Llibre Dels Fets MOLC

8/13/2019 Llibre Dels Fets MOLC

1/29

ruME,CRONICAO LLIBREDE,LS T,ITS

Edicbns62 i *laC-aixa"LESMIIIORS OtsRESM LA UTERATURA CATALANA


2/29


3/29

monarca, i hi trobem una cura especial a no esmentaraquells fets que poguessin perjudicar el seu valor perso-nal o I'habilitat diplomtica, com s'esdev,per exemple,amb el tractat de Corbeil.La crnica de Jaume I ens ha pervingut en dos textosfonamentals, un de catald, I'esmentt Llibre dels Feits, iun de llat, un cnrt Lber gestqrum redacat 'any l3l 3pel dominic fra Pere Marsili, que confessaa la introduc-ci que tradu i ordend els relats en llengua vulgar sobreles gestesdel Conqueridor que es conservaven a I'arxiureial. El manuscrit ms antic conservat del I lihre delsFeits fou acabat de copiar al monestir dc Poblet el | 7 desetembrede 1343 per ordre de I'abat l'onq de Copons,per s possibleque hi hagusun text anterior. segura-menl. edactatentre | 3l 3 i 1327Segons sembla, la conquesLade Mallorca impulsJaume I a redactar la seva crnica, perqu la considercom un fet extraordinari: "s la mellor cosaque fu homcent anys ha"; per el que es destacaper damunt de tot sel carcter insular d'aquesLaconquesLa reprs poste-riorment per Joan Maragall i Josep Lleonart-, un ca-rcter insolit dins la pennsula: sr cosa meravellosaales gesl.esque oiran que prengats terra e regne dins lamar, on Dus lo volc formar".Semblantmenta les tresaltrescroniques,El llihre delsFeits s'obreamb un pref,acique, tant pel seucarctermserudit -amb citacions latines- com per la seva majorperfecci estilstica hi ha les vacil.lacions repeti-cions que lrobem a la resta de la cronica- ha fet pensarque fou redacut per un personatge e cultura superior, ique s posterior a la mort del rei; Ferran Soldevila haapuntal el nom deJaumeSarroca,bisbed'Osca.El contingut de la crnica, prpiamentdiLa.es pot di-vidir en quatre parts, i hom ha proposat I'any 1244 i lalocalitat de Xtiva per a la redaccide les duesprimeresque comprenen des del capitol 2 al 327. [a primera part,que narra uns fets esdevingutsentre 1208 i 1228, es te-nyeix d'una certa imprecisi en tractar d'esdevenimentsreculats en el temps: I'engendrament gairebe miraculsde Jaume I, la mort del seupare Pere el Catlic a Muret,les lluites internesd'Arag i el casamentdel rei, gaireMun infant, amb Lionor de Castella.En canvi. la segona I

II


4/29

part s molt minuciosa i precisa, perqu evoca uns fetsrecents,esdevingutsentre 1228 i 12402 a guerra d'Ur-gell a favor de N'Aurembiaix, les conquestesdels regnesde Mallorca i de Valncia, i el sojorn del rei a Montpe-ller.La tercera i quarta part foren redactades,probable-ment, a Barcelona, 'any 1274; la terceras, novament,poc minuciosa a causa de la sevagran condensaci a quevint-i-tres anys ( 1242-1265)sn tractatsen poquespgi-nes narra, principalment,els problemesamb Alfons deCastella les campanyescontra els sarrains rebels de Va-lncia. La quarta part torna a ser de gran precisiperqurecull uns fets ms recents 1265-1276): es campanyesal regne de Valncia. la guerra de Mrcir...; vrSefil-blantment, els ltims captolsque narren la malaltia quedesembocariaen la mort de Jaume I foren redactatsperalguna altra personalitaten voler incorporar la mort delmonarcaa la crnica.D'entre els lrets que hom ha subratllat de la crnicadel Conqueridor hi excel.leixen a seva religiositat, itamb la bel'licosiLat,erquel rei era un hbil estrateg.Destaca, gualment,el seuto picque prov en bona partde les fonts oglaresques 'on derivenalgunspassatgesela crnica, b que tamb pot provenir del fet que el rei de-via conixer I'epopeianovellesca.Al costaL 'aquestsas-pecLes, al remarcar la importncia de detallsde la vidaquotidianadel monarca i, de retop, del seu temps, nclo-sos, tamb ala Crnica. Tots aquestsaspectes an que laCrnica tingui un gran inters alhora com a documenthistoric literari.Del seu estil ha dit Ferran Soldevilaque s lent, comcorrespona qui esdelectaexplicant,"simple i ingenu delqui t una nima sensegairescomplicacions,del qui ex-plica de paraula,ms que no escrivint, com en una con-versa, per aixo no espreocupagairede l'ordre, ni d'evi-tar repeticions"; anmateix,en algunspassatgesl seuau-tor arriba als registresmssubti ls: l 'al la poesia, l pate-tismeo la tendresa".

C. A .


5/29

NOTESAL MARGE DE LA CRONICA

En el pargraf 108 del Llibre del Feits, Jaume I inse-reix aquesta rase, relativa al consell que, a propsitdelsanuncis de passatge el rei de Tunis a I'illa de Mallorca,els nobles que l'acompanyen i els prohoms barceloninsdonen al rei d'esperaraltres flovS: No ens semblaquebon consell sia aquest per a ns ni per a la Lerrai car lamellor cosa que fu hom cent anys ha, volc Nostre Se-nyor que ns la fessemquan presem MallorquS: , pSDus la ensha donada, no'n la perdrem per pereane percoardia, car ns hi volem ssera I'acrrer". I per reblarms la sevadecisi,desprsde citar dins tres setmanesSalou els noblescalalansque foren amb ell a la presadeMallorca i la seva mainada d'Arag, declara terminant-ment: "que msnos valdria pendre a mort esLant n Ma-llorques,que si ns la perdiemper nostracolpa:e sapiatsque no la perdreffi, e coneixeran Dus e hmens queno romandr en ns". I afegeix: "E en aquella maneramateixa com ho diguem de paraula, ho complim defeit".En aquestpassatge eiem 'origen de la decisi eial dedeixar un llibre en qu constsaquesta mellor cosaquefeu hom cent anys ha" per voler de Du i precisamentque la fes ell: el rei Jaume. I- resta, tamb important, hiser posada perqu ja l'obra haur estat empresa.Aquesta frase exposa a jerarquia dels esdevenimentsenl'nima del rei Jaume: n's la determinant psicolgica.L'excepcionalitat e la gesta,que li confereix a primacia


6/29

entre esgestes el Conqueridor, s,per,tambprocla-madaen altres frasescontingudes n el Llibre dels Feits,ditespel rei mateixo per altrespersonatges.s, sobre-tot, la condici nsulardel regneconquerito perconque-rir, all queel fa tant tantexcepcional,quella ondiciinsularque Maragall ecollia,gaireb iteralment,delsllavisdelrei,enrecollir-la e a crnica:"Tinc un regnesoltreel marcottl no el t cap rei a Espa,t-t'a".

