1

Ll ibre del metge resident de Geriatria Hospital de la Santa Creu Comissió de docència Maig 2012 Revisat setembre 2014

2

INDEX I.- Manual d’acoll iment a metges residents de Geriatr ia

1. BENVINGUDA 2. UBICACIÓ 3. HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ DE L’HOSPITAL 4. CARTERA DE SERVEIS 5. ÀREES ASSISTENCIALS I TELÈFONS D’INTERÈS 6. METGES ADJUNTS DE L’ESPECIALITAT DE GERIATRIA 7. COMISSIONS 8. BIBLIOTECA 9. ROTACIONS 10. TUTORIES 11. GUARDIES 12. SESSIONS CLÍNIQUES I SEMINARIS 13. AVALUACIONS 14. ORGANIGRAMA 15. INFORMACIÓ “MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO”

I I .- Objectius de les rotacions II I .- Protocol d’avaluació al metge resident de Geriatr ia

3

I .- Manual d’acoll iment a metges residents de Geriatria Hospital de la Santa Creu

4

BENVINGUDA Benvingut a l’Hospital de la Santa Creu. Amb la teva incorporació al nostre centre comences una important etapa de la teva vida professional en la que intentarem facilitar-te l’adquisició de coneixements i habilitats que et permetin ser en el futur un bon geriatra. Els propers anys seran intensos i el treball i l’estudi seran un dels teus objectius principals. Des de la Comissió de Docència esperem ajudar-te no tan sols en la formació com a metge sinó també com a persona. El teu tutor/a és la persona de referència responsable del disseny i control del teu programa formatiu. Et realitzarà un estret seguiment, podràs consultar amb ell/a els teus dubtes i t’avaluarà cada any. Esperem no defraudar-te i que aconsegueixis el que et proposes. Et desitgem una bona estada entre nosaltres i ja saps que pots acudir a mi pel que necessitis. Dra. Esther Martínez Almazán Presidenta de la Comissió de Docència Hospital de la Santa Creu Jesús - Tortosa

5

2.- UBICACIÓ Cóm accedir-hi? L’Hospital de la Santa Creu es troba situat a Jesús (Tortosa) http://www.grupsagessa.com/index.php?option=com_content&view=article&id=97&Itemid=99

6

3.- HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ DE L’HOSPITAL És un centre sociosanitari amb una capacitat de 355 llits La seva àrea d’influència són les comarques del Baix Ebre, Montsià i Terra Alta, amb una població de 136.115 habitants. És el centre sociosanitari de referència per pacients d’aquesta àrea sanitària, encara que també poden accedir-hi des de qualsevol altra àrea sanitària de Catalunya. L’Hospital de la Santa Creu de Tortosa va obtenir l’acreditació com a Unitat Docent per al postgrau de Metges Interns Residents en l’especialitat de Geriatria l’any 1999. La primera promoció finalitzà la seva formació el juliol de 2003. En l’actualitat disposem de dues places per any. La formació en Geriatria es complimenta i és compartida amb l’Hospital de Tortosa “Verge de la Cinta” amb el qual tenim un acord formal de col·laboració des de 1999 signat pel Cap de Servei de Medicina Interna de dit hospital. 4.- CARTERA DE SERVEIS Hi han tots els recursos existents en l’atenció sociosanitària. Això ens permet treballar en un línia de productes independents, amb un model no immers en un hospital d’aguts. La patologia aguditzada dels pacients ingressats s’atén al mateix hospital i només es remet a l’Hospital de Tortosa “Verge de la Cinta” quan es necessita d’alguna prova diagnòstica no disponible en el nostre centre. HOSPITALITZACIÓ LLITS

Convalescència 60

Subaguts 15

Cures Pal·liatives 10

Llarga Estada 129

Psicogeriatria 16

Residència Assistida 105

Total l l i ts 355

7

PROGRAMES AMBULATORIS

Hospital de Dia 20 Places

Hospital de Dia de Malalties Neurològiques

20 Places

Centre de Dia 20 Places

Servei de Nefrologia

Unitat de Logopèdia

Unitat de Teràpia Ocupacional

Servei de Rehabilitació

Rehabilitació ambulatòria

Programa de Atenció Domiciliaria amb Equip de Suport (PADES)

Suport específic per les comarques del Baix Ebre, Montsià i Terra Alta

Unitat Funcional Interdisciplinària Sociosanitària (UFISS)

Valoració dels malalts ingressats en l‘Hospital d‘aguts a petició dels serveis.

Consultes Externes de Geriatria Valoració geriàtrica integral

Equip de Valoració de la Dependencia/ SEVAD

Avaluació al domicili del pacient

Equip de Valoracio i Orientació/ EVO Valoració de les minusvalies

Atenció Psicològica

Servei d’Atenció a las Drogodependències

Unitat de Vigilància de la Salut

8

5.- TELÈFONS DE INTERÉS SUPERVISORES 44803 (629337889) Tel Guardia EDIFICI HOSPITAL CONVALESCÈNCIA 6229: DESPATX MÈDIC 6267: CONTROL INFERMERIA 6222: DESPATX MÈDIC UNITAT LL.E. C 6228: CONTROL INFERMERIA UNITAT LL.E. CONTROL D 6551: PASSADIS 6255: LLE PLANTA 2 CONTROL 6256: DESPATX MÈDIC UNITAT LL.E CONTROL E 6257: CONTROL INFERMERIA 6210: DESPATX METGE 6221: PSICOGERIATRIA R ASSISTIDA 3 CONTROL G 6233: CONTROL D‟INFERMERIA 6271: DESPATX MEDIC 6212: CONTROL CURES PAL·LIATIVES 6231: DESPATX METGE 6266: CONTROL INFERMERIA 6272: PADES C. PAL·LIATIVES CONTESTADOR HEMODIÀLISI PLANTA 4 6235: DESPATX MÈDIC 6236: CONTROL INFERMERIA 6226: TALLER HEMODIALISI 6277: DESPATX SUPERVISORA PLANTA 4 6215: HAB METGE GUÀRDIA

