idea. No ha de superar les quatre línies, i no pot ser una sola frase. Ha de contenir verbs en activa, estil directe i idees afirmatives, no negatives o interrogatives. Cal limitar-hi els noms, càrrecs, cometes i xifres. Si s’hi fan citacions incompletes, en el cos del text cal indicar la citació original completa. Cos És la part de la notícia on es dóna la informació completa. Els textos han de tendir a ser breus. Cal fer paràgrafs de quatre o cinc línies, com a màxim, i combinar paràgrafs curts i llargs per donar dinamisme al relat. Si necessàriament s’ha de fer una peça més llarga per tractar un tema amb més detall, s’han d’utilitzar recursos com titolets en negreta que facilitin la lectura en diagonal al lector. Si s’han de tractar temàtiques diferents o complementàries, s’han de separar per un titolet. Els titolets no han de sobrepassar la línia de text, i no han de repetir paraules o conceptes d’altres elements de titulació. Si es posa una citació textual en un titolet, ha de quedar clara quina és la font de la qual s’ha extret. Ni en els titulars ni en els titolets no hi van ni paraules d’argot ni de llenguatge especialitzat. Ni en els titulars ni en els titolets no hi van ni sigles ni cognoms poc coneguts. Si elidim un verb en el títol o en el titolet, cal posar una coma entre el subjecte i el complement per marcar-ho. La frase del titular i les dels titolets no acaben amb punt i preferiblement s’han de redactar en present. Els enllaços en la plataforma multimèdia Els enllaços a notícies que estiguin relacionades amb la peça que es redacta s’ubicaran en un quadre a part, situat a l’esquerra de la pantalla. L’enllaç s’establirà a partir del titular de la notícia relacionada. A la part inferior del quadre es poden incloure enllaços a altres documents, fotos, vídeos, vincles a institucions, etc. Els enllaços externs dins del text s’establiran directament a partir de mots clau.

17

Els enllaços cal que estiguin inserits al text, no transcrits literalment amb una URL, tret que calgui difondre precisament l’adreça web. Cal inserir hipervincles a la primera referència que es faci de la institució o empresa que s’esmentin. Aquests enllaços s’han de dirigir a la pàgina oficial de l’empresa o institució. Si existeix una pàgina personal, bloc, o compte d’alguna xarxa social que identifiqui de manera individual la persona protagonista de la notícia també se’n pot incloure l’enllaç. De la mateixa manera, els noms de programes o dels mitjans propis o de la xarxa local també han d’anar vinculats amb un enllaç al bloc o pàgina d’Internet. Fotografies La foto periodística ha de tenir interès informatiu i reflectir l’actualitat sense traspassar les fronteres ètiques i legals. Les fotos han de tenir qualitat estètica, però sense falsejar-les. La força de la foto ha de sorgir d’allò que la protagonitza. Les fotos han de ser nítides, ben enfocades i no mogudes, amb composició neta i sense objectes al mig que puguin destorbar el focus de la foto. En el cas de fotografies de persones, no hem de tallar les mans del personatge i deixar aire suficient per sota i per sobre de la imatge central. Les cares han de ser clarament identificables i els ulls han d’estar oberts. Tota fotografia ha de tenir un peu de foto, on s’indiquen les dades de l’esdeveniment, llocs i persones més rellevants que hi apareixen. Les fotografies han de tenir en compte la normativa sobre el dret a la intimitat i les de publicació de cares de menors i policies. Epígrafs a la portada De vegades, un grup de notícies pot formar part d’una situació o un esdeveniment determinat que les relaciona, i que generalment sol anar generant notícies almenys durant un temps determinat. En poden ser exemples les conseqüències d’unes eleccions importants (se signen pactes entre partits, es creen càrrecs nous, s’ha de formar govern, hi pot haver canvis rellevants en el poder, etc.) o una situació de crisi econòmica (augment de l’atur, expedients de regulació d’ocupació, baixades generalitzades a la borsa, canvis rellevants en la inflació o en els tipus d’interès, mesures governamentals, rescats, etc.). Podem emmarcar totes aquestes notícies sota un epígraf breu (com a màxim una frase curta). També podem fer servir l’epígraf com una manera d’afavorir que se centri l’atenció en el més important. Per exemple, podem escriure l’epígraf Entrevista a l’alcalde de Barcelona, i a sota, com a titular, unes paraules extretes de l’entrevista que siguin rellevants “Barcelona resisteix”. L’epígraf l’escriurem en caixa alta i encapçalarà el grup de notícies que hi estiguin relacionades.

5.2. La crònica La crònica és un gènere informatiu que permet tractar temàtiques molt variades (política, economia, esports, crítiques d’espectacles, ciència, música...), que requereix una redacció de qualitat i un coneixement en profunditat del tema. Descriu i emmarca, sense incloure judicis de valor, i requereix originalitat. Se solen aportar testimonis directes i implica un cert grau

18

d’investigació. Permet creativitat en la presentació i estructuració dels continguts. La crònica no és una notícia més llarga, ni poc exigent, sinó un tractament polièdric i complet d’una notícia. La crònica del portal multimèdia s’ha d’acompanyar amb fotografies i documents d’àudio o vídeo, entre d’altres. La crònica de ràdio i televisió Una crònica de ràdio o televisió és la narració d’una notícia des del lloc dels fets. La durada habitual és inferior al minut, o vint línies de text llegides amb bona entonació. La crònica fins i tot requereix més exigència d’elaboració i rigor que la notícia convencional, ha de tenir ritme. Ha de mantenir l’esforç narratiu i mostrar amb claredat l’arrencada, l’eix central i el desenllaç de la informació. La crònica pot tenir documents sonors o talls de veu per recollir els elements més rellevants de declaracions o discursos. Per regla general, aquests documents d’àudio o vídeo no poden tenir una durada superior als vint segons i se’n poden incloure entre un i quatre, si se’n disposen i tenen interès. Les persones entrevistades s’han d’expressar sense condicions. Les declaracions han de ser detallades, variades, pertinents i naturals. La locució és diferent de la de la notícia, ha de tenir convicció, cal separar bé les frases i fer les pauses adequades, a més de remarcar els fragments i les paraules amb càrrega semàntica. La crònica des del lloc dels fets no s’ha d’improvisar, sinó que s’ha de preparar amb un guió específic. Cal tenir en compte el llenguatge que es tria i la manera d’explicar els fets. Cal condensar tant com es puguin la informació i simplificar les dades relatives a persones i organismes, evitar sigles o referents poc coneguts. En la crònica telefònica de ràdio, la veu és l’únic element que vehicula la informació i, per tant, requereix una elaboració acurada i precisa. El presentador saluda el redactor o corresponsal i, per ordre, diu el lloc, el nom i una expressió de salutació: Parlament de Catalunya. David Navarro. Bona tarda. En la crònica telefònica per a televisió, es farà un muntatge de postproducció amb un mapa i la cara del periodista. Si s’insereix en un informatiu o butlletí de notícies de ràdio o televisió, l’editor dóna pas a la crònica des de l’estudi. En la ràdio, el periodista desplaçat ha d’explicar el que veu, i fer-ho de manera que el l’oient s’ho pugui imaginar; cal donar un cert color a l’expressió per transmetre la idea que som en aquell lloc o hi hem estat. Per exemple, en lloc de dir: El consistori ha mostrat la seva preocupació pels resultats de les darreres enquestes (frase que es pot escriure des de la redacció), es pot dir: S’han vist cares llargues al consistori a causa dels resultats de les darreres enquestes. En qualsevol cas, el redactor ha de mostrar que allò que explica ho ha vist. En la crònica televisiva, les imatges han de tenir moviment i han de mostrar activitat. Les persones s’han de mostrar actives i en els escenaris propis dels fets. El text ha de ser mínim, ja que ha de ser l’acció, els sons i les declaracions, testimonis i experts els que facin esdevenir la història.

5.3. Stand up (Vegeu indicacions per a la presència davant de la càmera, apartat 5.8.3)

19

El periodista que fa un stand up ha de parlar amb molta claredat i concisió sobre els fets, tot i que ha de donar una sensació de naturalitat i improvisació. L’stand up requereix molta preparació i capacitat de discurs per mostrar credibilitat i força. S’ha de generar un efecte anticipatiu i avisar l’espectador sobre la importància del que es dirà, i després dir-ho clarament i immediatament, sense frustrar l’expectativa creada. Just abans de finalitzar la connexió, s’ha de valorar si es fa un resum sintètic i concís de la informació.

5.4. L’entrevista informativa: consideracions generals L’entrevista ha de contenir torns de resposta breus i clars a fi d’obtenir talls de veu que es puguin fer servir per elaborar notícies. Precisament per això, el preguntant evitarà interrompre o trepitjar l’entrevistat, i menys encara amb comentaris d’assentiment o d’afirmació que connotin que estem d’acord amb el que ens diuen, com ara fent que sí amb el so de la ema o bé amb expressions com d’acord, molt bé, és clar i altres. L’entrevistador o entrevistadora no ha de reflectir les seves idees particulars o bé postil·lar la persona entrevistada. Tampoc no ha de tenir més protagonisme que la persona entrevistada, posant en relleu la seva pròpia opinió personal. Amb tot, ha de dominar l’art de la pregunta i intentar posar-se al servei de l’entrevista per treure-li el màxim rendiment. Evitem la repregunta si sembla evident que l’entrevistat s’escapa de respondre a la primera, per no haver de sentir com l’entrevistat recorre a perífrasis per eludir la resposta o fins i tot que hagi d’acabar dient: Això no m’ho pregunti perquè no l’hi puc respondre. I d’altra banda, no infravalorem mai els coneixements de l’audiència ni donem per descomptat que els que escolten són ignorants sobre el tema en qüestió. Cal evitar frases del tipus: Perquè la nostra audiència ho entengui, què és l’aluminosi?, però sí que podrem dir: En poques paraules, expliqui’ns... En respondre la darrera pregunta, acomiadem la persona entrevistada dient-ne el nom, el càrrec, la paraula gràcies i bon dia, bona tarda o bona nit, segons el moment. Per exemple: Joan Pérez, regidor de Medi Ambient. Gràcies i bona tarda. En conseqüència, evitem altres fórmules d’agraïment, com ara: Gràcies per atendre la trucada de la nostra emissora, o Li agraïm que ens hagi dedicat una part del seu temps. L’entrevistat ha de saber quin ús donarem al material de l’entrevista, el format i la previsió aproximada d’emissió.

5.5. La videoentrevista La videoentrevista té un valor extraordinari, perquè permet a l’espectador mirar i escoltar directament la persona que parla, amb la càrrega testimonial i emotiva del discurs verbal i no verbal. La videoentrevista es pot utilitzar com a eina de treball fora de la redacció per extraure opinions i informació que després s’integra en l’edició multimèdia o bé, també, com a format en si mateix, sigui quin sigui el lloc on s’enregistra: exteriors, plató de ràdio o televisió. L’entrevista en exteriors s’ha de gravar en les millors condicions possibles: ambient adequat, llum suficient (preferiblement natural), càmera recolzada sobre trípode i micròfon de corbata per a l’entrevistat o entrevistada. S’ha de dur l’equip tècnic necessari per resoldre els imprevistos: micròfons, auriculars, equip bàsic d’il·luminació, etc.

20

Pel que fa als plans, el pla de l’entrevistat dependrà del gènere i del format en què s’integri l’entrevista. Com a norma, pla mitjà o primer pla en interiors i pla americà en exteriors, especialment quan el fons tingui un caràcter informatiu suficient. En els primers plans, cal tenir en compte l’espai per a retolacions. El pla ha de ser més llarg quan la importància recau en el lloc i més curt quan la importància s’atorga al personatge i a la densitat i rellevància emocional del testimoni. Abans d’enregistrar, hem de fer la reflexió sobre quin serà l’enquadrament, el pla i l’escenari més adequats per a la informació que volem transmetre i la singularitat del personatge entrevistat. Hem d’evitar els fons tòpics: banderes, despatxos, pantalles d’ordinadors... S’han de descartar els fons que tinguin caràcter publicitari, comercial o bé que contravinguin les normes deontològiques. Si el fons no té rellevància, s’ha de procurar que sigui neutre o bé deixar-lo fora d’enfocament. Si l’entrevista és extensa i variada, s’ha de procurar que l’enquadrament, el pla i l’escenari tinguin també variació. Sempre que sigui possible, cal enriquir l’entrevista amb canvis de pla, moviments de càmera, captació d’imatges de les mans o d’objectes personals, primer plans, imatges d’escolta de l’entrevistat, i també amb gravacions específiques anteriors o posteriors o recopilacions d’arxiu. Com a norma general, l’entrevistat ha d’aparèixer a l’esquerra de l’enquadrament.

5.6. El reportatge Els continguts del reportatge poden derivar-se de l’actualitat, encara que no cal que siguin estrictament actuals, ni que estiguin subjectes a una caducitat temporal. La temàtica que s’esculli per a un reportatge ha de ser atractiva. La redacció ha de ser àgil, creativa, incorporant tant dades i descripcions com anàlisis i interpretacions. Tant l’obertura com el tancament han de tenir força i estar molt ben elaborats per captar l’atenció. Els testimonis i la documentació hi són del tot adequats i necessaris i se’ls pot incorporar seguint el fil del relat, però evitant reiteracions. Els articles i les fonts que s’usin per a l’elaboració del reportatge han d’estar degudament citades. S’hi poden encadenar testimonis o opinions d’experts o bé incloure-hi narracions cronològiques o seqüencials. En la ràdio hi podem incloure diverses veus de narració, música relacionada o efectes sonors. El periodista té marge per aportar la seva visió particular en l’elecció dels personatges, en la decisió d’efectuar determinades gravacions, en l’elecció d’un sentit estètic particular i en el muntatge final, però no ha d’incloure-hi opinions subjectives. El periodista s’ha de limitar a exposar el que ha vist, el que sap i el que els testimonis han dit.

5.7. Informatius

5.7.1. Les fórmules de salutació i comiat En informatius no emprem fórmules de salutació col·loquials, de l’estil hola, com va, que tal o com anem.

21

En les cròniques d’àudio o videonotícies elaborades tant per professionals de La Xarxa com de les emissores municipals de ràdio o televisió, diem o escrivim el nom de la localitat, seguit del nom del redactor i hi afegim la salutació en el cas de les audionotícies: Mataró. Helena Novellas. Bon dia. Parlament de Catalunya. Mont Carvajal. Bona tarda. Després de la crònica, no hi ha fórmula de comiat. En la plataforma multimèdia, cada element que configura el relat de la notícia tindrà degudament consignada i visible l’autoria. XARXANOTÍCIES.CAT / MARTA RUIZ o bé simplement XARXANOTÍCIES.CAT

5.7.2. Els titulars Els titulars es fan a dues veus, amb una primera frase directa, amb verb o sense (Nou cas de violència de gènere), i una segona part que especifica les dades bàsiques amb una frase o dues. Cal fer els titulars prou curts perquè no sembli que són notícies breus. Als titulars i al començament de la notícia cal fer-hi servir frases en l'ordre neutre o amb el verb en passiva.

5.7.3. Els butlletins de ràdio Als butlletins cal donar prioritat a la immediatesa. Hem de buscar i destacar les notícies més recents, i també els aspectes més nous de cada notícia actualitzant cada butlletí respecte de l’anterior, sobretot pel que fa a les dues primeres notícies. De tota manera, en algunes ocasions la transcendència de la notícia fa que aquesta encapçali butlletins l’un darrere l’altre independentment de si hi ha notícies més noves, com pot passar amb les conseqüències de l’ensorrament d’uns edificis, una declaració d’alto el foc o un debat d’investidura. També és el cas de les informacions que tenen un component de servei, com ara una convocatòria de vaga que afecta el transport públic per a l’endemà. Sigui com sigui, encara que la notícia que encapçala el butlletí sigui repetida, cal canviar la redacció del text.

5.7.4. L’informatiu de ràdio i televisió L’estructura bàsica d’un programa informatiu de ràdio o televisió és la següent: capçalera, obertura, bloc de continguts i tancament. Obertura Hi ha diferents fórmules per obrir un informatiu, que es combinen o s’alternen d’acord amb l’actualitat i el material de què es disposa amb l’objectiu d’atraure l’atenció del teleespectador o oient sobre el fet noticiable més destacat de la jornada. Obertura indirecta. Després de la capçalera o careta, entra el presentador o la presentadora per explicar la primera notícia de l’informatiu i per donar pas al sumari. És el tipus d’obertura més freqüent. Obertura directa. Després de la capçalera o careta, l’informatiu comença directament, bé amb imatges i so ambient de l’esdeveniment informatiu més destacat o bé amb declaracions d’algun dels seus protagonistes. El presentador o la presentadora recullen i donen pas al sumari. Sovint, però, i per fer l’obertura més atractiva, es pot jugar amb altres elements que donin més força a l’arrencada de l’informatiu, com ara fer que el presentador o la presentadora doni pas a unes imatges o unes declaracions, o fins i tot una combinació dels dos elements abans de donar pas al sumari.

22

També es pot plantejar una doble obertura, amb dues notícies diferents, si es considera adequat d’acord amb l’actualitat de la jornada. Sumari En el sumari se solen fer quatre titulars d’uns 10” cadascun, que es locuten a dues veus. Se solen escriure en dues frases i amb els temps verbals en present. En el cas de la televisió, inclouen un rètol que incideix en la idea bàsica de la notícia. Excepcionalment es poden utilitzar fragments de declaracions quan aquests siguin prou explícits i aportin força al sumari. En televisió, en cas que s’hagi d’actualitzar una informació amb un apunt d’última hora o un resultat esportiu d’un esdeveniment en joc, es pot suprimir un dels titulars per tornar a plató i que sigui el presentador o la presentadora qui doni la notícia. Les entradetes El presentador de l’informatiu és l’encarregat de donar pas a les informacions. Ho fa davant de la càmera amb un text de presentació que no dura més de 20”. La redacció de les entradetes les pacten el presentador de l’informatiu i el periodista multimèdia, ja que això evita l’efecte eco i les repeticions argumentals innecessàries. Moltes vegades en les entradetes, el presentador lliga la informació que anuncia amb d’altres que ja s’han emès altres dies, per reflectir la continuïtat dels fets noticiables. També es pot jugar amb l’element sorpresa, sense aportar totes les dades sobre la notícia a la qual es dóna pas i creant així una expectativa a la qual donarà resposta la informació que ve a continuació. Blocs de continguts i tancament Les notícies s’agrupen en blocs, que poden ser més o menys llargs en funció de l’actualitat del dia. Les notícies de cadascun dels blocs es decideixen segons diferents criteris: per afinitat temàtica, àmbit geogràfic, etc. En el cas de la televisió, el pas d’un bloc a un altre es pot fer amb una ràfega llançada des del control d’emissió i no cal que el conductor del programa faci cap referència verbal al canvi, ja que la ràfega així ho dóna a entendre. En comptes de ràfegues, la ràdio utilitza canvis de sintonia, encara que es prefereixen les transicions verbals. En les transicions verbals convé no abusar, però, de tòpics com ara canviem de tema, canviem de qüestió, ara parlem d’economia... Hem de restringir els vincles febles tipus en paral·lel, mentrestant... És preferible construir un fil conductor que doni continuïtat al relat sense caure tampoc en l’extrem de voler-ho lligar tot. Cal no abusar del verb continuar perquè la repetició de fórmules gramaticals fa disminuir l’interès per allò que expliquem. Quan hi hagi notícies que apareixen més d’un dia i més de dos a l’informatiu, en comptes de començar-les sempre de la mateixa manera, el que cal és buscar-hi enfocaments nous. En el cas de la televisió, cal evitar iniciar una peça amb imatge o àudio 2 amb la fórmula amb aquestes imatges... En els blocs de continguts, la durada de les notícies està condicionada per contingències diverses, entre les quals es destaquen criteris relatius a la psicologia de l’atenció per part del teleespectador o oient. Com a criteri general, en la ràdio a partir dels 30” d’un mateix input sonor (declaracions d’un sol personatge, off d’un mateix periodista, locució del presentador, entre d’altres) l’atenció davalla. És per això que cal combinar les diverses fonts sonores. L’audibilitat ens permet fer arribar amb més

23

eficàcia el nostre missatge. Pel que fa a la televisió, l’adequada combinació de recursos ha de jugar a favor de captar l’atenció del teleespectador.

5.8. Altres formats televisius

5.8.1. Off conductor Aquest format combina la veu del presentador o la presentadora en directe amb imatges que el tapen o que es projecten al seu darrere. No sol durar més de 30” però, igual que en l’elaboració de les peces, el seu muntatge ha de mantenir l’atenció del teleespectador. Això implica que, si es disposa d’un so ambient de prou qualitat i que aporta contingut, aquest es pot deixar respirar uns segons per donar més força a la informació. Els periodistes, a més, editen i redacten l’off conductor amb un criteri de màxima coherència discursiva entre les imatges i l’off. Els presentadors miren d’assajar i ajustar al màxim aquesta unitat discursiva abans de l’emissió. Tant pot ser que la informació comenci amb el presentador en pantalla i acabi amb les imatges del fet, com que primer apareguin imatges del fet i després surti el presentador o, fins i tot, que el presentador no aparegui en cap moment. En aquests dos últims casos, es pot jugar més amb la descripció de les imatges i endarrerir l’enunciació de la notícia.

5.8.2. Insert a la televisió Una declaració, un insert, pot ser per si sol una peça. En aquest cas és recomanable que no duri més de 25”. També és possible encadenar inserts de diversos protagonistes que parlen sobre una mateixa qüestió o, fins i tot, fer-ho amb diferents declaracions d’una mateixa persona si es considera que tenen prou valor. Quan un insert esdevé una sola peça, o bé diversos inserts encadenats fan una peça, cal tenir especial cura a garantir que el discurs és coherent i que els diferents inserts sumats expliquen per si sols la notícia. Un recurs que pot ajudar a fer que aquests inserts convertits en peça resultin més atractius és intercalar imatges de recurs del protagonista o bé de l’objecte de la informació.

5.8.3. Presència a càmera Qualsevol periodista de la redacció multimèdia ha d’estar preparat per sortir a càmera en qualsevol moment. L’aparició en càmera implica que ha d’estar preparat per usar un llenguatge correcte, natural i concís, amb un to didàctic. L’actitud ha de ser relaxada, però ha de mostrar decisió, i usar un llenguatge directe, clar i senzill, professional però alhora pròxim. L’aspecte i indumentària han de ser adequats. Davant de la càmera, és obligatori l’ús de maquillatge. Recomanacions sobre la indumentària davant de càmera El Departament de Realització ha de vetllar perquè la indumentària s’adeqüi als condicionants tècnics de cromes i decorats virtuals, entre d’altres. Cal tenir en compte que:

24

• Les bruses i camises blanques no mostren detall, produeixen saturació i causen problemes en l’ajustament de càmeres i il·luminació.

• Els teixits brillants, setinats i sedes produeixen lluentors i reflecteixen el color. A més el frec

d’aquests teixits en el moviment fan sorolls que el micro enregistra. • Els tons clars difuminen els contorns i fan l’efecte que la talla augmenta. Els colors foscos

tampoc no són adequats perquè saturen i impregnen el croma en el coll i el mentó. • Els teixits amb ratlles fines, quadres o espigues no són aconsellables, fan l’efecte que

canvien formes, dibuixos i textures, amb deformacions i efecte moaré que, alhora, distorsionen la imatge.

• Els complements exagerats (collarets, arracades, agulles, etc.) s’han d’evitar, perquè

distreuen l’atenció de l’espectador, fan pampallugues i poden fer sorolls estranys. També cal anar amb compte amb l’ús dels bolígrafs i ulleres a la mà.

• Els escots exagerats o tipus paraula d’honor no són adequats perquè en plans curts donen la

sensació de nuesa.

5.8.4. La nota de premsa La nota de premsa és un document multimèdia que combina el text amb documents de vídeo, fotografia i enllaços d’Internet. Va adreçada als professionals dels mitjans de comunicació, i la utilitzem per difondre fets, continguts i informacions de La Xarxa que es considerin de rellevància o bé siguin susceptibles de ser recollits per altres mitjans. L’objectiu final de la nota de premsa és que el conjunt de la ciutadania tingui informació sobre l’activitat i les novetats de La Xarxa, així com la consolidació d’aquesta plataforma multimèdia com a referent informatiu en el panorama nacional i local. La nota de premsa ha de seguir, per norma, els criteris de redacció que preveu aquest Llibre d’estil per a totes les informacions del codi escrit, si bé hi ha un seguit d’especificitats conseqüència del fet que van adreçades a professionals dels mitjans, i que, per tant, han de tenir presents les estructures comunicatives i les rutines professionals dels periodistes. Existeixen plantilles estàndard de nota de premsa, adequades per a cada ús, i que incorporen els elements d’imatge corporativa. Aquestes plantilles defineixen en cada moment el format al qual s’ha d’adequar la nota de premsa. El Departament de Comunicació elabora les notes de premsa sobre continguts d’actualitat a partir dels textos proposats pel programa que hagi emès les declaracions originals. D’acord amb el format de la plantilla, cal especificar, en un espai destacat com l’avanttítol o el sotstítol, el programa al qual s’han fet les declaracions objecte de la nota. Els noms dels programes s’escriuen amb majúscula inicial i entre cometes simples i amb negreta. El titular ha de ser concret i inequívoc i sol ser una citació en estil directe. Els titulars no poden ser interpretatius, cal emprar el que ha dit la persona entrevistada, no allò que podria haver volgut dir. L’elecció de la citació en estil directe ha de respondre a aspectes nous de la informació tenint en compte el coneixement de la notícia que pot tenir el públic.

25

Si cal es pot incloure un subtitular. Elements multimèdia en les notes de premsa Les notes de premsa han d’incloure, sempre que sigui rellevant i possible, elements multimèdia que les complementin o ampliïn. Quan l’element multimèdia es refereix de manera específica a una unitat d’informació és millor optar per inserir-lo en el context. Aquest criteri s’ha de tenir especialment present en el cas dels talls d’àudio o vídeo, que s’han de col·locar darrere de la citació textual, de manera que no calgui buscar-los. Talls d’àudio o vídeo És imprescindible que els talls d’àudio o vídeo inserits a una nota de premsa permetin entendre el context de la declaració, i si cal es pot incloure la pregunta. De la mateixa manera, sempre que sigui possible, cal optar per incloure la resposta íntegra de la persona que fa la declaració en el document sonor o audiovisual. Els talls no han de superar els 90 segons de durada, si bé hi poden haver casos excepcionals que ho justifiquin. Els talls d’àudio i de vídeo inserits en una nota de premsa s’han d’editar com si es tractés d’un producte final, perquè resulti fàcil utilitzar-lo en qualsevol mitjà, de manera especial en les publicacions digitals. Hipervincles i referències Els hipervincles i les referències han d’adequar-se als criteris establerts en l’apartat de les notícies del portal. Les notes de premsa s’acaben amb les dades de contacte amb el Departament de Comunicació. Fotografies a la nota de premsa Les fotografies de baixa resolució que s’insereixen a la nota tenen per objecte enriquir-la visualment, per tant han d’estar inserides en el text. Cal buscar en la mesura que sigui possible imatges naturals i dinàmiques del personatge, on quedi ben visible el logotip de marca del mitjà. Les imatges han complir els requeriments tècnics de l’apartat Fotografies de l’apartat Les notícies al portal.

6. Les xarxes socials

6.1. Plataformes de microblocs Twitter és una plataforma que permet publicar textos curts (fins a 140 caràcters: 120 per al titular i 20 per a l’enllaç). És una eina idònia per referenciar informacions diverses de l’activitat de La Xarxa, que preferentment tindran caràcter local. Cada piulada tindrà associat un vincle (àudio, vídeo o enllaç Internet). Hem d’evitar els missatges que contenen únicament un vincle, sense cap tipus d'explicació addicional. Quan s’avanci un titular a través de Twitter, tan bon punt es tingui la notícia elaborada, es repetirà la piulada amb l’enllaç corresponent a la notícia digital.

26

La utilització d’etiquetes o dels hashtags (#) han de contribuir a millorar la recerca de determinades paraules clau a Twitter. No obstant això, cal no abusar-ne, perquè es corre el risc de perdre el missatge. Cal fer piulades o tuits amb una freqüència adequada, i evitar tuitejar molts missatges amb molt poc marge de temps, ja que es poden saturar els timelines dels nostres seguidors. Es recomana que entre piulada i piulada passin com a mínim quinze minuts, excepte amb les notícies d’última hora. Com en el cas de les etiquetes, l'excés d'abreviatures a Twitter pot dissuadir possibles lectors. Sempre és millor utilitzar frases completes, que no només són més atractives, sinó també més fàcils de llegir. En cas d’esmentar un usuari de Twitter, la fórmula preferent serà utilitzar el seu nom precedit per @ i el seu nom a la xarxa social. Les piulades poden incloure paraules clau que col·loquen els titulars dels informatius digitals en les llistes de conversa. Si no apareixen al titular, hem de posar les paraules clau al final, sempre precedides de #.

6.2. Indicacions per a l’ús de les xarxes socials No s’han de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet. Cal recordar que qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament i és accessible per a tots els usuaris. No utilitzem el compte de Twitter per expressar opinions personals o valoracions sobre les notícies. No fem retuits de publicacions de persones particulars, entitats o organitzacions polítiques, sindicals, culturals, esportives o de qualsevol altra mena que no es corresponguin amb la missió de servei públic (emergències, transports, etc.).

6.3. Integració de comptes Els comptes de Twitter, pel seu caràcter públic, es poden integrar a altres espais mitjançant ginys (widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pàgina web informació externa, per fer-ne promoció. Es poden integrar a:

• Espais propis. Blocs corporatius, web de diba.es, webs de departaments o webs especials. • Espais propis externs. Pàgines de Facebook, de diba.es, pàgines de Facebook de la xarxa

d’emissores de ràdio i televisió, etc. a través d’una pestanya, un giny lateral o via publicació automàtica.

• Espais aliens. Oferint la possibilitat d’integrar el giny perquè qualsevol persona el pugui afegir

a la seva pàgina, bloc, etc.

27

7. Cura del material El periodista ha de tenir cura del material de treball (càmeres, micròfons, cables, trípodes, etc.) i preveure l’equipament necessari d’acord amb l’entorn de la notícia i el format previst. Quan es torna de cobrir actes i rodes de premsa, cal deixar el material a lloc i informar sobre els possibles desperfectes.

8. Autoprotecció del periodista En conflictes i aldarulls, el periodista ha de tenir cura de la seva seguretat i autoprotecció.

LLENGUA

28

1. Assessorament lingüístic i model de llengua

1.1. Assessorament lingüístic Els professionals i periodistes multimèdia han de ser competents lingüísticament i estar compromesos amb la qualitat de la llengua catalana de La Xarxa d’acord amb les funcions que hi exerceixen. Els professionals dels mitjans són responsables dels textos orals i escrits que produeixen i en responen de la qualitat. Els Serveis Lingüístics són l’autoritat lingüística de La Xarxa, vetllen perquè els professionals i periodistes siguin autònoms a l’hora de resoldre les dificultats de llengua que es generin en la seva activitat i en promouen la millora contínua de les competències lingüístiques. Els consells lingüístics que envien els Serveis Lingüístics, així com els avisos personalitzats de correccions, s’han d’integrar immediatament en la pràctica professional. Periòdicament, els Serveis Lingüístics han d’elaborar una proposta de formació lingüística i d’elocució i una memòria de seguiment de la millora contínua dels professionals.

29

1.2. Llengua estàndard La llengua d’ús de La Xarxa és la catalana, d’acord amb les lleis de política lingüística. El model de llengua de La Xarxa és l’estàndard, pel valor de disponibilitat general dins la pròpia comunitat de parlants i pel caràcter referencial per a cadascun dels individus de la comunitat de parla catalana. L’estàndard garanteix la comunicabilitat en l’àmbit d’emissió de La Xarxa, ja que respon a una normativa composicional, basada en diverses solucions polimòrfiques. La comunicació local posa al descobert aquest polimorfisme de l’estàndard, que suposa un patrimoni lingüístic a preservar i a dinamitzar-ne l’ús. El periodista multimèdia ha de parlar i escriure l’estàndard d’acord amb la varietat de la llengua catalana que li és pròpia, independentment de quina sigui. Llengua d’ús La llengua d’ús a La Xarxa és la catalana. Usem també el català:

• En les entrevistes. • En les enquestes al carrer.

• Quan ens adrecem a les persones que intervenen en directe.

• En les piulades, fins i tot quan són de resposta d’una piulada en una altra llengua.

Només usem el castellà quan sigui llengua compartida i s’al·legui desconeixement de la llengua catalana.

1.3. La relació amb l’audiència i les formes de presentar-se És important adreçar-nos de manera adequada a l’audiència d’acord amb el canal de comunicació (ràdio, televisió, Twitter...) i el format de la informació. En els productes no informatius amb presentador o presentadora, com en la ràdio o la televisió, en cas que calgui adreçar-se als teleespectadors o als oients, emprem la segona persona del plural, com un vosaltres i no vostès, que és la tercera persona del plural. Sí: Per als qui vulgueu passar un cap de setmana diferent... No: Per als qui vulguin... En ràdio i televisió les entrevistes es fan amb el tractament de vostè. El tractament de tu el reservem per a programes en directe informals i de participació i quan quedi justificat en determinades entrevistes per raó del personatge. En els productes informatius promovem la marca de la plataforma multimèdia: Sí: La Xarxa va informar que... No: Us vam informar que... En els butlletins i informatius de ràdio, la presentació dels locutors i les locutores es fa amb la primera persona del plural nosaltres, col·locant qui parla en segon lloc: Sí: Bon dia. Són les dues. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujadó. En els informatius de televisió, la retolació serveix per presentar els locutors i les locutores.

30

En els informatius i butlletins de ràdio i televisió amb conductor o conductora també fem servir la primera persona del plural amb verbs com recordar, afegir o repassar, sempre en la forma conjugada, per exemple en expressions com: Repassem altres notícies en titular, Afegim noves dades a aquesta informació. Aquest tractament té dos valors diferents pel fet de fer referència al mitjà i als oients o teleespectadors alhora.

1.4. La llengua en la compartició de notícies En els productes informatius per a l’intercanvi de notícies entre les emissores de ràdio i televisió de la xarxa preferim la tercera persona del singular o del plural: Sí: Berga celebra la Patum aquest cap de setmana. No: A Berga celebrem la Patum aquest cap de setmana. En els articles informatius no construïm frases en imperatiu. Aquest principi és fonamental per distingir la informació digital d’altres tipologies d’informació. No: Si viatges per Europa, porta la targeta sanitària. Si: La targeta sanitària garanteix l’atenció mèdica a tot Europa. Des de la redacció multimèdia de La Xarxa s’ha de valorar adequadament la intel·ligibilitat del lèxic de les peces que arriben de ràdios i televisions de la xarxa local. Això vol dir que no s’han de modificar sistemàticament textos o canviar veus en off perquè es considera que no s’entenen les opcions de llengua usades. La presència o absència d’imatges és un criteri determinant, però no l’únic, a l’hora de considerar si es garanteix la comprensió del missatge. Si en un tall de veu, una crònica o qualsevol altra peça que ens arriba de la xarxa local de ràdios i televisions se sospita que una elecció lèxica pot ser incomprensible per a una part de l’audiència, cal consultar amb els Serveis Lingüístics, ja que, per principi, la pròpia competència lingüística no pot ser mai un referent per a la capacitat de comprensió de l’audiència de tota la xarxa. En tot cas, sempre es pot compensar la informació en entradetes o en el cos del text per facilitar la correcta assimilació del missatge. Especialment cal respectar la denominació genuïna d’institucions i de càrrecs locals, si s’usen aquestes opcions en la informació. Així diem síndic o síndica de la persona que exerceix la màxima representació del govern de l’Aran; paer en cap o paera en cap per referir-nos a l’alcalde o alcaldessa dels municipis de les Terres de Ponent quan usin habitualment aquestes denominacions, com Lleida i Cervera.

2. Estil de redacció de textos El periodista multimèdia ha de tenir especial cura d’adaptar l’estil de redacció de manera adequada a cada canal de comunicació (ràdio, televisió, diari electrònic, bloc, Twitter, etc.). En la transformació i adaptació de textos, ha de tenir especial cura a adaptar referències temporals, temps verbals, comprovar l’escriptura i la pronúncia de noms propis, etc. La redacció de textos ha de ser simple, breu, precisa i clara. Cal respectar l’ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements. Hem de tenir en compte que en català començar la frase amb el complement de lloc o de temps no trenca aquest ordre lògic, però hem d’evitar començar la frase amb un complement massa llarg o bé amb una subordinada. Això és especialment important en titulars i en el començament de notícies. Cal evitar la veu passiva i les subordinades sempre que es pugui.

31

Repetim la idea principal de la notícia tantes vegades com calgui –la repetició assegura la comprensió del missatge–, però sense usar els mateixos termes ni posar, a la mateixa frase, paraules de la mateixa família. Preferim el llenguatge planer als tecnicismes i les paraules pròpies de l’àmbit administratiu. La tria de paraules cultes o tècniques dificulta la comprensió del missatge, ja que no sempre tothom les coneix o les utilitza amb fluïdesa. En cas que calgui utilitzar-los, hem de compensar la informació amb una explicació perquè l’audiència comprengui el missatge. Cal obviar les paraules buides de contingut, les expressions excessivament genèriques i els eufemismes. L’ús de barbarismes i formes col·loquials s’ha d’adequar al registre i al canal, i d’acord amb els Serveis Lingüístics. No abusem dels nombres. L’excés de nombres i xifres dificulta la recepció del missatge. Hi deixarem els imprescindibles, i tendirem a arrodonir-los i presentar-los planerament. En el cas dels indicadors econòmics, hi associem, quan sigui possible, la indicació d’un tant per cent. Eludim els aclariments i els incisos dins la frase. Si volem aclarir alguna cosa, ho podem fer a la frase següent. En general, prescindim de les sigles, ja que no sempre l’oient coneix la sigla que esmentem, i aquesta de vegades tampoc no és fàcil de llegir. Evitem els tòpics, perquè empobreixen l’expressió. Cal no abusar de les frases fetes, però s’han de mantenir si formen part d’una citació textual rellevant. Si en les citacions la frase feta usada no correspon a l’expressió genuïna, perquè, per exemple, és un calc del castellà, cal considerar recollir només el sentit i no la literalitat. Cal anar en compte de no treure de context els sentits figurats. Preferim els verbs a les nominalitzacions. Cal evitar la proliferació de verbs impersonals com ara s’ha aprovat, s’ha presentat, s’ha anunciat, es va decidir, s’ha trobat...; d’aquesta manera es construeix un text més narratiu.