Ja en I'episodi de Pere Martell, a Tarragona, que haestat a tort posat com a punt de partengade la iniciativade la conquesta(perqu en data precedentel rei ja haviafet al.lusi al projecte expedicionari) quan els barons, en-tusiasmatsper lesparaulesdel cmit, s'adrecen l rei, perproposar-li que els dugui a la conques[a. onamenten apropostaen dues oIlS:"la primera", diuen, "que vs envalrets ms e ns; I'altra que sercosameravellosaa lesgents que oiran aquestaconquesta,que prengats erra eregne dins en la mar, on Dus lo volc formar". I en lareuni secretaque, a Barcelona, t el rei amb els nobles,abansque amb I'arquebisbe els bisbes,el comte d'Em-pries insisteixen la frase sostque, grciesa llur ajudaels nobles ca[alans retrobaran la bona anomenadaquellur conductaels havia fet perdre: "que el pretz que ha-vem perdut, que el cobrem, e en esLamanera lo cobra-rem, si vs prenetsun regnede sarrai'ns,ab ajudade ns,que sia dins mar." "E ser", afegeix, .lo mellor feit quecrestiansfeessen ent anys ha."Encara I'endem, en la reuni de la cort general, aBarcelonamateix, Guillem de Montcada, prenent la pa-raula pels nobles,abansque els clergues els ciutadans.[orna a evocar "aques[ feit de qu vs nos havetsparlat,de conquerir lo regnede Mallorques, qui sdins mar", iafegeix: que us ser major honrament que si en conque-rits tresen r.erra".9 50)Encara, trobant-se en el setge de Borriana, davantI'opini de I'infant Ferran i altres noblesaragonesos, ueli aconsellen 'abandonar 'empresa,el rei Jaume. recor-dant el b i la merce que Du li va fer en el seu ovent il0 que "en nostra ninea hajam pres un regneque s sobre


7/29

mlr", no pot avenir-se que ara li aconsellin de llevar elsel.ged'un "llogar an vil com aquest, que no s majord'un corral" ( 167)I en la commovedora escenadel comiat, quan, desprs.de la conquesta i dels catorze mesos d'estada a I'illa,Jaume I reuneix consell general, "go s, tots los cavallerse tots los pobladors qui eren en Mallorques", i els adregala paraula, no pot, en el seu parlament, mancaf-hi lafrase consabuda, gaireb tal com la imitd Maragall enL'estimada dc don Jauntet "Car creatsen bona fe que nohaur sadel mn, de dia ni de nuit, que la major partidadel nostre pensamentno sia de vosaltres;, pus Dus nosha feita tanta de grdcia que ens ia donat regnedins mar,o tlue anc rei d'Espan'a no poc acsbar, e que hajam nsaqu edificada esglsiade nostra dona Sancta Maria, etantesah.resque n'hi haur, que sapiatsque no us desem-parar, ans per ma ajuda e per ma personasovent e me-nut nos veuretse enshaurets".I acabaescaientment commovedorament el passatge,amb el que hem qualificat altres vegadesd"'el plor delsherois"; seguitaquestcop de "la decisidelsherois":"E ploram ns: e ells preseren llur comiat. E, quanhaguem estat una pegans e ells, que no podem parlarper la dolor que haviem, dixem-losque els lleixarempercap en Bernat de SanctaEugnia, e que feessenper ell aixcom farien per ns, e si res oem de neguna part d'estolque sobre ells vingus, que ns hi acorrerem de nostrapersona." f 105).FinalmenL, quan Jaume I enfoca la conquestade Va-lncia, Don Blasco d'Alag, que s al costat d'ell en elconsell,ensemsamb el mestrede I'Hospital, queacabadefloIl&f :- Snyer,diu, pus Du vos ha tan ben guiat el feit deMallorques, e en aquelles illes no comengaretsvs nins deg, en aquell regne de Valncia, qui ha estat decara tots tempse de front al vostre llinatge, e tots tempsha punyatd'haveraquell...?I aleshoresDon Blasco, girant-se cap al rei, li diu, totreprenent a imatgede la conquesta amunt la mar.- Senyor, ver diu lo Maestre de I'Espital, que, puspart mar vos ha Du dat conquerir, que a lo que est a laporta del vostre regne que ho conquirats. E s la millor I I


8/29

terra a la pus bella del mn...", afegeix,Lol. eferint-sealregnede Valncia.Perdaixo a sesurt dels imits d'aquestapartat.

La redaccide la Cronica del rei Jaume I, tal com haarribat fins a nosaltresporta un prefacio prleg. que co-ffiehQr:"Retrau mon senyor senLJaume, que fe sensobres morLa s", o sia la paraula que, en llat, diu:"Fides, si non iabetopero,morlue esl".Aquesta s la primera ciLaerudita que trobem al llargdel dit prefaci i, podem dir, al llarg de la crnica. Perdconv fer observar que les cites erudites, en aquestpre-faci, sovintegenmolt ms que al llarg de la resta del Ll-bre un primer motiu perquens apareguiamb un carc-ter diferent que la resta, que comenci a fer nixer en no-saltres a sospitaque no s obra de la mateixam que lamajor part de la resta. gualment,crida l'atenciuna msacurada construcci, sense es vacillacions i repeticionsque trobem en allres passatges,ampoc sense es incohe-rnciesquehi llisquen algun cop. En rSUrIl: ue es tractadiun escrit d'un nivell erudit superior al que s usual enl crnica.Ens trobem, doncs, en presnciad'un prefaci escritper un altre aul.or que el del Llibrc dels Feits del'yei EnJacme?D'un prefaci com tants sen'escriuen, edactataposteriori, desprsd'existent a l'obra i tot tenint-la encompte? Perqu s el cas que I'autor d'aquestapginanica demostra conixer el context de la crnica i nodeixa de fer-hi algunes eferncies. al mateix temps nosemblaque es tracti de l'autor delLlibra, que, tot posantuna cura especialen el prefaci. hagi pogut superar-se.No, s el carcter el que s diferent. I tamb l'erudici,tot i que I'autor del Llbre (i aquest fet no s'oposa,ans alcontrari, que en sigui el rei Jaume) tamb es complau amostrar al llarg de I'obra, b que ms excepcionalment,la seva erudici.S'haparlat molt de la possibilitatque 'aulor delLlibredels Feits hagi estat el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca. Vacomengar per parlar-ne En Manuel de Montoliu, en unl2 article dels primitius 6sludis Romanics(vol. II); va se-


9/29

guir, donant-li la ra Joaquin Miret i Sans, en el seu /ti-nerari de Jqume / (1918), basant-seen el fet que el sa-crista-bisbe constituia el personatge, que, apareixentforga en el seguici del rei, era el ms indicat per haver-loseguit tambe en la narraci de la cronica. Desprshan es-ut sovint fetesal.lusionsa la possiblepaternitat de JaumeSarroca, la darrera en un article de Joan Ainaud, apare-gut recentment en un dels darrers nmeros de la segonasrie d'Estudis Romanics, en el vol. I dels Estudis dedi-catsa Jordi Rubi.En general, respectea aquestapaternitat Jaume Sar-roca, com tamb respecte a de Bernat Vidal, insinuadaper Llus Nicolau d'Olwer, ens hem mostrat una micaescptics: Aquestespaternitats hem dit en ms d'unaocasiF- no han estat conhrmades per proves suhcients ino han passatd'hiptesis i conjectures ms o menys ar-riscades". Pero ara no es tracta de la redaccidel conjunto d'una bona part de la cronica, sin d'un prefaci nogaire llarg. Evidentment,podra tractar-sede l'obra d'undels dos. I msaviat ensdecan[ariemper Jaume Sarroca.Les raons que militaven a favor d'ell com a eventual au-tor. militarien amb ms de motiu en el cas concret delprefaci. All que, en tot cas, es presenuria com un fetd'impossible compatibilitat fora que fos autor de totesdues cosesalhora: del prefaci i de la restao la major partde la crnica. I posat a resoldre.em decanariams aviatenvers una dualitat en aquesta forma: el prefaci com aobra del bisbe Sarroca, la resta de la crnica, sou la di-recci i inspiraci del monarca. en totalitat o en granpart, redaccid'un escriptor d'inferior categoria.erudita-ment parlant, respectea un autor de la categoriad'unJaumeSarroca;senseexcloure a possibilitat,ans, al con-trari, de fragmentsde la crnica redactatspel rei en per-sona. amb la sola excepci,aixo s. del debatut prefaci,que, si altres raons fonamentades o s'hi oposessin, o elveiem com a possibleobra de Jaume I, precisament,per-qu el sentim massa rcat en la crnica, i la nostra con-clusi s la no identitat de l'autor del prefaci i de la cr-nica.Crida l'atenci,en aquestprefaci, el fet que, trac[ant-sed 'unaobrah istr ica-essenc ia lmenth is tr ificcael comentarides d'un punt de vista fonamentalment l -1