PLANTA BAIXA ADMISSIÓ/ATENCIÓ CLIENT 6205: ADMISSIÓ 6213: ATENCIÓ A USUARI/BIBLIOT TREBALL SOCIAL 6224: U.T.S. (FABA) 6230: U.T.S. (COLINA) 6242: U.T.S. (ALTADILL) 6259: U.T.S. (SECRETARIA) CONSULTES 6214: VALORACIO GERIÀTRICA 6232: DESPATX PSICOLOGA 6240: UFISS 6252: DESPATX GERIATRIA 6261: PADES 6262: CONTESTADOR PADES 6269: LAB EXTRACCIONS ALTRES 6239: FARMÀCIA HOSPITALÀRIA 6268: SEVAD TE (V DEPEND) 6219: T. OCUPACIONAL (TALLER) 6264: T. TERAPIA COGNITIVA 6253: REHABILITACIÓ 6270: LOGOPÈDIA 6258: HOSPITAL DE DIA / CENTRE DE DIA 6225: PSICONEUROLOGIA (HDIA NDGE) HDIA2 SOTERRANI 6220: ARXIUS PLANTA PRIMERA 6238: R.X. SALA ECOS 6250: R.X. DESPATX 6246: COMITÈ D‟EMPRESA 6250: PERRUQUERIA

EDIFICI DIRECCIÓ 6201: RESPONSABLES INFERMERIA 6202: RELACIONS LABORALS 6203: SECRETARIA DIRECCIÓ 6204: FORMACIO 6237: DESPATX SALA JUNTES 6265: INFORMÀTICA DROGODEPENDÈNCIES 6216: TS DROGO 6223: PS DROGO 6241: DROGODEPENDÈNCIES (977580978) 6275: DESPATX METGESSA SERVEIS GENERALS 6206: CUINA 6247: CAP DE CUINA I APROV 6207: BUGADERIA 6218: COORD NETEJA 6208: MANTENIMENT 6209: PORTERIA 6248: MAGATZEM VARIS 6200: BUSCA-persones 6249: CAFETERIA-BAR 6260: COMUNITAT RELIGIOSA EMERGENCIES INTERNES 505 / 6505 6245: ALARMA D‟INCENDIS

9

6.- METGES ADJUNTS DE L‘ ESPECIALITAT DE GERIATRIA Núria Albiol Tomàs Isabel Angelet Carbó Ivan Bueno Martin Mariola Domínguez López Sonsoles Frutos Díaz Pau Margalef Benaiges Esther Martínez Almazán Cristina Muñoz Romero M Reyes Padilla Clemente Cristina Rodríguez González José Luis Sánchez Rodríguez Victor Santacruz Saura 7.- COMISSIONS 7.1 - Comissió de Docència MIR i Sub comissió de Docència EIR: La Comissió de Docència és la responsable de l’activitat de tutoria de la formació i estada dels metges i infermeres residents de l’Hospital. Les funcions de la comissió de Docència són:

- Garantir la docència impartida en Geriatria - Coordinar les activitats docents de l‘hospital - Fer el seguiment de les activitats assistencials desenvolupades

pels metges i infermeres en formació. - Avaluar la formació del metge i la infermera resident. - Promoure les comissions de serveis a altres centres. - Informar i promoure ajudes econòmiques.

La composen: - Presidenta de la Comissió de Docència MIR: Esther Martínez Almazán - Presidenta Subcomissió Docència EIR: M Teresa Cubí Guillén - Tutors: Cristina Muñoz Romero, Pau Margalef Benaiges, M Teresa Cubi Guillen, Adoración Aragonés Ferrer 7.2 - Comissió de Bioètica: El Centre compta amb un Comitè de Bioètica Assistencial. Es va crear com una comissió consultiva de caràcter multidisciplinari, que analitza i assessora els conflictes ètics que es produeixen en la pràctica sanitària i psicosocial, amb l’objectiu de millorar l’atenció integral a totes les persones ateses pels professionals.

10

Les seves funcions específiques són:

• Afavorir la protecció dels drets dels pacients, familiars i professionals de la institució.

• Analitzar i assessorar les situacions que comportin un conflicte ètic, en les quals puguin haver-hi involucrats o implicats personal assistencial, pacients o usuaris familiars i/o institucions.

• Promoure la formació en bioètica dels professionals de l’Hospital.

• Proposar a la institució protocols d’actuació per l’abordatge dels conflictes ètics més freqüents.

La composen: - Presidenta: M Teresa Cubí Guillén

- Membres: Anna Altadill Ardit Adoracion Aragonés Ferrer

José Luis Ferre Blanch Josep M Grau Monné Esther Martínez Almazán Cristina Muñoz Romero Josepa Ribera Barón

7. 3. Altres comissions del Centre.

− Comissió de Seguretat Clínica: La seguretat clínica tracta d’evitar o minimitzar els esdeveniments adversos que es deriven de les prescripcions i de les actuacions del conjunts dels professionals de la salut. Les funcions de la comissió de Seguretat Clínica són: 1.- Cultura: Promoció i implantació d‘una cultura de seguretat en tots els àmbits de l‘Hospital de la Santa Creu.

2- Infraestructura: Organitzar una estructura pel desenvolupament d’aquesta política 3- Pràctiques Clíniques: Traslladar tots aquestes propostes a la pràctica clínica quotidiana

11

4- Tecnologia: Dotar el programa de la suficient tecnologia informàtica per dur-lo a terme La Composen: Presidenta: Montserrat Brull Royo

Membres: José Luis Ferré Blanch

Adoración Aragones Ferrer Núria Ortí Panisello Maria de la O Dominguez Cornelia González Salvat Cristina Balaguer Romeu M Teresa Cubí Guillén

8 .- BIBLIOTECA La biblioteca del Hospital de la Santa Creu és a la 4a. Planta, al costat de la sala del passi de guàrdia i de les habitacions del metge de guàrdia. En la biblioteca es realitzen les sessions. Hi ha projector de diapositives, projector de transparències, projector d’imatges, pantalla, pissarra per guix i pissarra per retolador i paper, ordinador personal, TV i vídeo. En totes les unitats de l’Hospital hi ha accés a un ordinador personal, amb programes incorporats pel tractament de texts i específics per ser emprats en l’elaboració de treballs científics. Hi ha correu electrònic a disposició del personal del Centre.

