Llibre Dels Fets TEIDE

8/13/2019 Llibre Dels Fets TEIDE

http://slidepdf.com/reader/full/llibre-dels-fets-teide 1/8

INrnoouccró

A Mallorca a Ia atl ladelsquaranta nys,no gaircabans e a con-' , r 'sió e Randa 1274),RamonLlul l havia scri tunade esseves rime-r ' obres, cl Llibre dc contempkció en Déu,la voluminosa enciclopédiar r stica ue elevava e cop a lengua atalana un cspléndid cnit sense,1tre agués onegutencara ap de es ncerti tudsde 'alba.En el capítolI I I del seu Contemplador Major (com l'anomenavcn els ul.listes me-,lrcvals), l Doctor Il . luminat ormula un dcsigamb a seva aracteristica

,. heméncia: Senyor e¡ Déu, que ajudeuelsvostressúbdits elsvos-r csservidors, Vós siendades lória l laor honor, carmolt sócdcsit-,,r de veureun ¡ei o un príncepquc fos dc tan bonesobrescom perta-,,t cn a un príncep; ar el principatés an noblecosa,Scnyor, ueaquell,1Lri l é en poder deuriaésser ot veraE, tot humil, tot justicier, to t,l ,,lg, simple, suau, ple de leialtat de misericórdia." ocdevia magrrr,r el beat mallorquíque en aquellsmateixosmoments en a mateixal l . nguaamb qui haviaexpressat l seudesig, l seumatcix ci reballava,j, rt memóriade esseves bres, n un altreLl ibre que, ransmutantun a, rperiéncia i tal en matériaartística, aviade donar a plasmacióiterá-' .r d'aquell deal.

Reñonlull(12321316),illdeparcs

barc¿loninsmiJrah laC¡uht eMallorcaran e a onquesla,s,

¡mb lreiEnJaume,n elsfundadoFeh l¡leratur¡alalana.



'adorCaemanysimplemenl9n queslasl¡tua eJaumes 0, om sendeixcreureseuieslre,Aloi e lonlbrai)v¡sl radicionalmenln elralI llelCerimonaós1319.87):I d€ esp$aigunel s€n ¿lles uáire áres,{olabl€po€lacasioftl aleccioneloqr¡li¿, l €¡EnPere,m¿s

|alb traduccii I'adaptacióes cónhües,á mihr€lseu¿scr¡vintl libre els eusfeh. Al¡basl¡eolicromal,,I x 37 27 m;Girona:lus¿u¡ledral.)

Cal que inguem present, er comenqar, ue, contrir iament al quesesol creure, l Ll ibre del eiEnJaume no té resa veureamb a historio-grafia.El Rei no va pretendre er histdria, és amentable ue esconeguihabitualmentamb a designació e "q¡inl¡¿", donadapelserudits mo-derns que el Rei hauria robat totalment absurda.

A I'Edat Mitjana una crónica és un tcxt que explica a história d'un

paísdesdelsprimers pobladors ins a 'época del redactor estableixpurrtualmcnt la cronologia dels ets,Les cróniques no són mai originals, sinóque esbasen n altrcscróniqucs nteriors esquals 'uneixen om unaanella 'unacadena uc méscndavant eri continuada er altres ronis-tes.En redactar per encirrec de Pere III la Crónica dek reisd'Aragó, perexemple, el seu autor la comenEa opiant cl De rebusHispaniae,de I'ar'qucbisbe oled) Roderic Ximenes de Rada (m. 124f; Ximencs de Rada,al seu orn, havia u ilitzat la Historia gothorum,zuandahrumet sueporrtde sant sidor (560-636), ant sidor havia partit dc la Chronicadc sar.tJe-roni (v. 342-420),que havia traduit dcl grec i sistematitz-at ls Canoneschronologicid'Eusebide Cesareav. 303), santEuscbis'haviabasat ona-mcntalmcntcn un autor anterio¡ 'obra dcl qual s'hapcrdut: Sext ul iAfrici (v. 230). El rei En

Jaume,per contra, parteix dcl seu naixement

l 'únicadataquc apareix n tot el l ibre (lade a capitulació e Valéncialporta l'any equivocat es racta, segurament,d'una interpolació.