10/29

moral i religis. I sols en el darrer pargraf ens en dnaI'objectiu enllagat indirectment amb una finalitat hist-rica: "E per tal que els hmens coneguessen sabessen,quan haurem passadaaquesta vida mortal, go que nshaurem feit ajudant-nos lo senyor poders, en qui svera trinitat, lleixam aquest libre per memria a aquellsqui volran oir de les grciesque nostre senyor nos ha fei-[es, e per dar exempli a tots los altres hmens del mn,que facengo que ns havem feit de metre sa fe en aquestSenyor qui s tan poders". D'altra banda, a redacciaposteriori, que ja indicvem de bon comengament,no sni tan sols dissimulada:aix pot asignar al rei una llargavida, perquJesucristsabiaque la sevavida s'allongaria.Sabia ms- que no moriria fins que hagus et ajusu-ment de bonesobres, de maneraque, per pecadorque ha-gusestat,de pecatsmortals ni de venials, no arribaria aprendrenhonta en cort o en altre lloc. I sabiaencaraquesempre seria honrat dels seus enemics, de fet i de pa-raula. I, ms encara,sabiaque en la sevavida tindria sa-lut en la sevapersona,observacique sols un recorregutpuntual de la cronica mateixa pot permeLre,perqu snescassssimeses referncies malaltiesdel rei, a part laferida que.en el setgede Valncia, va fer-li prop del frontuna sageta arrai'na, engross-li ota la cara i els ulls, demaneraque.duranl quatreo cinc dies,no poguveure deI'ull de la part en qu era ferit t ZO0'1. nfora d'aquestcas, que no s prpiamentde malaltia, trobem en la cro-nica solamenl les segents eferncies: ) quan pel juliolde 1237 Bernat Guillem d'Entengaanuncia a seva ar-ribada al Puig de Santa Maria, el rei afirma "ns no ha-vem estatde bona sa". i s'excusad'anar a trobar el seuoncle a Borriana, com li envia s.preSlr: "Anar-hi hemde bon grat. mas havem estat malau[e, e ara som en ju-liol; e, si ens prenia una calor. havem paor que ens pejo-rs la malalria" G Zlr. D En el 6 ZSl, el narrador seserveix del record d'una malura per plagar el momentque els almogvers serventsse'n van a prendre Rugafa:"E ns llavores",diu, "havem mal als ulls, e no els po-diem obrir menys d'aigua calda, que els nos lavaven". Icom que es Lraclad'un record tan personal,que solamenLpodia tenir valor per a I'interessat,s un motiu concretms.entremolts d'altres,perqucreiemen la intervencil


11/29

del rei en I'elaboraci de la crnica. c) Ja a les acaballesdel regnat ( 558) quan el rei sap que els moros han bar-rejat Llutxent. i vol eixir-los al davant, el maestre delTemple, i Garcia Ortiz d'Aragra i el bisbe d'Osca, i altresli preguen que no prengui part en aquellp expedici con-tra els genets,"per go com feia gran calor e que ens poriaLornara gran dan, per go com haviem estat d'vol delit".d) | ara, per ra de la din malaltia, que smortal, les dar-reres allusions a malalties el rei se segueixen,agreujadespel dolor causatper la desfetacristiana: "E ns pel treballque havem sofert, e car a Du plai'a, venc-nosalgun des-Lrempament.E isquem-nosde Xtiva, e vinguem-nosenAlgezira per trametre vianda a I'infant e a sa companya.E aqui puj'ns a cresc-nos a malalLia..." el rei es con-fessamoltes vegades, mb gran contrici dels seuspecatsi ab grans llgrimes. I, purgat de pecatsmundanals,ambgran contrici rep el cos deJesucrist.Tots aquestspargrafs i encara els segents darrersde la crnica, amb el parlament del rei a l'infant Pere iamb totsels seusconsells recomanacions emblenhaverestat presentsen l'escrit de l'autor del prefaci i haver-loinfluit. I enspermeten, , millor dit. enscomandend'ar-ribar a la conclusi,que deixvem implcita. en referir-nos a altres raons fonamentalsque impossibiliten el fetque el prefaci delLlibrc dcls f-citssigui obra de Jaume I:aix s que, quan el prefaci fou escrit, Jaume I ja eramort. La mateixaseguretatamb qu sn fetes esafirma-cions no hi permetenrectificaciulterior. [-a frase: "novolc encara que morssim tro aq hagussem omplit",semblacom si escapsmalgrat d'ell a l'autor: JaumeSar-roca o el qui sigui. B que les probabilitats a favor delbisbe de Osca, en el cas concrel d'aquest prefaci, no fansin augmen[arper lesparaulesamb qu el rei recomanael bisbe al seu fill Pere:"E encar tot aqo dit en presnciade tot lo consell, comanam a ell lo bisbe d'Osca, o qualns havem e feit nodrid d'infantesaa eng; el qual perns era pujat a I'honrat benefici de bisbalia, e era estatcancellerde nostra cort entro al dia d'ui, el qual degusamar e honrar per honramenl e per esguardamentdens". I encara afegeix:"E aprscomanam-li lo sacristde Lleida, frare del dit bisbed'Osca..." Afegim que s hi-ptesi llangada per Joan Ainaud -ja que hi som a t5


12/29

IIIt '

Lemps- a afegir-ho, que el bisbe era no menys que hllnatural de Jaume.

Si l'estil del prefaci .f"t" *, p.ui:a i un art construc-tius en el seu autor, sigui el qui es vulgui, tamb el llen-guatge del prefaci participa d'aquests carcters, la qualcosa no es pot dir, en termes generals, de la resta de lacrnica, en la qual estil i llenguatge sn molts desiguals.I, si hi trobem passatgesque revelen un veritable artistainstintiu, tamb n'hi trobem de feixucs, de lents i de plensde repeticions. "L'estil s ent.,del qui es delectaexplicant-hem escrit-, simple i ingenu,del qui t l'nima senzi-lla, sensegaires complicacions,de caires rectilinis, es-ponanis,del qui explica de paraula, ms que no escri-vint., com en una conversa, per aix no espot preocuparmassade I'ordre logic, de conservar tothora la il.laci delsconceptes,d'evitar repeticions. En aix la crnica deJaume I s'assembla la de Muntaner; per la sevaespon-tanei'tat s encara ms accent.uada-{om d'obra possi-blement dictada ms que no pas escrita;per aix no sobstacleperquen certs moments, la prosa delLlibre delsFeits arribi a aconseguir una remarcable perfecci deritme i d'eufonia; i els efectesdramtics, la sevagrada-ci, de cara als lectorso a l'auditori, no tanl.per recercade l'escriptor com per instint psicologicdel narrador, oper simple valor hum dels fets narrats, ateny momentsd'alta poesia,de patetismeo de tendresa".No s la nostra intenci de donar en aquest. reball elsexemples ms adients de to[s aquests aspectesde les ex-cellncies de la crnica, per s, puix que hi hem fetallusi, no ens sabriem estar de presenLar-nealgunscasossobressortints.