12

9.- ROTACIONS ROTACIÓ DELS RESIDENTS MIR EN EL PERIODE FORMATIU Formació d‘especialistes: R. DTO. 127/84. ❐ Hospital de la Santa Creu (HSC)

❐ Servei de M. Interna. Hospital de Tortosa. “Verge de la Cinta”(HVC). PERIODO FORMATIVO BÁSICO. 23 MESES

PERIODO RITMO/DURACIÓ

N

CENTR

O

SERVICIO

1r AÑO 6 meses HVC Unidad de agudos (Medicina Interna).

3 meses HVC Neurología

2n AÑO 3 meses HVC Cardiología

3 meses HVC Digestivo

Radiodiagnóstico

Endocrinología

3r AÑO 2meses HVC Endocrinología

1 mes HSCT Nefrología

5 meses HSCT Cuidados Paliativos

PERIODO FORMATIVO ESPECÍFICO. 25 MESES

PERÍODE RITME/DURAD

A

CENTRE SERVEI

1r AÑO 3 meses HSCT Unidad de Subagudos

2n AÑO 3 meses HSCT Larga Estancia Alta Complejidad

y Psicogeriatria

3 meses HSCT Convalecencia y Rehabilitación

3r AÑO 1 mes HSCT Convalecencia y Rehabilitación

2 meses Clínico S.Carlos -

Madrid

Unidad Geriátrica de Agudos

1 mes H Benito Menni –

Barna.

Psicogeriatria

4t AÑO 4t trimestre HSCT Cuidados comunitarios – PADES

3 meses HSCT Hospital de día / Consulta

Externa/ AGI /EVO

3 meses HSCT UFISS / Interconsultas.

Período de rotaciones

específicas

13

ROTACIONS ESPECÍFIQUES EXTRAHOSPITALARIES Es contemplen en període màxim de 3 mesos i amb especial èmfasi en 2 camps ❍ Unitat d‘Aguts de Geriatria: Hospital Universitario San Carlos. Madrid. ❍ Estades hospitalàries en modelo anglosaxó d’atenció geriàtrica. * En hospitals acreditats per la docència via MIR i sempre amb l’autorització de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES). ROTACIÓ DELS RESIDENTS EIR EN EL PERIODE FORMATIU Formació d‘especialistes: R. DTO. 450/2005. ❐ Hospital de la Santa Creu (HSC)

❐ Servei d’Urgències. Hospital de Tortosa. “Verge de la Cinta”(HTVC). ❐ Atenció Primària ICS Tortosa

10.- TUTORIES MIR:Trimestrals vinculades a duració de les rotacions i a petició del resident. Horaris:

- Dra. Muñoz (dimarts, de 9 a 12h). - Dr. Margalef (dimecres, de 9 a 12h). Lloc: Biblioteca de l’Hospital (4a planta)

EIR: Trimestrals vinculades a duració de les rotacions i a petició del resident. Horaris:

- Sra Aragonés (dilluns, de 9 a 12h). - Sra Cubi (dijous, de 9 a 12h).

Lloc: Edifici Direcció (1a Planta)

14

11.- GUÀRDIES MIR: - R1: quatre ó cinc guàrdies al mes en el servei d’Urgències de l’Hospital Verge de la Cinta. - R2: dos ó tres guàrdies al mes en el servei d’Urgències de l‘Hospital Verge de la Cinta i dues a l’Hospital Santa Creu amb el metge adjunt de presència física. - R3 i R4: una ó dues guàrdies al mes a Urgències de l‘Hospital Verge de la Cinta i tres a l’Hospital Santa Creu amb el metge adjunt de presència física.

11.1. Organització i recomanacions a seguir en les guàrdies de l’Hospital Santa Creu

➘ S’inicien al segon any. Són guàrdies intersetmanals a la planta de l’Hospital com a metge de primera trucada, i amb la supervisió de l’adjunt.

➘ La guàrdia s’inicia a les 15:30h i finalitza a les 8h del dia següent. ➘ Els ingressos diaris es fan conjuntament. ➘ Totes les actuacions es comenten amb el metge responsable de la

guàrdia. ➘ En casos greus o sobrecàrrega, el metge responsable pot actuar

directament. ➘ S’han de repartir al llarg de l’any de forma equitativa entre els 12

adjunts del servei. A tall d’exemple: si un R3 ha de realitzar 36 guàrdies anuals, en pertoquen 3 amb cada un dels adjunts.

➘ Les guàrdies que no es realitzen durant el període vacacional s’han de recuperar.

➘ Es dóna l’opció als residents de posar-se d’acord entre ells per col·locar-se les guàrdies. En cas de no arribar a un acord les norma a seguir seria:

o Tenir en compte els 5 dies de la setmana. Per exemple, si un R3 ha de realitzar 36 guàrdies anuals, n’ha de repartir aproximadament 7 per cada dia de la setmana de dilluns a divendres.

EIR Les guardies seran dues al mes en les unitats de Llarga Estada, Ressidencia Assistida i Convalescència i es faran mentre el/la resident estigui rotant per aquestes unitats. Estarà sota la supervissió de la infermera responsable de la Unitat. Els horaris s’acoplaran als de les Unitats i es farà, de manera rotatoria, en els torns de treball de mati, tarda i nit.

