a no ser invisible

LA CIDA

sobeviu

sobrviu viu obreviu detrueix

dstrueix viu sobeviu

conflicte en cicle estrany o estricte convida, addicte a no ser invisible

se conscient de se se conscient de di se conscient de fe les claus se’ns amaguen les portes es tanquen les hores es perden? els somnis es trenquen

viur o morir sr conscint del límit sr conscint del fi? pensa soluciona sent emociona’t

er concient d’ahir er concient o in? er concient… sortir

es és més real que l’oblit res és més ral que l’oblit

et real?!

L POD

Atordit per la victòria m’ufano d’haver venut les meves idee

amb perspicàcia amb molta audàcia per demogràcia óc de presència majoritària

...el barça guanya (?)

I ara jo govrno! Aclaparat per l’ufòria descontrolada d’adolescents atent

estenc jo els meus braços envoltats per banders en plena pulsió ...l’empresa va bé, sóc un sductor

I aa jo governo!

I voldria transmetre també el més profund agaïment a tots vosaltres consumistes compulsius addictes al luce ludòpates socials

(directos acomodats alternatius crèduls sanitariconsumidos) hipotecats alcohòlics poucs o simples competidos

Gàcies a vosaltres

al vel que us fa belles les mirades al benestar del joc que ensordeix les paraules, novament gràcies

sé el que necessiteu sé que sempre heu necssitat

Xais un pastor Xais un pastor Xais un pastor Xais un pastor XAI!

(...el Senyor és el meu pastor no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena el repòs

vora l’aigua i allí em retorna...) Salm 23

INT CIA

La pol dels die ha cobert les petjade que m’han dut fins aquí

i tan lluny com óc no puc veure cap llum que vetlli pel meu eperit

qui ha fet aquest camí enlloc de mi... qui ha fet aquest camí sense entit...

tot és rm al meu voltant

tot és buit dins el meu cap l’espeança em sobrevola

com un corb esperant el meu darrr pas

posa’m un nom, si vols, i grava-me’l al pit també pots posar pru al meu dstí

I no et cou aquesta costa

de miserable vida és igual la resposta

per inècia sobeviure

no arribo a desitja ni tan sols el meu últim sospi és el món així o sóc jo qui l’ha fet gis

el meu ilenci és el que em queda a di

aquest silenci en què ens hem convetit

en què ens hem convetit?!

L TIBUNAL

Càstig venjança

Com a president d’aquest tibunal

pels drets que m’han estat atorgats pels temps dels temps i que em donen pode absolut sobre aquesta consciència

em disposo a dictar sentència sobre aquesta ànima pecadoa i aquest cos impu amb els càrrecs que se li imputen

que són els següents

Haver dit la vritat haver-se equivocat

somiar mntir parlar sr dèbil

odiar fugir callar estimar haver deixat de somiar

espirar haver odiat els stimats

tenir por xistir...

Per les proves que han estat presentades declaro aquest éer en què habitem:

Culpable

a una pena de remordiment perpètua!

Construir l’infen a les planes d’un diumeng de la fala conducta n’hem alçat bandees (quimres)

sota el dubte eten d’un cel inducte jo àngel rebel, sóc tant veitat com ombra

I un viu tort de l’estona lenta sclau un Déu tosc creu que el sempre sempe rau

un ol fos rere un altre vespre exclou des d’un altre vspre es cou la intenció

en virolles deshonstes jau un nen mot dins una galleda cau

gorgs, pou, llum i tenebes apartats de la vida (sobre)viurm

entre miades a les fosques i visions a cegues

amb les als d’un divendes sota terra volarm

Amagant-me i sent

a la gola d’un dimcres fàgil i incoherent

no accepto la incon(ciència)

ès és el que ets rès s el que som

rès ets res i/o res ets er

TAPÀ

La pluja cau al co em vénen a buscar

les imatges de l’horror

de l’horor

quan tot això acabi seré algú difernt - no seré diferent

si és que queda temps - seré etrnament

tot s’acabarà

si é que queda temp

LA FI

ahir

a un minut i mig de la tarda EL MÓN PETÀ ENTRE ELS MEUS BRAÇOS

em vaig posar dret dret espantat i m’he posat a barbussar

paaules buids

talièman zloste çu scu

Alexei Kutxonikh

Traducció: Enric Casasses

S QUAN DOMO QU HI VIG CLA

És quan plou que ballo sol

vestit d’algues, o i escata, hi ha un pany de ma al revolt

i un tros de cel escarlata, un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata, el casalot del piata

és un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol

vestit d'algues, o i escata. s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l’era, em vesteixo d'hom antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandra; amb una agulla saquera mato el monstr que no dic. s quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era.

É quan dormo que hi veig clar foll d'una dolça metzina,

amb perles a cada mà, vic al cor d'una petxina, óc la font del comellar i el jaç de la salvatgina, -o la lluna que s’afina en morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d'una dolça metzina. J.V.Foix