De la partenu dc l'expedici a Mallorca ( 56). "Esmoguem dimecres mat de Salou ab I'oratgede la [erra,car per I'estatgelong que haviem feit tot vent nos era bo,sol que moure-nos pogusde la terra. E, quan viren losde Tairagona e els de Cambrils que l'estol movia de Sa-lou, feren vela, a feia-ho bell veer a aquells que roma-nien en terra e a ns, que tota la mar semblava blanca deles veles. .anera gran I'estol."16 Aquest passatge an bell, amb la imatge hnal de la


13/29

blancor de la mar per I'abundor de les veles, no sols ha .estat recordat sovint i reproduit, sin que ha inspirat al-guns versos reexits en algun poeta contemporani, aix enuna composici de Josep Lleonard, una de les millorsd'aquest poeta, on canta tamb I'efectede les veles blan-ques damunt la mar en calma (veles blanques virginals--que d'un no-res sou rosades) i on trobem aquestaquarteta evocadora:

"No dir com oquell reitota la mar n'era blanca:tness que de sa blancorcel mor sa n'enrial len."De Ia :ravessia. Quan es lleva un vent al llebeig i elscmits de les galeresacudenprop del rei i li aconsellendetornar en terra, s gallarda la respostadel rei, mostra dela decisi i de la fe acumulades en les lluites de la se-va adolescncia,ell que encara s propiament un adoles-cent:"...ns anam en aquest viatge en fe de Du, e peraquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses.o per convertir-los o per destruir-los,e que tornen aquellregnea la fe de nostre Senyor;e, pus en nom d'ell anam,havem fianga en ell que ell nos guiard."L'arribada del primer vespre, tan ben introduida en lanarraci de la crnica, nova espurna de poesia, s se-

guida de I'episodi de I'encreuamant de la nau del rei ambla de Guillem de Montcada, en travessiacap a la mort, idna loc a aquesL assatge ntendridor,mostrade I'amorque el rei inspirava a tots els seus sbdits: "E ja vencI'hora del vespre,e aconsegunsa nau, prop del primerson, d'En Guillem de Montcada, que tenia la guia, e ei-xim a la llanterna, e saludam-los,e demanam-losqualera la nau, a ells a ns, qual era la galea,e resposeren-losque era la galeadel rei, e dixeren que fssem b vengutsper cent mlia vegades,e dixeren que la llur era la naud'En Guillem de Montcada e anam-nos-enper veles. Eaix com moguem darrers de Salou, al primer son fomprimers de tots los altres, e anam toLaaquella nuit ambvent al llebeig".La visi de Mallorca, sorgint abans de sol post. enl'horitz enll de la mar encalmada,desprsde la des- t7


14/29

cripci de la tempesta, s un dels passatgesms feliqos dela crnica:"E, quan fo entre hora nona e vespres,enforti's la marpel creiximent del vent., e feu tanta de mar, que en latergapart de la galea,de part de proa, que passava lasssI'aigua de les grans ondesde la mar quan venien. E quanvenc que aquestamar haguem correguda, prop del ves-pre, ans que el sol se pongus,cess o vent; e al cessarque feu lo vent, veem l'illa de Mallorques, e destriam laPalomeraet Sllere Almeruig."No coneixem, sense excepci, en catl antic o mo-dern, un passatgeque superi gaire, en ritme i eufonia, leslnies que acabemde reproduir.Descripcide la ten?pestot. i en la descripci de la bo-nanga,el rei troba frases situacions adequades evoca-dores, no en troba menys quan I'estol s'endinsa en latempesta.Ja hem citat el passatgeque precedeix imme-diatament la primera visi de Mallorca. Desprs d'uneshores de bonangaque la segueixen,un vent de Provengasucceint al llebeig, fa esclatarbrutalment la tempesta. galera del rei, ben dirigida pel comit Berenguer Gayran,pot calar a temps,per: "les naus e els llenys que venienen torn de ns foren en gran penade calar. E havia grancrida entre ells, car lo vent los venc sobtosament...E ca-lam ns e tots los altres, e fu mala mar que referiaaquestvent a la Provengaal vent de llebeig que fet havia.E totes les naus e les galeese els llenys que eren en tornde ns e en I'estol estiguerena arbre sec. E d'aquell venta la Proengafu mala mar. E null en la galeaen qu nsrem no parlava ne deia re, e estaven uit SUa:e anavenlos llenys en roda".[ cridria inicial ha estat seguidaper aquest silenciangunis, I'una i I'altre ensdonen una sensaci unyentde la realitat, aix com de precisi de l'autor en la mani-pulaci dels ressortsdescriptius ms eficaqos.Segueix mmediatament, en mig de la tempesta, a be-lla oraci que el rei adregaa Du i a la seva mare, sempreinseparablesen les invocacions del monarca, com no si-gui per invocar solament la maternitat i la feminitat. sun delspassatgesms sovint citats i reproduts de la cr-nica tamb un dels ms llargs, motius per qu ens estemde fer altra cosaque esmentar-lo en aquest breu resum.8


15/29

Poesia del ,firmament: estellar i lunar. Cal remarcarI'encert, amb qu d'una manera tota senzilla, sense re-buscamentde cap mena, sn inclososen la narraci de lacrnica tocsadients del que podrem anomenar poesiaes-tel.lar i lunar. En la mateixa descripci de la travessia,just abans la descripci de la tempesta, trobem aquestafrase:"E quan venc a la mitja nuit.,vim, entre nause ga-lees e tarides, b trenta tro en quaranta. E fai'a bellalluna, e venc-nosun oreig de vent de la part de garb, edixem-los ns que ab aquell porem anar a Pollenqa...".Observem I'oportunitat del simple "e faia bella lluna",que sembla l.luminar-nosLotd'una alhora I'estol la rutade PollenQa, ue el rei creu poderseguir que la tempestaimpedir, obligant-losa seguir una altra ruta ms breu iafortunada,que els dur rpidamen[al setgede la capitalo sia la Ciutat de Mallorques, en lloc d'haver de travessarLoLa'illa, amb la resistnciaque no haurien mancat detrobar-hi.Abans, per, d'arribar davant a capital, t lloc la bata-lla de SantaPonga,dita tambde Porto-Pi, victoriosaperals cristians,per en la qual troben a mort Guillem i Ra-mon de Montcada. s el bisbe de Barcelona,Berenguerde Palou, qui l i ho comunica, ot prenent-loa una partdel cam, escenade la qual parlem en un altre aparLat.Pero tot planyent la mort dels rics homes, el jovenvolrei no oblida elsseusdeuresde capitost:c&l sabersi hi haaigua en algun indret on la host pugui albergar, la fam lifa recordar que tot aquell dia no ha menjat gens. diu alseu cos en segon grau Nunyo Sang, nt del comte deBarcelonaRamon Berenguer V, desprsque han trobatun rierol i la host ha albergaten [orn:- Fe que deig a Du, gran fam he que (av)ui nomeng.