15

12.- SESSIONS CLÍNIQUES I SEMINARIS PER RESIDENTS DE GERIATRIA. Durant l’any acadèmic s’organitzen les següents sessions: A l’Hospital de la Santa Creu: Sessions de casos clínics oberts de dilluns a divendres de 8h00 a 8h30. Lloc: 4a. Planta (Biblioteca de l’Hospital). Sessions clíniques i bibliogràfiques des d’octubre a juny alternades (una sessió bibliogràfica per cada dues de clíniques). Una sessió cada 15 dies la presenta un MIR. Lloc: Aula de Formació (darrera de la caseta d’informació de l’Hospital). Sessions multidisciplinaris setmanals a cada unitat. Seminaris: el primer dijous de cada mes, d’octubre a juny de 8h00 a 9h00, segons programa en el què es repassen els principals temes d’actualitat en Geriatria. Participació en les sessions anuals, per la discussió de temes relacionats amb la bioètica, que programa el Comitè d’Ética Assistencial del Centre amb la col·laboració continuada d’un expert en bioètica. A l’Hospital Verge de la Cinta: Els residents de Geriatria participen en les sessions clíniques organitzades pel coordinador d’Especialitats de Medicina, Dr. Bofill, cada dimarts laborable, a l’aula de vidre a les 8h15 o a les 9h00. Sessions anatomoclíniques a càrrec del servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Verge de la Cinta, de periodicitat quinzenal els dimarts de 15h30 a 16h30. Seminaris de Cardiologia (curs d’electrocardiografia): d’un mes de durada (generalment avarca maig i juny), els dilluns i dimecres de 16h00 a 19h00. Curs de RCP avançada de 20 hores, anualment pel maig, organitzat pel el servei de Medicina Intensiva, de caràcter obligatori per a MIR1 i MR2.

16

Curs Bàsic de Protecció Radiològica “on line”, obligatori per MIR2 (d’abril a juny de l’any en curs al campus virtual Delta de l’IES). 13- AVALUACIONS El tutor és l’encarregat de realitzar un seguiment continu del resident. Amb els objectius específics de cada rotació, es realitza un seguiment mitjançant entrevistes i tutories, i intercanvi d’opinions amb els responsables de cada rotació. Hi ha una documentació escrita de cada una de les rotacions amb les què anualment es confecciona una avaluació final que s’envia al Ministeri. 14.- ORGANIGRAMA DEL CENTRE

15.- INFORMACIÓ “MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO” En l’enllaç del “Ministerio de Sanidad y Consumo”, http://www.msc.es/profesionales/formacion/registroEspecialistas/uniDocentes/home.htm, podeu trobar informació i documents que fan referència a la incorporació de residents a la convocatòria 2010 i a l’avaluació a realitzar el mateix any. La pàgina és d' accés obert, però l’accés als documents requereix d’una contrasenya que és la mateixa per tots els arxius: GESTORES, amb majúscules.

DIRECTOR

DIRECTORS DE

PRODUCTE

DIRECCCIÓ ASSISTENCIAL

DIRECTOR ÀREA DE SUPORT

DIRECTORA ÀREA CLÍNICA

ATENCIÓ AMBULATÒRIA

HOSPITALITZACIÓ 1

HOSPITALITZACIÓ 2

ÀREA SOCIAL I HOSPITALITZACIÓ 3

ATENCIÓ NEFROLÒGICA

DROGODEPENDÈNCIES

Cuina i Aprov is ionament Bugader ia i Nete ja

Manteniment

Relac ions Usuar i

Farmàcia

GERÈNCIA DIRECTOR GENERAL

NEFROLOGIA

FORMACIÓ i GESTIÓ CLÍNICA

DOCÈNCIA

17

I I .- Objectius de les rotacions de Geriatria OBJECTIUS GENERALS DE LA FORMACIÓ EN L‘ESPECIALITAT DE GERIATRIA. Els objectius generals de la formació en la nostra especialitat es dirigeixen a la valoració del pacient ancià en un context integral i multidisciplinari que inclou els aspectes biològics i psicosocials. S’han d’adquirir coneixements teòrics-pràctics sobre:

- Demografia i fisiopatologia de l’envelliment. - Patologia en l’ancià amb especial atenció en la que més preval en l’ancià. - Tècnica de valoració geriàtrica integral. - Síndromes geriàtriques. - Presentació atípica de les malalties - Problemes d’incapacitació i la seva prevenció - Ús de fàrmacs en l‘ancià - Treball interdisciplinari - Assistència sociosanitària: criteris d‘inclusió en els diferents nivells

assistencials i coneixença de l’organització dels serveis i recursos La nostra unitat docent es caracteritza per estar ubicada en un centre sociosanitari amb disponibilitat de tots els nivells assistencials geriàtrics a excepció de la unitat d’aguts. L’aprenentatge del maneig del pacient agut es farà al servei de medicina interna de l’Hospital Comarcal de referència (Hospital Verge de la Cinta, HVC), simultaniejant-ho amb la formació teòrica més específicament geriàtrica mitjançant seminaris i les sessions clíniques de l’HSC. La resta de les rotacions a altres especialitats es faran igualment a l’HVC, amb els objectius marcats pel programa de l’especialitat. Per complementar aquesta rotació del maneig del pacient agut s’ofereix la possibilitat d’una rotació extrahospitalària en una Unitat d’Aguts de Geriatria (UGA) en un Hospital de tercer nivell. Les característiques de l’HSC referides al volum i diversitat de nivells assistencials, permet l’adquisició d’habilitats i aprofundir en el maneig del pacient geriàtric en les diferents fases dels problemes. Els coneixements teòrics i pràctics que ha d’assolir el resident en cada una d’aquestes unitats s’especifiquen en els objectius.

18

ROTACIÓ EN LA UNITAT DE CONVALESCÈNCIA-REHABILITACIÓ I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de convalescència – rehabilitació Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS GENERALS: II.1.- Assistencials:

− Adquirir progressivament responsabilitat assistencial en la unitat. − Confecció i complementació correcta de la història clínica i el pla de

seguiment amb rigorosa valoració geriàtrica integral i recollida de síndromes geriàtriques.

− Familiaritzar-se amb l’enfocament per problemes fent-hi especial atenció en el treball per objectius.

− Intervenció en la preparació i elaboració de l’alta i informes clínics. − Informació a familiars.