Convé desfer rimer aquest reuequívoc erquéens a vcurc quc el

Rei no teniaper qué parlarde tots els etshistórics mportantsdel seurcgnat -diu només que parlari odc es cosesgrans be¡¿5"-, ti cr.sha

d'estranyarque es despreocupi bsolutament e la cronologia ins alpunt que molts delsesdevenimentso podenésser atats mb precisió:aixó hauriaestatun defecte n un cronista, eró no ho ésen 'obra d'un

narrador, er al qualel que mporta és a coheréncia el relat.Criticar elReiperquéno ensdiu el dia,el mes l 'any en quéDon Blasco 'Alagó el

mcstrede 'Hospital i van proposar a conquesta el regnede Valéncia

o perqui no va parlardel ractatde Corbeil óra an absurd om criticarVíctor Catal) pergué a Solitud no ens diu la data i I'hora exacta de iamortdelpastoro no ensexplica etal ladament'adolescénciae aMila.

El queel Rei pretén er és ota unaaltracosa; solarels etsde a seva

vidaque inguin un interésexemplar quesiguin,per aquest et, dignesde rccordació.Ho diu bencla¡amenta a i del prefaci:"I per tal queel s

homesconeguessinsabessin,uanhaguéssimraspassat'aquesta id a

mortal, al lóqueNós hauríem et amb 'ajut del Senyorpodcrósen qui ésveraTrinitat, deix)rem aquest l ibre per memóriad'aquells uevoldran

escoltar esmercés ue nostreSenyorensha et, per donar exempletots els altreshomes del món perqué facin el que Nós hem fet: posar ta

seva e en aquest Senyorque és tan poderós."

rNrRoDuccró 5

¿

Dcsprés 'haverestablert ixó,és ógicqueensdemanemamb quin, ireri va recordaruns fets va oblidar-neuns altrer.Es a dir, qué ésel,¡rrc ol ia exemplificar l Rei.

Pcr poder contestar adequadamentaquesta regunta caldri que du-r rnt a ecturadel Ll ibre fem 'esforq 'abandonaresnostres ategories

rrcntalsacomodades l segle x, i el nostresistema e valors,propi de, irrradans 'un continent aic, ndustrial i tzat que a ha celebratel bi-, rrrtcna¡ide a Revolució rancesa, erquéel rei En Jaumevivia en un,,r,,ngqys¡n¿¡per la Providénciadivina, absolutament ural, hauriarrobatsacríleg ue elsgovernants 'haguessinagutd'elegirmitjangant, .ufragiuniversal er er complir... no la lei mmutablede Déu sinó ar oluntat canviantdel poble

Imaginem-nos, oncs,queel món ésset-cents nysmés ove dispo-\rnr-nosa contemplarlo amb elsmateixosulls amb qué el contempla-r cn el Rei elsseus ontemporanis. fortunadament,aixóseri cosa c-l .rtivament lci l de fer perquépodem aprofi taruna peti ta enciclopédiac'colar que Ramon Llull va escriure: a Doctrinapueril, on explica tot el

,lrrc n nen devuit anyshaviade saber a i del segle rrlper compren-,lrc el món en qué vivia.

l l món, en primer l loc, era obra d'un Déu totpoderósquc haviaI I catun universperfectament ohere¡rt ajustat n otes essevcs arts

, ( rqu¡ servís 'homc. i l 'home h¿vi¿est¿tcrcat Per est¡m¿r scrvir il r,rnrarDéu amb esseves bres:

Fi l l ,sivols btenir asalvació,alque rcguis ueDéués lcrea-dordc ot el queés, tot el queésesconvertir ian no-res i )éunoho sostenia,sense éu, ot elqucésno seria. ira, rl l , omDéuhacreat rans oses,ixí omelcel, lamar a erra, mira uantesria-tures iversesacreat contemplaom es riaturesónbellespr o

fi toses. eraixó, ien es riaturesi ha antdebé,obre lsul lsde ateva nima mira omés egran, noble bo elCreador ue acreattotes cscoses.Totslsreis ue i ha totselshomes'aquestmónopodrien rear na lor ni podrien rear ap riatura i podrienmpe-dir al Solel seu ursni a a pluja a seva aiguda.

De es oses uesónmés ecessiriesera 'home, éun'hado -rrat namajor bundincia,ixí om 'aire,'aigua,l oc, asal, l er-ro,elpa es l tres oses emblantsaquestes.a creat les ls cel lsperqué uguin olar, els adonat lomes erqué iguinlurs esti tsi a esbéstiesls adonat ngles erquisiguines evesabates,al sarbres lshacreat es ul les erquélurs ruitspuguinmadurar,hacreatamarals eixos erqué uguin edar,acada riatura éu iha



crálor rcside¡¡¡ Crcacro,ada n ls uils¿clorsue $ enelsexlremselÉenqo¿ 'in$iu ¡questligurenes l egoriesels€nls; asaneh sta:úna erson¡lacacaó€

squateesl¡cionssáñsótre os ios elparadjsparl

0;elsm$o3 e 'any,mbla lSol lát€rals);b inv.nció eCreu er nlaHdem parl,El 8písdeh Creacióas¿rionat e¡ eMr eb¡l&qui3r aSanta reu eb c¡pellat SepuLre,rigladevers látri e a atedf¡leGiona,lat mb hnesdecolors,egle5x 3,65miGiona:lüs¿u elral.)