I don Nunyo li respon:- Senyor, N'Oliver ha paradasa tendree adobat demenjar. e ella poretsmenjar.- Anem, doncs -diu el rei-, on vs vullats.I afegeix a cronica:"E anam lla e menjam. E quan haguem menjat, vetahom lesesteles l cel."Alg en aquesta frase ha vist una simple indicacicronolgica,com per indicar I'hora en qu I'escenaaca- l 9


16/29

bava de tenir lloc. Irlosaltres I'hem vista sempre molt di-ferentment. Ni des del punt de vista grrmaticalni des delpunt de vista psicolgic no se'ns ha acudit mai que la in-terpretaci pogus o hagus d'sser aquesta. Nosaltres hiveiem el rei, satisfet del sopar que acaba de fer, assabo-rint el goig de la victria obtinguda, que ara, per primeravegada, pot considerar reposadament en tota la sevatranscendncia "9 s nostre", li ha anunciat exacta-ment don Nunyo- amb aquestabeatitud que encomanala fi d'una jornada ben complerta, amb la conscinciadeldeure superat, asseguto agegut al davant de la tenda deN'Oliver de Trmens, i contemplant el cel ntid, setem-br, de Mallorca, en el comenEamentaugust de la ves-prada.El benestar del rei s [al, que cal que don Nunyo I'enLregui, recordant-li la tragdia dels Montcada, que jauenmorts esperant el tribut i la visita del sobir pel qual handonat a vida:- "Senyor, bon seria, si menjat havets, que anssetsa don Guillem de Montcadae a don Ramon.""E dixem nos que fort be ho deia" --diu el rei ar-rencat al seuembadaliment.En el t t Ode la crnica trobem un altre exemplepelque podrem dir-ne poesia lunar. s un altre casde nota-ble encert en I'oportuna i senzilla evocaci del clar delluna. Es tracta d'un episodi del segonpassatgedel rei aMallorca -n la crnica, per error, del tercer, segonsvam demostrar, anys enrera, en el nostre estudi Lu sa-gona i la tercera estadcsde Jaumc I a Malbrca (dins Rc-carques Comenturi.s, . | 69-l 9l ).La travessiad'aquestasegonaestadadel rei a Mallorcafou feta en una nau d'En BerenguerSes-poses. l rei s'hiembarca,'una it. a Salou. E feia", diu la crnica,'"n-iitescurae torbada.e a pesardels meriners. metem'nos enla mar".Tamb en la primera travessia, a de la conquesta,elrei fa el viatgecontra el parer i la voluntat dels mariners.PerQ,si all s per a trobar-se amb la tempestatde quhem parlat, aqu sper a tot el contrari. segonsa crnicasegueix:"E quan haguem anades deu milles amb un poc0


17/29

d'oreig que havem, venc-nos a bella nuit, e bona mar. ebella luna..."Calma i bonanga que inspiren al comit citat, aquesrbell comentari digne tamb d'sser eproduit, ..S qu dixEn BerenguerSes-poses ue tant nos amava Du, que engalotxesporiem passar a mar,-...que nn cuidvemhaver mal temps,e vs havetsaital temps com galeesarmadesdemanen, e par que Dufassaper vs."I el rei cornnh:"E ns dixem-li que tal senyor servem,que no cuid-vem fallir en res que fessemen nom d'ell, e que li hograem aitantcom podemne sabem."D'engaque to[ un Oouil.,.l, .n els versosdel'lllada,no sols es posa a plorar desesperadament erqu li hanpres Briseida. a seva esclavapreferida,sin que se'n vavora la mar i crida la sevamare, com un infant, i ella, en

sentir el clam filial, surt del fons de la mar. acompanyadad'un nombrs seguicide nereides, se i adreqaen aquellcommovedor passatgeque co[lriQl: Tccnrn t klaies?"Fill, per qu plores?" tors els poetespicshan usat.iabusatde les llgrimes en els ulls dels herois. Ens guar-darem de dir que aquesthagi estat 'origen d'aquesl re-curs pic i dramtic. Potserel trobarem tamb en poe-mes inds. Pero volem dir que. si Aquil.lesplora -i peruna dona que li han pres- b pot plorar Roland, i potplorar el Cid. "por los .sr.sio.smu' .fuertcmcnte lo-rundo", i pot plorar, desesperat. onzalo Gustios, el paredelsset nfantsde Lara. davantelscaps runcatsdels seusset fills... i pot plorar el rei Jaume,en acomiadar-se elsnovells pobladors de Mallorca i en altres ocasionsqueara anem a recordar. com tamb el plor d'altres com-panyso testimonisseusde penes de treballs. ot a travsdel seuLlibra dels :e ts.Salvant error o omissi, la primera vegadaque tro-bem en el Llbrc dels Feits una escenade plor delsherois,s en el cap. 13, en l'episodi dels comiat del rei Jaume,infant de nou anys, i el seucosi el comte de ProvengaRa-mon BerenguerV. Tots dos sn a Monts, delint-seperla llibertat. i el primer a obtenir-la s el provengal.Un 2l


18/29

missatge de rics homes de Provenga li anuncia que vin-dran amb una galeraa cercarlo a Salou, i el treuran cela-dament del castell de Monts. "E quan ell se'n dec anar,dix que volia parlar ab ns, e descobr'ns son secret, epres comiat de ns plorant, ab aquells qui eren vengutsper ell. E ns ploram ab ell per la dolor del partiment..."Plora, malgrat que "plaia'ns molt per la suaanada", pre-ludi de la seva llibertat. I el comte de Provenga parteixdisfressadament, a Salou s'embarca, tot com estavapre-vist i se'n torna Provenqa.El comiat d'aquestsdos infants, cridats a grans gestes,sobretotel nostre, inaugura, doncs,en la crnica el seguitd'escenes e plor, totes naturals, totesnormals, totes,di-rem, justificades, que trobem al llarg de la narraci.Aquells homes no consideravenque el plor fos una fe-blesa. Feblesa hauria estat per a ells, de contenir-lo oamagar-lo, quan els fets ho requerien. No es tracta,doncs, d'una narraci o d'una epopeia lacrimosa, comho s I'epopeia francesa. El plor hi s un tret d'humani-tat, de realitat. I res ms.En les lluites d'Arag, durant la seva adolescncia,Jaume I, refiat, es troba com pres dels homes d'Osca,grciesa la seva decisi el seu enginy i la seva energia, sesalva del parany que li han parat en connivncia amb elsrics homes aragonesos,quan el rei, desprsd'aconseguir,amenagant amb empresonar una vintena d'homes, queimmediatament li trametin tot el que li havien segrestaten la vila, se'n va per la vora del riu Isola en avall, troba,que I'esperayen"En Ramon Folc. En Guillem de Car-dona, ab tots los altres cavallers, e la nostra mainada, edon Ato, plorant, que es cuidaven que ens haguessen e-tenguts. E els hmens d'Osca havien ja enviat a don Fer-rando et als hmens de Saragossa,que vinguessin, queells nos tenien en Osca".Vet aqu un crsde plor col.lectiu, d'una colla de guer-rers en espera desesperangada e llur rei en perill @32).Tornem ara a Mallorca. Arran de.la mort dels Mont-cada.El bisbe de Barcelona Berenguerde Palou, atura elrei, que, apressat,senseni aturar-se a llevar el camp des-prs de la batalla de Santa Ponga, se'n va cam de la ciu-tat. I el bisbe i diu:- Snyer,per I'amor de Du, no uc cuitetsLant.2


19/29

- Per qu no, bisbe?que aix s mellor.E dix ell:- Parle ab vs.E tira'm fora del cam e dix:- Ah, snyer, ms havets perdut que no us cuidats,que En Guillem e En Ramon de Montcada sn morts.- Com morts? --dixem nos.E presem-nos a plorar. E puis dixem al bisLre:- No plorem, que ara no s hora de plorar, mas lle-vem-losdel camp, pus morts sn.- S que ho farem -dix ell.- E vs anats-nosesperant, que ho farem -dixemnos 66).Quan desprs d'haver dinat (Ben dinat, en diuend'aquell ndret), don Nunyo desvetllaal rei del seuemba-daliment estelar li recorda els Montcada morts, ell lidna la ra "E anam-hi: e haguem tortes e candelesetrobam-lo que jaia en almatracs, e un cobertor que teniadesss.E estigum aqu una pegaplorant, e puis sobreEnRamon altre ul. E quan aghaguem feit, tornam-nos-ena la tenda de N'Oliver. e dormim tota la nit tro al dia"ten.Evidentment, el dol per la mort dels Montcada nolleva al rei ni la gana ni el son. I aix havia d'sser,aixconveniaque fos. El plor en aquesl.s asos,per molt sin-cer que fos, era un deure, un tribut degut als difunts.