II.2.- Familiaritzar-se i aprofundir en la valoració del pronòstic rehabilitador dels pacients, especialment de les fractures de maluc i dels ACV. Apropament diagnòstic, maneig terapèutic de pacients geriàtrics en fase de rehabilitació. L’objectiu de l’exploració es centrarà en la valoració de la discapacitat amb la finalitat d’elaborar un pla terapèutic. Valoració del potencial rehabilitador. El resident ha d’aprendre a fixar els objectius del programa de rehabilitació, tant a l’ingrés, com els que sorgeixin durant l’estada del pacient. Maneig de problemes mèdics en fase subaguda. Domini dels instruments de valoració geriàtrica: mesures de la discapacitat funcional i cognitiva. Disseny de la millor continuïtat assistencial del pacient a l’alta hospitalària. Abordatge interdisciplinari del pacient amb participació en les sessions interdisciplinàries. Al final de la rotació, el resident ha de ser capaç de liderar les reunions interdisciplinàries. Es posarà especial atenció en aspectes referents a la fisioteràpia i teràpia ocupacional: problemes més freqüents, valoració de trastorns de la marxa i reeducació de les discapacitats. Discussió de problemes ètics.

19

II.3.- Docents: Participació en les sessions clíniques diàries, bibliogràfiques presentació de casos a les sessions hospitalàries del centre sociosanitari i de l’hospital d’aguts. Realització d’un treball d’investigació. Participació en activitats com congressos o jornades relacionades amb l’especialitat. Al final de la rotació, el resident ha de capaç de realitzar de manera autònoma el procés assistencial de la unitat, des de l’ingrés (objectius terapèutics), el maneig durant l’ingrés, (donar solució als problemes mèdics, seguiment del procés rehabilitador) fins l’alta (planificació amb la família, recerca del millor recurs assistencial, garantia de seguiment). ROTACIÓ DEL RESIDENT DE GERIATRIA A LA UNITAT DE LLARGA ESTADA I MITJA ESTADA PSICOGERIÀTRICA. I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de llarga estada d’alta complexitat – Unitat de Psicogeriatria: Metge responsable: Tutor/a: II.-OBJECTIUS En la rotació a llarga estada el resident ha d’adquirir i aprofundir en els coneixements teòrics bàsics dels punts que es recullen a continuació, així com desenvolupar les habilitats pràctiques de valoració i el seu maneig. II.1.- Valoració Geriàtrica Integral: concepte, coneixement i maneig pràctic dels instruments de valoració. II.2.- Concepte de Síndrome Geriàtrica: identificació, orientació diagnòstica i maneig terapèutic bàsic Conèixer amb més profunditat les síndromes que més prevalen a la unitat de llarga estada:

➼ Immobilitat ➼ UPP ➼ Deteriorament cognitiu. Trastorns de conducta ➼ Deterioració funcional ➼ Desnutrició ➼ Incontinència ➼ Restrenyiment ➼ Polifarmàcia

II.3.-Concepte de fragilitat i implicacions clíniques.

20

II.4.- Pacient en situació de malaltia avançada: ➼ Concepte / definició. ➼ Pacients amb demència avançada. ➼ Actitud diagnòstica i terapèutica: criteris de valoració.

II.5.-Nivells assistencials en geriatria: coneixement bàsic i coordinació amb la llarga estada. II.6.-Unitat de llarga estada (LLE):

➼ Concepte ➼ Tipologia de pacient/ unitats d’alta i baixa complexitat ➼ Criteris d’ingrés. ➼ Organització del treball en una unitat de LLE ➼ Equip multidisciplinari: conèixer als components de l’equip i les funcions

bàsiques de cadascú ➼ Aprendre el paper de coordinador del metge geriatria en la detecció pe

problemes i en l’elaboració d’un pla terapèutic dins de l’equip multidisciplinari.

II.7.-Unitat de mitja estada psicogeriàtrica: ➼ Criteris d’ingrés ➼ Objectius de la unitat. ➼ Familiaritzar-se amb l’ús de psicòtrops en geriatria: indicacions i dosificació en

l’ancià. ROTACIÓ HOSPITAL DE DIA - AGI (consultes d’avaluació geriàtrica integral). I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Hospital de Dia – Consultes de Geriatria (avaluació geriàtrica integral). Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS En la rotació en les unitats ambulatòries d’Hospital de Dia i consultes, el resident ha d’adquirir i aprofundir en els teòrics bàsics dels punts que es recullen a continuació, així com en el desenvolupament de les habilitats pràctiques de valoració i el seu maneig. Temes a tractar:

1- Fonaments de l’hospital de dia i les consultes i relació amb altres nivells assistencials geriàtrics.

Llarga Estada Convalescència Atenció a Domicili Unitat d’Aguts.

2- Valoració Geriàtrica. Detecció de problemes. Tipus d’intervenció.

21

3- Grans Síndromes Geriàtriques; Valoració i intervenció. Incontinència urinària. Alt. Marxa. Caigudes. Immobilitat. UPP. Alteració del son. Alt. Hàbit Intestinal. Alt. Afectiva. Alt. Cognitiva Hàbit de nutrició. Problemes. Boca... Òrgans dels sentits.

4- Educació sanitària. Hàbits higiènics i dietètics.

DEMÈNCIA (Valoració en consultes d’AGI) Donada l’alta prevalença de la demència com problema a valorar en les nostres consultes de geriatria, s’inclouen en aquesta rotació objectius especials sobre l’enfocament diagnòstic i maneig de problemes especialment en les fases inicials i moderades.

OBJECTIUS - Valoració cognitiva- afectiva. - Protocol diagnòstic de demència. - Diagnòstic sindròmica de demència. - Diagnòstic etiològic de demència. - Indicació de tractament.

TEMES 1- Semiologia. Valoració cognitiva. 2- Protocol de diagnosi. 3- Criteris diagnòstic de demència (DSM-IV) 4- Tipus etiològics: Degeneratives, vasculars, altres (tiroides, vitamines, LOE,

infeccioses...) 5- Síndromes:

a. Parieto-temporal b. Frontal. c. Subcortical.

6- Criteris diagnòstics de tipus de demència. Malaltia d’Alzheimer. Demència fronto-temporal. Demència per Cossos de Lewy difusos. Demència vascular.

7- Diagnòstic diferencial parkinsonisme plus. Demència C. Lewy. Atrofia multisistèmica (AMS) Degeneració Córrtico Basal (DCB) Paràlisis supranuclear progressiva (PSNP)

8- Altres demències: Mal. Huntington.

9- Tractament demències. Farmacològic:

Etiològic, Fisiopatogen De complicacions:

22

Alteracions de conducta. Trastorn del son. Disfagia Restrenyiment.