2.1. Declaracions i citacions

2.1.1. Criteris generals En la ràdio, la televisió i el diari digital les declaracions i citacions són un recurs per enriquir la informació, de manera que contribueixin a desenvolupar i estructurar la peça. En les notes de premsa, són el moll de l’os de la informació. Cal seleccionar les declaracions i les citacions amb rigor i de manera que ajudin i no destorbin la claredat i l’estructura periodística de la narració. La selecció de les declaracions i citacions ha de reflectir el sentit del conjunt amb exactitud. Les declaracions i citacions han de ser fidels a les afirmacions de la font, sobretot si les paraules que diu es recullen de manera parcial i selectiva. S’ha de recollir i extraure el més important de la declaració, ja siguin parlada o escrita, però sense alterar el sentit del missatge original.

32

Dins una peça informativa de televisió, les declaracions d’una persona que surt en càmera no deixen de ser un discurs reportat que s’introdueix seguint el procediment gramatical de l’estil directe. Però també es poden introduir fent-ne la translació a un estil indirecte. Llavors és el redactor qui les reprodueix fent servir la fórmula verb de dicció + que. Hi ha dues maneres de reproduir les paraules d’un protagonista de la notícia que poden confondre l’espectador, que pot dubtar de si atribuir-les al redactor –i, per tant, a l’informatiu. L’una és l’estil directe en la veu del periodista i l’altra és l’ús de l’estil indirecte lliure. Això és especialment important, tant en ràdio i en televisió, a l’hora de vetllar pel compliment de la línia editorial dels mitjans. En la ràdio, no comencem un dóna-pas amb una citació literal d’algú, ja que l’oient pot interpretar que les idees expressades són nostres encara que en acabat fem esment de qui ho ha dit. En general, hem d’evitar la reiteració i l’eco entre entradetes i declaracions.

2.1.2. Les citacions: tipografia i selecció No s’han de fer citacions de paràgrafs sencers, ni paraules esparses o frases textuals poc rellevants i o que es poden resumir amb facilitat. Cal evitar la juxtaposició de paraules o frases que en origen s’han dit separades. Les frases textuals s’han de reproduir completes i no només amb alguns mots entre cometes. Només posem entre cometes mots solts quan tenen un valor emfàtic. Si es prescindeix d’una part de la cita per repetitiva o irrellevant, cal indicar l’omissió amb tres punts suspensius entre parèntesi. Unes declaracions mal citades o amb una presentació poc acurada tenen una alta probabilitat que generin una queixa al·legant que ha estat tergiversat o mal interpretat. Les citacions van entre cometes, entre cometes simples les citacions dins de citacions. Els incisos dins les citacions van entre guions llargs. Els aclariments que fa la redacció es fan entre claudàtors. En les citacions, el verb s’hi inclou al complet i no en part. No: Hem d’”anar a Madrid a defensar el pacte fiscal”. Sí: “Hem d’anar a Madrid a defensar el pacte fiscal”. En qualsevol dels mitjans, hem d’atribuir i introduir citacions de manera variada i no hem d’incórrer en cap error gramatical. La riquesa estilística també inclou la variació en els verbs de dicció (dir, afirmar, sostenir, manifestar, respondre, recalcar, declarar, subratllar, assenyalar, considerar, precisar, etc.). Creure no és verb de dicció.

2.1.3. Estils de citació i atribució Els estils de citació i atribució poden ser: • Verb de dicció en una citació indirecta o mixta:

Guardiola afirma que tard o d’hora s’acabarà amb “la bona ratxa”. • Verb de dicció en citació introduïda per dos punts (cal moderar-ne l’ús):

33

L’entrenador del Barça ha declarat: “tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”. • Verb de dicció en citació introduïda pel relatiu que:

El tècnic blaugrana ha manifestat que “tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”. • Frase completa que introdueix una citació directa amb dos punts. En aquest cas, la citació

comença amb majúscula: El de Santpedor ha estat molt explícit a l’afirmar: “Tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”.

• Citació directa amb atribució darrere:

“Tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”, ha assenyalat Guardiola després del partit. • Citació indirecta:

L’entrenador del Barça ha recalcat després del clàssic al Bernabéu que, tot i que sempre els ha anat molt bé en aquest estadi, tard o d’hora hi acabaran perdent.

• En cas de barrejar citació directa i indirecta (la literal entre cometes i la reportada), no s’ha de

trencar cap regla de concordança. Els elements verbals, temporals, adjectius, demostratius o d’altres que no corresponguin als de la frase principal segons les normes gramaticals, s’han de corregir. Sobretot, una mateixa frase que no vagi separada per dos punts no pot barrejar la tercera i la primera persona. No: Antoni Balmón ha dit [verb en tercera persona] que “considero [verb en primera persona] sincerament que la classe política no estem a l’alçada de la situació, de la nostra responsabilitat”. Sí: Antoni Balmón ha dit: “Considero sincerament que la classe política no estem a l’alçada de la situació, de la nostra responsabilitat”.

• Només quan els temps i les persones gramaticals de la citació coincideixen amb el narrador

periodístic (passat i tercera persona), o es una frase impersonal, podem introduir les cometes amb el que de l’estil indirecte: Sí: El director tècnic ho va admetre amb claredat: “Argentina va guanyar perquè va jugar millor”. Sí: El director tècnic va reconèixer que “Argentina va guanyar perquè va jugar millor”.

• En les citacions directes, és preferible evitar el relatiu que:

No: Ja en clau local, l’alcalde ha assenyalat que “no hi ha cap indici als pressupostos que el govern central vulgui afrontar el desdoblament de la Nacional II com una prioritat”. Sí: Ja en clau local, l’alcalde ha assenyalat: “No hi ha cap indici als pressupostos que el govern central vulgui afrontar el desdoblament de la Nacional II com una prioritat”. Sí: “No hi ha cap indici als pressupostos que el govern central vulgui afrontar el desdoblament de la Nacional II com una prioritat”, ha manifestat l’alcalde.

S’ha d’evitar la citació directa quan és massa llarga. En aquests casos, és preferible condensar el que el personatge vol expressar en una citació indirecta afegint-hi paraules o expressions textuals que hi siguin significatives.

2.1.4. Adaptació i literalitat en les citacions i declaracions Totes les citacions s’escriuen en català, i per tant cal traduir o adaptar al català les declaracions fetes en altres llengües. S’ha de respectar la literalitat amb la lògica flexibilitat que exigeix l’adaptació d’expressions genuïnes. Les traduccions han de respectar el sentit, el significat, el to i els matisos. En els casos de citacions particularment rellevants o conflictives cal valorar la possibilitat de no alterar ni tan sols els errors d’expressió verbal.

34

En cas que calgui reproduir una paraula o frase en un altre idioma, s’escriu en cursiva i entre claudàtors s’hi posa la traducció al català. No cal la traducció si les paraules o frases escrites en altres idiomes són prou conegudes. Quan una citació directa conté un refrany o frase feta castellana o un joc de paraules sense equivalència satisfactòria en català, s’ha de considerar la possibilitat de deixar-la en castellà o bé introduir el significat del pensament en citació indirecta.

3. Criteris de locució En la locució, com en la redacció de textos, s’ha d’emprar un model de llengua correcte. Cal corregir les pronúncies interferides del castellà. Per exemple, en català central, cal neutralitzar la e final de mots com Londres, Sitges. Els professionals han de pronunciar l’estàndard d’acord amb la seva varietat. Per exemple, el nord-occidental pronuncia la i del dígraf ix, mentre que el central no ho fa. Cal accentuar bé les paraules. Per exemple, són esdrúixoles període, Himàlaia i Olimpíada; són planes audiòfon i somali; és aguda Tibet... Cal respectar les sinalefes, elisions i fusions pròpies de la llengua catalana. Per exemple, última hora és [últimòra] en nord-occidental. Una arracada és [unəәrəәkádəә] en central. Cal sonoritzar la s d’aquest davant d’adjectiu i nom, però no davant de verb ni quan fa funció de pronom. La locució ha de ser precisa. Exemple, Esquerra Republicana en central no pot sonar [əәskèrəәpublikanəә] sinó [əәskèrəәrəәpublikanəә]. Cal emetre de manera clara els sons que corresponen a les diferents grafies d’acord amb la varietat de la llengua de la persona que condueix o locuta. És imprescindible pronunciar correctament les consonants, i els Serveis Lingüístics han de valorar l’adequació de la pronúncia del sistema vocàlic en cada cas. La velocitat ha de ser adequada. Cal tenir en compte que com més velocitat menys precisió. Cal evitar les entonacions monòtones i els ritmes estereotipats. Cal evitar trencar amb el període elocutiu de la frase. En conseqüència, cal respectar l’entonació pròpia del període elocutiu, però també evitar fer pauses llargues o de respiració en mig de la frase en comptes de fer-ho al final.

4. Referències geogràfiques Consultem la grafia, els gentilicis i les pronúncies de les referències geogràfiques catalanes i no catalanes en la web dels Serveis Lingüístics.

4.1. Comarques

35

Situem sempre amb una referència territorial les localitats i pobles que s’esmenten en la informació. La referència comarcal és la preferent a l’hora d’ubicar les localitats de Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord. En el cas de les localitats de les Illes Balears, l’illa és la referència per ubicar-les. En la informació d’esports podem evitar la referència comarcal o territorial de les localitats si enfarfega excessivament la notícia. En els textos orals, incorporem l’article en el nom de la comarca (excepte en el cas d’Osona, que no en duu). En els textos escrits el nom de la comarca va entre parèntesi i sense l’article. No posem la indicació comarcal en:

• Capitals de província. • Les localitats que tenen incorporat el nom de la comarca: Solsona (Solsonès), Berga

(Berguedà). • Les localitats que tenen en el nom una referència geogràfica que les ubica (Vilafranca del

Penedès, Castellar del Vallès, Corbera d’Ebre, Olesa de Montserrat, Artesa de Lleida, Artesa de Segre).

Cal indicar especialment la comarca en les localitats en què la referència geogràfica del nom no correspon a la veritable ubicació: Abella de la Conca (Pallars Jussà), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), Aguilar de Segarra (Bages), Fornells de la Selva (Gironès), Bellcaire d’Urgell (Noguera), Gavet de la Conca (Pallars Jussà), Calonge de Segarra (Anoia), el Port de la Selva (Alt Empordà), Cassà de la Selva (Gironès), Santa Eugènia de Berga (Osona), Cassà de la Selva (Gironès), Bellcaire d’Urgell (Noguera). Hem de dir el nom complet de la població sempre que l’esmentem la primera vegada, especialment en el cas de localitats que comparteixen part del topònim: Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Guíxols Hospitalet de Llobregat, Hospitalet de l’Infant Cornellà de Llobregat, Cornellà de Terri Es pot prescindir de localitzar alguns pobles i ciutats ben coneguts per motius diversos, com l’alta demografia en el cas de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat o arran del seguiment mediàtic continuat d’algun cas (Olot). Cal respectar la pronúncia local del nom dels municipis i ciutats: Berga (amb e tancada), Andorra (amb o oberta), Manacor (amb o oberta i r muda). Cal parar atenció a la pronúncia dels noms de pobles i ciutats que contenen la forma Mont-, ja que de vegades la o es pronuncia [u] i de vegades [o]. Per exemple, amb [o]: Montsant, Montpeller, Montmeló. Amb [u]: Montserrat.

4.2. Altres referències territorials Usem la referència de la província quan calgui situar les poblacions espanyoles que no formen part de Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord. N’esmentem el nom en català quan sigui possible, però en castellà quan no disposem de forma pròpia: Jaen, Ciudad Real, Saragossa, Osca... Per designar les entitats provincials de Catalunya fem servir de manera preferent el terme demarcació.

36

Podem usar la fórmula comarques de seguida del nom de la capital de la província, com ara les comarques gironines. Però hem d’usar amb moderació fórmules com a les comarques de l’interior de Tarragona. En aquest cas, és preferible esmentar el nom de les comarques a la Terra Alta i la Conca de Barberà... Hem de tenir en compte denominacions territorials com Catalunya central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, comarques de Ponent... Fem servir el terme circumscripció per designar una divisió electoral, i no com a eufemisme de província.

4.3. Comunitats autònomes Ens referim a les comunitats i ciutats autònomes sempre en català, tret de La Rioja, que cal pronunciar en castellà. La forma oficial del territori és la Comunitat Valenciana, però usem preferentment el nom d’ús tradicional el País Valencià, especialment en els casos en què la notícia no es limita a qüestions pròpiament oficials i administratives. La forma catalana és País Basc, i per tant, és la forma que preferim. De tota manera, si convé, podem utilitzar la forma Euskadi com a sinònima. Designem amb el nom de Catalunya del Nord el conjunt de les comarques catalanes que pertanyen a França: l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, la Fenolleda, el Rosselló i el Vallespir. Com a denominació secundària també diem Catalunya Nord.

4.4. Els Països Catalans Fem servir l’expressió els Països Catalans per referir-nos al conjunt de territoris de parla catalana des del punt de vista lingüístic, cultural o històric. Aquesta denominació no té un correlat oficial o administratiu.

4.5. Noms de llocs no catalans Per a l’expressió dels noms de lloc d’arreu del món, utilitzem sempre la forma catalana (si n’hi ha), independentment de la llengua que es parli a l’indret en qüestió. Per exemple: Moscou, Palerm, Tòquio, el Caire, Londres. Per als topònims de la Vall d’Aran, usem la forma en aranès, excepte per a Viella i Vall d’Aran, en què usem la forma catalana. Cal tenir en compte que l’article forma part del nom d’alguns països (l’Afganistan, el Marroc, el Brasil, etc.)

5. Referents polítics i institucionals

5.1. País, nació, nacional, govern, president i Parlament

37

Els termes país, nació, nacional, govern, president i Parlament, entre d’altres, fan referència a Catalunya si no s’indica o se sobreentén de manera clara i unívoca una altra cosa. Tots aquests conceptes, excepte el de Parlament, s’escriuen en minúscula, llevat de quan formen part de denominacions oficials. Nació Per defecte, el concepte nació fa referència a Catalunya. El terme nació forma part dels noms en què no cal especificar a quina nació fan referència, perquè se sobreentén: Pacte Nacional per a l’Educació, Diada Nacional de Catalunya, Policia Nacional, Pla Hidrològic Nacional, Audiència Nacional. Dels Mossos d’Esquadra no en diem policia nacional, sinó, en tot cas, policia catalana. Al Congrés dels Diputats té lloc el Debat de Política General sobre l’Estat de la Nació, que de manera escurçada diem debat de política general del Congrés. No s’ha de confondre amb l’equivalent català, que se sol fer al setembre al Parlament i que denominem debat de política general del Parlament. Govern Per defecte, el concepte govern fa referència al de Catalunya o la Generalitat. Distingim entre el govern municipal, el govern de la Diputació, el govern central, etc. Si ens cal algun sinònim, optem per executiu. Hem de tenir en compte que govern local ho és tant el d’una diputació com el d’un ajuntament. Emprarem la fórmula govern espanyol en les notícies que tinguin abast internacional i en què, d’una manera o una altra, s’expressin relacions del govern espanyol amb els governs d’altres estats: El govern espanyol i el marroquí... No fem servir la forma govern de Madrid com a sinònima de govern central, ja que aquesta designació fa referència al govern de la Comunitat de Madrid. President Si concorren dos o més presidents en una notícia, el terme president, sense cap més especificació, fa referència al català i el president espanyol o president d’Espanya al de l’estat. En notícies d’àmbit europeu parlem del president espanyol per distingir-lo del president d’altres països. Parlament i Corts Generals Per referir-nos al Parlament espanyol, diem Congrés dels Diputats, Senat, o Corts Generals si ens referim de manera conjunta al Congrés i al Senat. Espanya i Estat espanyol Espanya i Estat espanyol són dues expressions que poden ser considerades sinònimes en determinats contextos. Si ens referim a l’estructura institucional o organitzativa o de poder direm Estat o Estat espanyol. No és el mateix els treballadors de l’Estat espanyol (funcionaris) que els treballadors d’Espanya. Sí: Les carreteres de l’Estat, els funcionaris de l’Estat, els ciutadans espanyols, les inversions de l’Estat a Catalunya, els pressupostos generals de l’Estat. Podem obviar l’adjectiu espanyol si per context ja es pressuposa. No: La ministra espanyola de Salut, Ana Mato, afirma que la llei antitabac... Sí: La ministra de Salut, Ana Mato, afirma que la llei antitabac... Sí: La ministra espanyola de Salut ha contestat la seva homòloga francesa en la reunió a Brussel·les...

38

En la informació meteorològica preferim les denominacions Espanya (amb les Illes Canàries i sense Portugal) i també península Ibèrica (quan no s’inclouen les Illes Canàries ni les Balears, però sí Portugal). En la informació esportiva, de la selecció espanyola de futbol, la Roja, no en diem selecció estatal ni selecció nacional. Se sol emprar també la paraula estat per fer referència a un país sobirà (per exemple en parlar dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea) o bé per designar entitats administratives incloses dins d’estructures més grans (Califòrnia és un estat dels Estats Units). Quan informem sobre una dada (IPC, atur, grau d’endeutament) hem de tenir en compte si la referim al conjunt d’Espanya (amb Catalunya inclosa) o bé si la referim a Catalunya i a la resta d’Espanya (a la resta, s’entén sense Catalunya). No fem servir com a parella la contraposició a Catalunya i a Espanya. Escrivim amb majúscula la paraula estat quan ens referim a un estat concret i en minúscula l’adjectiu: Estat espanyol. En minúscula en altres casos: un estat fort, els estats membres. Espanyol i català En cas que ens fem ressò de la filiació d’una persona com a protagonista d’una notícia, destaquem preferentment la filiació catalana (el gentilici de la localitat, o comarcal o el fet que és català) abans que la filiació espanyola.

6. Referències temporals

6.1. Indicacions horàries Les indicacions horàries les escrivim amb el format 00.00 h (amb un sol punt entre les xifres i sense punt després de la h). Per exemple, les 9 del matí són les 9 h, tres quarts de nou del vespre són les 20.45 h, etc. Expressem les referències horàries preferentment per quarts, i inclouen quarts i mitjos quarts de la franja de l’hora que s’expressa. Per tant, diem les nou del matí, mig quart de deu, un quart de deu, un quart i mig de deu, dos quarts de deu, dos quarts i mig de deu... De manera secundària, podem donar indicacions horàries amb minuts i els verbs passar i faltar: passa un minut de la una, falten dos minuts per les dues. També, de manera secundària, podem donar l’hora més la suma dels minuts i la conjunció i: és la una i cinc. Però hem d’evitar d’eliminar la i. No: Són les tres vint. No utilitzem les construccions amb l’expressió menys. No: La una menys cinc. Parts del dia Matinada: d’1 h a 6 h Matí: de 6 h a 12 h Migdia: de 12 h a 15 h Tarda (estiu): de 15 h a 20 h Tarda (hivern): de 15 h a 19 h Vespre (estiu): de 20 h a 23 h

39

Vespre (hivern): de 19 h a 23 h Nit: de 23 h a 1 h Les parts del dia s’introdueixen amb la preposició a (al matí, a la tarda, al migdia, a la nit, al vespre) i en alguns casos amb de (de nit, de matinada), però mai amb la preposició per (per la tarda i per la nit són incorrectes).

6.2. Salutacions En la ràdio i la televisió, segons l’hora del dia, emprarem cadascuna de les expressions següents en saludar:

• Bon dia de les 6 h a les 14.29 h • Bona tarda de les 14.30 h a les 20.59 h

• Bona nit de les 21 h a les 5.59 h

Hem de tenir en compte certa flexibilitat, ja que els límits entre cadascuna de les parts del dia són subjectius i se solen relacionar amb les hores dels àpats o amb els moments en què anem a dormir o ens llevem. La forma bones tardes no és correcta en cap situació. En la compartició de notícies entre els mitjans de la xarxa local, pot ser que tant les ràdios com les televisions usin formes de salutació pròpies dels seus àmbits d’emissió, com per exemple, bon vespre o que tingueu una bona horabaixa. Hem de respectar aquestes fórmules, ja que són comprensibles per a l’audiència. Ara bé, en cap cas passaran a formar part del repertori propi dels informatius o programes produïts directament per La Xarxa.

6.3. La referència temporal en la redacció de notícies El temps verbal que utilitzem de manera preferent és el present d’indicatiu, sempre que puguem. Per exemple, demà es reuneix el president del govern central amb els presidents autonòmics. Usem amb preferència les expressions la setmana que ve, dilluns que ve, el pròxim o proper cap de setmana... Si usem les expressions aquest dilluns i aquest cap de setmana, ens hem d’assegurar que el temps verbal indica amb claredat si ens referim al passat o al futur: aquest cap de setmana han mort 8 persones a les carreteres catalanes; aquest dijous es reuneix (o es reunirà) el Consell de Garanties Estatutàries. Si ens referim al dia d’avui diem avui s’inaugura la línia de l’AVE Girona- Perpinyà. Obviem les paraules mes i any quan siguin redundants. El passat (mes de) febrer, el proper (any) 2013. I la paraula passat o proper o pròxim quan el verb ja contextualitza la informació. La vaga del (passat) 29-M va suposar un èxit per als sindicats. La cimera del Banc Central Europeu tindrà lloc (el pròxim, el proper) dijous.

6.4. La indicació temporal en la informació de la plataforma multimèdia Indicació temporal no marcada en la informació de la plataforma multimèdia En els textos i titulars de les notícies i informacions digitals evitem utilitzar termes temporals com avui, ahir, abans d’ahir o demà, perquè es corre el risc d’induir a error el lector (que, per exemple,

40

pot llegir avui una notícia redactada ahir, i per tant, les referències temporals les interpretarà de manera equivocada). Per això, preferim fórmules com la de concretar el dia de la setmana amb un demostratiu (aquest dilluns, aquest dijous) o amb vinent o que ve (dimarts que ve, divendres vinent). Amb els mesos també preferirem les formes que concretin el nom del mes (aquest febrer, el març vinent, l’agost passat). La indicació temporal marcada en la informació de la plataforma multimèdia Preferim la indicació temporal marcada en el cas de les notícies que reclamen absoluta immediatesa. Són els casos següents:

• Els titulars i subtítols de portada. L’editor ha de reforçar tant com pugi el valor de la immediatesa i el servei d’informació continuada. En conseqüència, és recomanable adaptar el titular de la portada incloent la referència temporal partint del moment present. Per exemple: Es preveuen nevades intenses al Pirineu aquesta nit.

• Les notícies de seguiment continuat. Aquestes notícies també demanen la màxima

immediatesa. En són exemples, l’evolució d’un atracament o les retencions de trànsit en l’operació tornada de les vacances. Per exemple: Detenen aquest matí els dos lladres que van atracar ahir una joieria de Gavà.

• Les prèvies. Els textos de les prèvies poden tenir una funció plenament temporal.

Generalment aquests articles tenen una vigència limitada i s’han d’actualitzar un cop s’hagi generat la informació que anunciaven. És per això que, en aquest cas, podem utilitzar termes com avui o ahir, que comprometen respecte de l’hora de lectura. A més es recomanable evitar el temps futur del verb i utilitzar, en canvi, el present amb valor de futur. Per exemple: Aquesta tarda Mas es reuneix amb Sánchez-Camacho.

La referència temporal en les notícies de televisió En les notícies de televisió, per deixar temps al teleespectador perquè pari l’orella el text de l’off pot començar situant temporalment i/o geogràficament la notícia, reiterant la idea expressada en l’entradeta o també aprofitant el so ambient de les imatges. Qualsevol d’aquests recursos té l’avantatge de la naturalitat i acosten el llenguatge televisiu al llenguatge oral espontani.

7. Referències a persones, càrrecs i institucions Persones El primer cop que esmentem el nom d’una persona protagonista de l’actualitat, en diem el nom i el primer cognom i en qualitat de què intervé (conseller, ministre, etc.). Si l’esmentem més vegades, podem recórrer només al cognom o el càrrec: Sí: El president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha reunit avui amb empresaris de l’hostaleria per avaluar l’impacte de la crisi en el sector. Mas ha insistit que... Si el primer cognom és molt comú (per exemple els acabats en -ez), afegim sempre el segon. Alícia Sánchez-Camacho, Sánchez-Camacho, Camacho Alfredo Pérez Rubalcaba, Pérez Rubalcaba, Rubalcaba En el cas de la presidenta de l’Argentina, diem només Cristina Fernández (sense de Kirchner). En els cognoms compostos, optem per un criteri doble: la designació completa o només un dels dos membres del cognom compost, que tant pot ser el primer com el segon (en qualsevol cas, el més identificador). Exemple: Fernando Grande-Marlaska, Grande-Marlaska, Marlaska És del tot innecessari, i queda fals, dir o escriure les inicials del nom d’una persona quan no en sabem el nom o no el volem dir.

41

Càrrecs i professions Cal usar la forma femenina dels càrrecs i les professions quan calgui: síndica, jutgessa i tinenta d’alcalde o tinenta d’alcaldessa. Els noms dels càrrecs i les professions s’escriuen en minúscula. Càrrecs institucionals Podem usar la designació del càrrec sencer: Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat Abreviació del càrrec En aquest cas, haurem de triar l’àmbit que es correspon a la notícia. Així, parlant del corredor del Mediterrani diem que Lluís Recoder és conseller de Territori (sense dir que és de Territori i Sostenibilitat); si la notícia és, posem per cas, sobre la dessalinitzadora del Prat, diem que Lluís Recoder és conseller de Sostenibilitat. En algunes notícies es pot obviar el nom de la persona que exerceix determinat càrrec i esmentar només el càrrec. Membres de cases reials En general, els membres de les cases reials (siguin del país que siguin, i independentment de l’època) es designen amb els noms en la llengua en què s’escriu: el rei Joan Carles I, el príncep Carles, el tsar Alexandre o el rei Felip II, Gràcia de Mònaco i Letícia d’Astúries. Sobirà No utilitzem la forma sobirà per referir-nos a reis o prínceps d’estats democràtics, ja que la sobirania recau en el poble a través dels parlaments. En canvi sí que ens podem referir als reis com a monarques. Papes El nom que adopten els papes en el seu pontificat es diu en català. El nombre es llegeix com un ordinal fins al X i com un cardinal a partir de l’XI: Joan XXIII (vint-i-tres), Joan Pau II (segon), Benet XVI (setze). Dictadors El prefix ex- s’aplica a càrrecs, rangs, dedicacions i oficis, però no a termes com dictador, tirà o assassí. Pinochet, per tant, va ser dictador tota la vida, mai exdictador. Organismes públics Catalanitzem tots els noms d’organismes públics, siguin de l’administració que siguin, sense distincions: Ministeri de l’Interior, Consell General del Poder Judicial, Tribunal Constitucional, Defensor del Poble. Si la traducció de l’organisme pot dur a l’ambigüitat, ja que hi pot haver un organisme català que es digui igual que un organisme estatal traduït, farem servir l’adjectiu espanyol en comptes de dir l’organisme en castellà: Institut de la Dona espanyol, Instituto de la Mujer. Mantenim el nom de l’organisme en llengua pròpia en denominacions consolidades: Xunta de Galícia, Lehendakaritza, Ertzaintza... Organismes internacionals Els organismes internacionals, tant si es designen en català com si són una sigla d’una altra llengua (normalment l’anglès), sempre duen article, que funcionarà d’acord amb les normes de concordança i apostrofació: les Nacions Unides, la UNESCO, la Creu Roja, l’ACNUR.

42

Val a dir que la concordança es fa també amb el verb: Les Nacions Unides alerten de l’increment de la fam al món. Partits polítics Designem els partits polítics en català, encara que no tinguin cap mena d’implantació a Catalunya, sempre que les paraules siguin genèriques i la traducció no comporti l’ús d’expressions massa distintes. Així, diem: Esquerra Unida, Partit Nacionalista Basc o PNB, Bloc Nacionalista Gallec o BNG, Partit Andalusista, Coalició Canària, Unió del Poble Melillenc, Unitat Alabesa, Noves Generacions... En el cas que en el nom del partit hi hagi algun mot en la llengua pròpia de la comunitat on té implantació, ens abstindrem de traduir-lo: Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista, Bildu... Empreses Si una empresa té seu a Catalunya, o alguna delegació, o hi fa negocis de la mena que sigui, en catalanitzem el nom, sempre que, en fer-ho, no s’afegeixi cap lletra o es modifiqui una paraula de forma massa evident. Segons el nom de l’empresa, podem fer-ne tres grups:

• empreses el nom de les quals adaptem a la fonètica catalana, amb atenció a las pronúncia en les diferents variants: Telefònica, Ibèria , Renfe, Correus...

• empreses, sobretot les entitats bancàries, en què traduïm els topònims i les paraules

comunes, però no els noms propis: Banc Bilbao Biscaia Argentària, Banc Santander, Central Hispà, Banc Popular, Caixa d’Estalvis del Mediterrani, Banc Pastor...

• en el cas d’empreses en què el canvi de pronúncia afegeix o retalla lletres, o bé ens dóna un resultat estrany, mantenim la forma d’origen: Unión Fenosa, Caja Madrid, Unicaja, Banesto...

Associacions i ONG Com en el cas dels partits polítics, traduïm el nom de les associacions i ONG sempre que el canvi no alteri massa el resultat, tant si treballen a Catalunya com si no: Associació de Víctimes del Terrorisme, Fòrum d’Ermua, Mans Unides... No traduïm la designació sencera si la forma resultant és del tot diferent o resulta un nom que l’usa una altra entitat: Basta Ya (Ja n’hi ha prou), Save the Children o Nunca Máis... Entitats amb sigles En el cas de sigles que corresponen a partits, grups, empreses o associacions que no són majoritàriament coneguts, hem d’especificar tota la denominació la primera vegada que les esmentem o escrivim, i més endavant dir la sigla si hem de tornar a referir-nos-hi: Per exemple, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya en lloc de CONFAVC i Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa en lloc de CEPIME. Tanmateix, hi ha casos que són més coneguts per la sigla que no pas pel terme desenvolupat, i en aquest cas recorrerem de forma habitual a la sigla: OTAN, ONU, UNESCO, RENFE, FAO, ONG, IPC, AVE, URSS, etc. En el cas que una sigla es llegeixi lletra per lletra, i no com una paraula, ho farem sempre en català, també si procedeix d’una altra llengua: BBVA, BBC, MTV, ACS, CSKA. També pronunciarem a la catalana els GEO (Grup Especial d’Operacions) i el GIL (Grup Independent Liberal). Clubs esportius A l’hora de designar els equips de futbol d’arreu, traduirem sempre els topònims, els gentilicis i les paraules que no mostrin un canvi significatiu en traduir-les. Per tant, diem: Reial Madrid, Reial Societat, Atlètic de Madrid, Reial Unió d’Irun, Alabès, Logronyès, Castella, Llevant, Nàpols, Basilea.

43

No traduïm: Deportivo de la Corunya, Recreativo de Huelva, Rayo Vallecano... En el cas dels equips de futbol italians, podem designar-los en femení: la Juventus, la Roma, la Lazio... Per designar els equips de bàsquet de la NBA, anteposarem el nom de l’equip al nom de la ciutat: els Lakers de Los Angeles, els Jazz de Utah, els Grizzlies de Memphis... També podem esmentar només la ciutat, però mirarem de ser coherents, mantenint el mateix criteri per a tots dos equips: Indiana contra Detroit, Indiana contra els Pistons, els Pacers contra els Pistons, els Pacers contra Detroit... D’altra banda, com fem amb els equips de futbol, direm el topònim en català sempre que n’hi hagi la versió: Knicks de Nova York, 76ers de Filadèlfia, Nets de Nova Jersey...

8. Referències de llocs i persones en la retolació o càirons

8.1. Localitzacions de municipis, pobles i barris catalans Escrivim el nom del municipi o poble i, separat amb una barra, el nom de la comarca sense article i amb un cos de lletra dos punts inferior al que hem fet servir per al municipi. A continuació, una coma i la concreció temporal, (aquest matí, aquest migdia, aquesta tarda, aquesta nit, aquesta matinada). Si no sabem a quin moment del dia corresponen les imatges, o bé hi ha problemes d’espai, només posem avui. Àger/Noguera, aquest matí No indiquem els noms de les comarques en capitals de província. No indiquem la comarca en els municipis que incloguin la denominació de la comarca (Bages, Berguedà, Ebre, Empordà, Camp, Cerdanya, Conca, Garrigues, Llobregat, Pallars, Penedès, Priorat, Segrià, Segarra, Selva, Solsonès, Urgell i Vallès): Castellnou de Bages, aquesta nit; Solsona, avui; Berga, aquest matí Indiquem el nom de la comarca en els municipis que incorporen en el nom una denominació comarcal que no correspon a la comarca a la qual pertanyen: Alella de la Conca / Pallars Jussà; Aguilar de la Segarra / Bages; Bellcaire d’Urgell / Noguera; Calonge de Segarra / Anoia. No indiquem el nom de la comarca en els municipis del Segrià que incorporen al nom la denominació de Lleida: Montoliu de Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Sarroca de Lleida. No indiquem el nom de la comarca en els municipis que tenen algun referent geogràfic en el nom que els ubica: Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Corbera d’Ebre, Sant Adrià de Besòs, Cornudella de Montsant, Artesa de Segre, la Cellera de Ter. No indiquem el nom de la comarca en municipis molt coneguts per motius de l’actualitat: Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Olot. Els càirons s’escriuen en minúscula, també a començament de línia, però s’han de respectar les majúscules dels noms propis.

44

Sempre es dóna preferència al nom de la localitat encara que la notícia estigui centrada en un lloc de relativa entitat dins d’un municipi (com un barri, un hospital, un mercat, una catedral, etc.). En casos puntuals d’especial rellevància, es pot concretar més la localització: Hospital Clínic, Barcelona, avui. En els programes d’esports, és rellevant indicar el nom de pavellons, camps de futbol, etc.: estadi La Bòbila, Gavà, avui; Camp Nou, Barcelona, aquest matí.

8.2. Abreviacions Només es fan servir si hi ha problemes d’espai. En cas que això passi hi ha diferents passos a seguir:

• Canviem la designació temporal per avui. Castellfollit del Boix / Bages, avui • Escrivim només el municipi afectat dels topònims dobles (o triples): Castell-Platja d’Aro / Baix Empordà, aquesta tarda; Castell / Baix Empordà, aquesta tarda o

bé Platja d’Aro / Baix Empordà, aquesta tarda • Abreugem Sant o Santa (St./Sta.): St. Carles de la Ràpita / Montsià, avui • Abreugem la part accessòria abans que el nucli del municipi o la comarca (a excepció de les

abreviatures St. o Sta.): Sentmenat / Vallès Occ., aquesta tarda; Gualba / Vallès Or., aquest matí

8.3. Localització de la resta de topònims En les ciutats i municipis d’Espanya (excepte els de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya del Nord), escrivim el nom de la localitat seguit del nom de la província separat per una barra (o el de la comunitat autònoma si és uniprovincial), excepte si el nom és el mateix. Escrivim la localització i la província en català, sempre que hi hagi traducció: Badajoz, aquesta tarda; Sant Sebastià / Guipúscoa, aquest matí; Dos Hermanas / Sevilla, avui En el cas dels arxipèlags (les Illes Balears i les Canàries) fem servir la denominació de l’illa en comptes de la província: Ferreries/Menorca, aquest matí; Telde / Gran Canària, avui Pel que fa als topònims de la resta del món seguim el criteri general d’escriure el nom de la localitat, i separat per una barra el nom del país sense article (en cas que en porti). Reims /França, aquest matí; Cerro de Pasco / Perú, avui En el cas del Regne Unit, indiquem a quin territori pertany (Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord) excepte en el cas de Londres, en què escrivim Regne Unit. Glasgow/Escòcia, aquesta tarda; Manchester/Anglaterra,, aquest matí; Cardiff/Gal·les, aquest matí; Belfast / Irlanda del Nord, avui; Londres / Regne Unit, aquest matí I en el dels Estats Units, escrivim el nom de la localitat separat amb una coma del de l’estat. Tot seguit posem la sigla dels Estats Units separada per una barra. Austin, Texas/EUA, avui; Trenton, Nova Jersey / EUA, avui

45

8.4. Accidents geogràfics Només els fem servir en casos molt puntuals si no tenim la concreció del lloc d’on s’han pres les imatges. En cas de dubte, prioritzem el nom de la localitat. Mantenim el nom genèric de l’accident geogràfic (riu, mar, conca, delta…), excepte en el casos que no sigui tradicional usar-los (el Montseny, el Pirineu, Montserrat). En cas que l’accident geogràfic sigui estranger, escrivim el nom del país: Kilimanjaro/Tanzània, aquest matí; llac d’Abaya / Etiòpia, avui

8.5. Pantans Escrivim la paraula pantà (per evitar ambigüitat quan el nom del pantà sigui el mateix que el d’un municipi (com passa amb Susqueda o Oliana) seguit del nom i la comarca separat per una barra: pantà de Sau / Osona, avui Per a la resta de pantans situats dins d’Espanya, escrivim el nom de la província. I en els de la resta del món, el nom del país: pantà d’Almedra / Salamanca, avui; pantà d’Alqueva / Portugal, aquest matí

8.6. Edificis institucionals No escrivim concreció de lloc en els edificis de les institucions que afecten tot Catalunya o Espanya: Audiència Nacional, aquesta tarda; Congrés dels Diputats, aquest matí; Parlament de Catalunya, avui; palau de La Moncloa, aquesta tarda; palau de la Generalitat, aquest matí; Senat, aquest matí; Tribunal Constitucional, avui; Tribunal Suprem, aquest matí; palau de La Zarzuela, avui En el cas d’ambaixades i consolats que siguin a Catalunya o Espanya, escrivim separades per una barra la localitat on estan situades sempre que siguin capitals. Després d’ambaixada/consolat afegim la preposició de: ambaixada d’Alemanya / Madrid, avui; consolat de Noruega / Girona, avui

8.7. Altres: estacions, aeroports i carreteres No escrivim cap concreció per a l’estació de Sants de Barcelona, l’aeroport de Barcelona-El Prat i el de Barajas: estació de Sants, aquest matí; aeroport de Barcelona-El Prat, aquesta tarda; aeroport de Barajas, aquest matí Pel que fa a les carreteres, escrivim el nom oficial, i si cal, la localitat per on passa separat per una coma. En cas de posar el nom de la comarca, aquesta va entre parèntesis. (Recordeu que entre les lletres i les xifres dels noms de les carreteres s’escriu un guionet.) A-7, aquesta tarda; C-1412, Copons / Anoia; AP-7, peatge de Martorell, aquest matí

9. Magnituds i altres referències amb nombres

46

En les notícies, és millor no començar amb xifres. Cas que en el titular n’hi hagin, cal valorar si s’han d’arrodonir i fer-les intel·ligibles. les quantitats expressades en moneda estrangera les traduïm en euros, els peus en metres, els graus fahrenheit en centígrads, i en el cas dels anys de l’hègira en donem l’equivalència en anys. Escrivim en xifres les sèries de números, el número 23760 del sorteig; la referència a números mateixos, el 10 del Barça; i els percentatges, un 20% d’atur. Les quantitats es poden expressar en lletres fins a vint i en xifres a partir de 21. Si en un mateix paràgraf n’apareixen moltes, cal expressar-les totes en xifres. Es prioritza l’escriptura en xifres en contextos on n’apareixen moltes. Les unitats de milers van amb punt, els anys i les sèries de números, sense: any 2012, el número 23654 ha estat premiat amb 140 mil euros. Escrivim les formes cent, mil i milió en lletres. Les edats les escrivim en xifres, llevat d’un any, que també es pot escriure en lletres. El nombre de mesos dels nadons els escrivim en lletres. Parlarem de nen fins als 14 anys, de jove fins als 25 i d’adult a partir dels 26. L’article determinat davant d’una xifra indica exactitud, mentre que l’article indeterminat indica aproximació. L’atur a Espanya és gairebé un 22% de la població activa; la prima de risc se situa en els 423 punts.