Complert el deure. a vida reprenia.Ja vindran per al rei.ara en els seusvint-i-un anys. al cap d'uns quants anysms. les preocupacions les adversitatsque li impedirande dormir, bena difernciad'aquesta rimera nit damuntla terramallorquina.Ja hem parlat del plor delshabitantsde Mallorca i delrei mateix, amb reproducci del passatge orresponent,cn qu rei i pobleploren a l'unson i no poden parlar du-ranl una estonaper la dolor que sentien.Es tracl.ad'undels millors momentsde la crnica.Pero.si hi ha l 'horaJe la partengade Mallorca, hem d'incloure tamb, enrluesl apartat.el moment de l'arribada a Catalunya a laPorrassa.entre Tamarit i Tarragona. Arriba amb moltran bonanga. desprsd'una navegacide dos dies i unanrr I en arribar troba un hdel servidor, En Ramon dePlegamants. l qui ha dut al seu damunt l 'aparellament JJ


20/29

2 t

de I'expedici de la conquesta. el fidel servidor el saludai li besa a m, i ara s el torn d'ell de plorar: "E al salu-dar, pres-sea plorar de molt gran alegria que hac dens".En Ramon de Plegamans , pero, una mala notciaper donar-lo: la mort del rei de Lle, que li havia promsuna filla amb tot aquell regne."E quan ns oim aquellesnovelles",diu el rei, "pes'nsmolt; pero, amb tot lo pe-sar que ns n'havem, conhor[am-nos, que ms valia apreu de ns la conquestaque ns havem feita de pendreMallorques, que el guany que farem d'haver aquell

regfie;e. pus Dus no ho volia, que no ens deviem enLre-meLre e go queell no volia".I acaba a sevaresignaciamb aquesta rase.repeticidel seu son reparador desprs de la malauranga de lamort dels Montcada. La mort del rei de Lle no el privad'una bona i seguidadormida:- E dormim aqu tro al dia ---ts la conclusi.Si ara ha plorat un organitzador de I'expedici con-queridora en rebre-el monarca que n'arriba, ara toca eltorn a un arquebisbe a un monjo de Poblet: "l'arquibis-be de Tarragona, que era del llinyatge de la Barca e eranostre parent. e En Guillem de Cervera, qui era monjode Poblet" ( 0109). s a dir N'Espregde la Barca.pro-bablementparent del rei per part de mare, i que, en al-guns documents,apareixamb el titol de patruo nostro.Quant a Guillem de Cervera(que no cal confondre ambel trobadorCerver).segonmarit de la comtessad'UrgellElvira de SobiraLs, arastre.doncs. consellerd'Aurem-biaix d'Urgell. apareixen la crnica Yl com a "homantice delspussavishoms d'Espanya".Aquests dos ancians, carrelats d'anys i de saviesa,surten al pas del rei, que es disposaa passara Mallorcaper terceravegada, li preguenper Du i per la fe que te-nen en el rei "e per bon consell que ells nos daven, quenostra persona o aventurssem,mas que hi envissemaquells cavallersque aqu s'eren ajustatspel passal.gedon Nuno que fos cap d'ells". I afegeix: e preseren-seplorar Lancaramentcom podien".Per llur plor no obt resultatdamunt el rei. "E anc ans de llur plor no enspresdolor. e responem-los n estamanera.e dixem-los que passatge ra que ns per re del


21/29

mn no lleixariem que no hi passssem".Aquestes pa-raules, tan decidides del rei, no fan desistir els dos vellsde llur insistncia, ni el rei de la seva decisi, motiu pelqual insistncia decisi enllacenaquest ragment,amb laterceraanada del rei a Mallorca, quan corren noticies delpassatgedel rei de Tunis a I'illa. "E punyaren rnolt", diula crnica, "eo abaragar-nosper ra del retenir a ns, enos esquivam-nosd'ells e partim-nos-en,e anam a Sa-lou".I alli restenplantats els dos vells, mentre el jovenivolmonarca se'n va, tot decidit, cap al port d'embarcament.Un altre cas,no menys'colpidor eloqent,de plor devasalls -n aquestcas solament.dos, per amb la parti-cularitat impressionantque s el plor del monarca mateixel qui suscita el seu, s el de I'escena del setgede Bor-riana, amb Eixemn Presde Tarassona el seugerm elJustciad'Arag.Els rics homes aragonesos,capitanejatsno menys queper I'infant Ferran, s'oposen nsistentment decidida, a lacontinuaci del setgede Borriana. I comminen al rei queI'abandoni: el rei de Valncia no deixar de pagar unabona suma per aquell aband: i el rei sospita que l'infantFerran i els altres a hi tenen la sevaparticipaci. I ara elrei s'esplaiaamb els dos germans, fora de la host, a horade vespres. "E no ens poguem abstenir que no hagues-sem a plorar per lo gran mal que veiem que ens percaga-vm; que ms querien haver del rei de Valncia, que noguardar la nostra honra ni la fe que ens deuen portar. Eells, que ens veeren plorar, prengueren-sea plorar abns".Si el plor dels dos vassalls aragonesoss penyora dellur fidelitat, els comentaris que,plorosos encara,posenala iniciativa infidel dels altres rics homes d'Arag no hoapareixenpas menys.- Amb falsa gent vos tenits e ab mala -li diu, entrealtres coses,el justcia, i li ofereix aconseguirque restinamb ell en el setgeun centenard'homes lleials.El seu germ li fa observar, per, que, ja tan endinsaten el regne de Valncia, d'un centenard'homes el rei noen tindria per res. I el rei. de la seva banda, diu que, en lasituaci en qu I'han posat els rics homs confabulats.voldria sser ferit d'una sageta, de manera que no en 25


22/29

26

mors, per que justifiqus la seva retirada. Per fortunael rei i t altres recursos -i altres vassalls: enviar pelsbisbes i per altres rics homes ("que n'hi havia alguns decatalans") i per En Bernat Guillem d'Entenga, i "per losbons hmens de les ciutats qui sn aqu" i ell els expo-sard el cas "aix curosament.com jo lo sabr fer ne po-dr", i ells li ho atorgaran, i els protestaarisno podransin avergonyir-se i continuar hns a la presa de Bor-riana.Tal com el rei ho projecta, aix s'esdev. Borriana spresa. Desprsdel plor i grciesal plor, la volunlat fermadel rei ha prevalgut un cop ms.Com cau Borriana, aniran caienL es altres poblacionsfrns la presade la capital: Valncia. N's prou conegudaI'escena.El rei s entre la rambla i el reial, i la torre quedesprs ou la del Temple. I t els ulls fits en la torre, onha d'sserhissada a sevasenyera. escriu:"E quan vim nosLrasenyerasus en la.torre, descaval-cam del cavall e endreqam-nos ers orient, e ploram delsnostresulls, e besam a terra, per la gran mercque Dusnos havia feita".En la besadadel rei a la terra valenciana amb les l-grimes amb qu la rega sembla nfondre-li la sevacatala-nitat i el deler per alliberar-la tota fins als lmits d'ara ifins als de ms enll: ftns als del mateix regnede Murcia.I fins a Mrcia mateix la capital: el rei Savi no ha sa-but conservar-la, ell la hi reconquerir.L'hi espera,pre-cisament,una de les escenes les quals el seu plor dnams d'emoci i de relleu. Quan el rei t la ciutat de Mr-cia en el seupoder, vol que els sarrains, que romanen enla ciutat, li cedeixin a mesquitaper fer-ne esglsia.Elssarrains s'hi oposan en nom dels pactes;pero el rei sostque, segonsels pactes,ell pot, si vol posar-losen els su-burbis, perqu tamb sn vila. [, davanLels sarrans quees mostren irreductibles,el rei es decideix a fer guarnircinquanLacavallers cent-vint ballesLers e Tortosa i esdisposaa fer-los barrejar a vila.Quan els sarrains veuenque la cosa va de veres,aca-ben cedint. I la mesquitaesdevesglsia ristiana.La de-voci del rei enversmadona santa Maria fa que el rei I'hidediqui tot d'una i que Lotd'una li faci aixecarun altar, iguarnir-lo amb roba de la sevacapella. el bisbede Bar-