Immobilitat. UPP (en estes fases el seguiment es fa generalment, en altres nivells assistencials geriàtrics)

No farmacològic: Teràpia cognitiva. Fisioteràpia. Maneig de la conducta.

10- Informació al pacient i cuidador. ROTACIÓ EN LA UNITAT DE CURES PAL·LIATIVES (CCPP) I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de Cures Pal·liatives Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS

- Familiaritzar-se amb els conceptes de cures pal·liatives i malaltia terminal. (Es concentra en aquesta rotació el coneixement respecte al malalt terminal oncològic, en el nostre entorn assistencial el malalt terminal geriàtric no oncològic es tracta a la unitat geriàtrica de llarga estada, veure els objectius corresponents a aquesta unitat)

- Concepte de confort, conèixer les causes més freqüents de desconfort. - Control de símptomes: dolor, dispnea, caquèxia–astènia-anorèxia,

nàusees-vòmits, estrenyiment, oclusió intestinal. - Urgències en CCPP: crisis de dolor, delirium, compressió medul·lar,

hemorràgia massiva, hipercalcèmia, Síndrome de Vena Cava superior, crisis comicials, crisis de claudicació familiar.

- Aspectes pràctics de l’agonia. - Atenció psicoemocional al pacient i la família (impacte emocional,

adaptació, comunicació i informació i dol).

PROGRAMA DE ROTACIÓ DEL RESIDENT DE GERIATRIA A LA UFISS I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: UFISS Metge responsable: Tutor/a:

23

II.- OBJECTIUS

- Realitzar una valoració geriàtrica integral als pacients procedents de l’hospital

d’aguts. - Els punts prioritaris a tenir en compte en la valoració són:

o Valoració del potencial rehabilitador. o Decisió de la ubicació més apropiada per cada pacient que s’ha valorat o Coordinació de les proves pendents a l’alta d’aguts.

Rotació:

La rotació te una durada de tres mesos i preferentment es farà en l’últim any de residència.

Punts forts: Es pretén que a través de l’eina de la valoració geriàtrica integral es consoliden els següents aspectes de la formació del geriatra: 1. Capacitat de discussió amb l’equip mèdic d’idoneïtat o no d’ingrés

en un centre sociosanitari. 2. Informació a la família de les causes que en justifiquen el trasllat i

objectius realistes a l’ingrés. 3. Gestionar els ingressos segons la disponibilitat de llits del servei

d’admissió. 4. Prioritzar les valoracions d’ingrés segons la pressió assistencial. 5. Atenció telefònica dels especialistes responsables d’ingressos

procedents d’hospitals de referència. ROTACIÓ EN MEDICINA INTERNA DEL HOSPITAL VERGE DE LA CINTA. I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de convalescència – rehabilitació Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS Tenint en compte que la unitat docent de Geriatria de l’Hospital de la Santa Creu no disposa de llits d’hospitalització d’aguts, el període de formació del resident de Geriatria en aquesta unitat es realitza en col·laboració amb el servei de Medicina Interna de l’Hospital Verge de la Cinta, amb supervisió del tutor/a, per introduir-hi els aspectes específics de la valoració geriàtrica integral que habitualment no queden recollits a les unitats de medicina interna. 1.- Assistencials:

• Adquirir responsabilitat assistencial de la Unitat de manera progressiva.

• Confecció i complementació de història clínica.

24

• Introducció progressiva a la valoració geriàtrica integral de los

ingressos majors de 65 anys. • Inici en el maneig terapèutic dels processos patològics més

freqüents. • Intervenció en la preparació i elaboració de l’alta i informes clínics. • Informació als familiars.

2.- Familiaritzar-se i detectar les grans síndromes geriàtriques en pacients aguts ingressats.

• Conèixer i iniciar-se en el maneig de les eines per a la valoració geriàtrica. • Introducció progressiva de la valoració geriàtrica en els informes

d’alta.

3.- Docents: • Participació en les sessions clíniques i bibliogràfiques quinzenals amb

presentació de casos en las sessions hospitalàries del centre sociosanitari i de l’hospital d’aguts.

• Realització d’un treball d’investigació. • Participar en activitats com congressos o jornades relacionades amb

l’especialitat. ROTACIÓ EXTRAHOSPITALÀRIA. HOSPITAL UNIVERSITARI “SAN CARLOS”, MADRID UNITAT D’AGUTS (UGA) I INTERCONSULTES DE GERIATRIA. I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de convalescència – rehabilitació Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS Aprofundir en els següents aspectes:

− Criteris d’ingrés en UGA − Maneig de les diferents patologies, utilització de mitjans diagnòstics i

terapèutics. − Sol·licitud d’informes i coordinació amb altres especialitats. − Realització d’interconsulta geriàtrica i seguiment en especialitats no

mèdiques (fundamentalment COT i cirurgia). − Valoració preoperatòria en el pacient ancià.

Tots aquests aspectes en un hospital de tercer nivell.

25

UNITAT DE CARDIOLOGIA I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de convalescència – rehabilitació Metge responsable: Tutor/a: II.- OBJECTIUS

1. Assistencials: a. Adquirir responsabilitat de forma progressiva a la unitat. b. Elaboració sistemàtica de la història clínica, enfocament cardiològic del

pacient geriàtric. c. Informació a pacient i família i presa de decisions adequades. d. Indicacions de consulta especialitzada.

2. Cognoscitius: a. Canvis anatòmics i funcionals amb l’envelliment. b. Identificació i maneig de: arítmies, síncope, malaltia isquèmica i

hipertensiva, valvulopaties. c. Especial èmfasi en el síndrome d’insuficiència cardíca. Diagnòstic i

maneig. Peculiaritats del síndrome en el pacient ancià. d. Interpretació electrocardiogràfica, auscultació cardíaca, registre

tensional, test d’esforç, adequació de procediments invasius. e. Maneig farmacològic en el pacient ancià.

3. Docents: a. Participació en les sessions clíniques i bibliogràfiques quinzenals amb

presentació de casos en las sessions hospitalàries del centre sociosanitari i de l’hospital d’aguts.

b. Integració amb l’equip de cardiologia i elaboració de treball d’investigació amb comunicacions a congressos i/o publicacions.