crcat cs propietatsquc i són uencstcr. éu ha creata 'home el ca_

val lpercavalcar, I 'astorper ca9ar, el mol tó per menjar la lanapc r

vcst i r el foc quecscal far el bou pcr laurar; tota a rcstade escria-

tures, )éu les ha creades er serv i r 'homc.

Quan scris a aula, il l , i t indrásdavant cu lcsviandes uc tasde

menjar, ecordaquantcs riatureshi vcurásque Déu ha creat, t in-

guespresent uc escoses uc mengesDéu tc lcs ha etesdur dc di -

versos locs.Déu ha creatc ls eusulls perquéamb el tsel vcgisen escriatures ue el rcprcsenten lsul lsdel eu pensamcnt;Déu ha crcat

la evamcmóriaperqui amb el lael recordis i Déu hacrcatel eu cor

pcrquésigui acambraon el inguis I 'est imis; Déu ha creat es eves

mansperqu en facisboncsobres; ha crcatels eusPeus erqu¿ a-

minis per lesscves ies; ha crcat a evabocapcrquéel lois c l be-

neeixis,No podria anomenar, iJ I , antescriatures om Déu ha creat,ni

sabria i r la superiori tatque 'ha donatsobreel tes, i tu no podries

entendre l grandeuteen quéestis pets ransbenefic is ue has ebut

del teu Creador. Recorda com Déu t'hauria pogut fer pedra, o fusta,

o bést ia, i hagués olgut, t ingucspresent ue 'hauriapogut er es-

TNIRODUCCTo

guerrat.,,lo dimonio alguna ltra osa era aqual óramil lornoexistir ueexistir.

Et convémeditar pensar, mablei l l , otes es oses amunt i-tesper al queen a preséncia'aquest ón acis bres er csqualssiguis gradablels ants e a glória al euDéu. 3.9-19).

En segon loc, el món sencer, om a construcciócoherent,estava'otmés a a llei natural, i la llei natural era mpresa en el comportament,lc escriatures, ue n'eren,doncs,elssignes isibles ue cal iaobservar

¡,er escobrirJa. l món, perfectament reatper un Déu queerabo, erar,rrnbé, ll mateix, o; a ' inrevés el que endim a creureen 'actual i tat, I quecalia er eraentendre a seva aturalesa,espectarla ajustar-s'hi,

¡cr tal com reflectia a voluntat de Déu. Convenia, n unaparaula, ue, ¡dascúassumís l paperque i pertocava intre de a granmiquina deI't¡nivers:

La lcinaturaléscvelada 'entenimentumi per es ccionsuefan elselements,lsplanetes,esbésties,lsocells, lshomcs, per

tota a esta e es riatures;aral lóquc an, o ansegonsJ urs atural, dóna entendre 'home uehad'usara aó quchad'ésserobedient Déu comha dc er per arribar l i peral qua) a estatcreat,

Amable i l l , la lc i naturalés que cadascú onri el seusenyor,el

seusuperior benefactor, queest imi el seuproismc; és lei natural

que hom vulguipcr al seuproismecl que hom vol per a el l mateix,

que hom detest ien el seuproismeal ló quedetcsta n c l l mateix; és

l lei naturalquc s 'cst imiel bé s 'evi t i el mal.

Naturalment,en a generació cn a corrupciódelselements, ns

elements ón subjcctcs ls al tres: es plantes els arbres, egons l

remps n quéestan, orten ul les f lors i frui ts , unesbisties an cve-

rénciaa esal tres. ot aixó, i l l , significa uc d'acordambel cursde a

naturalesa,'home ha d'ésser bedienta Déu alseu senyorterrenal,cadahome ha de seguir a naturalesa c la scva inal i tat. 68.2 4).

Aixó és el que explicaper qué 'Edat Mitjana s'interessavaels pa-,t sque espersones xercien intre de 'escala e escriatures no per, revesndividuali tats. l Rei no podia parlard'el l com a home singu-' . lelsseus xitso delsseus racassos,e essevesmancances elsseus

I , . rts, delsseus entiments n ant que home.Li hauriaestatmolt di -r . il l 'entendre uearribaria n dia que aixó indria nterés, si algú i hoLr¡ués nsinuatho hau¡ia robat senzi l lamentmonstruós.Cal que ens,l( r¡nem, doncs,quins són elspapersque exercia l rei EnJaume.