9.1. L’escriptura dels nombres Els nombres els escrivim tant amb lletres com amb xifres. Cal tenir en compte la seva posició a la frase. El nombre al davant

• Si el nombre precedeix un o més substantius, generalment l’escrivim amb lletres. La forta pluja ha provocat el xoc entre dos turismes i un camió.

• En alguns casos escriure xifres és inevitable: - quan el nombre s’escriu amb més d’una paraula El nombre de persones sense feina és exactament de 543. - davant de símbols La pluja i el vent fan baixar les temperatures 2º. - quan apareixen nombres decimals La destrucció d’empreses ha estat de l’1’5%.

El nombre al darrere

• També com a norma general, si precedeix un nom, escrivim el nombre amb xifres. La línia 15 de l’autobús canvia el recorregut la setmana vinent.

• Si el nombre fa referència a un membre d’una sèrie, l’escrivim amb xifres aràbigues.

El termini per a la presentació dels projectes acaba el dia 20.

• Però si és un nombre ordinal, l’escrivim amb xifres romanes.

47

Les obres de l’estació d’Alfons X de la línia 4 del metro de Barcelona acabaran aquest estiu.

10. Expressió de la hipòtesi Per expressar hipòtesis o per indicar que la informació no està confirmada hi ha diversos recursos. Fem servir marcadors com probablement, sembla, potser, tot apunta... Cal no abusar del condicional de rumor, també anomenat de distanciament o d’hipòtesi, que s’usa per indicar que una informació no està confirmada. Molts llibres d’estil periodístics, tant en llengua catalana com en castellana, recomanen que es recorri a fórmules que remarquin clarament el caràcter hipotètic de la informació o que n’atribueixin directament la font. No: Els lladres haurien entrat per la porta i haurien robat les joies. Sí: Segons els Mossos d’Esquadra, els lladres han entrat per la porta i han robat les joies.

11. Puntuació

11.1. Coma En la lectura, marca entonació ascendent i una pausa, que indica que la frase no està tancada. Usos

• Separa els termes d’una enumeració, tret dels que estan units per una conjunció: Els Mossos han detallat que durant el dispositiu policial es van escorcollar domicilis de

Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i trasters de Sant Adrià de Besòs, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Just Desvern.

• Separa seqüències oracionals o proposicionals: El termini d'admissió d'originals finalitza el 30 de setembre, l'obra guanyadora es presentarà

el 16 de març de l'any vinent i serà publicada per l’editorial patrocinadora del concurs. • Davant de les conjuncions i, o, quan introdueixen una frase nova, sobretot quan sense coma

es podrien interpretar malament: La pressió de les famílies d’alumnes d’escoles públiques s’ha imposat, i el Departament

d’Ensenyament redactarà les mesures sanitàries que s’hauran de complir perquè els alumnes puguin portar el dinar en una carmanyola.

• Marca incisos, és a dir, fragments intercalats que amplien, aclareixen o completen l’oració

principal. No se n’ha d’abusar i han de ser breus: La investigació ha permès detenir 24 membres, 21 homes i 3 dones, d’aquesta organització

criminal.

Els incisos poden ser: - Explicatius (informació addicional que es pot ometre sense variar el sentit de la frase): El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, ha comparegut aquest migdia davant els

mitjans. - Especificatius (informació imprescindible), en aquest cas, la coma no és necessària: Els alumnes(,) que no estan d’acord amb la pujada del preu de les matrícules(,) continuen

acampats davant les facultats.

48

• Quan es parla a algú (audiència, redactor desplaçat o corresponsal): Tots vosaltres, seguidors del programa, podeu enviar els vostres comentaris a través del

Facebook o Twitter. • S’escriu abans, després, o abans i després d’un vocatiu: Gràcies, senyora presidenta, per haver-nos atès en directe a la ràdio. • Indica desplaçaments del subjecte i també en frases amb altres elements desplaçats que no

mantenen l’ordre neutre: El resultat de les proves de selectivitat d’enguany, el sabran primer per missatge de text i més

tard es publicarà al web. • Marca l’elisió del verb. Aquest ús és habitual en els titulars: El conseller, a favor d'agilitar els tràmits. • Substitueix un verb sobreentès o ja esmentat abans en el context: Un dels acusats ha estat condemnat a 10 anys de presó, i l’altre, a 6. • En oracions condicionals, després de la proposició encapçalada per si: Si s’aproven els nous punts de la llei de costes, algunes poblacions tindran més seguretat

jurídica. • En oracions distributives: Un dels candidats a l’alcaldia va parlar extensament sobre els canvis que faria, l’altre en va

esmentar només els punts clau. • Després dels complements introduïts per locucions preposicionals com pel que fa a, tot i,

d’acord amb, etc., a començament de frase: Tot i el fracàs, no s’ha de llançar la tovallola. • Davant de les proposicions adversatives introduïdes per però, encara que, llevat que, tret de,

menys, sinó, si bé, amb tot, tot i que: El nou model de la gamma no solament té una estructura més sòlida, sinó que també

contamina menys. • Separa adverbis, locucions adverbials i conjuntives per tant, doncs, per descomptat,

efectivament, així mateix, almenys, sens dubte, no obstant, és a dir, en resum... de la resta de la frase:

L’objectiu de la banda no era, doncs, robar peces de valor sinó diners en efectiu. • Abans i després d’etcètera: L’objectiu de l’exposició és mostrar la gastronomia, les tradicions, la ideologia, etcètera, de

cada una de les cultures que conviuen al país. • Separa la part entera i la part decimal de les xifres: Aquest any les inversions han estat de 7,5 milions d’euros.

En canvi, no s’ha d’escriure una coma:

• Entre subjecte i predicat. No se separa amb coma el subjecte del verb ni el verb del complement directe, l’indirecte o el preposicional, tret que s’hi intercali algun incís:

*Els membres del comitè, s’han reunit aquest matí. Els membres del comitè s’han reunit aquest matí. Els membres del comitè, entre ells el director de la fundació, s’han reunit aquest matí.

49

• Davant de parèntesi o guió, però sí que ha d’anar al darrere si és sintàcticament necessària: La qüestió va ser tractada en l'últim Ple (18 de maig), i aprovada per majoria absoluta. • Darrere de la conjunció però quan precedeixi una oració interrogativa: Però ¿en què s’invertirà la resta del pressupost de la Generalitat?

11.2. Punt Amb el punt s’assenyala el final d’una oració completa i se separen les diverses idees o matèries incloses dins d’un text. Després d’un punt sempre s’escriu majúscula. En la lectura es marca amb una entonació descendent i una pausa. Tipus Punt i seguit: tanca una oració dins d’un paràgraf; es fa una pausa més resolutiva que la de la coma, no hi ha interrupció de la narració. Punt i a part: tanca un paràgraf; es fa una pausa més llarga, hi ha canvi de ritme narratiu. Punt final: tanca un text Usos

• Separa oracions que no tenen cap relació sintàctica, però sí temàtica: Com a conseqüència de l’explosió, es van trencar alguns vidres de cotxes aparcats prop del

lloc del sinistre. També hi va haver alguns ferits i alguns habitatges van patir desperfectes. • Darrere de les abreviatures: L’atur ha augmentat molt en els últims mesos (v. gràfic). • Darrere de les cometes de tancament en citacions textuals: L’entrenador va amenaçar: “Qui no rendeixi al màxim s’asseurà a la banqueta”. • En cas de les frases entre parèntesis, el punt final anirà fora del parèntesi si la clàusula

comença amb minúscula, i a dins si la clàusula comença amb majúscula: S’ha de fer una votació amb tots els afectats abans d’aprovar la proposta veïnal. (Cal explicar

amb detall totes les solucions aportades pels veïns abans de votar.) • Quan una citació entre cometes acabi amb un signe d’admiració o d’interrogació, es posa el

punt al darrere de les cometes de tancament: L’alcalde va preguntar: “¿Si nosaltres no treballem dur per tirar la ciutat endavant, qui ens

ajudarà?”. • Per expressar hores de manera digital: L’horari d’atenció al públic és de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. • En les xifres, es posa punt cada tres quantitats senceres: Aquest any el pressupost destinat a la Festa Major del poble és de 50.000 euros.

Però no s’escriu punt:

• Darrere dels signes de tancament d’admiració i interrogació ni dels punts suspensius:

50

Tot i haver patit un greu accident, l’atleta vigatà ha afirmat que un cop recuperat tornarà a les curses al més aviat possible!

• En sigles, símbols del sistema internacional d’unitats, anys, fraccions decimals: L'OCDE ha revisat a la baixa les previsions econòmiques per a Espanya i creu que

l'economia estarà en recessió aquest any (amb una caiguda de l'1,6% del PIB) i el 2013, quan preveu un descens del 0,8%, en contra dels càlculs del govern central.

11.3. Punt i coma El punt i coma és un signe a mig camí entre la coma i el punt. S’utilitza poc en els textos audiovisuals, en què les frases solen ser curtes i d’estructura senzilla. Usos

• Separa enumeracions complexes o que tinguin comes interiors. Quan l’últim element de l’enumeració va precedit per una conjunció, en lloc de punt i coma, s’hi posa coma:

Pel que fa a la Segona A, empat sense gols del Nàstic, a casa, contra l’Elx; empat també del Girona a la Corunya, amb gol gironí en el temps afegit, i derrota del Barça B a Granada, on els d’Eusebio han perdut per 4 a 1.

• Relaciona noms propis amb càrrecs, ocupacions o especialitat: El premi l’han recollit el director del curtmetratge, Víctor Casas; el guionista, Manel Prats, i

l’actriu, Emma Vila. • Uneix oracions independents, però relacionades entre si: En cap cas s’ha dit que s’hagi de deixar de viatjar a països exòtics; simplement, es demana

precaució a l’hora de menjar i beure productes no envasats.

11.4. Dos punts Els dos punts es fan servir per introduir elements que completen, desenvolupen o amplien el discurs. Darrere dels dos punts s’escriu en minúscula, tret que s’escrigui un nom propi o hi hagi una citació textual entre cometes. Usos

• Introdueixen enumeracions: Els vilafranquins han fet tres castells de gamma extra: el 4 de 9 amb folre i agulla, el 5 de 9

amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles. • Donen pas a una citació textual en estil directe: Artur Mas ha afirmat: “No hi ha llengües de primera i de segona”. • Expliquen una proposició general: Les platges amb més bona puntuació segons l’informe: Es Banc (Formentera), El Crit (Mont-

ras), Punta Romaní (Escala) i l’Alguer (Mataró). • Permeten estalviar, sobretot en titulars escrits, elements de la frase que queden

sobreentesos: IVA: pujada a la vista

51

11.5. Punts suspensius Els punts suspensius, que són tres, deixen la frase inacabada i donen a entendre que s’omet algun element. S’interpreten amb una entonació ascendent, que no tanca el discurs. Si es considera que el període s’ha acabat, al darrere s’escriu majúscula, si no, en minúscula. Usos

• Indiquen una enumeració incompleta. També s’usen per expressar temor, sorpresa, dubte i suspens:

A través de tots els sentits, l’artista pretén que els visitants siguin capaços de percebre la seva obra amb les diferents textures, olors, sons...

• Assenyalen una frase inacabada o la interrupció intencionada del discurs: Els interessats en aquesta ajuda cal que trametin una còpia del document al consistori, el

consell comarcal... • Abans d’un tall de veu, indiquen que la frase està incompleta i que el text del tall de veu la

complementa. • Juntament amb claudàtors indiquen que s’ha omès una part de la citació textual: En diferents articles del codi penal [...] s’estableixen els quatre tipus de suspensió: ordinària,

extraordinària, per malaltia greu amb patiments incurables i per trastorn mental greu sobrevingut.

No cal posar punts suspensius:

• Si s’escriu etc., no cal posar punts suspensius al darrere: També hi han assistit el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, i representants

d’entitats com l’Associació d’Expresos Polítics, l’Associació pro-Immolats per la Llibertat, l’Amical Mauthausen i altres camps, etc.

11.6. Signes d’interrogació Els signes d’interrogació serveixen per marcar l’entonació de les oracions interrogatives. Usos

• En els textos orals és recomanable posar el signe d’obertura i el de tancament, encara que l’oració sigui curta, per assegurar una entonació correcta:

Tenint en compte les declaracions negatives dels experts, ¿què es pot fer per no crear alarma?

• En canvi, en els textos escrits només posem el signe d’obertura quan l’oració és llarga i

complexa o quan la interrogació només afecta una part de l’oració: ¿Què més s’ha de fer per conscienciar la població sobre la donació de sang per poder tenir-

ne prou en cas d’emergència?

52

• Una expressió que conté pregunta i exclamació és possible obrir-la amb el signe d’exclamació i tancar-la amb el d’interrogació:

¡Però què passarà si es perd el partit de demà de la Lliga de Campions? • Després del signe d’interrogació s’hi pot posar coma, punt i coma, punts suspensius i guió. En

canvi, en cas que s’hagin de posar punts suspensius, aquests van al davant: Vés-te’n a...! • Es col·loquen dins de les cometes o els parèntesis en cas que formi part de l’expressió que

va tancada entre aquests signes: Els actors tornen a coincidir a l’escenari (ja van treballar junts a Qui té por de Virginia Woolf?)

en una obra que no deixarà indiferent a ningú. • Quan s’escriuen diverses oracions interrogatives seguides, cada una haurà de començar amb

majúscula si no se separen amb coma o punt i coma: Què va passar realment?, qui ho va fer?, com es va dur a terme tot plegat? Aquestes

preguntes encara han de ser resoltes per la policia.

11.7. Signes d’exclamació Els signes d’exclamació marquen l’entonació de determinades interjeccions i oracions. Serveixen per expressar ironia, dubte o sorpresa. Usos

• En els textos orals és recomanable posar el signe d’obertura i el de tancament, encara que l’oració sigui curta, per assegurar una entonació correcta:

¡Visiteu les noves instal·lacions esportives de la ciutat durant la jornada de portes obertes! ¡Us hi esperem!

• En els textos escrits només posem el signe d’obertura quan l’oració és llarga i complexa o

quan l’exclamació només afecta una part de l’oració: Visiteu les noves instal·lacions esportives de la ciutat durant la jornada de portes obertes. ¡Us

hi esperem! • Quan una oració és alhora interrogativa i exclamativa fem servir conjuntament els dos signes;

en aquest cas, el d’interrogació el col·loquem a dins: Quins seran els nous canvis administratius, ara?! • Si es tracta d’una expressió que conté al mateix temps una pregunta i exclamació, és

possible obrir-la amb el signe d’exclamació i tancar-la amb el d’interrogació: ¿Com volen que les famílies es recuperin econòmicament si ningú els ajuda! • Els punts suspensius es posen al davant del signe d’exclamació final si el sentit de la frase

queda incomplet, i al darrere si el sentit sí que queda complet: Marxa d’aquí! No et vull ni...! • Es col·loquen dins de les cometes o els parèntesis en cas que formi part de l’expressió que

va tancada entre aquests signes: El jugador durant el període de recuperació va dir: “Si m’entreno amb ganes podré jugar!”.

11.8. Parèntesi

53

Els parèntesis introdueixen informació complementària que no té enllaç amb la resta de la frase, però ajuda a explicar-la. Usos

• En els textos orals s’eviten els incisos sintètics entre parèntesis, propis dels textos escrits, i es presenta la informació sense suprimir cap dels elements habituals en llengua parlada.

- Llengua escrita: L’accident ha passat al Masnou (Maresme) a primera hora del matí. - Llengua oral: L’accident ha passat al Masnou, al Maresme, a primera hora del matí.

• Les traduccions de títols d’obres, cançons, pel·lícules... s’escriuen dins els parèntesis: Der Zauberberg (La muntanya màgica) • Poden precedir un parèntesi els punts suspensius i el punt. Altres signes han d’anar al

darrere: Aquest llibre, amb el títol de Trece dioses (Alianza Editorial, Madrid 1989), és la primera

novel·la de l’escriptor asturià.

11.9. Claudàtors Els claudàtors tenen una funció semblant als parèntesis i s’usen comptades vegades. Usos

• Afegits externs a un text original per facilitar-ne la comprensió: Per l’entrenador: “El mal resultat del partit [0-4] ha estat un cop dur, però ara cal seguir lluitant.”

• Indica una omissió parcial o un escapçament del text citat:

"Aquests contactes [...] van tenir la intenció d'evitar una confrontació amb la flotilla Màrmara, i van continuar fins a la vigília de l'arribada de la flotilla a les costes de Gaza", ha agregat.

11.10. Guió El guió, també anomenat guió llarg, és un recurs de contrast que s’utilitza per marcar incisos. El primer guió s’escriu enganxat a la paraula que el segueix, i el segon, enganxat a l’última paraula de l’incís. Usos

• Per tancar incisos introduïts en una oració que es poden suprimir sense que quedin afectats per la sintaxi i el sentit de la frase:

La majoria de les persones apuntades —unes 70— provenen d’estudis superiors. • Per introduir una frase incidental dins d’una altra oració que va entre parèntesis:

Molts famosos directors cinematogràfics no en tenen prou amb la direcció darrere les càmeres —Alfred Hitchcock, Peter Jackson, James Cameron, Woddy Allen (qui moltes vegades s’ha interpretat a ell mateix)—, de manera que també actuen en les seves pel·lícules.

• En cas que coincideixi amb coma, punt i coma, dos punts, aquests signes han d’anar després

del guionet de tancament:

54

La situació, segons Pere Bosc —portaveu de l’empresa demandant—, és insostenible. No s’escriu guió:

• En les preguntes d’una entrevista. • Quan el tancament de l’incís coincideix amb el punt final del paràgraf: Els catalans només han guanyat un partit més que els gallecs —un total de 18 triomfs.

11.11. Guió baix El guió baix s’usa en algunes adreces de Twitter. L’adreça Twitter del programa ‘Picó.cat’ és @pico_cat

11.12. Barra inclinada Quan la barra inclinada uneix dues paraules, s’escriu sense cap espai en blanc davant ni darrere, i amb un espai en blanc a banda i banda quan uneix formes complexes: Farem el trajecte Barcelona/Girona en tren. Farem el trajecte Arenys de Mar / Barcelona en tren. Usos

• Indica relació, alternança o oposició entre dos elements: La relació treballadors/empresa ha millorat amb les noves condicions laborals. • En els nombres trencats la barra inclinada serveix per separar el numerador del denominador: El film ofereix a l’espectador ¾ d’hora d’acció i grans efectes especials. • Els biennis de cursos acadèmics, de temporades i de qualsevol altre període que inclogui

parts de dos anys naturals, s’escriuen amb una barra inclinada entre els dos períodes: El davanter Xavi Molist va jugar la temporada 2000/2001 al CE Sabadell. • En els càirons, separa el nom del municipi del país. • En les signatures de notícies, separa el nom del periodista del de La Xarxa. XARXANOTÍCIES.CAT / MARTA RUIZ

12. Majúscules i minúscules

12.1. Noms relacionats a persones

12.1.1. Antropònims, déus, dinasties Escrivim amb majúscula inicial tant els noms i els cognoms com els diminutius de les persones. Les partícules d’enllaç que a vegades hi ha entre nom i cognom les escrivim amb minúscula quan hi ha el nom complet i amb majúscula quan només s’escriu el cognom.

55

L’entrenador espanyol, Vicente del Bosque, ha sorprès els mitjans de comunicació. Les partícules connectores que formen part del nom (de, von) poden clarament obviar-se en alguns casos (Beethoven, Falla), i en altres casos és tan correcte escriure-les com no fer-ho (Von Karajan, Karajan). Escrivim amb majúscula inicial els noms de déus i deesses, dinasties i llinatges, però els adjectius que en derivin, en minúscula. Les peces que se subhastaran de la dinastia Ming tenen un valor incalculable. El Parlament taparà la part central de l’escut borbònic que hi ha a la façana.

12.1.2. Sobrenoms, àlies i pseudònims Escrivim amb majúscula els sobrenoms de reis, papes i sants, en tots els elements que en formen part, excepte preposicions i articles. Cap element s’escriu entre cometes o en cursiva. L’exposició de Jaume I el Conqueridor és una mostra didàctica. Quan apareix un nom real amb un sobrenom, aquest s’escriu entre cometes simples. En cas que el sobrenom vagi sol, no ha de portar cap marca tipogràfica i generalment no els traduïm. Berlusconi, ‘Il Cavaliere’, afronta un judici clau. Il Cavaliere afronta un judici clau. Escrivim en majúscula l’article que forma part del sobrenom i no es contreu en cas que tingui una preposició al davant. Magnífica cursa d’Il Dottore al circuit de Montmeló! Hi ha sobrenoms que van sempre acompanyats per elements que tenen la funció de distingir persones amb el mateix nom o bé per identificar-les. Aquests elements s’escriuen en majúscula inicial els substantius i en minúscula els articles i les preposicions. A Londres es convoquen passejades per explicar la història de Jack l’Esbudellador. Els sobrenoms populars o els inventats pels mitjans de comunicació van en minúscula i entre cometes o cursiva. Els Mossos d’Esquadra han pogut detenir el presumpte violador del parc.

12.1.3. Càrrecs, títols nobiliaris Escrivim amb minúscula inicial tots els càrrecs, professions i títols nobiliaris. Els prínceps d’Astúries, Felip i Letícia, han presidit l’acte.

12.1.4. Formes de tractament Escrivim amb majúscula inicial tots els elements que formen part de les fórmules protocol·làries de tractament, tret de les preposicions i els articles, tant si s’escriuen totes les paraules com si s’abreugen. I el mateix passa amb les que no són catalanes. El Molt Honorable President de la Generalitat ha comparegut davant dels mitjans.

12.2. Noms relacionats a animals o vegetals Escrivim amb majúscula inicial els noms propis d’animals, tant si són reals com ficticis. A més, generalment no els traduïm (tret dels mitològics). L’ovella Dolly ha estat sacrificada a causa d’una malaltia pulmonar. Escrivim amb majúscula inicial els noms científics dels éssers vius escrits en llatí (per tant en cursiva o entre cometes) i no porten article, però la resta de paraules s’escriuen en minúscula.

56

S’han posat de moda les baies de goji, fruit de la planta Lycium barbarum. En canvi, escrivim amb minúscula les races dels animals. La famosa collie, Lassie, va tenir un èxit televisiu considerable.

12.3. Noms relacionats a coses

12.3.1. Objectes únics, obres d’art Escrivim amb majúscula tots els elements que formen part del nom d’objectes únics i obres d’art, tret dels adverbis i les preposicions. Turisme ofereix la possibilitat de fer el camí del Sant Graal entre Osca i València.

12.3.2. Marques registrades, models de vehicles Escrivim en majúscula inicial el nom de marques registrades i els models dels vehicles (avions, cotxes, naus...). Seat preveu vendre 200.000 unitats l'any del nou León, que es fabricarà a Martorell. Els noms dels vehicles s’escriuen entre cometes o cursiva. Es commemora l'any del Centenari de l'Enfonsament del Titanic.

12.3.3. Productes territorials i obres d’art anomenades pel nom de l’autor S’escriuen en minúscula els productes que es coneixen pel territori on són produïts. La producció de penedès i de rioja ha augmentat aquest any. Durant l’escorcoll de l’habitatge s’han trobat diversos rembrandts.

12.3.4. Astres, planetes, satèl·lits, estrelles i constel·lacions Per norma general, escrivim amb majúscula inicial els noms dels astres, planetes, satèl·lits, estrelles i constel·lacions. Sol, lluna i terra seguiran la normativa quan es facin servir com a noms propis. Aquest diumenge, la Lluna passarà per davant del Sol i produirà un eclipsi solar.

12.4. Noms relacionats a llocs

12.4.1. Vies urbanes i interurbanes Escrivim en majúscula inicial el tipus de via i el nom de la via, en minúscula, tot i que hi ha excepcions: la Via Laietana, la Rambla (de Barcelona), la Gran Via, el Barri Vell (Girona). Els manifestants han tallat tota la Rambla i han causat aldarulls al passeig de Gràcia. Els noms de les carreteres, autovies i autopistes també van amb majúscula inicial. A causa de l’operació tornada s’han format llargues retencions de 10 quilòmetres a la Nacional 340 a l’altura de Comaruga.

12.4.2. Accidents geogràfics i punts cardinals Escrivim amb minúscula la part genèrica dels accidents geogràfics i punts cardinals (cap, vall, delta, illes, serra, golf, estany, pantà...) i el nom propi, amb majúscula.

57

Les fortes pluges han provocat l’augment del cabal del pantà de Sau. Per norma general els punts cardinals s’escriuen amb minúscula, tot i que si formen part d’una forma ja consolidada, porten majúscula. El nom dels pols també van en minúscula (pol nord, pol sud). Se sospita que els lladres robaven les màquines per enviar-les a l’Europa de l’Est.

12.4.3. Topònims amb article

• Topònims catalans o catalanitzats: En els topònims catalans o que tenen forma catalana escrivim l’article amb minúscula inicial

(el, la, en, na) i aquest es contreu en cas que precedeixi una preposició. Aquest estiu encara hi haurà més afluència de francesos a s’Agaró. A l’aeroport del Prat hi ha rècord de passatgers. • Topònims no catalanitzats: Escrivim amb majúscula l’article dels topònims que no tenen forma catalana, del qual no en

fem la contracció. El magnat de Las Vegas, Sheldon Adelson, no ha estat gaire ben rebut.

12.4.4. Denominacions geopolítiques, històriques, literàries i coreferents Les denominacions geopolítiques, històriques, literàries i els coreferents, tot i que no són formes oficials, les escrivim amb majúscula inicial en tots els elements (excepte les preposicions i els articles). Però escrivim en minúscula l’adjectiu si només fa referència a la situació física. Des de la seu territorial de l'Institut Català de les Dones a les Terres de l'Ebre, situada a Tortosa, es coordina el desplegament de les polítiques de dones.

12.4.5. Edificis i sales Escrivim amb majúscules els noms d’edificis i sales molt coneguts, tot i que generalment el mot genèric s’escriu amb minúscula. Pel que fa al can, l’escrivim amb majúscula inicial si forma part del nom d’un edifici emblemàtic o d’un nom propi. Avui se celebra el concert del carilló al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Els Mossos d'Esquadra han registrat dos domicilis del barri de Ca n'Espinós de Gavà. Si els noms no són catalans els escrivim amb majúscula. El president de la Generalitat ha estat rebut pel rei al Palau de La Zarzuela.

12.5. Noms relacionats a la història i cultura

12.5.1. Períodes i fets històrics, moviments artístics Escrivim amb minúscula els períodes històrics i els moviments artístics, excepte tres moviments artístics per evitar que es confonguin amb les paraules d’àmbit general que s’escriuen igual: Renaixement, Romanticisme, Il·lustració. El modernisme i el noucentisme catalans s’exposaran al Museu de Van Gogh. En canvi, escrivim amb majúscula inicial els fets històrics destacats. La pel·lícula vol reflectir la vida diària dels ciutadans que van patir la Transició.

58

La paraula guerra només l’escrivim en majúscula en cas que faci referència a: la Guerra Civil Espanyola, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. En la resta de casos es considera com a genèric (guerra del Golf, guerra freda, guerra del cava...).

12.5.2. Festes oficials, populars, religioses Escrivim amb majúscula tots els substantius i adjectius de les festes oficials, populars i religioses. Els botiguers catalans esperen vendre més aquest any durant la campanya de Nadal. La manifestació de l’Onze de Setembre serà multitudinària.

12.5.3. Fires, cimeres, congressos, simposis, col·loquis, jornades, dies mundials, anys commemoratius Escrivim amb majúscula tots els substantius i adjectius que formin part del nom de fires, cimeres, congressos, simposis, col·loquis, jornades, dies mundials i anys commemoratius. Per al 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia, llegirem poesies de Tomàs Lluc.

12.6. Noms d’organismes, entitats i empreses

12.6.1. Òrgans de govern i administracions públiques Escrivim amb majúscula els substantius i adjectius que siguin part del nom d’òrgans de govern, administracions públiques i els departaments que els formen. El conseller de Salut ha estat el representant espanyol al Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les.

12.6.2. Consolats i ambaixades Escrivim amb minúscula inicial els noms dels consolats i ambaixades. Un grup de sahrauís van ser agredits al consolat del Marroc de Palma.

12.6.3. Govern, executiu, administració, ajuntament, consistori i estat Escrivim amb minúscula les paraules govern, executiu i administració, tant si aquests termes van sols com acompanyats: delegació del govern, subdelegació del govern, administració pública... Escrivim consistori amb minúscula. En canvi, escrivim ajuntament en majúscula quan fa referència a l’òrgan gestor i en minúscula si es parla de l’edifici. L’Ajuntament ha organitzat un concurs de cartells per a la Festa Major. L’exposició es fa a l’edifici de l’ajuntament. Escrivim amb majúscula la paraula estat quan ens referim a un estat concret i en minúscula l’adjectiu: Estat espanyol. En minúscula en altres casos: un estat fort, els estats membres.

12.7. Divisió per àmbits

12.7.1. Vocabulari legislatiu i judicial Escrivim amb majúscula les cambres legislatives (Cambra dels Lords, Cambra dels Comuns, Senat), els parlaments (Parlament francès, però Parlament Europeu). També les comissions parlamentàries, els grups parlamentaris, òrgans i instàncies judicials, fiscalies concretes. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès té dret a denegar la construcció dels pisos a Torre Negra.

59

En canvi, escrivim amb minúscules les designacions coreferents (la cambra legislativa catalana, la cambra alta, la cambra baixa), tribunals ordinaris i les seves sales, fiscalies (nom genèric). El jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona ha decretat la llibertat d’un dels joves.

12.7.2. Vocabulari polític Escrivim amb majúscula els noms propis de partits polítics i sindicats. Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors han confirmat la convocatòria.

12.7.3. Vocabulari militar i cossos de seguretat Quan la paraula policia va sola, l’escrivim amb minúscula, així com exèrcit i forces armades. En majúscula escrivim els noms dels cossos de seguretat. L’evacuació dels bombers de les Brigades de Reforç d’Incendis Forestals (BRIF) va complicar l’actuació de l’incendi d’Horta, segons explica l’inspector en cap dels bombers. Pel que fa als grups especials i les operacions militars i policials, els escrivim amb majúscules i entre cometes o cursiva. El jutge instructor ha tornat a aixecar el secret de sumari de l’operació Malaia.

12.7.4. Vocabulari religiós Escrivim església en majúscula inicial sempre que es refereixi a la institució, per distingir-ho de l'edifici (que l’escriurem en minúscula). Per tant, l'Església catòlica, l'Església anglicana però S’han casat a l’església del barri. El Papa ha declarat que ve a visitar una església local. Els òrgans de decisió s’escriuen en majúscules i les demarcacions territorials en minúscula. La diòcesi de Girona ha ordenat en 4 anys sis diaques.

12.7.5. Vocabulari empresarial Escrivim amb majúscula els noms de les empreses i els seus departaments. En canvi, els organismes de direcció, en minúscules. El nou telèfon intel·ligent ha superat les previsions del Departament de Màrqueting d’Apple. Escrivim amb majúscula el nom de les empreses que subministren infraestructures, però en minúscula si el nom fa referència al servei. A causa de les inundacions, l’estació de la línia 4 del metro continua tancada.

12.7.6. Vocabulari financer i borsari Només escrivim borsa en majúscula si ho esmentem com a nom propi. També van amb majúscula els índexs borsaris (Íbex-35). Els aldarulls dels manifestants s’han centrar a la seu de la Borsa de Barcelona. La borsa torna a registrar pèrdues avui, l’Íbex-35 perd dos punts.

12.7.7. Vocabulari sanitari Escrivim amb majúscula inicial tant el nom dels centres sanitaris com els dels seus departaments i àrees. L’Hospital de la Vall d’Hebron ha rebut les víctimes de l’accident múltiple de l’AP-7.

60

12.8. Òrgans internacionals Escrivim amb majúscula tots els substantius i adjectius d’òrgans internacionals. Els ambaixadors de l'OTAN han celebrat aquest dimarts una reunió extraordinària.

12.9. Àmbit educatiu Escrivim amb majúscula inicial els cicles educatius, carreres, cursos, assignatures, màsters, postgraus, universitats i facultats. Els alumnes de Batxillerat podran fer la preinscripció al maig, en canvi, els de Secundària no podran començar els tràmits fins al juny.

12.10. Entitats i esdeveniments esportius Escrivim amb majúscula els substantius i adjectius dels noms dels organismes esportius, els òrgans dependents, els esdeveniments esportius i categories. El Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics ha explicat que la torxa s’ha apagat a causa d’un cremador defectuós. En canvi, escrivim en minúscula els òrgans de decisió d’aquestes entitats i les seleccions esportives, els grups i les fases de les competicions. El president del Barça, juntament amb la junta directiva de l’equip, ha rebut els representants internacionals.

12.11. Grups professionals, culturals i artístics Tots els elements s’escriuen amb majúscula inicial tret de les preposicions i els articles. La ràdio d’Andorra han entrevistat Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural.

12.12. Premis i medalles Escrivim amb majúscula la paraula premi quan no fa referència a cap premi en concret, en canvi, si es parla sobre un premi específic escrivim tot el nom del premi en majúscules (tret de preposicions i articles). Wislawa Szymborska, poetessa polonesa que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1996, ha mort avui. També escrivim amb majúscules el nom oficial les distincions concedides per entitats i institucions. La Federació Catalana de Fotografia ha creat diverses distincions, com Artista FCF, Mestre FCF, Membre d’Honor FCF per distingir personalitats i entitats eminents en l’àmbit de la fotografia.

12.13. Documents oficials Els carnets, documents identificatius els escrivim amb minúscula. Només cal incloure el número del document nacional d'identitat o el passaport i una contrasenya.

61

Escrivim les lleis amb majúscula inicial si se citen amb el nom oficial. Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. En canvi, les escrivim en minúscula si el nom és un coreferent periodístic. La llei antitabac, la llei de dèficit zero, llei de costes... Els documents constitucionals els escrivim amb majúscula. Constitució Espanyola, Constitució Europea, Carta Magna... En els tractats i pactes internacionals escrivim amb majúscula els noms i adjectius que formen part del nom. L’any 2012 acaba el període que s’havia posat com a objectiu al Protocol de Kyoto.

12.14. Obres artístiques i publicacions periòdiques En els títols de llibres, pintures, escultures, òperes, cançons, discos, etc., els escrivim entre cometes o cursiva i van amb majúscula inicial la primera lletra i la inicial dels noms propis. La Gioconda del Museu del Prado ja s’ha trobat amb la del Louvre. I també escrivim amb majúscula i entre cometes o cursiva tots els substantius i adjectius que formen part del nom de les publicacions periòdiques i de les seves seccions. Avui fa un any que el diari La Vanguardia va començar a vendre l’edició en català.

13. Apostrofació

13.1. Regles generals Apostrofem els articles definits el i la, els articles personals en i na i la preposició de quan precedeixen paraules començades amb vocal o hac. L’OCU vol agrupar els afectats per les participacions preferents. Excepcions

• Articles femenins la i na davant de paraules que comencen per i, u, hi, hu àtones: L’exposició Epidèmia explica com les malalties han modelat la història de la humanitat. • I, u, hi, hu inicials seguides de vocal, ja que formen un so consonàntic: La UEFA tornarà a votar si s’accepta o no la Federació de Gibraltar com a nou membre. • Per tradició, no porten apòstrof la host, la ira, la una (hora), la Haia: El raïm de la ira, dirigida per John Ford és el clàssic de la setmana a La Xarxa. • Els noms de les lletres: En el català nord-occidenta es pronuncia tancada la e de cafè.

13.2. Article personal En el registre formal (entrevistes, notícies, informatius) no utilitzem l’article davant dels antropònims. Hem pogut parlar amb Tito Vilanova, que ens ha confirmat el fitxatge. Artur Mas ha convocat avui la comissió sobre el pacte fiscal.

62

En el registre col·loquial (magazins) els antropònims van precedits per l’article personal (en/na, només tenen forma singular) o bé per l’article definit (el/la, poden ser singular o plural): El nou film d’Eduard Cortés està basat en la història real d’una família, els Pelayo. Apostrofem l’article personal i el definit segons les regles generals. L’Alícia de Tim Burton perd la individualitat que Lewis Carroll va donar al seu personatge.

13.3. Sigles i acrònims En les sigles i acrònims cal tenir en compte quina pronunciació tenen per saber si hem d’apostrofar, o no, els articles definits el i la i la preposició de. En la pronunciació sil·làbica, la sigla o l’acrònim es diu com si fos una paraula. En aquest cas, apostrofem tant els articles com la preposició d’acord amb les regles generals. Els ecosocialistes reclamen un recàrrec d’un 50% d’IBI dels pisos buits fruit d’un desnonament. La Fundació del FC Barcelona ha rebut el Premi Internacional Unescocat pel seu suport a la UNESCO, l’ACNUR i l’UNICEF. En la pronunciació lletrejada, llegim la sigla o l’acrònim lletra per lletra. Si comença per vocal l’apostrofem segons les regles generals. La UE reclama més coordinació. Si comença per consonant, no apostrofem l’article la i la preposició de, però sí l’article masculí el si el nom de la primera lletra comença per vocal. El PIB per habitant d'Espanya el 2011 va caure per sota de la mitjana europea. El Miami Heat és el campió de la NBA. La XTVL és una estructura de concertació, coordinació i cooperació amb mitjans audiovisuals, especialment les televisions de proximitat. La L97 és una línia d’autobús amb molts usuaris. En la pronunciació combinada, part sil·làbica i part lletrejada, se segueix el criteri de l’apostrofació lletrejada. Segons l’estudi de The Lancet el nombre d’afectats per la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) s’ha mantingut estable. [MPOC es pronuncia ema-poc]

13.4. Essa líquida (essa inicial seguida de consonant) Davant d’essa líquida només apostrofem l’article masculí per no obstaculitzar la pronúncia, per tant, l’article femení i la preposició de sí que s’apostrofen. Els onze directius de l’Scala de Milà s’abaixen el sou un 10%. Vuit membres de la SGAE han estat detinguts per desviar fons de la societat.