UNITAT DE NEUROLOGIA I.- PLANIFICACIÓ Resident: Període: Destinació: Unitat de convalescència – rehabilitació Metge responsable: Tutor/a:

26

II.- OBJECTIUS Coneixements:

- Anatomofisiologia del SNC i perifèric i canvis relacionats amb l’envelliment. - Diagnòstic i maneig de les infeccions del SNC, tumors cerebrals, epilèpsia

i malalties sistèmiques. - Principis bàsics sobre demència: protocol diagnòstic, diagnòstic sindròmic,

causes reversibles i tractables, maneig del pacient amb demència en les diferents fases de la seva evolució.

- Malaltia de Parkinson i parkinsonismes. - Alteracions de la marxa i de l’equilibri. - Diagnòstic i maneig de la malaltia cerebrovascular aguda en la seva fase

inicial. - Diagnòstic i maneig de les principals urgències neurològiques.

Habilitats:

- Exploració neurològica sistemàtica i del fons d’ull. - Realització de punció lumbar. - Interpretació de tècniques de neuroimatge. - Indicacions de procediments invasius. - Maneig farmacològic específic.

Actituds:

- Enfocament neurològic en la història clínica. - Informació al pacient i família, entorn social i cuidador principal. - Indicacions de consulta especialitzada.

UNITAT DE PADES/CURES COMUNITÀRIES Cognoscit ius :

- Criteris d’ingrés a Unitat de PADES. - Coneixement i criteris de derivació a recursos sociosanitaris i residencials

de la zona. - Maneig en fase subaguda i crònica de malalties incapacitants més

prevalents. - Atenció rehabilitadora, criteris de derivació a unitats de rehabilitació

(ambulatòria, domiciliària, en règim d’ingrés hospitalari). - Coneixement de les funcions i tècniques d’infermeria: maneig de la

immobilitat, de problemes nutricionals, mesures no farmacològiques dels trastorns de la conducta, maneig de via subcutània...

- Història social i condicionants. - Temes ètics relacionats amb persones altament dependents.

D’habil i tat: - Assentar els coneixements i habilitats en el maneig de la valoració

geriàtrica integral adquirits en rotacions prèvies: o identificació de problemes, o maneig diagnòstic i pla terapèutic

- Realització de protocols de manieg clínic amb equips d’atenció primària i serveis socials.

27

- Derivació adequada de malalts i avaluació preingrés en nivells assistencials.

- Capacitat de relació interprofessional junt amb pacients i famílies. - Presa de decisions ètica i legals. - Figura de coordinador principal amb equip de primària i d’atenció

especialitzada. UNITAT DE NEFROLOGIA I HEMODIÀLISI

- Cognoscitiu:

o Coneixement sobre canvis fisio-patològics i anatòmics associats a l’envelliment de l’aparell nefro-urològic.

o Diagnòstic i maneig d’insuficiència renal aguda i crònica en el pacient ancià.

o Afectació renal per malalties multisistèmiques. o Iatrogènia farmacològica renal en pacients ancians.

- Habilitats: o Exploració física de l’aparell nefro-urològic. o Ajustament terapèutic segons funció renal. o Criteris de diàlisi, tipus de diàlisi i coneixements bàsics sobre el

procés d’hemodiàlisi. - Actitud:

o Realització d’història clínica. o Interpretació de proves de funció renal. o Indicacions de cateterització i consulta especialitzada.

UNITAT D’APARELL DIGESTIU

Conexiements: • Patologia esofàgica més freqüent en l’ancià • Ulcus pèptic • Maneig de l’hemorràgia digestiva en l’ancià • Malaltia inflamatòria intestinal en l’ancià • Isquèmia intestinal • Ili i pseudoobstrucció intestinal • Neoplàsies de tub digestiu • Hepatopatia. Manieg de les seves complicacions • Malalties de vies biliars • Pancreatitis

Habilitats i actituds: • Anamnesi i exploració física • Adequació de peticions i interpretació de resultats. • Indicacions de proves endoscòpiques: coneixement del procediment,

objectius i complicacions. Procés de preparació. Informació a pacient i família, consentiment informat.

• Realització de paracentesis diagnòstiques y terapèutiques • Indicacions de consulta i derivació a l’especialista de digestiu. • Coordinació amb altres serveis implicats en algunes patologies digestives:

cirurgia, oncologia.

28

UNITAT D’ENDOCRINOLOGIA I METABOLISME

Coneixements:

• Diabetes Mellitus en l’ancià • Patologia tiroïdal i hiperparatiroïdal • Trastorns hipofisaris i de glàndules suprarrenales • Síndrome metabòlic. • Dislipèmia en l’ancià • Obesitat i altres problemes nutricionals en l’ancià

Habilitats y actituds:

• Anamnesi i exploració física adequada. • Valoració nutricional , antropomètrica i analítica en l’ancià. • Adequada interpretació de proves hormonals • Diabetis en l’ancià: objectiu de control metabòlic. Establir un pla de dieta,

exercici i fàrmacs del pacient geriàtric adaptat a les seves condicions clíniques. Educació sanitària a pacient i família

• Patologia tiroïdal de l’ancià: diagnòstic, interpretació de proves de laboratori i indicacions de proves d’imatge. Tractament: indicació, dosis de fàrmacs i pla de seguiment

UNITAT DE RADIODIAGNÒSTIC

Coneixements i habilitats:

• Interpretació de radiologia simple de tòrax i abdomen. Patrones radiològics • TAC: indicacions i utilitat en el diagnòstic de la patologia geriàtrica.

Interpretació de TAC cranial. • Ressonància Nuclear Magnètica: Indicacions i utilitat en el diagnòstic de la

patologia geriàtrica • Ecografia: Indicacions i utilitat en el diagnòstic de la patologia abdominal,

malaltia tromboembòlica d’EEII. Utilització en tècniques intervencionistes diagnòstiques i terapèutiques.

• Us racional de recursos. Coneixement d’aspectes de cost/beneficio, procediments i riscos de les diferents tècniques.