23/29

celona Arnau de Gurb i el bisbe de Cartagena presidinttots els clerguesque el rei por trobar i que fa guarnir ambcapes de smit i altres draps d'or, acompanyen el rei apeu, desde I'albergada o campament fins a la novella es-glsia. I aqu ve I'escenadel plor incontenible del rei: "E,quan vim I'altar", diu, "e ens acosLam ell, pres-nos angran devoci de la grcia e la misericdrdia que Dus noshavia feita per precsde la sua mare, car no passvemen-torn de Mrcia nulla vegadaque ns no la pregssemquens hi pogussem metre lo nom de la verge gloriosasanctaMaria, a ella, pregant el seu car fill, fu-nos com-plir nostra voluntaL,c tts,abragatsa l'altar, ploram tantlbrt e tan de cor, que per anadura d'una gran milla, noens poguent partir d'aquell plorar ni da l'altar. E feemcantar Veni creator spiritus e puis la missa de Salvesanctaparens. E ago feit, entramnos-enen I'alcsseral-bergar ab gran alegria".Una anadura de milla plorant Vet aqu una mesurade longitud servint per mesurar el temps, quan el cascontrari s avui el ms corrent: una mesura cronolgicamesurant, es distncies: "Quant hi ha de tal indret a talaltre? Una mitja horeta, un parell d'hores". El rei no, ino s'hi posa per poc: per anadura d'una gran milla. s lallarga mesura de la seva larga, de la seva nhnita devocia la Verge.El rei de Castella Alfons X el Savi envia missatgesalseu sogreperquvulgui assistir a les noces del seu frll EnFerrando, que es casa amb una filla del rei de Franga,Blanca de nom. El rei Jaume accepta. entre TarassonaAgreda es troben els dos reis: "E trobam lo rei de Caste-lla enmig de la carrera,que eixia a ns. E hac molt granalegria e abrag'ns tres vegades.E ploram. E entram-nos-en en Agreda". El record de les ofensespassades adesaparegut otalment del cor del Conqueridor, invaria-blement geners, molt sensible a les manifes[acionsd'afectedel seugendre.Ac en tenim la mostra i la prova.Una darrera mostra de I'entendriment del rei. de lesmostres recollides per ell en la seva crnica: una darreraescenadel plor de I'heroi que era Jaume I, aquestcop benjustihcada.Es tracta de I'escena de la seya reconciliaci amb elseu fill primognit Pere, desprsde llur discordncia 2 7


24/29

, ll l

l il 1t l tt i

Il i

llarga separaci i declarada rebetli de I'infant. Es elbisbe de Valncia qui serveix d'intermediari per a la re-conciliaci.- Senyor -@menga dirigint-se al rei- per cert sa-piats que I'infant, sens ot si, sevol metre en vostre podere vol venir en vostre poder, e que far go que vs vullats,e que venr en Eixtiva."I, en efecte, I'infant va a Eixtiva, i el rei I'acull b ialegrament,quan el veu que acut amb tanta humilitat. I lidiu que vagi a reposar i que ja parlaran al mat. "E elldix-nos que no iria a posadani en lloc del mn, mas queens pregava e ens clamava merc que ns envissempernostrescavallers e per bons homes de la vila, e ns faem-ho. E, quan tots.forenvenguts, lev's en peuse dix." I se-gueixen les paraulesde I'infant, les quals contra toLaver-semblanga,sn en parla aragonesa,probablement perquel cronista utilitza una font aragonesaon les troba nte-gres i en estil directe. Altrament, com podriem explicar-nos que, al seupare, que li parla en caal, avant un p-blic on la gran majoria sn catalans valencians, I'infantPere, que ha residit la major part de la sevavida en terrescatalanes que ha ostentat ostenta encara el titol d'hereude Catalunya, Heres Catalonie, ara surti amb aquestaresposta en aragons al seu pare, fidel al seu idioma?Aquesta i altres arguments (Marsili, que acostuma indi-car I'idioma que usa I'interlocutor, quan no s'expressaencaal, guarda silenci en aquest cas, essent el catalI'idioma de la dinastia,no s'explicacom, sensemotiu es-pecial, que un dels seus membres abandoni la tradici,que no abandonacap dels seusgermans ni cap dels seusfitls) hem argumentat.en al nostre Pereel Gran, publicatper I'Institut d'Estudis Catalans,vol. III, p. 366-368, ims resumidament, en la Vida de Pereel Gran, cap. VIII,n. 12. Per tot plegat, donem ara ac les paraules deI'infant en personal versi catalana, ms prximes a larealitat de com foren pronunciades:"Senyor ag que jo he feit em pesamolt, e molt grandolor n'he en mon cor, quan jo he feit neguna cosaque avs pesa. E vinc ac a la vostra merc, e fets de mi e deles mevescosesgo que volrets. e dels meus, e dats qo quevs volrets,e prenets-ne ll queen vullaK."28 I continua el rei: "E an's gitar als nostres peus. e


25/29

bes'ls-nos, preg'nsper Du que li perdonssem.nsfom tot remogut,e pres-nos olord'ell, e no puguemestarqueels ulls no ensvenguessenn llgremes, vimla grandevoci ua,eperdonam-l'hi".Aix tot acabab,quan ot semblava punt d'esguer-rar-se defrnitivament,. l rei, ple d'alegria,comunica ajoiosanoya, en lletra circular a tot de personatges,n-capgalatser I'infant Jaume I'arquebisbeeTarragonaels altresprelatsdels egnes, acabant er diverses uto-ritatsdeviles ciutatsaragoneses,om tamba lesauto-ritats de Valncia. satisfacci el rei, desprs e ladura prova quedegu onstituirpera ell la rebellidelseu ill, va propagar-se, ercsalacarta circular, a totsels seuspobles, fins el trobadorulicCerverva reco-llir-la en una de les sevescomposicions: a Faula delRossn,o\.n dna a culpade lesdiscrepnciesntreelrei i I'infant als baronsque no s'esforcen conseguiramtua complaengantreells, i on pronostica ue desd'ara:

" Ior.leits seran comtid'orenon,e serond'un cor e d'un talan,e no esparlira,t tnasper l'alsconsells aveis."

s fama que el Ltibrc dels Fets abundaen aragonesis-mes i castellanismes.L'ahrmaci ens ha semblat sempreexagerada. generalment I'hem trobada en ploma de fil-legs. Recordarem sempre que un filleg notable -