13.5. Cometes Davant de cometes, apostrofem els articles el, la i la preposició de segons la normativa general. Els preuniversitaris han hagut d'escollir entre un fragment d'’El árbol de la ciencia’, de Pío Baroja, i un article d’Eduard Punset.

63

13.6. Símbols Davant de símbols, no apostrofem ni els articles el i la ni la preposició de. El H2O és imprescindible per a la fórmula.

13.7. Abreviatures En les abreviatures, seguim les normes ortogràfiques d’apostrofació quan una abreviatura entra en contacte amb articles o preposicions. Aquest Sant Jordi el llibre més venut ha estat, de llarg, la novel·la de J. Jonasson.

13.8. Hac aspirada i hac muda No apostrofem els articles el i la i la preposició de davant de hac aspirada (Hawaii, hippy, ehem), però davant de hac muda sí (haver, hivern). Thomas Wright Fats Waller ret homenatge al jazz de Harlem dels anys vint.

13.9. Topònims no catalanitzats L’article dels noms de lloc no catalans i sense forma catalana l’escrivim amb majúscula inicial i la preposició de no es contreu. El conjunt arquitectònic d’El Burgo de Osma ha estat declarat bé d’interès històric. Sí fem la contracció en el cas dels topònims catalans o amb forma catalana. L’aeroport del Prat ha estat l’escenari de les protestes pel projecte Eurovegas.

13.10. Noms propis d’organismes i empreses No apostrofem l’article quan forma part del nom propi d’organismes i empreses. Vine a El Corte Inglés. Però sí apostrofem la preposició de. El Parlament va retre homenatge a les víctimes de l’atemptat d’Hipercor, propietat d’El Corte Inglés.

13.11. Cursiva Davant de paraules en cursiva, apostrofem els articles definits el i la i la preposició de d’acord amb les normes generals: Madonna va tornar a sorprendre en la presentació de l’últim disc, l’‘MDNA’. Però no l’apostrofem en cas que la paraula o fragment tingui un ús metalingüístic: Els mitjans de comunicació anomenen els avis indignats ‘iaioflautes’ per analogia amb ‘rastaflautes’.

13.12. Davant de xifres

64

Davant de xifres que comencen per vocal apostrofem els articles definits el, la i la preposició de. L’11 de juliol hi haurà noves concentracions en contra de les retallades. També en el cas de les xifres romanes, si és que comencen en vocal també apostrofem: L’XI Festival de Jazz ha estat organitzat per l’Ajuntament de Terrassa.

13.13. Pronoms febles Apostrofem els pronoms febles segons si van darrere o davant del verb i segons com es combinin amb un altre pronom. Davant d’un verb començat per vocal o hac, elidim i apostrofem els pronoms em, et, es, el, la i en: Josep Guardiola ha dit que abandona el càrrec d’entrenador del Barça i que serà Tito Vilanova qui n’agafarà les regnes. En canvi, no apostrofem el pronom la quan funciona com l’article femení (davant i, u, hi, hu àtones): El sistema de prepagament permet que la persona que paga no hagi d’introduir cap codi, perquè l’empremta digital ja la identifica. Si hi ha dues vocals en contacte en combinar dos pronoms, en suprimim una. Posem l’apòstrof tan a la dreta com puguem. En cas que el verb comenci per vocal, el segon pronom s’apostrofa amb el verb en lloc de fer-ho amb l’altre pronom: Quan un immigrant comet un delicte i és detingut, se’n comprova els documents identificatius. Darrere del verb els pronoms em, et, el, ens, els, en tenen forma reduïda i els apostrofem si el verb té una vocal final que no sigui u: dóna'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n... Quan combinem dos pronoms darrere del verb no podem posar més d’un apòstrof: posa-te’l, dóna-l’hi Hi ha construccions de pronoms que no es poden apostrofar (te-la, nos-en, li-ho, nos-el, la-hi, los-la). En aquests casos porten guionet: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.

14. Tractament de fenòmens recurrents

14.1. Justícia i successos La precisió en l’ús de la llengua en la informació de casos i successos és rellevant. No és el mateix un judici pendent de veredicte o vist per a sentència, com tampoc tenen el mateix significat les expressions innocent i no culpable, o bé presó provisional de condicional. Cal valorar la necessitat de revelar o no la identitat de les persones acusades quan es tracti d’un càrrec o d’una imputació abans de la resolució judicial, ja que hi ha antecedents de persones acusades que posteriorment han quedat absoltes, però amb danys irreversibles sobre la seva persona. La presumpció d’innocència és un dret constitucional. És per això que cal evitar la paraula presumpte, que jurídicament contraria el principi de presumpció d’innocència. No hem de donar per fet que una determinada persona és qui ha comès un crim; en tot cas, hem de dir que està acusada de crim o que li imputen el crim, o que és la suposada autora o bé que és sospitosa, imputada, detinguda, arrestada. Hem d’evitar la repetició feixuga d’aquests adjectius.

65

Cal especificar si els criminals són confessos o descoberts a l’acte o in fraganti. Farem constar que una persona ha quedat absolta si abans hem informat de la seva implicació en un cas. Cal enumerar els delictes pels quals es deté o s’acusa una persona per ordre de gravetat, de menys a més —seguint un criteri lògicament subjectiu, però aproximat. Així, pot passar que es detingui una banda dedicada a l’extorsió i el segrest, o que passi a disposició judicial un sospitós de violació i assassinat. Els detalls i descripcions sobre els acusats i les víctimes s’ha de cuidar especialment. En especial, només s’ha d’esmentar la nacionalitat, raça, aspecte, condició social o tendència sexual si és rellevant en la informació. Una interlocutòria és una ordre, una decisió o una resolució judicial. No equival a acte, acta o aute. Incautar-se no existeix en català, és decomissar o comissar. El nom és decomís o comís.

14.2. Manifestacions En les notícies sobre manifestacions s’han de recollir els càlculs de participació facilitats tant per les autoritats com pels organitzadors. El periodista pot fer un càlcul aproximat amb la regla següent: tres persones immòbils en un metre quadrat i només una si caminen.

14.3. Violència contra les dones Podem emprar els conceptes violència contra les dones, violència masclista o violència de gènere, per aquest ordre de preferència, per designar el fenomen social d’agressió i assassinat de dones.

14.4. Informació igualitària Cal evitar la creació d’estereotips que reprodueixin i contribueixin a la discriminació de qualsevol tipus. Cal evitar el sexisme en la informació. Cal compensar els punts de vista, també entre homes i dones en assessors, col·laboradors i en altres fonts d’informació sempre que sigui possible. Cal preferir els noms de referència plural que no indiquen cap sexe (col·lectiu, professorat, ciutadania, plantilla, etc.) i no forçar la duplicitat masculina-femenina, que s’allunya del llenguatge periodístic.

14.5. Discapacitat Preferim el concepte discapacitat al de minusvàlid. Segons els contextos usem mobilitat reduïda, discapacitat visual, etc.

14.6. Infància

66

Cal demanar permís per fotografiar o filmar menors o llocs amb presència de menors, com les escoles i esplais. Les imatges amb menors no es poden difondre sense permís. Tot i tenir permís dels tutors legals, la cara dels menors s’ha de difuminar en els documents de vídeo o fotografia.

14.7. Salut Les notícies relacionades amb la salut solen contenir terminologia específica que no sempre és compartida per l’audiència. S’ha d’explicar breument tot allò que pensem que no es coneix, com ara noms de malalties o de tumors. Cal fer el mateix amb els tractaments mèdics, que sovint incorporen noms de fàrmacs o components químics. Moltes malalties o afeccions tenen maneres de dir pròpies del llenguatge col·loquial, que hem de preferir: un hematoma és un blau, l’alopècia és la caiguda dels cabells, l’ictus és un atac de feridura. Hem de recórrer al llenguatge específic si la referència directa al diagnòstic és rellevant, com ara si algú rep un fort cop al cap i acaba ingressat amb un traumatisme cranioencefàlic. En el cas de lesions en l’àmbit dels esports, cal valorar si cal dir tot el diagnòstic o bé només una part: molèsties a la cama o una lesió a la cama en comptes de trencament fibril·lar del soli de la cama dreta. No usem el tòpic de llarga malaltia per evitar parlar del càncer o de la malaltia d’Alzheimer. Si es fa pública l’afecció o causa de la mort, cal indicar-les pel seu nom i exercir una tasca divulgativa sobre la presència inevitable de la malaltia en la vida. Cal evitar denominacions com anorèxia, esquizofrènia o trastorn bipolar per parlar de comportaments polítics. Tampoc parlem d’avortar en sentit figurat per interrompre o bé de càncer per parlar de xacres socials.

14.8. Immigració Fem servir la paraula immigrants per referir-nos genèricament a les persones que migren fugint de la misèria; però no per referir-nos als col·lectius de diferents orígens ja arrelats a Catalunya. Cal no abusar del concepte nouvingut per qualificar persones que viuen a Catalunya d’origen o aspecte que pugui semblar diferent. Dels immigrants, en alguns casos, se’n pot dir estrangers, tot i que en algunes notícies aquest terme inclou qualsevol persona de procedència estrangera (per exemple, quan es dóna el percentatge de nounats que tenen un progenitor de fora). La paraula immigrant pot dur associat un adjectiu que n’apunti la procedència: subsaharià, llatinoamericà, romanès, magribí, etc.Les persones immigrants en situació d’il·legalitat no poden ser qualificades d’il·legals, ni d’irregulars. Cal usar l’expressió persones sense papers —sense papers, la segona vegada que ho esmentem—, també podem dir immigrants clandestins. Evitarem emprar símils bèl·lics per parlar de l’arribada d’immigrants: No: invasió, arribada per terra, mar i aire o assalt a la tanca de Melilla, les pasteres desembarquen, nou contingent d’immigrants. Sí: arribada d’immigrants, saltar la tanca, nova onada d’immigrants...

67

14.9. Nacionalitat Referim la nacionalitat o l’origen geogràfic de les persones protagonistes de les notícies quan la dada és rellevant (Premis Nobel, Oscar). En els successos només indicarem aquesta informació quan sigui rellevant per a la comprensió de la notícia, però evitarem referir-nos-hi en els titulars per evitar estigmatitzar una comunitat.

14.10. Terrorisme Evitarem les expressions terrorisme basc per parlar d’ETA i terrorisme islàmic per parlar del terrorisme dels islamistes radicals i Al-Qaida.

14.11. Víctimes No donem el nom de les víctimes de la violència, per respecte a la intimitat de la persona i,sobretot, per evitar que, amb el seu nom, s’etiqueti una determinada tipologia de crim. El mateix s’ha de fer amb les víctimes de la violència masclista. La informació sobre catàstrofes amb víctimes o destrosses ha de ser especialment curosa amb la identitat dels afectats i amb les dades sobre el sinistre. Cal evitar ferir la sensibilitat de l’audiència, el sensacionalisme, les imatges morboses, i forçar declaracions de ferits i familiars. Cal evitar primers plans de morts i ferits i d’elements que s’hi relacionin, com matrícules de cotxes.

14.12. Les forces de seguretat Només es mostren imatges dels cossos i forces de seguretat quan són expressament notícia. En la resta de casos en què hi ha intervencions policials, els agents no han d’aparèixer com a protagonistes o bé cal evitar que se’ls pugui identificar.

15. Bibliografia

68

CONSELLS LINGÜÍSTICS

69

CONSELLS LINGÜÍSTICS PER ORDRE ALFABÈTIC A

a + CD: el complement directe no sol anar precedit de preposició El Barça va guanyar el Joventut. L’última glaçada ha afectat la collita d’ametlles. Van trobar el desaparegut en un bosc. Ell anima més que mai la gent a comprar productes catalans en ple boicot del cava català.

*a dia d'avui L’expressió *a dia d’avui és incorrecta, és un gal·licisme que cal substituir per ara per ara, avui dia, avui en dia, ara com ara. El primer projecte d’Eurovegas preveia enderrocar el nou estadi de Cornellà-El Prat per fer-hi passar una autovia. Avui en dia, però, el projecte està descartat.

a hores d’ara L’expressió correcta és a hores d’ara, amb preposició, i no *hores d’ara. Aquesta expressió presenta un matís de probabilitat en relació amb una acció ja començada. Han marxat fa una estona, a hores d’ara ja deuen haver arribat a la seva destinació. És incorrecte quan es vol dir ara, en aquest moment. No: A hores d’ara el president arriba a l'estadi. (*a hores d'ara) Sí: Ara arriba el president a l’estadi.

*a no ser que És un castellanisme que cal substituir per les expressions catalanes: a menys que, fora que, si no és que, llevat que, tret que. Des de Gavà fins a Barcelona el tren triga uns 20 minuts… …a menys que / llevat que/ tret que / fora que hi hagi una avaria. (subjuntiu present) …si no és que hi ha una avaria. (indicatiu present)

*a per ells L’expressió *a per ells! és incorrecta perquè és una traducció literal de l’expressió castellana ¡a por ellos!. Se sol utilitzar en diferents contextos on hi ha un ús espontani de la llengua. Alternatives:

70

Amunt les atxes! Que tremolin! Tot per la victòria! Donem-ho tot! Endavant! Som-hi!

No ens aturaran! Tireu pel dret! El tot pel tot! Jugueu fort Jugueu-vos-hi el tot pel tot! Feu un vaitot!

En català l’infinitiu no s’usa per fer l’imperatiu. Per tant: mengeu-vos-els! (i no: a menjar-se’ls).

abandó/abandonament Abandó i abandonament són paraules sinònimes. En les declaracions, el president ha parlat de l’entorn de la fi d’ETA i l’abandó de la lluita armada per part d’aquesta banda terrorista.

abertzale/Ertzaintza El grup de lletres tz es pronuncia ts: [abertsale], tal com es fa, també, amb Ertzaintza [ertsantsa]. En els parlars orientals no s’han de neutralitzar les vocals d’aquests mots d’origen basc. Avui són notícia les declaracions de portaveus abertzales a Sant Sebastià arran del comunicat d’ETA.

accent incorrecte Incorrectament, alguns cultismes, manlleus i topònims estrangers no es pronuncien amb l'accent correcte fixat en català, sinó que se solen dir amb l'accent que tenen en castellà. La síl·laba subratllada és la que té l'accent correcte en català: medul·la Tibet Bàssora timpà oceà xassís elit xandall Nobel iber mil·ligram handbol futbol

rèptil tèxtil míssil víking radar atmosfera osmosi vertigen libido olimpíada pneumònia diòptria elèctrode

isòbara interval conclave període acne fluor Marràqueix Biarritz Eufrates Etiòpia Hèlsinki Himàlaia

aclarir/esclarir Els dos verbs deriven de la paraula clar.

71

Les qüestions difícils, els problemes, costen d’explicar, o sigui, d’aclarir. Però també costen de solucionar, o sigui, de treure’n l’entrellat, és a dir, d’esclarir. Aclarir vol dir ‘fer més entenedor’, és a dir, ‘explicar’, mentre que esclarir fa referència a ‘desembrollar una qüestió’. La Policia Nacional, que actua en tot l'àmbit espanyol, esclareix els fets [en treu l’entrellat] i el periodista, que sempre busca l’actualitat, els aclareix [els explica, els fa entenedors per a l'audiència]. Els policies esclareixen els fets i els periodistes els aclareixen. Clarificar vol dir ‘separar les partícules sòlides suspeses en un líquid’. Per tant, ni els problemes ni els fets es clarifiquen.

aconsellar El verb aconsellar és certament una mica complicat, pels usos que té, que bàsicament són tres: • aconsellar [algú] (sobre alguna cosa) = donar consell El mestre aconsella els deixebles sobre com aprovar els exàmens. La mare aconsella el nen sobre els perjudicis de mirar la televisió. El nen necessita algú que l'aconselli sobre els perjudicis de mirar la tele. • aconsellar [una cosa] (a algú) = recomanar El metge aconsella repòs al malalt. La mare aconsella al nen que no miri la tele. • aconsellar-se [amb/per algú] (sobre una cosa) = prendre consell Es van aconsellar per un advocat sobre com resoldre el contracte de treball. El nen s'aconsella amb la mare i els mestres sobre els perjudicis de mirar la tele.

Adjectiu: posició L'adjectiu i el participi (en funció de l'adjectiu) tendeixen a anar darrere del nom: augment previst, públic jove, majoria suficient, ferides greus, programa complet... Hi ha adjectius que necessàriament van darrere del nom: energia solar, escola pública, clau anglesa, control directe, certificat mèdic, companyia aèria… Quan el nom té diversos complements, un dels adjectius pot precedir el nom: una llarga crisi política, els principals grups esportius, dures discussions dialèctiques, una ràpida baixada de temperatures, importants costos de producció, l'actual sistema d'ajudes… Depenent on es col·loquen els adjectius hi ha canvi de significat: una simple pregunta/una pregunta simple, una informació certa/una certa informació, un home gran/un gran home… En textos d'opinió hi ha adjectius que poden col·locar-se davant del nom quan s'utilitzen amb valor apreciatiu, subjectiu o intensiu: il·lustres visitants, famós personatge, impressionant incendi, estranys mecanismes, suaus advertències, veritable caos… La Conselleria de Medi Ambient promou la conducció intel·ligent per evitar la contaminació de l'aire.

72

Adverbis acabats en -ment Cal fer servir amb moderació els adverbis acabats en -ment: generen construccions pesants, fan perdre riquesa i vivacitat d'expressió i poden provocar rimes desagradables quan van seguits. Alternatives possibles depenent de cada text Actualment: avui, ara, avui dia Anteriorment: abans Clarament: de forma clara, amb claredat Completament, definitivament, totalment, plenament, íntegrament, absolutament: del tot Especialment, fonamentalment, principalment: sobretot Freqüentment: sovint Necessàriament: per força Pròximament: aviat Únicament, solament, exclusivament: només Recentment: fa poc Provisionalment, momentàniament, eventualment: de moment Probablement: potser Finalment: per acabar

afectar (verb transitiu = sense a) El complement del verb afectar no va introduït per la preposició a. Hisenda encara ha de retornar als contribuents uns 3 mil milions d’euros de l’IRPF, el retard afecta uns dos milions de declaracions.

aglomeració Per expressar aglomeració, hi ha les diverses expressions: és ple de gom a gom no hi cap ni una agulla és ple com un ou

hi ha una gentada de por els carrers són plens de banda a banda

Les aglomeracions de persones poden crear tumult, que és l’agitació que produeix la multitud, amb crits i confusió de veus. Si es mouen tumultuosament i amb intermitències, aleshores les persones es mouen a borbollons, a glopades, a onades. Tumultuosament i precipitadament, és diu a forfollons. El dia de Sant Jordi els carrers són plens de gom a gom de gent que vol comprar llibres i roses.

al front de

73

Es pot fer servir correctament l’expressió al front de quan front es refereix a la part superior de la cara, però no pas com a locució prepositiva volent dir al capdavant de, davant de, liderar o dirigir. Titol Vilanova ha estat escollit per estar al capdavant de la banqueta del Barça.

alauita El concepte alauita fa referència a la dinastia que governa actualment el Marroc. Ara bé, la forma alauita és incorrecta com a sinònima de l’adjectiu marroquí/marroquina en casos com govern marroquí, policia marroquina, poble marroquí, etc. La visita oficial del president del govern central al Marroc ha començat amb una ofrena a la tomba del rei alauita Hassan II.

alcalde, batlle, paer en cap Hi ha diferents maneres de dir alcalde en el tot el domini lingüístic català. • alcalde o alcaldessa: president/a de la corporació municipal o de l’ajuntament d’un municipi. Les dues s d’alcaldessa marquen una pronúncia sorda i no sonora. Per tant, és incorrecte dir *[alcaldeza]. • batlle o batle i batllessa o batlessa: forma que utilitzen preferentment a les Illes Balears. En aquest cas la t no sona i cal pronunciar [ll-ll]: [ball-lle] o [bal-le]. És incorrecte dir *[ball-lleza], cal dir [ball-llesa]. • paer: equival a regidor (una denominació més usual) i paer en cap és l’alcalde. Tot i que aquestes formes estaven molt esteses a l’Edat Mitjana, actualment només hi ha dos municipis a Catalunya que les mantenen: Lleida, al Segrià, i Cervera, a la Segarra. Tot i això, conviuen amb les formes alcalde i regidor/a. En aquests dos municipis, s’anomena paeria a l’ajuntament. No es neutralitzen les a i e d’aquestes denominacions en català central. Fins ara, encara no s’ha donat el cas que Lleida i Cervera tinguin paera en cap i els diccionaris no recullen la forma femenina, atès l’origen antic d’aquesta forma que feia referència a càrrecs que exercien exclusivament homes.

alcalde pedani, entitat local menor, EMD S’anomena alcalde pedani l’alcalde que presideix una entitat local menor. Aquestes entitats són les que estan formades per un nucli separat d’edificacions dins d’un municipi al qual s’atorga personalitat jurídica pública pròpia i una certa autonomia en la prestació de serveis. Les entitats locals menors també s’anomenen Entitats Municipals Descentralitzades (EMD).

alcohol En català central alcohol es pronuncia [əәlkuòl], per tant, la primera o és una [u]. En català nord-occidental, [alkoòl], marcant bé les dues o obertes. Per tant, en cap cas, pot sonar [alkòl].

74

Alcorà En català el nom del llibre sagrat de l’islam, que per als musulmans conté la paraula de Déu, és Alcorà (ni *Corà, ni *Coran, etc.). El president estatunidenc, Barack Obama, ha condemnat l’acció antiislàmica de cremar exemplars de l’Alcorà l’Onze de Setembre.

aero- El prefix grec aéros, que vol dir ‘aire’, ha acabat formant part de paraules com aeròbic, aerodinàmic, aeròdrom, aeronau o aeroport. En català oriental, la e del prefix aero- sona sempre tancada; en canvi la a i la o es neutralitzen i fan [əә] i [u]. Cal indicar, també, que quan la o és tònica, només es neutralitza la a: [əә]eròbic, [əә]eròdrom.

alçària, alçada, altura i altitud ALÇÀRIA • dimensió d'un cos en direcció vertical: Han estudiat un monument romà de 3 metres d'alçària. ALÇADA • sinònim d'alçària, referit a persones i animals: Aquest jugador de bàsquet fa 1,90 m d'alçada. ALTURA • distància vertical d'un punt a la superfície de la terra o a una altra base o terme de comparació: Havia arribat a una altura de 100 metres quan es va estavellar • en sentit figurat també es fa servir aquest terme: És a l'altura del carrer d'Aribau ALTITUD • altura d'un punt de la terra respecte al nivell del mar: Hi havia un poble a 500 metres d'altitud.

after i rave Els mots afterhours i rave són d'origen anglès. I cal tenir en compte les particularitats següents: RAVE El francès, l'italià, el castellà i el català han adoptat el mot rave per designar la festa o esdeveniment al qual assisteix un gran nombre de persones que ballen al ritme de la música techno i que poden allargar-se durant dies. S’escriu rave en rodona i entre cometes als titulars en el cas de la premsa digital o escrita i al cos del text. Coreferents de rave: festa multitudinària o, si s'escauen, adjectius com il·legal, o expressions com de diversos dies de durada, etc.

75

AFTERHOUR El Termcat ha aprovat la forma catalana fora-d’hores per designar els establiments nocturns d'activitats musicals que es mantenen oberts més enllà de l'hora de tancament autoritzada. Tot i això, també són usuals les formes afterhours o simplement afters, que és la forma més freqüent i que admet singular after i plural afters. La Generalitat va aprovar ahir el projecte de llei de l'espectacle que regularà els afterhours i les rave.

Algèria, Alger El país africà és Algèria (gentilici: algerià, algeriana), mentre que Alger és la capital (gentilici: algerí, algerina). El segrest es va fer a Tindouf, Algèria, on hi ha un campament sahrauí.

Alícia Sánchez-Camacho En català es respecta la grafia i la pronúncia dels noms propis de persones, i encara més si ho han manifestat de manera expressa. Només es tradueixen els noms de papes, emperadors, reis i descendents reials, a més dels de personatges històrics, mitològics o populars que tinguin versió catalana. En el cas del nom de la presidenta del PP català, dit expressament per ella mateixa, el seu nom és Alícia, pronunciat i escrit a la catalana i amb guionet. I els dos cognoms s’han de pronunciar en castellà.

Al-Qaida S’usa la transcripció Al-Qaida (i no Al-Qaeda) perquè està més a prop de l'àrab i es pronuncia [alkáida]. El Front Polisario creu que el segrest és obra d’Al-Qaida.

alquenquengi La forma catalana per designar el fruit usat en pastisseria de l'espècie botànica Physalis alkekengi és alquequengi. La forma castellana és alquequenje, i no alquejenje. En castellà, també s'anomena vejiga de perro.

Alt Empordà La t de alt no sona. Així doncs, es pronuncia: [álampurdà] i no *[áltampurdà]. Com la resta de comarques, tret d’Osona, porta article en minúscula: l’Alt Empordà.

amb vista a / en vista de

76

Les expressions amb vista a i en vista de tenen significats diferents i sovint es confonen: AMB VISTA A • vol dir ‘pensant en’, ‘amb la intenció de’. En sentit figurat, s’usa en singular, no en plural. AMB VISTES A • s’usa en sentit recte i només en plural: una habitació amb vistes al mar. EN VISTA DE • vol dir considerant, atenent: “en vista de l’èxit, la cantant ha decidit intensificar la gira”. En aquest sentit, no s’usa en plural. Els sindicats UGT i CCOO continuen fent campanya amb vista a la vaga general del 29 de setembre.

ample/a, ampli/àmplia AMPLE/AMPLA • fa referència a ‘extens en amplària, folgat’: Un vestit ample, un auditori ampli, una interpretació

àmplia de la llei, un carrer ample, un informe ampli. AMPLI/ÀMPLIA • vol dir ‘de gran extensió o capacitat, no breu, liberal’: El Partit Popular ha aconseguit una

àmplia majoria absoluta en les eleccions generals del 20-N.

anar a És incorrecte si no hi ha desplaçament i el verb està en present. Per tant, no es poden dir frases com: Anem a fer un repàs de la situació de la borsa, de l’actualitat del dia, dels titulars, etc. Es pot substituir per: Fem un repàs dels principals índexs borsaris del món, Repassem/revisem l’actualitat del dia... Si hi ha realment desplaçament, aleshores és correcte: Anem a caminar pel cap de Creus.

Andorra S’ha de pronunciar amb o oberta en tot el domini lingüístic. És a punt de començar el pont de la Constitució i Andorra és una de les destinacions del Pirineu per passar aquestes minivacances.

andritxol/andritxola El gentilici d’Andratx és andritxol, per al masculí, andritxola, per al femení.

77

Els populars andritxols s'enfronten a una possible moció de censura.

anit Té un significat ambigu, segons els indrets de Catalunya tant pot significar ‘a la nit d’avui’ com ‘a la nit d’ahir’. Per tant, en comptes d’anit, si es fa referència a la nit passada, és millor dir ahir al vespre o ahir a la tarda.

Angela Merkel Cal respectar la pronunciació original del nom de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Es pronuncia [ánguela]. És a dir, la g sona gue, com guerra, i no com la g de gerra o Girona.

-anu- i –enni- En català es poden formar paraules derivades del mot any amb els infixos -anu- i -enni-: anual bianual

trianual anualitat

anualment anuari

interanual

biennal triennal

quadriennal bienni

trienni decenni

mil·lenni

Els mots que contenen el conjunt de lletres -anu- s’escriuen amb una sola ena, mentre que els mots que contenen el grup -enni- s’escriuen amb dues enes. Mentre que bianual es refereix a un esdeveniment que es produeix dues vegades l’any, biennal es refereix a un esdeveniment que es produeix cada dos anys o que dura dos anys. Passa el mateix amb trianual/triennal. Per exemple, La Biennal de Venècia, una de les institucions culturals més prestigioses del món, que promou el desenvolupament de noves tendències artístiques mitjançant exposicions cada dos anys.

antípodes, els L'expressió correcta és estar als antípodes. L’enquesta fa una valoració positiva del president del govern, una opinió que està als antípodes del que pensen els seus adversaris polítics.

Antropònims: traducció Es tradueixen els noms de: • sants: sant Jordi, sant Francesc d'Assís, sant Joan Bosco, santa Teresa de Lisieux, sant

Marcel·lí Champagnat, sant Felip Neri

78

• papes: Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI • patriarques eclesiàstics: Aleix II, Ciril I • emperadors: Juli Cèsar • personatges clàssics i medievals (literaris o mitològics): Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles,

Èdip, Èsquil, Orfeu • dinasties: Casa d'Alba, Borbó, Habsburg, Savoia, Dues Sicílies • reis i reines, prínceps i princeses regnants o no, i descendents directes: Beatriu

d'Holanda, Albert de Mònaco, Carles d'Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d'Orleans No es tradueixen: • noms que no tenen equivalent en català: Haakon de Noruega • nom dels cònjuges dels descendents reials si no provenen de famílies reials ni han

rebut el títol de príncep o princesa: Carlos Zurita, Iñaki Urdangarin… i els noms dels fills de persones que han renunciat als drets successoris.

any de traspàs / bixest / bissextil Els anys que tenen 366 dies se’ls anomena any de traspàs, bixest o bissextil.

apocalipsi El mot apocalipsi és femení i no duu s final en la forma singular: l’apocalipsi, una apocalipsi, diverses apocalipsis. El comissari europeu d’Energia, Günther Öttinger, ha parlat sobre la catàstrofe del Japó. Öttinger afirma que es tracta “d’una apocalipsi”.

Apoel L’Apoel és un equip de Nicòsia, Xipre, i es pronuncia [àpoel]. Avui és juga el partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions entre l’Apoel i el Reial Madrid.

aquest espai A frase L'empresa tal patrocina aquest espai s'ha de sonoritzar la s d'aquest, perquè el demostratiu aquest va seguit d'una paraula que comença en vocal espai: [akéstespái].

aquí D’AQUÍ

79

• indica el moment en què passarà un fet: d’aquí + numeral/quantitatiu + període temporal: Us ho explicarem d'aquí un moment. D’aquí pocs segons compareixerà el ministre de l’Interior per informar sobre l’alto el foc d’ETA. D’AQUÍ A • indica el període limitat durant el qual passarà un fet: D’aquí a 15 dies encara es pot comprar el material sense l’augment d’IVA. • indica distància espacial: D'aquí a Nova York només hi ha un vol diari.

ara com ara / ara per ara Ara com ara significa ‘mentre no canviïn les coses’, mentre que ara per ara vol dir ‘en aquest moments, si més no’. Ara com ara es manté la vaga, després de les negociacions ja en parlarem. Ara per ara podem viatjar en autobús, potser la setmana vinent no hi podrem viatjar.

Arcaismes, cultismes i tecnicismes El mitjà televisiu ha de donar preferència a les formes més habituals de la llengua oral i excloure'n els arcaismes, els cultismes, els tecnicismes i les expressions i construccions pròpies de la llengua escrita o literària. romandre: Malgrat l'amenaça de la tempesta 'Ernesto', un centenar de persones van quedar-se (romandre) a casa seva. fer palès: L'allau d'immigrants que arriben a les Canàries fa evident (palès) la necessitat d'una major implicació de la Unió Europea. col·lidir: Avui a la matinada ha topat/xocat (col·lidit) un cotxe amb un autobús a l'AP7. quelcom: Voleu alguna cosa (quelcom) diferent per a les vostres vacances?

Article determinat i l’indeterminat davant de xifres L’ús de l’article determinat (el/la) o indeterminat (un/una) davant d’un percentatge o xifra canvia el significat. L’article determinat indica una xifra exacta, mentre que l’article indeterminat, un valor aproximat. El partit conservador ha obtingut el 30% dels vots. (exactament el 30%) El partit conservador ha obtingut un 30% dels vots. (aproximadament un 30% dels vots)

assentada/seguda/*sentada/*asseguda

80

Assentada vol dir ‘deliberació entre dues o més persones’; una seguda és ‘una acció en què diverses persones es queden assegudes alhora en un lloc insòlit o de pas per cridar l'atenció del públic sobre alguna cosa en senyal de protesta’. A tot Catalunya hi ha hagut diverses assentades i segudes en protesta per les retallades a l’educació i la recerca. Els noms *asseguda i *sentada són incorrectes en català.

Assimilacions (pronúncia de decisió) Fet que es produeix quan un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre, contigu o no, envaint-lo parcialment o totalment. Per exemple, quan es pronuncia el mot decisió fent la c i la s o bé les dues [z] o bé les dues [s] indistintament: [desisió] o bé [dezizió]. La grafia ja indica que la pronunciació de la lletra c ha de ser [s] (sorda) i de la s entre vocals sempre [z] (sonora). És a dir, cal pronunciar [desizió]. Altres casos similars: decisiu, decisori, precisió, precisament, precisar, cesària... També pot haver-hi assimilació quan es diu el mot seixanta fent [xexanta] en comptes de [sexanta], que és com cal pronunciar-lo.

associacions, fundacions i ONG La norma general és que es tradueixi al català el nom de fundacions, associacions i ONG: Fundació Reina Sofia, Pallassos sense Fronteres, Metges del Món, Associació de Víctimes del Terrorisme. ETA vigilava el filòsof Fernando Savater, fundador de l'associació Basta ya. Però el cas de ‘Basta ya’ no es tradueix, ja que a les Balears ja hi ha una organització anomenada Ja N'hi ha Prou amb objectius molt diferents de la fundada per Savater.

audio-, ràdio- Tant en audiòfon com en radioactivitat es parteix dels prefixos audio- i ràdio- que cal mantenir sencers. No només en aquestes paraules, sinó en totes les que els contenen: audiovisual, audiofreqüència, radioactivitat, radioenllaç... En la seva darrera campanya va oferir audiòfons gratuïts a les persones sense recursos. S'ha detectat radioactivitat en alguns avions de British.

*avui per avui (incorrecte) En català és incorrecta l'expressió *avui per avui. Amb el mateix valor, podeu usar: ara com ara, ara per ara, avui dia. Després de la manifestació independentista, el president de la Generalitat, Artur Mas ha dit que ara per ara, Catalunya té un camí i vol progressar. B

81

banderer, banderera / portabandera

Els esportistes encarregats de portar la bandera d’una delegació durant les cerimònies d’obertura i de cloenda d’uns Jocs Olímpics tant s’anomenen banderer/banderera com portabandera (el portabandera o la portabandera). La Junta de Federacions Olímpiques ha de decidir qui serà el banderer d’Espanya als Jocs Olímpics.

*barallar xifres Les xifres no es barallen, sinó que es consideren, es calculen, s’estimen... Les xifres de pèrdues per al sector turístic que *baralla el govern són milionàries.

barracó És correcte (i el mot és normatiu) l’ús de la paraula barracó per designar un edifici prefabricat i provisional. En alguns municipis han de fer les classes en barracons.

basc, èuscar El nom de la llengua basca en català és: basc o èuscar (i no eskara o euskera). Per tant, es pot dir televisió en basc o bé televisió en èuscar. En basc, el nom de la llengua basca és eskara o euskera. Mots bascos: ikastola: model preescolar d'escola en basc herriko tabernes: els bars on es troben els simpatitzants d'Herri Batasuna lehendakari: president del govern basc ikurriña: bandera del País Basc euskaldun: persones que parlen basc Si es pretén donar informació de proximitat, s’ha de tenir en compte que les paraules en basc no necessàriament tenen un significat transparent per a tothom. Cal tenir en compte que en alguns sectors, l'ús sistemàtic dels mots en basc s'interpreta com el reconeixement del seu ‘fet diferencial’, i per tant, el reconeixement de la seva reivindicació d'independència. La XTVL ha signat un conveni de col·laboració amb un grup d’empreses impulsores de televisió local en basc.

bebè En català central cal pronunciar la paraula bebè neutralitzant la primera e i la segona ha de sonar oberta: [bəәbè].

82

En català nord-occidental, la primera sona tancada i la segona oberta [bebè].

Begur La r final de Begur no sona: català oriental [bəәgú]; nord-occidental [begú]. Treballadors de l’empresa Armacell Iberia de Begur, al Baix Empordà, faran tres dies d’aturades.

Besòs La pronúncia adequada del nom del riu Besòs és amb la o oberta: [bəәsòs]. En el cas del nom dels rius catalans, s’ha de respectar la pronúncia local pel que fa a les vocals tòniques, tal com indica l’accent gràfic.

blaugrana/blaugranes El Barça ha sortit al pas de les informacions que vinculen els blaugranes / els jugadors blaugrana amb pràctiques sospitoses associades al dopatge, segons la Cadena COPE. Com a adjectiu és invariable: jugadors blaugrana. Però és variable com a substantiu: vuit blaugranes.

boxs/cabines/cubicles per a fumadors Es poden usar les tres expressions: cubicles, cabines i boxs per fer referència a aquests espais per a fumadors. El plural de box és boxs. Ni *boxes ni *boxos. Exemple: parada a boxs. El PP ha aconseguit que s’aprovi a la Comissió de Sanitat del Senat la proposta de crear cubicles/cabines/boxs per a fumadors en bars i altres locals públics tancats. Es tracta d’espais semitancats i aïllats perquè els fumadors puguin fumar tant com vulguin.

broker, BBC En català es pot dir broker o mediador per parlar de la persona que promou, negocia i concreta operacions borsàries en nom i per compte d’altres. En cas d'usar l'anglicisme broker, cal fer una petita explicació sobre què és per deixar clar el seu significat. Pel que fa a la BBC (British Broadcasting Corporation, cadena de ràdio i televisió del Regne Unit), cal lletrejar-ho en català: [bebesé]. La BBC ha informat d’un broker que pronostica que aquest any milions de persones perdran els seus estalvis.

buc

83

La carcassa total o parcial d'un moble, especialment en una taula, que conté els calaixos és un buc.

bullying El Centre de Terminologia de Catalunya proposa assetjament escolar com a alternativa de l’acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics. C

calamarsa/calabruix Són paraules sinònimes. Aquests dos mots tenen un origen possiblement cèltic i signifiquen ‘pedres de març’ (calamarsa) i ‘pedres de bruixa’ (calabruix). El Servei Meteorològic de Catalunya avisa que, per fi, hi haurà pluges abundants, en alguns punts acompanyades de tempesta i calamarsa.

caldo de cultiu L'expressió caldo de cultiu prové del món de la microbiologia, on també utilitzen l'expressió brou de cultiu. En sentit figurat es pot utilitzar per indicar ‘entorn favorable al desenvolupament d'alguna cosa’: són un caldo de cultiu per al fanatisme religiós.

*calendarització, *agendar A banda del sentit tradicional, s’entén per calendari ‘una taula o catàleg, confeccionat pels organismes públics competents, que regula els esdeveniments i les manifestacions d'una determinada branca o activitat durant l'any’: calendari escolar, acadèmic, judicial, esportiu, impositiu... Per tant, exigeixen un calendari, no una *calendarització, que és incorrecte. També es parla de posar data a una cita, i no *agendar, que és incorrecte en català. Els grups municipals del PSC de les comarques de Tarragona demanaran a la Generalitat un calendari de pagament dels diners que els deuen.