29

I I I .- Protocol d’avaluació al metge resident de Geriatria

30

PROTOCOL D’AVALUACIÓ DEL METGE RESIDENT DE GERIATRIA A partir del curs 2008-2009, tot el registre d’activitats realitzades pel resident quedaran plasmades en un llapis de memòria electrònica (pen-drive), que serà l’equivalent del llibre de l’especialista en formació. El llapis serà de propietat compartida entre el resident i la unitat docent del centre. Estarà organitzat en varis apartats o carpetes en els quals també hi constarà el manual d’acollida del resident i els objectius generals i específics de la residència. El registre de l’activitat del resident s’organitzarà en rotacions o trimestres, cada una de les quals tindrà la seva carpeta corresponent a dintre del llapis. En cada una d’elles hi figuraran:

− la unitat per la qual s’ha rotat i el nom del facultatiu responsable − si es tracta d’una rotació externa o prevista en la formació inicial − les guàrdies realitzades durant el període − els seminaris i sessions (clíniques o bibliogràfiques) realitzades i

també aquelles a les que s’ha assistit com a oient − els cursos, jornades formatives i congressos als quals s’ha assistit − l’activitat científica realitzada: comunicacions a congressos,

publicacions d’articles a revistes, col·laboracions en llibres − l’assistència i realització de cursos de doctorat

El format del llapis podrà donar cabuda a aspectes de la formació que un llibre convencional en format paper no podria contemplar. Vegi’s a tall d’exemple: els articles en pdf d’una sessió bibliogràfica, l’arxiu power-point d’una sessió clínica, l’enllaç a internet d’una pàgina o lloc d’interès per a la formació del resident, el programa d’un curs o congrés al qual s’ha assistit, etc. El contingut del llapis serà revisat trimestralment pel tutor i es realitzarà un abocament de tota la informació introduïda a l’ordinador del centre destinat a tutoria i docència. La informació introduïda de novo serà protegida electrònicament de manera que no es podrà modificar després de la revisió que en farà el tutor. Igualment per a l’accés i modificació de la informació es precisarà d’una clau/password de la qual només en seran coneixedors el resident i el tutor. Aquells documents del llapis que necessitin de signatura (del tutor, del president de la comissió de docència, del resident...), se’n farà una impressió en paper que s’arxivarà en l’expedient del resident corresponent.

31

1. AVALUACIÓ FORMATIVA I CONTINUADA

L’avaluació formativa i continuada persegueix aconseguir la definició periòdica d’objectius de formació individualitzats per a cada resident en relació als seus coneixements, habilitats i circumstàncies personals. La idea és realitzar una avaluació durant el procés de formació que permeti adequar la formació, corregir possibles desviacions i aconseguir la millor formació possible per a cada resident. El procés formatiu del resident tindrà definits uns objectius globals i uns específics per cada període de rotació (generalment cada 3-4 mesos). El tutor i resident es reuniran en cada canvi de rotació. En aquesta reunió, d’una durada prevista entre 30-40 minuts, es repassaran els objectius generals per al següent període i s’adaptaran a les circumstàncies de cada resident. De manera similar, es repassaran els objectius del període anterior i s’avaluarà, d’acord entre tutor i resident, el seu compliment.

En cada una d’aquestes reunions tutor-resident, es realitzarà al mateix temps i de manera explícita una avaluació de la formació rebuda en la rotació prèvia, per tal de poder modificar-la si és necessari (contactar amb facultatius responsables, modificar objectius, programa teòric...).

En totes aquestes reunions es revisarà i actualitzarà el contingut del registre d’activitats del resident al llapis de memòria. Quedarà constància de les reunions, dels temes tractats i acords adoptats en el propi llapis del resident en formació.

Així doncs, en esquema, cada reunió haurà de contenir: - Avaluació formativa del resident - Avaluació rebuda - Planificació i objectius del proper període de rotació

A banda de l’avaluació formativa i del registre d’activitats al llapis del resident, es complimentarà una fitxa d’avaluació continuada amb la finalitat de comptabilitzar el grau en el qual s’han assolit els objectius d’aprenentatge marcats en els programes de formació de cada especialitat. La fitxa d’avaluació continuada en la qual es reflexarà l’avaluació de l’especialista en formació, ha de recollir una quantificació dels criteris objectius d’avaluació mencionats en l’O.M i definits pels Ministeris d’Eduació i Sanitat.

32

1. AVALUACIÓ ANUAL

És competència del comitè d’avaluació. Apareixen quatre possibles qualificacions: No apte, Suficient, Destacat i Excel·lent. La seva quantificació s’inclou en els criteris objectius que estableixen els dos Ministeris implicats. En aquesta avaluació es considerarà: a) El llibre de l’especialista en formació (el llapis del resident en

formació en el nostre cas), els documents de les conclusions extretes en les reunions trimestrals tutor-resident i les fitxes d’avaluació continuada. (En el moment en què es valora el contingut del llapis del resident, es tenen en compte totes les activitats complementàries realitzades a banda de l’activitat assistencial).

b) Rotacions externes no previstes: les seves característiques són idèntiques a les de les rotacions habituals, pel qual el seu tractament avaluatiu és igual al d’aquestes. En tot cas per ser considerades com a tals, han d’acomplir els requisits marcats a l’O.M.

L’avaluació anual serà una recapitulació de tot allò realitzat durant l’any en els dos aspectes mencionats.

2. AVALUACIÓ FINAL

Un cop completada l’avaluació corresponent al darrer any, el Comitè d’Avaluació proposarà a la Comissió Nacional de l’Especialitat, previ informe de la Comissió de Docència, la qualificació final del període de formació. Si l’avaluació és positiva, la Comissió Nacional de l’Especialitat proposarà al Ministeri d’Educació l’expedició del títol d’Especialista. La qualificació final s’anotarà al Llapis del Resident en Formació. Si l’avaluació és negativa, l’interessat podrà realitzar una prova davant de la Comissió Nacional de l’Especialitat. Si no supera aquesta prova, tindrà dret a una prova extraordinària en el plaç d’un any la qualificació de la qual serà definitiva.