3hisloÍadaelmanuscr¡licdel lihe 1343).a malgesalribulse a eialesa:ceptredalúáticáBercelon¡lca jnivefsiláñs.1: . 59v.)

Aquestspapers ón res. En primer l loc, el de rei.A l 'Edat Mitjana,cls cissón eisper voluntat divina:per agr)ciade Déu.El comteNunó

Sanxes o sabia erfectament uan i deiaal rei En Jaume: Nostre Se -nyor, que us crei, volguéquevós óssiuel nostresenyor el nostre ei,com que i plagué Ell tambéensha de plaurca nosaltres" $ 51). el reitenia eservat n paper cabdalen elsdesignis ivins.

Ja hem vist que en la mcsuraque a singulari tat o reflectia 'ordrc

naturalde escoses al com 'haviadisposatDéu, mancava e senti t; si

s'hi oposava, oméspodia tractar-se 'un error fruit del pecat:

Parlar e a leinatural ol dir antcomparlar e 'ordre atural,pcr aqualcosa,omqucDéuhacreat ot elqueexisteixerdemos-trar aseva ran irtut elseu ran oder perésser stimat,onegut,

servit obcitpcr 'home, eraixó otes escriatures ignifiquen'ordrenatural representenéua a ntel igénciaumana;erd omqueel shomcs ecadors'aparten'aquestaleinatural estimenes anitatsd'aqtestnT n, no rebena matgc uc escriatures onen e Déunos-tre Scnyorper aixó óndesobedientsDéu a la nattrra,68.5).

Per aixóDéu haviacreat ambéun mecanisme er corregirel desor-

dre dc a socictat: l rci (Llul l endiu el príncep). escomprénque a mis-

sió més mportant del rei era a de mantenir 'harmoniadel cos socialmitjangantel mantenimentde la pau i la justícia. lul l expl ica ambé

aixó a la Doc¡ina:

El princep sun horreelegit r:rsenyorcjarobrc lsaltres o-mes er aldemantenir-losnpau er emor e a ustícia.1...180. ).

Sápigucs,i l),qucsi u no estimes l eusenyor erqué t a cs-pectara ustícia,o has 'cstimar lsabaterue 'ha et es abatesilT s 'estimar lsastre ue 'ha et a única, armés bligacióócl eide er-tc cspcctara ustícia ueel sabater e er,te essabates clsastre.a única.

f)éuha nterposat nscnyorerrenal ntre l l tu. saps erqui?Pcrqué stimanthonrant l euscnyor errcnal stimis T nris )óui tcmis l scupoder. 80.10-11).

l i l rei era, om a ei,un representant eDéu, en nom d'Ell garantial.r ustícia la paucn el seu egnc;quan l rei EnJaumeaconsegucix ' im-posar a ustícia obre ls ics-homes,a pau, onamcntada n cl rcspcctcJc la ustícia, stlevé ossible $ 33).Qualsevol ectorconscient cl LIFl,tc s'adonariper forgadc la prcocupaciódcl rci pcr lesqücstions u.,rfcctcn l drct i la egali tat.En aquest cnti t, i recordael seupapcr En( ui l lem de Cervera uan esprcsenta avantdel Rei per demanar ustr-

. i¡ en nom de a comtessa urembiaixd'Urgell ,que esconsideralLegrt mame t espoliada cl scucomtat; ho fa ambuncsparaulcs uc no po-..lcn ssc¡méscscaicnts:"Scnyor,aqucstés 'ofici dcl rci: quc elsqui nL)

l,odcnobtenir ustíciaa travésde ningú sinó el l , que el l els a doni, carl)cu us haposaten loc seuper mantenir la ustícía ($ 3\.

Llcgiu aracn cl Ll ibre lcs <¡bres c ustíciadcl rci: com est; satisfct(lLrc l casament elsseus ares os a reparació 'una promesa e casa-rrcnt trencada $ 2),com transforma a mort dclscu parcen un c)stig elr iomf de Simóde Montfort en un premi ($ 9),com vol castigar on Ro-,l l i r:oLiganaper haveratacat ndegudamcntDon Llop d'Albero ($ 15),| ()r¡ ntentacastigar n Guil lem de Montcadaper no haver espectata'.r 'a ordre de no atacarDon Nunó ($ 21),com la ustíciadivina castiga|)on Pero Aunés per no haver espectata pau establerta ntreel Rei.cid Abu Zayd (S 25-24.