*calers Els calers són els diners. La paraula calers ni és correcta, ni és adequada per al registre dels informatius. Perrin ha acusat els directius del Barça de filtrar les informacions que acusen l’anterior Junta d’haver malbaratat els diners del club.

càncer

84

En català oriental cal neutralitzar la e de la segona síl·laba: [kànsəәr].

Canes El Festival de Canes és una de les cites més importants del cinema mundial. Al costat de la grafia francesa Cannes, cal recordar que hi ha una forma tradicional catalana Canes, amb una sola n. Quan es pronuncia aquest topònim en català oriental cal pronunciar una sola n i neutralitzar la e. Si es vol apropar la pronúncia a la llengua original, el francès, cal pronunciar [kán].

càntabre/cantàbric Un càntabre és una persona natural de Cantàbria, mentre que l’adjectiu cantàbric s’usa per a expressions de l’àmbit geogràfic: litoral cantàbric, serralada cantàbrica. Hi haurà núvols baixos de matí al litoral mediterrani i al litoral Cantàbric, on fins i tot pot caure algun plugim a primeres hores del dia.

Canvi de preposició davant d'infinitiu Les preposicions en i amb davant de nom es converteixen en a o de davant d’infinitiu. Ha mort l’escriptora catalana Teresa Pàmies, una dona que va esforçar-se molt a recuperar la memòria de la guerra, la diàspora i la clandestinitat. [...] Va esforçar-se molt en la recuperació de la memòria de la guerra, la diàspora i la clandestinitat. [...] Va esforçar-se molt a recuperar la memòria de la guerra, , la diàspora i la clandestinitat.

Cardedeu La pronúncia pròpia del nom d'aquest poble del Vallès Oriental és amb doble accent per raons etimològiques. Sembla que la forma quer (que vol dir ‘roca, penyal’) va evolucionar cap a car, amb vocal tònica, de manera que Cardedeu vol dir ‘roca o penyal de la deu o font’. Així doncs el primer accent és a la síl·laba car i el segon a deu. I que la e de deu és oberta, ja que vol dir deu (font).

Carnaval i Carnestoltes Les dues formes són correctes en català. El mot carnaval vol dir ‘llevar la carn’, igual que el mot carnestoltes, que ve del llatí carnes tollitas i també vol dir el mateix. El Carnaval o el Carnestoltes (en majúscula quan és el nom de la festa) marca l’inici del període de dejuni i abstinència quaresmals, però es posa en minúscula quan es refereix al ninot o a les expressions fetes.

85

També s’anomena carnestoltes el ninot de palla vestit amb roba que es penjava per finestres, balcons i places públiques durant el carnestoltes i es cremava el darrer dia. També hi ha l’expressió fer el carnestoltes, que vol dir ‘anar vestit de manera ridícula o de mal gust’. Ésser un carnestoltes vol dir ‘ésser un baliga-balaga, un poca-solta, una persona que ningú no es pot prendre seriosament’. En molts llocs del nord de les comarques de Lleida, la Franja i les Terres de l’Ebre diuen [karnistoltes], però és una forma col·loquial.

carreteres i línies de transport: apòstrof Com que no s’apostrofen les lletres (la ela, la ema, la a...) tampoc s’apostrofa el nom d'una autopista que comença per A seguida de guionet: la A-2, però l'AP-7. Per tant, tampoc s’apostrofa davant de les línies de metro (la L1, la L5) o bé les línies d'autobús (la L95 o bé la L97). En el cas de les carreteres de Lleida, com per exemple, la LL-55, es diu ‘la ela ela cinquanta-cinc’.

casa reial Casa reial és sinònim de família reial, i s’escriu amb minúscula. Per contra, la Casa de Sa Majestat el Rei o Casa del Rei és l’organisme que, d’acord amb la Constitució, té com a missió servir de suport al Rei en totes les activitats que es deriven de la funció de cap d’Estat.

Casa Rosada El nom de la residència oficial de la presidenta argentina és Casa Rosada. S’escriu en majúscula i es pronuncia a la catalana.

cassolada, casserolada i esquellotada Sembla que arreu dels territoris de parla catalana hi ha una manera de protesta o de reivindicació col·lectiva en què es fan sonar estris diversos, principalment metàl·lics, colpejant-los o movent-los. D’això se’n pot dir cassolada, casserolada i esquellotada. El Termcat proposa la forma cassolada. A aquesta manera de protestar, a les Terres de l’Ebre, el Maestrat i l’Alcalatén, entre d’altres, també en solen dir esquellotada. Tot i que les formes casserola i cassola són igualment correctes i normatives, i s’usen en bona part del domini lingüístic indistintament, cal tenir en compte que en cada territori hi ha unes preferències o unes altres segons els casos.

86

Cal remarcar que al Pirineu, i el País Valencià se sol preferir la forma casserola, tot i que no en exclusiva.

cigarro/cigarreta/cigarret/puro Els qui fumen o fumaven empassen o empassaven el fum del tabac picat envoltat de paper fi de color blanc. És a dir, empassaven el fum d'un cigarret, d'una cigarreta o d'un cigarro, ja que es pot dir de les tres maneres. Cigarro és sinònim també de cigar o puro, els de color marró. El Diccionari d'Enciclopèdia Catalana i el Diccionari normatiu (el de l'IEC) no admeten puro, però el Llibre d'estil d'El Periódico de Catalunya i l’Ésadir sí que ho fan. La veritat és que el mot puro s'ha lexicalitzat en l'expressió cafè, puro i copa. Els qui fumen o fumaven pels descosits, són o eren uns fumadors empedreïts. Empedreït vol dir ‘estar apoderat d'un vici o costum’. Però també vol dir ‘ésser una cosa dura o tenir alguna cosa dura’: Per exemple, un filet empedreït o el tenir el cor empedreït. Les puntes de cigarreta també s'anomenen burilles, i que les burilles també són les boletes de taps de nas fetes amb els dits.

Citacions Les citacions s’han de fer amb correcció gramatical. En cas de barrejar citació directa i indirecta (la literal entre cometes i la reportada), s’ha de vigilar que no es trenqui cap regla de concordança. Els elements verbals, temporals, adjectius, demostratius o d’altres que no corresponguin als de la frase principal segons les normes gramaticals, s’han de corregir. És a dir, una mateixa frase que no vagi separada per dos punts no pot barrejar la tercera i la primera persona. NO: Antoni Balmón ha dit [verb en tercera persona] que “crec [verb en primera persona] sincerament que la classe política no estem a l’alçada de la situació, de la nostra responsabilitat”. SÍ: Antoni Balmón ha dit: “crec sincerament que la classe política no estem a l’alçada de la situació, de la nostra responsabilitat”. Verbs de dicció: dir, afirmar, sostenir, manifestar, respondre, recalcar, declarar, subratllar, assenyalar, considerar, precisar, etc. Tipus de citacions: • Verb de dicció en una citació indirecta o mixta: Vilanova afirma que tard o d’hora s’acabarà

amb “la bona ratxa”. • Verb de dicció en citació introduïda per dos punts (cal moderar-ne l’ús): L’entrenador del

Barça ha declarat: “tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”. • Verb de dicció en citació introduïda pel relatiu que: El tècnic blaugrana ha manifestat que

“tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”. • Frase completa que introdueix una citació directa amb dos punts: Vilanova ha estat molt

explícit a l’afirmar: “Tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”.

87

• Citació directa amb atribució darrere: “Tard o d’hora es trencarà la bona ratxa”, ha

assenyalat Vilanova després del partit. • Citació indirecta: L’entrenador del Barça ha recalcat després del clàssic al Bernabéu que, tot i

que sempre els ha anat molt bé en aquest estadi, tard o d’hora hi acabaran perdent.

climatologia/meteorologia Climatologia no és sinònim de meteorologia. La meteorologia és la ciència que estudia l’estat físic de l’atmosfera en un moment determinat i que té com a objectiu principal preveure l’evolució d’aquest estat. Mentre que la climatologia estudia els factors que produeixen el clima, els seus elements, la distribució sobre la superfície de la Terra i la influència sobre els éssers vius. Que a l’estiu hi hagi onades de calor o una pluviometria determinada són factors climatològics, però que en un dia concret hi hagi una entrada d’aire calent o una pluja són fenòmens meteorològics.

*com amb valor condicional (incorrecte) No és correcte l’ús del com amb valor condicional. Les associacions d’internautes alerten avui que si desapareix la tarifa plana es dificultarà l’accés a la cultura i al coneixement. (*com desaparegui)

com més aviat millor / al més aviat possible / *com abans millor / *quant abans millor Les expressions correctes són com més aviat millor, al més aviat possible (i no pas *el més aviat possible); *com abans millor i *quant abans millor són un calc del castellà i són incorrectes. Metges sense Fronteres demana que les dues cooperants segrestades siguin alliberades com més aviat millor.

*com no És incorrecta en català; cal substituir-la per: és clar, naturalment, no cal dir. Aquest any hem tingut un Nadal fantàstic i, és clar, hem menjat torrons.

Comarques: article Totes les comarques catalanes, de la Franja de Ponent, el País Valencià i la Catalunya del Nord, tret d'Osona, porten article en minúscula. No posem l’article quan el nom de la comarca figura com a epígraf o retolacions, van entre parèntesis o bé formen part d'una llista. La Generalitat projecta una xarxa de carril bici que amplia les vies verdes actuals de la Ribera d'Ebre, el Montsià i la Garrotxa.

88

Començar a treballar!

Frases fetes per expressar aquesta idea: posar mans a l’obra posar fil a l’agulla posar-se a la feina posar-se en marxa posar mà (per solucionar una cosa)

arromangar-se/arremangar-se (només en magazins o programes d’entreteniment, no en informatius, ja que té un ús més aviat col·loquial)

complert/complet COMPLERT -A • [1640; de complir] • adj Complit: Sempre ha complert el seu deure. COMPLET –A • [1803; del ll. completus, -a, -um, íd.] • adj 1 Que conté tots els elements o les parts de què ha d'ésser constituït. Un règim complet. • 2 Que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Una dentadura completa. • 3 p ext Ple, que té tots els llocs ocupats. Un autobús complet. • 4 fig Absolut, total. Gaudi complet. • 5 LÒG Dit d'un càlcul o un sistema formal que gaudeix de completesa. • 6 per complet loc adv Completament.

compte En català el grup mp s’ha de marcar bé, i no pot sonar n: [komte] per al nord-occidental; [komtəә] per a l’oriental. Per tant, compte sona diferent de conte. Això és vàlid per a tot el domini lingüístic i variants dialectals. Altres casos: comptabilitat, comptable, comptacops, comptador, comptagotes, comptaquilòmetres, comptavoltes... El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, reconeix un compte a Suïssa i insisteix a atribuir la gestió de Nóos al seu soci.

conclave La paraula conclave és plana. Per tant, la síl·laba tònica és la segona. En el català oriental, la primera o neutralitza en u i la e final es fa neutra. La paraula pontífex neutralitza la primera vocal

89

en u i la e final és neutra. Els novemdiales són els nou dies d’exèquies que succeeixen la mort d’un papa. És una paraula llatina, així és que no cal neutralitzar cap vocal.

condolença, condolences El plural de condolença és condolences i no *condolències. Segueix també aquest patró: perseverança/perseverances i no *perseverància. Arran de la mort de Manuel Fraga, dirigent del Partit Popular, diverses entitats i responsables polítics han fet arribar les seves condolences a la família del difunt.

Congrés Mundial de Telefonia Mòbil Des de fa uns anys Barcelona acull el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress, MWC), en el qual fabricants, desenvolupadors i operadors debatran sobre el futur de la telefonia mòbil. En pocs anys, la millora del disseny i les funcionalitats d’aquests dispositius els ha convertit en molt més que una eina de comunicació i les xifres de vendes de telèfons intel·ligents i tauletes tàctils han batut tots els rècords. Actualment, l’univers mòbil es configura a partir de conceptes com ara tercera generació, sistema de posicionament global, pantalla tàctil o multitàctil, missatge multimèdia, giny, etc. Però de segur que un dels àmbits que tindran més pes en aquesta edició del MWC serà el de la descàrrega i l’ús d’aplicacions, ja siguin relacionades amb la salut, la seguretat, el transport o l’oci. Així, termes com ara aplicació nativa, aplicació web, botiga d’aplicacions o interfície de programació d’aplicacions seran ben habituals. En l’àmbit del màrqueting mòbil i el comerç electrònic integrat en dispositius, un altre dels sectors en expansió, destacaran termes com ara codi QR, comunicació de camp proper (NFC), fita o geolocalització. Totes les denominacions i les definicions d’aquests termes estan recollides al Cercaterm del Termcat: http://www.termcat.cat/.

consoles El Termcat ja accepta el terme videoconsola, per tant, també es pot dir a més de consola de joc o consola. Ja ha arribat al mercat europeu de la versió més nova i més cara de la consola de joc PlayStation 3. Les dues grans competidores de la PlayStation 3 o PS3 [pe-essa-tres] són la XBox 360 de Microsoft i la Wii de Nintendo. L’article no s’apostrofa davant la lletra X la XBox 360 i, per tant, es diu la ix box i no l’ix box, de la mateixa manera que de la XTVL es diu la ix te ve ela. Quant a 360, segons diferents fanàtics de les consoles, s’ha de dir tres seixanta i no tres-cents seixanta. Per tant: la ix box tres seixanta. La pronúncia del mot seixanta: s’ha de pronunciar [sæxantæ] en català oriental i [seixante] en català occidental. El dígraf ix es pronuncia en català occidental. Per tant, no són correctes les pronúncies *[sixantæ], *[xixantæ] i *[sixantE].

90

D’altra banda, el blu-ray és un format de disc òptic que permet emmagatzemar grans volums de dades amb una alta definició i HD són les sigles en anglès de high definition (alta definició). Per tant, un HD-DVD és un DVD d’alta definició. Per a textos escrits, el nom de la consola de Sony s’escriu junt i amb P i S majúscules: PlayStation.

contra rellotge / contrarellotge Contra rellotge és una locució que significa ‘amb molta rapidesa, amb presses’. És diferent del terme contrarellotge, que fa referència a una prova esportiva en què s’ha de recórrer un espai determinat en el menor temps possible. Aquest terme no té forma de plural: una prova contrarellotge / dues proves contrarellotge. El prefix contra- afegit a un mot no implica la duplicació de la r per representar el so de rr: contrarellotge, contrarevolució, contrarestar, contrareforma, etc. És notícia que els equips de rescat treballen a Itàlia contra rellotge a les ciutats més afectades pel terratrèmol per treure les persones que han quedat atrapades sota les runes.

cooperants Les dues o de cooperants neutralitzen en els parlars orientals i sonen com dues u [kuuperants]. Una organització armada ha segrestat dos cooperants més a Tindouf.

Corts, les Les Corts es pronuncia amb o tancada i no oberta: [kórs]

costa de gener Tant es pot dir la costa de gener, gener costerut o les vaques magres de gener per parlar de les dificultats econòmiques que caracteritzen el mes de gener. Després de Nadal, les mesures contra la crisi econòmica faran encara més difícil la costa de gener.

cotxe compartit / cotxe multiusuari Fitxes del Termcat: cotxe compartit ca cotxe compartit, m es aprovechamiento de un vehículo es coche compartido fr co-voiturage en car pool en car pooling

91

Sistema de transport en què diverses persones comparteixen un cotxe privat, generalment per a desplaçaments periòdics del tipus domicili - lloc de treball o també per a desplaçaments llargs. És a dir, es comparteixen trajectes. cotxe multiusuari ca cotxe multiusuari, m es car sharing es coche compartido fr auto-partage fr car sharing fr voiture partagée en car sharing en carsharing Sistema de transport privat, gestionat per una entitat, en què un grup de persones comparteix la utilització d’una flota d’automòbils. És a dir, es comparteix el cotxe, no el trajecte.

crac Cal escriure crac i no *crack. Serveix per designar: • fallida d’una empresa comercial: El crac de Spanair. • persona que destaca molt en la seva especialitat: Messi és un crac del futbol. • en el món de la droga, derivat de la cocaïna. Aquesta setmana els mitjans han parlat molt del crac de Spanair.

CSKA de Moscou CSKA és una sigla que combina el lletrejat amb la pronúncia com a paraula. Per tant, s’ha de dir: [sé-éssəә-ká] per al català oriental; [sé-ésse-ká] per al català nord-occidental. No es fa servir la forma *[séska]. I Moscou es pronuncia [muscòu] en català oriental i [moscòu], en occidental. Avui a les 18 hores es juga l’anada dels vuitens de la Lliga de Campions: el CSKA de Moscou s’enfronta al Reial Madrid. D

Dani Pedrosa El nom del pilot de Sabadell és, en català oriental, [pəәdrozəә] o bé [pedroza] en català occidental. És a dir, la s ha de sonar [z], sonora en totes dues variants.

de: apòstrof

92

Davant de topònims amb article masculí, la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat. Si és català o s'ha catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per). La ciutat del Caire, a Egipte La comarca del Baix Maestrat

La regió d'El Bierzo Vinc d'El Escorial

de: usos incorrectes • La preposició de no pot introduir condicions: *De continuar les emissions, no s'assoliran els compromisos de Kyoto. *De confirmar-se la previsió meteorològica, l'huracà arribarà a Florida en les pròximes hores. *De sortir ara, encara arribareu a temps de cobrir la notícia. Les condicions s’introdueixen amb la forma condicional si o cas que: Si continuen les emissions, no s'assoliran els compromisos de Kyoto. Si es confirma la previsió meteorològica, l'huracà arribarà a Florida en les pròximes hores. Cas que sortiu ara, encara arribareu a temps de cobrir la notícia. • Cal tenir en compte que, en alguns casos, el complement del nom s'introdueix

incorrectament amb la preposició a: cuina de butà barca de motor

gust de maduixa camisa de quadres

olor de colònia olla de pressió

• Altres noms i alguns adjectius i verbs també regeixen la preposició de: diferent de,

escapar de, fer cas de, tenir por de... Els nord-americans tenen por del Wilma i per això escapen de l'assot de l'huracà. Si fas cas de les notícies, millor que tornis a casa, perquè aquest huracà no és diferent de l'anterior.

de cara a L’expressió correcta és de cara a. Significa ‘pensant en, amb vista a, per a’. El govern català apujarà el preu de la T-10 de cara a l’any que ve.

decisió, decisiu i derivats La proximitat dels sons [s] i [z] genera assimilació (procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d’un altre so pròxim). Per tant, no s’ha de pronunciar [dezizió] ni [desisió], sinó [desizió]. El mateix passa en precisió, precisar, precisament, decisor, transició, etc. Les grafies ss, ce, ci, ç corresponen sempre a so sord [s]. Les grafies s (entre vocals i final+ vocal) i z (en totes les posicions) correspon a so sonor [z].

*degut a / ser degut a

93

És incorrecte l’ús de la locució *degut a per expressar causa. Els equivalents correctes són: per, a causa de, gràcies a, per culpa de, etc: A causa de / Per culpa de les lesions, el porter o podrà jugar diumenge. Però és correcte l’ús de degut/deguda/deguts/degudes com a participi del verb deure (seguit de la preposició a), referit a un element expressat anteriorment: Aquella derrota va ser deguda a la improvisació.

deixar plantat L’expressió correcta és deixar plantat, i no plantar. El verb plantar té altres significats: ‘ficar una llavor dins la terra’, ‘posar una cosa en un lloc’... Altres expressions en català amb el verb deixar: deixar tirat, deixar a l’estacada... En castellà, el verb plantar sí que té el significat de no acudir a una cita. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha deixat plantat el ministre d’Economia, Cristóbal Montoro, en el Consell de Política Fiscal i Financera.

delfinari La forma correcta i recollida en el diccionari de l’IEC és delfinari i no *dofinari. El Zoo de Barcelona preveu construir un delfinari exterior. Tot i que el nom de l’animal és dofí, el derivat és delfinari perquè pren l’arrel directament del grec delphís, -ĩnoso. També passa amb altres mots, com per exemple corb/corba (adjectiu), però curvilini/curvilínia, que es forma amb l’arrel llatina.

democristià, democratacristià Els dos conceptes són sinònims i es poden usar indistintament, tal com estableix el diccionari normatiu. El democristià Josep Antoni Duran i Lleida va ser reelegit ahir per a un onzè mandat amb el 80% dels vots.

desocupat/parat/aturat Tant parat com aturat tenen el significat de persona desocupada, sense feina, però també la de persona no llesta o que reacciona amb lentitud. Per aquest motiu, es recomana que s’utilitzi de manera preferent (però no excloent) per designar les persones que no tenen feina l’expressió

94

persones desocupades o en situació de desocupació (situació, perquè se suposa temporal), també persones sense feina. Els ministres d’Economia de la Unió Europea debaten un procediment per sancionar els països que incompleixin les recomanacions de la Comissió, entre les quals hi ha la contenció de l’atur.

Dies mundials i internacionals Tots els substantius i adjectius que formen part del nom dels dies mundials i dels internacionals s’escriuen en majúscula; els articles i preposicions, no. • Dia Internacional de l'Orgull Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual Per commemorar-lo, diverses localitats exhibeixen la bandera, penó, pendó o gonfanó amb l’arc iris, també anomenat arc de Sant Martí o arc del cel. • Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones Aquest concepte presenta un matís respecte del de violència de gènere, que inclou tant les dones com els homes. També és diferent del de violència domèstica, ja que pot incloure la violència dels fills envers els seus pares o el maltractament infantil. • Dia Mundial de la Diabetis Se celebra el 14 de novembre per commemorar l’aniversari del naixement de Frederick Banting, guardonat amb el premi Nobel el 1922. Banting va ser un dels descobridors de la insulina, l’hormona que permet tractar els diabètics. La malaltia del sucre s’anomena diabetis, amb i. En castellà i anglès és diabetes, amb e. • Dia Mundial de la Dona Amb motiu del Dia Mundial de la Dona la Direcció General de Política Lingüística va elaborar el 2012 una guia d’usos de llenguatge no sexista que cal aplicar en els documents de l’Administració, encara que també és un recurs per als mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquesta guia és oferir solucions per evitar l’ús sexista de la llengua. Es pot consultar al web Llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes. • Dia Mundial de l'Alzheimer L’alzheimer és una malaltia degenerativa, el nom de la qual prové del patòleg i psiquiatra Alois Alzheimer (en majúscula, perquè és nom propi). Es pot parlar de la malatia d’Alzheimer dient només alzheimer. En el primer cas, es manté el nom Alzheimer en majúscula perquè fa referència a la persona com a descobridora de la malaltia. Altres casos: malatia de Crohn, malatia de Dukes, síndrome de Cushing, síndrome de Down. En el segon cas, s’escriu alzheimer en minúscula perquè el nom equival a la malatia, i els noms de malalties són noms comuns i van en minúscula, com psicosi o depressió... La pronúncia del nom s’ha de fer respectant el vocalisme propi de cada variant: [alzéimer] per a l’occidental i [əәlzàiməәr] per al central.

95

Dièresi La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents: a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi. b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt. c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen. No porten dièresi, però: a) Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent: amb dièresi amb accent agraïen però agraíem Lluïsa » Lluís països » país roïna » roí b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista. REMARCA: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en aquests casos un sufix. c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria. d) Les paraules començades amb els prefixos següents: al·lo- al·loimmunització anti- antiinflamatori auto- autoinducció bi- biunívoc bio- bioindicador co- coincidència contra- contraindicació gastro- gastrointestinal intra- intrauterí macro- macroinstrucció

micro- microinformàtica neo- neoimpressionisme poli- poliuretà primo- primoinfecció quasi- quasiusdefruit radio- radioisòtop re- reunió semi- semiuncial tele- teleimpressor termo- termoiònic

EXCEPCIONS: reüll i les formes del verb reeixir (reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen).

Dijous festius El mot dijous ve del llati die Iŏvis, que vol dir ‘dia de Júpiter’. Hi ha dijous especials al llarg de l'any. • Dijous Gras o dijous Llarder: el darrer dijous anterior al Carnestoltes

96

• dijous de les Comares: l'anterior al dijous llarder • dijous dels Compares: l'anterior al de les comares • Dijous Sant o dijous de la Cena: el dijous de la Setmana Santa Amb relació a la jota, com més al nord dels territoris de parla catalana la palatal ‘jota’ sona més sonora i com més al sud (País Valencià) sona més sorda.

dits de la mà Hi ha diverses maneres de dir el nom dels dits de la mà; comptant d’esquerra a dreta, de la mà dreta: • el primer dit s'anomena gros o polze • el segon és l'índex • el tercer és el dit del cor, del mig o llarg • el quart és el dit anular • i el cinquè s'anomena auricular, menut, petit o menovell No és correcta l’expressió *fer la peineta. Frases fetes per demostrar enuig: fer un pam de morros estar de morros

fer cara de pomes agres fer cara de mala llet

Cristiano Ronaldo ha mostrat el seu enuig amb l’afició del Ràcing aixecant el dit llarg de la mà.

Doble negació Amb les partícules cap, enlloc, gens, mai, ningú, res, tampoc, si es troben en frase negativa, es posa l’adverbi no, ja que aquestes partícules per elles mateixes no tenen sentit negatiu, tret que vagin soles, sense formar part d’una frase. En general, és millor suavitzar la doble negació, per fer-ho cal anteposar el no a la partícula. Enlloc no vas ser tan feliç com a Istanbul. Mai no havíem vist això. / No ho havíem vist mai, això. Ningú no ha vist una posta de sol més bonica al Penedès. Res no em deturarà. / No em deturarà res

donar allargues Donar allargues o donar allargs a una cosa: retardar l'execució o el compliment d'una cosa. És incorrecta l’expressió *donar llargues. El president del govern va donar allargues a l'oferta del líder de CiU d'explorar una possible col·laboració amb el PSOE.

*donat que

97

És incorrecte en català, la forma correcta és atès que (locució conjuntiva). Vol dir ‘considerant que’, ‘havent esguard que’ i substitueix la locució conjuntiva incorrecta *donat que. A vegades, si la subordinada que introdueix va abans que la principal, també es pot fer amb com que. Escriviu 398985, atès que el número que s'ha de marcar és aquest. Atès que / Com que ja ha arribat tothom, podem començar.

dret de / dret a Quan s'acosten les eleccions, un dels temes que aixequen polseguera entre els partits és si els immigrants poden o no votar. És a dir, si tenen el dret de vot o dret de vot i per tant tenen dret a votar. Sovint hi ha confusió sobre quina preposició cal usar en aquests casos. Si el mot dret (va precedit o no d'article) va seguit d'un nom, la construcció sol construir-se amb la preposició de. Si el mot dret va seguit d'un infinitiu, aleshores la preposició que s'usa és a. Per tant: dret de vot, el dret de vot, el dret de sufragi, dret a votar… Altres casos: dret de vaga, dret a fer vaga, dret de compra, dret a comprar... E

E final en cultismes, tecnicismes i topònims: neutralització Com a norma general, les a i e en posició àtona final es neutralitzen en català central: lluna, mare... Aquesta regla fonètica també s’ha d’aplicar en cultismes i tecnicismes, entre els quals destaquem: base barbàrie càncer càries catàstrofe

cèlebre ciclamen classe cràter cúspide

dolmen examen fase frase informe

insigne sèrie solemne

Londres Blanes Sitges Bellvitge

Bages Xile

edil, primer edil El mot edil és correcte i equival a regidor. Ha arribat al català a través del dret romà. L'edil era el magistrat romà que s'encarregava de la policia municipal, de la salut pública, del control dels queviures i preus dels mercats i de les obres públiques, com també de l'organització dels espectacles i del proveïment de la ciutat. En dret administratiu, l'edil equival a regidor, encara que no és una forma gaire estesa a Catalunya, sí que ho és al País Valencià. La forma primer edil s'usa i és correcta, tot i que els diccionaris catalans no la documenten.

Elionor

98

Cal traduir els noms de papes (Benet XVI), reis (Joan Carles I, Victòria de Suècia) i descendents reials (príncep Felip, príncep Carles d'Anglaterra) i els noms de personatges històrics (Copèrnic, Plató), mitològics (Apol·lo, Àrtemis) o populars (Guillem Tell) que tinguin una versió consolidada catalana. Seguint aquest criteri, la traducció del nom de la filla dels prínceps Felip i Letícia ha de ser Elionor [əәliunór] en català oriental [elionór] en català occidental (cal pronunciar la r final en totes dues variants dialectals).

*en base a Tant en català com en castellà és incorrecta l’expressió *en base a. Equivalents correctes són: d’acord amb, segons, basant-se en, a partir de... segons els significats. L’Innobaix vol promoure la reforma econòmica de la comarca basant-se en les noves tecnologies i el turisme.

en comparació de / per comparació a EN COMPARACIÓ DE • significa ‘relativament a, tocant a, amb relació a, en vist de’: La teva desgràcia no és res en

comparació de la seva. PER COMPARACIÓ A • vol dir ‘en una comparació, amb relació a’: Aquest teixit, per comparació a l'altre, resulta

barat. L’expressió *en comparació amb és incorrecta. El nombre d'empreses i persones que es van declarar en concurs de creditors entre el gener i el març va augmentar el 21% en comparació del mateix període de l'any passat.

en defensa de Altres expressions alternatives per indicar defensar: a / en favor de alçar la veu en defensa de / a favor de

treure / donar / mostrar la cara per en legítima defensa defensar contra vent i marea defensar amb dents i ungles

Un any després del manifest promogut per COMRàdio en defensa dels mitjans de comunicació de proximitat com a servei públic irrenunciable, aquests dies, i amb el mateix esperit, hi ha un nou manifest en defensa del servei públic de ràdio i televisió de Catalunya (dels mitjans de la CCMA).

ENDESA/NASA/ESO/ISO

99

Pel que fa a les sigles o acrònims hi ha oscil·lació entre la pronúncia sorda o sonora de la s en casos com ESO, ISO, IESE, ESADE, ENDESA, NASA. Però també hi ha oscil·lació en la neutralització de les vocals (en català oriental), com és el cas, per exemple, d'UNESCO, RENFE, EFE (el nom de l'Agència). En general, es prefereix la pronunciació sorda [s] de les s en: ESO, ISO, IESE, ESADE, ENDESA. Encara que es considera adequada tant la pronunciació sorda com sonora en VISA (Visa) o NASA (Nasa), perquè es veuen com a acrònims que ja han passat a formar part de la llengua (d'aquí l'escriptura en minúscula i d'aquí que s'hi apliqui el criteri de sonorització de la s intervocàlica). El mateix criteri serveix per als casos de la neutralització de les e i les o. En general, es prefereix la pronunciació sense neutralitzar aquestes vocals en casos com USO, ESO, ISO, AVIACO, VOLVO, ONCE. Encara que es considera adequat tant neutralitzar com no fer-ho en casos com UNESCO (Unesco), RENFE (Renfe), EFE (Efe), Enher (ENHER), ja que es veuen com a acrònims que ja han passat a formar part de la llengua (d'aquí l'escriptura en minúscula i d'aquí que s'hi apliqui el criteri de neutralització de les vocals àtones). Una sigla lexicalitzada és aquella que ha esdevingut un mot de la llengua: sida, radar, làser, pime, Unesco... Per tant perd alguna de les seves característiques gràfiques convencionals i passa a comportar-se com a veritable unitat lèxica incorporada i assimilada pels parlants de la llengua. Així, pot perdre les majúscules, seguir les normes d'accentuació de les paraules tradicionals, presentar flexió de nombre i formar fins i tot derivats. En aquests casos dubtosos, el paper del lingüista és deixar que l'ús determini quina serà la forma que s'imposi. A TV3, per exemple, en un mateix informatiu hi ha oscil·lació entre la pronunciació sorda i sonora de la s d'ENDESA. A més, hi ha bibliografia que avala tant la pronunciació d'ENDESA com a mot, fent les neutralitzacions de les vocals i la sonorització de la s (Diccionari de pronunciació, David Paloma i Albert Rico, 2000) com la pronunciació sense neutralitzar ni sonoritzar la s (Manual de pronunciació, Josep Anton Castellanos, 2004).

enregistrar/gravar Per fixar i emmagatzemar dades en un suport material adequat per conservar-los i reproduir-los a voluntat es pot usar tant el verb enregistrar com gravar. L’equip tècnic dels mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona cada dia enregistra o grava els programes que fan possible les emissions.

Equips esportius pels colors En l’àmbit esportiu, se sol fer referència a determinats equips pel color del vestit: el Barça és el conjunt blaugrana i l’Espanyol, el blanc-i-blau. Els coreferents (un segon nom per definir una cosa que ja té nom propi) van en minúscula sempre i en tots els àmbits. Model A: blanc-i-blaus • Com a substantiu i com a adjectiu admet singular i plural. Com a adjectiu, admet femení i

masculí.

100

Joan Verdú ha estat l’autor dels gols blanc-i-blaus. (adjectiu, masculí plural) Els blanc-i-blaus es mantenen en bona posició. (substantiu plural masculí) L’afició blanc-i-blava s’emociona amb el bon joc. (adjectiu femení singular) • Segueixen aquest model: els verd-i-negres (atenció a la d de verd, que ha de sonar t) els blancs els vermellencs

els matalassers els arlequinats els groguets els granes

Model B: els reds o els red devils (per al Liverpool), els blues (per al Chelsea)... • Cometes i minúscula. Substantiu, no adjectiu i s’utilitza per substituir els jugadors (del Liverpool,

o del Chelsea). Els reds aconsegueixen marcar i els blues queden fora de la final. Model C: blaugrana • Com a substantiu blaugrana admet singular i plural, com a adjectiu és invariable. El gènere és

invariable tant en adjectiu com en substantiu. Del Bosque ha convocat set blaugranes. (nom, substantiu) Els blaugranes jugaran l’amistós. (nom, substantiu) Del Bosque ha convocat set jugadors blaugrana. (adjectiu, qualifica el nom: jugadors) Els futbolistes blaugrana jugaran l’amistós. (adjectiu, qualifica el nom: futbolistes) Un aficionat blaugrana i una aficionada blaugrana. Colors que no es tradueixen Model D: la roja • Només s’usa per fer referència a la selecció espanyola (i xilena!). És substantiu. Cometes i

minúscula. No es fa servir com a adjectiu (no es diu el jugador rojo o l’equip rojo). Es pot pronunciar a la catalana.

La roja triomfa en els mundials. • Segueix aquest model: la canarinha. Model E: albiceleste • És invariable en gènere: s’usa la mateixa forma per al femení i el masculí. Sempre minúscula i

cometes. No es tradueix perquè porta a confusió (per això porta cometes, perquè és un mot en una altra llengua diferent de la catalana). Es pronuncia en castellà.

• S’usa com a substantiu, per referir-se a la selecció albiceleste. • S’usa com a adjectiu singular, però no se sol usar com a adjectiu plural. Exemples: El gol

albiceleste és el millor regal per a l’afició albiceleste.

eradicar

101

Hi ha mots que, tot i només dur una r, es pronuncien amb r forta o múltiple: eradicar, contrarevolució, antireligiós, arítmia... En el cas d’eradicar, la e era originàriament un prefix. En castellà s’escriu amb dues r: erradicar. El 17 d’octubre és el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa.

Éric Abidal Aquest jugador és francès i, per tant, tot i que Éric duu accent gràfic a la e, l’accent de pronúncia és a la i [erík] i no [èrik]. Per tant: [erík-abidàl] El jugador del Barça Éric Abidal ja té l’alta mèdica.

Escurçament de paraules: col·le, tele, cine, foto És propi del llenguatge audiovisual l’ús d’alguns apòcopes o reduccions com foto, cine i tele en comptes de fotografia, cinema i televisió. Dins d’aquest grup també hi ha la paraula col·le per a col·legi. Es pot dir col·le en un informatiu, encara que la forma preferent ha de ser escola o col·legi. En català central, es poden neutralitzar o no les vocals finals de les reduccions, però no se sol neutralitzar en el cas de col·le. Alguns apòcopes o reduccions han format noves paraules: com bus, d’autobús que ha donat lloc a carril bus. Les paraules esmentades es podrien utilitzar en un informatiu, però n’hi ha d’altres que no, com és el cas de les reduccions següents, més pròpies de la llengua col·loquial i possibles en programes més informals: mani, boli, dire, secre, profe, tranqui, presi, progre, bici, etc.

ESO, ISO Les sigles ESO i ISO es llegeixen com si fossin una paraula, però amb la particularitat que en comptes de fer la s sonora [z] (ja que una s entre dues vocals es pronuncia sonora), el so de la s manté el so original de la paraula a la qual fa referència, és a dir, el so sord [s]. Això vol dir que a ESO i ISO la s és sorda perquè fa referència a secundària i standardisation respectivament. I pel que fa a la o, no es neutralitza: ISO, ESO. Més de 70 mil alumnes de sisè de Primària s'enfrontaran aquest dilluns a les proves d'avaluació que es fan abans de començar l'ESO.

Esports Pronunciació dels noms d'esports: futbol [futbòl]: és aguda i no plana hoquei [ukèi]: la h no es pronuncia

102

waterpolo [bàtəәrpòlu]: cal neutralitzar la e i la o de l'última síl·laba; té dos accents basquet [bàskəәt]: en català oriental, cal neutralitzar la e final

Etiòpia En català oriental és [əәtiòpiəә] i [etiòpia] en català occidental. El gentilici és: etíop, etíops. Cal neutralitzar la o en català oriental, per tant [əәtíup]. En aquest cas, no hi ha flexió de gènere. També és possible, tot i que menys usual, el gentilici etiòpic, etiòpica, etiòpics, etiòpiques. A Somàlia que les tropes del govern somali estan entrant a Mogadiscio amb l'ajuda de l'exèrcit etíop hores després de la retirada de les milícies islamistes.

EUA La sigla dels Estats Units és EUA. Ni *EEUU, ni *USA. En català també es pot dir estatunidenc, -a, que és més precís que nord-americà, -ana. Quan el topònim o la sigla s'escriuen amb article, el verb hi concorda en plural. Els Estats Units rebutgen la violència. EUA aprova la retallada d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

euríbor/EURIBOR Es pot escriure tant euríbor com EURIBOR. La pronúncia en tot el domini lingüístic català és sense neutralitzar la o. D’acord amb la definició del Termcat, l’euríbor és la taxa d'interès d'oferta en el mercat interbancari de l'euro. Es calcula diàriament per als dipòsits interbancaris amb venciment a una setmana i entre un i dotze mesos. El càlcul es fa a partir de la mitjana de les taxes d'interès d'oferta diàries, arrodonides al tercer decimal, d'una selecció representativa de les principals entitats de crèdit. L’indicador més utilitzat per calcular les hipoteques, l’euríbor, tanca aquest mes de desembre en l’1,52%.

europeista Els mots que presenten els sufixos –isme i –ista no porten dièresi. La crisi del deute que viu Europa en els darrers mesos ha fet aflorar tant sentiments europeistes com antieuropeus.

ex-

103

El prefix ex- s’escriu soldat al nom, sense guionet: exmuller, exmarit, expresident, exconseller, exalumne. Ara bé, si s’adjunta a un nom que comença en majúscula, aleshores manté el guionet: ex-URSS. Aquest prefix s’ha lexicalitzat, és a dir, ha esdevingut un nom, i així parlem de: el meu o la meva ex. Les paraules a les quals s’afegeix un prefix de més d’una síl·laba tenen, en general, doble accent (antesala, sobretot, autodeterminació). Ara bé, quan el prefix és monosil·làbic, com ara ex- (que vol dir ‘fora de’, ‘que ha cessat de’), segons alguns autors, la e del prefix sona habitualment com a vocal neutra en català central, i el mot només té un accent: expresident. Segons altres autors, la e d’aquest prefix sona oberta en català oriental i tancada en català occidental, i aleshores la paraula té doble accent: expresident.