26/29

cas, no fiar-se d'una impressi instintiva i consultar elsdiccionaris, que per aixd existeixenentre altres finalitats.Caldria tamb tenir en compte la possibilitat que tal motque avui ens apareix, i, en realiLat, s un castellanisme,no ho fos en l'pocad'un text antic, com ara el Llibre delsFeits.Hi ha casos ndubtables, om sara bando,merino,aragonesismesevidents. Ja s ms dubtQs que sigui uncastellanisme a forma escaleraper escal,en cerca clarad'un assonant,existint com existeix la forma escalerons.Ms fcilment ens decantarem a veure castellanismesoaragonesismesen cavalgar per cavalcar, osar per gosQr,lregua per treva, por.fia per por.fi'da, siguen persegueixen,volveren-nos es mstes per giraren, llevar ensentit de dur, com llevam lla la regna, e el maestrelleva'ns e Monts, al costat de casos d's correc[e, ensentit act.ual: Haguem-nos a llevar (del setge deMontcada),per tal quc ensen llevassent,amb a./'ers ransde mercaderia que llevaven los mercaders (cas dubts,que tant poLsseren un sentil com en un altre)pcr tul tucenscn llct,ttsscttttragussim). prc(._t,osuc llcvcts i lt i,ttrcvu.ju b yos" (paraules e a reina Violant al rei, per-qu se I'endugui a Valncia a disposar la lluita contraAlazrac.) tambencaraen sen[i[ corrected'alqar-se ai-xc?r-Se: e; les viles que tenis lo rei de Castella onhavia moros e aitamb ab Sivilla on havia gran re demoros, que un dia es llevassen ols e que es comnatessenab los crestians" 378); "que no es levaren os sarrai'ns";"que em daria lo rei de Valncia...per go que em llevsde Borriaho"; "per la gran honta que ns pendriem dellevar-nos d'aquestsiti".Molts altres casospodrien ciLar-se;per.aquesl.s msemblensuficients,perquhi apareix a paraula levar enels seus tres sentits: l'impropi de dur: i els exactesdeIreu c i d'a ga -sc o drcAa -se.

L's del llur. El llur esthabitualmenLben usat,perno sempre. Podem ahrmar que la primera redacci laque hem de suposar original) de la crnica usava el llurpronominal, com el trobem usat, per exempleen la cr-nica de Desclot: "enviam-llur missatge"G40), "dixem-llurs" (lq\, "digats-llurs". En les cpies adaptacionssuccessivesels copisteso adaptadors yan acabarsubsti-0


27/29

tuint:lo Wr els i'los,amb la particularitatquea vegadeses va conservar una forma que podem considerardetransici: us per lurs, perqu,contra el que fem nosal-tresactualment,a r, en aquell empsno snava: e dar-lus hem encarams) f 164), quenseremaparellats efer-lusdret"( 0 395), "per go quan/rs rensvemurs.furs"+ool.Ara: tambc hr ha casosen quel llur ha estata tortsubstituit per sr j'aquellsqui viuran hauran honor epreuen savida")(l2), perses "e estaven-lireseixorti-quins denantamb- es atzagaies")087). "E ells havienenviat missatge que farien sescartesab ns" (9134)."E enviarenG. Boy e PereSangde Martell e vengren-se'n anostracasa e feren fer sos llits" @2D. "E foaquestaa primeralemandaqueens feien:eus pogues-sentenir sa llei" (9440).,"Eaquellsqui viuran hauranhonorepreuen savida"g6D.En resum, epetimel quehemdit al comengamentelpargrafiel llur esu habitualment en usat,perno sem-pre. Es pot observaruna vacil.laci, na inseguretat erpart de I'autor. Aix s'enllaqa mb aquesta estipri-mordial. I ve a aportar un nou elementa la qestidelseu lenguatge.

Parlantdel lengu*r. * ,;*. I el Conqueridor am'escriureja en la primeraedicide la nostrahistria deCatalunya: D'altra banda, atalera el seu dioma,pot-ser amb algun terme llenguadocid, eminiscenciadelsprimersmots balbucejats Montpellero parlatsa C.ar-cassona, otseramb algunaparaulaaragonesa,ncorpo-rada al seu vocabulari en les seves largues estadesaArag. Quin bell recursper explicar-noselsprovengalis-mes aragonesismesuehan estatassenyalatsn el llen-guatgede la sevacrnica,si realmenthagusestatobraseva " I en la segona dici,publicadadinou anys des-prs havent-medecantatdecididament er la paternitatdel rei Jaumerespectea crnica,suprimia ja totalmentaquesta eserva etaen la primeraedici. hem vist ambgoig,no caldir-ho, comMarti deRiquer,en I'estudique,dins la sevamagnaHistoria de Ia literaturacatalana 1,pe. 428-429),consagraa la crnicade Jaume , valora 3l


28/29

com cal, la tal existncia de aragonesismes provenqalis-mes dins el llenguatge de la crnica i troba, especialmenten els primers, "una prova preciosa a favor del mateixmonarca com a autor de la crnica".Doncs, b: ara afegirem com un argument. msd'ordre lingistic, aquestes mostres de vacil.lacions queacabem de presentar en l's del llur -mostres que po-drien multiplicar-se. L'autor, per regla general, est beninformat dels casos en que cal usar el llur i de com calusar-lo, la qual cosademostra un fonamen[al domini delcatal. Per potser per influncia aragonesa l'aragonsperd molt ms aviat l's del lor que no el catal),s'introdu algun cop el seudessen casosen qu el cataln'exigia 's. Dins el catalmateix,hi hagucasosde pr-dua prematura del lur, mentre en d'altreses conservava ,en el ilenguatgeescrit, en aquestcasos,ha perdurat, ins alsnostres dies, mentre que en altres, ni els partidaris msacrrims del lur no han gosat. i intentar la sevarestaura-ci.En resum, creiem en la paternitat delLlibre dels Feitscom a obra de Jaume I. Hi creiem, en primer lloc pel seucarcter autobiogrfic, excepcional,excepcionalissim, alqual em semblaque hi ha hagut una tendnciaa concediruna importncia molt relativa, quan per a mi la t essen-eial. Es tractaria no menys que del suplantacid'un reien tota la sevapersonalitat i tots els seusfets i la manera

de tractar-los.En el grau i l'extensique el fet abasta e-sulta inversemblant.Es comprn que,si el rei no era ver-sificador -i res no s'oposaque no ho fos en la seva ove-nesa- encarregusa algun joglar la composici de frag-ments potics narratius que sn tamb en primera per-sona. Per ja s ms difcil d'acceptarque, senseuna in-Lensantervenci seva, fes escriure tota una crnica de lallargria del Llihre dels Feits en forma aurobiogrfica-intensitat que li dna drer a una indiscurible parernitat.Desprsdel valor que per a mi r la forma autobiogr-fica, fonamental,com a argumenta favor de la paternitatreial, entren en lliga els elements ingistics, que, comacabemd'indicar. nmb pledegena favor de la dita pa-ternitat. I seguidamentcal concedir tot el seu valor als ar-gumentspsicolgics.En tots els apartatsd'aquest reballse'n poden trobar de molt valuosos, a partir dels relatiust2


29/29

a lesmalaltieso maluressofertes el rei, benescassesercert i ben insignificants, ot pNsantpels clsosdel quehemdesignat mb 'expressi e"poesiadelfirmament"frns elscrsos ovintejats eplor, en elsqualsno veiemcaprecursiterari,sinuna ealitat ivent.FEnn,N olorvtln

Llibre Dels Fets MOLC

Documents

Transcript of Llibre Dels Fets MOLC