Il l rei En Jaume enia encara n segonpaper:el de cavaller.Havia

l ',rfticipat n un ritual d'iniciacióque cl feiaentrar,com diu Perceval lI ontedel graal, en l'orle més alt que havia fet Déu: "I la cavalleria a

Ifrnguérem a I'església e SantaMaría de a Huerta de Tarassona, uc,1csprése amissade 'EsperitSantenscenyírem 'espasa,uc prcngué-L.rD e sobrc 'altar" (g 19).

I la virtut essencial el cavallerera a proesa: l coratge, ue es de-,rrostrava n a guerra en el combatpersonal."I erabon cavaller cr a. sarmes, i capn'hi haviade bo en elmi¡¡" ($ 6),diu el reiEnJaumede l



enlre os avallels.apitellu dels ucs eG¡anada

seupare, l 'elogidelcavaller ssuficientper al rei.Perddesde a segonameitatdel segle r, justamentquancomencen establ ir-sc quest ipusde ri tualsd'adobament om el que executa l Rei, 'antiga ¡oesa el ca-valler, estrictament militar en els seusorígens que haviaestat contem-plada nicialmentamb recelper part delseclesi)stics, a ésser"cristia-nitzada" vaadquirir unanovadimensió.Els historiadors bserven uela proesa, l coratge avalleresc,assa ésser leshores na vi¡tut mésaviatpassiva, e submissió onfiadaa la voluntat divina quc no és n-compatibleamb la por; la por és a veu humanade la prudéncia, aprocsaés ruit de a confianEa n Déu mitjanqant a qual a por ésven-

EU(¡a.Llegiu araen el Ll ibre esobrescoratjoses el cavaller: om vol pre-

cipitar-se auxil iarelsMontcada insal punt que Don Nunó Sanxes'h ad'aturarquasiviolentament $ 64),com esmenta untualmentelspri-

merscavallers ueentrena a Ciutat de Mallorca $ 84), om s'abandonac<¡nfiadament avoluntatdivinaa Osca $ 31)o davantdels arrains eMorvedrequemultipl iquengairebé er vuit el nombredelsseus omes($ 226-221; i tamlté com s'enfronta a a por: com, desprésde la ferida alfront, en elsetgede Valéncia,passa ient davant dels seushomes perquéno en siguinvíctimes $ 266),com obligaa En Guil lem de Mediona atornar a la batalla($ 64), com reprén els cavallers que fugen davant elsmoros ($ 65),com acut a defensar l Puig quan s'assabentaue esti enperi l l ($ 223),com castiga l bal lester ovard que haabandonatel seusenyor ($ 229), com dóna lliEons de proesa als prínceps cristians reti-centsa Ia croadaen el conci l i de Lió ($ 530-534) com el satisñ que els

rNrroouccr¡¡ I I

l ' ,,ncsos, avantde Jeande Gri l ly considerinque als seus eixanta-sis| |rysencara st) en condicionsde donar una bona langada un moror$s3s).

Endarrerloc, l eiEnJaumes 'heroi el eu ropi elat.els e-r isde tots els emps,sumena a proesa a virtut de la saviesa,ue de-'igna una qualitat intellectual que vades de a prudéncia fins a 'astúcia.I Io diu sant Isidor a les Etimologies:

"Peraixó s'anomenen "herois"

,L(luestsarons: om si diguéssim ue són "aeris" dignesdel cel pcr la\( va proesa Ia sevasaviesa caelodigni proptersapientiamet ortiudl,r{.¡¡¡",,1.39.g) .

Llegiu ara en el Ll ibre lesobresprudents astutes e I'heroi: com.r i ta que En Guil lem de Montcada Don Pero Ferrandes taquinDo n\unó Sanxes uans'adrecen escorts de Montsó ($ 20),com esdesf),lc a rampa que i paren elsseus nemics Osca $ 32),com evitaqu e,1speonsdelsMontcada s'adrecin, ense lscavallers, un carnatge c-rlrrr n mansdelsmusulmans $ 63),com rebutjaun consell mprudent,lcDon Llop Ximenesde Luesiaust abans e 'assalt e a Ciutat de Ma -l l ,lca ($ 83),com arrodoneixamb un estratagema'ambaixada ls mcr-',,s menorquins $ 120), om evitaque Abén Llop el sorprengui a sor-ti tl :rde Borriana $ 228),com esquiva es pretensions els rics-homesrf¿l ioncsos gira la capitulacióde Valincia a favo¡ seu ($ 271), com.reonscl la l Papa rcspectea l 'estratégia seguirpcr recuperarTerra\¡nta -encara quc no l i facin cas- ($ 531) com disposa ins al darrernroment 'acti tuda seguir avantelsmoros cvoltats e Valéncia$ 564).

l

Les darre¡es endéncies e la romanísticadestaquen l paper de

I 'o ra l i ta tenunapar tdea l i te ra tu ramed ieva lmésan t iga ,comperexem-¡'leen a poesia pica.Doncs bé,el Ll ibre delreiEnJaune produeix una'n¡rcadasensació e prosaoral.Aixó no cns ha d'estranyargens perLlueSaons.