*excepció feta És un gal·licisme que s'ha de substituir per a excepció de o llevat de. Les Corts han votat a favor de l'Estatut català, a excepció del PP i ERC.

extremament/extremadament Els adverbis acabats en –ment es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu: extrem/extrema > extremament; però extremat/extremada > extremadament. Les acusacions creuades entre el president dels EUA i diferents líders europeus han sorgit arran de la situació extremament complicada que viu Grècia. Tot i que els adjectius extrem i extremat tenen una certa sinonímia, hi ha una diferència de matís entre una cosa extrema i una cosa extremada, fet que fa que s’hagin repartit el rol en l’ús lingüístic. Extremada, com a adjectiu, és especialment utilitzat en el cas de la moda. Per exemple, vesteix de manera extremada. Mentre que es parla de situació extrema o vivència extrema (i no extremada). I per tant, extremament perilloses o extremament complicades (i no extremadament). F

104

família homoparental / heteroparental L’adjectiu homoparental apareix sovint formant part del terme família homoparental (la constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius), i el substantiu homoparentalitat és la condició d’aquesta parella homosexual amb fills. Es tracta de calcs de l’anglès construïts sobre l’adjectiu parental, també d’origen anglès, però pres del llatí parentalis ‘pertanyent al pare i a la mare’, del substantiu parens-parentis ‘pare i mare, genitors, ancestres’. El prefix d’origen grec homo-, tot i que equival estrictament a igual o el mateix, ha experimentat una extensió de significat i ha passat a fer referència també a homosexual. El prefix homo- amb el sentit de homosexual es documenta ja en formes com ara homofòbia, homòfob, homofília i homoeròtic. Altres termes relacionats: heteroparental, família heteroparental (la constituïda per una parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius) i heteroparentalitat.

fer (*tenir) la sensació / l'efecte / la impressió Les expressions correctes són: fer l’efecte, fer la sensació, fer la impressió. Per tant, no són correctes les expressions *donar la sensació, *donar la impressió. El sector sanitari demana al govern que els consellers s’abaixin el sou perquè no faci l’efecte que les retallades només són per als altres.

fer passos / fer passes Fer passos significa ‘fer gestions o diligències per obtenir alguna cosa’. Passa és sinònim de pas i s’usa especialment quan el pas és gran o bé quan se’n compta el nombre en una marxa i com a mesura de distància. La conselleria de Salut es troba a quatre passes de la COM. Per contra, fer passes, s’usa exclusivament en el món del bàsquet i significa, ‘estant inicialment en contacte amb el terra, fer més d’una passa portant la pilota a la mà, fet que és una infracció’. La cimera europea d’aquesta matinada ha fet passos sòlids que han de permetre que Europa superi la crisi.

fer-se amb En català, fer-se amb, vol dir relacionar-se. No té el sentit d’apoderar-se, atrapar, apropiar-se, guanyar, comprar. La selecció catalana d’hoquei ha aconseguit el triomf. El candidat demòcrata/republicà ha guanyat la presidència dels Estats Units.

105

fi Cal distingir entre la fi (femení): ‘punt darrer d'una cosa en l'espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua’ (el fin, en castellà). I el fi (masculí): ‘allò a què és destinada o en vista de què és feta una cosa’ (el fin, la finalidad en castellà). Exemples: tot té un bon fi, ho ha fet amb bon fi.

Filiació local o catalana, la preferent a les notícies Atès el caràcter de proximitat dels nostres mitjans de comunicació, en cas de parlar de la filiació d’una persona com a protagonista d’una notícia, es destaca preferentment la filiació catalana (el fet que és català, el gentilici de la localitat o comarcal) abans que la filiació espanyola. No: Un dels dos morts espanyols en l'accident d'avui al massís de Mont Blanc, a França, era veí de la localitat de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, segons ha informat la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. La víctima tenia 38 anys i participava en una expedició que s'ha vist sorpresa per una allau. L'altre alpinista espanyol mort era un bomber de la Comunitat de Madrid. Sí: Un veí de Sant Joan de les Abadesses mort i un altre de ferit entre els excursionistes víctimes de l’allau a Mont Blanc... un tercer excursionista santjoaní va quedar-se...

fins o fins a Quan introdueix determinacions de lloc o de temps, aquesta locució preposicional conserva o perd la preposició a en funció de si en absència de fins s’escriu en un context semblant a: no ens veurem fins demà (demà quan va sol, no porta preposició); no ens veurem fins a la nit (a la nit porta la preposició). FINS • amb adverbis i demostratius equivalents que normalment van sense a (fins aquí, fins avui), dies

de la setmana (fins dilluns) • davant de que FINS A • davant dels dies del mes, mesos i anys • davant d’infinitiu • quan no introdueix una determinació de lloc o de temps, sinó més aviat el terme fins on arriba

alguna cosa sense ultrapassar-lo El Pla de reequilibri financer que el govern va presentar ahir al Consell de Política Fiscal i Financera preveu que l'estalvi en les retribucions dels treballadors públics es pugui allargar, si cal, fins al 2014.

fix > fixos

106

El plural de l’adjectiu fix (i no *fixe) és fixos i no *fixes. Altres casos: flux, fluxos i no *fluxes: fluxos migratoris. Els treballadors de diferents hospitals prefereixen rebaixar-se una part del sou per evitar acomiadaments de companys. Una manera de mantenir fixa la feina per a tots, si més no de moment.

flamenc, cantaor, bailaor, zapateado, cante S’ha de traduir el nom de l’art musical dels gitanos andalusos: flamenc. Per contra, no es tradueixen els mots, que s’escriuen en cursiva: cantaor/cantaora, bailaor/bailaora, cante, cante jondo, zapateado... Avui s’inaugura el festival de flamenc al Mercat de les Flors de Barcelona, que s’anomena Ciutat Flamenco.

fons, trans, dins La s dels infixos fons, trans i dins es pronuncien sonors i no sords: enfonsar, endinsar, trànsit... Bankia torna a enfonsar-se a la borsa amb pèrdues de gairebé el 5%.

força És una partícula invariable que significa ‘en alt grau, en gran nombre, en gran quantitat’, però menys que ‘molt’. Ho ha fet força bé, però encara li falta aprendre una mica. Ja hi ha força gent, però encara no hi és tothom.

Frases llargues Davant l'allau descontrolat de frases llargues i feixugues com tirallongues inacabables i incontrolades que farceixen fins a l'afartament els textos de les peces de l'informatiu i que de vegades arriben a tenir fins a cinc línies, cosa que és del tot inhumà, perquè no hi ha manera que algú pugui locutar una frase d'aquestes característiques i dimensions, es recomana l’ús de frases curtes. La primera frase de la peça ha de ser curta, concisa, precisa i concreta. És recomanable combinar frases llargues (no gaire més de dues línies) i frases curtes per aconseguir que la lectura del paràgraf sembli natural.

fratricidi/parricidi El fratricidi és el crim de qui mata un germà. En sentit figurat, s'utilitza aquest terme quan es tracta d'un crim entre iguals. Per denominar el crim de qui mata el seu pare o la seva mare o, per extensió, un ascendent, un descendent o el cònjuge tenim el terme parricidi.

fred

107

Tant es pot dir la fred (amb article femení) com el fred (amb article masculí). La fred és com ho diuen en alguns llocs de l’Empordà, la Garrotxa, el Rosselló i Girona. La forma masculina és la més estesa.

fred i neu Expressions o frases fetes que indiquen que fa molt de fred: fa un fred... de mil dimonis que rau que pela que trepana

que glaça que glaça la cua dels gossos que glaça el pensament que aixeca les pedres

Glaçar-se de fred: tenir molt de fred Vénen dies forts de fred: quan s’espera fred intens Neu: La neu ha emblanquit els carrers, no *ha emblanquinat, ja que emblanquinat és nom. De la neu que cau se’n diu flocs, borrallons o volves de neu. Una tofa de neu és una massa esponjosa de neu. La neu no *qualla, agafa o pren. La neu no plou, sinó que cau o es precipita. Neva arran de mar, o bé a nivell de mar. A mesura que avanci la tarda (i no a mida que) completarem la informació... Sentits figurats: Ésser una cosa freda com la neu o bé una persona freda com la neu (distant i poc afectiva). La sensació de fred és tan terrible que quan es té por o s’està en estat de xoc se’ns glaça la sang a les venes o se’ns gela la sang. El color de la neu és símbol de puresa: blanc com la neu.

Front Polisario És el nom amb què es coneix el Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro, organització política i militar del Sàhara Occidental. No és correcte dir *Front Polisari. Les o de Polisario no es pronuncien en [u] en català central. El ministre d’Afers Exteriors i Cooperació ha explicat que ha repatriat els cooperants dels camps sahrauís per risc imminent de segrest. El Front Polisario ha demanat que concreti aquest risc.

fuga/fuita Fuga és sinònim de fuita, parlant de líquids i gasos, i de fugida, parlant de persones: Una fuga de presos/una fugida de presos També s'utilitza en l'expressió fuga de cervells.

108

Fugar-se, verb que no recull el diccionari de l'IEC, el normatiu, és sinònim de fugir, escapar-se, evadir-se, segons el Llibre d'estil d'El Periódico de Catalunya i l’Ésadir, que l'accepten.

Futur de probabilitat És incorrecte expressar la probabilitat amb el temps de futur. Cal recórrer a la construcció deure + infinitiu. Tot i l’ambient de tensió i especulació previs a la cimera anticrisi de demà. Mas deu pensar que la cimera pot acabar en fracàs. (*pensarà) G

gaire Partícula que es fa servir en oracions negatives, interrogatives, condicionals en un sentit semblant de molt. No és correcte fer servir massa ni molt en aquest sentit. Va estudiar en una universitat en què no hi havia gaires estudiants. (* massa) Avui no es troba gaire bé. Ha vingut gaire gent? / No gaire.

gas hivernacle / gas d’efecte d’hivernacle Les formes normalitzades pel Termcat per traduir els conceptes warming gas i greenhouse gas són: gas hivernacle i gas d'efecte d'hivernacle (indistintament). Fitxa del Termcat: gas hivernacle <Gestió ambiental> ca gas hivernacle, m ca gas d'efecte d'hivernacle, m sin. compl. es gas de efecto invernadero es gas invernadero fr gaz à effet de serre fr gaz de serre fr gaz thermo-actif en greenhouse gas en heat-trapping gas en infrared-trapping gas en warming gas Definicions ca: Component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeix la radiació infraroja que n'emana, i que contribueix d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle. Notes ca: Els gasos d'efecte d'hivernacle són el vapor d'aigua, el diòxid de carboni, el metà, l'ozó, l'òxid nitrós i els clorofluorocarbonis. Breda ha signat el Pacte d’alcaldes, en què es compromet per a l’any 2020 a reduir un 20% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

109

Gernika S’ha de fer servir l’escriptura i la pronúncia basca per fer referència al topònim Gernika (amb e tancada i ca), en lloc de Guernica.

*Gerundi de posterioritat i de conseqüència Tant en català com en castellà, el gerundi anomenat ‘de posterioritat’ és incorrecte. Per contra, en ambdues llengües són correctes els gerundis que expressen anterioritat o simultaneïtat. Quan el gerundi indica una acció posterior a la del verb principal és incorrecte. L'avió no es va poder enlairar, xocant contra la torre de control. i va xocar També és incorrecte expressar amb un gerundi una acció que és conseqüència de la del verb principal. El cotxe bomba va esclatar, provocant un gran incendi a la zona. i va provocar

govern, carn Cal pronunciar el grup -rn final en mots com govern i carn. Per tant, no pot sonar [guber] o [gober] ni [kar]. El País Valencià i les Illes Balears fan la distinció entre b i v. Per tant, la v vibra. En els parlars nord-occidentals s’admet tant la pronúncia en u de la o com la pronúncia en o. [gobern]/[gubern]. El govern català reclamarà davant dels tribunals els diners que corresponen a la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Gran Bretanya, la El Regne Unit és el nom abreujat de l'estat europeu format per Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, el nom oficial complet del qual és el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. JOCS OLÍMPICS En els Jocs Olímpics de Londres, Irlanda del Nord concorre sota la denominació la Gran Bretanya. La Gran Bretanya és el nom de l'illa europea que comprèn els territoris d'Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Recordeu que tant la Gran Bretanya com el Regne Unit porten article. En les llistes de classificació o bé de participants és normal que l’article dels països s’ometi. Països participants al web oficial dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

110

http://www.london2012.com/countries/area=europe/ Diccionari dels esports olímpics (Termcat): http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/30/

Gran Recapte d'Aliments, el La forma correcta és el gran recapte i no *la gran recapte. La Fundació Banc d’Aliments convoca l’edició 2011 del Gran Recapte d’Aliments a Catalunya.

guru La paraula guru prové del sànscrit. En l'hinduisme s’utilitza per designar els mestres espirituals. En la nostra cultura occidental, els gurus són aquelles persones que creen escola i moda en la seva disciplina, com arquitectes, mediambientalistes, metges, etc. De vegades, la paraula guru implica un cert to menyspreador. És una paraula plana i no aguda. I, per tant, la síl·laba que s’accentua quan es pronuncia és la primera i no la segona [gúru]. H

Haika Organització juvenil de l’esquerra abertzale nascuda de la fusió de Jarrai i Gazteriak. Haika significa ‘aixecar-se’. La hac és muda. Per tant, si va precedida de la preposició de, s'apostrofa. Detinguts 15 membres d’Haika.

handling / serveis de terra És més fàcil de comprendre si es tradueix. Per això, millor traduir handling per serveis de terra quan es parla del conjunt de serveis que una companyia aèria o una altra empresa ofereix als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, com ara la facturació i el transport d'equipatges

haver-se-les / tenir-se-les L'expressió haver-se-les significa ‘barallar-se’. També es pot dir tenir-se-les. Duran i Mas se les van tenir en l'últim congrés de la federació nacionalista. Duran i Lleida sembla haver-se-les amb Mas i s'especula amb un possible divorci de UD de CDC.

Hezbollah És l’organització islamista i significa ‘partit de Déu’. Es pronuncia [hezbolà] amb hac aspirada, per tant, la preposició de no s’apostrofa.

111

El Tribunal Especial per al Líban inculpa quatre membres de Hezbollah de l’assassinat de Hariri.

hi ha / hi han No s’ha de fer mai la concordança en plural del verb haver-hi. Aquesta setmana hi ha hagut dos incendis. (*hi han hagut)

hivernar/hibernar En català es pot dir hivernar i hibernar, però de vegades signifiquen el mateix i de vegades no! Hivernar és l'hiperònim i hibernar és l'hipònim. Un hiperònim és un mot el significat del qual inclou el d'un o diversos mots diferents. Per exemple, flor és l'hiperònim de rosa, clavell, lliri… L'hiperònim és el mot general, l'hipònim el concret. Hivernar és un hiperònim, significa ‘passar l'hivern’, i l'hipònim hibernar significa, concretament, ‘passar l'hivern en estat d'hibernació’. Com fa l'ós bru del Pirineu, per exemple, ja que hibernar fa referència al conjunt de fenòmens biològics com la letargia i la minva del ritme vital, provocats per l'hivern en alguns animals i que els serveixen per resistir el medi desfavorable aïllant-los-en. Hi ha hagut un increment històric del nombre d'aus hivernants al delta de l'Ebre. Així doncs, les aus del delta de l'Ebre hivernen, i no hibernen. Per contra, de l'ós bru del Pirineu sí que hiberna o hiverna, amb el mateix significat. Es pot dir en llenguatge matemàtic, seguint la teoria de conjunts: si tot element d'un conjunt R (hibernar) pertany també al conjunt S (hivernar), es diu que R (hibernar) és un subconjunt de S (hivernar) i que S és un superconjunt de R.

holocaust/Holocaust La paraula holocaust ve del grec holocaustos i significa ‘tot cremat’ (hólos 'sencer' i kaío 'cremar'). Com a nom comú i, per tant, escrit en minúscula, el mot holocaust fa referència a la persecució i matança d’un gran nombre de persones, d’un grup social o religiós, d’un poble. Però l’holocaust per excel·lència és l’holocaust nazi, el genocidi sistemàtic del govern nazi alemany de diversos grups ètnics, religiosos i nacionals durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus, i per això si només es diu Holocaust, sense especificar de quina matança es parla, ja se sap que és l’holocaust nazi. I en aquest cas, s’escriu el mot en majúscula: Holocaust. Pronunciació del mot holocaust: [ulukaust] en català oriental i [olokaust] en occidental. Els ministres de Justícia de la Unió Europea han establert unes sancions penals per a qui inciti públicament a la violència racista o negui l’Holocaust.

112

homosexual Homosexual conté el prefix homo- que és tònic en la primera o. Això fa que les paraules amb aquet prefix mantenen el doble accent i per tant, en català central, no s’ha de fer u la primera o: [òmusexuál] Aquesta regla no s’aplica en el català nord-occidental, que en general no neutralitza la o en u: [òmosexuál] L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha demanat perdó per les declaracions que va fer en contra dels homosexuals.

Homs La ciutat de Homs es pronuncia amb h aspirada, com Helmut, Harrison... Les forces lleials al règim sirià han castigat la ciutat de Homs, el bastió insurrecte.

Hora Per fer les especificacions d'horari en els informatius cal usar l'expressió hora catalana, hora d’aquí o bé hora peninsular espanyola. A Espanya hi ha dos règims horaris: el de la península Ibèrica i el de les Canàries. Per tant, l'expressió hora espanyola no és adequada. Si es fa servir l'expressió hora peninsular, cal especificar, a més, que és hora peninsular espanyola, ja que a Portugal tenen un horari diferent. Tampoc és adequada l'expressió hora catalana, ja que pot induir a confusió, atès que no hi ha un règim horari específic per a Catalunya. Ara bé, sí que es fa servir l'expressió hora canària, ja que a les illes de l'eterna primavera hi ha un règim horari específic. Si es fa referència a notícies internacionals i és important per al relat consignar l'hora local del país d'origen de la notícia, es pot usar l'expressió hora local amb la indicació de l'hora peninsular espanyola.

hub / aeroport de connexió intercontinental La paraula hub significa aeroport de connexió intercontinental, aquells que han de servir per fer vols intercontinentals. L'aeroport de Barcelona-El Prat s’ha convertit en un aeroport de connexió internacional. I

113

Ictus És una paraula que prové del llatí i significa ‘cop’. Quan es parla en concret d’ictus cerebral es fa referència a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal que pot ser a causa d’una trombosi, embòlia o hemorràgia cerebral i que es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada. Algunes de les manifestacions de l’ictus són: pèrdua de consciència, paràlisi muscular, alteració de la parla i de la visió, entre d’altres. L’ictus cerebral també s’anomena apoplexia (l’accent a la i), accident vascular cerebral (AVC) o atac de feridura. També s’usa en música i fa referència a l’accent principal al començament i al final d’una frase musical. El 29 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ictus, la malaltia que suposa la primera causa de mortalitat en dones.

Ieisme/iodització Ieisme i iodització són el mateix fenomen. D'una banda, s'anomena així el defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de i en comptes de ll: ioc per lloc, ei per ell, iapis per llapis. Tant pot presentar-se en la posició inicial iapis per llapis, com en la posició intermedia aiau per allau o final Maragai i Sabadei per Maragall, Sabadell. D'altra banda, s'anomena així també el fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l'evolució dels grups c'l, g'l, t'l i ly del llatí vulgar: ull (pronunciat ui) provinent d'oc'lu, poll (poi) de pedic'lu, vell (vei) de vet'lu.

immigrants en situació irregular o il·legal Els immigrants no poden ser titllats d’irregulars ni d’il·legals. En tot cas, estan en situació irregular o en situació il·legal. Si es fa servir l’expressió sense papers, cal no oblidar de dir la primera vegada persones sense papers i, en tot cas, sense papers, la segona vegada que s’esmenti. També es pot dir immigrants clandestins. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha insistit a COMRàdio en la idea d’establir un setge contra els immigrants en situació irregular.

in fraganti Quan s'enxampa algú en el moment de cometre un delicte, una falta, o qualsevol tipus d'acte que es vol mantenir deliberadament en secret, aleshores es fa servir l'expressió in fraganti (ja acceptada en català), o bé en flagrant delicte. En l'àmbit jurídic es poden usar les dues formes, però es prefereix la forma in fraganti en l'àmbit col·loquial.

*incautar

114

Per traduir els verbs castellans intervenir i incautar en el context de la lluita policial contra la droga, s’utilitzen els verbs comissar, decomissar, requisar o confiscar. Tots aquests verbs són sinònims i signifiquen el mateix en aquest context. El conjunt de béns confiscats, comissats o decomissats s'anomena comís o decomís.

Infinitiu d'introducció incorrecte És incorrecte introduir una frase amb un infinitiu en comptes d’un verb conjugat. Els verbs d’introducció de frases d’infinitiu solen ser: dir, afegir, remarcar, recordar, destacar, consignar, repetir, comentar, indicar, entre d’altres. *Dir que el president ha deixat clar el seu posicionament. Cal dir que el president ha deixat clar el seu posicionament. Hem de dir que el president ha deixat clar el seu posicionament.

Infinitiu d'obligació o de recomanació És incorrecte l'ús de l'infinitiu amb valor d'obligació o de recomanació. Amb aquest valor, s'ha d'usar el verb en imperatiu. * Per a més informació, trucar al 012. Per a més informació, truqueu al 012. Per a més informació, truqui al 012.

Infinitiu de recapitulació És incorrecte començar amb infinitiu frases de recapitulació o frases prèvies al final d'una informació. En aquests casos, cal fer dependre d'infinitiu d'un verb conjugat o canviar l'infinitiu per una forma conjugada. *Recordar, finalment, que la Mediterrània s'ha convertit en la frontera econòmica més desigual del món. Cal recordar / s'ha de recordar / recordem, finalment...

instar (una cosa), instar (algú+[ a fer/que+oració]) El verb instar significa ‘demanar amb insistència o de manera formal’. La conferència de pau del País Basc insta ETA a abandonar definitivament la violència. instar (una cosa): la conferència de pau insta la fi de la violència al País Basc instar (algú a fer alguna cosa): la conferència de pau insta ETA a abandonar les armes instar (algú [que + oració]): la conferència de pau insta ETA que abandoni les armes Per tant, no són correctes les frases següents: *La conferència de pau insta al govern a fer el seguiment del procés de pau. *El govern insta a ETA a deixar les armes.

115

IPC (índex de preus de consum) L’índex de preus de consum és l’índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels productes del cistell de mercat en un període determinat. La sigla (IPC) s’escriu sempre en majúscula i es pronuncia [í-pé-sé], però si es desenvolupa, els mots que la composen s’escriuen en minúscula (índex de preus de consum). L’índex de preus de consum (IPC) es va mantenir el mes de febrer a Espanya en el 2%, segons la dada avançada avui per l'Institut Nacional d'Estadística.

Islam, islàmic, islamista islam (minúscula) islàmic, -a: No és sinònim d’àrab. Hi ha països que no són àrabs i són islàmics. islamista: Terme que designa l’estudiós de l’islam. Però també, partidari de l’integrisme musulmà, tot i que és preferible l’ús d’integrista islàmic. Els termes islàmic o musulmà s’utilitzen per fer referència als seguidors de l’islam en general.

israelians/israelites; sirians/siris Els ciutadans de l’actual Síria s’anomenen sirians i els de l’antic poble siri són els siris. També Israel fa distinció entre els ciutadans de l’actual país, israelians, i els de l’antic poble israelita. Gentilici dels actuals països sirià, siriana, sirians, sirianes israelià, israeliana, israelians, israelianes

Antics pobles siri, síria, siris, síries (m. i f.) israelita, israelites

S’han escrit molts articles sobre les revoltes a diferents països del món àrab, com Síria, Líbia i el Iemen, a més de l’etern conflicte al Pròxim Orient entre israelians i palestins.

-itzacions Cal evitar les –itzacions: la precarització del mercat de treball, la judicialització de la vida afectiva o de la mala gestió bancària, la bancarització del sistema financer, la balcanització d’Espanya i la mercantilització dels valors. Si l’objectiu és oferir informació amb un llenguatge planer i directe, cal restringir l’ús d’aquests mots. Alternatives: L’augment de la temporalitat laboral La resolució judicial dels conflictes afectius o de la mala gestió bancària La conversió de les caixes en bancs La divisió i enfrontament territorial Els valors com a mer producte de consum

116

J

Japó, el / Tòquio Hi ha països com el Japó en què l’article no es pot separar del nom. Altres països: la Xina, el Perú, els EUA, el Paraguai, l’Uruguai, el Canadà, etc. El gentilici és japonès/japonesa o bé nipó/nipona. La capital del Japó és Tòquio (en català oriental cal neutralitzar la o [tòkiu]). El gentilici de la capital nipona és toquiota (invariable en gènere): un toquiota, una toquiota, diversos toquiotes. En català oriental és [tukiòta], en nord-occidental [tokiòta]. El Japó continua acaparant l’actualitat dels mitjans de comunicació.

Jerez de la Frontera, Xerez i xerès El municipi de Cadis es pronuncia en castellà: [kheréth de la frontéra] ([kh]= jota castellana; [th]=zeta castellana). El Xerez és l’equip de futbol de Jerez de la Frontera; es pronuncia [kheréth]. En canvi, xerès és la forma adaptada del castellà jerez; és el vi blanc originari de Jerez de la Frontera. Pronúncia: [xəәrès] la x com xocolata.

Joan Carles I S’utilitza la minúscula a rei quan tot seguit va el nom del monarca. En canvi, la majúscula a Rei quan no s’esmenta el nom del monarca. El rei Joan Carles I ha demanat disculpes per la situació generada arran del safari a Botswana. El Rei ha fet aquestes declaracions a l’Hospital on ha estat operat d’una fractura al maluc.

joguets, juguetes i joguines El català és una llengua polimòrfica, és a dir, que té diverses maneres de dir la mateixa cosa. Dels diversos jocs per a nens i nenes en podem dir joguets o joguines; també jugueta o juguetes (a les Illes Balears). Els nens i nenes que hagin fet bondat tindran joguets portats pels Reis.

judose/jiacoushi La proposta de transcripció al català d'aquest terme, que segueix el sistema pinyín per a la transcripció de mots xinesos, és jiaodoushi [jiaudouxi]. En xinès, el primer caràcter significa 'peu', el segon 'lluita' i el tercer 'soldat'; els dos darrers caràcters junts (doushi) existeixen com a paraula i signifiquen 'guerrer'. La traducció literal seria ‘guerrer a peu’ o ‘guerrer d'un sol peu’. Es tracta d'un esport de combat d'origen xinès practicat entre dos contendents, que consisteix a lluitar mantenint-se dret sobre un únic peu fins a fer caure el contrari o fer-lo fora de l'àrea de combat. Efectivament, la forma

117

vehiculada a través de l'anglès és judose, que en anglès deu tenir una pronúncia semblant a l'original xinesa. K

khaima La j de la transcripció al castellà (jaima) de la paraula àrab, en català s’escriu kh, tal com ho fa el francès i l’anglès. La forma haima ha estat desestimada. La pronunciació ha de ser pròxima a una h aspirada i no pas a la j castellana. La khaima del Fòrum de les Cultures va guanyar un premi FAD.

Kíev La forma tradicional catalana de la capital d’Ucraïna és Kíev, i no pas Kíiv o Kyïv. En català oriental es pronuncia [kíəәf] i en occidental, [kíef].

Knesset, la El Parlament israelià s'anomena la Knesset [knéset] (les e tancades i la s sorda). L

L velar La pronúncia adequada de la ela (central) / ele (nord-occidental) velar és un tret distintiu de la llengua catalana en tot el domini lingüístic. És incorrecta la pronunciació de la ela/ele sense ressonància velar, coincident amb la ela/ele castellana. D’acord amb aquest principi, la pronúncia de meló, audiovisual, fil, alcalde o paleta no pot sonar igual que les paraules castellanes libro, lápiz , loco, per exemple. En castellà, tampoc la ela/ele castellana no pot sonar com la ela/ele velar catalana.

La Xarxa La x de La Xarxa s’ha de fer diferent en català nord-occidental i en els parlars orientals. En català nord-occidental: la x sona com la tx de cotxe. En el central, la x es fa més suau, la llengua no toca el paladar. Independentment de com sigui el logotip de La Xarxa, tant l’article com el nom propi de La Xarxa s’escriuen amb majúscula. Sí: La Xarxa No: La xarxa, la Xarxa, la xarxa.

118

làtex

El mot làtex prové del llatí: làtex, laticis, que vol dir ‘licor’ o ‘líquid’. Aquest és el nom que rep el suc lletós que flueix de les ferides o incisos d’algunes plantes, com el cautxú. En català oriental, cal pronunciar neutra la e de làtex. En català occidental la e és tancada.

Lemes i consignes Els lemes s’escriuen en cursiva o entre cometes simples. A banda dels lemes, en les manifestacions se sol cridar en contra o a favor d'alguna cosa. En aquest cas, les escridassades es consideren citacions. I les citacions s'escriuen entre cometes dobles. El lema conjunt de la marxa és Per la llibertat, per a la derrota d'ETA.

lideressa Esperanza Aguirre és coneguda amb el sobrenom de la ‘lideressa’. Els sobrenoms populars o els inventats pels mitjans de comunicació s’escriuen en minúscula i entre cometes. Les dues s, pròpies de molts oficis femenins (jutgessa, advocadessa, mestressa) tenen un so sord [s] i no sonor [z]. Per tant, no pot sonar [lidereza]. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, deixa tots els càrrecs. La lideressa no ha aclarit els motius de la decisió.

litxi m BOT /AGR 1 Arbre de la família de les sapindàcies (Litchi sinensis), de proporcions mitjanes, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics i vermellosos, la polpa dels quals, blanca i molt saborosa, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l'Orient. 2 Fruit del litxi. El quadradet que precedeix el mot (al diccionari) vol dir que aquesta unitat està inclosa en el diccionari normatiu. La m fa referència al gènere del mot. Les accepcions, introduïdes pels números 1 i 2, indiquen que el mot litxi tant fa referència a l’arbre com al fruit. La indicació BOT/AGR indica l'àmbit d'especialitat (botànica, agricultura).

*liquidesa El mot correcte és liquiditat, i no *liquidesa. La liquiditat és la qualitat d'un bé o un actiu financer fàcilment convertible en diner efectiu. L'enfonsament borsari del banc britànic Northerm Rock fa dies que té dificultats de liquiditat a causa de la crisi de les hipoteques d'alt risc als EUA.

llavar En català es pot dir llavar per rentar (bàsicament s’usa a la Franja de Ponent i al País Valencià).

119

Lleis Els noms propis s'escriuen en majúscula, i els de les lleis (i els de la normativa de rang superior) no en són una excepció. Ara bé, sovint en l'àmbit dels mitjans audiovisuals s’utilitza el que s'anomena un coreferent (una forma periodística de designar el mateix que el nom propi). Així doncs, la Llei 14/2006, del 27 de juliol, de modificació del text refós de les lleis 15/1985, de l’1 de juliol, 6/1989, del 25 de maig, i 13/1993, del 25 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril és, de fet, la llei de caixes d'estalvis de Catalunya. En català només s'usa majúscula inicial per als noms de lleis i de normativa de rang superior. Són coreferents: la llei de pressupostos la llei de dèficit zero la llei d'estrangeria el decret de sequera la llei de la memòria

la llei de dependència la llei d'igualtat la llei contra la violència de gènere

El coreferent no és un nom propi i, per tant, s'ha d'escriure en minúscula. M

macro- i mega- El prefix grec mákros, que vol dir ‘gran’, es troba a mots com ara macrojudici, macrofesta, macroestructura, macropolígon, macrocosmos o macroeconomia, entre d’altres. En català central, cal neutralitzar la o final del prefix macro-: [makru]. En català nord-occidental cal pronunciar la o tancada: [makro]. Tot i això, la llengua no segueix regles matemàtiques i hi ha el prefix sinònim, mega-, que de vegades es neutralitza i de vegades no. La forma prefixada del mot grec mégas, megále, méga, que significa ‘gran’ es troba en: megàfon, megàlit, megalocèfal, megalòman, megalòpoli es neutralitzen megacèfal, megacefàlia, megatona, megabyte, megafonia no es neutralitzen En català nord-occidental, el prefix mega- es pronuncia amb e tancada.

maglia rosa / mallot rosa Mallot rosa és en italià maglia rosa. El grup gl en italià es pronuncia com la ll catalana [malla roza]. El català Joaquim ‘Purito’ Rodríguez manté un dia més el mallot rosa de líder a la general al Giro d'Itàlia de ciclisme.

120

magrebí/magribí

Tant es pot dir països del Magrib com països del Magreb, encara que la forma preferent és Magreb. Així mateix, es pot dir magribí o bé magrebí però la forma preferent magrebí. Magreb és la denominació àrab del nord-oest de l'Àfrica. En sentit estricte comprèn el Marroc, Algèria i Tunísia. En sentit ampli, inclou també Mauritània, Líbia i el Sàhara.

Majúscules i minúscules en els noms propis d'empresa i associacions Sovint la tipografia dels logotips d’empreses no es correspon amb l’ús ortotipogràfic que s’ha de fer en els textos escrits. Logotip empresa Nom a usar en als textos (Twitter, notes de premsa, blocs, etc.) “la Caixa” La Caixa IBERDROLA Iberdrola grupoGodó Grupo Godó pimec PIMEC endesa Endesa Normalment la transformació passa per tractar-los com a noms propis o sigles. PIMEC demana al govern central que no exigeixi una reducció del deute dels proveïdors per accedir al pla de pagament.

Mali El gentilici de Mali: malià, maliana, malians, malianes. Els malians aproven una nova constitució després del cop d’estat del 22 de març.

màquina llevaneu / màquines llevaneu En el cas de màquina llevaneu, el plural és màquines llevaneu (i no *màquines llevaneus). També es pot dir la llevaneu, aleshores l'adjectiu fa funció de substantiu i fa el plural: les llevaneus. Les llevaneus han actuat ràpidament a les carreteres del Bages.

marbellí/marbellina La cantant Isabel Pantoja viu a Marbella. El gentilici és marbellí, marbellina. En català oriental s’ha de neutralitzar les e i a àtones. Encara que Isabel s'escriu igual en castellà i en català, s’ha de pronunciar el nom a la castellana. La marbellina Isabel Pantoja, detinguda per l’operació Malaia.

121

Mares de la plaça de Mayo En català es parla de les mares de la plaça de Mayo. La part comuna és mares de la plaça, per això es tradueix, en canvi, es deixa en castellà Mayo.

massa És una partícula invariable que vol dir ‘excessiu/iva, excessivament’. En frases negatives no s'ha de confondre amb gaire. Heu esperat massa i ara ja no hi ha res a fer. Si dorm vuit hores, no dorm pas massa: és el que recomanen els metges. En aquesta habitació hi ha massa persones: no s'hi pot respirar.

matx fratricida Com a substantiu, vol dir ‘persona que ha mort el seu germà o la seva germana’. I com a adjectiu, ‘que causa o pot causar la mort d'un germà o d'una germana’ i ‘que oposa els membres d'una mateixa comunitat’: guerra fratricida, lluita fratricida, odi fratricida. Nadal i Robredo es juguen continuar a la Copa Masters de Xangai. Els dos espanyols necessiten la victòria per aspirar a les semifinals, motiu pel qual es parla de competició/matx/partit fratricida.

mentre, mentre que, mentrestant MENTRE (conjunció temporal) • valor temporal, en accions simultànies, per significar “durant el temps en què”: Mentre jo tallo els tomàquets a daus, tu pela la ceba. • valor condicional, per significar “suposant que, posat el cas que, si”: Mentre això sigui així, pots comptar amb nosaltres. • *mentres no és correcte en català. MENTRE QUE • per indicar contraposició entre dues accions: Aquest periodista escriu molt bé, mentre que aquest altre fa moltes faltes. El govern central exigeix que les comunitats autònomes redueixin el dèficit a l'1,5%, mentre que algunes comunitats, en demanen la flexibilització. MENTRESTANT (adverbi temporal) • vol dir “durant el temps en què s’esdevé una cosa”. Sempre funciona sol i en relació amb una acció paral·lela i ja enunciada: Jo tallo els tomàquets a daus. Mentrestant, tu pela la ceba. • incorrecte per enllaçar o coordinar elements indiscriminadament, sense que hi hagi un veritable vincle entre les accions simultànies:

122

El president del Barça, Sandro Rosell, va assegurar ahir a Figueres, que el nou entrenador, Tito Vilanova, ho farà molt bé. *Mentrestant, l’àrea esportiva del club continua treballant en possibles fitxatges. Pel que fa als fitxatges, el club continua valorant-ne de nous (o bé, el club no n’ha tancat encara la llista, etc...).

*mercadillo És un castellanisme que cal evitar. Propostes: mercat setmanal, mercat ambulant, mercat de carrer.

mesa i taula MESA • conjunt de persones que presideixen o bé dirigeixen alguna cosa: mesa electoral, mesa del Parlament, mesa de Batasuna... TAULA • associacions, entitats, partits polítics, etc. que, en condicions d'igualtat i sense presidir ni dirigir a ningú, dialoguen, negocien, pacten, prenen acords: una taula de negociacions, una taula de diàleg, una taula de partits, la Taula de Defensa de l'Avellana, la Taula d’Ajuria Enea...

metropolitana En general, en català central cal neutralitzar les o en posició àtona. Per tant, cal dir [məәtrupulitana]. Altres casos de relaxació en la neutralització de les o són: [popular] en comptes de la pronúncia correcta [pupular], [diagonal] en comptes de la pronúncia correcta [diagunal]... Aquest principi general té algunes excepcions, per exemple, en el cas de mots compostos o determinats prefixos: portaveu [portaveu], Montblanc [montblanc], homosexual [omusexual], postoperatori [postuperatori]. En català nord-occidental no es neutralitza la o, excepte en una llista tancada de mots com Joan [juan], conill [kunill], cobert [kubert], etc. El Ple del Parlament aprovarà aquesta tarda la llei sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Mèxic La transcripció fonètica [mèksik] s'ha de fer en una locució formal, [k] i [s] sorda.