En prime l loc perqui en aqucllsmomentssabcr legircquival ia sa-l,t l legir er lktí,iaixó nomésestava 'abast 'una minoria de clerguesi dc unciona¡is 'origenclerical, e manera ue en a vidaquotidiana ai,rmunicacióera molt més oral que no pasara, la l i teratura ¡aduerx,lquestet: ins a mitjan segle rt és ota pricticament en vers cantada.Lirconseqüéncia raque 'expressió ral nfluia contínuament obre a. , r r tax i I 'o rsan i t¿ac ióe l s ex tos sc r i t r .



Pdmenáginad'undalsmnuscrils elLl¡bre,Ianoñenatc¿der elcoñledabñansp€qu¿alormararl elabibl¡olec¡d aquesl¡lenlllañalhq inaabans 'arrib¡r

destlnacló.¡ésser ¡€cdale|1380elcop¡ll¡ ¡n doSarbaslrenunálelragólica

(Bárcelona:BibliolecadeC¡l¡lu¡y8,

ms.1734.)

t

En segonloc, 'operació aterial 'escriure rauna ¿cnica om-plexa uenomés ominaven aperfecció lsprofessionalse acalli-grafia; e a mateixamanera ueen elsnostres iesel gerentd'unaem-presa icta a correspondénciaunasecretlria, lsautorsmedievals ueno pertanyien l móndels rofessionalse 'escripturaictavenes e-ves obres, per aixó en catali i en totes es lengüesmedievals lcrzrequival compondre naobr¿ iterária.

El Llibredemanaes nflexionsde aveu elsgestos elRei, esvaitsen 'airede asetsegles, mésque legirJo caldriaescoltarlo.A l'EdatMitjana, legirsignifica ncaramolt sovint una operació ol'lectiva: n

que legeixenveu alta molts que 'escolten. 'oralitat, doncs,conge-ladaen 'escriptura)ornavaa reaparéixerriomfant a 'hora de a lec-tura, no ésdebadesueel Reis'adreEaaquells uenoiran" lseu h-bre. Cal imaginar-se,doncs, determinats fragments delicats rdeterminades onfidéncies ronunciats n veu baixa,amb el Rei nclinat sobre a nostra rella, mbunami fentpantalla un costat e aboca mirantd'esquitllentes.n altresmoments napetitapausa com-panyada'unaaixecadaecap decellesedimensiona a sevai un afraseaparentment nodinao mancada e sentit quan a contemplem,negre obre lanc,lluny elrostre 'onhaviapartit. nsenyalabsentenel buit ésel cont¡amotllogestual ue aclareix n referentque els pro-

fl

nrnoouccro lJ

El cipres¡dei¡n¡sessió eesCorts.

llirielund'onexempbre es

Conlilucionsdecalalunyamprc3¡sal1495,onsetvall'ArriudelaCoron¡

dAlagó.

nomso elsdemostratius xpressen mb enormes imitacions:"l diguéel

bisbe de Lleida a En Guillem de Cervera: -Comenceu a parlar vós taleom ho heu acordat-. I ell digué que no ho faria, que ell era bisbe teniarnés ategoria ue no teniael l ,per a qualcosa i pertocava omenEarcl l abans ue a el l ,,.Una patacada obre a cuixaamb a má plana estrtueix a rotunditat abolidad'una raseque així recupera a seva uncióI oncloent.

L'oralitat determina també l'estil del Llibre. El fil sintictic del dis-

eurs es perd de vegades.D'altres, el narrador passa nconscientment del 'csti ldirectea ' indirecteenmigd'un períodeperqué a no ¡ecorda om

l'hacomenqat laveu no permet er marxaenrera.O de copel pla narra-t u fa curt circuit amb el fil de I'acció, com quan el Rei s'adregaa a Cort,,le arcelona er proposar a conquesta eft4al lorca: Cosa ertaésqu er.lnostre naixement es éu pervirtut de Déu, car no esvolien bé el nostrepare la nostramare, fou, doncs, oluntat de Déu que nasquéssim n

,rquestmón. I si Nós us diguéssim es condicions i les meravellesque fo-rcn en el nostre naixement,grans serien,peróho deixarem erqu¿ 'erpli-,¡uenal comengarnent el Llibre,"

Bé esti que els personatgesno catalanss'expressinde vegadesen la'eva llengua, peró hi ha un moment en qué és el narrador el que canviainopinadament 'idioma,amitja rase, om fan de vegadesespersones



molt bilingüesen determinats contextos en els quals cal canviar sovint rripidament de lengua:"E sempre, o r ei d,eCastella, ízolo cltzmar, vinoel comanadoredixo-le denantNós: -Comanador, muit nos laz d'ajuda

e d.e eroicio que vós agadesal rei d' Arag6, unto o másque si a nós o iziés-sedes, estovospregamos e oos mandamos que z,ós o fagatles." No seria

aquesta a situació d'algú que hagriésestat criat per mainaderes lengua-docianes ins als tres anys, nstal'lat des dels tres i els sis mig a la cortfrancesade Simó de Montfort, educatdesprés ins alsnou aMontsó en-tre templerscatalans aragonesos,asat ls retze amb una castel lana,alsvint-i-set amb una hongaresa,alsquaranta-vuit amb una navarresa,voltat contínuament 'amistangadese totes es lengües elsseus o-minis d'una cort mixta d'aragonesos,atalans montpellerins?

Peró també 'estructura narrativa del Llibre du marcada 'empremtade 'oral i tat."I com que aquest l ibre és al que no s'hipodenposarme -nuderies, eixemd'explicarmoltes coses ue succeiren,volem di¡ le s

principals er al que elLl ibre no s'hagi 'al largarmolt, peró de escosesque oren mportants bones, í que en volem ractar parlar"($ 270).

tanmateix, l cas sque,malgrat esseves rotestes, l Rei n'expl icamol-tes,de

"menuderies",

aquests pisodis ue s'aparten el tronc cent¡al

dcl relat són un delsencertsmés notablcsdel Ll ibre.És precisamentemparades n l 'oral i tat que brol len espontlnia-

ment, rrefrenablement, questes"menuderies".Com en lesconversesde pedrís cantonada a a vora del foc, un relat en cridaun alt¡e non'hi cap de sord.És en aquestsmomentsqueel rei, endutper a plétora

narrativa sdesempallegae a corona,de 'espasade la l)ntia de asa -viesa se i esmuny en el dict^t, mentre explica a sevasortida de Mont-só,una met)fora acolo¡idadel seuoncle-aviDon Sanxoque va quedar

fixada en la sevamemdria infantil ($ 14); mentre explica a presa de Li-

Cana, orna a contemplar en la imaginació la figura grotesca de Don

Pero Gomes,enfonsat fins als genolls en la pols i bracejantamb impo-téncia $ 15);mentre vol expl icarel seuprimer casament,ememorael

destí tan oposat de les quatres illes i els dos fills del seu sogre,AlfonsVIII de Castel la $ 14; mentre orna al Puig per auxi l iar-ne lsdefen-sors, eviu l'emotiva tendresaque i va manifestar en aquellaocasió Don

Fortuny Lopesde Sidaba $ 224) mentre esdisposa demostrar asevaproesadavantdels moros de Morvedre, torna a riure amb a fila que eia

aquestmateix cavaller,massaprec)riament armat en uns moments dra-m)tics ($ 226); mentre dóna lligons d'estratégiaa mitja Europa, disparael flash sobre 1acoqueteria de fra Guillem de Corcelles, que deixa d'és-

ser,per gricia de 'anécdota, un simple nom en els annalspolsosos de lahistória per adquirir de sobte una humaníssima dentitat ($ 532).

De la mateixa manera que l'auténtica válua dels ntérprets musicals

cs dóna a conéixer en els petits fragments executatsde propina al finald'un concert, el Rei demostra la seva auténtica vocació literi¡ia enlquestes pinzellades marginals, peró afegidesper abundáncia del cor idc la més fina llei artística.

4

En a quinzena 'anysquevande 1260 1275, l panorama e es le-trescatalanes xpcrimenta na crisi de creixement spectacular:'obrarnésantiga de Cerverí és un sirventés datableel 1259;Llull inicia la sevalccundaproducció en catal i segurament partir dc 1271;dins el pe-ríode assenyalat,fins al moment de tancarels ul ls, el 27 de jul iol ae1276, l rei EnJaume s'afanyará dictar el Ll ibre delsseus ets.Peró asimple l istad'obres autorsno dóna mésque a dimensióquantitativadcl que va ésser na auténticamutació de quali tatde esnostres letres.