Mississipí

123

El nom d’aquesta ciutat deltaica s’escriu Mississipí, per tant, dues s i accent agut. L’assassinat de tres defensors dels drets civils de la comunitat negra per propugnar el dret al vot el 1964 va inspirar la pel·lícula Crema Mississipí.

Mogadiscio La pronúncia de Mogadiscio és [mogadíxo].

Mònaco i Montecarlo En cas que hi hagi versió catalana, nom dels topònims estrangers es diuen en català. És el cas de Mònaco, en què cal neutralitzar la o en u, però no de Montecarlo, en què la les dues o sonen [ó]. No s’ha d’usar la forma Mònegue. Ja han començat els entrenaments lliures del Gran Premi de Fórmula 1 de Mònaco, que es disputa al circuit de Montecarlo.

Mont- El català nord-occidental i valencià pronuncien [o] la o de Mont-. Però en els parlars orientals... • es pronuncia [o] la o dels següents topònims amb Mont-: Montsant Montmeló

Montpeller Mont-ras

Montbrió

• es pronuncia [u] la o dels següents casos: Montserrat Montseny

Montsià Montcada i Reixach

Montornès del Vallès

Montpeller La ciutat de Montpeller és la capital del departament d'Hérault i de la regió administrativa del Llenguadoc-Rosselló. Es pronuncia [mumpəәʎé] en el central i [mompeʎé] en el nord-occidental. La forma Montpelier no és correcta per designar aquesta població francesa, ja que Montpelier és una ciutat dels Estats Units d’Amèrica. Demà l'Espanyol s'enfronta al Montpeller, campió de la lliga francesa, a l'Estadi de Cornellà-El Prat.

mosso / mossa d'esquadra

124

Cal distingir entre mosso d’esquadra, quan és un home, i mossa d’esquadra, quan és una dona. La distinció de gènere s’aplica en general a totes les professions: jutge/jutgessa, alcalde/alcaldessa, metge/metgessa, tinent d’alcalde / tinenta d’alcaldessa, patge/patgessa, etc. Tot i això, hi ha alguns casos en què hi ha una única forma per al masculí i per al femení, com per exemple en peó. El conseller d’Interior, Felip Puig, ha demanat disculpes per l'absència de dones en la primera promoció dels Mossos d'Esquadra i ho ha qualificat d'error històric esmenat.

Mots que no es troben al diccionari general Per raons d’economia, habitualment el diccionari general no recull tots els mots. Per exemple, només indica la forma masculina i en singular, i no mostra totes les formes del que s’anomena paradigma de flexió, és a dir, de les que corresponen al masculí i femení i les del singular i plural. Tampoc indica els adverbis acabats en –ment, que es formen adjuntant a la forma femenina el sufix –ment. Per exemple: de l'adjectiu ampli/àmplia, àmpliament. Ni totes les formes prefixades. És a dir, que si es busca anticorrupció, o afromediterrani no es troben al diccionari i el corrector de català les marcarà com a errònies. Ara bé, sí que es troba anti- com a forma prefixada i corrupció, com a nom. Alguns prefixos són: a-, anti-, afro-, sub-, sots-, con-, contra-, de-, en-, etc. Així doncs, si el corrector marca una paraula que conté un prefix, cal buscar el prefix i la paraula al diccionari per separat.

Mozart Cal pronunciar Mozart de la manera següent: [mótsart]. La z sona [s] (sorda, com la de rossa, fossa, ossa, caça, etc.) i no sonora (com la de rosa, fosa, casa, etc.). Aquesta nit s’estrena Don Giovanni de Mozart al Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà.

multivalent/polivalent Un periodista multiplataforma és el periodista de televisió que s'ocupa, entre d'altres, d'enregistrar, redactar, editar i locutar les notícies. És a dir, és un periodista multivalent o polivalent. Tot depèn de si s’utilitza el mot amb la forma prefixada del grec polýs, que significa 'molts' o bé el mot amb la forma prefixada del llatí multi, amb el mateix significat. Totes dues paraules, per tant, són correctes i equivalents en català.

munió, infinitat, fotimer, etc. Hi ha diverses expressions per expressar quantitat, encara que no totes són intercanviables:

125

una colla de una munió de un gran nombre de un munt de una infinitat de un seguit de un feix de un fotimer de un enfilall de un pilot de una pila de un piló de un cabàs de un gavadal de un bé de Déu de

un sens fi de un xàfec de un diluvi de un desfet de un devessall de un flux de un torrent de una rècula de una tracalada de un pet de un reguitzell de un ventall de una carretada de un eixam de

Una munió d’estudiants i farmacèutics es manifesten contra les retallades del govern. N

*Nadal/Nadals, nadals Com a nom de festa (igual que Pasqua), no té plural: Com se't presenta el Nadal?, Que tingueu un bon Nadal, On passareu el Nadal? Però: Els nostres tres últims nadals no han estat gaire alegres.

negre/negra: racisme en el llenguatge El terme negre, negra sol ser innecessari i discriminatori en un text com un negre roba un cotxe... En aquest cas, evidentment, tampoc són adequades expressions com un home de raça negra ni eufemismes com una persona de color. Cal posar la màxima atenció en l'ús del terme negre, negra en totes les emissions i en el diari electrònic, per evitar expressions o connotacions racistes. Tot i això, de vegades és rellevant dir si la persona té una característica identificatòria que la fa singular en el context: la primera dona ministra d'un país, el primer president de la Generalitat d'origen no català, entre d'altres. No s'ha de mencionar que una persona és negra fora que constitueixi un element important de la informació. Lewis Hamilton serà el primer pilot de raça negra que disputarà un mundial de Fórmula 1.

neo- i nou- El prefix neo- ve del grec néos, que significa ‘nou’, ‘recent’ i ‘darrer’. Habitualment s'usa en mots com neollatí, neoclassicisme, neoliberal, neonazi… La o de neo- no es neutralitza en català central.

126

Però en català també hi ha el prefix nou- que significa ‘de nou’, ‘recentment’. Habitualment s'usa en mots com nounat, nouvingut, noucasat...

nissaga La paraula correcta és nissaga i no saga. Divendres arriba als cinemes la tercera entrega de la nissaga de terror REC.

nivell El nivell indica un grau d’elevació, en sentit real o figurat: El nivell de recerca a Catalunya supera els estàndards europeus. La locució *a nivell de és incorrecta i s’ha de substituir per expressions com: a escala, en l’esfera, en l’àmbit, en l’òrbita, en el camp, en el pla, en l’espai, en el terreny, en el territori, etc., a vegades amb article, a vegades sense. És un problema que s’ha de resoldre a escala mundial. Les lleis mediambientals en l’àmbit europeu són molt més estrictes. En el terreny de la genètica hi ha molt de camp a recórrer. Sovint es pot eliminar o substituir per un adverbi en -ment o per preposicions: entre, per, per a, etc. Com es pot utilitzar Internet per a recerca? (*a nivell de) Internament hi ha molt de malestar. (*A nivell intern)

Nobel La paraula Nobel no té cap accent gràfic, per tant, la síl·laba tònica és la segona, ja que és una paraula aguda. En català oriental cal neutralitzar la o [u]: [nubèl].

Nominalitzacions La nominalització és el procés pel qual es transformen en substantius paraules d’altres categories: verbs, adverbis, adjectius, etc. Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne, perquè enfarfega el text. En canvi, l’ús de verbs fa que la frase esdevingui àgil i clara. Comunicar i sensibilitzar són eines bàsiques de solidaritat i cooperació. (La comunicació i la sensibilització...).

noms col·lectius singulars: concordança amb el verb En la llengua podeu trobar noms col·lectius singulars: accionariat, banda, equip, matrimoni, parella, grup, plantilla, professorat, veïnat, ramat…

127

Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular, es pot fer la concordança del verb en singular o en plural, seguint la idea de plural que expressa el nom col·lectiu. Connectats és un programa fet per un grup de joves que reflexionen/reflexiona sobre la realitat d'una societat diversa i integradora. Els veïns sempre havien afirmat que el matrimoni tenia/tenien problemes de convivència. La parella vivia a la Gran Bretanya, però fa poc es van traslladar a Portugal per motius de feina.

nord-americà En els compostos amb nord i sud la d sona [t] en tot el domini lingüístic català: [nɔrtəәməәɾ iká] (or.) i [nɔrtameɾ iká] (occ.). Altres casos: sud-americà, sud-africà, nord-occidental, sud-oriental... També es pot utilitzar l’adjectiu estatunidenc i estatunidenca. El vehicle espacial Curiosity ja ha enviat les primeres imatges de Mart a la NASA, l’agència espacial nord-americana.

nòria Aquesta paraula no està recollida en el diccionari normatiu de l’IEC, ni tampoc en el diccionari d’Enciclopèdia Catalana. Tot i això, hi ha diferents mitjans de comunicació que la recullen com a opció bona en els seus manuals d’estil: El Periódico de Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El Parc d'Atraccions del Tibidabo tindrà nòria a final d’any.

Nou Hampshire Es tradueix el nom d'aquest estat del Estats Units, que en català és Nou Hampshire [nou hàmshar]. La capital és Concord [còncort].

número/nombre NÚMERO • pot significar ‘nombre (concret) amb què una persona o cosa es designada dins d’una sèrie o col·lecció’: número de la loteria, viu al número 9, Messi duu el número 10. NOMBRE • sinònim de quantitat: el nombre d’estàtues, el nombre d’aturats, el nombre d’assistents... L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, estudia reduir el nombre d’estàtues humanes a la Rambla. O

128

obligar (algú) a fer (alguna cosa) El verb obligar necessita la preposició a abans del verb. Un incendi en un pis de l'Hospitalet de Llobregat ha obligat els veïns a desallotjar l'edifici.

olimpíada, Jocs Olímpics Hi ha una diferència entre olimpíada i Jocs Olímpics. Històricament una olimpíada era el període de quatre anys que començava amb la celebració d’uns Jocs Olímpics i finalitzava amb l’inici dels següents. Olimpíada és esdrúixola, per tant l’accent recau en la i. Tot i que en els diccionaris trobem que olimpíada és sinònim de Jocs Olímpics, en l’àmbit dels esports mantindrem la diferència. Els Jocs que determinen el començament d’una olimpíada són els d’estiu, no els d’hivern. Avui comencen oficialment els Jocs Olímpics de Londres 2012.

olor de L’expressió correcta és olor de i no *olor a: olor de cremat, olor de pi cremat... A diverses parts de Catalunya se sent olor de cremat a causa del gran incendi que crema a l’Empordà.

Onze de Setembre Onze de Setembre s’escriu amb majúscula, també podeu escriure 11-S, o bé la Diada. El nom correcte és Rafael Casanova Comes (ni Casanovas, ni Casasnovas, etc.). En una locució formal, s’ha de pronunciar: [or.] rəәfəәɛ ́lkəәzəәnɔ ́βəә i [occ.] rafaɛ ́lkazanɔ ́βa. L’Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya, commemora la derrota catalana davant l’exèrcit borbònic el 1714.

opa És la sigla lexicalitzada d’OPA, l’Oferta Pública d'Adquisició, és a dir, una oferta de compra d'accions, pública i indiscriminada, amb la finalitat d'adquirir una participació majoritària en una societat. Guerra d’opes per Endesa.

operació Llebrer

129

Cal traduir al català el nom de les operacions dels cossos policials i militars, entre d’altres: operació Llebrer, operació Malaia, operació Nècora, operació Pretòria, operació Tempesta del Desert, operació Guineu del Desert, operació Pas de l’Estret. Quan impliquen una investigació judicial, s’anomenen també cas: cas Pretòria, cas Nècora... Hi ha excepcions. En el cas Gürtel (que en alemany vol dir correa i fa referència al nom del principal implicat, Francisco Correa), és volgut el fet de mantenir el nom en alemany. Quan s’usen paraules d’argot en el nom de les operacions, el més recomanable és no traduir: operació Guateque, operació Chuleta. La paraula operació sempre va en minúscula. Només s’usen cometes quan es fa referència al sentit metalingüístic: L’atleta ha estat detinguda en el marc de l’anomenada operació Llebrer. La millor atleta d’Espanya està implicada en l’operació antidopatge anomenada Llebrer.

orde/ordre ORDE • en masculí és la societat de persones unides per una regla comuna o una distinció honorària: Reial Orde del Mèrit Esportiu, un orde militar, l'orde del Cister. ORDRE • en masculí fa referència a la successió o disposició fixada d’una cosa: l’ordre alfabètic. • en femení tracta d'una instrucció: les ordres d'un sergent, una ordre d’allunyament, una ordre de pagament. En protesta per l’adhesió de Palestina a la Unesco, Israel ha donat l’ordre de suspendre la transferència dels diners dels impostos que li corresponen a l’Autoritat Nacional Palestina.

Oscars, els Oscars: [òscars], sense accent gràfic. En general, es diu el plural: els Oscars, cerimònia d’entrega dels Oscars; però els premis Oscar o ha guanyat un Oscar. La Nit dels Oscars: Nit en què se celebra la cerimònia dels Oscars (ceremònia és incorrecte). Millor pel·lícula de parla no anglesa. En canvi, no es pot dir millor pel·lícula estrangera. Oscar al millor x, Oscar a la millor x, Oscar als millors x: Aquesta és la manera d’anomenar els premis. Exemples: Oscar a la millor pel·lícula, Oscar al millor actor. Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood: Qui concedeix els Oscars. Si s’utilitza només Acadèmia, s’ha d’escriure en majúscula. Teatre Kodak (Los Angeles [lozàngeles], Califòrnia): Teatre on es lliuren els premis.

130

Nominar: Aquesta pel·lícula ha estat nominada per al premi a la millor banda sonora. Nominació: Aquesta pel·lícula té dues nominacions per als Oscars. Oscaritzable: Aquella actriu pot rebre un Oscar; és oscaritzable. Oscaritzat, -ada: Que ha rebut un Oscar (ja sigui un actor, una pel·lícula, etc.). Premis Premi en minúscula perquè és genèric; és a dir, no forma part de la denominació del premi. Els premis Oscar. actor actor de repartiment actriu actriu de repartiment cançó original curt documental curtmetratge curtmetratge d’animació direcció direcció artística documental efectes especials

fotografia guió adaptat guió original maquillatge muntatge muntatge de so música original pel·lícula pel·lícula d’animació pel·lícula de parla no anglesa so vestuari

ovella, xai, corder, be i anyell Hi ha una diferència entre ovella, d’una banda, i xai, corder, be i anyell, de l’altra. L’ovella és el mamífer remugant, mentre que l’anyell, el xai o el corder (segons els indrets de Catalunya) és el fill de l’ovella fins a l’edat d’un any, aproximadament. Per aprofundir en el vocabulari de la ramaderia de les ovelles, es pot consultar l’enllaç, on es pot comprovar que l’ésser humà ha sabut entendre les ovelles segons que belin, esbeleguin o bé esbeleteguin... http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211049/289159 La carn de be/xai/corder/anyell pot llanejar, que vol dir que la carn té un cert gust de llana. P

pàdoc La forma anglesa paddock, en l'àmbit dels esports del motor, té una forma normalitzada en català: pàdoc. El pàdoc és la zona del circuit on es concentren els vehicles de transport dels participants i els serveis d'assistència tècnica.

Països amb article Alguns noms de països que han de dur article per força, ja que forma part del nom:

131

l’Afganistan l’Aràbia Saudita l’Azerbaidjan el Brasil el Canadà la Costa d’Ivori l’Equador els Estats Units el Gabon

la Gran Bretanya l’Índia l’Iran l’Iraq el Japó el Kazakhstan el Kirguizistan el Kurdistan el Líban

el Marroc el Níger el Pakistan el Panamà el Perú el Paraguai el Quebec la República Txeca el Senegal

el Sudan l’Uruguai l’Uzbekistan el Txad el Turquestan el Turkmenistan el Tadjikistan el Vietnam la Xina

Països Baixos, els Els Països Baixos és el nom d'un estat, al qual també es pot referir com a Holanda. Però Holanda, tot i ser la denominació habitual en l'ús corrent, és de fet una regió dels Països Baixos. També cal tenir en compte que no és sinònim de Benelux. Gentilici: neerlandès, neerlandesa, neerlandesos, neerlandeses // holandès, holandesa, holandesos, holandeses Capital: Amsterdam, tot i que la seu del govern i del Tribunal i la cort és la Haia. Llengua oficial: neerlandès

Paraules d’ús restringit En el llenguatge periodístic audiovisual, s’han d’evitar certes paraules o locucions arcaïtzants o marcadament literàries, i més quan hi ha altres equivalents molt més usuals. hom: es llur: seu, seva, seus, seves nogensmenys: no obstant quelcom: alguna cosa per tal com i per tal que: perquè per tal de: per (final) en el decurs de: durant

romandre: quedar-se vers: cap a ultra: a més de àdhuc: fins i tot aital: tal ans: abans, sinó que car: perquè, ja que

participar en / de PARTICIPAR EN • ‘tenir o prendre part en una cosa’: participar en el consell, participar en la reunió... PARTICIPAR DE • ‘tenir característiques que són pròpies d’una cosa’: L’obra participa de la novel·la policíaca. • ‘compartir’: Tots participem de la seva alegria. Estem pendents de la compareixença del portaveu del govern, Francesc Homs, que dirà si el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, participarà en el Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid.

passacarrers, el /cercavila, la Tot i que la paraula cercavila (paraula femenina) és el terme d'ús més general, en algunes localitats és viva i tradicional la forma masculina passacarrer (documentada en alguns diccionaris, com el dialectal d’Alcover Moll). Per tant, passacarrer no és una paraula normativa, però s’accepta en el context de la Patum al costat de cercavila. Els passacarrers de les festes de la Patum apleguen una munió de ciutadans i turistes a la capital del Berguedà.

Pequín S’utilitza la forma Pequín i no el nom Beijing, resultat de la transcripció dels caràcters xinesos a l'alfabet llatí d'acord amb el sistema anomenat pinyín, adoptat de manera oficial per la República Popular de la Xina. Tampoc s’ha d’escriure Pekín. En català oriental, cal neutralitzar la e de Pequín. Hi ha alguns països del món que van amb article, com la Xina, el Japó, l'Afganistan, l'Iraq, l'Índia, entre d'altres.

per + infinitiu compost Davant d’infinitiu s’escriu sempre per, però si el per davant d’infinitiu té valor causal i és fàcilment interpretable com de valor final, cal utilitzar l’infinitiu compost. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha respost la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, per dir que el pacte fiscal és una amenaça per a l'estabilitat. Aquesta frase és gramaticalment ambigua. Qui ha dit què? Es facilita la comprensió del text amb l’infintiu compost. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha respost la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, per haver dit que el pacte fiscal és una amenaça per a l'estabilitat.

*per sorpresa L'expressió correcta és de sorpresa i no per sorpresa. Condolezza Rice visita de sorpresa l’Iraq.

peregrinar/pelegrinar PEREGRINAR • significa ‘anar per terres estranyes’, de poble en poble. • derivats: peregrí, peregrinació, peregrinitat i peregrinament.

PELEGRINAR • significa ‘anar en pelegrinatge a un santuari’. • derivats: pelegrí i pelegrinatge. La Meca és la ciutat natal de Mahoma, i la més important de les ciutats santes de l'islam. Cada any la Meca rep una munió de musulmans que hi van en pelegrinació.

període de preinscripció La paraula període ha de sonar [períude] i no pot sonar [periúde]. Avui comença el període de preinscripció escolar per al curs vinent.

perquè / per què / per a què PERQUÈ • introdueix una frase afirmativa causal o final. Causal: Viuen al carrer perquè no troben feina. Final: L'han contractat perquè vigili l'edifici (i no per a què). PER QUÈ • introdueix una frase interrogativa, tant si és directa com indirecta. Interrogativa directa: ¿Per què defensa el no, Carod-Rovira? Interrogativa indirecta: Li agradaria saber per què defensa el no. • fa la funció de preposició i pronom relatiu, i per tant, es pot substituir també per el qual, la qual, els quals, les quals. • preposició i pronom relatiu: Aquesta és la veritable raó per què (per la qual) demana el "no". PER A QUÈ • seqüència equivalent a per a quina cosa: M'ha demanat per a què serveix aquesta eina.

personar-se En l'àmbit judicial existeix l'expressió personar-se amb el sentit de comparèixer en un judici per constituir-s'hi com a part, o bé acudir a un organisme oficial per complir amb una obligació (els presos en règim obert, per exemple). Fora de l'àmbit judicial aquest verb s'ha de substituir per presentar-se, anar, assistir. Els afectats per l'apagada elèctrica a Barcelona s'han presentat a les oficines de Fecsa-Endesa per reclamar indemnitzacions.

Personificacions inadequades en l'àmbit informatiu La redacció de textos ha de ser simple, breu, precisa i clara. Encara que notes de premsa i teletips d’altres institucions tinguin errors, això no vol dir que s’han de repetir. Cal limitar les personificacions, és a dir, la figura retòrica per la qual s’atribueixen accions i qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. Alguns exemples incorrectes: *El Ministeri de Foment estudia una amnistia per a les vivendes, milers d’habitatges quedarien indultats. *La crisi s’ha cobrat una nova víctima: la piscina municipal. El Ministeri de Foment estudia una amnistia perquè habitatges declarats il·legals evitin l’enderroc.

peto, pitral o pitrall És la peça sense mànigues de l’equip d’un jugador que cobreix el tronc, i que s’utilitza per distingir-se dels jugadors de l’equip adversari. En català central s’ha de neutralitzar la o final, que ha de sonar [u]. En català nord-occidental sona [o]. Cesc, Thiago i Fontàs han jugat un partidet al Festival de la Infància amb deu nens que vestien peto.

pillar És correcte l'ús del verb pillar en les quatre accepcions (tot i que el diccionari normatiu només en recull la primera): • agafar una persona o cosa vencent resistència; robar; prendre (allò que fuig, que és guardat, que no es vol deixar agafar, etc.); cast. pillar. Ja hey estarà satisfeta | si arriba a pillar es negret, Penya Poes. 258. «Els lladres varen anar al mas i varen pillar moltes gallines». a) Pillar sa baldufa: agafar-la d'en terra, mentres balla (Muro).—b) Prendre una carta del munt que hi ha damunt la taula de joc, després de jugar-ne una de les que es tenen en la mà. • (vulg.) agafar o prendre, en general (Benavarre, Maestr.); cast. coger, tomar. «Si pillo una verga, te poso blau» (Maestrat). «Hem pillat el tren de les sis i mitja». • faltar, deixar d'assistir a un lloc d'obligació, com l'escola, la missa, etc. (Men.); cast. hacer novillos. Si és a missa, may hey va. | —Això no ho cregueu, mon pare, | perque lo que és jo, fins ara, | poques n'hi he vistes pillar, Benejam FyF, acte i. «No pillis s'escola, que tanmateix ho sabré!» • beure (en llenguatge d'argot). No tens res per pillar, Vallmitjana, «La Xava», 23 (ap. BDC, vii, 52).

Platja: xiringuitos, bars de platja, llauners, quiosquets... Bar de platja: instal·lació consolidada, fixa, d’obra, més o menys a peu de passeig marítim, oberta al públic tot l’any o bé només durant la temporada de banys, de dia o també de nit, on se serveixen begudes i també es poden servir menjars.

Quiosquet, guingueta, barracó: establiment públic de petites dimensions, obert de tots costats on es venen begudes o menjars a l’aire lliure. A la platja, els quiosquets només solen obrir a l’estiu, i l’estructura sol desmuntar-se al final de la temporada de platja i banys. No es pot fer servir la forma *xiringuito. La venda ambulant a peu de platja és molt variada. De manera genèrica, als venedors els podem anomenar venedors de platja. A banda dels tradicionals gelats, ens poden oferir també altres productes com roba, joies, massatges, cava i maduixes, coco, etc. Llauners: persones que a peu de platja venen llaunes de begudes i/o gelats, entre d’altres. Una tumbona en català és una gandula. Una hamaca és una xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, estaques, etc., serveix com a llit, gronxador, etc.

Plusquamperfet de subjuntiu (mal ús) S’escriu el condicional compost, i no pas el plusquamperfet de subjuntiu, en subordinades condicionals, encara que no siguin explícites. Vilanova assegura que si el Barça no s’hagués classificat per a la final de la Copa del Rei, aquesta s’hauria / s’haguera disputat al Bernabéu. Si hagués sabut que no havies de venir, no t’hauria / t’haguera esperat per sopar. (*no t’hagués esperat) M’hauria/M’haguera agradat de parlar-ne amb ell personalment. (*M’hagués agradat) Si el Barça no s’hagués classificat per a la final de la Copa del Rei, aquesta s’hauria / s’haguera disputat al Bernabéu. (*s’hagués disputat)

podcast/podcàsting podcast: fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting. podcàsting: tècnica per crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l'usuari, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil.

*poma per illa En frases com La *poma delimitada pels carrers de Tànger, Roc Boronat, Sancho d'Àvila i Ciutat de Granada..., aquest ús de poma és del tot incorrecte. L'equivalent en català és illa, tal com apareix al Termcat: illa <Urbanisme> ca illa, f ca mansana, f denominació desestimada es manzana fr pâté

fr pâté de maisons it caseggiato en block de Häuserblock Definicions ca: Cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc. Tot i això, a les Terres de l'Ebre la paraula mançana o maçana equival a poma, la fruita.

*portar+temporal El temps no es porta (calc del castellà). Anna Simó, portaveu d’ERC, afirma que des de fa dos anys la formació independentista reclama al president Mas que lideri el país. *porto dos dies fent règim fa dos dies que faig règim * porto dos anys reclamant que lideri el país fa dos anys que reclamo que lideri el país * porto dies pensant en la llista de convidats fa dies que penso en la llista de convidats * l’atur ha pujat en el que portem d’any l’atur ha pujat des de principi d’any

portar cua Altres expressions equivalents a portar cua són: aixecar polseguera, fer parlar, encendre el vesper, encendre foc, fer soroll. Porten cua les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, que demana que se suspengui el partit entre el Barça i el Bilbao i se celebri a porta tancada per evitar xiulades al príncep Felip i a l’himne espanyol.

posada a punt L’expressió correcta és posada a punt (i no *posta a punt) per parlar de l’operació o conjunt d'operacions per a optimar el funcionament d'una màquina o d'un aparell. Per Setmana Santa es fa la posada a punt de l’encenser més gran del món: el botafumeiro.

posar en relleu L’expressió correcta és posar en relleu i no *posar de relleu. Durant el Dia Europeu de les Llengües cal posar en relleu que els mitjans de comunicació, a través de l’esforç de cadascun dels professionals que hi treballen, exerceixen una tasca imprescindible en la difusió d’un model de llengua de qualitat.

potser / igual / pot ser • potser denota la possibilitat del que alguna persona diu. No és correcte en aquest sentit utilitzar l'adjectiu igual: Potser també m'hi apuntaré, a la festa del Bad Music [i no pas Igual].

• S'ha de distingir aquest adverbi, que té un sol accent tònic (a la e), del conjunt de dos verbs pot ser, en què lògicament hi ha un accent tònic a cada paraula: Potser plourà [diferent de Pot ser que plogui]. • El verb modificat per l'adverbi potser no ha d'anar en subjuntiu sinó en indicatiu o condicional: Em va dir que potser vindria [i no pas potser vingués]. • La construcció separada pot ser exigeix un verb subordinat (introduït per que) i en mode subjuntiu: Demà pot ser que plogui; Demà podria ser que plogués.

Premis En general, s’escriu amb majúscula inicial la paraula o paraules que formen el nom propi identificador del premi (antropònim, topònim, empresa, editorial, festival, etc.). La matèria que acompanya aquest nom propi s'escriu en minúscula: premi Nobel de la pau premi La Sonrisa Vertical de novel·la

premi Ciutat de Barcelona d'arquitectura

premis Goya Els premis que concedeix l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya són els Goya. Així doncs, habitualment els noms dels premis són en singular: els premis Goya. Però es diu en plural quan es fa referència a les estatuetes: ha guanyat tres goyas.

president electe El president electe d’un estat és el terme emprat en els sistemes de govern presidencialistes per referir-se al candidat que ha guanyat les eleccions, però que encara no ha pres possessió del càrrec, càrrec que encara és exercit pel president sortint. En el cas de Catalunya, no es pot parlar de president electe (de la Generalitat) per fer referència al candidat de la llista més votada en les eleccions, ja que el sistema de Catalunya no és presidencialista, sinó parlamentari, i el poble no escull president, sinó que l’elecció de nou president correspon al Ple del Parlament constituït després de les eleccions. Un cop el nou Ple del Parlament, a proposta del president del Parlament, fa la votació per escollir president de la Generalitat, aleshores sí que es pot parlar de president electe, perquè aleshores ha estat legítimament elegit, tal com estableix la Llei 3/1982 (LPPCE). El president de la Generalitat és president fins que no hi ha un nou president en funcions. Tots els presidents de la Generalitat mantenen el títol de president i per evitar confusions es parla d’expresidents. Alternatives: candidat a president, futur president, el líder de la llista més votada, el candidat amb més opcions de ser president, però encara no president electe.

Preposicions en les expressions de temps Per introduir expressions de temps cal distingir entre sentit puntual i sentit duratiu. Les preposicions que es poden usar són: a, en, per o bé no usar-ne cap.

PREPOSICIÓ A • sentit puntual: per indicar parts del dia, mesos, estacions de l'any: A la tardor hi haurà nova programació de la XTVL. Al setembre la COM estrena els espais radiofònics de la temporada. L'informatiu de Gavà TV s'emetrà al vespre, a les vuit. Demà al matí, a primera hora, laMalla tindrà ja acutalitzada la informació sobre el cas de l'apagada. • els mesos i les festes també poden anar precedits per la preposició per: Pel maig cada dia un raig. Per la Festa de la Comunicació sempre hi ha Premis. • terme final: Arribarem a fi de mes... D'aquí a tres setmanes... LA PREPOSICIÓ EN • sentit duratiu: En una setmana... En els darrers mesos... • sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals...: En dies així tot surt al revés. En plena primavera... En aquell temps... ELISIÓ DE LA PREPOSICIÓ • quan s'indica un temps concret, determinat, és a dir, quan el substantiu indicador de temps és precedit per article indefinit o demostratiu, o té algun complement: L'1 de juliol, el mes entrant, la tardor passada, aquest any, el juny vinent, el juny del 1978, l'octubre de l'any passat, el dia de Pasqua, el matí de divendres, l'any 2001, el 2001. • els segles, però, han d'anar amb la preposició a o en. Al segle XX / en el segle XX... • a més, poden anar amb la preposició a o sense les expressions del tipus els/als anys vint, som (a) dimarts i les distributives cinc vegades (a) l'any, quatre dies (a) la setmana.

Pronoms demostratiu: abús S’han d’evitar els pronoms aquest/aquesta/aquests/aquestes o aquell/aquella/aquells/aquelles sempre que no siguin necessaris: El campus amaga racons naturals esplèndids, ja que (aquest) és construït en una vall... No es parlarà de costos ni de si (aquests) són fonamentals per a... Ara bé, en aquest cas, sí que cal explicitar el pronom: Van parlar les treballadores del primer procés de muntatge i les del tercer. Aquelles van insistir molt en les millores de seguretat, que aquestes no veien tant importants. S’ha d’evitar l’abús del demostratiu en comptes de l’article, que és molt més usual: L’alcalde ha manifestat que amb aquesta mesura volen garantir que les obres de Terrassa... amb la mesura Conté un directori de totes les biblioteques públiques, amb enllaços a aquelles que tenen pàgina web. a les que

Pronoms febles hi/li

El pronom li (i el plural els) no sol ser el més adequat per substituir un complement indirecte inanimat, un complement preposicional o un complement circumstancial de lloc. En aquests casos, és preferible fer servir el pronom hi. *Li ha posat pebre al rostit. Hi ha posat pebre al rostit. *A aquesta crisi cal afegir-li l’amenaça nuclear. A aquesta crisi cal afegir-hi l’amenaça nuclear. *Això no és un joc ni res que se li assembli. Això no és un joc ni res que s’hi assembli. Al Japó, a la crisi desencadenada pel terratrèmol i el tsunami, cal afegir-hi el desastre nuclear.

Pronom l’hi Les combinacions la hi i li ho es redueixen sistemàticament a l'hi. En canvi, es mantenen intactes les combinacions els el, els la, els els, els les, els ho, els en. Ni l'Arsenal ni el Barça tenien la victòria assegurada, però finalment el Barça l'hi va arrabassar. Jo ja l'hi havia dit, que guanyaria el Barça.

Pronoms possessius: abús Els possessius no són sempre necessaris. Fer-ne un abús sol ser un calc d’altres llengües, com el castellà o l’anglès. Abans de fer cap canvi, però, sempre cal assegurar que és necessari i que no s’altera el sentit original del text. Exemples de casos en què es poden suprimir sense canviar el significat: Port Aventura obre les (seves) portes al públic. El Barça necessitava recuperar el (seu) prestigi. El ministre presenta la (seva) dimissió. Tres xefs d’El Bulli obren (el seu) local a Cadaqués, a l’Alt Empordà. La Fira de la Pastanaga obre les (seves) portes aquest cap de setmana. Segons l’Ajuntament, el castell està en ruïnes i reconstruir-lo costarà dos-cents milions. Per això traslladarà la proposta a la comissió perquè la discuteixi. (la seva reconstrucció; per a la seva discussió) En aquest últim exemple, a més d’evitar els possessius, s’eviten les nominalitzacions i s’usen verbs, que transmeten la idea d’acció i són preferibles al registre audiovisual.

Pronoms possessius: meua, teua, seua En registres formals, els possessius meu, teu, seu fan el femení meua, teua, seua i meues, teues, seues en bona part del domini lingüístic occidental. Això passa a les comarques de Lleida i les Terres de l'Ebre, encara que també al País Valencià. En alguns indrets, també se solen usar les formes meva, teva, seva i meves, teves i seves.

Pronoms relatius És incorrecta la construcció preposició + article + que quan equival a preposició + article + qual(s) o bé equival a preposició + què o bé preposició + qui (cas que l'antecedent sigui una persona).

El diputat de CiU ha demanat la dimissió de la ministra de Foment, a la que acusa del col·lapse de l'AP-7. a qui/a la qual Aquest serà el partit en el que el Barça presentarà els nous fitxatges. en el qual/en què És preferible usar les construccions amb relatiu simple, que marca un estil més àgil que no pas el compost. Incorrecte: Els directius en els que havia confiat es desentenen del conflicte entre pilots. Correcte: Els directius en els quals havia confiat es desentenen del conflicte entre pilots. Millor: Els directius en qui havia confiat es desentenen del conflicte entre pilots.

propi/mateix Propi indica propietat o possessió, no identitat, que s’expressa amb l’adjectiu indefinit mateix; per donar èmfasi es fa servir mateix. A causa de la pressió dels mercats, el mateix Rajoy s’ha volgut reunir amb Zapatero per parlar de les mesures que exigeix Europa. Sempre és millor dirigir els propis negocis. Fins i tot el mateix president del tribunal el va felicitar.

PSC, PSOE PSC: és la sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya. La pronunciació de la sigla s'ha de fer lletrejant bé totes les lletres [péésəәsé] en català oriental, [péésesé] en català occidental (la /əә/ és una e neutra, com mare, i la e és una e oberta, com peu o terra). PSOE: es pronuncia la sigla fent la p inicial d'aquesta sigla com la de psicologia [psóe].

pujar/apujar i baixar/abaixar APUJAR (transitiu) • ‘fer pujar o augmentar la intensitat, en sentit propi o figurat’. No s'ha de confondre amb pujar. El govern apuja les pensions. El govern puja les escales de la Moncloa per fer-se la foto de família. ABAIXAR (transitiu) • ‘fer baixar o reduir la intensitat’, en el sentit propi o figurat. No s'ha de confondre amb baixar. El Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès. (És a dir, el tipus d'interès baixen perquè algú els abaixa, els fa baixar.)

punter/a

Encara que el diccionari normatiu no recull l’adjectiu punter/a en el sentit de capdavanter/a, sí que ho fa l’Ésadir, per això, molts mitjans de comunicació ja accepten aquest ús tan usat: Universitat puntera, empresa puntera, tecnologia puntera... Deu universitats espanyoles apareixen entre les 500 millors del món a la llista QS World University que s’elabora al Regne Unit. Entre les universitats punteres catalanes hi ha la UB, la UAB i la UPF.

Punts suspensius Són sempre tres fins i tot quan es posen abans o després d’un signe d’interrogació o d’admiració: Vaja...! quina novetat!, Ho dius de debò...? Després de punts suspensius s’ha d’escriure en majúscula, si es considera que la frase ha acabat. En cas contrari, cal posar coma (o no) i escriure en minúscula: El silenci... Ah! El silenci... és un regal íntim. Sí, sí..., un regal íntim. Sentits: oració en suspens, expressar temor, dubte, reflexió, deixar aire a la locució en textos escrits per ser dits, etc. Q

qatarià, qatariana No és correcte dir *qatarí, que és com es diu en castellà, i que cal dir qatarià. El partit del Barça contra l’equip qatarià Al-Sadd ha generat molta expectació.

quadripartit En català hi ha un prefix, que ve directament del llatí, i que significa 'quatre', que és molt productiu. És el prefix quadri-. Hi ha un munt de paraules formades amb aquest prefix: quadripartit, quadrícula, quadrilàter, quadrilong, quàdriceps… Per tant, quadripartit no ve de quatre, ja que quatre deriva del llatí quattuor. Quadripartit conté el prefix llatí quadri- i per això s’ha d'escriure amb d.

quallar (incorrecte per a neu) La llet sí que qualla o coagula, però la neu no qualla. La neu pren o agafa. És possible que la neu prengui o agafi als carrers de les ciutats.

quarter La paraula castellana cuartel en català es diu quarter, amb erra final muda. Tant fa referència a una quarta part d’un tot (quarter d’un pollastre), al districte d’alguns territoris que estan quadripartits, com al lloc on està situat un exèrcit en campanya o una caserna.