En poesia, erveríésunapersonali tat i front queculmina tanca al-

hora el període robadoresc obre el que conduirá ins aJordi de Sant.lordi.Peró encara uepuguemconsiderarJo egítimament atal i per airradiació de a sevaobra i perquéen algun moment utilitza amb volun-

lJndelsg¿neresdeapoesiaohedores4áE el

srlryrrlÉ3,$ün¡l ahinv€cfv¡tlss¿t¡a,

sovint olílice.lJruslratmetimon¡e a"lilhde

I Enperado¡ mb nnemkedel a$l d'Af8gó,va sserllemaundelssirvenlesosel robádor

Eerlren Bon.



Joglarsepres¿nlalsenndebcapilellsdeh caledrale tra(osc¿).

tat nequívoca lcatal i com aeinad'exprcssió rtística, ervcríno dcixa

d'ésser n delsgranspoetesde la lenguad'oc,El joglarde SantaScclina s 'esqueix ingulard'una soca l lustre

quc a havia onatentrcnosaltres lguncs bresmestres. cr aixóconve

observar ueabans eLlul l i del rei EnJaumc,elsúnicsoasis n cl dese¡t

dc la creació iteri¡ ia en la nostra lcnguasón només algunes raduc-

cionsd'obresdevotcso historiogrifiques: es,en qualscvol as, uep" -

gui prendre's er i teraturani tan solsen 'accepciómésbenévola e a

paraula.Llul l iel rei EnJaumees roben,doncs,alprincipi absolutde a i te-

ratura etaen a nostra lengua. aixó no ésuna casuali tat: o s'hi robenperquéel pcrgamídelsseus redecessorsagiestat íctimadel corco dc

la flama,sinó perqué lurs obressón, en tots dos senti tsde la paraula-l'etimológic i el derivat-, originak.Mentre Cerve¡í era en teoria sin-

tetitz-ableen un moment o altrc a partir de Marcab¡ú o de Péire Ca¡de-

nal -per citar dos poetesamb cls qualsno té cap rclaciógenética e-

mostrada- el queescriuen lul l i el rei EnJaumeno esdeixaenquibiren

cap calaix onegut etiquctatdc lcs lctresmedievals. o parlo, ésclar,

dels ngredients mb qué operen: a s'havist que el pensament e 'un

explica es ntencionsde 'altre que ots doss'insereixen erfectament

en el marcdel quecreien, abien estimaven lshomcsdelseusegle, inó

,lc I'obracom a conjunt ravat,com a dlczrs consti tuit,com a voluntat

Je a i teratura.Potserno cstará e més emarcar ue al darrerede ots doscasos o

lri ha capprofessional el que es ractava e er.Qui podia maginar-se(lueun co¡tesi mallorquíquadragenari,asat, mmainadat queno ha-

i a trepitjatmailes loses e capaulauniversitir ia,engegués'unapun-

r,rda epeu a ógicaalscimsmésenlairats e a mística? l P.Batl loriha

,rbservatustamentque gricies a santRamon de Penyafort,queva di:-

'uadir-loen un primer momcnt d'anara a Sorbona, lul l "no fou un es-

iol)stic més,desfornat¿" p¿¡i5"que h¿uriaescrit ndubtablementcs

'cvesacadimiqucs ulgaritats n latícul inari,sinóun Foll gcnial i rrc-

I'etibleen un catal) saborós,cndre vigorosíssim lhora.

l)c la matcixamanera, n rci En Jaumccl Savihauriacncarregat

l lualsevol otariespavilat e a seva úria o aqualscvol isbe 'Oscaqu e

,rfegís n nom seu primcr cn l latí després n una polida endregada

, ersióal catal i- un reialgranctde sorraa aplatja mmensa e acronís-

ticauniversal... ueen 'actual i tat legirícmamb a mateixa assió uc a(jseral Estori¿del seu gendrc. Pcró per fortuna el Rei no cra més que

un veteri militarot fanfarró" -a swashbuchlíngold oLlier,com diu Srr

StcvcnRunciman. per aixóva obsequiar-nos mb a nsóli tamcravella'lcl Llibre del rei EnJaurnecl Recont¡dor.

atut¿ 'Lrn ¡nuscrile ¡ 6erad esloíb,rcflca niversaldesdehCreacióins

¡fonsXdeCaslella,nspiradaer quesle¡,Lrendree auneLobra, algrala ¿vaarrñeerlensió(qu€'hampeditencarana¡rcróomplelá),a iedartura& n ribarisp¿rese aV€rgela ¡.

. .¡ñqjts:a¡ t

Llibre Dels Fets TEIDE

Documents

Transcript of Llibre Dels Fets TEIDE