Els agents antidisturbis de la Guàrdia Civil esperen al quarter del Bruc a tenir ordres per actuar en cas que sigui necessari en la seguretat de la cimera del Banc Central Europeu.

quitació/quitament Són paraules sinònimes i fan referència al conveni entre creditor i deutor pel qual el deutor paga una part del seu deute i el creditor renuncia al dret sobre la resta. El verb és quitar. Aquest concepte és molt tècnic i poc transparent, motiu pel qual es recomana que, si es fa servir, es compensi la manca d’informació amb un petit aclariment. No és ben bé alliberar d’un deute, o eximir del seu pagament, ni tampoc una condonació. És més aviat una renegociació del deute. Es parla molt les reaccions envers el pla de recapitalització de la banca aprovat per la UE. Aquest pla, entre d’altres, pretén esmorteir l’impacte de la quitació del deute públic grec. R

R final La r final es conserva a la major part dels parlars valencians i s'elideix, amb moltes excepcions a la resta del domini lingüístic (nord-occidental i oriental). Com que és difícil de sistematitzar les paraules en què la r final és muda i aquelles en què la r final es pronuncia, es diferencien les més freqüents en dues llistes d'acord amb l'ús general: Paraules amb r final muda: Alger Alguer altar amargor baixador Begur bestiar botiguer cantor carrabiner celler centenar clauer

colomar color cridaner diner dolor dur escorxador estenedor feiner fossar fredor fruiterar Granollers

Pallars galliner jardiner llavor llindar madur major monestir negror parer peixater penjador pescador

pilar pintor primer professor quarter revisor sabater Segur de Calafell sencer sensor taronger tercermundista

Paraules amb r final sensible: acer afer amor angular atzar Balears basar candor

car cigar consular desesper dispar enter espectacular Ester

estupor exemplar far favor fervor fur futur hangar

horror impur insular labor llar malabar menor mer

Mir Miramar motor mur obscur Pamir particular popular

prematur pur rancor rar rigor sabor secular sever

solar sor sospir temor tenor tentacular Ter terror

tir titular tresor tsar valor vampir vigor

• Si el singular té la r final muda, el plural també. I si el singular té la r final sensible, el plural també: un centenar [centenà] de persones, sense pronunciar la r, en plural direm [centenàs] de persones. • Si l'adjectiu coincideix amb un infinitiu de la primera conjugació (acabats en -ar), la r final del verb és muda i la de l'adjectiu es pronuncia: auxiliar (verb), auxiliar (adjectiu) auxiliar pobles que pateixen fam, cadira auxiliar militar (verb), militar (adjectiu) militar en un partit i desfilada militar regular (verb), regular (adjectiu) regular les condicions en una llei, anàlisi regular • Hi ha vacil·lació a l'hora de pronunciar la r d'algunes paraules: actor, exterior, interior,

inferior, posterior, superior, popular (Partit [pupulá] o [pupular]). La -r final es conserva en la major part dels parlars valencians i s’elideix, amb moltes excepcions, a la resta del domini lingüístic. Segons aquesta regla, i pel que fa als topònims, els noms de municipis o comarques del País Valencià mantenen la pronúncia de la –r final La Safor (comarca) Alcàsser (municipi de l’Horta) Miramar (la Safor) Però a Catalunya i les Balears no es pronuncia la -r final en els noms dels municipis següents: Almenar (el Segrià) Santpedor (el Bages) Ribes de Freser (el Ripollès)

Begur (el Baix Empordà) Balaguer (la Noguera) Manacor (a l’illa de Mallorca)

radar

El català ha incorporat el mot anglès radar. És una paraula aguda (accent en l’última síl·laba) i no s’emmudeix la r final.

Rasquera Rasquera és un municipi de la Ribera d’Ebre que no duu article en el nom. La Fiscalia de Tarragona estudia si el municipi de Rasquera pot o no acollir una plantació de cànnabis.

144

rebuf En l'àmbit dels esports del motor hi ha una tècnica que consisteix a col·locar-se immediatament darrere del corredor que va en primera posició per aprofitar-se del buit d'aire que es crea entre les rodes en moviment i fer un avançament en un moment determinat. D'aquesta tècnica se'n diu anar a rebuf.

rècord Aquest mot és d'origen anglès, però ja forma part del Diccionari General de la Llengua Catalana. Així doncs, cal pronunciar-lo a la catalana i neutralitzar la o àtona en català oriental [rèkur]. Els rècords s'aconsegueixen o es baten. El verb batre es conjuga de la següent manera en present d'indicatiu: jo bato, tu bats, ell bat, nosaltres batem, vosaltres bateu, ells baten. I el participi passat és batut, batuda, batuts, batudes. Aquesta famosa marca de cotxes ha batut rècords de vendes.

Reis, Cavalcada i diccionari de jocs i joguines Es diu els Reis o els Reis d’Orient (no de l’Orient). La festa dels Reis és molt popular, i sobretot il·lusionadora per als infants, perquè els menuts estan convençuts que els Reis d'Orient els porten joguines o llepolies. El nom de la festa és gairebé pertot els Reis o el dia dels Reis; a Alguer en diuen los tres Reis, i en algunes comarques meridionals del País Valencià es diu El dia Reis; però a molts llocs, sobretot del català occidental i del valencià, existeix la forma especial els Reixos. Avui la festa dels Reis consisteix, més o menys pertot, en rebre els infants joguines i llepolies dins les sabates posades a la finestra o al balcó durant la nit anterior al dia de la festa. Abans era freqüent que els menuts sortissin del poble, la vetlla o dos dies abans, a entrada de fosc, per anar a «esperar els Reis» pel camí; solien anar-hi amb fanals encesos (Campdevànol), o fent soroll amb esquelles, campanes i perols (Pobla de L.), o amb trompetes de llauna o de vidre, o amb corns marins (Costa de Llevant). L'expedició per rebre els Reis solia anar acompanyada de cançons especials. L'acte de posar les sabates a la finestra o al balcó és emocionant per a la gent menuda. Perquè els reis estiguin contents i posin més coses a les sabates, s'acostuma a posar a la vora d'aquestes un plat amb aigua per a abeurar els cavalls o camells, o palla i garrofes o gra per a aquests mateixos animals; en posar menjar, els nens del País Valencià solen cantar: «Senyor Roi, ja estic ací. | La palla i les garrofes per al rossí | i la casca per a mi». Hi ha regions on, en lloc de sabates, es posen plats, paneres o coves per a rebre els regals dels Reis; a l'Empordà es fa així, però sempre es diu «posar el plat a la finestra» encara que l'atuell no sigui precisament un plat ni el lloc sigui una finestra.—La nit dels Reis es procura que els nens vagin a dormir relativament dejorn, i els diuen que si no fan molta bondat o no dormen, els Reis no els deixaran res. Si tenen desig de veure els Reis, se'ls diu que per veure'ls cal portar una canya verda i la camisa mullada; cosa difícil, perquè al gener no hi ha canyes verdes ni les camises es mullen de la suor. Fonètica

145

réј: Capcir, Plana de Vic, Bages, Vallès, Sort, Urgell, Balaguer, Ll., Fraga, Cast., Val., Al., Bal. rέј: la Jonquera, Garrotxa, Puigcerdà, Vall d'Àneu, Tamarit de la L., Sta. Col. de Q. Intensius Augmentatiu: reiàs Diminutius: reiet, reietxo, reieu, reietó, reió Pejoratiu: reiot PERSONATGES • Melcior (rei blanc) porta l’or; pronunciació: [məәlsió] (oriental), [melsió] (occidental). • Gaspar (rei ros) porta l’encens; pronunciació: [gəәspár] (or.), [gaspár] (occ.). Es pot ometre

la r final. • Baltasar (rei negre) porta la mirra; pronunciació: [bəәltəәzá] (or.), [baltazá] (occ.). • patges ([páʤəәs] i no [*patxas]) i patgesses reials. La forma correcta és cavalcada. Són incorrectes les formes *cabalcata, *cabalgada, *cabalgata, *cavalcata, *cavalgada, *cavalgata. Diccionari de jocs i de joguines: http://www.termcat.cat/dicci/jocs_joguines/index.html

Rémi Ochlik La pronúncia del nom d’aquest fotoperiodista francès és [remí óxlik]. La xeix s’ha de pronunciar com la x de xocolata en el central o una sh anglesa (show). L’Arts Santa Mònica acull l’exposició pòstuma de Rémi Ochlik.

retre homenatge, homenatjar, honrar amb un homenatge A més de retre homenatge existeixen les expressions honrar amb un homenatge o bé homenatjar. Les formes conjugades de retre homenatge: ret homenatge, ha retut homenatge, retrà homenatge. COMRàdio ret homenatge al poeta català Josep Maria de Segarra, i s’afegeix així als actes amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

ritu Cada religió té uns costums diferents, i del conjunt de cerimònies d’un culte en diem ritu. Per tant, hi ha el ritu musulmà, el ritu catòlic, etcètera. En singular no són correctes les formes *ritus ni *rite. El mot ritus, acabat en –s, és correcte per al plural. El poble romà es basava en un conjunt de ritus molt codificats que incloïen pregàries, himnes, prometences, ofrenes, sacrificis, banquets sagrats, pràctiques endevinatòries, actes de purificació...

146

Això no vol dir que no hi hagi paraules que en singular acabin amb –us. D’entre les paraules d’ús comú amb la terminació -us n’hi ha, per exemple: cactus, campus, sinus (i cosinus), estatus, eucaliptus, fal·lus, fetus, focus, porus, tipus (i derivats com arquetipus, biotipus, genotipus, que tenen també les formes arquetip, biotip, genotip).

Rodalia, Rodalies Es distingeix entre Rodalies de Catalunya, quan es fa referència a la marca corporativa de Cercanías Renfe, és a dir, a la xarxa ferroviària en general i Rodalia de Barcelona o Rodalia de Girona quan es parla de la rodalia d’una ciutat concreta. Aquesta setmana hi ha hagut moltes incidències a la xarxa ferroviària de Rodalies Catalunya. S

S líquida (essa inicial seguida de consonant) No s’apostrofa la preposició de (ni tampoc l’article femení) davant d’essa líquida (essa seguida de consonant): de Spanair. Altres casos: de SGAE, la Scala de Milà, de Stalin... El director de Spanair, Ferran Soriano, ha negat que la companyia aèria fos "un pou sense fons".

saharià/sahrauí Els naturals del Sàhara s’anomenen saharians (h aspirada). Tant el nom com l’adjectiu admeten la flexió completa de gènere i nombre: saharià, sahariana, saharians, saharianes. Els naturals del Sàhara Occidental s’anomenen sahrauís. Tant el nom com l’adjectiu només admeten la flexió de nombre, no de gènere. Per tant: un home sahrauí, una dona sahrauí, uns homes sahrauís, unes dones sahrauís. En aquest cas, la h no es pronuncia. El segrest es va fer a Tindouf, Algèria, on hi ha un campament sahrauí.

salmantí/salmantina El gentilici i adjectiu és salmantí i salmantina. Diverses vegades els salmantins s’han manifestat contra el retorn dels documents de l'Arxiu General de la Guerra Civil. Els anomenats papers de Salamanca.

salt de balcó (*balcóning, *bàlconing) Els sufixos són afegits que darrere dels mots serveixen per formar-ne d’altres. Per exemple, de cant fem el verb cantar (el sufix és -ar) o el nom cantaire (el sufix és -aire). El sufix –ing no és català, per tant, no forma part del nostre codi lingüístic, si no és que el manllevem (exemple: pírcing).

147

Un jove ha mort en un hotel de Lloret de Mar, a la Selva. Tot indica que ha saltat des d’un balcó. (*bàlconing o *balcóning, que són les formes que circulen i que hem de desestimar). Per evitar l’ús del sufix –ing, hi ha alternatives: • tresc (forma desestimada: trekking) i el verb trescar: esport d'aventura consistent en una excursió de llarga durada organitzada i sovint amb guia a una regió exòtica de difícil accés. • salt de pont (forma desestimada: pònting): pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un pont al qual s'ha lligat una corda lleugerament elàstica que subjecta el saltador i el deixa suspès en l'aire. • salt de penya-segat (forma desestimada: cliff diving): salt executat per un saltador des d'una palanca situada en un penya-segat. • salt de balcó (forma desestimada: *bàlconing o *balcóning): salt executat des del balcó d’un allotjament per caure a la piscina. Un altre motiu per desestimar *bàlconing o *balcóning és que els mitjans de comunicació no es posen d’acord sobre quina de les dues formes és la que s’ha d’usar per traduir balconing.

sant No hi ha una norma matemàtica que indiqui com cal pronunciar els noms que contenen la paraula sant. Quan la paraula que segueix comença per vocal se sonoritza la t: Sant Andreu, Sant Esteve, Sant Antoni, Sant Adrià del Besòs. Però en aquests casos no: sant Ot, sant Adalbert, sant Eucarpi, sant Ildefons. Santpedor: en aquest cas es pronuncia [sampəәdò], doble accent perquè és un mot compost i la o és oberta. La raó que addueixen els manuals de pronunciació (Llibre d’estil de TV3, Manual de pronunciació de David Paloma i Albert Rico) és simplement d’ús.

Sant Silvestre i Cap d'Any A Catalunya, la nit de Sant Silvestre és considerada la festa major de les bruixes i bruixots. També es preparen els casaments de Cap d’Any, tradicionals a la Ribagorça. I també és el dia de l’home dels nassos. Vincles per a més informació: • home dels nassos http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_dels_nassos • frases fetes sobre el Cap d’Any (cercar per la paraula any) http://dcvb.iecat.net/ En català central es neutralitza la e final de Silvestre. En català nord-occidental la e final és tancada.

148

Frases fetes sobre Sant Silvestre i Cap d’Any: Sant Silvestre, porta l’any del cabestre. Any bo, es gra és palla; i any dolent, sa palla és gra. Primer d’any i llegany, mal any. Any sec any fred. Any plujós, any de fer el gos. (En referència a què els pagesos no treballen.)

Sao Paulo La pronúncia de Sao Paulo és [sàupàulu]. Avui ha sortit de l’aeroport de Barcelona-El Prat el primer vol directe a la ciutat de Sao Paulo, al Brasil.

sedició El delicte de sedició és alçament contra l’autoritat establerta. Quan implica aldarulls, també s’anomena delicte de tumult. Consisteix a alçar-se públicament i de manera tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat. Els controladors aeris estan acusats de sedició.

segons que És una locució conjuntiva que expressa un sentit de subordinació a la realitat de dues o més opcions igualment possibles. Considerem els noms propis segons que siguin catalans o no catalans; i, en aquest darrer cas, segons que s’escriguin amb l’alfabet llatí o amb un alfabet no llatí. L'editor Josep Maria Berenguer ha mort a Barcelona als 67 anys, víctima d'un càncer, segons (*que) han informat fonts familiars. En castellà según que té uns usos diferents, tot i que està en desús. Podeu consultar: http://ves.cat/bacV

segons no té valor de progressivitat temporal Segons no té valor de progressivitat temporal. A mesura que avanci l’eclipsi, la Lluna anirà canviat de color. (*Segons)

seixanta

149

En català central el número 60 es pronuncia [səәxantəә] i no pot sonar ni [xixantəә] ni [xəәixantəә]. És a dir, cal diferenciar bé el so de la s i de la x, i la i del dígraf ix no sona. En canvi, el català nord-occidental pronuncia la i del dígraf ix, que ha de sonar: [seixanta].

serrell A més de ser els ‘cabells tallats curts que es porten sobre el front’ i ‘la vora d’una peça de roba desfilada’, també es pot usar per referir-se a la ‘part petita que queda sense ultimar o resoldre d'un assumpte o feina més gran’. La Generalitat ha d'acordar amb el Ministeri de Foment els últims serrells del traspàs de Rodalies.

Setmana Santa S’escriu amb majúscula el nom d’aquesta festivitat religiosa. El grup tm es pronuncia [mm]. Per tant, la t no sona: [semmana santa]. Aquesta setmana és Setmana Santa.

sever L'adjectiu anglès severe en context mèdic s'ha de traduir per greu. Per tant, s’ha de dir una malaltia greu i no severa. En altres contextos: dolor intens/fort/agut; clima rigorós; cop fort; pobresa extrema. En català, sever/a vol dir ‘no gens indulgent amb les faltes, les febleses’ (Un mestre sever amb els seus deixebles) i ‘estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla’ (Un jutge sever).

Sexisme en el llenguatge Al Congrés dels Diputats es va aprovar la Llei d'igualtat, una regulació que referma el valor estratègic de la igualtat en la democràcia. Una de les mesures aprovades és la creació de plans d'igualtat en les empreses. És per això que, sempre que sigui possible, cal evitar el sexisme en el llenguatge en el nom de professions. Cal usar les formes femenines dels càrrecs, com jutgessa, síndica, tinenta d'alcalde, metgessa… Compte a l’hora de doblar les referències perquè pot resultar molt farragós. Es pot dir l'empresariat en comptes de els empresaris i les empresàries; la judicatura per els jutges i les jutgesses; el cos o el personal docent o bé la docència per els professors i les professores... En alguns casos, el nom de les professions no té forma per al femení, com és el cas de gerent (que no fa *gerenta). Es pot usar l'expressió la gerència, per usar un terme genèric.

150

sí i no Durant el debat sobre el referèndum de l'Estatut, hi havia partits que defensaven el sí i n'hi havia que defensaven el no. A efectes lingüístics: • en aquest cas, cal accentuar el mot sí. • no s’ha d’utilitzar mai els mots sí o no en majúscula.

Sigles: plural Les sigles de PC, ONG, CD, CD-ROM i DVD no tenen plural. Per tant, no s'han d'usar les grafies següents: PCs, PC's, ONG's, etc. En la pronunciació, també cal respectar que les sigles no tenen plural. Les ONG [oenagé] de tot el món s'uneixen per oferir ajuda humanitària. Tres PC [pesé] amb documentació de la banda, a més de cinc CD [sedé] han estat comissats per la policia. D’altra banda, cal evitar de duplicar sigles per indicar el plural. *AAVV per AV (Associacions de Veïns) *EEUU per EUA (Estats Units d'Amèrica) Tot i això, cal respectar les que que ja tenen tradició, o bé les establertes per entitats privades per anomenar-se elles mateixes. PPCC (Països Catalans) CCOO (Comissions Obreres) JJOO (Jocs Olímpics)

*síndrome postvacacional No és correcte. En català, del trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances causat pel fet d'haver d'afrontar novament les pressions professionals i domèstiques se'n diu trastorn postvacances.

Sinn Féin A Irlanda del Nord, partit considerat com el braç polític de l’IRA. En gaèlic Sinn Féin significa ‘nosaltres sols’. I es pronuncia [xin fèin].

siri/sirià; israelita/israelià Hi ha diferències entre: sirià-siriana: natural del modern estat de Síria siri-síria: per referir-se a membres de l’antic poble Siri

151

israelià-israeliana: natural del modern estat d’Israel israelita: membre de l’antic poble d’Israel Demà s’emetrà l’entrevista al Dr. Mouafk Asaad, metge oftalmòleg sirià establert a Barcelona, que ens parlarà del poble sirià.

slot El terme anglès slot fa referència a dos conceptes diferents: • designa el dret que una companyia aèria ha de contractar perquè una aeronau pugui efectuar en un aeroport les operacions d’enlairament i aterratge en una porció d’espai i de temps determinada. • porció d’espai i temps que s’assigna a una companyia aèria perquè una aeronau pugui efectuar les operacions d’enlairament i aterratge en un aeroport determinat. El Consell Supervisor del Termcat ha normalitzat les denominacions catalanes dret d’operació aeroportuària i torn de vol, respectivament, per a fer referència a aquests dos conceptes.

sociovergència La paraula sociovergència no duu guionet. Tot i que certament en general els compostos que comencen amb una forma prefixada acabada en –o àtona s’escriuen sense guionet (eix francoalemany, escola austromarxista, cultura hispanoamericana), la paraula sociovergència és una invenció que està formada per l’inici de la paraula socialista i el final de la paraula convergent. S’ha format pel sistema d’abreviació pel procediment dels mots creuats, és a dir, per apòcope del primer element i afèresi del segon. Els vots del PSC en el ple d’investidura de Mas alimenten els rumors d’un pacte ocult entre PSC i CiU, conegut com a sociovergència.

Sofia La capital de Bulgària és Sofia. En català central la o neutralitza i es pronuncia u: [sufía]. En català ia no fa diftong, és hiat. Per això ni Sofia, ni Maria porten accent.

somali El gentilici és somali i és invariable: un home somali, una dona somali, govern somali. Atenció a la pronúncia de somali, que és paraula plana. Un avió de la força aèria dels EUA ha atacat presumptes membres d'Al-Qaida al sud de Somàlia. L'ofensiva ha provocat un nombre indeterminat de morts, segons un portaveu del govern somali.

152

sometent Atès que aquesta havia estat una pràctica en desús, es recomana que s’expliqui aquest concepte en els informatius afegint patrulles de vigilància no professional la primera vegada que se cita el terme. Durant la jornada sobre món rural que es fa a Girona, el director general de la Policia, Manel Prat, ha defensat els sometents, és a dir, les patrulles de vigilància no professional. La paraula sometent ve de metre so, o eixir so metent, és a dir, sortir fent soroll. I és un concepte del qual es té constància des del 1391. El sometent fa referència tant al toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o atrapar malfactors com l’organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental. El sagramental era una germandat entre diversos pobles per garantir la pròpia seguretat. Al sometent s’hi accedia fent un jurament. En aquests moments, a causa de la inseguretat que es viu al món rural, algunes organitzacions de pagesos i ramaders han recuperat aquesta pràctica, que pot ser desconeguda per a una part de l’audiència.

son EL SON 1 m 1 FISIOL ANIM Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Tenir el son lleuger. LA SON 2 f 1 Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m'hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.

sots- i sub- El prefix sots- és un prefix que s'usa de manera especialitzada per a càrrecs, i es refereix al càrrec immediatament inferior al qual s'afixa. Per exemple, el sotsdirector és el càrrec que existeix immediatament després del de director, en nivell de categoria. Altres exemples: sotsinspector, sotsgovernador, sotsoficial... Però així com el prefix sots- s'usa habitualment per a càrrecs, el prefix sub- s'usa amb els significants següents: • situat a sota: subaxil·lar • en grau inferior: subàcid • sn menor proporció: subòxid, subacetat • no del tot, gairebé, aproximadament: subdesèrtic

153

Per tant, amb relació a les categories esportives o als esports de base, millor usar el prefix sub- i no pas sots-.

Srebrenica El genocidi més gran des de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc a Srebrenica. Aquest topònim es pronuncia [srebrenítsa], no s’han de neutralitzar les vocals.

Substantius que fan d'adjectius En català (com en castellà) els substantius que fan d’adjectiu són invariables, és a dir, no tenen forma de plural: decret llei / decrets llei acord marc / acords marc pla pilot / plans pilot cotxe bomba / cotxes bomba camió cisterna / camions cisterna data límit / dates límit hora vall / hores vall hora punta / hores punta imatge clau / imatges clau quantitat sorpresa / quantitats sorpresa No s’han de confondre, però, amb els noms que acompanyen un substantiu i actuen com el predicat nominal d’una oració, els quals sí que es pluralitzen: estats membres, empreses líders (equivalents a estats que són membres, empreses que són líders). El Ministeri de l’Interior restablirà els controls a les fronteres durant la cimera del Banc Central Europeu de Barcelona, per evitar l’arribada d’activistes antisistema d’altres països (i no: activistes antisistemes). T

tai-txi Tai-txi o bé tai-txi-txuan són les grafies catalanes que corresponen al mot xinès usat per denominar l'art marcial consistent en un encadenament de moviments suaus segons uns esquemes precisos, que té com a objectiu l'equilibri físic i mental de qui el practica. La transcripció de la denominació xinesa segons el sistema pinyín és tai ji quan. Pinyín és un sistema de transcripció fonètica de l'idioma xinès que utilitza l'alfabet llatí i que va ser impulsat pel Partit Comunista Xinès. Encara que el sistema pinyín ignora completament l'alfabet fonètic internacional, ha resultat molt efectiu en ciutats com Beijing o Shanghai, on sovint s'usa al costat del xinès per facilitar la lectura als estrangers. El pinyín també es fa servir per escriure els caràcters xinesos als ordinadors.

tauleta tàctil o tauleta per tablet

154

En català es fa servir tauleta tàctil (o simplement tauleta) com a traducció de l’anglicisme tablet, l’aparell electrònic amb funcions d'ordinador que té una pantalla que ocupa gairebé tota la seva superfície. Un estudi de la consultoria Forrester diu que Espanya és un dels països europeus amb més propietaris de tauletes tàctils i on les vendes es disparen, sobretot, en l’entorn professional.

TAV/TGV/AVE TAV • tren d’alta velocitat, qualsevol tipus de tren que corri a una velocitat de més de 270 km/h. TGV • Tren de Gran Velocitat, tren d’alta velocitat fabricat per l’empresa francesa GEC-

ALSTHOM. AVE • Alta Velocidad Española, fa referència al tren d’alta velocitat espanyol.

TEDAX, els Els TEDAX són els tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius. Són un cos policial existent a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i en algunes policies autonòmiques. TEDAX és una sigla i, per tant, s’escriu amb majúscula i sense punts. Per saber si una sigla és masculina o femenina i singular o plural, es mira el nucli. Exemple: en la TDT (la televisió digital terrestre) o en els EUA (els Estats Units d’Amèrica). En el cas de TEDAX el nucli és tècnics, un mot masculí plural i es parla, per tant, dels TEDAX. L’excomissari dels TEDAX Juan Jesús Sánchez Manzano va declarar que no van considerar que l’explosiu de l’atemptat fos titadyne.

telebasura/teleporqueria El terme telebasura es pot traduir per: teleescombraries o, millor, teleporqueria.

temps de descompte / temps afegit Són expressions sinònimes. En el món del futbol, s’usen per fer referència al període de temps suplementari als 45 minuts de cada part, equivalent al temps total perdut com a conseqüència de les diferents interrupcions momentànies del joc.

tennis/tenis

155

La paraula tennis es pot escriure amb una n o amb dues, però el Termcat dóna com a preferent la forma amb dues n per escriure-ho sempre amb dues: colze de tennis (epicondilitis), tennis de taula, tennis de coberta, servei de tennis, tennístic, etc. Nadal és l'home que aquests dies es deixa la pell a Montecarlo.

Terrorisme: terminologia En català oriental cal neutralitzar les dues o de la paraula comando. Per tant, cal pronunciar [kumandu]. La paraula kamikaze és d’origen japonès i literalment significa ‘tempesta providencial’. Segons els manuals de pronunciació, en català oriental no s’han de neutralitzar les a i les e. La z s’ha de pronunciar com una s sonora i no sorda. I en tot cas, mai com la z castellana. Malgrat que aquesta és una paraula estrangera, la formació del plural segueix les normes bàsiques de la nostra llengua: un kamikaze, dos kamikazes. Un kamikaze és un aviador suïcida que es llança amb el propi avió sobre l’objectiu enemic per destruir-lo. En aquest sentit, i per extensió, conductor suïcida de qualsevol vehicle, normalment proveït d’explosius, que es llança contra l’enemic.

tiquet moderador La paraula tiquet, en castellà tique (o tiquete a llatinoamèrica), és l’adaptació de la paraula anglesa ticket. Tot i que el mot en anglès (ticket) i en castellà (tique) són plans, en català és agut i no porta accent, d’acord amb les regles d’accentuació. Per tant, és incorrecte pronunciar [tíket] en català. La Generalitat aplicarà algunes taxes noves en el 2012, com el tiquet moderador sanitari i la taxa turística.

Títols de pel·lícules Si una pel·lícula té versió catalana s’ha de posar el títol en català. Web per saber si una pel·lícula té versió catalana o no: http://esadir.cat/filmoteca/ Ha mort l’actor canadenc Leslie Nielsen, protagonista de la pel·lícula Agafa-ho com puguis.

Topònims espanyols Criteri general Per a les emissions en llengua catalana, s’usa el nom dels topònims en català, sempre que hi hagi forma en llengua catalana, excepte en els topònims en aranès. En les emissions en aranès, s’usen els noms dels topònims en aranès. Si l’emissió és en castellà, s’utilitzen les formes castellanes.

156

La traducció de topònims per a les emissions en llengua catalana

• S’escriuen en català tots els topònims de Catalunya, les Balears i la Franja de Ponent, independentment de quin sigui el nom oficial. Aquesta norma no s’aplica en el cas dels topònims aranesos.

• S’escriuen en català tots els topònims del País Valencià, fins i tot els de les

poblacions de la zona de parla castellana. Així doncs, s’escriu i es diu Assuévar, Orpesa i Torrevella, entre d’altres.

• S’escriuen en basc, i no en castellà, els topònims del País Basc, encara que la forma

castellana sigui més coneguda que la basca. En els casos en què hi hagi forma en català, s’escriu el topònim en la forma catalana. Així es diu Kanpezu, (i no *Campezo). Seguint el criteri establert, s’escriu i es diu Biscaia, Guipúscoa, Sant Sebastià i Bilbao, entre d’altres.

• S’escriuen en gallec, i no en castellà, els topònims de Galícia: així s’escriu i es diu

Ourense, Pontevedra i Lugo. Però s’escriu en català en els casos en què hi hagi traducció al català: la Corunya.

• S’escriuen i es diuen en castellà els topònims que no tinguin traducció catalana:

Badajoz, Huelva, Madrid, Sevilla, Ciudad Real. Però en català els que tinguin versió catalana: Conca, Màlaga, Almeria, Granada, Cadis, Palència, Logronyo, Sòria, Segòvia, Terol, Lleó, Múrcia, Osca, Saragossa, entre d’altres.

Topònims llatins Aquests topònims mai porten accent gràfic. Tarraco es pronuncia amb l’accent a la primera a, és a dir, [tàrraco] i no [tarràco]. De la mateixa manera, Barcino (Barcelona) es pronuncia amb accent a la a i no a la i: [bàrkino]. A més, la c de Barcino sona com si s’escrivís amb qu. També són esdrúixols els topònims llatins Betulo (Badalona) i Egara (Terrassa): [bètulo], [ègara]. En canvi, Cartago es pronuncia amb l’accent a la segona a i no a la primera: [kartágo].

Topònims –rs final: Granollers, Farners, Llinars En català oriental i occidental la r de determinats topònims no es pronuncia. Encara que la ciutat de Granollers s’escrigui amb -rs final, realment la r no es pronuncia: [granollés]. Com tampoc es pronuncia la r del nom del municipi de Llinars. Diem [llinàs]. Ni la r de Farners, quan es parla del municipi de Santa Coloma de Farners: [farnés].

toros Recull d’expressions taurines que formen part de la nostra llengua: Veure-ho des de la barrera Donar un cop de gràcia

Rebre una estocada (mortal) Capejar una situació

157

Agafar el toro per les banyes Trencar-se les banyes Saltar-se les coses a la torera

Ser un torero Anar dret al toro Quin embolat!

El Parlament ha prohibit les curses de braus o corrides de toros a Catalunya (a partir del 2013).

tot i mig davant de topònim Els determinants tot i mig no varien davant dels topònims (noms propis de lloc: ciutat, comarca, país, illa, continent, etc.) no precedits d’article. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, proposa peatges tous a tot Espanya per posar fi al greuge català.

tot terreny / els tot terrenys L'expressió tot terreny és una locució adjectiva, que pot fer funció de nom. Cal escriure separat: tot terreny, i s’ha de tenir en compte que és invariable com a adjectiu: els vehicles tot terreny, i variable com a substantiu: un tot terreny, els tot terrenys. El mateix s'aplica als vehicles tot camí, o tot camins, que de fet és un tipus de vehicle diferent del tot terreny. Les motocicletes tot terreny s'anomenen també trail.

trànsit/tràfic TRÀNSIT • acció de passar per un lloc, té a veure amb el trànsit de persones o de vehicles. TRÀFIC • té a veure amb el comerç, amb el comerç de mercaderies o amb el transport de

mercaderies. Ja que la definició de tràfic diu expressament ‘comerç, activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus’.

• en l'àmbit del dret penal, s'utilitza per designar el comerç clandestí i il·legal: tràfic de

drogues, tràfic de blanques, tràfic d'armes, etc.

transvasament S’escriu amb una sola s entre vocals. Una s entre vocals es pronuncia sonora [z] en tot el domini lingüístic, excepte en els prefixos acabats en vocal com en antesala i entresol, que es fa sorda [s]. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, descarta un possible transvasament del riu Ebre en el marc del Pla Hidrològic.

158

trasplantament La paraula correcta és trasplantament i no *transplantament. El prefix tras- s’usa per formar adjectius de lloc amb el significat de 'dellà': trasplantament, trasbalsar... Per contra, trans- significa 'a través de' i denota posició o direcció a través o transversal: transsiberià, transalpí... Eric Abidal va necessitar un trasplantament de fetge.

troica/*troika La forma troica és correcta per denominar un grup format per tres que governen un estat o dirigeixen una organització. La forma *troika no és correcta. Grècia incomplirà els objectius de dèficit pactats a l’estiu amb l’anomenada troica, el grup format per la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. U

Unesco No s’apostrofa l’article femení davant de la paraula Unesco. Originàriament Unesco era una sigla, i per això no es neutralitza la o final [unesko]. Avui se celebra el primer Dia Mundial de la Ràdio, proclamat per la Unesco.

Urdangarin El cognom Urdangarin no porta accent, ja que és basc i no es tradueixen els noms dels cònjuges dels descendents reials si no provenen de famílies reials ni han rebut el títol de príncep o princesa. El duc de Palma, Iñaki Urdangarin, reconeix un compte a Suïssa i insisteix a atribuir la gestió de Nóos al seu soci. V

vari/diferent/divers VARI/VÀRIA • adj Que es mostra diferent d'un temps a un altre, mudable. En plural significa 'de caràcter diferent, de distinta espècie, variat, divers'. Com és normal amb els adjectius, es posposa al nom. És incorrecte fer servir aquest mot en plural en comptes d'uns quants / unes quantes, diversos/es. Li han regalat un bolígraf de colors varis.

159

L'absència d'uns quants telèfons de contacte pot fer perdre una feina. (*varis) Volen comprar unes quantes cases. (*vàries) DIFERENT (adjectiu invariable) • adj 1 Que difereix, no igual: Tinc una opinió diferent de la seva. • 2 pl Uns quants: M'ho han dit ja diferents persones. DIVERS/DIVERSA • adj 1 De múltiples aspectes; multiforme: amb fortuna diversa, una regió diversa. • 2 pl ‘Dit de les coses que presenten cadascuna un caràcter diferent, de les coses de distinta espècie o mena’: A l'aparador hi havia objectes diversos. • 3 pl Alguns, diferents, uns quants, un cert nombre de: Ho han contat diverses persones.

Verbs d’acció Són preferibles els verbs que expressen acció o moviment en comptes dels verbs d’estat (ser, estar, haver-hi...). Al premi de narració hi ha una vintena d’originals. Millor: Al premi de narració s’hi ha presentat/concursen/competeixen una vintena d’originals. En l’informatiu de dijous hi havia un programa sobre alcoholisme. Millor: En l’informatiu de dijous s’oferia/s’emetia un programa sobre alcoholisme.

vídeo i estèreo La o de les paraules vídeo i estèreo i dels seus derivats no es neutralitzen. vídeo [bídeo]: videojoc, videocasset, videoclub estèreo [əәstéreo]: estereofònic La policia ha desarticulat una xarxa de pornografia infantil que intercanviava vídeos on es poden veure abusos a menors.

virtut: tenir o guardar La virtut es pot tenir, i es pot guardar. Però no és el mateix tenir que guardar. No tenir virtut és una expressió que s'usa en negatiu per indicar que una persona o cosa no té esma, intensitat o força vital. El sol d'hivern no té virtut. Aquest caldo té virtut. Res a veure amb l'expressió guardar la virtut, que vol dir ser cast.

160

virus d'Ebola

És plana i no esdrúixola, per tant, es pronuncia amb l’accent a la o i no a la e (tancada). El virus d’Ebola és responsable d'una malaltia infecciosa, sovint mortal, que actua sobretot al continent africà. Rep el nom de la regió banyada pel riu Ebola, d'on es creu que prové el virus. L'Organització Mundial de la Salut alerta de 36 possibles casos amb el virus d’Ebola a l'oest d'Uganda.

vivenda/habitatge Usem preferentment habitatge, encara que acceptem vivenda.

vot La o de vot es pronuncia oberta en català oriental (com la o de l'astre, sol), i tancada en català nord-occidental (com la o de sopa). Els derivats: votar, votació, etc., en català oriental neutralitzen la o en u. W

web Hi ha una diferència entre la web i el web. Si es fa referència al lloc web (el web) es parla del lloc d'Internet format per un conjunt de pàgines web que una organització (en el cas de l’exemple, el Departament d’Interior) publica perquè s'hi pugui consultar la informació que conté. Si es diu pàgina web (la web) es parla del document escrit en HTML (Col·laboració ciutadana contra la violència urbana) que generalment conté enllaços amb altres documents del web (en aquest cas, del web d’Interior). El substantiu web és una forma masculina que es troba sovint en aposició amb una funció adjectiva en la formació de termes relacionats, com ara pàgina web o servidor web; en aquests casos, i habitualment en l'ús oral, s'elimina el substantiu que actua com a nucli del sintagma, que queda reduït a la forma web, i es manté el gènere del substantiu elidit i diem, per exemple, un web (masculí) per un lloc web o una web (femení) per una pàgina web. Web, WWW i W3 són abreviacions de la forma World Wide Web, que és el terme anglès originari que designa aquest concepte. Finalment, la sigla W3 o WWW es llegeix: ve, ve, ve; tres ves o tres ves dobles. No s’ha de dir *tres dobles ves. El Departament d'Interior ha hagut de retirar la fotografia d'un menor de la web de col·laboració ciutadana contra la violència urbana. L’objectiu de la web és identificar alguns dels protagonistes dels aldarulls de la vaga general del 29-M.

161

X

xador, vel islàmic Xador m. Peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara. Cal no confondre el xador amb l’anomenat vel islàmic, el vel amb què les dones islàmiques es cobreixen el cap. L'Iran ha decretat l'obligatorietat de l'ús del vel entre les dones. Aquest vel s'anomena xador.

xeringues (*xeringuilles) L’instrument destinat a la introducció o l'extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l'organisme, consistent en un tub de vidre, plàstic, etc., al qual hom hi acobla l'agulla, el trocar, etc. és diu xeringa i no *xeringuilla. La xeringuilla és un arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies (Philadelphus coronarius), de fulles oposades i el·líptiques, flors blanques, grosses i oloroses en raïms, i fruits en càpsula, molt comú en els jardins europeus. L’operació contra la droga que els Mossos d’Esquadra han fet a Gavà. L’Ajuntament ha recordat que cada any recullen milers de xeringues en el barri.

Xifres amb guió Un DUC, que no és només un títol nobiliari, sinó, també la regla pràctica per recordar on cal posar els guions en les cifres; entre desenes i unitats (D-U) i unitats i centenes (U-C). Per exemple, 7.733 s'escriu set mil set-cents trenta-tres. Y

Yasser Arafat La pronunciació del nom de l’expresident de l'Autoritat Nacional Palestina fins a la seva mort (2004) és: [yàsser arafàt]. Z

Zarzuela, La La Zarzuela es pronuncia [laθarθwéla] i no [lasarsuela]. Per tant, la z es pronuncia com en castellà, i no la fem com una s de Sara.

162

El rei Joan Carles i els líders sindicals de Comissions Obreres i la UGT s’han reunit aquest matí al palau de La Zarzuela.